Feeds:
Entrades
Comentaris

   

                                       

 

“ Grat sia a Deu, l’art va estenense a tots els ordres de la vida; las generacions que van pujant van comprenent que té dret d’intervenir en tots els llochs, que no hi ha objecte per petit que sia que no li pugui dar hostatge. Aixís com las més petitas accions poden lluhir la llum de la bondat si es un home bo qui las executa, aixís per tot resplandeix la llum de la bellesa en tota cosa per petita que sia que surti de las mans d’un ver artista.

            Això se’ns acut al fullejar la colecció de magnifichs ex.libris qu’en Riquer ha donat a llum, presentantlos ab aquell gust refinat, ab aquella elegancia sòlida a qu’ens té acostumats.

            El reviscolament de l’afició als ex.libris es un fet complertament modern y que va lligat ab la resurrecció del art aplicat que d’uns quants anys ensà s’opera en el mòn intelectual. No podía ésser que, al ensemps que’s procurava aplicar l’art als mobles, als utensilis familiars, a las casas de lloguer, a tot lo que rodeja al home probant de darli un vesllum d’ideal, se quedés endarrera’l llibre, l’objecte que té més relació ab l’home inteligent, l’objecte escampador d’ideas que serán llevor d’ideas més assahonadas, el pacifich lluytador que desde la quietut de la cambra retirada va empenyent al home pels viaranys del progres ab més forsa y eficacia que l’acció brutal y rápida de las revolucions, perque son trevall quotidià sempre va endevant, may recula, llaurant sempre en las capas espessas dels cervells no conreuhats, fenthi arrelar de dia en dia ideas que’ls afinan, que’s converteixen en sentiments y en bellas accions”.

 

            Article de Sebastià Junyent a Joventut, n.213, 10 març 1904, p. 164.

 

                                        

 

 

                “ El bibliófilo puede poseer y leer cualquier tipo de libro, claro está, pero como tal bibliófilo sólo le interesan los que tengan algo especial, los que se salgan fuera de lo común: manuscritos, incunables, antiguos, raros, curiosos… Cualquier bibliófilo sabe apreciar por ejemplo ‘las primeras ediciones aldinas o bodonianas’, y los hispanos seguramente buscarán también varios tipos de libros españoles: los incunables, primeras ediciones de nuestros grandes escritores del Siglo de Oro, libros de caballerías del XVI, libros de navegación, primeras crónicas y relaciones de América…”.

 

            MENDOZA DÍAZ-MAROTO,  Francisco: El mercado del libro antiguo en España visto por un bibliófilo, Arco/Libros, Madrid,2009 ; col. Instrumenta Bibliológica. Pp. 51.

 

                                              

 

                           

 

                             

 

Biblio ( 7.26): programa en anglès, gallec i castellà que ofereix una completa gestió de llibres per biblioteques. Llistats amb llibres més sol.licitats, lectors morosos, llibres prestats i llistes de persones que més lleigeixen.És un programa ràpid, funcional i amb practiques utilitats. http://biblio.softonic.com/.

 

Biblioaliens: personatges del vlok Biblioaventurers que animen als nens a llegir. 

                                      

 

Biblioantique.com: llibres, revistes, antiguitats, etc. Llibreria de Santiago Blas, a Tudela ( Navarra). http://www.subastas.com/store/Biblioantique.com_LIBROS,_ANTIG%C3%9CEDADES,_COLECCIONISMOS

                                            

                                                        

 

Biblioaventurers: vlok de la Biblioteca Josep Jardí a Santa Perpètua de Mogoda, per animar a llegir. http://biblioaventurers.wordpress.com/.

 

Bibliobraille: Biblioteca Braille Argentina per a cecs  (BAC). Molts serveis: biblioteca, llibre parlant, impremta braille, etc.).  http://www.bac.org.ar/ 

Bibliocampamento: organitzat a l’estiu a la Biblioteca Central de Vigo, per a nens de 4 a 14 anys. Fan contes, jocs, treballs manuals i dues romeries per aprendre jocs tradicionals i cançons, etc.

 

 Biblio-classes: amb enquestes, preguntes, suggeriments, imatges, etc. A la Bibliotecaviva de l’Escola Estalella de Vilafranca del Penedès. Http://bibclasses.blogspot.com.

             

BiblioCRA: lectures i activitats interactives. Catàleg CRA, que reuneix els materials ( llissons per els estudiants) entregats en Básica i Mitja fins l’any 2010. Programa lector per motivar els estudiants, des de petits, a llegir i perquè aprenguin millor,  amb eines per ser autònoms a la biblioteca i potenciant les seves habilitats lectores i de formació. CRA: Centre de recursos per el Aprenentatge). http://www.bibliotecas-cra.cl/.

 

Bibliojardí: servei bibliotecari en el jardí de la Biblioteca Can Mulà a Mollet del Vallès.

 

Biblio-jocs: jocs relacionats amb llibres, en el vlok BibliotecaViva, de la Biblioteca de l’Escola Estalella.  Http://bibliotecaviva.blogspot.com/p/biblioteca-denllacos-per-jugar-i.html.

 

Bibliollac: biblioteca organitzada per la Biblioteca Comtat de cerdanya, en el Parc Schierbeck a Puigcerdà.

                                  

                            

 

Biblio-ludoteca: infantil comunitària, sense ànims de lucre, apolítica, arreligiosa que desenvolupa activitats i programes a favor de la infancia i la juventut de Livingston, Izabal ( Carib Guatemaltec).http://www.belubalubafurendei.org/. També en altres llocs i biblioteques.

 

                                                           

 

Bibliomullada: a la piscina municipal de Constantí. Com les bibliopiscines.

 

                                                             

 

 

Biblioparc: biblioteques organitzades en parcs de diferents llocs: Cambrils, Parets del Vallès, Artesa de Segre, etc.

 

                                                         

   

Bibliopoètiques: biblioteques i poesía, vlok de la bibliotecària Teresa . http://bibliopoetiques.blogspot.com.

 

 Biblioriu: servei bibliotecari estiuenc organitzat per la Biblioteca Bisbe Morgades de Manlleu, a l’Embarcador del Ter.

 

                               

Bibliosidades: curiositats de la biblioteca. Espai dedicat a bibliotecaris i a tots aquells que tinguin “ curiositat” per conèixer dades referents al quefer bibliotecari.  http://bibliosidades.blogspot.com/.

 

Biblioterrassa (1): a la Terrassa de la Biblioteca Pública de la Roca del Vallès organitzen actes musicals nocturns tots els estius.

Biblioterrassa (2): serveis bibliotecaris a la fresca i a les trerrasses d’algunes biblioteques: El Carmel-Juan Marsé, Les Corts-Miquel Lloveras. Montbau-Albert Pérez Baró, Mollet del Vallès, etc. A més a més de llegir, els nens poden jugar, fer manualitats, pintar, etc.

                                   

 

    

 BiblioTIC:  espai digital de la biblioteca de l’Escola de Sant Andreu a Badalona. http://www.netvibes.com/bibstandreu#biblioTIC.

 

 BiblioTweets: tweets dedicats a la Biblio…, en alguns vloks.

 

 Bibliovacances (1): article a la Penedesferadigital, parlant dels espais creats per el periode estiuenc ( bibliopiscines, biblioplatjes, biblioterrasses, etc.), a diferents pobles i ciutats. http://www.penedesdigital.cat/2010/08/04/bibliovacances-dagost-a-sant-sadurni/

 

 Bibliovacances (2): activitat per fomentar la lectura infantil durant els mesos d’estiu, a la Biblioteca Comarcal de Blanes.  http://www.bibgirona.cat/biblioteca/blanes/noticies/9871.

 

                                          

 

Biblioverano ( Proyecto): activitats desenvolupades a les piscines d’alguns llocs de Badajoz ( Don Benito, Castuera, etc), semblant a les Bibliopiscines.

                                         

      “ El comerç del llibre antic té el seu reflex virtual a la xarxa. Pràcticament tots els serveis que es presten des de llibreries i cases de subhasta es poden obtenir de la mateixa manera utilitzant Internet. La xarxa ha aconseguit que el comerç del llibre, més d’ocasió que antic, es democratitzi i arribi a persones que d’una altra manera no hi podrien accedir. Internet s’ha convertit en un succedani de les fires, que han notat un descens de vendes i nombre de visites. El nombre de llibreries que comercien amb el llibre antic únicament a través de la xarxa augmenta, ja que resulta molt més asequible per a aquells joves llibreters que pugnen per incorporar-se a la professió. Les llibreries antiquàries poden oferir els seus fons mitjançant la creació d’una página web pròpia o a través de la contractació d’un o més portals. En aquest cas, l’oferta no es veu limitada als títols recollits en un únic catàleg o a l’espai físic d’una determinada llibreria. Aquests portals proporcionen una enorme publicitat dins del sector per als clients. També afavoreixen l’agilització del procés de taxació de les obres, per a uns, i de la comparació dels preus dels llibres de diferents llibreries, per a d’altres. Permeten la compravenda de llibres 24 hores al dia durant els 365 dies de l’any. Però, al costat d’aquestes avantatges, hi ha igualment alguns notables inconvenients, dels quals són significatius: la dificultat d’accés per als clients als quals manca formació tecnológica de base, i les dificiències de manteniment de les bases de dades, especialmente pel que fa a la retirada dels exemplars ja adquirits, la qual cosa fa que una obra que ja no està disponible pugui continuar sent sol.licitada per altres clients. En gairebé tots els casos, es fa responsable el llibreter, mai l’empresa que manté la pàgina web i la base de dades”.

 

            Art. “Comerç i taxació del llibre antic” de Manuel José Pedraza Gracia,a Item, n. 51, jul-des 2009, p. 121.

 

 

                                     

                 ‘ No hay que confundir al bibliófilo con el bibliómano que no es más que su parodia, su caricatura. El bibliómano simula amor a los libros, los persigue por todos los medios posibles – Un Don Juan cortesano sin amor verdadero -. Culpable es él de todas las herejías que inspiran horror a los verdaderos bibliófilos y es el inventor del libro trufado. El libro trufado es el bello ejemplar transformado en cartapacio o expediente documental cargado de fichas y cartas autógrafas, las que en su mayoría no tienen relación alguna con el texto. También tiene especial dedicación a valorar el texto cuyas hojas no han sido abiertas, sin pensar que ese hecho, en la mayoría de los casos, demuestran la poca importancia de la obra. En verdad, el bibliómano no es más que un vulgar especulador’.

            Y no, no es ni el hecho de especular con el libro, ni tampoco el de simular amor a los libros, ni siquiera el de quererlos, lo que convierte en bibliófilo al bibliómano; hemos visto que la intención es la que nos sirve para definir al bibliófilo, el querer el libro, el desearlo y el querer poseerlo. Definido el perfil del bibliófilo, el bibliómano se diferenciaría de él, como hemos analizado, en la intensidad, pues en el ejercicio de ese deseo, en la manifestación de esa querencia y de esa posesión, termina por excederse, traspasa los límites de lo deseable, incurre en la desmesura,…”.

 

               Código de la Bibliofilia moderna; Paris, 1936 editat per la Unió Llatina de Edicions, escrit per Maurice ROBERT, i amb pròleg de Miomandre, recollit per Alfredo Guido . Llegit a Enfermos de libros; ALBERO, Miguel. Univ. De Sevilla, 2009, Sevilla; pp. 150.

                                

                         

 “El primer aspecte que s’ha d’analitzar és establir l’objecte: de què es parla quan es tracta de llibre antic. Aquest és un terme polisèmic que fa necessari aclarar alguns conceptes bàsics sobre el comerç antiquari de llibres. Si s’analitza l’oferta d’una llibreria antiquària a l’atzar, s’aprecia que totes posen a disposició del públic llibres antics, que representen el gruix de la seva oferta; que, en menys quantitat, es poden trovar alguns llibres moderns, fins i tot contemporanis; però també es poden trobar altres documents que no són pròpiament llibres: documents manuscrits sobre papear o pergamí ( testaments, arrendaments, compravendes, etc); mapes, no sempre antics; gravats, cartells, goigs, butlles i altres objectes impresos sobre paper; impresos sobre tela, com programes, cartells o gravats, partitures manuscrites o impreses, etc. En conseqüencia, el llibre antic amb què es comercialitza no sempre és antic i tampoc sempre és llibre. És el mercat i no l’objecte el que determina els documents amb els quals es comercialitza; si hi ha demanda, es produeix l’oferta i aquesta es canalitza amb els mitjans que el mercat posseeix. Existeix una preferencia pel llibre, especialmente antic, i amb ell hi ha un conjunt de documents que es poden denominar de comerç antiquari, amb una casuística molt àmplia”.

          Art. “Comerç i taxació del llibre antic” de Manuel José Pedraza Gracia,a Item, n. 51, jul-des 2009, p.120.

 

                                                              

 “ Algunos consideran que los tres libros más apreciados – y codiciados – de la bibliofilia mundial serían la ‘Biblia de 42 líneas’, la ‘prínceps del Quijote’ y el ‘First Folio de Shakespeare (1623). De este último estaban censados en 2003 nada menos que 228 ejemplares, de la B42 se conocen casi 50 – … – y parece que los del ‘Quijote’ se acercan a 30: no son, pues, libros raros, pero sí prácticamente inaccesibles para el bibliófilo de hoy, incluso si tiene muchos millones. Y una nota triste: de los tres, sólo el ‘Quijote’ está en la BNM, y en ejemplar mútilo=.

 

            MENDOZA DÍAZ-MAROTO,  Francisco: El mercado del libro antiguo antiguo en España visto por un bibliófilo, Arco/Libros, Madrid, 009; col. Instrumenta Bibliológica. Pp. 52-53.

 

                         

 

             

 

 

“¿No heu sentit parlar del bibliòfil que cerca adalerat volums relligats, sia quina sia la materia de què tractin, però que no excedexin de 10 centímetres d’alçada, per a utilizarlos com  motiu  decoratiu per a ornamentar les vitrines o les repises de determinats mobles? Jo tinch un amich a Valencia, negociant en tota mena de fustes y que s’ha fet un mostrari de cada una de les diverses que han passat per les seves mans, imitant llibres de tots els formats, àdhuch en els cayres imitant les ratlles simulant els fulls; en els lloms dibuxos imitant els ferros y relleus qu’escarnexen als nervis, apart de les inscripcions simulant el títol del llibre, y el nom de l’autor, ¿ no trobarien més encertat per aquest bibliòfil, qu’encarregués a l’amich els que li manquessin?. L’efecte seria el mateix, y estalviaria la immobilizació d’uns llibres que cap servey ni ventatja intelectual pot reportar-hi.

            ¿No heu tingut esment del recercador infadigable d’exemplars d’edicions numerades, a condició, però, de que han d’ésser precisament d’un múmero determinat?. ¿ O el que cerca llibres exclusivament, qu’en la portada, imprés, ostentin un escut de Barcelona?.

            O aquelles  recents edicions de luxe, que tots recordém, la majoria de les quals contenen textes estrafalaris, ab unes ilustracions més estrafalaries encara, edicions fetes de cara a fabricants enriquits per la guerra, llibres que’ls adquirents may han de fullejar, però qu’els han dit que ab el temps pujaran de preu”.

 

            RODERGAS CALMELL, J.: Semblança y Bibliografia de Ramon Miquel y Planas per…; Barcelona, 1955, pp. 6.

 

                          

 

 “ Entre estos y la polilla hay poca diferencia; decimos mal: es grande, pues si bien estos bichos se entretienen en hacer túneles y minados por el libro, algunos tienen tal miramiento que respetan el centro impreso de las páginas y sólo perforan sus galerías por el margen blanco, por lo cual nunca es destruido por completo, mientras que los sujetos que presentamos los hacen desaparecer, y ocurre el que, satisfecho del que tienes el libro, cuando lo necesitas vas a buscarlo y te encuentras con que no lo encuentras, pues el amigo a quien lo prestaste no lo devolvió… Es bien conocido el caso de aquel que le negó a un amigo el prestarle un libro porque, según dijo, todos aquellos tan numerosos que veía le habían sido prestados a él y los estimaba mucho”.

 

            Article de Fco. Martínez y Martínez: ‘Bibliófilos, Bibliómanos, Bibliópolas, Gorrones y Frescos”, en el Boletín de la Real Academia de la Historia de Madrid, tom LXXXVII, Abril-juny, pp. 485-490, l’any 1927, on parla dels bibliocleptòmans.

 

    No havia fet ‘post’ amb aquest mapa i encara que el teniu aquí al costat, a la dreta del vlok per consultar-lo, crec que d’aquesta manera el coneixerà més  gent.

    

                           

                   Mapa de llibreries de vell de Catalunya

          Preparant el mapa de llibreries de vell ( a la dreta del vlok), buscant buscant,  he trobat la pàgina del Mercat de Sant Antoni i no puc més que posar-la aquí perquè la coneixi més gent i serveixi com a complement. Amb aquest plànol la cosa queda una mica més clara i més exacta, al menys pel que fa a Barcelona, doncs en el mapa potser hi ha alguna dada incorrecta.

            És una pàgina amb molta informació que jo desconexia, els que no vivim a Barcelona no podem visitar tant com voldriem aquest mercat els diumenges, però amb més dates podem saber on anar a mirar sense perdren´s pel camí i el plànol que han fet els de l’associació AMELIFIL està molt bé.

                

Així doncs val la pena clicar l’enllaç d’aquí sota i veureu més clarament el que dic.

           http://www.dominicaldesantantoni.com

                   amelifil2.JPG

                  breviarium-ilerdense-lleida-h-botel-1479-07-inc-582.jpg 

                          Breviarum Ilerdense. Lleida. H. Botel 1479. Inc 582 a BC.

           “ Lectures hi ha de les quals en tornem. Lectures hi ha que ens conviden sense descans a caminar.

            Lectures que ens envelleixen. Lectures que ens acompanyen. Lectures per a cada un dels sentits, com si de vegades la comprensió només fos de l’esguard o de l’oïda, o del tacte, o de la gola, o de l’odorat.

            Lectures amb les quals juguem, i lectures que juguen amb nosaltres.

            Lectures amb ressò i lectures sense ressò. Les que ens completen i les que ens mutilen.

            Les que ens sobten com una agressió i les que ens sedueixen.            Aquest llibre que sembla que capti i aquell altre que va precedit d’un criat que l’anuncia i al qual esperen les tafaneries de l’esperit com una societat de belles dames a l’hora del te.

            Lectures de frescor aparent – de paisatge maquillat diríem, – i lectures d’una timidesa àrida i breu com la intimitat natural d’alguns paisatges catalans de la costa.

            Lectures comprades i lectures donades.

            Lectures que es fan dir ‘Sí, senyor’, i lectures que ens diuen: ‘Dispensi: no és vostè qui cerco’.

            Lectures ( cal no confondre amb la manera de llegir) verticals, planes, diagonals, quebrades i circulars”.

              Capítol “La lectura” de Josep M. López-Picó, en el llibre Paradisos de Paper, Llibreria Catalònia, B, 1927; pp.51-52.   

              cicero-de-officiisde-paradoxis-desomno-scipionus-xiv-07-ms-358.jpg                                        Ciceró. De officiis. De paradoxis. Desomno Sajonius. Ms 358 a BC.  

          “ Hay en Barcelona treinta, cuarenta, quizás más, librerías de viejo. Casi todas tienen una personalidad de contornos vigorosos, robustos. Unas, por la pasión bibliogràfica de sus propietarios. Otras, por su sentido comercial. A las primeras, pueden pertenecer la librería Babra, ‘L’Arxiu’, la de Palau, Porter… A las otras, la de la calle de Escudillers – barbería, limpiabotas y librería en una pieza -, la de la calle de Urgel, una de la calle de Tallers… No quiero decir con esto que el librero bibliófilo no tenga noción de lo que es el negocio; la tiene y muy clara; pero es conveniente separar a este del simple vendedor de libros”.

  

            Article: “Los comerciantes del libro” de Gabriel Trillas a Las Noticias, Año XXXVI,nº 12099, 31 de enero de 1931.

                               

             cicerode-oratore-subiaco-c-sweynheym-i-a-pannartz-1465-07-inc-485.jpg

                 Ciceró. De oratore. Subiaco C. Sweynheym i A. Pannartz. 1465. Inc 485 a BC.

                   blanc2.JPG

Bibliodiccionari  XIII  .

           Vaig iniciar això de les paraules que comencen amb “biblio” pensant que n’hi haurien unes quantes, però no m’esperava tantes paraules, i segur que encara en trobaré més.

            De moment, amb les d’avui, ja van 500 i poques, no sé si en trobaré moltes més, espero que si. Quan arribi a les 1000 hauré d’editar un diccionari o una cosa semblant, un Bibliodiccionari, perquè encara que en el vlok  es poden consultar i veure totes les paraules , ho més important, crec, és que moltes porten l’adreça electrónica per poguer veure i saber més coses de cada paraula, però no és el mateix que amb paper, en un llibret com els de sempre … 

Biblioalejandría: vlok dedicat al món del llibre (2009). http://biblioalejandriahoy.blogspot.com/2009/10/historia-del-libro-antiguo-los-codices.html.

Biblioapm: video realitzat per la Biblioteca Josep Soler de Gavà, explicant qui ,com i què podem trovar en una biblioteca i les ajudes necessàries per resoldre dubtes. L’afegit “apm” de la paraula està rel.lacionat amb l’APM de TV3, i que és realment el que fan, resoldre preguntes.http://youtu.be/xk-S21jZwb4 .

Bibliobusca: lloc en el vlok Biblioblog des del que podem buscar en el mateix vlok  (http://diarium.usal.es/biblioblog/que/ ).

 Bibliobytes: magazine digital bimestral de la biblioteca Pedro Grases de la Universitat Metropolitana de Caracas.Http://bibliobytes.unimet.edu.ve/ .

Bibliocomptentio: indiferència i desinterès  cap els llibres. Està tan extesa que pot considerar-se l’estat natural de l’home postmodern, i per això en realitat, la veritable anomalía seria la contrària: mostrar amor o interés pels llibres.Http://egotecadelantipatico.blogspot.com/2011/01/bibliopatias.html. 

Biblioferia: projecte que consisteix en la implantació d’una Biblioteca popular a la comuna de La Florida a Los Copihues de Buenos Aires. Ara crec que n’hi ha vàries. A Colombia també n’hi ha, però més semblants a la de Sevilla. http://www.fotolog.com/tu_biblioferia/51315902.

 Biblioferia (2): xerrades i tallers per a nens que fan a Sevilla uns dies del mes d’abril. Organitza la Biblioteca San Jerónimo . http://www.icas-sevilla.org/spip.php?article789&var_recherche=biblioferia. 

Bibliofía: empresa amb l’objectiu de destruir les barreres de la comunicación educativa, mitjançant el desenvolupament d’eines virtuals( xarxa social, blogs, intercanvi d’arxius, wiki, videoteca, xat, etc.) i tecnològiques que permeten beneficiar a les diferents institucions educatives en el procès ensenyança-aprenentatge. A México.  Http://www.bibliofia.com.

Bibliofiliómetro: una manera de classificar llibres, usada en ressenyes que posa ratolins, d’un a quatre, segons li sembla: Amor a primera vista ( 4 ratolins), Agafa’l abans que s’escapi ( 3 ratolins), Pots llegir-lo que no et mossegarà ( 2 ratolins) i Un ratolí dur de rosegar ( 1 ratolí). Tot això fet per la Filóloga Bibliófila, en el seu vlok: Http://filologabibliofila.blogspot.com/ .

 

Bibliofira: biblioteca móvil al carrer aprofitant a Sant Sadurní d’Anoia la Fira Comercial I Industrial d’octubre, per llegir i on també fan Tallers Infantils. http://bibliosantsadurni.blogspot.com/search/label/Bibliofira.

 Biblionoticiario (3): és el vlok de C. Pino ja citat en anteriors entrades sobre Bibliodiccionari, ara amb més ‘categorías’, com: Bibliocine: parlant de pel.lícules basades en llibres; Bibliodedicatorias: llibres dedicats ‘ a i per’; Bibliodirectorio: adreçes, editorials, biblioteques, associacions; Biblioinformes: sobre llibres; Biblionoticias: amb novetats per mesos; Biblionovedades: sobre llibres nous; Bibliorecomendados: llibres i lectures recomanades; Bibliovideos: sobre el món del llibre, alguns molt interessants. En unes i altres categories, però, es repeteixen moltes coses, vull dir que hi ha coses explicades a diferents llocs dins el mateix vlok. Http://biblionoticiario.blogspot.com.

 Bibliopegia (2): grup de la Complutense a Madrid dedicate a la investigación sobre enquadernació i llibre antic.  Http://mblazquez.es/bibliopegia/index.php.

 Bibliopeque: vlok  de “ Los peque de la Biblio” de la biblioteca Coronel Dorrego a Buenos Aires. Amb un projecte que,entre d’altres coses,  vol aprofitar la capacitat d’atracció que tenen les noves tecnologies sobre els més joves, usant-les per a desenvolupar la seva imaginació, promocionar la lectura i incentivar la participación dels més petits en nous treballs d’integració social i cultural.Http://biblio-peque.blogspot.com.

 Bibliorrea (1): patida per grans Mestres de la importancia de Balzac, Baroja i Dickens, consisteix en produir pàgines sense parar, amb les mateixes incomoditats del vòmit i la colitis. Http://egotecadelantipatico.blogspot.com/2011/01/bibliopatias.html.

 Bibliorrea (2): publicació abussiva de llibres, desprès de que diferents editorials s’uneixin i formin grans grups multinacionals. Problemes com que els llibreters no tinguin espai per mostrar les novetats… . ‘Globalización y bibliorrea”, article de Blas matamoro a Cine y Letras ( 7 juliol 2010), en el vlok de Guzmán Urrero. Http://www.guzmanurrero.es/index.php/Humanidades/globalizacion-y-bibliorrea.html. 

 BibliotecAfricanista: vlok d’un bibliotecari de Melilla, però encara en els seus inicis. Http://bibliotecafricanista.blogspot.com.

 Bibliotecamuhba (Barcelona).Museu d’Història de Barcelona: Biblioteca adreçada a estudiosos i investigadors de la cultura barcelonina, està especialitzada en patrimoni i història urbana de Barcelona, amb una atenció preferent envers les fonts documentals de la seva cultura material.    Blog: biblioteca-dossier.tumblr.com/

  Bibliotecasa: espai vital que hom cohabita amb la Sra. Cel.lulosa. Ofert per Gazophilacium al vlok  Base de Badades, per desgràcia desaparegut. 

 Bibliotecòleg: en el vlok Bibliotecología y estética, l’autora, Nartyjulieth Vasquez Quijano ( Bibliotecòloga), explica que segons la literatura Bibliotecològica, els bibliotecòlegs són: “rata de biblioteca, el gestor de información, el administrador de las bibliotecas, el policía de los libros, el encargado de la biblioteca”.I explica que a Colombia el Bibliotecòleg dirigeix les Biblioteques i és el nom de la carrera ( Bibliotecología) dels que porten les biblioteques o donen clases per a nous bibliotecòlegs. 

Bibliotekaris: Catálegs editorials a disposició de les biblioteques. Http://bibliotekaris.wordpress.com.

 Bibliotheca (2):  enllaç de biblioteques digitals.  Http://www.bibliotheca.org .

Bibliothecario: sinònim de bibliotecari. Bibliotropisme: es dona aquest nom a la inclinació natural, en aquells que la pateixen, cap a acostar-se als llibres, posats en qualsevol prestatgeria o llibreria, encara que estiguin davant dels amos de la casa on és o de qui parla amb ells. Aquest mal es manifesta també en la paràlisi sobtada en front de qualsevol aparador on hi havien llibres, i encara més, en la mirada impúdica dirigida a la ‘ portada’ del llibre que llegeix el nostre veí de taula en un café o en el seient del metro. Http://egotecadelantipatico.blogspot.com/2011/01/bibliopatias.html. 

Bibliouniverso: retalls de premsa rel.lacionats amb el món del llibre. Notícies sobre llibres, lectura i biblioteques. De Chile. Http://bibliocorresponsal.wordpress.com.