REGISTRO (REGISTRE ¿)
No sé perquè , l’altre dia em preguntava quin nom té ” una o diverses cintes d’aquelles que porten alguns llibres, sobre tot els missals, per fer-les servir com a punts de llibre”, i que jo trobo que van molt bé; ho vaig preguntar a persones que treballen en biblioteques, inclosa la Biblioteca de Catalunya, ningú em va poder donar resposta. Una de les persones em va dir que ho buscaria i ja em diria alguna cosa.
He estat un parell de dies buscant per Internet i a diversos diccionaris per tal d’aclarir-me i saber com es diuen aquestes cintes si es que tenen algun nom, podria ser que no tinguin un nom determinat en català , però sí he vist que en castellà, en francès i en anglès tenen un nom ben clar i amb la seva definició.
En cercadors de llibres a Internet ( Iberlibro, Hiperlibro; Uniliber, etc.,) en castellà posen : “Cintas de registro, cintas espaciadoras, cintas clasificadoras a colores, cintas punto de lectura, guías de tela, separadores de seda, guías de seda”, etc. Les més utilitzades són : “Cintas de registro” i “cintas punto de lectura”. En català no ho he trobat, ni en els catàlegs de llibreries catalanes ( he mirat en poques).
En el Diccionario Histórico del Libro (Emili Eroles) : parla de “Cintas de registro”.
En el DIEC : — ( no he trobat res). Ni a Registre ni a punt ni a cinta he trobat res que parlés de “ punt de llibre”.
En el DRAE: Registro: … 12. Cordón, cinta u otra señal que se pone entre las hojas de los misales, breviarios y otros libros, para manejarlos mejor y consultarlos con facilidad en los lugares convenientes.
En el Diccionario del Español Actual ( Manuel Seco et al): Registro:… 7.- Cinta, unida a la encuadernación de un libro, que sirve para señalar la página en la que se debe iniciar o continuar la lectura.
En el Diccionario de edición, tipografía y artes gráficas ( José Martínez de Sousa). Registro: 6. ( fr. Signet; i. Book-mark, book-marker, marker, register, register ribbon). Cordón, cinta u otra señal semejante que se coloca entre las hojas de ciertos libros como misales, breviarios, biblias, etc., para mantenerlo como punto de lectura”. També s’ha li dona el nom de « Señalizador »
En francès: Signet: 1. Réunion de petits rubans ou filets qu’on insère entre les feuilletes d’un missel pour marquer les endroits que l’on veut retrouver. 2. Ruban fixé au dos d’un volumen sous la tranchefile de la tranche de tête, et destiné à marquer une page.
D’un diccionari català- francès: Signet = cinta que fa de punt en un llibre.
En anglès: Bookmark: is a narrow piece of card, leather, or plastic that you put between the pages of a book so that you can find a particular page again easily. M’agradaria que algú m’ajudés, segurament no deu ser tan difícil o pot ser no hi ha paraula en català per definir aquestes “cintes que fan de punt de llibre”. Si us plau dieu-me alguna cosa, o dieu-me on puc trobar resposta.
Moltes gràcies.
Imatge de PuntsllibreTinalRaval ( Flickr)
“ Aquesta monomanía, per altra part ben ignocent, de comprar els llibres ‘ a metres’ ( axò es, per omplir una extensió previament determinada de prestatges disponibles), ha estat constantment blasmada per bibliòfils de debò. Un amador inteligent y equilibrat sab sempre, per a cada exemplar que posseheix, donar rahó d’alguna particularitat que’l fa estimable als seus ulls; y fins vos dirà, en molts casos, les circumstancies en que va adquirirlo y quin goig o utilitat d’ordre espiritual n’ha conseguit obtenir y pensa obtenirne encara.
“ Comença per donar, en un sol dístich, la definició y origen de la única bibliofília veritablement tal, la que no pot ésser titllada de bibliomania ni es de témer que hi degeneri may, perque es aquella que atén per igual al fons y a la forma, al esperit y a la materia del llibre: ‘ Llibres: la fam de llegirvos, fa venir set de tenirvos’. Axí diu l’aforisme; y’s pot equiparar aquesta dita ab la d’En Silvestre de Sacy:’ Es pel amor a les lletres que cal ésser conduhit al amor dels llibres’; que’l ja abans esmentat Albert Cim va ferse seva sóts aquesta forma: ‘ No separèm l’amor als llibres del amor a les lletres’. La fòrmula nostra resulta més contundent; té quasi la força d’un precepte fisiològich: fam de llegir, set de possehir llibres… ¿ Y per què no? ¿ No parlèm de fam y de set, tractant del or y de les riqueses? ¿ No es declarada la benaventurança d’aquell que sofreix fam y set de justicia? Doncs també’s pot dir lo mateix respecte dels llibres, subordinant, com ho hem fet, la set de la possessió a la necessitat, al afany, al goig previ de la lectura.
Estic llegint el llibre ” 
“Els diccionaris poden ser també obres de bibliofília, o acostar-s’hi en algun aspecte. La tercera edició del Diccionari de la llengua catalana de Pere Labèrnia n’és un exemple. Les caplletres que inicien cada grup alfabètic són obra del dibuixant Apel·les Mestres.
Biblioaprenent 