“Qué més exquisit, què més artesanal, què més íntim i civilitzat que l’ex – libris, aquelles marques de biblioteca que des de l’època medieval, per bé que de maneres diverses, han servit per a identificar el titular o el propietari d’un llibre ¡
Quan l’ex – libris és cotitzat com els segells o els timbres filatèlics, descontextualitzant-lo del seu marc i de la seva propia finalitat, mostrant unes quatre-cent peces i un documentat catàleg sobre l’ex – libris i els ex – libristes, perquè tant uns com els altres formen part de la història de l’art del nostre país.
De sempre, els nostres ex – libris, com els de tot Europa, han recollit part de la personalitat dels seus titulars. Ultra les referències heràldiques, genealògiques o de referencia nominal, s’ha reflectit quelcom de la manera de ser del seu propietari.
D’ençà la fi de segle, s’inicia un renovellament d’aquesta forma d’art que, entre nosaltres, aportà importants valors creatives. Tant els autors de les comandes com els creadors artístics dels ex – libris eren gent que fruïen de les arts i estimaven els llibres, volien recrear els seus ulls amb imatges agradables i enriquir els volums amb aquest additament artístic que, de mica en mica, ha anat adquirint i s’ha transformat en una manera de fer art, aliada fonamentalment a les tècniques més pures del gravat.
“L’ex – librisme reconsiderat”, per Daniel Giralt Miracle, a Ex – Libristes Catalans, Catàleg Exposició a l’Antic Hospital de la Sta. Creu, Barcelona, 1980, p.3-4.
“ ‘Habría que precisar en primer lugar’, nos señala el editor Manuel Arroyo, ‘ qué es la bibliofilia; yo creo que podríamos diferenciar entre la bibliofilia clásica; es decir, la encuadrada en el ámbito estricto del libro antiguo, bien hecho, primorosamente elaborado, y la llamada bibliofilia de ediciones facsímiles, ahora muy en boga’. Existe, no obstante, en los círculos bibliófilos de Madrid, cuyo eje central son las llamadas ‘ librerías anticuarias o bibliófilas’, un marcado sentimiento de recelo, cuando no de desprecio, hacia las ediciones facsímiles. ‘Eso no es bibliofilia, es un mercado para nuevos ricos. Un mercado con una lista de clientes fabricada de antemano, a los que se convence de que esto es muy bonito y dentro de diez años se triplicará su valor actual’, nos manifiesta el dueño de la librería Escalinata, de Madrid…
En materia de precios, el mutismo es general, ‘ porque se ha exagerado una barbaridad en la prensa’. Sin embargo, grosso modo, se puede afirmar que no es ni mucho menos imposible hallar buenas ediciones a precios asequibles a casi todos los bolsillos.
Actualmente, y pese a que el interés por la bibliofilia registre un auge contínuo, el problema estriba en que cada vez es más difícil hallar un material verdaderamente interesante. Y para colmo no estamos en Francia, en donde todos los días hay subastas, como la del hotel Drouot, en París’, se lamenta Luis Bardón. Poe el contrario, el propietario de la librería del Prado, especializada fundamentalmente en folklore y literatura de principios de siglo, no se muestra muy amigo de las subastas, ‘porque los precios se disparan; recuerdo quepor un libro que yo estaba vendiendo a seiscientas pesetas se estaba pujango cerca de las 5.000’.
Juana Salabert: “ La bibliofilia, el mundo de las joyas de papel”, article del 12-02-1981, però trobat a El País de 9-02-2011.
Biblioaprenent 