Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Fires i Mercats’ Category

Frases sobre Bibliofília 780

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Ex libris, Fires i Mercats, Llibreters de vell, Oficis del llibre, Old books on 14/08/2023|

“Els temps moderns acostumen a reunir els consells en uns mateixos indrets, i anar amb els ulls tapats resulta moneda falsa.

 La llengua i la cultura han estat el gran forn i sempre han dut la cara neta. Són els cementiris els que s’han fet vells. Les muralles arriben fins a les ones i tenim moltes coses per a anunciar. La nit no ens ha fet perdre mai el camí de la voluntat, i això que el nostre caràcter, sempre que pot, més aviat convida a festa. La pròpia cultura, rosegada per l’acció de l’aigua, ens ha ajudat a sobreviure i a destruir les disfresses. Els llibres han estat els punts brillants de la nostra nit i, de bon matí, han fet que no ens haguéssim de presentar al món com a senzills presoners. El nostre poble, que no sol caçar sinó recollir i que s’ha passat tant de temps disfressat, ha hagut de pagar l’entrada fins i tot per a entrar a la gàbia. Certament, la vida real ha estat la desfiguració de la vida plausible. Però la llibertat ens ha servit de calendari, perquè els països tenen un cos i una memòria. I l’esperit no ha estat tan fàcil de disfressar en donar la relació dels tocs de campanes. Ara que tornem a recuperar la nostra identitat nacional i a desfer cadenes de nusos, redueix els obstacles el fet que disposem d’una cultura rarament sencera a través dels segles. I jo espero que, malgrat els hiverns malignes i els equívocs, la podrem fer servir per a festivar encara moltes primaveres si sap tocar bé les hores en lloc de simular ninots i repicar fora de temps. Foc i llum! Que la rutina no arreli. Maldem perquè hi hagi un bon esplet d’ordis, i força poetes oficials, i molta gent de lletres que tiri! No cal pas fundar nous càrrecs per comprovar que els finestrals encara duren i que, sense haver d’anomenar cap misteri, a la nostra tradició, sempre hi fa vent. L’argolla del portal no necessita ornamentacions. Poc ens aturem mai darrera ningú si al paisatge hi ha ginesta. A posta de sol pugem al terrat, i una palada de targetes ens fa convergir en la feina de redreçar-nos. Pares, avis, besavis, tresavis, rebesavis van saber treure les fustes i fer el fons més ample. El mar no s’ha de venjar de res si som conscients de trobar-nos al començament d’un tram de carretera i ens posem a treballar de ferm. D’altra banda, la cultura fa la nostra imatge tan al viu, que molta gent ni s’atura per orientar-se i va per feina; vull dir que s’imposen el fet de lloar les obres com un deure de pairalisme.

Amb tot, els llibres són fulles de l’arbre del món. Si filem prim, a cada cantonada ens posem un barret que ens obliga a mantenir el cap alt, i no hi ha carrer amb bandera vella. Els qui avui s’omplen de llaços encara ahir es desafiaven a mig camí quan les pedres recolzaven damunt la febre. Corre el perill de prendre’ns la roba, però així ens anem recuperant lluny de la utopia. Tanmateix, del carbó, no en pot sortir verdura, però entre els enderrocs ha estat trobat un llum. Es així com un turó encara pot servir de tambor i el mar arriba fins a les parets mateixes del casal. No dubto que en el futur els Països Catalans seran els arquitectes de la tempesta, perquè en el passat hauran sabut resistir millor el fred. Això vigoritza el caràcter. Ara com ara la societat no va en camí de transformar la força en consciència, i el progrés representa la integritat humana davant l’especialització embrutidora. Si celebrem algun ball, cal que sigui a profit nostre. Ens en sortirem? La cultura, com la sang, esdevé el gran secret que conserva tota la significació. Els gats dins el sac no disposen d’altre cascavell, ni els polítics, d’altra força tan decisiva.  

Pregó de Joan Brossa: “A manera de crida”, XXIX Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern, Barcelona, 1980. En el diari Avui del dia 19 de setembre de l’any 1980.

XQ    XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ

“Mas volvamos, tras este largo preámbulo, a la bibliofilia, y entremos de lleno en el tema del ex-libris erótico. Es evidente que, dada su intimidad, para este tipo de ex-libris no han podido existir los habituales tropiezos, pues jamás hubo de someterse a las normas o leyes de las estampas o de la “Prensa e imprenta”. Se trata en todos los casos de tiradas privativas de un individuo cualquiera, que él no va a comercializar sino que, por el contrario, destinarà a un uso muy restringido y localizado. Solamente la limitación que el propio titular señale al ilustrador – pues es preceptivo que el cliente dé las ideas del ex-libris – podría frenar la libre fantasía de este último. pero es natural que no se llegue al ex-libris erótico si no se ha formado previamente una biblioteca temática de libros de la especialidad, por lo que parece quee ésta ha de ser una condición “sine qua non”.

Pues bien, si en otros tiempos era ésta una dificultad casi insalvable, lo que incitaba aún más al bibliófilo a elegir precisamente el tema, hoy es sencillísimo formar esta clase de bibliotecas de erotismo, dada la frecuencia de ediciones de este género, no solo en cualquier país foráneo, sino incluso en España misma.

Del ex-libris erótico dice Camilo J. Cela que “ es de aparición reciente – no anterior al siglo XIX – y en el tratamiento que se da a sus motivos ilustradores, no suele estar ausente un saludable y jocundo humor cachondo”. ( Por cierto que a Cela, como pude recordarle en un artículo dedicado al tema, se le escapó una curiosa papeleta para su Enciclopedia: la del reloj erótico).

Relojes o libros, alguna razón hay para el paralelismo, ya que lo que se plantea en este asunto es la alternativa entre la intimidad o la divulgación, debido no solo al pudor general sino, en el caso de los relojes a ciertas disposiciones de la clerecía evangélica suiza, asunto bien estudiado por A. Carrera en su libro Les heures de l’amour. En ocasiones, sus propietarios se muestran hasta vergonzosos, y más de uno impidió que a su reloj se le hiciesen fotografías, ni siquiera bajo promesa de no citar al poseedor. Tanto Carrera como yo mismo hubimos de valernos, pues, de fotografías de fondos museísticos y de algunas aparecidas en catálogos de subastas, en los que figuran cada vez con más frecuencia, dado el valor alcanzado por estas piezas en la actualidad.

En la misma papeleta acerca del ex-libris añade Cela: “Son numerosas las coleccciones y, según Lo Duca, figuran entre las más importantes las de K.J. Obratil, de Praga ( que editó, añadimos nosotros, en tirada de 150 ejemplares, un album con 280 reproducciones de ella), la del Dr. Viallet, de Brest, la del Dr. L.A. Rato Opizzioni di Torre, de Roma, la de Hans Heeren, de Hamburgo, y la de H. Buriot-Darsiles, de París, sin duda entre otras muchas”.

No ha querido Cela ser prolijo en esta ocasión, porque solo en París sabemos que están las colecciones de Mathieu-Varille, E. Olivier y J. Rousset, R. Keller, Fritz Erler, Rolf Erikson. El comentario se ilustra con dos ejemplares de la propia colección de C.J.C.,  los cuales ho hacen ningún desairado papel entre las divertidas ilustraciones que adornan la Enciclopedia del erotismo, y en los cuales creemos reconocer la mano de Franz von Bayros, que en 1909 hizo una edición privada con veintiún dibujos de ex-libris ficticios, de admirable realización.

Article: “ El ex-libris erótico” de Luis Montañés a Cuadernos de Bibliofilia, número 8, 1981-82, p. 10-13.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 779

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Biblioteques, Fires i Mercats, Llibreries, Llibreters de vell, Old books on 08/08/2023|

Tirant lo Blanc

“Addictes de la galàxia Gutemberg

«He viscut sempre entre llibres, voltada de llibres, quasi assetjada pels llibres. Més ben dit, per la lletra impresa. Llibres i diaris i revistes han estat, des de la infància, el meu pa de cada dia. Algú, quan em veu usar els llibres, m’acusa de manca de reverència envers els llibres. Escric al marge, subratllo frases, tanco paràgrafs sencers amb claus i signes d’interrogació i d’alerta. Potser, i ho dic amb un cert penediment, actuo amb la mateixa manca de respecte que solien usar els sagristans amb les imatges dels altars d’ermites i santuaris. Però el fet és que podria defensar l’actitud del sagristà, com podria defensar la meva, vull dir, que la familiaritat només és una aparent manca de respecte. M’agraden els llibres i m’agraden tant que n’uso i abuso.

Això vol dir, amb altres paraules, que no he estat ni probablement seré bibliòfila a l’antiga manera. I a més crec que, a poc a poc i a l’embat d’un creixent abaratiment del material imprès, anirem perdent el sentit de propietat del llibre, com ningú no té el sentit de propietat del diari que compra al matí.

Hispanic Society

Però el llibre pot ser, i de fet és en molts casos, una joia. El llibre té un preu, de vegades un preu fabulós, i quan entrem en l’àrea dels preus, els objectes preuats adquireixen unes sorprenents connotacions, i en posaré un exemple. I un exemple que pertany a la nostra literatura, tan poc poderosa en el concert econòmic del món. Em refereixo a un exemplar de l’edició prínceps de Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, Martí de Riquer ens explica que en el món hi ha tres exemplars de la primera edició de la nostra gran novel·la heroica. L’un és a la biblioteca de la Universitat de València, l’altre al British Museum de Londres i el tercer a la Hispànic Society de Nova York. Tres exemplars de la primera edició, feta a València, per l’impressor Nicolau Spindeler, amb la data del 20 de novembre del 1490. Si a algú se li acudís confeccionar una xifra amb el propòsit d’adquirir –  suposant que fos venal – qualsevol d’aquests exemplars, el cap ens rodaria, com el cap ens rodaria quan es parla de la subhasta d’un Rubbens o d’un Boticelli. Es evident que aquí l’objecte no és la novel·la de Joanot Martorell, sinó una joia, una joia que té valor en si mateixa, que existeix perquè la mirem, la toquem, ens cerciorem de la seva existència, com ens cercioraríem de l’existència del diamant Koh-i-nor, que mai no portarà ningú penjat al coll.

Marca de Nicolau Spindeler

El Tirant lo Blanc que va imprimir Nicolau Spindeler, a la ciutat de València, no és simplement un llibre, és una joia. Una joia que és per damunt de la butxaca de milionaris vells i nous. Perquè és la primera edició, evidentment i del segle XV, quan tot just s’iniciava la primera claror de la galàxia Gutemberg. Perquè només en queden tres i ni tan sols podem saber quants en va imprimir l’home del bell ofici, d’aquell ofici que canviaria el valor dels llibres. Però no sols perquè n’hi ha tan pocs de llibres, perquè són exemplars rars per la seva escassetat, val el que val, sinó perquè és aquest llibre. Una gran quantitat de bellesa ha quedat inclosa en les pàgines impreses dels tres llibres.

 Després hem après a llegir en llibres de poc preu i a descobrir la bellesa més enllà de la grafia de les lletres. M’agrada pensar que l’immens plaer de submergir els ulls en un llibre, d’oblidar-te de tu, de qui ets tu, de les parets del voltant, de la mateixa llum que et permet engolir les paraules que un altre ha escrit per tal que tu les puguis entendre, ja no val una fortuna sencera. Ja no cal que siguis un dels pocs senyors de la Terra. Ja no cal que et disfressis de clergue per a tenir dret al plaer de la lectura. Qualsevol, per modesta que tingui la bossa, pot ingressar a la galàxia Gutemberg. Què val un llibre? Un dinar? Una entrada al cinema? Tres paquets de tabac? Un bitllet de tren? Cent quilòmetres de benzina? Pots baixar al carrer a qualsevol instant i comprar un llibre. Es cert que són uns llibres una mica malgirbats i no s’assemblen gens a aquells meravellosos objectes il·luminats de coloraines, amb estampes de jardins i dames i cavallers vermells i blaus i alicorns i tendres guerrers amb armadures daurades. I és que els luxes canvien de rostre i el nostre luxe s’ha fet avui multitudinari.

 Amb tot no manca qui diu que la galàxia Gutemberg ens amenaça. Lletra i més lletra ens assetja de tal manera que llencem a la paperera, sense llegir, muntanyes de lletra impresa. Els missatges que ens trameten pàgines i pàgines de paper mal imprès s’anul·len ells mateixos, car la quantitat d’estímuls ens anul·la la capacitat de reacció.»

I l’excés destrueix no sols la qualitat, sinó que, ens diuen, destrueix l’entitat del mateix vehicle de comunicació. No llegim ja, passem els ulls per damunt el grafisme de les lletres, captem només una paraula esparsa, o reunim, paraula més paraula menys, uns grups de mots que diuen allò que hem decidit que volem llegir. La galàxia Gutemberg ens distreu en lloc de comunicar-nos el contingut d’una lectura. No guardem res, només acumulem impressions, el plaer de tornar a llegir ha esdevingut rar, quasi un anacronisme.

 Per això, o potser malgrat això, el llibre vell ens torna al clima de la pacient i pausada lectura. Trobarem aquell llibre que havíem perdut, o aquell que no havíem trobat encara, o aquell altre amb l’aura de les il·lustracions que ens acompanyaven en la lectura. Imatge i paraula s’unien en els temps dels grans il·lustradors com en les primeres novel·les miniades, síntesi que pressuposa una lectura lenta, amb la parada complaent de les imatges que reprodueixen els instants de la narració: un rostre, un paisatge, un racó de cambra. Potser hauríem de pensar de nou en aquest lligam que quasi havíem perdut: paraula i imatge. Avui les imatges han canviat de textura. Ja no són aquells dibuixos a la ploma que feien les delícies dels nostres avis i que nosaltres encara vam aconseguir en les novel·les més sentimentals en el gest inimitable d’en Junceda; o en les novel·les de lladres i «serenos», amb els dibuixos d’en Bosch, amb senyores de cames llarguíssimes i senyors de rostre ben tallat i frac negríssim. Les imatges avui malden per assolir la primera fila, amb els còmics, amb la pantalla petita, amb la pantalla envoltant de la gran maquinària cinematogràfica. Però això sí, darrera de cada conjunt de seqüències hi ha un llibre. I si volem penetrar en el gran concert de les imatges, ens adonarem que no hi ha imatges mudes, que les imatges reclamen paraules i que les paraules salten de la cinta magnètica i s’instal·len a pler en les pàgines dels llibres

Pregó XXVIII Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern per Maria Aurèlia Capmany, en el diari Avui del dia 19 de setembre de l’any 1979.

XQ    XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ

“En el magnífico y pintoresco Barrio Gótico de Barcelona – testimonio de dos milenios de historia – , detrás del ábside de la Catedral, está situada “ Gráficas El Tinell” (calle Freneria, nº 1), que es el único taller existente actualmente en toda España dedicado a la estampación de xilografías.

En las xilografías que representan los antiguos oficios barceloneses, pertenecientes al siglo XVIII, se puede admirar la simple ingenuidad con que fueron buriladas en el pasado, resaltando su violenta coloración que nos recuerda a las célebres y deliciosas imágenes de Estrasburgo.

Para su obtención, se utilizan las planchas de madera antiguas ( originales) de boj, de su propia Colección, y después, iluminadas a mano, una a una, siguiendo la laboriosidad y técnicas de la época.

  La finalidad de las xilografías consistía en divulgar y dar a conocer los oficios muy corrientes en aquella época y, entre ellos, podemos admirar a un delicioso matacandelas, a un leñador, a un tejedor, al que vacía y moldea los zuecos, a un ceramista o a un tonelero, además de barcos y otros motivos de creación artística y simbólica de aquellos tiempos, que forman el extenso y variado surtido de ese taller xilográfico.

  De todos los procedimientos de grabar, sobresale, por su belleza, destreza y artesanía, el que se realiza en madera, y del uso de ésta, procede el nombre de XILOGRAFÍA ( del griego Xilón, mader, y graphe, esculpir, grabar).

“Xilografías Catalanas de oficios del siglo XVIII”, article a Cuadernos de Bibliofilia, númeo 4, abril 1980, p.63.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 778

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Fires i Mercats, Llibreries, Llibreters de vell, Oficis del llibre, Old books on 01/08/2023|

Àngel Batlle

“ «Amics,

Pregonar el llibre és tasca noble i ensems arriscada. I molt més quan es tracta, com en aquesta ocasió, de pregonar el llibre vell. Aquesta flor de cultura i de servei a les més nobles idees que és el llibre, té uns perfums més delicats i unes finalitats més subtils quan es tracta del llibre que ha passat per diverses mans o que per atzars de la vida de les editorials ha vist estroncat el seu normal cicle comercial.

Ramon Mallafré i Santi Mallafré

 Com a senzill periodista català que sóc i que vull ser, no em considero la persona més adequada per a obrir amb un parlament una fira com aquesta, que darrerament ha estat pregonada per figures tan il·lustres com Salvador Espriu i Ventura Gassol, entre altres. Només l’amistat dels meus benvolguts amics els llibreters de vell, que des de fa anys conec com a modest col·leccionista que sóc, explica que ara, malgrat les meves mancances, pugui adreçar-me a vosaltres.

 Seré breu, per a no cansar-vos. Tan sols, ajuntant els records del passat i mirant cap al futur, intentaré explicar a grans trets perquè considero que la tasca callada i constant dels nostres llibreters de vell és important per al redreçament de Catalunya en què tots estem compromesos.

Josep Sardà

 En els anys de foscor, quan totes les llibertats reconquerides amb la Generalitat dels presidents Macià i Companys havien estat barroerament suprimides, eren pocs els llocs on els supervivents de la maltempsada i els joves condemnats a no saber res dels nostres drets com a membres d’una nació llavors esclavitzada, podíem recuperar part de la nostra història. I un d’ells eren les llibreries de vell, a on anàvem a la recerca d’unes obres que la dictadura havia prohibit i que per tant els editors i els llibreters de nou no podien posar al nostre abast. Les llibreries de vell eren per a molts de nosaltres llocs meravellosos on tota descoberta era possible, on d’una manera natural i sense donar-li cap importància podíem trobar les arrels de la nostra ètnia, tant en un llibre bàsic com en un full de diari en català. En català, fixeu-vos-hi bé, en la llengua que no ens deixaven escriure i gairebé ni parlar.

Josepa Masegosa

 Les llibreries de vell i el mercat dels diumenges a Sant Antoni -no oblidem aquest mercat- eren i són focus de democràcia, de diàleg, de llibertat, de catalanitat en una paraula. Els cognoms de llibreters com Palau, Porter, Masegosa, Royo, Dubà, Sala, Marca, Torres, Millà, Balaguer, Batlle, Creus, Pubill Caparrós, Sardà, Peiró, Eroles, Mallafré, així com Gabernet -l’actual president del Gremi- i tants d’altres – esmentar-los a tots seria impossible – ens recorden a més benemèrits ciutadans que han actuat com a comerciants del llibre amb naturalitat, sense plantejar-se més problemes dels que ja la vida els donava, però sentint-se membres d’un poble que patia i lluitava per sobreviure. Tanmateix, molts d’ells no eren conscients de la important acció catalana que portaven a terme, però potser per això la seva activitat natural d’homes catalans ha donat fruit.

Josep Mª Marca

 Barcelona és la ciutat de l’Estat espanyol que té més llibreries de vell. També té els llibreters més actius i organitzats. Per això des del 1952 s’organitza aquesta fira. El seu èxit i el seu sentit integrador, amb la participació de llibreters [53] d’arreu de l’Estat, és símbol també de les virtuts catalanes d’organització i de respecte a tots els qui volen venir amb nosaltres en pau i democràcia. I ara, quan tornem a tenir la Generalitat amb el seu legítim president, quan els nostres diputats preparen l’Estatut que no ens han de donar els de fora sinó que hem d’imposar nosaltres i quan els instruments d’autogovern s’enforteixen de mica en mica i sense mai cedir, penso que aquesta fira i els llibreters que l’organitzen no són aliens a l’esperit de redreçament que anima el nostre poble. I si la fira de l’any passat fou la de la Generalitat recobrada, desitjo que aquesta sigui la del nou Estatut. Visca la Fira! Visca Catalunya!»

Pregó de Josep Mª Cadena  a  la XVII Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern, cel·lebrada a Barcelona l’any 1978. En el Diari Avui del 19 de setembre de l’any 1978. Retrats fets per Bussoms en el llibre de J.Mª. Cadena: Quaranta anys de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern; Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya, Barcelona, 1991.

Cadena i Bussoms

XQ    XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ

“ La textura del papel, la tinta robada por las yemas de los dedos a una novela de Balzac publicada en vida del autor, no puede competir con la frialdad del libro electrónico, carente de memoria existencial, de memoria intelectual. Pese a ello, al intento de modernidad mal entendida que persigue la desaparición del libro como objeto, en la feria de libro antiguo y de ocasión, la muerte de la literatura se transforma en sangre que oxigena a las nuevas generaciones. Las bibliotecas adquiridas por los libreros pasan a los estantes de los más jóvenes, que proyectan una visión renovada sobre las páginas, dotándolas de vida, aportando savia fresca a aquellas miradas enterradas en el tiempo, las de sus mayores.

Al cabo, tres miradas, la del lector, la del escritor y la del librero, constituyen los pulmones, el nervio y los músculos del libro. El librero sirve de nexo entre el que ha transcrito sus pensamientos en negro sobre blanco y el que aspira a leerlos. En particular el librero de viejo, bregado en la luz de los candiles y las sombras de volúmnes empolvados con el mimo de los años, ofrece al lector incluso textos de autores desconocidos que sin su mediación continuarían condenados al olvido.

El librero simpatiza con la persona que se acerca interesada al mostrador, pues ambos conocen el vigor del libro impreso, y acaso comparten lecturas. También les une el viaje literario. El lector y coleccionista de libro viejo, es incapaz de resistir la tentación de buscar en cualquier ciudad del extranjero una librería que le invite al gozo de la imprenta aún en otro idioma. Perseguimos como gatos a ratones escurridizos las obras que acendraron nuestro carácter o absorvieron nuestro ocio.

Pregó de la XXXV Feria del Libro Antiguo y de Ocasión, Enrique Múgica, Asociación de Libreros de Lance, Madrid, 2011; p. 2-3.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 777

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Biblioteques, Fires i Mercats, Llibreries, Llibreters de vell, Oficis del llibre, Old books on 27/07/2023|

“ El més il·lustre personatge que al llarg de la història ha vingut a Barcelona —i que mai ningú no l’haurà de guanyar, ni en autèntica i profunda intel·ligència ni en comprensiva i radical bondat—, en un moment en què li ho permeten els seus burladors, en aparença discrets i cortesos, en el fons necis, crèduls i grollers, se’n va amb el seu no menys famós company d’aventures i fatigues a donar a peu un tomb per la població i entra, durant el seu passeig, en una impremta, segons els erudits la de Sebastià de Cormelles, al carrer del Call. El deixarem allí, segurs de poder-lo sempre retrobar, enmig de llibres, el que ell i nosaltres estimem més.

Que antiga i arrelada la col·lectiva afecció catalana, i la dels coparticipants de la nostra parla, per aquest producte, potser el més noble de tots, de l’enginy i de l’esperit humà! Molt abans de la transcendental, decisiva invenció de Gutenberg, dits delicats i hàbils, a l’alba imprecisa però sense defallences de la nostra identitat nacional, que no ha d’esborrar-se més ni confondre’s amb cap d’altra, escriuen, il·luminen i acaronen llibres, en els monestirs dels dos vessants dels Pirineus. Els qui Ferran Soldevila ha designat com a peoners de la nostra cultura, Gotmar, Miró Bonfill, Guarí de Cuixà, Ató de Vic, es delectaven amb el seu tracte. A la distant Ausona s’encaminà, per aprendre, Gerbert d’Aurillac, després Papa, enigmàtic, subtil, l’home més savi del seu temps. Sota l’incomparable magisteri del principesc abat i bisbe Òliba, Ripoll, el primer centre cultural d’aquella Catalunya primaverenca, compta amb una biblioteca, aleshores nodridíssima, d’uns dos-cent volums, pels quals es coneixen Terenci, Ciceró, Cèsar, Virgili, Horaci, Juvenal, Boeci i molts d’altres autors, algun no llatí sinó grec —encara que a través del llatí—, i es poden estudiar les ciències del “Quadrivium“. Els monjos Joan i Arnau, amb un altre, Òliba, homònim de l’egregi bisbe, viuen i treballen al cenobi de la vila dels dos rius i baixen tal vegada algun cop a Vic, a visitar l’eminent prelat i a ofrenar-li el goig únic dels llibres que elaboren al prestigiós “Scriptorium” ripollenc. N’hi ha d’altres, però, a l’estudi del mateix palau episcopal ausetà, a la Seu d’Urgell, a Sant Cugat del Vallès i a Barcelona, a l’escola de Gramàtica, Retòrica i Jurisprudència que culmina en la figura de Ponç Bonfill March.

Monastir de Ripoll

 Tots, o gairebé tots, els nostres comptes-reis del Casal de Barcelona, i amb ells, molts dels seus cortesans i consellers, cultiven les lletres, i es deleixen dels llibres: el Cast, el Conqueridor, el Gran, el Just, el Benigne, el Cerimoniós, el Caçador, l’Humà. La joia més sumptuosa dels nostres llibres anteriors a l’art i a les tècniques de la impressió, el “Llibre dels Feyts“, de Jaume I, l’alt monarca que porta el nostre idioma a Mallorca —establert una mica més tard a la resta de les Illes —i al País Valencià— en els seus dos terços més fèrtils—, es copia a Poblet, on hi ha, i és natural, una biblioteca riquíssima, molt més abundosa que la de Ripoll, el 1343, sota Pere III. I el successor del terrible sobirà i polític genial Joan I, és, a l’igual del seu dolorós i patètic germà, un humanista i un lector insaciable: “Nós qui ens delitam molt en legir”.

 I què diríem de Ramon Llull, de Bernat Metge i d’Ausiàs March, per exemple? Tots ells sabien molt bé —quan avui hi ha algú que ho ignora o amb ofensiu menyspreu fingeix ignorar-ho— que en català es poden expressar les fineses i les agudeses mes alambinades de la ciència, de l’estel i del pensament, i les seves respectives obres en són una mostra esplendorosíssima i una prova irrebatible. Retreurem a títol d’anècdota, tanmateix prou coneguda, que Bernat Metge, en l’elegant ploma del qual extremament madura el català cancelleresc, el “català del Rei”, va néixer, si bé en un obrador d’apotecari, al carrer dels Especiers, que des de generacions i generacions ençà duu el nom, més apropiat a l’excel·lent  escriptor i més significatiu per a nosaltres, de “carrer i baixada de la Llibreteria“, o sigui on amb preferència es venien i es compraven llibres. Perquè, al marge ja de tota anècdota, el llibre tothora ha estat, és i serà el vehicle més resistent i útil de la nostra més viva i selecta tradició, el pont del progrés que mena al futur, el nexe entre el nostre poble i la nostra terra.

Monastir de Poblet

 Mai no trencat, ni en les hores més apagades de l’estranya decadència: ens basta Roig i Jalpí com a testimoni. Quan el setge de mil set-cents catorze, catedràtics i escolars, notaris, escrivents i llibreters, allistats, amb patriotes procedents d’altres oficis i professions, en la Coronela, no escatimen perills ni accions arriscades. Després de l’esfondrament ve a poc a poc la recuperació, gràcies als magnes polígrafs del divuit i de la primera meitat del dinou i tant pels llibres que escriuen com pels que salven. En callem els rengles per no amoïnar i per no convertir la crida en un clam eixordador, que amenaçaria de desvirtuar el nostre propòsit. Identificats amb el diàleg, amb la democràcia civilitzadora i civilitzada, instal·lats mentalment en ella, detestem la demagògia, arma a penes disfressada de la reacció, sense excepcions cancaneta de les abominables tiranies de qualsevol tendència.

Llibres, llibres, llibres. Labor abnegada dels llibreters, disseminats per tot l’àmbit català. Per tots els Països Catalans, en la seva múltiple i intocable singularitat, en la seva essencial unitat, des de Guardamar del Segura i el Palmerar del Camp d’Elx a Andorra i als aiguamolls de Salses, des de l’Alguer i el divers món illenc a l’austeritat de la nostra faixa aragonesa. Feinejar sense treva d’editors, d’impressors, de relligadors, de correctors de proves i de llibreters, de nou i de vell. Potser avui a la nostra capital el mar no és alegre, ni la terra jocunda, ni l’aire clar, però hi subratllem i celebrem tanmateix el vint-i-cinquè aniversari de la reordenació del Gremi dels Llibretrs de Vell, amb el centre a Barcelona però amb una munió dels seus components estesos arreu dels complexos i l’un amb l’altre inconfusibles territoris del nostre llenguatge. Es d’una educació elemental de consignar amb deferència que assisteixen al nostre costat, a les festes i a la fira organitzades amb motiu d’aquesta data, col·legues d’altres indrets i d’altres expressions. Que no se sentin ni per un instant forasters entre nosaltres perquè res de tan amistós com un bon llibre, res que ens uneixi més que l’amor comú, compartit, pel llibre. Si aquest és vell, hi afegeix la fascinació de la seva raresa. Els anys, els segles, el miracle de la seva supervivència el dignifiquen. Esdevé un tresor i un tresor de tots, que administren unes mans que son de gran honestes, competents, responsables. Mans d’enamorat, de coneixedors, d’artesans, d’artistes. En contemplo algunes i n’endevino moltes en acomiadar-me amb una citació sense exactitud i amb glossa prima de Lucreci. Com les abelles van xuclant la mel en els boscos florits, així vosaltres, llibreters —i ara m’adreço d’una manera particular als llibreters de vell— i nosaltres, llegidors, en les pàgines dels llibres destriem amb un plaer lentíssim en un aprenentatge perpetu, serenes, lluminoses, alliberadores paraules d’or.”

Pregó: “ El llibre, nexe entre el nostre poble i la nostra terra”, de Salvador Espriu amb motiu de la XXV Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern, feta a Barcelona l’any 1976. A La Vanguardia del dia 21 de setembre de l’any 1976.

XQ    XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ

“Somos, unos más que otros, discretamente pobres y conocedores de nuestras limitaciones. Estamos preparados para no conseguir ser los primeros en encontrar las gangas que algunos, notables y ya citados inspectores de nuestras alcantarillas de libros antiguos, viejos, raros o descatalogados, son capaces de encontrar las gangas que algunos, son capaces de encontrar incluso antes de que la Feria esté inaugurada. Nosotros, los modestos rastreadores, seguiremos buscando por ferias y casetas, por cuestas y parques, por lejanas provincias o por Madrid que es nuestro pueblo. Seguiremos buscando porque nosotros no sólo buscamos un libro. Es el libro el que nos encuentra. Y para eso hay que seguir viajando por ferias como esta.

Este año volveremos a encontrarnos con conocidos, con amigos desde hace ya unas décadas – ¡ de casi todo hace ya más de treinta años! – ,volveremos a pelearnos amablemente por consegir un espacio de privilegio en los estantes interiores, por hacernos un hueco en el mostrador rodeados de mirones como nosotros, por intentar llegar antes de los conocidos sabuesos, esos que olfatean el libro desde que doblan por Cibeles. Como tantas primaveras volveremos a los mismos ritos, a las contadas alegrías de los encuentros casuales y al placer de volver a casa para desenterrar nuestros tesoros que ya han tenido otras vidas, otros dueños, otras islas. Este año volveremos a ser felices en este paseo con libros y libreros… pero también este año será el primero en mucho tiempo en que no podremos disfrutar de la educada tranquilidad, de la memoria lúcida y de la vida llena de libros, de paisajes y paisanajes, de un hombre que conoció mejor que nadie el dulce placer de vivir entre libros. Por supuesto estoy hablando de Pepe Berchi. Ya no estarà en esta feria como cada primavera desde hace 34 años. Ya no está pero él sabe, como lo supo Charles Nodier, que “ después del placer de poseer libros, poca cosa hay más dulce que hablar de ellos”. Pues eso, con los libreros y los libros antiguos y de ocasión hasta la muerte. Pero ni un paso más.”

Pregó de la XXXIV Feria del Libro Antiguo y de Ocasión, Javier Rioyo, Asociación de Libreros de Lance, Madrid, 2010 ; p. 9-10.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 776

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Fires i Mercats, Llibreters de vell, Oficis del llibre, Old books on 17/07/2023| 1 Comment »

Parades llibres vells al Paral·lel

“El poble no compra llibres, es la lamentació més corrent entre editors, llibreters i escriptors. No és aquesta la veritat, però si té quelcom que s’hi acosta. Veureu poques vegades obrers dins de les llibreries de nou. Són moltes pessetes cinc, sis o set, que costen els llibres nous i, com és natural, ni els llibreters, ni els editors, ni els escriptors fan un gran negoci. Però el fet que el poble, el poble modest, no entri a les llibreries a comprar llibres, no vol dir que aquest poble no llegeixi.

Al Paral·lel, el Montmartre barceloní, com en diuen – per tal de plagiar sempre coses foranes – hi veureu els diumenges i dies de festa, una estesa de la vora d’un quilòmetre, on es venen llibres. Parades d’encants les unes, sense ni això les altres. Es aquí on el poble, aquell poble de què parlàvem abans, ve a assortir-se del seu aliment espiritual.

A milers desfilen els curiosos, els bibliòfils, els que volen comprar llibres per poc preu, les criatures que amb deu cèntims s’enduran a llurs cases un munt de setmanaris per a infants, les noietes que cerquen revistes de modes i novel·les blanques o roses, per poc preu, gent d’espardenya i de barret s’hi barreja davant les parades de llibres. Qui cerca un exemplar rar, qui, novel·les d’aventures, qui, clàssics, en resum, a la Fira del Llibre, al Paral·lel, hi ha compradors per a totes les matèries, les ciències, les arts, les especialitats, la història i la novel·la tenen compradors:

Havem preguntat a un llibreter:

-Es ven molt?

-Ara comença l’època de vendre.

-Per què?

-A l’hivern és quan hi ve més gent. Els uns per prendre el sol, els altres ja decidits a comprar.

-I compren tots?

-Això no us podria assegurar, però és difícil que qui vingui ací se’n vagi sense, almenys, un llibre.

-Els preus?

-Els preus són a l’abast de tothom. Aquí es poden fer compres des de cinc cèntims endavant.

-El preu mig dels llibres?

-Entre sis rals i tres pessetes podeu trobar-hi els vostres favorits.

-Quin llibre és el que més abunda?

-Els que llegíem nosaltres quan érem menuts

-Es que no es ven el llibre de viatge i d’aventures?

-Sí, però no com abans. Ara, la gent menuda ja vol endinsar-se pel camí de la cultura que en podríem dir-ne social. Els llibres dels escriptors cèlebres són molt buscats. Després els sociòlegs.

-Se’n venen molts cada dia?

-Encara que és molt difícil fixar un nombre, puc gairebé assegurar-vos que la venda gira a l’entorn d’uns quinze mil volums.

-Caram!

-Sí, no se n’estranyi. No, però, són tots llibres de preu. Aquest nombre és comptant-los tots.

-D’on us proveïu de llibres?

-Aquests llibres provenen de biblioteques particulars que, vinguts a menys els seus propietaris, es veuen obligats a desfer-se’n, no sense gran pesar, i d’altres, que una vegada llegits se’ls venen.

Parades llibres Paral·lel

-Quin és el preu mig a què es venen els llibres ací?

-La meitat del preu de nou, aproximadament, encara que gairebé sempre es regateja i cal rebaixar un xic.

-Quin és el públic que més abunda?

-El modest. Ací hi veureu molts treballadors que en lloc d’anar a fer el vermut, surten, al matí, amb la mainada a prendre el sol i esmercen en llibres els cèntims que haurien d’esmerçar al cafè. En aquest aspecte el poble ha millorat en un cent per cent.

-I a què ho atribuïu?

-Avui gairebé totes les entitats polítiques i socials disposen d’una biblioteca. Això desvetlla en els homes el gust de llegir i quan aquest ha arrelat, cosa que costa ben poc, llavors senten un pessigolleig per posseir-ne, de llibres, que augmenta a mida que augmenta el nombre d’aquests.

-I a res més?

-Teniu en compte també el preu. Al cap de dos mesos d’haver sortit un llibre al carrer, és gairebé segur que se’l pot trobar ací per la meitat de preu. Això és un incentiu poderosíssim, puix que el comprador modest pensa que amb el preu d’un en podrà adquirir dos, amb tal que esperi un curt temps.

Ja ho veieu, senyors editors, llibreters i escriptors. El poble llegeix i llegeix molt. Ara comença ja a saber diferenciar entre el que li convé i el que no, i a mida que va prenent gust a la lectura augmenta el seu desig de llegir més encara. Però els preus són molt alts per als modestos. No volem dir-vos que voleu guanyar massa ni que els vostres preus són exorbitants, però no digueu tampoc que el poble no llegeix. El que passa és que no llegeix tot el que voldria…

Article: “La Fira del Llibre al Paral·lel” de Marius Vives, en La Humanitat del dia 13 de setembre de 1932.

Parades llibres Paral·lel

XQ    XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ

“ No me niego a encontrar los libros por Internet, esa enorme y útil librería, biblioteca, universal, pero no es placer comparable con el de una tarde en una librería de viejo. El placer de tropezarnos con algo que no buscamos. Con un libro del que no conocíamos siquiera su existencia. Ese inesperado placer ( no se) encuentra en ningún servidor de la red. El azar está del lado de los libreros de viejo y de sus buscadores. Acabo de leer un hermoso libro de publicación reciente – uno puede tener dos amores a la vez – escrito por un buscador de libros, un escritor francés llamado Jacques Bonnet, se titula “Bibliotecas llenas de fantasmas”, habla de nosotros mismos, de nuestro males y nuestras alegrías. Dentro de poco, como todo libro interesante, lo podremos encontrar entre vuestros libros de saldo. Comienza con esa confesión de Juliano – el querido apóstata -: “Unos aman los caballos, otros los pájaros y otros las fieras; yo, desde niño, estoy poseído por un terrible deseo de poseer libros”. Hace un recorrido por pequeñas historias que nos recuerdan a nosotros mismos. Y termina reflexionando de esta manera: “Los libros de mi biblioteca son como casas antiguas, llenas de presencias de hombres y mujeres que vivieron en ellas en el pasado, con su lote de alegrías y aflicciones, de amores y odios, de sorpresas y decepciones, de esperanzas y renuncias. Pensándolo bien, sólo he vivido en casas viejas… “ Yo estaba pensando en mis amigos letraheridos, ellos también viven en casas viejas, en casas que como sus libros, como los míos, también conocieron otras vidas. ¿Seremos raros, excéntricos, antiguos y extinguibles? ¿ Terminaremos siendo como nuestros libros?

¿ Nos pasará aquello que le ocurrió a José Emilio Pacheco con un libro: “Lo compré hace más de quince años. Pospuse la lectura para un momento que no llegó jamás. Moriré sin haberlo leído. Y en sus páginas estaban el secreto y la clave”. Ojalá el libro que encontremos, hoy mejor que mañana, el libro que nos está destinado.

Pregó de la XXXIV Feria del Libro Antiguo y de Ocasión, Javier Rioyo, Asociación de Libreros de Lance, Madrid, 2010 ; p. 8-9.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 775

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Ex libris, Fires i Mercats, Llibreters de vell, Oficis del llibre, Old books on 09/07/2023|

“ El col·leccionista de ex-libris á Inglaterra, Alemanya, Belgica y altres paissos, entre’ls que no pot contarshi’l nostre, son molts, y algunas de les Col·leccions verdaderament superbas.

Els principals artistes no se’n donen de menos de fer la marca d’una llibreria particular ó pública, y per lo que pertany al present sigle, gayre bé tots els grans noms han firmat alguna ó algunas d’aquestes jtetas d’art; però n’hi ha entre ells que las hi ha donat un sagell particular y propi, de tal manera que, sense lletras ni epígraf qu’ho precisi, tan sols per son catàcter, se coneix desseguida lo que son.

Robert Anning Bell es sens dubte’l gran mestre dels ex-libris. Ab una gracia fantasiosa, acompanyada d’una admirable precisi´de forma, y ab un concepte altament decoratiu, elegant y sever tot á l’hora, clàssich d’un classicisme grech ab esbojarraments de linias y de topos japonisants, bté un resultat armónich nou y de gust exquisit.

Entre’ls cole·leccionistas, algunas probas especials dels seus ex-libris han arribat á obtenir preus extraordinaris, y las revistas inglesas The Studio, The Artist y altras, els han vulgarisat reproduhintlos.

La mateixa revista The Studiova publicar, ara fa dos anys, un número exclussivament dedicat á  la reproducció d’ex-libris ( book-plates). En aquest número hi han reproduccions firmadas per artistas de tan gran valua com Grandwillem Sckan, Statter, Christiansen, Waterouse, y altres tan importants com els anomenats. Actualment veu la llum pública una revista exclussivament dedicada á la reroducció d’ex-libris ( book-plates), la que dona á coneixe las creacions més importants d’aquest género, antigas y modernas. Perque l’ex-libris es tan antich com el llibre. La primera llibreria particular ó pública que’s doná compte de la seva importancia, va adoptar una marca que la particularisés, y aquella passá á ser el primer ex-libris. D’aixó ve qu’algunas coleccions sigan un llibre obert ahont s’hi pot llegir la historia de l’art, desde’ls temps primitius fins avuy dia.

Nosaltres, qu’havém donat á coneixe al nostre públich á Heinrich Vogeler en el número especial de 14 de juny d’aquest any, sentim que l’ausencia de la seva firma en el número extraordinari de The Studio es un buyt, y publiquem avuy ab el seu consentiment la reproducció d’un dels molts ex-libris que t-e fets y que poden sostenir tota mena de comparacions.

El dia que aquí hi hagin coleccionistas d’aquesta mena, no dubtarem qu’en la nostra terra existeixen llibrerias particulars ó publicas, y creurem fundadament qu’aném endavant. Avuy, encara quehi ha guessin coleccionistas, no hi haurian ex-libris, y si’n volguessim de moderns els hauriam de buscar al extranjer.

Article: “Ex-libris”, d’Alexandre de Riquer en el Periódich Catalanista Joventut, de dia 11 d’octubre de l’any 1900. ( català original de l’article).

XQ    XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ

“Nuestros libros eran nuestras propias habitaciones con vistas. Ya no teníamos que caminar de la mano de nuestro padre. Incluso ya éramos aquellos descubridores de algunos secretos de nuestros padres que se pretendían ocultar en el apasionante mundo de los libros prohibidos. Entonces ni era raro, ni difícil, estar prohibido. El primer libro que me hizo comprender que mi padre, entre saldos y libros de viejo, entre cuestas, rastros y ferias, lo que de verdad pretendía con aquellos libros era encontrarse con un mundo en que no fueran la prohibición, el control o la desconfianza de tus vecinos, el espacio común de su vida. Al descubrir entre los libros que no estaban a la vista, una edición de los años treinta de “El origen de las especies” de Darwin, comprendí que aquellos libros de viejo estaban contándonos que había otros mundos, que hubo otros tiempos, otras libertades y otros pensamientos que nada tenían que ver con el pensamiento único y domesticado de la vida de un lector en tiempos franquistas.

Pronto entendimos el dulce sabor de la transgresión. Después Borges nos confirmó que desde la juventud había que saber viajar, había que estar preparado para peregrinar en busca de un libro. La lectura de algunos libros ha sido experiencia tan intensa, tan importante como otras grandes emociones de nuestras vidas. Seguir el viaje. Seguir buscando los libros, el libro. Nunca sabremos bien cuál es, ni cuando llegarà. Seguimos navegando, navegar es preciso. De aquel libro de Darwin nos fuimos a los libros eróticos, de los poetas del veintisiete a los narradores del exilio; de las ediciones argentinas a las mexicanas y de los rusos a los parisinos del Ruedo Ibérico. Un viaje detrás del rescate de los libros del pasado que por arte de birlibirloque iban conviviendo en nuestras estanterías. Llegaban de los puestos del Rastro, de librerías de la Cuesta o de trastiendas que nos hacían reconocer y encontrarnos con los nuestros. Con esa ‘masonería’ de los buscadores de libros. Desde hace ya unas décadas, con llegada de primavera, y de otoño, estas librerías viajeras que se instalan cada año en este paseo – que parece diseñado para el diálogo del ejército civil de los rastreadores de libros – hace que nuestros habitantes de la galaxia Gutenberg crezcan en contra de todos los pronósticos del fin de esa Era”.

Pregó de la XXXIV Feria del Libro Antiguo y de Ocasión, Javier Rioyo, Asociación de Libreros de Lance, Madrid, 2010; p. 3-4.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 774

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Biblioteques, Fires i Mercats, Llibreters de vell, Oficis del llibre, Old books on 04/07/2023|

“La Biblioteca Balaguer, de Vilanova i Geltrú, adjunta al Museu del mateix nom, ha estat recentment incorporada al Cos d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs de l’Estat.

 L’establiment, inaugurat l’any 1884, i cedit per Víctor Balaguer, son il·lustre fundador, a Vilanova i Geltrú, en 1900, fou servit fins a la mort, pel benemèrit impressor D. Joàn Oliva, qui hi omplia les funcions de bibliotecari amb veritable amor, i a ell és degut l’actual catàleg per matèries.

 El nombre inicial de volums, donats per Víctor Balaguer, fou de vint-i-dos mil, a més dels manuscrits i autògrafs; havent crescut amb donacions successives fins a atènyer el de quaranta cinc mil.

Scriptorium scriptorarum, Pablo de Santamaria. Mantua 1475

Integren la biblioteca quatre seccions : Manuscrits, Incunables, Llibres i Revistes, guardant-s’hi alguns exemplars, ricament enquadernats, pertanyents a la llibreria de Don Pere d’Aragó; el Scrutinium Scripturarum de Pablo Santamaría , imprès a Mantua en 1475; les obres de Sant Tomàs, edic. de Nicolau Kesler, Basilea, 1492; la Bíblia, impresa a Venecia el mateix any per Jeroni Paganini; les obres de Sant Bonaventura, impreses a Montserrat el 1499; les Comèdies de Terenci, edic. Rosenbach, Barcelona, 1498; una edició microscòpica de la Divina Comèdia, feta a Venecia per Miserini en 1629; els Usatges, editats per Carles Amorós, 1544; les obres de Nebrija, per Luschner, Barcelona, 1505; una col·lecció de 685 goigs de sants venerats a Catalunya; una col·lecció d’obres sueques, vingudes per  conducte del Prof. Lidfors, de la Universitat de Lund; una col·lecció de llibres japonesos, i fullets referents a la historia de Catalunya, especialment a la guerra d els Segadors.

Nebrija, Barcelona, Luschner, 1505

S´hi conserven disset manuscrits aràbigs, i alguns procedents del monestir de Poblet, i un gran caudal de correspondència de Víctor Balaguer, de força interès per a la historia política d’Espanya en la segona meitat del segle XIX.

La biblioteca Balaguer fou incorporada a l’Estat amb data del dia 8 del passat mes de juny, i en virtut d’una clàusula testamentària del fundador (que autoritzava l’agregació, en el cas previst de manca de medis per sostenir-la i mantenir-la oberta al públic), per la Junta actual del Patronat que administra la Biblioteca Museu. Aquest no va incluït en el traspàs.

Article de M. F: “Vilanova i Geltrú. Biblioteca Balaguer”, en el Butlletí de la Biblioteca de Catalunya de Gener-Agost 1915.Barcelona. Institut d’Estudis Catalans. Palau de la Diputació.

Usatges Barcelona, 1544

XQ    XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ

“ Dice el poeta Felipe Benítez Reyes en su poema “Catálogo de libros raros, agotados y curiosos: “Todos los libros llevan un estigma de olvido”. Para espantar esos olvidos, ese estigma, convoco en este pregón a todos los que aman los libros. Y a todos los que han sabido hacerlos llegar a ferias como esta para que otros, como nosotros, los rescaten de su olvido.

No puedo recordar como empezó esta pasión tan duradera, civil y benigna, este voluntario oficio de buscador por casetas, estanterías , mesas, rastros o trastiendas de libreros de viejo, de antiguo o de ocasión. A veces los recuerdos son como notas a pie de página, esas leves e impulsivas escrituras que armados de lápiz y apuntando a los márgenes, dejamos en los libros que hemos ido leyendo: el tiempo las va desdibujando o sencillamente, lo que un día señalamos con pasión, se convierte en algo críptico, incomprensible, también para nosotros que dejamos esa marca contra el olvido. La plácida enfermedad del buscador, y poseedor, de libros suele manifestar sus primeros síntomas en edad temprana. Crece con los años, se va haiendo más compleja, tiene brotes un tanto incontrolados, es resistente a tratamientos y finalmente queda estigmatizada como una rara e incurable enfermedad. Hay que aprender a vivir con ella. Como hay que saber convivir con nosotros mismos, con los acumuladores de libros. Y, lo que no es tan fácil, hay que ensenyar a otros las maneras de poder convivir con nosotros y nuestras circunstancias: los viejos libros o los nuevos libros. Los encontrados, desordenados, en montañas, en estanterías, avanzando por los pasillos, con algún orden o en perfecto estado de desorden. Ese caos ordenado con el que hemos aprendido a convivir.

Entre mis recuerdos infantiles, conservo los de algunas mañanas en las que mi padre me había soltado la mano porque estaba buscando entre esos montones de la mesa de ofertas algún libro de ocasión en la Cuesta de Moyano. Era maestro y le gustaba leer. Es decir, estaba condenado a comprar entre los libros de saldo. Que la vida era un saldo lo empezamos a comprender más tarde. Entonces solamente éramos un niño al que han soltado la mano, al que han otorgado unos momentos de libertad en un mundo rodeado de libros, de tebeos. Ilustradas historias que nos llevaban al misterio, las aventuras y a los imaginarios placeres de creernos libres y con un futuro apasionante.

Yo entonces prefería los quioscos, especies de ancladas naves piratas, tentación sin banderas dónde, además de conseguir pipas, palomitas o chicles, podías comprar o cambiar cuentos que olían a nuevo los días de fiesta; o que tenían el pedigrí de las cosas usadas, y abusadas, los días de diario y calderilla. Cuentos de nuestra infancia, universos poblados de historias bélicas, detectivescas, familiares, legendarias o aventureras.

Pregó de la XXXIV Feria del Libro Antiguo y de Ocasión, Javier Rioyo, Asociación de Libreros de Lance, Madrid, 2010; p. 3-4.

Original del editat per l’Asociación de Libreros de Lance, amb motiu de la Fira, com cada any.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 773

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Ex bloguis, Ex libris, Fires i Mercats, Llibreters de vell, Oficis del llibre, Old books on 28/06/2023| 1 Comment »

“ El moviment [ex-librista] que va créixer de dia en dia, feu necessària la creació d’un instrument directriu, que, ordenant i millorant totes les energies, n’impedís la desnaturalització, fos mitjà de propaganda i satisfés conveniències del col·leccionisme d’ex-libris. Vingué el pensament de la publicació d’una Revista, per iniciativa i a despeses dels senyors Manel Conrotte, Pau Font de Rubinat, Joàn Furnells, Ramón i Josep Miquel i Planas, Frederic J. Miracle, Víctor Oliva, Eduard Puig i Valls, Alexandre de Riquer i el qui subscriu, apareixia a principis de l’any 1903 el primer fascicle de la Revista Ibèrica d’Ex-libris.

Es la publicació d’aqueixa revista la segona fita que hom troba seguint la via recorreguda pel nostre renaixement ex-librístic, fet que motivà l’entrada en acció de nous elements. Nostres erudits treballaren constant i pacientment en la investigació històrica dels nostres ex-libris nodrint la Revista d’interessants i ben documentats articles; el col·leccionisme tendeix a especialitzar-se per virtut dels estudis que ens donen a conèixer tot un món d’art dels nostres temps passats que, fins llavors, restava inconegut. És en aquest sentit interessantíssima la col·lecció de materials antics aplegada per En Pau Font de Rubinat i de la qual es proposà fer-ne estudi i publicació especials, fins avui en dia tot just en curs d’estampació; és així mateix la resurrecció de algunes peces d’autors contemporanis d’aquella època, precursores de les del nostre renaixement, obres dels Gallissà, dels Pascó i fins del mateix Riquer informades, per cert, en un concepte d’art ben diferent del que es troba en el fons i forma de les renaixents obres d’ara.

La Revista es publicà durant els quatre anys que es compten des del 1903 al 1906, complint en absolut sa missió cultural; fou editada amb esplendidesa, i de com va saber conquerir-se un crèdit entre les seves similars de l’estranger, encara avui se’n parla amb elogi. Deixà de publicar-se per raons que no deuen esmentar-se en aquest lloc i ocasió, no deixant d’influir en la publicació d’edicions especials d’ex-libris i d’altres Revistes que més tard veieren la llum en la nostra ciutat.

Amb la mort de la “Revista Ibérica d’Ex-libris”, quedà condemnat el col·leccionisme ibèric a una vida limitada, només impulsada per les iniciatives particulars sortosament prou potents encara, ja que es devien a col·leccionistes tan forts i ben formats com ho eren els Monsalvatge, Miracle, Riquer, Font de Rubinat, Muñoz, Conrotte i altres, capaços de mantenir amb llur treball constant d’intercanvi, la vida d’aquesta afició. No obstant, la llum projectada durant quatre anys per la publicació de la Revista devia debilitar-se, fins a esdevenir petit resplendor.

L’ex-librisme, amb tot, no morí, ans al contrari, aquella crisi, provocava sa gran transformació espiritual. Els nuclis de petites col·leccions primitives desapareixien atretes d’una part pels grans blocs del col·leccionisme, o, d’altra, passaven a formar la base fonamental de futures col·leccions, el gust se depurava i començà un treball de selecció, esporgant-se d’impureses les col·leccions més importants. Els procediments més nobles de reproducció conquisten, aleshores, el lloc que per jerarquia els correspon i veiem com l’aiguafort, la punta seca, el linòleum i els procediments de talla dolça en general, obtenen dels col·leccionistes, estimacions preferents. Nous col·leccionistes amb millor orientació es formaren llavors i els Sigalès, Dalmau, Sanner, Fabregàs i altres, amb elevat sentiment de cultura artística, aixecant el nivell de qualitat de l’afició ex-librística, i així va produint-se, a poc a poc, durant deu anys aquesta transformació, mercès a la qual rep sovint l’artista encàrrecs que ben clar diuen que l’art de l’ex-libris viu i ha entrat en el període de son major esplendor.       

Per dissort de totes les nostres il·lusions, fa més de dos anys que la sagnant lluita, flagell d’Europa, ha interroput totes les manifestacions de la vida de cultura, emperò nosaltres, homes de fe, no havem perdut l’esperança d’una vida més esplendorosa i com mai dignificada per les sensacions subtils de l’esperit humà. Entre nosaltres sembla que es prepara dintre del col·leccionisme ex-librístic una resurrecció i res no tindria d’estrany que en el moment de restablir la Pau entre els homes, ja estiguéssim novament organitzats per a una actuació activa dintre l’ex-librisme mundial.

Ha sigut sols el desig de fixar unes quantes dates històriques ço que ens ha mogut a glosar el tema de l’evolució del nostre renaixement, dates que sovint havíem vist contradites o equivocades en comentar el desenrotllo del ex-librisme ibèric. Creiem haver complert aqueix el fí per al qual ens trobàvem ben documentats, i havem renunciat expressament a nous estudis crítics de l’art i dels artistes de l’ex-libris, perquè per a tal feina, és criteri doctrinal en nosaltres, que si ja és difícil que sigui desapassionada quan és feta per l’home qui no és artista ( en el sentit de la tècnica, entengui’s bé), impossible és que ho sigui quan ho és pel qui actua de professional.

Era un deure de coral amistat el que ens portava el prop-passat setembre a hostatjar-nos, per una vuitada, a casa del refinat col·leccionista N’Huc Sanner de Palamós i vet aquí com convivíem espiritualment per uns quants dies l’infatigable buscador de bellesa i el dibuixant enamorat d’ex-libris En les hores d’intimitat passades en l’estudi de sa interessant col·lecció, contraguérem el compromís d’escriure quelcom referent a Ex-libris, per a esser publicat en la revista Marinada, i així ho han fet de grat, en penyora de les atencions amb que foren distingits.”

Article: “ L’evolució del nostre renaixement ex-librístic”, de J. Triadó, en la revista Marinada ( de Palamós), nº 38 de gener de l’any 1917; p. 7-10

XQ    XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ

“Hoy, con Internet, se ha producido una revolución en el mercado del libro de ocasión. Todo, casi de la noche a la mañana, ha cambiado radicalmente. Para el comprador, para los investigadores, ello constituye, indudablemente, un paso en adelante extraordinario, imposible de concebir hace sólo algunos años. En la misma pantalla en que estoy escribiendo esta palabrass puedo buscar, y casi siempre localizar, el libro que necesito, aunque esté al otro lado del mundo. Y no sólo eso sino que me llega muy rápidamente una vez pedido. El único problema es poder pagar. El Internet es un invento tan increíble que todavía apenas me lo puedo… creer. Pero existe, es una realidad. Aquí delante de mí. Y no hay semana en que no me localice un libro que me hace falta. Por lo que toca al vendedor, al librero, la situación no es, según tengo entendido, tan halagüeña. Mis amigos me hablan de cuotas intolerables para poder estar en el sistema, de servidumbres insoportables, de casi mafias multinacionales. Algunos incluso auguran que están condenadas a desaparecer las librerías de ocasión tales como las conocemos. Que todo se hará a través de la ‘red’y que el cliente nunca podrá relacionarse con un librero de verdad. Me temo que no carecen de alguna razón.

Por otro lado la nueva situación virtual tiene poco que ofrecer como sucedáneo del browsing. En la era de la informática quedan para tan gozosa actividad, como siempre, las bibliotecas públicas, las librerías de ocasión, los catálogos que todavía llegan por correo convencional, aunque no sé por cuánto tiempo más, y ferias como esta en que podemos tomar nuestro tiempo y entregarnos todavía a uno de los placeres más inocentes y más enriquecedores que haya inventado la humanidad…

Sólo añadiré que sigo disfrutando tan intensamente como siempre cuando se me cruza en el camino un libro inesperado. Me pasó el otro día al hojear un reciente catálogo madrileño y tropezar allí, de repente, con una que me fascinó a la edad de ocho años, que perdí después en un incenddio, y que jamás había encontrado ni pensado en buscar desde entonces. Un hermoso libro sobre las aves acuáticas – ánsares y patos – escrito e ilustrado por el ornitólogo Peter Scott, hijo del famoso explorador. Sé por larga experiencia que, cuando aparece en una lista un libro que me interesa, hay que coger el toro por los cuernos, sin esperar un segundo. esta vez tuve suerte. Repasando las páginas de Morning Flight ( Vuelo al amanecer) volví a sentir la magia que me habían proporcionado sesenta años atrás.

Pregó de la XXXI Feria del Libro Antiguo y de Ocasión, Ian Gibson, Asociación de Libreros de Lance, Madrid, 2007; p. 8-9.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 772

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Biblioteques, Ex libris, Fires i Mercats, Llibreters de vell, Oficis del llibre, Old books on 23/06/2023|

“ Era en el mes d’Agost de l’any 1900; quan per encàrrec de l’editor barceloní N’Armengol Miralles, dibuixàvem el primer ex-libris del nostre renaixement i a aquest encàrrec devíem, per primera volta, l’ocasió d’estudiar de debò la exuberant producció ex-librística estrangera, que, de temps abans, venia cridant nostra atenció d’artistes.

Nombroses eren les publicacions d’art de tots els països, i per manera molt remarcable, les alemanyes que dedicaven preferent atenció a propagar aquesta manifestació artística; i tan abundosament i amb tanta diversitat d’aspectes arribaven fins a nosaltres, que ja no ignorava cap professional d’aquells dies, que l’ex-libris en son cultiu artístic, era un terreny ben abonat per al conreu de les més altes inspiracions. Ço que justament no sabíem en aquells moments, ço que ens restava per estudiar encara, era la finalitat d’aquella petita obra d’art, d’aquella marca o etiqueta coneguda amb el nom d’Ex-libris i ens calia, per tant, conèixer a tota pressa la seva història i fer-ne, com ne podríem dir, el seu estudi científic. Veus aquí com l’encàrrec d’En Miralles tingué la virtualitat de posar-nos en vies d’adquirir interessants coneixements que, en despertar-nos noves activitats, no devien trigar en manifestar-se en aquest nou i extens camp d’acció.

I així fou com, tan bon punt complert l’encàrrec amb l’execució de l’ex-libris de la “Compañía General de Tabacos de Filipinas” ( que aquest fou el primer ex-libris), s’apoderà de nosaltres un desig tan fort de producció, que impulsant-nos a treballar febrosament, no paràvem fins a veure’n executats i reproduïts una petita sèrie, cosa d’una dotzena, amb els quals començarem a divulgar les aficions a aquest art, i a emprendre l’apostolat que ben prompte tenia de fer tants adeptes.

Fruit de la propaganda fou la publicació en el núm. 1, Any I Janer-Juny de 1901, de la Revista de Bibliografía Catalana, publicada a Barcelona per En J. Massó i Torrents, dels ex-libris Marc Jesús Bertràn, Julià Valou, Víctor Bisbal i Ildefons Suñol, números 10, 5, 2, i 12 respectivament de la sèrie dibuixada pel qui subscriu, i que foren els primers en veure la llum pública.

La reproducció d’aqueixos ex-libris marca una data memorable pel nostre renaixement, des de la qual comença, i creix ràpidament l’afició a l’ex-libris. S’hi interessen els artistes, els bibliòfils i, en general, tots els homes de cultura. Un de nostres més prestigiosos artistes, N’Alexandre de Riquer, pren posicions i ocupa des dels primers moments un dels llocs més eminents en la lluita de producció que es desenrotlla, donant-nos a conèixer, seguidament els prodigis de ses obres. Junt amb ell, tot un estol de dibuixants competeixen en produir-ne i provoquen amb llur treball la naixença dels primers col·leccionistes.

Començar per aquells dies – els últims de l’any 1901 i primers de 1902 – una col·lecció d’ex-libris era recollir l’abundant i assaonat fruit d’una llavor amb oportunitat sembrada; les col·leccions es nodrien ràpidament i l’intercanvi amb l’estranger que ens feu esperar, expandí l’art de la nostra terra, portant-nos, de retorn, les meravelles de grans artistes mundials.

A casa nostra sovintejava en periòdics i revistes la publicació d’ex-libris, celebrant-se a més, exposicions d’originals. S’intensificà de tal manera l’afició, que l’ex-librisme ibèric adquirí fesomia i personalitat pròpies, i a l’estranger, representació i bel·ligerància.

Article: “ L’evolució del nostre renaixement ex-librístic”, de J. Triadó, en la revista Marinada ( de Palamós), nº 38 de gener de l’any 1917; p. 6-7.

XQ    XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ

“ Quiero dejar constancia de que mi pasión por los libros de ocasión nació, cuando tenía 17 años, en la ciudad donde vine al mundo, Dublín, ciudad muy dada al chismorreo y a los debates literarios, como bien saben los lectores de James Joyce y los admiradores del cineasta John Huston, que con tanto acierto trasladó a la pantalla, con el título de Dublineses, el genial y tan conmovedor cuento joyceano Los muertos. Mi padre amaba los libros… pero sólo los libros nuevos. Obsesionado con las enfermedades contagiosas, sobre todo con constipados y gripes, estimaba que entre las páginas de los de ocasión, esperando al incauto, podía estar acechando algún longevo germen mortal dejado allí por un propietario previo. “Nunca sabes dónde han estado los libros viejos y sucios”, nos advertía. Por suerte no logró transmitirme preocupación tan malsana y, a la edad que he dicho, en vísperas de ingresar en el Trinity College para empezar allí mis estudios de literatura francesa y española, me atreví a visitar por vez primera una conocida librería de

lance dublinesa, de nombre Webb’s, que se situaba ( y ya no existe) a orillas del río Liffey. En aquel antro de la sabiduría me inicié en la gustosa ocupación que, en inglés, se llama browsing, sustantivo verbal que procede del infinitivo to browse, vocablo de raíz gótica con significación de ‘pacer’. Es un término para el cual no encuentro equivalente satisfactorio en español. “Leer ociosamente” propone el diccionario que tengo más a mano. Pero el browsing es mucho má que leer ociosamente. No es lo mismo decir “ déjame en paz, estoy leyendo ociosamente” que “ déjame en paz, estoy browsing”. To browse es entrar en una biblioteca, librería o caseta bien nutrida, no en busca de un tomo específico sino dispuesto a tropezar con lo inesperado, a tener una cita con lo no previsto o previsible. En suma, lo que denominaban los surrealistas un “encuentro fortuito”. To browse es, cuando ocurre el milagro y el lomo ‘fortuito’ te está mirando directamente a los ojos, coger el volumen e ir adentrándose con fascinación en un texto deleitoso y nunca saboreado antes. Esto es el browsing. Una actividad que no permiten las grandes bibliotecas estatales, de acceso estrictamente reservado a los funcionarios – la British Library, la Biblioteca Nacional, pongamos por caso -, y que hace las delicias de los que amamos los libros y, aunque sólo sea imaginativamente, la aventura.

Pregó de la XXXI Feria del Libro Antiguo y de Ocasión, Ian Gibson, Asociación de Libreros de Lance, Madrid, 2007; p. 6-7.

British Library

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 771

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Fires i Mercats, Llibreries, Llibreters de vell, Oficis del llibre, Old books on 12/06/2023|

“ Aquest any en fa 10 que va instaurar-se la Festa del Llibre, la qual, com totes les coses de la nostra terra, són del tot ben simpàtiques, puix donen una nota de color a la ciutat amb les seves instal·lacions en ple carrer, que durant les hores de la nit Barcelona té un aspecte de Festa Major barcelonina, que és un goig per a l’esperit de tot bon català.

Primerament, dita festa es celebrava el 6 d’octubre; més tard es traslladà al dia 23 d’abril, festivitat de Sant Jordi, patró de Catalunya, i així poder els catalans, amb una sola diada, simbolitzar dues festes: una de cultura i l’altra patriòtica.

Curiositats de Catalunya, que s’ha adherit sempre a totes les belles coses i costums de la nostra animada Catalunya, es llença també avui al carrer per entonar l’al·leluia en aital hora d’expansió espiritual que demostra el grau de cultura de la nostra terra.

Avui, en la diada de la Festa del Llibre de 1936, quan el poble català ja no és l’infant del segle passat, quan se sent ja ben imposat de la vàlua que per a les naixents cultures representa una flama de l’intel·lecte estampada en el paper, avui que el nostre poble català ja sap que l’estudi enforteix el cervell dels homes i els fa independents, avui ja no necessita cap consell, ¿ Ja era hora que el poble despertés!

Doncs bé, per la vostra biblioteca particular, per la del Centre on esteu associat per a fer un bon present en aital diada com avui, 23 d’abril de 1936, adquiriu el vostre llibre; trieu-lo, amb cura, o preneu-lo a l’atzar, tant se val. Avui, els llibres, per la llur significació, són com les roses: totes són boniques i fan olor.

Posant el màxim esforç i voluntat, adquirint llibres, avui, data de la Festa del Llibre, coopereu a donar relleu a la nostra Cultura pàtria, davant la humanitat.

“No hi ha llibre dolent que no contingui alguna cosa bona”.

Ni millor amic que el llibre.

Ara bé: si en un llibre dolent hi podem trobar alguna cosa bona, ¿ quin doll de bondat i bons coneixements no trobarem en un llibre excel·lent, que per sort de la nostra cultura són nombrosíssims, els que posseeix la literatura catalana?

Article: “Diada del Llibre” de Romà Canivell, en la revista Curiositats  de Catalunya, nº 16, del dia 18 d’abril de l’any 1936.

XQ    XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ

“ Me fascinan esos libros que tienen fragmentos de historias. En la Biblioteca Nacional de Bolivia encontré un libro de Ciro Bayo hecho cisco que era el dietario de las conquistas de un puntilloso donjuán andino: allí estaba anotado el cómo y el hasta dónde y el y a qué hora y con quien. Qué bárbaro el erudito.

Eso sí, las escenas de caza de los bibliómanos me recuerdan las tabernas frecuentadas por cazadores y pescadores que hablan de sus capturas y conforme avanzan los tragos estas se hacen mayores, grandiosas… ¿ Y usted cómo lo sabe¿ Porque soy de la partida.

A ratos sueño con encontrar la maleta perdida de Pío Baroja, aquella que tal vez perdió cuando regresó de su refugio parisino, y en su interior alguno de los libros que, salvo los títulos, no aparecen por ningún lado. ¿ Por qué no? No hay librero o bibliómano que no pueda contar alguna historia asombrosa de lo encontrado en los estantes, trastiendas, sótanos, casas muertas visitadas.

Y vuelvo a Baroja cuando habla de la piratería de los bibliófilos diciendo que Bartolomé José Gallardo, el del Caco cuco fajín bibliopirata, era el Tempranillo de las bibliotecas. He visto robos de libros pintorescos y peleas propias de navajeros motivadas por un quítame allí ese libro. Recuerdo haber salido de una casa ruinosa arrastrando un saco lleno de libros por las escaleras, entre maldiciones, juramentos y una nube de polvo, por culpa de unos libros que me querían sacar del saco una vez pagados. En Bolivia, mis amigos bibliómanos comparten trago literario de altura, erudito y salvaje, pero se cachean antes de salir de la casa de turno como parte de un ritual… “¡ Hermaniiito, queriiido!”

En una novela que me traigo eentre manos hay una librería de viejo – que es algo que Chesterton decía que debería haber en todo barrio que se preciara -, donde venden los libros que has perdido, los que te han birlado y los que quisiste tener y nunca viste porque tal vez ni siquiera fueron escritos, solo soñados, que también pasa. Y en estas seguimos escribiendo libros, hurgando en ellos como pilillejas, de caza y pesca, cada cual con su particular manía en el zurrón. Sé que hay gente, mucha, demasiada, a la que los libros le dejan frío, pero que mundo más ingrato sería este sin libros, sin libreros y sin librerías de viejo

Pregó de la XLIII Feria del Libro Antiguo y de Ocasión, Miguel Sánchez-Ostiz; Asociación de Libreros de Lance, Madrid, 2019; p.6-7.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »