REGISTRO (REGISTRE ¿)
No sé perquè , l’altre dia em preguntava quin nom té ” una o diverses cintes d’aquelles que porten alguns llibres, sobre tot els missals, per fer-les servir com a punts de llibre”, i que jo trobo que van molt bé; ho vaig preguntar a persones que treballen en biblioteques, inclosa la Biblioteca de Catalunya, ningú em va poder donar resposta. Una de les persones em va dir que ho buscaria i ja em diria alguna cosa.
He estat un parell de dies buscant per Internet i a diversos diccionaris per tal d’aclarir-me i saber com es diuen aquestes cintes si es que tenen algun nom, podria ser que no tinguin un nom determinat en català , però sí he vist que en castellà, en francès i en anglès tenen un nom ben clar i amb la seva definició.
En cercadors de llibres a Internet ( Iberlibro, Hiperlibro; Uniliber, etc.,) en castellà posen : “Cintas de registro, cintas espaciadoras, cintas clasificadoras a colores, cintas punto de lectura, guías de tela, separadores de seda, guías de seda”, etc. Les més utilitzades són : “Cintas de registro” i “cintas punto de lectura”. En català no ho he trobat, ni en els catàlegs de llibreries catalanes ( he mirat en poques).
En el Diccionario Histórico del Libro (Emili Eroles) : parla de “Cintas de registro”.
En el DIEC : — ( no he trobat res). Ni a Registre ni a punt ni a cinta he trobat res que parlés de “ punt de llibre”.
En el DRAE: Registro: … 12. Cordón, cinta u otra señal que se pone entre las hojas de los misales, breviarios y otros libros, para manejarlos mejor y consultarlos con facilidad en los lugares convenientes.
En el Diccionario del Español Actual ( Manuel Seco et al): Registro:… 7.- Cinta, unida a la encuadernación de un libro, que sirve para señalar la página en la que se debe iniciar o continuar la lectura.
En el Diccionario de edición, tipografía y artes gráficas ( José Martínez de Sousa). Registro: 6. ( fr. Signet; i. Book-mark, book-marker, marker, register, register ribbon). Cordón, cinta u otra señal semejante que se coloca entre las hojas de ciertos libros como misales, breviarios, biblias, etc., para mantenerlo como punto de lectura”. També s’ha li dona el nom de « Señalizador »
En francès: Signet: 1. Réunion de petits rubans ou filets qu’on insère entre les feuilletes d’un missel pour marquer les endroits que l’on veut retrouver. 2. Ruban fixé au dos d’un volumen sous la tranchefile de la tranche de tête, et destiné à marquer une page.
D’un diccionari català- francès: Signet = cinta que fa de punt en un llibre.
En anglès: Bookmark: is a narrow piece of card, leather, or plastic that you put between the pages of a book so that you can find a particular page again easily. M’agradaria que algú m’ajudés, segurament no deu ser tan difícil o pot ser no hi ha paraula en català per definir aquestes “cintes que fan de punt de llibre”. Si us plau dieu-me alguna cosa, o dieu-me on puc trobar resposta.
Moltes gràcies.
Imatge de PuntsllibreTinalRaval ( Flickr)
Biblioaprenent 
Jo sempre els he anomenat punt de lectura… he mirat el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (2a edició) i veig que, efectivament, a l’entrada de punt hi ha l’accepció corresponent:
Diccionario Catalan-Castellano-Latino d’Esteve, Belvitges i Juglà, Barcelona, Tecla Pla viuda, 1803:
“REGISTRE, que’s posa per senyal en èls missals, breviaris, &c.” En castellà, Registro. En llatí, Taeniolae pensiles in libris, signi causâ.
Diccionari català-castellà-llatí-Frances-Italiá, Barcelona, Imprèmpta de Joseph Torner, 1839: Una accepció de Registre: “En los missals, breviaris y altres llibres es la cinta, cordó o altre senyal que se posa èntre los fulls pera servir de guia.” En Castellà, Registro. En llatí, Teniolae pensiles in libris signi causâ. En francès, signet. En italià, Segnacolo.
Diccionari de la llengua catalana de Pere Labèrnia, 1840, Barcelona, Estampa dels Hereus de la V. Pla: Una de les accepcions de REGISTRE: “Cordó, cinta ó altre senyal entre las fullas del llibre.” En castellà, Registro. En llatí, Pensilis in libris fasciola.
Apareix en diversos diccionaris fins al darrer, el Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana (Salvat, 1935), que ho recull amb les mateixes paraules, tot i que amb millor ortografia.
Aquesta accepció s’ha perdut en les obres lexicogràfiques actuals (Fabra, el 1932, ja no ho recull), i el mot més aproximat deu ser el que diu el comentari anterior, tot i que és molt més genèric.
Gràcies pel plaer de buscar-ho!
Moltes gràcies Xavier i Puigmalet.
El mot REGISTRE es el que buscava, però no vaig buscar prou.
És curiós que una cosa tan senzilla com buscar i demanar ajuda, i per fi trobar una paraula sense ( en principi) massa importància doni tanta satisfacció.
A reveure.
Xavier
Hola em dedico a fer la història del punt de lectura ja fa temps i vaig publicar un avanç a “El punt de lectura.Apunts d´història… aquest catàleg el pots tobar a les biblioteuqes de Bacelona. El nom més utilitzat a principis del segle XX en català era senyal de plana, el mot punt apareix als anys seixanta tant en catlà com en castellà.
Una cordial salutació.