“ La major part dels afeccionats als llibres saben que quan entren a casa seva han de fer esforços per tal de dissimular sota l’abric o dins la cartera els exemplars que han comprat, per por a l’escàndol que organitza la seva muller cada cop que se n’adona.
-Un altre llibre? Però, és que no en tens prou? Si ja no caben a casa !
I el pitjor del cas és que tenen raó. Aquest vici impune, la lectura – que deia Valery Larbaud -, ocupa molt d’espai i acumula molta pols. Però, què voleu fer-hi? La set de llibres és inesgotable, cada dia es troben exemplars temptadors i cada dia es cau en la temptació, però més val tenir aquest vici que no pas d’altres.
Però no totes les dones són enemigues dels llibres. Recordo ara a l’emperedriu Caterina II de Rússia (1729-1796), gran aficionada als llibres i a la lectura. Deia que el seu llibre preferit era L’esprit des Loix, de Montesquieu, llibre que ara s’ha posat de moda citar en l’àmbit polític espanyol. Llegia també a Tàcit, Plutarc, Bayle, Voltaire i era anomenada la Semiramis del Nord. Va cridar a Rússia el filòsof Diderot, el qual va protegir comprant-li la biblioteca per 15.000 francs – francs-or, naturalment – , però amb la condició que ell la guardaria durant tota la seva vida, i el nomenà bibliotecari de la seva pròpia biblioteca amb el sou de mil francs anuals. Per acabar d’arrodonir el gest li abonà per endavant cinquanta anys de salari, és a dir 50.000francs. Això és generositat i amor a les lletres !
Madame Pompadour
Altra lletraferida fou Mme. de Pompadour, més coneguda per altres activitats que no pas per la seva bibliofília. Va protegir els artistes, els escriptors, el savis, els investigadors i va ésser l’ànima de l’ Enciclopèdia. La seva biblioteca, molt valuosa, fou enquadernada per Biziaux i els exemplars que surten al mercat són molt, però molt, estimats. Per cert que alguns porten la inscripció Menus plaisirs du roi, la qual cosa fa somriure quan es pensa en una impremta al seu palau, on va fer imprimir el Càntic dels Càntics, comentat per Voltaire. Els germans Goncourt, en el seu llibre sobre la Marquesa, conten que va fer tirar uns pocs exemplars de Radegonde, princesse des Parthes. Porta el peu d’impremta Au Nord 1760, és un in quart del qual només conec l’exemplar de la Bibliothèque Nationale, de Paris”.
Article:”Els llibres i les dones”, de Carles Fisas, a la Revista de Llibreria Antiquària, nº10 d’octubre de 1985; pp. 32-33.
“ Algunas veces se confunde al bibliófilo, con el bibliómano, con el bibliógrafo o con el bibliótafo, por los puntos de contacto de sus parecidas aficiones pero, de uno a otro hay grandes distancias que los separan y que deberíamos con precisión clasificar ya que cada uno tiene su bien determinado objetivo e importancia que como la del bibliógrafo presta su gran servicio al arte del libro”.
FIGUERAS, Carlos: Del amor y cuidado del libro… Ed. AGE, Barcelona, 1936, Col.lecció Los Libros Curiosos, pp. 27.
“ El 1905, Ramon Miquel y Planas va publicar un petit opuscle titulat Los exlibris y su actual florecimiento en España.
Biblioaprenent 