Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Oficis del llibre’ Category

Vivlioteka de LG i V

Fa dies vaig demanar una maquineta de fer punta al llapis, la bibliotecària no la trobava i finalment va treure un ” sacapuntas” , he buscat el nom d’aquest instrument en català i no hi ha manera, potser no té traducció, no ho sé, només he trobat “Maquineta per treure punta…”. El cas és que em va recordar temps llunyans i després de tants anys vaig veure que això de treure punta al llapis és com anar en bicicleta, no s’oblida pas, fins i tot deixant el llapis en condicions vaig gaudir, bé, no tant, però quasi quasi.
  Vaig a la biblioteca tantes vegades com puc, una estona al menys, dos o tres dies a la setmana.
  Consulto llibres i revistes, i cada dia, quasi cada dia, m’ensenyen alguna cosa nova. Coses que qualsevol persona sap o coneix, però jo soc ignorant total en aquest tema, ara ja no tant, a poc a poc vaig aprenent.
  Desprès he vist que la cosa és més senzilla, tot ha sigut possible perquè la gent que treballa a la biblioteca m’ha tractat molt bé i m’ha posat al dia d’aquestes coses que ara ja sé de què van o què volen dir, com que CL és Col.lecció Local, FH Fons Històric, etc.
  La fotocopiadora no va gaire bé, però sempre m’ajuden i ahir vaig descobrir que fins i tot fan fotocòpies per encàrrec, pagant si, però poc, i la feina que fan val la pena, facilita molt les coses.
  No sé els noms dels que hi treballen, quasi tots són dones/noies i potser un parell d’homes, no n’estic segur, és igual.
  Tots estan sempre, en el meu cas, atenent qualsevol qüestió sense posar cap problema, informant i explicant tot el necessari perquè la busca de llibres o revistes sigui d’allò més fàcil.
  A vegades hi ha una mica de xivarri, sobretot en el pis de sota, dedicat a les revistes, els diaris, la música i on també tenen les pantalles d’Internet, però de tant en tant s’escolten  alguns shhhhhh… i la cosa torna a la normalitat.
  Sé que fan diferents coses per nens i per adults, contes, conferències, mini cursets, presentacions, etc., normalment no hi vaig, però fa temps va fer una xerrada l’escriptor Emili Teixidor, va ser una estona molt profitosa.
  Què no m’agrada?, l’ascensor és molt molt lent; a vegades fa molta calor, i alguns dies no hi ha lloc per seure malgrat que les cadires són buides, les ocupen, omplen la taula de papers i llapis i marxen al carrer a petar-la i de tant en tant tornen i s’estan una estona a la biblioteca, xerren, es miren, riuen i estudien, i sembla que hi ha gent que reclama més temps i més espai a les biblioteques per estudiar (¿), crec que als Instituts i altre col.legis hi ha força espai ( i biblioteques) per fer aquestes coses, però sembla que aquests llocs no agraden gaire (¡), no sé perquè. Fa no gaire en un article a la premsa es parlava d’un estudi sobre aquest problema i les conclusions més clares, en un percentatge molt alt, eren que la gent que va a les biblioteques hi va a passar l’estona fent diverses coses, i la majoria d’elles tenen poc a veure amb l’estudi.
  Més. Tinc un llibre a casa, vull renovar el préstec perquè no he acabat de llegir-lo i m’interessa treballar amb ell. Ja l’havia renovat una vegada, però a la biblioteca, un noi em diu que es poden renovar les vegades que vulgui *, fa temps em van dir que només es podia renovar dues vegades, es tornava i en uns dies es podia tornar a demanar ( + -).

  Ahir ( 28 novembre 2008) el volia renovar perquè el tenia que tornar el dia 4 de desembre, però marxo fora de la ciutat i el dia 4 no hi seré; a la biblioteca una noia em va dir que el tenia que tornar, vaig pensar que ja l’havia renovat dues vegades i no vaig posar cap objecció.
  Aquest matí he anat a la biblioteca ( a les deu del matí) a tornar-lo, però com no ho tenia clar he preguntat a la noia quantes vegades l’havia renovat, m’ha dit que una, però que no el podia tornar a renovar perquè estava reservat **.
  Em pregunto, si estic fora de la ciutat, per feina o esbarjo i vull renovar un llibre per telèfon, com he fet altres vegades, si em diuen que està reservat i no el puc renovar, què he de fer ?, tornar de vacances, deixar el que estigui fent en un altre lloc encara que sigui lluny i tornar a casa per tornar el llibre ?, m’arrisco a que em posin “càstigs” *** per tornar-lo amb retard, alguna vegada em va passar, vaig tornar un llibre fora de plaç i no vaig poder tornar a agafar llibres en préstec fins uns quants dies, no recordo quants, després. 

               I els horaris  ?, molts joves amb ganes d’estudiar es queixen dels horaris, volen que la biblioteca es tanqui molt més tard de l’horari normal, jo no demano tant, però l’horari no em sembla gaire adequat, és el següent: Dilluns, dimecres, dijous i divendres de 10 a 20; dimarts de 16 a 20 i dissabtes de 10 a 14 i de 16 a 20. Crec que l’horari no és un bon horari, clar que aquest tema és complicat, hi ha gent que vol biblioteca per la nit, diuen que per estudiar, jo en tindria prou si obrissin a les 9 del matí i tanquessin a les 9-10 de la nit, però cadascú té les seves preferències.  Una cosa de l’horari que no m’agrada és que el Servei de Préstec **** finalitza 15 minuts abans de tancar la biblioteca, en el moment que sona un timbre. Dues o tres vegades he sentit el timbre i he deixat de treballar per baixar al pis de baix per demanar llibres en préstec, entre que ho deixo, recullo les coses i em poso la bufanda i l’abric han passat al menys cinc minuts; quan arribo a baix em fan mala cara i em diuen que el timbre ja ha sonat. Així i tot crec que les dues o tres vegades que ha passat això m’han deixat agafar els llibres, però no em sembla bé aquesta norma.
  I a la sala de lectura no hi ha ni un penja-robes, a l’estiu no és problema, però ara a l’hivern fan falta, tothom té abrics, bufandes i gorres per terra, perquè a vegades es poden posar a la cadira del costat, però moltes vegades estan totes les cadires ocupades ( i que duri ¡) i no hi ha manera de deixar les coses en condicions.
  Tampoc em va agradar, un dia buscant llibres a l’ordinador, trobar un lloc on posava  “ No retornat”, on normalment posa Exclòs de préstec, Reservat, No disponible, etc. I no em va agradar perquè crec que si un llibre no el tornen el que haurien de fer es comprar-ne un altre igual o semblant, a vegades alguns llibres ja no es troben, però el que jo vaig veure amb aquestes paraules és un llibre crec que bastant fàcil de reemplaçar per aquell llibre que algú no va retornar. Suposo que deuen ser coses de la Normativa, coses que molts desconeixem. Em tindré que mirar millor això de la Normativa, segur que aprendré més coses.
  Només vull deixar clar que les Biblioteques i la gent que hi treballa són molt importants, fan una feina necessària perquè els que hi anem puguem fer coses, puguem treballar i puguem gaudir de les bones estones que allà dins es poden passar.
   I a la Biblioteca de LG i V crec que la professionalitat dels que hi treballen està garantida, però el més important és que el tracte amb els usuaris és molt molt bo. 

(* Normativa : es poden renovar dues vegades.

* * Normativa : es pot renovar un llibre sempre que no hi hagi cap reserva d’altres usuaris.

* * * No hi figuren, al menys a la Normativa de cara al públic.

**** Més Normativa.)

Tenia pendent el tema de les maquinetes per fer punta als llapis. Ara de la manera més simple i fàcil he vist que hi ha Afilallàpis i Afilamines. En el diccionari.cat no hi són, no recordo on les he vist, però imagino que deuen ser correctes.

-Afilallapis: Estri d’acer en forma de U amb una peça tallant, que serveix per a fer punta a un llapis.

-Afilamines: Estri amb una obertura lateral molt petita i una peça tallant que serveix per a afilar la mina d’un llapis automàtic.

Read Full Post »

veer32.jpg

«  En el conjunt dels mercats situats al voltant del Pla de la Llotja – el nucli comercial més representatiu de la ciutat, on se situaven els edificis de la Llotja, dels Pallols. L’Arsenal i la Casa de la Bolla – es realitzava una de les activitats més dinàmiques i sociables de la ciutat: la venda a l’encant públic. Aquest centre comercial posseeix un interès especial per a la història del llibre i de l’imprès en la Barcelona del segle XVI. Primer a les Voltes d’en Guayta, després a les Voltes  de l’Encant, i finalment, a tota la Llotja de Mar i, concretament, en el Pla dels Encants, es venien i es compraven llibres i tota mena de ‘papers estampats’ procedents, principalment, de les subastes publiques de béns registrats en inventaris post-mortem i que, en nombroses ocasions, s’adquirien juntament amb robes, mobles o qualsevol tipus d’utensili de segona mà com a mínim.‘Ay también muchos libreros, cerca de la plaça de Santiago en medio de la ciudad, y copia increíble de libros no menos que en París, Tolosa y Salamanca en tanto que la gente forastera se admira’( D.H. Jorba, Descripción de las excelencias de la muy insigne ciudad de Barcelona, Barcelona, 1589, p. 26).

Dionís Jorba glossava, amb aquestes paraules, l’ambient llibreter del carrer de Llibreteria i dels seus voltants”. Article: “La circulació del llibre a barcelona en el segle XVI” de Manuel Peña a L’Avenç, 199 ( 1996), p. 28.

Read Full Post »

Oficis del Llibre 2

imprimiendo2.gif

“Com arreu, a París o a Londres, els oficis del llibre estan organitzats, en la Barcelona del segle XVIII, en una comunitat que pretén abraçar el monopoli de l’edició i la venda dels llibres. Dominat pels llibreters-editors més poderosos, en constant conflicte amb els venedors de llibres que, a més de la corporació, els fan competència, la comunitat dels llibreters i impressors alimenta, al llarg del segle, una notable progressió de la presencia de l’imprès.

   Hi ha dos signes evidents: l’augment del nombre de títols proposats en els catàlegs de llibreria i, de la banda dels compradors, l’engrandiment del tamany de les biblioteques o, com a mínim pel que fa a les més modestes, l’augment del nombre de llibres que posseïen en l’espai privat i enumerats en els inventaris post-mortem. D’aquesta manera, la societat barcelonina participava totalment en les evolucions que, almenys a les ciutats de tota l’Europa occidental, reforcen la familiaritat amb l’imprès i, per tant, defineixen les condicions de possibilitat d’una ‘revolució de la lectura’. A tot arreu descansa en els mateixos fonaments: l’augment de la producció impresa, la multiplicació i la transformació dels diaris, el triomf dels petits formats i la difusió de les institucions en què és posible llegir sense comprar ( com els gabinets de lectura que obrien els llibreters al costat de les seves botigues o les societats de lectura que resultaven d’una associació voluntaria).” Article de Roger CHARTIER : « Els camins de la cultura escrita »

 a L’Avenç, nº 199 ( 1996), pp. 26.

Read Full Post »

ec-ricart2.jpg

 ( Estamper).“ Tampoc sabem els límits exactes de la paraula ‘estamper’, perquè, segons les fonts documentals, tant designava el qui feia les estampes, és a dir el ‘gravador’, com qui les imprimia, és a dir l’’impressor’, com també aquell qui les venia, o sigui el ‘llibreter’. Aquesta confusió del terme ja ve de lluny, perquè, com hem comentat, Onofre Pou (1), en l’apartat dedicat a l’Estampa, identifica la botiga de l’estamper amb la tipografia. Igualment, és interessant de comprovar que imprimo i excubo són traduits indistintament per ‘imprimir’ o ‘estampar’. En el Gazophylacium(2) es recull que l’estamper és qui estampa llibres: ‘ fer o exercir lo ofici de estamper, fer de estamper, treballa a la estampa.

(Gravador). Sens dubte, uns dels aspectes que crida més l’atenció en els documents del Siscents és l’absència quasi absoluta de la paraula ‘ gravador’. Per les fonts consultades, arribem a la conclusió que en els segles XVII i XVIII els gravadors no tenien entitat pròpia, sinó que estaven subordinats enterament a les necessitats tipogràfiques. Dins la piràmide gremial, el vèrtex era ocupat pels llibreters, seguit dels impressors o estampers, i els gravadors degueren ocupar el nivell més baix. Situació que explica perquè són més coneguts els noms de llibreters i d’impressors que els de gravador

Tanmateix, en alguns casos, com en el dels llinatges Déu, Abadal i Jolis, l’impressor i el gravador podien coincidir en una mateixa persona, però en la gran majoria dels casos eren els impressors els qui encarregaven la tasca als gravadors. Mentre que els impressors i els llibreters disposaven de gremis propis, no succeïa el mateix amb els gravadors, un fet que realment sorprèn atesa la dèria de la societat estamental, tan jerarquitzada i legalista, de reglamentar tots els oficis. Aquesta absència, com hem subratllat, potser s’explica per la posició enterament subordinada del gravador xilogràfic en el si de les tasques tipogràfiques. Una referència al gravador, la trobem documentada en el Gazophylacium quan diu: ‘ Lo qui grava ( scultor, caelator)’, que repeteix quasi exactament la definició del Thesaurus Puerilis d’Onofre Pou. No deixa d’ésser eloqüent que, quan trobem una referència al gravador, sigui quasi sempre aplicada al gravador calcogràfic i no al xilogràfic. Això fa pensar que, tot i que la situació dels gravadors sobre metall durant els segles XVII i XVIII no era gaire puixant a Catalunya, tenien un rol més rellevant que els gravadors xilogràfics, donat que apareixen força més sovint en la documentació”. 

(1) POU, Onofre. Iesus Thesaurus Puerilis. Perpiniani: Ex Typographia Sansonem Arbus, 1591, p. 115. 

(2) LACAVALLERIA ET DÚLACH, Ioanne. Diccionari Gazophylacium catalano-latinum dictiones phrasibus illustratas ordine literario comprehendens, cui subjicitur irregularium verborum elenchus. Barcinone, apud Antonium Lacavalleria in Via Libraria, 1696, p. 432. 

D’un article de Immaculada SOCIAS i BATET a D’Art, 20/ 1994.

Dedicat al Gazophylacium del Prat .       

Gravat d’Enric C. Ricart .

                                                                             

                                                                                       

Read Full Post »

« Newer Posts