Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Llibreries de vell’

Lluis Millà i Reig, retrat fet per Simó Busom (1)

“La Llibreria-editorial Millà ha fet cent anys. Potser això, en una altra societat i dins un altre context, no seria notícia: aquí, però, significa tot un succés. L’entrevista següent amb en Lluís Millà i Reig i el seu fill Lluís Millà i Salines, les dues baules actuals d’una llarga cadena, ens apropa a aquest trajecte amarat de brega, generositat i feina ben feta.

  G.H. Quin va ser el principi?

 L.M.R. El meu avi era comediant, en Lluís Millà i Gàcio, que va fundar la llibreria i va editar moltes obres de teatre, les revistes La Dida, El Folletí Teatral i El Teatre Mundial, i, el 1926, un catàleg bibliogràfic de teatre català que inclou a la ratlla de 5.000 títols. El primer que havia tractat amb llibres és el seu pare, Melcior Millà i Castellnou, el qual era prestidigitador i tenia una parada al mercat de Sant Sebastià, a la plaça del mateix nom, a Llotja, on hi havia un mercat general. Quan no tenia feina de prestidigitador, que no en tenia gaire perquè era mal ofici, anava allí i venia llibres. El meu avi va començar a vendre-hi llibres ja de nano, llavors de gran es va fer comediant. Per això des d’aleshores hi ha un contacte amb el teatre i quan va fundar la llibreria, el 1900, ja havia editat coses de teatre i així s’hi va especialitzar, mentre continuava fent de comediant. El meu avi havia editat comèdies seves i d’altres, a Gràcia. Ara bé, no ho agrupava en una col·lecció, anava fent coses soltes.

G.H. El teatre hi ha estat sempre.

 L.M.R. Sí. Des d’aleshores la nostra especialitat ha estat el teatre, tant la venda d’exemplars com l’edició a partir de diverses col·leccions. El meu pare va continuar la feina del meu avi, treballant aquí amb ell, i ficant-se també en el món de les edicions referides al teatre, que és el món que hem conegut. Hem passat moltes èpoques, és clar.

 G.H. Als anys vint sí que es podia vendre en català.

L.M.R. Sí, que jo sàpiga no hi havia problemes per fer-ho en català. Hi havia problemes d’edició i suposo que també hi havia censura, però això no ho he vist perquè era un infant. Vaig ser aquí a partir dels 14 anys, el 1935. A l’època de la guerra hi va haver molts problemes. Me’n recordo de la guerra i la postguerra, la repressió franquista, això sí que ho he viscut.

 G.H. El 26 de gener entra l’exèrcit franquista: assassinats, violacions, empresonaments, gent que n’ha de fugir…

 L.M.R. Nosaltres vam tenir la immensa sort que no ens va passar res. Tot el que hi havia en català ho vam ficar dins del magatzem i vam tapiar la porta. Vam continuar treballant amb els llibres en castellà i traient els llibres en català que podíem, no sols de teatre, però sempre d’estranquis.

Antiga Llibreria Millà (2)

G.H. El canvi dels 14 anys als 24 devia ser com el de la nit respecte al dia.

L.M.R. Les coses van canviar molt! No sé per què no ens va passar res, però malgrat la repressió franquista vam poder salvar els llibres en català. Cap al 1946 van començar a deixar editar una miqueta en la nostra llengua. Llavors vam iniciar la segona època de Catalunya Teatral: vam publicar El ferrer de tall, d’en Frederic Soler Pitarra, després una comèdia d’en Lluís EliasHermínia– i obres d’altres autors. Només permetien editar, a tot estirar, 32 pàgines per volum.

G.H. Quines col·leccions heu fet?

L.M.R. Abans de la República en Lluís Millà i Gàcio crea una col·lecció en castellà que es diu Teatro Mundial sobre teatre clàssic i modern dels anys vint. La primera col·lecció que es fa d’una manera sistematitzada és l’esmentada Catalunya Teatral, en català. A la primera època de Catalunya Teatral, del 1932 al setembre del 1937, se’n publiquen 113 títols.

 L.M.S. Sí, perquè el 1938 la cosa ja estava molt malament.

L.M.R. Al principi dels anys quaranta editem les Monografías Históricas de Barcelona, en castellà obligadament, de les quals van sortir una vintena. I així que vam poder reprendre l’edició en català vam fer les Monografies Històriques de Catalunya, totes dues relacionades amb àmbits diversos de la història. I des de la represa el 1946 de Catalunya Teatral fins ara mateix, que la continuem editant. Duem 310 títols.

G.H. ¿I com heu pogut tirar endavant?

 L.M.R. Amb molta feina! A més de la llibreria de teatre, també muntem una parada al mercat de Sant Antoni els diumenges al matí, hi treballem el llibre vell. I l’any que ve farà 50 anys de la celebració de la primera Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern al passeig de Gràcia, en què participem des del primer any. De fet tenim llibres d’ocasió com un complement, però vaja, l’especialitat sempre ha estat i continua sent el teatre. Teníem l’arxiu teatral i llogàvem les obres perquè fossin representades, a partir del que ens demanaven els grups per escenificar peces amb un nombre determinat de personatges. Cada actor copiava el text del seu personatge.

 G.H. ¿Hi ha hagut altres llibreries especialitzades en teatre com la vostra?

 L.M.S. Llibreries no, tot i que d’arxius n’hi havia un parell que llogaven textos. A partir del 1972, però, desapareixen.

 L.M.R. La demanda provenia tant del teatre aficionat com del més professionalitzat, copiaven els papers i aleshores compraven les obres per estudiar el personatge des del llibre, sempre més complet.

 G.H. Poder fer cent anys sense formar part de cap gran grup editorial –amb el suport financer que això implica–, i sense pertànyer a una nissaga benestant, ¿significa que en aquest país hi ha hagut i hi ha una gran demanda de teatre?

L.M.R. En efecte. Per la banda familiar el meu avi i el meu pare han escrit llibres. El teatre és el nostre món i a Catalunya hi ha una gran tradició que ve de lluny, amb tot el teatre aficionat. Sempre hi han vingut actors i actrius, directors, tothom que forma part de l’univers teatral ha hagut d’acudir aquí.

 G.H. I continua venint-hi molta gent?

L.M.S. Oh, i tant! Hi han de passar. Altres llibreries grosses tenen una secció de teatre, si bé és molt petita. Nosaltres disposem d’una gran quantitat d’obres que hem anat acumulant al llarg dels anys. I rebem tot el que surt, estem plenament al dia respecte a les novetats.

G.H. ¿Heu establert convenis amb institucions públiques o amb l’Institut del Teatre per coeditar obres?

L.M.R. No. Nosaltres els servim llibres, es clar, vénen a buscar-los aquí. De tota manera col·laboració d’aquest tipus no n’hi ha hagut, tampoc no hi ha motiu perquè n’hi hagi d’haver. Això és una cosa particular.

L.M.S. El que ens interessa és que sigui rendible. En aquest sentit, si realment som un referent per al món teatral no és perquè hi estiguin obligats. La gent ve perquè disposem d’un fons que no trobarà enlloc més, que abraça autors clàssics i contemporanis, i en definitiva tots els ventalls de la cultura –la diguem-ne popular i la més erudita, teatre infantil i per a titelles, cançoners, reculls poètics, nadalencs, amorosos, romanços, tractats i recerques teatrals, revistes de tot arreu…–. Hi ve gent de tot arreu i ens arriben comandes per correu.

 G.H. Coneixeu altres llibreries sobre teatre com la vostra, a l’Estat?

 L.M.S. A Madrid hi havia hagut un parell d’intents que van haver de plegar, i una altra que deu portar uns vint anys funcionant. També n’hi ha una a Sevilla.

 G.H. Cap amb cent anys?

 L.M.S. No, això no, cap ni una! Som de les llibreries més antigues de Barcelona.

 G.H. I la vida al Raval?

 L.M.S. És el barri on hem estat sempre, la nostra història hi està lligada!

Article: “Lluís Millà i Reig i Lluís Millà i Salines. Llibreters i editors. Les cent roses del temps”, per Gerard Horta , en el diari Avui del dia 21 de setembre del 2000.

(1) Un dels 76 retrats en el llibre de Josep M. Cadena: Quaranta anys de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern, ed. Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya, Barcelona , 1991.

(2)Ara al Mercat Dominical de Sant Antoni, a Fires i online.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és llibreria-milla-1.jpg

Read Full Post »

“No hem esgotat la matèria en cap sentit. El món dels llibres és interminable. Dins del nostre mercat podríem referir-nos a un tipus de comprador absurd ,pero que s’hagués pogut aprofitar: el comprador que ho comprava tot, per tal de que hi hagués una justificació de tirada amb un nombre. Podríem parlar del divorci absolut que hi ha al nostre país entre l’il·lustrador i la resta dels elements que constitueixen un llibre. els comentaris sobre aquest desgraciat i bell tipus que es diu Bodoni podrien ser llargs i sucosos: s’ha emprat ho mateix – i sovint el mateix – per fer un imprès comercial que per editar la Divina Comèdia o un poeta abstracte … Parlant de la tasca del director d’una edició ens podríem referir al cas d’un llibre tan ben estudiat, que en acabar es van trobar amb un full blanc per les dues cares al final d’un capítol. Podríem fer també l’elogi d’aquella meravella que va il·lustrar Xavier NoguésEl sombrero de tres picos – o de La vida es sueño que va decorar E.C. Ricart. Però ni la nostra intenció ni les nostres possibilitats són exhaustives. L’interessant és plantejar el problema i establir unes directrius bàsiques. El desitjable seria que aquestes línies no quedessin en monòleg. La bibliofília representa un volum econòmic que en un moment donat va repercutir en la marxa de moltes indústries. Però sobretot té un abast espiritual. Revela una maduresa, un nivell cultural i artístic que tenen en la bibliofília la seva millor manera d’expressar-se”.

 Técnicas del Grabado Calcográfico y su estampación , Jaume Pla. Eds. Omega, Barcelona, 1986, 3ªed.pp.176.

 

 

 

 

χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ          χφ

 

“ En Buenos Aires he conocido otra especie de bibliófilo, considero la mejor de todas y desearía ver multiplicada. Es la del bibliófilo altruista. Es la del hombre que compra libros y… los regala. Algunas veces los lee, los hace encuadernar y los conserva en su biblioteca. Pero en este caso compra otros ejemplares de la obra que tanto le ha complacido para comunicar a otras personas su deleite. Esta manía suya de obsequiar a sus amistades con libros – y no con flores, ni corbatas, ni perfumes, ni ‘bibelots’ – le ha valido de vez en cuando algún disgusto.

Y hasta algún desaire. Una recién casada le devolvió el libro que para las esposas escribió el delicado Fray Luis. ‘Yo no necesito los consejos de ningún fraile para ser una casada perfecta. Ya que regala usted libros, mándeme usted – le decía en una tarjeta – alguno de cocina. Me será más útil’ .

Cuando llegan las Pascuas este hombre adquiere ‘ por doscientos o trescientos pesos de literatura española y argentina para sus presentes de Navidad’. Rara es la semana en la que su librero de la calle Florida1 no le ve entrar en el establecimiento y, al descubrir por la mirada del cliente el libro que más atrae, le pregunta:

-¿Cuántos?

-Póngame seis – le indica el bibliófilo.

Y en ocasiones;:

-Mándeme a casa veinte.

¡Veinte de una vez! ¿ No es cierto, queridos colegas, que con muchos bibliófilos de esta singular y benéfica especie no existirían esas ‘crisis’ del libro de que libreros y editores se lamentan siempre ?.

El bibliófilo que compra libros y los regala es el mirlo blanco de los bibliófilos. Es, además, el más eficaz  y discreto de los mecenas, pues el mejor modo de ayudar a los escritores y de fomentar y difundir la cultura es ese: comprar libros, obsequiar con libros, propagar el amor al libro; no entender este amor  avariciosamente, sino en esa forma generosa que descubre en quien la usa un espíritu elevado y un concepto superior de la fraternidad humana. El bibliófilo avaro – como todos los avaros – , que no aspire a un lugar en el Paraíso. A Dante se le ha olvidado decir que su tormento consiste en condenarle a leer eternamente los libros que atesoró…”.

Article: “ El bibliófilo ‘mirlo blanco’ “, d’Alberto Insúa, a La Vanguardia del 16 de febrer de 1951, p. 5.

1.- En el carrer  Florida hi ha unes 10 llibrries, però a l’Avinguda Corrientes n’hi ha 23.

Llibreria El Ateneo Grand Esplendid a Buenos Aires

 

Read Full Post »