Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘llibreria antiquària’

llibreteria carrer

Carrer Llibreteria

 

“ Una llibreria molt significada del vuitcents barceloní va ésser la de Josep Rubió, pare d’en Joaquim Rubió i Ors, el cèlebre Gaiter del Llobregat, propulsor remarcable del nostre Renaixement. Estava establerta, el 1800, al carrer de la Llibreteria, enfront del Diario de Barcelona. En Rubió fou impressor, editor i llibreter, en una peça.

La seva a la impremta vida va ésser una cadena de contrarietats. Treballava amb manca de mitjans i de diners. Hom diu que havia d’acudir, molt sovint, a la impremta del Diario, on emmanllevava tipus de lletra mòbil, car no en tenia. Allà els hi deixaven de bona gana, car en Rubió era un home honradíssim i molt bona persona.

Durant la guerra de la Independència i, després, amb les revoltes subsegüents, va anar a raure a Vilanova i la Geltrú. Allà va estampar les Ordinacions de Bilbao, el 1813.     A Reus, on també va anar a raure, va estampar un gran nombre d’opuscles.

El 1840 estava establert al número 40 del carrer de la Llibreteria. Era el seu carrer, aquest. Allà va morir.

El pare Rubió era un dels homes més entesos del país en matèria de llibres. A la seva llibreria acudien els erudits més destacats de l’època. S’hi reunien en Pròsper de Bofarull, el doctor Jaume Ripoll i Vallmajor, en Josep Maria de Grau, en Miquel Mayora, pare de l’erudit Lluís de Mayora; en Pi i Arimos, el magistrat Pinós, en Milà i Fontanals, en Marian Aguiló   i alguns altres.

auca baladrers de barcelona

Auca Baladrers de Barcelona, imp. Casa Rubió

Els quals, ultra recercar-hi llibres i manuscrits rars per tal d’estudiar-los i de documentar-se amb mires als treballs que preparaven, es dedicaven a discutir sobre tota mena de temes. Tan era així, que la llibreria Rubió es transformava, la major part d’ocasions, en una mena de càtedra pública.

Molts cops, , aquells homes importants es veien obligats a consultar el pare Rubió sobre un punt concret de bibliografia o d’impremta. I la solució els la donava ell. Car era un diccionari vivent, i una autoritat en matèria d’impremta i de llibres.

Fent molts esforços va arribar a reunir un bon nombre de gòtica catalans. Se’ls hagué de vendre per tal de fer diners.

Va morir i deixà la vídua amb quatre fills: dos nois i dues noies. Després de la seva mort, la impremta portà el nom de ‘Vídua de Josep Rubió’. Josep i Joaquim seguiren l’ofici del pare. El darrer, abassegat pels seus treballs literaris, el deixà. Va continuar-lo el seu germà, el qual va traslladar l’establiment a la Baixada de la Presó, on va anar treballant fins que va traspassar. Les seves dues germanes hi continuaren.

Després l’adquirí el professor O.J.M. Llisterri, sota el nom de ‘El Arco Iris. Antigua Casa Rubió, fundada en 1800’. Això fou vers el 1914”.

Llibre de Llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara, Jaume Passarell, Ed. Millà, Barcelona, 1949; pp. 22.

 

℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘          ℘

 

“ Es curioso e interesante el negocio un tanto al margen de las normas mercantiles, referente a la compra-venta de libros usados y a veces ni tocados con la punta de los dedos. Nuevos de ocasión, si señor, que son todos los libros procedentes de saldos de ediciones que no se venden en las librerías de nuevo y que sus dueños o editores tienen que liquidar a precios irrisorios, por no almacenarlos donde la humedad y la polilla darían fin de ellos en más o menos tiempo.

Pero a nosotros lo que nos interesa por ahora es la compra-venta del libro usado o de segunda mano. Los libros llamados viejos, aunque muchas veces están tan bien conservados que parecen acabaditos de salir de la imprenta y encuadernación, se encuentran, como es sabido, en las que se llaman, mejor diríamos llamaban, librerías de lance o de ocasión”.

Del llibre: Libros de viaje y Libreros de viejo, de Florencio Bello Sanjuán, GAICE, Madrid, 1949, pp. 30-31.

 

colporteur0

Read Full Post »

revista llibreria antiquaria 0

          “ Cada llibre té un comprador potencial, o molts. Cada temàtica, un grup de compradors. El llibreter ha de fer el possible per contactar el llibre o el tema amb el client o grup de clients. Això ho aconsegueix amb l’oferta directa, l’exposició de les obres en forma atractiva o la publicació de catàlegs i la seva distribució intel.ligent. El llibre que no es veu ( directament o a través del seu reflex en catàleg, o sigui de la fitxa bibliogràfica descriptiva), és llibre que no es ven. La política de vendes és complexa; hi ha títols que en un moment determinat és prudent reservar per raons diverses ( de saturació d’exemplars en mercat, per exemple) i altres títols dels quals interessa poder incrementar la venda ( previsibles reedicions millorant  les en curs). En uns i altres casos, moltes vegades la venda és poc comercial, especialment quan es mantenen els preus d’oferta; però això és un risc que cal admetre i afrontar com a tal, i que pot corregir-se a base d’altres compensacions”.

          “Uneix  i ens fa diferents”: editorial de la Revista de Llibreria Antiquària, nº 2, pp. 4.

 

bas martin el cosmografo

 

 

          “ Nos movemos en un mundo sujeto a las leyes aleatorias del mercado, de la oferta y la demanda. El precio de un libro antiguo es diferente si se ha de comprar, vender, subastar, asegurar o prestar. Cualquier tasación está sujeta a múltiples variables. Para valorar y tasar un ejemplar es necesario conocer el mercado y la cultura, y si me permiten, tener unos mínimos conocimientos de relatividad. Lo que sí que hay es una cosa clara, y es que los precios del libro antiguo, en relación con hace tan sólo diez años, se han disparado. El libro antiguo se ha convertido en un paraíso para la inversión, en ocasiones para blanquear dinero negro, y ello ha significado un notable incremento en el precio de los libros, a los que se ha venido a unir el temible redondeo producido por el Euro.

          Por todo ello, el coleccionista, inversionista e interesado en el libro antiguo deberá manejar diferentes fuentes a la hora de realizar una compra. Una de ellas es tener unos conocimientos culturales de la época y del autor del ejemplar/es en cuestión. También sería interesante conocer, puesto que existía la obligación desde el siglo XVI, la cantidad fijada por la tasa o precio del libro, que en último lugar, y pese a los siglos de diferencia, nos puede ayudar a comprender el valor que otorgó el librero a esa obra. Por supuesto manejar los repertorios bibliográficos clásicos, caso de Palau o Vindel, que aunque incluyen precios de hace años nos pueden servir también como referencia inicial. En suma el ‘fondo de armario’ de cualquier interesado en el libro antiguo, deberá contar con las siguientes obras de referencia, básicas para evitar cualquier engaño y fraude:

Repertorios bibliográficos.

Bibliografías de incunables e impresos antiguos.

Tipobibliografías.

Biobibliografías.

Topobibliografías.

Bibliografías especializadas.

Catálogos Colectivos.

Catálogos de librerías anticuarias y subastas.

Recopilaciones de libros tasados.”

 

          Article de Nicolás Bas Martín: “Documentación on line sobre libro antiguo”, pp. 115-116, a Documentación de las Ciencias de la Información, 2007, vol. 30.

nicolas bas martin orga

Read Full Post »

« Newer Posts