Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Biblioteques’ Category

El bibliotecari de Giuseppe Arcimboldo, ca 1556

Mirant, tafanejant, buscant, remirant, entrant i sortint, anant i venint, rascant, he trobat unes quantes biblioteques de tot el món, he intentat posar un enllaç a totes, o quasi, i alguna breu explicació. N’hi ha de totes menes: públiques, rares, municipals, especialitzades, privades, curioses, antigues, digitals, personals, petites, impressionants, meravelloses, úniques, nacionals, vegetals, noves, universitàries, mòbils, increïbles, animals, modernes, belles, grans, etc., etc., i les he trobat en molts vloks d’Infinet, voldria posar-los tots, però és impossible i, a més a més, a l’entrar en els enllaços ja es veu clar el lloc d’on surten les imatges i explicacions.

D’algunes hi ha dues o més imatges, de diferents parts de la biblioteca i imatges del mateix espai, però d’anys diferents. I aprofitant l’ocasió, també he posat llocs informatius relacionats amb les biblioteques, no són tan impactants com les imatges de moltes biblioteques, però crec que ofereixen informació de tota mena per aquell que estigui interessat en aquest món.

Malauradament algunes adreces de vloks fallen, quan les poso funcionen bé, però algunes vegades per no sé quins motius no van del tot bé. Una solució és cercar a Infinet amb alguna de les paraules del lloc on falla l’enllaç. Si veieu errades m’ho dieu i ho posaré bé. Gràcies.

Abbey Library of Saint Gallen-Switzerland

Admont Abbey -interior-of-the-library. Àustria

Admont Library Abbey -Austria

Biblioteca de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona

Ala Mortlock de la State Library of South Australia, Adelaida

Alexandria bibliotheca -Egypt

Angelica Library, Roma

Antiga Sala de Lectura del British Museum

Biblioteca de l’Ateneu barcelonès

August Herzog Library, Wolfenbuttel, Germany

Aula Escola Bibliotecàries a la Casa dels Canonges 1

Biblioteca Universitat de Bolonia

Austrian National Library, Viena

COBDC: El Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya és una corporació de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i és l’entitat de gestió, participació i representació dels professionals de l’àmbit de la Informació i la Documentació. És propòsit del Col·legi vetllar perquè l’actuació dels seus col·legiats respongui als interessos i a les necessitats de la societat en relació amb l’exercici professional en aquest àmbit, i especialment garantir el compliment de la bona pràctica i de les obligacions deontològiques de la professió.

Austrian National Library, Viena

Austrian National Library, Viena

Schussenried Bibliotekssaal, Baden-Württemberg

Biblioteca Pública: És un centre públic d’àmbit local que facilita l’accés a tota mena de coneixement i informació als seus usuaris, normalment, de franc. La seva organització és fundada, mantinguda i finançada per la comunitat, a través del govern local, regional o nacional, o bé a través d’altres tipus d’organització ciutadana.

George Peabody library, Baltimore

George Peabody library, Baltimore

Pompeu Fabra University Library, Barcelona

Biblioteca Reial de Copenhaguen

Beinecke-Rare-Book-Manuscript-Library-Yale-University-Connecticut-Usa

National Library of Belarus

Bibiblioteca John Ryland ,Manchester.UK

Biblio-avión: A diferents llocs han empleat avions per fer biblioteques.

A Ecatepec (México). El 14 de març passat fou  traslladat a la zona de Jardines de Morelos d’aquest municipi el primer avió que serà convertit en espai cultural per a fomentar l’ estudi i pràctica de tallers entre nens joves. L’ alcalde Eruviel Ávila Villegas va recordar  que l’ aeronau, que forma part d’ un grup de tres que van ser  adquirides per l’ ajuntament, fou  trasladada via terrestre des del aeroport de la ciutat de México fins la glorieta de Jardines de Morelos .
La tres aeronaus, adquirides a través del Sistema de Administración y Enajenación de Bienes (SAE) de la Secretaría de Hacienda, estaran equipades i acondicionades per a prestar serveis com espai cultural per a  fomentar l’ estudi i la pràctica de tallers i en biblioteques públicas.

A Bolivia: El Biblioavión es troba a la zona sud de la ciutat de Cochabamba en el barri de Wayra  K’asa, ubicat al final de l’avinguda Suecia, en front del Centro Parroquial “San Juan Bautista”. Biblioavión i Bibliovagón, portats a terme pel Centro pedagógico y cultural Simón I. Patiño, que  és una institució que funciona a Cochabamba ( Bolivia) , entre les seves iniciatives hi ha la gestió de dos originals biblioteques condicionades en un vagó de tren i en un avió. On desenvolupant programes de lectura per a nens duts a terme per  professionals especialitzats.

A Cozumel ( illa de Mèxic) també en tenen un: fa un mes que començar a funcionar el dit biblio-avión, amb un promig de 60 i 70 persones  que el visiten.

Biblio-banc, Instal·lació de vuit bancs amb llibres on la gent de Valdepeñas podrà llegir , fent del carrer Seis de Junio una gran biblioteca a Valdepeñas

Biblioteca de Lletres Universitat de Lleida

Biblioteca de l’Observatori de l’Ebre

Foto antiga (1928) de la Biblioteca Casino de Manresa

Biblioteca de Montserrat

Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona (bid, 28, 2008, article de Neus Verger Arce

Biblioteca de Nippur

Biblioteca Marciana a Venezia

Biblioteca parroquial de S. Pere i Sta. Walburga, Holanda

Bibliobici : aquesta iniciativa visitarà diversos punts del campus per a facilitar l’accés a les novetats i múltiples serveis del Centro Cultural Biblioteca Luis Echavarría Villegas, com préstecs, renovacions i activitats culturals.

En el CRA MARIOLA-BENICADELL  (centre rural agrupat d’Agres, d’Alfafara i de Gaianes), també tenen una Bibliobicicleta, la Annacleta, que porta llibres a munt i a vall.També li diuen Bibliobici.

Bibliobicicleta: bicicleta amb una petita llibreria que volta per San Francisco oferint llibres. La bibliotecària d’una escola, Alícia Tapia, en el seu temps lliure , intenta una missió per difondre l’amor per la lectura. El coneixement dels llibres importants poden tenir influència sobre l’alfabetització i l’aprenentatge , per aquest motiu va començar remolcar una biblioteca en miniatura al voltant de San Francisco  el 2013. Ella anomena a la seva creació Bibliobicicleta. I te un vlok per contactar amb ella i fer donacions: que també es diu Bibliobicicleta.

 A Rioacha (Colombia).La fundación la Bibliobicicleta “Tejiendo y hablando con los  libros” fue creada con el deseo de acercar y compartir la sabiduría del mundo de los libros, las letras, la escritura y los números a las comunidades Wayuu de La Guajira, en un intercambio cotidiano de saberes ,viajando con relatos escritos en los libros, y escuchando los relatos orales de los Wayuu, en medio de las aventuras , de la informalidad de la vida cotidiana, que nos permite llevar libros y sueños donde no existía, teniendo como principal medio de transporte la bicicleta”.

Biblioteca de Nínive

Biblioteca de Moralzarzal

Biblioteca de Poblet

Bibliobongo: embarcació de fusta d’uns 17 metres, feta amb técnicas autòctones, protegida amb pintura anticorrosiva i amb una teulada de zinc que serveix per transportar llibres infantils i juvenils i també material escolar. Transport realitzat en els rius Orinoco-Atabapo, a Venezuela, per fer-los arribar als indígenes d’aquestes contrades. Aquesta paraula i Bibliofalca i Bibliolancha apareixen en el blog “ Los futuros del libro”.

Biblioteca de Pèrgam

Biblioteca de Rennie Mackintosh, Escola d’Art de Glasgow

Biblioburro : el professor Soriano de Colombia va decidir un dia pujar amb dos burros, Alfa i Beto, carregats de llibres, a les aldees apartades de la Sierra Nevada de Santa Bárbara, per fer arrivar als indígenes de la zona llibres i contes.

Biblioburros: Es tracta del programa “Biblioburros” que realitzaran en conjunt el representant del Col·loqui Internacional de Periodistes i Escriptors de Sant Gabriel, que criden a omplir les taleques de cinc rucs que recorreran la serra de Manantlán per a portar els llibres fins als llocs més inhòspits de Jalisco.

Biblioteca de Montserrat

Biblioteca de Tianyi (Ningbo, Xina). Fundada el 1561 per Fan Qin, polític de la dinastia Ming, es la biblioteca mès antiga de Xina

Biblioteca de viatge del papa Lluna

Bibliobús : vehicle en el que hi ha instal.lada una biblioteca ambulant.

Biblioteca d’Ebla

Biblioteca del Instituto del Patrimonio Cultural de España, Madrid

Biblioteca de l’Abadia de Wiblingen, Alemanya

Bibliocabina: Montgai ( Noguera) va estrenar una  bibliocabina, una antiga cabina de telèfons que s’ha convertit en biblioteca. Vist a Comarques-Pirineu-Aran el 3 de juliol de 2020.

Biblio-cabina: cabines de telèfons són reciclades en cabines per recollir i      intercanviar llibres. En diferents  ciutats ja fan servir antigues cabines per a diferents usos, l’ intercanvi de llibres és un dels més habituals. A Machwitz ( provincia de Buenos Aires) podeu veure les instruccions i un video.

Bibliocabines:    La trobada de dos objectes condemnats a reinventar-se o desaparèixer s’està convertint en una moda, segons Le Figaro. Dos joves txecs acaben de posar en marxa el projecte de Bibliocabines. La que ja no es fa servir es converteix en una minibiblioteca, a disposició dels usuaris d’espais públics, com hospitals i parcs. Els il·lustrats emprenedors ja han recollit 700 llibres, donats pels ciutadans i el que es millor, l’operador de telefonia local ha decidit adoptar la idea. De manera que almenys nou de las 13.000 cabines que encara sobreviuen al país, tornaran a ser artefactes perquè les persones es comuniquin, però amb la literatura. No es una idea nova. El 2006 es va inaugurar la primera cabina literària a Conneticut i l’han seguit altres ciutats dels   Estats Units, Gran Bretanya i Alemanya.    Article de Carolina Ethel.

Bibliocabinas: els tramseünts del centre de Santiago ( Chile) poden gaudir des de març de llibres “alliberats” en antigues cabines telefòniques.

Biblioteca del Monastir de Yuso, La Rioja

Biblioteca del Palau Nacional de Mafra, Portugal

Biblioteca del Monastir de Santa Catalina del Mont Sinaí (Mone Sinaí, Egipte)- Considerada la més antiga del món en funcionament continu.

Biblioteca del Palau Chantilly

Biblioteca del Paraninfo de la Universidad de Zaragoza

Bibliocamell: Dashdondog Jamba, escriptor, traductor, editor i bibliotecari  que porta llibres per Mongòlia. Són seus, a traduccions que ell mateix fa. És autor reconegut al seu país,i el que guanya ho inverteix en editar més obres per dur-les als llocs més amagats del seu país, i sense cobrar.

Biblioteca del Parlament, La Haia

Biblioteca del Queen’s College, Oxford

Biblioteca del Reial Gabinet portuguès de Lectura a Rio de Janeiro

Biblioteca del Temple Haeinsa, Corea del Sud

Biblio-camió: Bubisher és un projecte posat en marxa el 2008 per crear una xarxa de biblioteques i bibliobusos per la població dels campaments de refugiats saharauis pels voltants de Tinduf-Argèlia, i situats a la part més inhóspita del desert del Sahara. El ‘bubisher’ és un petit ocell del desert que anuncia, la seva arribada, bones notícies. I així li diuen al projecte que els hi porta llibres. El nom de Biblio-camión ve perquè el primer bibliobús en realitat era un camió. A més a més aquest camió és molt vell i necessiten un altre medi de transport per poder seguir la seva feina de bibliobús. En la seva pàgina ho expliquen.

Biblioteca del Trinity College, Dublin

Biblioteca d’Escornalbou

Biblioteca Digital Hispánica

Biblioteca do Palacio Nacional da Ajuda, Lisboa

Biblioteca del Monestir de San Lorenzo de l’Escorial

Biblioteca digital mundial EBDLN

Biblio-camioneta: del francès Biblio-camionnette. A Jodoigne ( Bèlgica)pot desaparèixer els bibliobús i a canvi hi haurà una Biblio-camionette per fer la feina. Sembla que el bibliobusoss són massa grans i cars i amb vehicles més petits i lleugers pensen fer la feina millor i sense tan de cost. També li diuen BiblioRoule(Bibliorodan

Biblioteca Episcopal de Vic

Biblioteca Escola de Bibliotecàries (Imatge del llibre: Qui era qui a l’Escola de Bibliotecàries. Notícies biogràfiques del professorat (1915-1972) d’Assumpció Estivill Rius, Ed. Universitat de Barcelona, Barcelona, 2016.

Biblioteca Escola EINA, Barcelona

Parque Biblioteca España a Medellín (Colombia)

Biblioteca Eton College

Biblio-caravana: en el Camping Platja Cambrils tenen una caravana convertida en biblioteca , on els clients poden trobar llibres, revistes, contes pels més petits, en tots els idiomes. Poden agafar llibres en préstec sense pagar res o bé canviar-los per un altre llibre deixant el seu. Amb anglès li diuen Biblio Truck.

Biblioteca FIMA, Barcelona

Biblioteca d’Escorlanbou

Biblioteca Foment del Treball, Barcelona

Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona (imatge de 1910)

Biblioteca Fons Antic Universitat de Barcelona

Biblioteca Francesca Bonnemaison, creada l’any 1909.

Bibliocarreta: per portar llibres a aquells que no poden anar a les biblioteques o no en tenen, en diferents països sudamericans.

Biblioteca Fundación Joaquín Díaz

Xarxa de Biblioteques de Barcelona

Biblioteca Gabriel García Márquez a Barcelona. Amb molts premis i moltes goteres des de quasi el primer dia.

Biblioteca General de la Universidad de Coïmbra, Portugal

Biblioteca George Peabody a Baltimore

Biblioteca Girolamini a Nàpols

Biblioteca d’Escornalbou (1920-21)

Biblioteca Halmstad, Suècia

Biblioteca Harper , Chicago

Biblioteca Hispanic Society, New York

Bibliocarrito: l’objectiu d’aquesta iniciativa és portar llibres, pintures, manualitats i incentivar l’hàbit de la lectura a les comunitats apartades i vulnerables. A Los Patios ( Colombia).

Biblioteca Histórica Marqués de Valdecilla

Biblioteca Holland House, London, 1940

Morgan Library, New York

Biblioteca FIMA. Part d’una de les moltes exposicions que fan

Biblioteca Gabriel García Márquez, amb goteres

Biblioteca Jaume Porta Universitat de Lleida

Biblioteca Joanina, Coïmbra, Portugal

Biblioteca Jose Vasconcelos, México

Biblioteca Halmstad – Suècia

Biblioteca Laurenziana

Biblioteca Estatal de Rússia ( abans Biblioteca Lenin), Moscou

Bibliocarro : una de les idees aportada per la Biblioteca Lourdes Fraguas del I.E.S. Miralbueno, al II Congreso de Innovación Educativa va ser aquest Bibliocarro.

Biblioteca Mèdici – Laurenziana a Florència

Biblioteca Marciana, Venezia

Biblioteca Clementina, Praga

Biblioteca Universitària de la Ciutat de Girona

Biblioteca Levinski, en el Levinski Park de Tel Aviv

Biblioteca Liliput (3 imatges juntes)

Biblioteca Menéndez y Pelayo, a Santander

Bibioteca Marciana, Venezia

Biblioteca Nacional de México

Biblioteca Miguel Lerdo de Tejada, a México

Bibliocavall: Kuda pustaka en indonesi, traduït: cavall biblioteca,  és un intent d’estendre les bones lectures i l’espectacle usant cavalls o vagó per a les persones necessitades, especialment els nens.A Cikarang-Bekasi (Indonèsia).

Biblioteca MNAC, Barcelona

Biblioteca Abadia Wiblingen – Alemanya

Biblioteca Monastir de Silos

Bibliocicletta: Portar llibres i educació a qualsevol racó d´Itàlia és el propòsit de Bibliocicletta, un petit remolc fàcil d´adaptar-se a qualsevol bicicleta i capaç de convertir-la en una autèntica biblioteca sobre rodes.

Bibliocleta: una bibliotecària, la Miriam,  porta llibres amb la bicicleta a persones confinades, a Villanúa ( Pirineo aragonés).

Biblioteca José Vasconcelos

Bibliocombi: un professor altruista promou la lectura en una “Bibliocombi”. A San Luis Acatlán (México).

Biblioteca Pilarin Bayés a Vic

Bibliocotxe: nom que, en una ‘tuitada’, li dona Fernando Báez  ( @CuentaBaez )a un Bookmobile dels EEUU. Escriu:  “ Bibliocoche en Washington County, 1912”. (05/09/2017)

Biblioteca Monastir de Poblet

Biblioteca Monastir de Santes Creus

Biblioteca de Montserrat

Biblioteca Museu Arqueologia Catalunya

Biblioteca Museu Art Modern. La Biblioteca a l’antic Arsenal, seu del Museu d’Art Modern, a la Ciutadella

Biblioderas: les gelateres amb llibres que incentiven la lectura en els barris més postergats de Junín de los Andes (Argentina).

Biblioteca Museu Romàntic Can Papiol a Vilanova i la Geltrú

Biblioteca Museu Victor Balaguer , Vilanova i la Geltrú

Biblioteca Patrimonial Recoleta Dominica 

Biblioteca de la Filmoteca de Catalunya

Biblioteca Nacional d’Àustria

Biblioteca Nacional d’Àustria

Biblioteca Nacional d’Art Victoria and Albert Museum, London

Biblioteques Escolars de Catalunya. El Programa de biblioteques escolars de Catalunya s’inicia el curs 2004-2005 amb el nom de Programa biblioteca escolar “puntedu” dins del marc dels Programes d’Innovació Educativa amb l’objectiu de potenciar la biblioteca escolar dels centres educatius de Catalunya.

La biblioteca escolar és un espai de convivència educatiu i dinàmic, integrat en la vida quotidiana d’una escola. El servei s’adreça als membres d’una comunitat educativa: alumnes, professorat i personal rellevant en el desenvolupament del projecte educatiu del centre per al desenvolupament curricular.

Biblioteca Nacional de Bielorússia

Biblioelefant: el alguns poblets de Laos arriben els llibres mitjançant elefants, com aquest anomenat  Boom Boom i que pertany a un projecte anomenat  Big Brother Mouse. Boom Boom significa Llibre en laosià.   

Biblioteca Nacional de Bolivia

Xarxa de Biblioteques de Barcelona

Biblioteca Nacional de España

Biblioteca Nacional França

Biblioteconomia i Ciències de la Informació (LIS) són dues disciplines interconnectades que s’ocupen de l’organització, l’accés, la recollida i la regulació de la informació, tant en forma física com digital.

Biblioteca Nacional de la República Txeca

Biblioteca Nacional de la Xina

Biblioteca Naciona de França

Biblioteca Nacional de França

Biblioteca de Sant Petersburg

Biblioteca de Sant Petersburg

Biblioteca Nacional de la República Argentina a Buenos Aires

Biblioteconomia i Documentació

Biblioteca Nacional de España

Biblioteca Convent de Santa Rosa d’Ocopa, Perú

Biblioexprés:Cultura de l’ Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife ha programat el calendari de visites del servei d’extensió bibliotecària BiblioExpres, que la próxima setmana estarà pere Anaga i Ofra-Costa Sur.

Biblioteca -Museu Castell de Peralada

Biblioteca de Pèrgam

Biblioteca Piccolomini a Siena

Biblioteca Plantin-Moretus. Antwerp, Bèlgica

Biblioteca Popular de Figueres

Biblioteca Popular de Calella

Biblioteca Popular de Canet de Mar

Biblioteca del Museu de Prehistòria de València

Biblioteca Universitat de Princeton , La biblioteca de la Universitat de Princeton és el principal sistema de biblioteques de la Universitat de Princeton. Amb fons de més de 7 milions de llibres, 6 milions de microformes i 48.000 peus lineals de manuscrits, es troba entre les biblioteques més grans del món pel nombre de volums.

Biblioteca privada de Jay Walker, Estats Units, un dels llocs que conserva més rareses

Biblioteca Popular de Cervera

Biblioteca Popular de Granollers (1927)

Biblioteca Popular Borges Blanques

Biblioteca Popular de les Borges Blanques, enderrocada.

Bibliofurgo: vehicle que recorrerà cinc barris de Santander en el mes d’agost, per promoure activitats d’animació a la lectura dirigides al públic infantil d’entre 6 i 12 anys.

Biblioteca Popular de Pineda de Mar . (1922) Per saber més de les Biblioteques Populars de Catalunya aquí posades es pot consultar el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Biblioteca Popular de Sant Boi

Biblioteca Popular de Vilafranca del Penedès (1934)

Biblioteca Popular de Vilafranca del Penedès

Biblioteca Popular del Vendrell (1922)

Biblioteca Popular del Vendrell

Biblioteca Popular Delta del Paraná

Biblioghetto: és una iniciativa que porta quinze anys arribant a les cantonades de l’orient de la ciutat de Cali. Es va iniciar en un barri perillós quan Gustavo Gutiérrez va decidir treure els llibres al carrer perquè els més petits tinguessin una experiència amb la lectura i l’escriptura. Una biblioteca mòbil, una aposta creativa, que té llibres amb ales perquè aquests volen d’una cantonada a una altra per a convertir la lectura en el centre de la comunitat.

Biblioteca Popular de Figueres (1922)

Biblioteca Popular de Figueres

Biblioteca Popular de Figueres

Biblioteca Popular Ignasi Iglésias, actualment és la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra a Sant Andreu de Palomar

Biblioteca Popular Manresa (1928)

Biblioguagua: La biblioteca mòbil fomentará l’hàbit de la lectura a Miramar, Chamberí, El Tablero, Santa María del Mar y La Gallega ( Santa Cruz de Tenerife).

Biblioteca Popular d’Olot

Biblioteca Popular d’Olot (1920)

Biblioteca Popular de Sallent (1918)

Biblioteca Popular de Valls (1918)

Biblioteca Popular de Valls (1918)

Biblioteca Popular de Valls (1918)

Biblioteca Popular de Valls (1918)

Biblioteca Pública Arús

Biblioteca Pública Arús

Biblioteca Pública del Estado a Burgos

Bibliolancha: biblioteca mòbil usada a diferents països sudamericans.

Bibliolancha a Xile

Biblioteca Pública d’Estocolm, Suècia

Biblioteca Pública de New York

Biblioteca Pública de Salt Lake City , EE.UU

Biblioteca Pública de Tromso

Biblioteca Pública de Vancouver – Canadá

Biblioteca Palafoxiana a Puebla, México

Biblioteca Reial Danesa

La biblioteca Collserola-Josep Miracle és una de les pioneres a oferir llavors en préstec als seus usuaris amb l’objectiu de multiplicar les varietats autòctones i evitar que es perdin. La biblioteca de llavors neix d’una visita a una biblioteca d’Estrasburg on, en un calaix a l’abast dels usuaris, al costat de llibres de coneixements sobre horticultura, hi tenien llavors que les persones interessades podien agafar lliurement.

Biblioteca Reial Danesa

Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la UAB  

Biblioteca Reial Gabinet Portuguès de Lectura -Rio-De-Janeiro-Brazil

Biblioteca Reial Gabinet Portuguès de Lectura -Rio-De-Janeiro-Brazil

Biblioteca Reial Acadèmia Medicina de Catalunya

Biblioteca Riccardiana a Florència

Biblioteca Riggs, Universitat de Georgetown, USA

Biblioteca Rijkmuseum – Amsterdam

Consorci de Serveis Universitàries de Catalunya (CSUC) : ‘Es una entitat de dret públic que agrupa deu universitats catalanes, tant públiques com privades. Té com a missió de millorar la cooperació i la coordinació en la gestió.]Neix el desembre del 2013 amb la fusió del Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya (CESCA) i el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC).

Bibliomar, biblioteca de l’estiu a la platja del Cabanyal-Malvarrosa

Biblioteca de Salamanca

Biblioteca San Francisco, Lima

Biblioteca Santa Cruz, a Valladolid

Biblioteca en un bolet en el jardí botànic de Kioto

Biblioteca Sainte Geneviève, Paris

Biblioteca Escolar al Japó

Biblioteques escolars de baixada: Només el 58% dels centres públics catalans disposen d’una biblioteca escolar. Són un 19% menys que en 2015 i, en els centres que encara en tenen, les hores d’obertura han disminuït un 6%. Llegit a Social.cat. El diari digital de l’acció social a Catalunya, del dia 13 de novembre del 2023.

Biblioteca Saraswhati Mahal a Thanjavur, Ìndia

Biblioteca del Seminari Pontifici de Tarragona

Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges, sala Lolita Mirabent

Biblioteca Solvay. Brusel·les

Biblioteca Suazzallo, Seattle

Bibliomigra, caravanes petites i acolorides carregats de llibres, revistes i diaris en l’idioma original (més de 20) que a partir de 2005 van pels barris de Torí

Biblioteca Tècnica de la Universitat Gheorghe Asachi, Iasi, Romania

Biblioteca Teològica de Cesarea Marítima. De finals del segle III dC. Obra de Luyken

Què, qui, com de la biblioteca: La posada en marxa de la biblioteca en un centre educatiu: Grup de Treball de Biblioteques Escolars del COBDC està format per persones que treballen a biblioteca pública i biblioteca escolar. La gran majoria dels membres del grup són titulades en Biblioteconomia i Documentació, tot i que també hi trobem altres perfils.

Biblioteca TU Delft, Holanda

Biblioteca Universitat de Barcelona

Biblioteca Ulpia al Fòrum de Trajà (Il·lustración de James E. Packer)

Biblioteca Agustí Centelles

Biblioteca Antonio Martín, El Prat de Llobregat

Biblioteca Universitat Economia, Viena

Biblioteca Principal Universitat Helsinki

Biblioteca Universitat de Granada

Bibliomòbil: DIY Heaven Sr Doi. I el seu llibre enganxat en una mena de bicicleta a través del Japó.

Biblioteca Carles Rahola, Girona

Biblioteca Jaume Fuster, Barcelona

Biblioteca Joan Miró, Barcelona

Biblioteca de St. Pau-Santa Creu, Barcelona

CRAI Biblioteca Fons Antic Universitat de Barcelona

Biblioteca Universitat de Bristol

Biblioteca Històrica de la Universitat de València

Biblioteca de Sant Gervasi-Joan Maragall, Barcelona

Biblioteca Universitat Pompeu Fabra, Barcelona

Nens esperant per entrar a la biblioteca commemorativa del comtat de Prince George, Maryland, el 1951

Bibliomòbils: Recomano l’article del vlok La piedra de Sísifo, on hi ha més de 80 imatges sobre biblioteques en cotxes, busos, carros, etc., de tot el món. La imatge de dalt i les cinc següents en sóm un exemple.

La biblioteca mòbil de Cincinnati, aproximadament l’any 1927.

Basat en el xassís d’un Fiat 615, aquest vehicle va servir de biblioteca mòbil i vehicle promocional de l’editorial Edizioni Labor, a Milà, el 1953.

La primera biblioteca mòbil dels Estats Units va fer servir aquest carro tirat per cavalls des de 1905 per prestar llibres de la biblioteca pública del comtat de Washington a les àrees rurals de Maryland. El carro, una combinació de vehicle de repartiment i de venedors ambulants, va funcionar fins al 1910.

Kordestan, Irán,1970

Biblioteca Vaticana

arca: Arxiu de Revistes Catalanes Antigues

Biblioteca Virgilio Barco a Bogotá

Biblioteca Vaticana

Biblioteca Virtual de Babel (inspirada en el llibre de Borges)

Biblioteca vaticana

Biblioteca Virtual de Premsa Històrica

Biblioteca de Jay Walker a Connecticut, amb vídeo

Biblioteca increïble (Argentina)

Biblioteques increïbles: en el vlok Medium es poden veure unes poques llibreries increïbles. Arma d’Instrucció Masiva: La idea va ser d’un argentí, Raul Lemesoff, que va intervenir un Ford Falcon model 1979 i va aconseguir crear una biblioteca amb forma de tanc però carregada de llibres que distribueix de manera gratuïta.

William Morris‘s Study, Kelmscott Manor, Kelmscott, Oxfordshire, 1901

Biblioteca Wren, Cambridge

El Pavelló Tianyi és la biblioteca privada més antiga de la Xina

Biblioteca Sanctus. Amb un mapa per veure Biblioteques de tot el món ( unes poques)

Biblioteca Zubálburu

Biblioteca Zubálburu

Biblioteca. Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú. EPSEVG

Biblioteca-Museo: l’antiga Biblioteca del Convent de la Recoleta Dominica ( Chile ), ara Biblioteca Patrimonial Recoleta Dominica, afegeix a les seves funcions la de Museu, adoptant el concepte de Biblioteca-Museo.

Biblioteca-Museu Peralada

Biblioteca Binhai a Taijin, Xina

BiblioMoto: Projecte cultural dut a terme per Heber Ocaña, per fomentar la lectura entre els nens de la zona de Huarmey (Perú). Primer duien una mena  moto-tricicle i ara, gràcies a una donació de l’Oficina Nacional de Gobierno Interior, tenen una bibliomoto que  es quasi una biblioteca rodant, amb una prestatgeria  i 870 llibres; i també porta 10petites taules i 20 cadires.

Biblio-Moto: la biblioteca mòbil que fascina els nens dels carrers de Ouagadougou (Burkina Faso ).

Bibliotecàries a cavall: Les bibliotecàries a cavall van portar els llibres als indrets més recòndits de la serralada dels Apalatxes i van despertar l’amor per la lectura entre la seva població. Entre 1935 i 1943, una part de les muntanyes dels Apalatxes, als Estats Units, es va omplir de llibres. El mèrit va ser d’un grup de dones que el govern del president Roosevelt va contractar per fer de bibliotecàries a cavall. Sobre les seves muntures, i suportant la neu, la pluja o un sol abrusador, van recórrer incansablement camins mal traçats fins als llogarets i les cabanes més inaccessibles. Quan marxaven d’un lloc, els muntanyesos els acomiadaven amb mateixa frase: «Si us plau, no se n’oblidi! Porti’m un llibre!». I és que els llibres, en aquells indrets remots on la vida era molt dura, es van convertir en preciosos objectes que els van donar la possibilitat de compartir una cosa nova, diferent, bonica. Els llibres van ser també portes, finestres, viatges a nous territoris, aliment per continuar enfrontant les dificultats del dia a dia ( Sinopsis del llibre). Bibliotecàries a cavall de Concha Pasamar ( text i il·lustracions), Editorial A fin de cuentos, Bilbao, 2022.

Biblioteca del Congrés, Washington

Bibliotejo: es el nom del bibliobús d’Emília Curiel i Luis Markina que «dinamitza la vall» amb les seves més de 2.000 llibres des de l’enclavament rural de Gallejones de Zamanzas, en Les Merindades de Burgos.

Biblioteques Populars Catalanes. Interessant article: “La Xarxa de Biblioteques 1915-2004: una història que mita al futur” de Carme Mayol i Núria Ventura (col.) a la revista bid, núm. 14 de juny del 2005.

Bibliothèque Mazarine, Paris

Biblioteca Nacional de França

Bibliotricicle, que circula gràcies a la Pima County Library, a Tucson-Arizona

Boston Copley Public Library, Boston

Boston Atheneum, és una de les biblioteques independents més antigues dels Estats Units. També és una de les diverses biblioteques de membres, per a les quals els clients paguen una quota de subscripció anual per utilitzar els serveis de l’Athenaeum.

Boston Athenæum

Biblioteca de la Universidad de Arte de  Braunschweig

Biblioteca Sant Antoni, Barcelona

Bibliomotocarro: Els llibres es posen les rodes i el bibliomotocarro posa les ales. En un programa de la RAI2 a Italia.

Bipadi

Biblioteca Bodleiana

Biblioteca Bodleiana

Biblioteca Nacional de França

Briston Central Library

Briston Central Library

BITECA. La BIbliografia de TExtos antics CAtalans, valencians i balears (BITECA) va néixer a la dècada dels vuitanta del s. XX com un projecte associat a la Bibliography of Old Spanish Texts (BOOST), continuada avui com Bibliografía Española de Textos Antiguos (BETA). El 1984 B. J. Concheff publicà la Bibliography of Old Catalan Texts (Madison: Hispanic Seminary of Medieval Studies), projecte reprès el 1989 per V. Beltran i G. Avenoza coordinadors, juntament amb L. Soriano, de l’equip que actualment duu endavant el projecte BITECA.

Libreria Britànica

Librería Britànica

Casa de l’Ardiaca, Barcelona

Biblio-mules : Biblio-mules del Valle del Momboy, fan la funció dels biblioburros de Colombia, però a Venezuela

Biblioteca Catedral Hereford, amb vídeo

Biblioteca Hispanic Society, New York

Biblioteca Piccolomini

Bibliovana: és la nova aventura de cocreació de l’Escola Castellum. Com que  ens quedavem sense biblioteca, hem decidit no renunciar a aquest espai que considerem tan important per a l’educació dels nostres fills i cocrear-lo. Utilitzant una caravana de camping, habilitada com a biblioteca.

Centre de Lectura de Reus, 1859

Centre de Lectura de Reus, 1859. Visita virtual

Biblioteca encadenada a la Chetham Library a Manchester, Anglaterra, amb vídeo.

Biblioteca Reial Danesa

Biblioteca Cornell Law School. a Ithaca (NY)

Biblionevera:  a Christchurch (New Zealand), desprès d’un terratrèmol, la gent ha iniciat nous projectes comunitaris i amb  idees innovadores, han creat espais de lectura amb llibres compartits,  emmagatzemats en neveres velles apareixent per tota la ciutat.

Biblioteca de la Universitat Tècnica de Cottbus

Cerritos Millennium Library California-USA

Delegació de Beitou de la Biblioteca Pública de Taipéi, Taiwan

Digital Bodleian. Digital Bodleian fa que parts de les extraordinàries col·leccions de la biblioteca de Bodleian s’obrin a una gran varietat d’usuaris d’arreu del món per a l’aprenentatge, l’ensenyament i la recerca.

Biblioteca Bodleiana, Oxford

Biblioteca Reial Danesa

Biblio’parc: biblioteca al parc, al sol i sobre l’herba fins a finals del mes d’agost a Champigny (Paris).

Biblioteca Reial Danesa, dita El diamant negre

Biblioteca de l’Escorial

Els quatre llibres de la Biblioteca Nacional de França

Edith-Cowan-University-Library-and-Resources-Building-Joondalup-Australia

Entre las excentricitats de la biblioteca de Walker es troben llibres amb pedres precioses

Biblioteca Universitat Internacional Catalunya (UIC)

Estàtua de la Llibertat a la Biblioteca Arús

Fisher Fine Arts Library University of Pennsylvania

Futura (¿) Biblioteca Provincial de Barcelona

Galway Mayo Institute of Technology Library-Ireland

Gonville & Caius Library, Cambridge

Bibliopati: espai on poder gaudir de la lectura mitjançant llibres, revistes i còmics, en el temps de pati a les escoles. Vist en diferents col.legis.

Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona

Gran Palau d’Estudis del Poble, Corea del Nord

Haddon Library, Cambridge

Haeinsa-Tripitaka-Koreana

Handelingen kamer Tweede Kamer Der Staten-generaa -Den-Haag

Harold Washington Library Center , Chicago-Illinois

Hathi Trust Digital Library. Els primers dies de la digitalització massiva van portar les 12 universitats del Comitè de Cooperació Institucional (ara coneguda com la Big Ten Academic Alliance) i les 11 biblioteques de la Universitat de Califòrnia a formar una associació el 2008. Aquesta col·laboració es va fundar per garantir que aquells les col·leccions digitalitzades, i les biblioteques que les gestionen, segueixen sent fortes i serveixen per a l’estudi del futur. El nostre abast ara inclou membres de fora dels Estats Units. Actualment hi ha més de 18 milions d’articles digitalitzats disponibles i la nostra missió d’ampliar el registre col·lectiu del coneixement humà està en constant evolució.

Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona

Biblioplaces: es posen en marxa els serveis de biblioplaça i bibliopiscina de la ciutat de Girona per aquest estiu.

HISPANA. És el portal d’accés al patrimoni digital espanyol i l’agregador nacional de continguts a Europeana.

Iowa Law Library

Iowa Law Library

James B Hunt Jr -Library North-Carolina-State-University-Raleigh

Biblioteca Joanina, Universitat de Coïmbra

Joe and Rika Ansueto Library-University of Chicago

Biblioteca José Vasconcelos

Biblioplaya: L’Ajuntament de Breña Baja, de la mà de la Biblioteca Pública Municipal Mauro Fernández Santos, posa en marxa la Biblioplatja durant tot el mes d’agost, ubicada la Platja dels Cancajos (a La Palma- Canarias).

Kanazawa-Umimirai-Library-Kanazawa-Japan

Kansas City Library

Kansas City Library

King’s College Library

IFLA

Biblioteca Nacional de Brasil

Biblioteca de Leyden

The New York Public Library Digital Collections: La plataforma de col·leccions digitals de la Biblioteca Pública de Nova York (NYPL) és el portal principal per interactuar amb les nostres col·leccions digitalitzades i les seves descripcions, més de 922.495 articles. Tot i que aquesta és una petita part del fons global de la Biblioteca, és representativa de la diversitat de les nostres grans col·leccions: des de llibres a vídeos, mapes a manuscrits, il·lustracions a fotos i molt més. La plataforma de Col·leccions digitals conté contingut que pot ser nociu o difícil de visualitzar. Recollim materials de moltes cultures i èpoques per preservar i posar a disposició el registre històric. Com a resultat, alguns dels materials presentats aquí poden reflectir opinions i opinions obsoletes, esbiaixades, ofensives i possiblement violentes a causa de la intolerància sistèmica generalitzada. A més, algunes divisions de la Biblioteca recullen i conserven materials relatius a esdeveniments violents o gràfics que es conserven pel seu significat històric.

Biblioteca de la Torre de Montaigne

Biblioteca de La Sorbona, Paris

BiblioRoulotte: ubicada actualment a l’espai exterior del Centre Cívic d’Es Capdellà. On es pot trobar una selecció de 300 volums, aprox., dirigits al públic adult, jove i infantil, compost sobretot de novetats d’obres literàries i de coneixements.

Internet archive, ofereix més de 20.000.000 de llibres i textos que es poden descarregar gratuïtament. També hi ha una col·lecció de 2,3 milions de llibres electrònics moderns que pot ser manllevat per qualsevol que tingui un compte gratuït d’archive.org.

Biblioteca de Birbinghan

Biblioteca del Parmanet canadenc

Biblioteca del Parmanet canadenc

Los Angeles Central Library

Los Angeles Central Library

Los Angeles Central Library

Antiga Biblioteca de la Facultat de Geografia i Hisòria

Biblioruedas:  per a donar servei a diferents comunitats, escoles…  Es tracta de tres Bibliobuses que van ser donats per la Comunidad de Madrid el 2008.

Biblioteatre: a Xangai: un edifici en forma de balena és el primer biblioteatre del món L’edifici anomenat ‘The Blue Whale’, dissenyat per l’estudi Open, compta amb una innovadora biblioteca que comparteix espais amb dos teatres.

Biblioteca d’al-Qarawiyimm a Fez

Bibliotheca Alexandrina

Bibliotheca Alexandrina

Bibliotheca Alexandrina

Biblioteca al-Hakam II, Córdoba

Biblioteca Astronomía a Madrid

Berenson Library a Florència

Biblioteca Col·ledi d’Advocats a Barcelona

Biblioteca a la PAGODA KUTHODAW

Bibliorecreo: és una biblioteca on el principal servei és el prèstec a domicili. La infraestructura consta, en una primera etapa, del bibliobús de la CCE i una sala de lectura amb capacitat per a  40 nens, ben adequada per el seu funcionament. A Quito.

Biblioteca a l’aire lliure a Austràlia. Vlok TokApp amb 7 Biblioplatjes del món

Biblioteca Admont, Àustria

Biblio Tap-Tap: Projecte de biblioteques mòbils a Haití, gràcies a la ONG Bibliothèques sans Frontières. La Biblio tap-tap és una biblioteca mòbil, muntada en una furgoneta pintada de colors, amb unes grans portes que en obrir-se mostren les seves prestatgeries plenes de llibres per a tots, adults i nens, escrits en criollo haitiano i en francès. Pren el seu nom dels taxis compartits a Haití; d’altra banda, un medi de transport molt  usat en els països d’ América Central i Sudamèrica.

Biblioteca Al-Qarawiyyin a Fez. Marroc

Biblioteca Universitat Abat Oliba a Barcelona

Biblioteca América a Santiago de Compostela

Biblioteca Antiga Caixa de Sabadell

Biblioteca de l’Arsenal, Paris

Biblioteca Pública Arús, Barcelona

Biblioteca Pública Arús, Barcelona

Bibliotecavirtual: La Xarxa de Biblioteques Municipals està formada per més de 200 biblioteques i 9 bibliobusos que treballen de forma coordinada i amb uns mateixos estàndards de serveis i de qualitat perquè tots els ciutadans de la província de Barcelona tinguin un accés igualitari a la cultura.

Biblioteca Arxiu Foment del treball

Biblio[tech]: és un projecte de transformació de les biblioteques escolars cap a espais contemporanis i vibrants, on el foment del gust per la lectura convergeixi amb el desenvolupament d’aprenentatges i noves alfabetitzacions digitals i mediàtiques.

Biblioteca Ateneo de Madrid

Biblioteca Ateneu de Barcelona

Biblioteca Apostòlica Vaticana

Europeana. Descobreix el patrimoni cultural digital europeu. Busca, guarda i comparteix art, llibres, pel·lícules i música de milers d’institucions culturals.

Biblioteca Ateneo de Madrid

Biblioteca als bancs del Passeig de Sant Joan, Barcelona

Biblioteca als bancs del Passeig de Sant Joan, Barcelona

Biblioteca Beinecke de llibres rars i manuscrits, Universitat de Yale, Connecticut, USA.

Biblio-vagón: tot el nom “Biblio-vagón Estación del Saber”, biblioteca per a nens, de la xilena Virginia Barrera.

Biblioteca Marqués de Torrecilla de la UCM

Biblioteca Castell de Peralada

RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert) és un repositori cooperatiu des del qual es poden consultar, en accés obert, els articles a text complet de revistes científiques, culturals i erudites catalanes amb la principal finalitat d’augmentar-ne la visibilitat. Per a més informació, podeu consultar els criteris d’inclusió de les revistes al repositori i les modalitats de participació existents.

Biblioteca Beinecke de llibres rars i manuscrits, Universitat de Yale, Connecticut, USA.

Biblioteca belle arti di Brera – Milà

Biblioteca Benedictina de l’Abadia de Metten (Alemanya)

Bodleian Library, Oxford

Bodleian Library, Oxford

Biblioteca Britànica , London (British Library)

Biblioteca Casa de l’Ardiaca

Biblioteca Casa de la Seda, Barcelona

Biblioteca Castell de Peralada

Biblioteca Castell de Peralada

Biblioteca de Catalunya a la Generalitat, Barcelona

Llibres encadenats a la Llibreria de la Catefdral d’Hereford

Biblioteca Catedral Kalocsa, Hungria

RBSM: Benvingut al lloc web oficial de la Secció de Llibres i Manuscrits Rars (RBMS) de l’Associació de Biblioteques d’Universitats i Recerca (ACRL), una divisió de l’Associació Americana de Biblioteques (ALA). RBMS s’esforça per representar i promoure els interessos dels bibliotecaris que treballen amb llibres rars, manuscrits i altres tipus de col·leccions especials.

Biblioteca Central de Jerez de la Frontera

Biblioteca Central de Lovaina

Biblioteca Central de Seattle , EE.UU

Biblioteca UNAM, México

Biblioteca Central a Vancouver

Biblioteca Centre Excursionista de Catalunya

WORLDCAT: WorldCat.org és un recurs per localitzar materials únics i fiables que sovint no podeu trobar enlloc excepte en una biblioteca. En connectar milers de col·leccions de biblioteques en un sol lloc, WorldCat.org us facilita la navegació per les biblioteques del món des d’un quadre de cerca.

Biblioteca científica Oberlausitzische, Gorlitz, Alemanya

Codrington Library, Oxford

Codrington Library, Oxford

Codrington Library, Oxford

Biblioteca Col·legi Advocats , Barcelona

Biblioteca Colombina a la Catedral de Sevilla

Biblioteca com a magatzem a Cervera 1937

Biblioteca del Congrés, Washington DC. EEUU

Biblioteca del Congrés Nacional de Chile

Biblioteca d’advocats Palauet Casades

Biblioteca d’Alexandria . Dibuix d’O. Von Corven

Biblioteca d’Asinio Polion

Biblioteca d’Assurbanipal a Nínive

Biblioteca d’Assurbanipal a Nínive

Biblioteca de al-Hakan II a Córdoba

Biblioteca de Catalunya, llibres per portar a la nova Biblioteca de Catalunya

Biblioteca de Babel, inspirada en el conte de Borges.

Biblioteca de Nippur

Biblioteca d’Ebla

The New Library Birminghan

Biblioteca de Catalunya a la Generalitat

Biblioteca de Catalunya, vídeo explicatiu sobre Els tresors de la BC

Biblioteca de Cels a Efes

Biblioteca de Dret de l’Estat de Iowa, EE.UU.

Biblioteca d’Haeinsa, Corea del Sud.

Biblioteca de la Universitat al-Qarawiyyīn a Fez, estat actual. Fundada l¡any 859 por Fāṭima al-Fihrī i feta per l’arquitecta fue la marroquí Aziza Chaou

Biblioteca de la Abadía de Melk, Àustria

Biblioteca de la Abadía de Sankt Gallen

Biblioteca del Monastir d’Strahov, Praga

Biblioteca de la Abadía de Waldassen a Baviera

Biblioteca de la Abadía de Wiblingen, Ulm

Biblioteca de la Abadía de Wiblingen, Ulm

Biblioteca mòbil en una platja de la costa francesa

Biblioteca de la Basílica de San Francisco a Lima

Tour virtual Biblioteca Universitat de Barcelona

Biblioteca de la Cambra dels Representants, La Haia. Antiga biblioteca del Ministeri de Justícia.

Biblioteca de la catedral de Wells (Somerset, UK). En el vlok Bibliotecas del mundo de WordPress on trobareu un Mapa de Biblioteques de tot el món, val molt la pena una ullada. Es poden veure per Antiguitat, Països, Estils, Nacionals. De Barcelona n’hi ha 16-17, amb moltes imatges.

Biblioteca de la Real Academia de la Lengua, Madrid

Biblioteca de La Sorbona, Paris

Biblioteca de la Universitat de salamanca

Biblioteca de la Universidad de Tecnología de Brandemburgo, Cottbus, Alemanya

Biblioteca de la Universitat Humboldt , Jacob-Wilhem-Grimm-Zentrum a Berlin

Biblioteca de l’Abadia de Kremsmuester, Àustria

Mapa de Biblioteques de Catalunya

Biblioteca de la Abadía de Waldassen a Baviera

Biblioteca El Porvenir de los Obreros a Guatemala

Biblioteca de les Aigües, UPF Barcelona

Biblioteca de les Aigües, UPF Barcelona

Biblioteca de l’Estat de Victoria, Australia.

Biblioteca de Llibres Rars Thomas Fisher – Toronto, Canadá

Biblioteca de Llibres Rars Thomas Fisher – Toronto, Canadá

Palau Mafra a Portugal

Palau Mafra a Portugal

Mediatheque Sandro Penna-Perugia-Italy

Biblioteca Menton College

Biblioteca Agrupación de Mujeres Libres de Sans. Balcó de l’Agrupación de Mujeres Libres de Sants – Biblioteca popular. Edifici situat a la Carretera de Sants.

Biblioteca Braindense de Milà

Monasteri de Waldssasen, Baviera

Monastiri de St. Florian, Àustria

Biblioteques de Secundària: Rosa Sensat. Grup de treball : Som un grup de docents i bibliotecàries d’institut interessades a compartir experiències, pràctiques i coneixements sobre la biblioteca d’un centre de secundària per tal d’impulsar el pla de lectura del centre, tal com queda recollit al nou currículum, des de la biblioteca.

Monastiri de St. Florian, Àustria

Biblioteca Marciana a Venècia

Biblioteca Estatal de Australia del Sur, a Adelaida

Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la UAB

Biblioteca Museu Guimet a Paris

Museo Picture Book a Iwaki, Japó. El Museu dels Llibres Il·lustrats, també conegut com a Biblioteca de Llibres Il·lustrats, es troba a la ciutat d’Iwaki, a la prefectura de Fukushima al Japó. L’any 2005, l’arquitecte japonès Tadao Ando va dissenyar aquesta biblioteca especial de propietat privada principalment per atendre tres centres preescolars.

Biblioteca Nacional a Sejon City, Corea del Sud

Biblioteca Pública de New York

Biblioteca Pública de New York

Pagoda Kuthodaw

Pagoda Kuthodaw

Biblioteca Palatina a Parma

Biblioteca Peckham, London

Biblioteca del Museo Pedro Coronel a Zacatecas ( México)

Biblioteca Pepys, a Cambridge

Biblioteca Pepys, a Cambridge

Biblioteca Facultat de Filologia de la Universitat de Berlin

Biblioteca Facultat de Filologia de la Universitat de Berlin

Biblioteca Piedras Blancas, Asturias

Rampur Raza Library, Rampur, India

Biblioteca Pública Reial a Estocolm

Reial Gabinet Português de Lectura- Río De Janeiro, Brasil

Rijkmuseum, Amsterdam

Royal Institution Library

Sala d’estudi del Castell Hearst a California

Sala Via Crucis a la Biblioteca de Catalunya, el que hauria de ser el Museu del llibre que Frederic Marès va pactar amb la BC, però que ha quedat en quatre llibres i demanar hora per veurel’s.

Seattle Central Library

Shiba Ryōtarō Memorial Museum Higashiosaka-Japan

Shunde Library, Xina

Saint John’s Library, Cambride

State Library of New-South-Wales-Sydney-Australia

10 llocs web per delectar-se amb mapes i col·leccions cartogràfiques

Biblioteca Sterling, Yale

Stiftsbibliothek a Klosterneuburg

Strahov Monastery Library-Prague

Strahov Monastery Library-Prague

Strahov Monastery Library-Prague

Biblioteca de Sttutgart

The Great Library of The Reformed Church-College of Sarospatak

Biblioteca Pública de Taipei

Tama Art University Library-Tokyo-Japan

Technical University Gheorghe Asachi Library-Iasi-Romania

The Black Diamond royal library in Copenhagen-Denmark

Club Grolier, New York

Biblioteca Nacional de la Xina

Biblioteca en el Royal College of Physicians de Edimburgo

Biblioteca integrada en un arbre a Berlin

The Oberlausitzische Library of Science Gorlitz, Germany

L’antiga Biblioteca de Cincinnati

L’antiga Biblioteca de Cincinnati

Biblioteca Pública Thomas Crane a Quincy, Massachusetts

Thomas Fisher Rare Book Library a la Universitat de Toronto

Trinity College, Dublin

Tripitaka Coreana

Tripitaka Coreana

Una biblioteca al carrer a Linz

Biblioteca Pública de Toronto

Una família bogotana, que es va traslladar a la zona rural, va veure les dificultats educatives i van convertir el seu Renault 4 blanc en una biblioteca ambulant. També li diuen ‘Bibliocarro’.

Biblioteca UNAM, México

Biblioteca Universitat de California a San Diego

Vennesla Library ,Norway

Biblioteca Nacional de Croàcia

Vennesla Library ,Norway

Villa de los papiros, Herculano

Biblioteca de «El Capitolio» de la Habana

Xarxa de Biblioteques Municipals de Barcelona

Biblioteca Nacional d’Estónia

Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC)

Biblioteca Nacional d’Islàndia

Biblioteca, Museu i Centre Comunitari ‘De Petrus’ , Holanda

Biblioteca Nacional de Kenya

Wiblingen Abbey library a Ulm

Minibiblioteques al carrer. Sortosament, hi ha moltes d’aquestes biblioteques per tot el món, unes amb més sort que altres, però van funcionant.

Biblioteca de Tianjin

Vancouver Public Library–Canada

Wren Library. Trinity College, Cambridge

Yale, Beinecke Rare Book and Manuscripts library, New Haven, Connecticut, USA

Biblioteca de Nova Zelanda

La muntanya de llibres a Holanda

Little Free Library, Nueva York, EUA: A Green Oasis Community Garden hi ha Little Free Library, un petit tanc groc on les persones poden acostar-se i buscar llibres i fer intercanvis. No els sembla genial aquesta idea? L’estructura es va construir a partir d’un dipòsit de plàstic cap per avall amb suports de fusta. Les perforacions del voltant del tanc permeten als visitants fer una ullada, passar per sota i descobrir la col·lecció de llibres sense deixar de tenir una connexió amb l’exterior.

Biblioteca Nacional de Qatar

Biblioteca del Centre Rei Abdulaziz per a la Cultura Mundial, Aràbia Saudita

Oodi Helsinki Central Library

 Aladí: És el catàleg col·lectiu de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona. Aplega i permet identificar tota la informació documental que es troba a les 233 biblioteques i 12 bibliobusos de la Xarxa (dades a 30 de setembre de 2023).

Biblioteca glacial, en vídeo

Vincent Voice Library, Michigan State University

Read Full Post »

A Barcelona teníem un Museu del Llibre i les Arts gràfiques, però ja no existeix. Sembla que moltes coses estan guardades en alguns llocs (?), algunes deixades a altres museus i altres ves a saber on paren.
Crec que a la dita Ciutat de la Literatura li caldria tornar a tenir un museu d’aquesta mena, però de moment ningú en vol saber res.
A qui en poso uns quants de tot el món perquè pugueu gaudir del que tenen, del que fan i del que ensenyen a petits i grans, i si aneu de vacances i us interessen els podeu visitar. No hi són tots, però, de moment, per anar fent crec que ja són prou. A Twitter en poso un cada dia des de fa temps, però crec que d’aquesta manera si algú en té ganes es pot baixar un llistat o tenir-lo guardat tot complet per consultar-lo.

Universitat Amsterdam

Museu Alzamora Group a Sant Joan Les Fonts  

Atelier du livre a Mariemont 

Basler papiermühle  ( Suïssa) 

Biblioteca Wittockiana  a Bruxelles  

Atelier Typographique a Saran  

Bibliothèque Humaniste de Sèlestat  

Book Art Museum a Lodz  

Deutsche National Bibliothek   a Leipzig i Frankfurt Deutsche National Bibliothek   a Leipzig i Frankfurt

Calcografía Nacional (RABA) a Madrid  

Casa da Xilogravura a Campos do Jordao  

Grafish Museum a Groningen  

Gutenberg Museum a Mainz 

Imprenta Municipal Artes del Libro a Madrid  

Deutsches Zeitungmuseum   

Historische Buchdruckerei

Drukkunstmuseum a Maastricht

Fondation Bodmer a Cologny (Genève) 

 Estonian Printing Museum 

Encre&Plomb   Ghavannes-près.Renens    

Offizin Parnasia a Vättis   

Museu Tipografia a Chania  

Historical Museum of Krakowa

 John Jarrod Printing Museum Norwich   

Kner Nyomdaipari  Hungria Múzeum   

Izba Drukarstwa Lublinie  

La maison de l’imprimerie a Thuin  

 HUIS van HETBOEK  Museun Der Haag  

Le Cadratin Atelier Typographique (CH)  

 Melbourne museum of print  

 La Papeterie de Vaux a Payzac 

Vingaards Officin (Viborg-Dinamarca)  

 Museumsgesellschaft 

The Excelsior Press a Frenchtown (USA) 

 Osterreichisches Papiermachermuseum  

Muzeum drukarstka Poland  

 Suho Memorial Paper Museum – Taipei  

Landes&Museum Darmstadt Type Founding   

Mousée Aristide Bergés Moulin à papier de Lorp-Sentaraille (F) 

MIAT, Ghent, Belgium   

Nederlands Drukkerij Museum   

 Tipoteca Italiana a Cornuda    

Tokyo Printing Museum   

Museu Bodoniano Parma   

Tennessee Newspaper and Printing Museum   

 Museu Plantin-Moretus    

Llibre Museu Matenadaran (Armènia)

Louis Jou al seu taller a Baux-de-Provence  

Moulin du got 

 Musée de l’imprimerie de Nantes  

Typorama (CH)  

 Buchdruck Museum  Zschopau (D) 

 Colophon  a Grignan (F)             

Hamilton wood Type& Printing Museum  a Two Rivers 

 Musée des Imprimés a Redu 

Winterthur Museum  

 The Printing Museum a Houston (Texas)

 Drukkerijmuseum  a Meppel  

Queanbeyan Printing Museum   

 Musee de l’imprimerie du Québec  

 The Robert C. Williams Museum of Papermaking (Atlanta, EEUU) 

 Patrick Goosens Collection (Antwerpen)  

Sta. Maria del Puig, València  

Paper Museum Tokyo 

Centre de la gravure et de l’Image a La Louvière (B) 

Mizuno Printing Museum a Tokyo    

Museo della Stampa a Remondini 

 National Museum van de Speelkaart 

 Chalcographie du Louvre  

Typographie&Commication Reading Univ.

Musée le livre et la lettre Montcabrier  

Grafisch Museum in den Groningen  

 Museo Internazionale della Stampa a Urbino   

 Musée des papeteries Canson et Montglofier  

 Rosenlöfs Tryckerimuseum a Kungsgarden (Sweden)  

 Museo della Scuola e del libro per l’Infanzia  

 Crandall Historical Printing Museum a Provo (Utah)  

Papier Artisanal –  Moulin à Papier de la Rouzique                                         

Stichting lettergieten  Westzaand(Nederland)  

Museu da imprensa a Porto    

 Penrith Museum of Printing (Aus)  

Museo Civico della Stampa a Mondoví   

Musée de l’imprimerie et de la communication graphique, Lyon.

Museu Castell de Peralada   

 Nederlands Steendrukmuseum, Valkenswaard, Netherlands   

 Museu del Llibre a Montolieu (FR) 

 Museu della Stampa e della Stampa d’arte a Lodi (I)  

 Graphos Buchdruckmuseummuseum (CH)  

Typoart a  Fresnes sur Escaut 

Museu Gràfiques Montserrat  

The printing museum Paraparaumu NZ 

 Cheongju Early Printing Museum (Korea S)

Kulturhuef Museum a Grevenmacher a Luxembourg 

 Treasures of the British Library    

Helsingborg printing museum Sweden   

Museum of Paper a Losiny Czech   

Museo della carta e la filigrana a Fabriano   

Museum Stamparia a Strada (CH)  

St. Petersburg Museum of Printing  

Museum für druckkunst Leipzig  

Musée du cartonnage a Valréas    

New Zealand Printing Museum   

 St. Bride Foundation   

Museu della Stampa a Socino (I)

[i]stvc a Nicosia      

Arabako Fournier Karta Museoa  

Archives et Musées de la Littérature

Associazione italiana musei della stampa e della carta  

Atelier du Livre d’Art et de l’Estampe

Atelier du livre Ferney     

Atelier Typo de la Cité a Lausanne

Baku’s Miniature Book Museum

Beinecke Rare Books a Yale

Bernstein. The Memory of Paper

Bibliothèque Nationale Paris Incunables

Bibliotheca Wittockiana

Bodoni Berlin

Boekdruk Museum Dordrecht

Bogtrykmuseet i Esbjerg ( Dk)

Book Museum (Dresden)

Briar Press

British Printing Museum a Mablethorpe (UK.)

Burg Wissem Bilderbuchmuseum

C. C. Stern Type Foundry, Portland

Cary Graphic Arts Collection a Rochester (NY)

Center of Book Arts NY

Chester Beatty Library Dublin

China Printing Museum

Cincinnati Museum Center

Cincinnati Type & Print Museum

CNEAI Paris

Danish Poster Museum

Design Museum Dedel (NL)

Deustches Technikmuseum a Berlin

Druckgrafisches Museum Weimar, Pavillon Presse

Druckwerk Print and Art a Basel

Edinburgh City of Print

El molí paperer de la Farga d’Aram

El Museo de Papel (Fund. Joaquín Díaz)

Espace Européen Gutenberg

Frogmore Paper Mill a Apsley

Georgia Weekly Newspaper Museum

German Museum of Books and Writing

Grafiska Museet Gamla Linköping     

GRAMUS Consell de Cooperació de Museus Gràfics de Suècia

Gray’s Printing Press, Strabane, UK

Harry Ransom Center

Hatch Showprint Museum, Nashville

Heritage Press Museum, Lancaster, (PA-USA)

Hessisches Landesmuseum Darmstadt

Historischedrukkerij Museum (Be)

Historische Boekdrukkerij De Arend Doesburg

Homeprint ( New Zealand)

Howard Iron Works, Oakville, Ontario, Canada

International Printing Museum(Carson, USA)

KBR Museum (Brussels)

Klingspor-Museum a Offenbach

Kunstprentverket-The Art printworks (Norway)

La Cité internationale de la bande dessinée et de l’image a Angoulême

Le Moulin a Papier de la Tourne

Le Musée de l’image a Épinal (F)

Le Signe Centre Nationale du graphisme a Chaumont (F)

Letter-kunde a Antwerpen

Litografiska Museet a Huddinge (Sweden)

Mackenzie Printery a Queenston 

Maison de l’imprimerie à Rebais

Mario Derra Gallery and Training Museum, Gernsheim, Germany

Massey College, Toronto, Ontario, Canada

Media Museum and Archives Merkki a Helsinki

Minnesota Center for Book Arts

Miró Mallorca

Museu Modernisme CAT

MNAC    

Molí Paperer Capellades

Moulin Richard de Bas (Ambert)

Mundaneum     

Musée de l’Imprimerie a Limoux

Musée de l’imprimerie typographique   

Musée des Lettres et Manuscrits

Musée du dessin et de l’estampe originale a Gravelines (F)

Musée du Livre et des Lettres Henri Pollès

Musée Ducal a Bouillon

Musée Médars. Livre et Patrimonie Écrit a Lunèl (F)

Musée Typographique de Saint-Lô (F)

Musée-atelier de la Typographie – Tours

Museo ABC (Madrid)

Museo da imprenta a Mondoñedo

Museo de Artes Gráficas – Imprenta Nacional Bogotá

Museo de la BNE

Museo del Libro Antiguo ( Guatemala)

Museu del Llibre Frederic Marès, Biblioteca de Catalunya . Una petita mostra del museu que Marès va acordar amb la BC, però que de moment no és com ell el volia.

Museo del Libro y de la Lengua (Buenos Aires)

Museo del Papiro

Museo della Carta di Mele

Museo della Carta di Pescia

Museo della Carta di Toscolano Maderno

Museo della Stampa a Soncino (I)

Museo della Stampa “Jacopo da Fivizzano”

Museo della Stampa Città di Lecce

Museo della Stampa Remondini

Museo delle Attivita Cartarie e della Stampa La Rocca di Subiaco (I)

Museo delle Scriture “Aldo Manuzio” a Bassiano (I)

Museo Didattico del Libro Antico a Roma

Museo Taller Litográfico de Cádiz

Museu Cartoixa de Valldemosa

Museu de Cultures del Món

Museu de l’Estampació de Premià de Mar

Museu de l’Impremta Antiga de Marçà

Museu Disseny Barcelona Un dels museus del món amb més escales i espais buits que espais per exposicions.

Museu Marítim de Barcelona

Museu Novoprint a Sant Andreu de la Barca

Museu Secret del Poble9

Museu Valencià del paper a Banyeres de Mariola

Museum Joure , Joure, Netherlands

Museum of Book and Printing of Ukraine a Kyiv

Museum of Miniatur Books a Baku

Museum of Papermaking (Atlanta-USA)

Museum of Printing a Haverhill (Massachusetts)

Museum of Printing in St. Petersburg

Museum of Printing Press Istanbul

Museum of the American Printing House for the Blind

Museum Pismiennictwa-Grebocin

Museumdrukkerij IJzer & Lood a Grootegast (NL)

Muzeum Papier (Pol)

National Museum Library CZ

National Printing Museum.(Dublin)

Norsk grafisk museum

Old Mill House Gallery (Florida)

Papiermachermuseum    

Papyrus Museum

Peace paper project a Potsman (NY)

Plantin Instituut voor Typografie

Platen Press Museum (Illinois)

Poster Museum

Prima Scoala Romaneasca

Printing Museum Tokyo (Morisawa)

Printing Works, Senj, Croatia

Sala Temàtica d’Arts Gràfiques Lleida

Saxon State and University Library Dresden

Scriptorium Foroiuliense a San Daniele del Friuli (I)

Songpa Book Museum a Seül

Stablimento Tipografico Pliniana a Selci-Lama (I)

The Book of Kells Trinity College

The Comana Paper Mill a Comana (Romania)

The Fjeld-Ljom Newspaper Museum a Røros ( Norway)

The J. Paul Getty Museum

The Living Museum of Letterpress Printing

The Morgan Library&Museum          

The Museum of Industry a Ghent

The Museum of Printing (Massachussetts)

The Museum of Printing and Old Romanian Book

The Museum of Printing at Neram (Aus)

The Palace Press of the Governors, Santa Fe, New Mexic

The Printing Historical Society a London

The Rosenbach

The Royal Press, Malacca City, Malacca, Malaysia

The Type Archive London

The Western Slovakian Museum

Tombstone Epitaph

TYPA Printing and Paper Art Centrea Samelini (Estonia)

Typeflow a Rijeka ( Croàcia)

Urdla. Centre international estampe & livre a Villeurbanne (F)

Weiss und Schwartzkunst a Hochdorf (CH)

Western New York Book Arts Center, Buffalo, New York

William Morris Gallery

Working Printing Museum a Sibiu (Romania)

Museu del Llibre i les Arts Gràfiques. En teníem un, però ves a saber on para.

Read Full Post »

“Qualitats i avantatges dels Bibliòfils, segons Mr. Jules Richard

“… Jo he notat sempre en els homes que estimen els llibres, grans qualitats de cor, instints generosos de sociabilitat i una exquisida cortesia. Generalment, són alhora aquests homes bons menjadors i bevedors; són, a més, galants amb les dones. L’amor al llibre, és el principi de la perfecció “.

“Després d’haver gaudit de tots els béns d’aquest món en la justa mesura dels meus mitjans i forces, jo puc fer constar aquí, sense hipocresia, que de tots els plaers els que proporciona l’amor als llibres, són, si no els més vius, si més no els més duradors i que més fàcilment es renoven.

En el joc, no es guanya sempre; amb la dones la vellesa arriba abans que la sacietat, ¡Hi ha també la taula! … Però, quan s’ha begut i menjat durant dues hores … ja no es pot més. La pesca! La caça! Es dirà. Per pescar es necessita molta paciència i … que hi hagi peix; per caçar cal tenir bones cames i que hi hagi caça.

Per dedicar-se als llibres, només cal tenir llibres “

Jules Richard: “L’art de former uneix Bibliohéque“, Ed, Rouveyre&G. Blond, Paris, 1883.  pp. 128, 152, 153.

XQ   XQ  XQ   XQ  XQ  XQ  XQ

““La Bibliofilia es el amor por los libros; y el bibliófilo es el amante o aficionado a las ediciones de ciertos títulos, a los empastes especiales, al aroma de las páginas, y en general a todo lo que se relacione con mantener una nutrida colección de libros. La bibliofilia, como concepto, surge durante el Renacimiento, época en que los humanistas, reyes, príncipes y grandes señores se dedicaron  a recorrer países de Europa en busca de manuscritos, cartas, autógrafos, incunables, y otros tipos de libros sofisticados. El bibliófilo ama la lectura, así como el admirar y coleccionar libros, por lo que arma una gran y especializada colección. Sabe, además, distinguirlas e identificarlas ya sea por la pureza de su texto, su tipografía, ilustración, la calidad del papel y la encuadernación. Los bibliófilos no necesariamente ansían adueñarse del libro que desean: como alternativa tienen el admirarlos en antiguas bibliotecas. Sin embargo el bibliófilo es frecuentemente un ávido coleccionista, algunas veces buscando erudición  sobre la colección, y otras poniendo la forma por sobre el contenido con un énfasis en libros caros, antiguos,  raros, primeras ediciones, libros con encuadernación inusual, copias autografíadas, etc. Los bibliófilos están organizados: se agrupan sociedades como la prestigiosa «Association Internationale de Bibliophilie» en la que anualmente se reúnen investigadores y  acaudalados coleccionistas. En Chile existe desde 1954  la Sociedad de Bibliófilos Chilenos.

Sociedad de Bibliófilos Chilenos

Algunos bibliófilos han tenido un papel relevante para el desarrollo académico y cultural de sus países, como por ejemplo Pablo Neruda, Andrés Bello – a quien se le dedicó el Archivo Central Andrés Bello–  el ex Presidente de Chile Arturo Alessandri Palma –quien incluso ejerció como bibliotecario entre los años 1890 y 1893 llegando a ser  el segundo director de la Biblioteca del Congreso Nacional–   y por supuesto José Torobio Medina, célebre bibliófilo, quien tiene a su haber la sala Medina en la Biblioteca Nacional. Cuentan las malas lenguas -en categoría de anécdota, pues no hay referencia al respecto- que el  amor del señor Medina por los libros y manuscritos era tal, que algunas veces los «pedía prestados» en las Bibliotecas, valiéndose de sus ropas para ocultar los textos. Un caso extranjero y poco conocido de bibliofilia es el de Marilyn Monroe, quien llegó a tener una biblioteca con más de 400 títulos. Sin embargo, en mi vida como bibliotecóloga, hasta ahora el único bibliófilo de pura cepa que  he conocido es el señor  Julio Ortúzar, ex Rector y fundador de la Universidad del Pacífico, quien tiene más de 3.800 títulos en una biblioteca especialmente acondicionada. A tanto llega su amor por la lectura, que a los 12 años decidió  pedir permiso al obispo  para leer a Voltaire porque estaba entre los libros prohibidos por la iglesia.

Biblioteca Congreso Nacional de Chile

Actualmente el coleccionismo de libros antiguos es un instrumento que ocupa el tercer puesto en la cifra de negocio de las grandes casas de subastas internacionales, tras la pintura y la escultura. Tanto así, que Christies ha subastado primeras ediciones por hasta USD 8 millones siendo el caso de «Las aves de América», adquirido por un  coleccionista norteamericano. He escuchado a algunas personas señalar que compran una determinada edición sólo por la belleza de las ilustraciones o la delicadeza del empaste, sin que piensen remotamente en leerlo. En esos trances leer es harina de otro costal, sin embargo estimo que la mayoría de los bibliófilos leen el material en el que invierten.

Del llibre Aves de América de John James Audubon

Respecto a publicaciones que traten el tema en español, sólo encontré el «Manual del Bibliófilo Hispanoamericano», publicado originalmente en 1930. Contiene cientos de facsímiles de portadas y primeras páginas de libros antiguos. Conserva cubiertas originales. Es un interesante  trabajo de recopilación, con infinidad de bibliografía de libros hispanoamericanos incunables.

Ahora bien, para conocer el otro caso, y retomar la línea del título de este artículo, puedo contarles que la Bibliomanía es la manía por acumular libros. Esto puede asociarse  con una enfermedad,  pues el fin de acumulación pasa por lo cuantitativo, más que por el contenido o la calidad de la lectura. El Bibliomaníaco tiene el perfil de los acaparadores compulsivos, quienes poseen un número siempre creciente de libros (u objetos) que no necesariamente usan o leen, aunque también se les relaciona con un desorden obsesivo-compulsivo (TOC). Para el bibliomaníaco el criterio de selección  no es la belleza, calidad o exclusividad de la edición, sino que es la acumulación. Gracias a ello logra aplacar su afán, hasta que nuevamente vuelven sus ganas de  conseguir más libros.

Sin embargo, independiente de las descripciones y conceptos, hay un elemento en común: el amor por los libros como un objeto que va más allá del acto de leer. En mi búsqueda de información respecto al tema encontré un término anglosajón que  me interesó bastante:  los «Book Lovers»,  personas a quienes les gusta leer y que además se rodean de un sinfín de objetos relacionados con el ejercicio de la lectura. Pueden ser marcapáginas (destaco la colección de la bibliotecaria Chilena Olga Sotomayor), pins, libretas, collares, aros, tazones, poleras, e incluso muebles como sillones y lámparas hechas a partir de libros. A tanto llega esta afición, que he encontrado buenas sugerencias de regalos para los «Book Lovers» en internet. Personalmente me considero una buena lectora con muchas características de Book Lover.

Amantesde los libros y de la lectura hay por todos los rincones del mundo, y si este amor se relaciona con los objetos y el diseño eso es sólo una prueba más de lo significativo que puede llegar a ser el libro, y las implicancias que ha llegado a tener en la sociedad.

Article: “¿Bibliofilia? ¿Bibliomanía? “, de Claudia Gilardoni a: http://www.leamosmas.com/2012/06/16/que-hace-bibliofilo/

Read Full Post »

“Sembla indubtable que els progressos de la indústria, a l’abaratir la producció, la fan assequible a totes les fortunes. Però no sempre l’abaratiment porta aparellada l’afició a un producte i, per conseqüència, un consum major proporcionat als preus que van disminuir. Al menys això s’adverteix a Espanya pel que fa al Llibre. Estudiem dues èpoques: l’Espanya musulmana i l’Espanya dels nostres dies.

 Els àrabs comencen per abaratir la producció llibretera desterrant els papirs i pergamins i emprant el paper de pasta per confeccionar els llibres (2), que produeixen en grans quantitats; però, no poden prescindir del cal·lígraf o escrivà que traslladi al paper les idees: per cada llibre cal fer nou motlle; tants d’aquests s’hauran d’escriure tantes siguin les còpies o exemplars que es desitgin; i si bé és cert que l’ocupació d’amanuense mai va estar retribuïda amb esplendidesa, les còpies costarien bastant. Al-Hàkam II, gran bibliòfil cordovès, paga més de 20.000 duros per obtenir una primera còpia que fa conèixer a Espanya abans de ser-ho a Pèrsia, pàtria de l’autor que concep el llibre. Vol dir-se que en l’Espanya musulmana els llibres no es produïen barats. I, no obstant això, existia gran afició a ells, fins donar-se el cas que a Còrdova hi havia multitud de biblioteques notables, fins i tot en llars modestes.

Manuscrit 1 de la Biblioteca Al-Qarawiyyin de Fez
procedent de la biblioteca del califa al-Hak
em II

 És tal l’afició als llibres en aquella època, que rarament els presten els seus propietaris; perquè també llavors existia el costum de no tornar-los. No hi ha obsequi que més estimi el monarca Al-Hàkam II, que un llibre ben escrit i enquadernat, i els seus súbdits, quan volen congraciar-se amb ell, li ofrenen els més bells exemplars.

 No n’hi ha prou per a satisfer l’afició dels bibliòfils musulmans amb la producció llibretera espanyola, i hi ha bon nombre d’agents que recorren el món comprant novetats literàries a preus fabulosos. Al Caire, Bagdad, Damasc, Alexandria i altres punts hi ha llibreters encarregats de remetre a Espanya totes les produccions musulmanes que es publiquen. Alguna biblioteca (3), que desgràcies de família van obligar a posar en venda, va ser adquirida en 40.000 monedes d’or casemíes, que representen avui uns quatre milions de pessetes! I el venedor ni tan sols pertanyia a la família regnant; era un súbdit particular, encara que bé es comprèn que adinerat.

Cànon de Medicina d’Avicena

 No és només a Còrdova on hi ha notables i copioses biblioteques; n’hi ha a Granada, a Sevilla, a Màlaga, a València, a Saragossa, a Jaén, a Múrcia, a Toledo, a Guadalajara … En pobles com Tortosa, Carmona i Jimena hi ha llibreters-copistes que s’enriqueixen expenent còpies. Són nombrosos els individus que dediquen la seva activitat  al comerç de llibres (4), i tots viuen amb gran folgança: alguns fins construeixen edificis per muntar la seva indústria i comerç amb notable esplendor.

 L’aparició de la Impremta, que permet treure totes les còpies que es vulguin d’un mateix motlle, abarateix el llibre fins a un punt no somiat; i com les Arts Gràfiques estan en constant desenvolupament progressiu, cada dia es produeixen els llibres a més baix preu. Arribem al moment actual amb màquines per compondre i rotatives per imprimir ràpidament milers d’exemplars de cada nou llibre; ha desaparegut el gravat en fusta, il·lustració costosa, i ocupa el seu lloc el fotogravat, el preu permet il·lustrar els llibres amb poca despesa. Tot això sembla que, a l’abaratir el llibre, hauria d’haver fet un bibliòfil de cada espanyol de mitjana cultura; cosa que no succeeix, ja que comparant època amb època i preu amb preu, s’adverteix un grau menor d’afició cap al llibre que el notat en l’Espanya musulmana.

Lubna de Còrdova, copista d’Al-Hàkam II

És cert que hi ha moltes i notables biblioteques- de caràcter oficial la majoria -; però no en la gran proporció deguda; cert també que s’adquireixen llibres a preus elevats; mes són llibres antics, incunables, obres rares. Edicions artístiques només apareixen de tant en tant. No s’adverteix l’afició progressiva que hauria d’existir cap al llibre d’haver continuat les corrents que es van iniciar durant la dominació musulmana.

 És que menyspreem el que vam adquirir a baix preu? És que no es presenten els llibres en forma que mereixin ser conservats? És difícil respondre amb encert. Potser hi hagi un tant de culpa a la manca d’educació; potser no s’inculca als nens l’amor als llibres; i d’aquí la desafecció, el desafecte que se’ls té. Sol passar que es reprèn als nens, que se’ls castiga si trenquen una joguina comprada per això: per jugar amb ell i trencar-lo; en canvi, no se’ls diu res quan omplen els llibres de gargots o destrueixen els fulls per fer corbates de llacet.

Alcorà de al-Àndalus

No només són els nens: hi ha gent gran, i algunes que es tenen per cultes, que pinten «ninots» en els llibres, dobleguen els fulls per saber on van acabar la lectura … Potser són regustos de la infantesa. Tenint en compte el progrés cultural que hagués d’existir entre l’Espanya musulmana i l’Espanya dels nostres dies, ens sembla que hauria d’haver tal afició als llibres que els consideréssim qual preuades relíquies. I si això fos així, començaríem per desterrar radicalment aquesta absurda costum, tan arrelada al nostre país, de prestar els llibres … que ja no tornen a les nostres mans. També es prestaven antany; però eren exemplars únics i perquè traguessin còpies d’ells; no hi havia possibilitat d’adquirir-los en moltes ocasions (5).

 Seria curiós trobar una estadística del consum de llibres en l’Espanya musulmana i una altra dels nostres dies; potser ens sorprenguéssim al comparar-les. De totes maneres, no sembla aventurat suposar que en aquella època el nombre d’analfabets havia de ser enorme; però serenament considerat aquest assumpte, és menester confessar, per molt que ens dolgui, que en lloc d’avançar, hem retrocedit en l’afició i l’amor als llibres.

(1) M’inspira aquest article la lectura d’un profund treball d’erudició històrica, a causa del savi arabista D Julián Ribera Tarragó, que es titula Bibliòfils i Biblioteques en l’Espanya musulmana. Aquest treball va ser llegit a la Facultat de Medicina i Ciències de la Universitat de Saragossa, reproduït diverses vegades en forma d’opuscle i ara s’insereix en la col·lecció d’obres del Sr. Ribera que publiquen els seus deixebles i amics com a homenatge afectuós a qui tant va fomentar els estudis aràbics. Alguna cosa hi ha també per la meva part d’homenatge al bondadós amic, al mestre eminent, al publicar aquestes mal embastades línies.
 (2) Van ser instal·lades les fàbriques a Toledo i a Xàtiva.
(3) La d’Abeufotáis, de Còrdova.
(4) El llibreter musulmà generalment s’encarregava de reproduir els llibres per mitjà de l’escriptura i després els venia; i tant més gran era el seu negoci com amb més perfecció els presentava. Van existir alguns exemplars notabilíssims per les meravelles cal·ligràfiques i dibuixos que contenien. També hi havia copistes dedicats a treballar a sou per a particulars i fins i tot per mercaders de llibres.
(5) Com una prova del que dic i també de l’afició al llibre en l‘Espanya musulmana, reprodueixo el que diu el Sr. Ribera en el seu citat treball respecte a un humil mestre d’escola, Abenbázam: “Aquest individu es manté ensenyant als iniciats, tasca en la qual l’ajuden un fill seu, encarregat dels nens, i una filla, encarregada de les nenes. Els pocs estalvis que aconsegueix els dedica a la compra de llibres, al mateix temps que les hores lliures de classe les fa servir amb afany a copiar els que els seus amics li ofereixen. Tot i que no poden permetre el luxe de mantenir bibliotecari, no per això la seva llibreria està desarreglada, ni deixa de tenir el seu valor. Alguna vegada els mateixos literats de Còrdova li envegen la correcció dels seus còdexs i la preciositat d’alguns, únics, que va portar d’un viatge que va fer per Orient amb aquest objecte. Mal vestit i mal menjat se li podia veure, però la seva biblioteca mostra clarament on pot arribar l’amor als llibres fins a persones d’escassos havers »

 “L’afició als llibres” d’Estanislao Maestre. La Gaceta de las Artes del Libro y la Industria del Papel , Barcelona, desembre 1927.

El Consell de Poesia a la cort d’Al-Hakem II, califa de Còrdova

Read Full Post »

“Què i com van ser els primers impresors?

En el nostre afany per conèixer detalls sobre els nostres primers mestres en l’art d’imprimir, ens ha sorprès moltes vegades la disputa o afirmació concloent de tal o qual ciutat pel que fa a ser el bressol de la tipografia, i haver donat a conèixer les seves primícies. S’ha investigat molt des de fa nombroses dècades i se seguirà fent-ho encara, descobrint errors unes vegades i esmenant-los altres, arran de pacients estudis, però subsistirà sempre la incertesa ja que la divisió de parers és molt gran i el localisme dels estudiosos d’aquesta matèria no deixarà d’influir en la parcialitat de l’investigador.

Impressor transhumant

A la invenció de la tipografia convergeixen una sèrie de factors de diversa índole que van afluir a un mateix llit; es van produir en el segle del gran ressorgiment del saber humà en totes les ciències i les arts, i l’home o els homes aptes per a la seva invenció i desenvolupament havien nascut per donar-li l’impuls que la mà del Suprem Faedor  havia posat en ells. Havia nascut un art i uns artistes que ho sentirien com mereixia, i perquè les posteriors generacions ignoressin potser per sempre qui van ser i consideressin la tipografia obra del geni humà en general, més que d’un individu determinat, aquests primers tipògrafs havien de ser nòmades . Així quedaria més embolicat encara en l’anonimat qui va ser el primer a arribar, o quina ciutat hauria de portar-se la glòria de fer suar les premses per primera vegada.

Impremta de Montserrat

 Havia de ser així; la causa va ser sense cap dubte la Guerra dels dos Arquebisbes. Els tipògrafs, per raó de la inestabilitat produïda per la contesa, es van convertir en nòmades, i en poc temps van disseminar el que sense aquesta guerra hagués costat desenes d’anys fer arribar on es volia. I cal presumir que hi haguera hagut un altre esdeveniment, ja que no podia quedar per molt de temps, com a privilegi exclusiu d’uns pocs i una nació, el secret de fer llibres mecànicament.

A través dels estudis que s’han verificat, sabem que moltes vegades queden sense explicar clarament diversos anys de l’activitat de determinat impressor, i per obres arribades a les nostres mans sabem també que, en intervals de temps relativament curts, apareixen imprimint en diverses ciutats , i si hi afegim encara la, intencionada o no, equivocació de dates en els colofons, encara veurem que la incertesa és més gran. Hem de tenir en compte, a més, la confusió de cognoms d’aquells tipògrafs arribats gairebé tots de terres germàniques, ja que Joan de Rossembach que en 1493, va imprimir a Barcelona, ​​és el mateix que en 1500 treballava a Perpinyà, i un altre del mateix nom i cognom era al Monestir de Montserrat el 1499 i també en el mateix any imprimia a Tarragona el famós missal per compte de l’arquebisbat.

 És molt lògic que ens cenyim a la llum dels fets o dades obtingudes fins al present, però donada la destrucció o desaparició total de moltes primeres edicions, molt sovint tindrem sorpreses, comptant sempre amb l’afany de dilucidar la veritat i la major capacitat dels moderns mètodes d’investigació. Com hem dit, contribueixen a aquesta incertesa molts factors, però el més gran és aquest nomadisme dels nostres primitius mestres, que canviaven de residència amb tal facilitat, que avui, coneixent el que és una tipografia, ens sembla impossible. Bé és veritat que els procediments d’impressió eren més rudimentaris, les premses fràgils, els tipus es fonien adquirint el metall on el tipògraf fixava la seva residència i la tinta d’imprimir la fabricaven ells mateixos d’acord amb les característiques del paper que compraven en els molins que trobaven al seu pas. És molt possible que al perfeccionar-se primer la premsa i inventar-la d’un cop i després la de ferro, molt més perfeccionada encara, la impremta, en certa manera, s’estabilitzés, però no totalment, ja que avui, per causa de diversos factors, ja siguin bèl·lics, comercials, turístics, o bé amb fins de propaganda, segueix sent, en part, transhumant, ja que tenim notícia que en les campanyes realitzades pels exèrcits al segle XVIII, també els comandaments portaven els seus impremtes en carros, de les quals sortien les ordres o edictes per a l’exèrcit o per a les poblacions ocupades (cont.)

“La impremta transhumant”, per Felipe Bachs Mensa, Rvta. Ensayo, 14. 1962.

 

XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ

Biblioteca en el Castell d’Escornalbou

 En Barcelona, cuna asimismo de notables bibliófilos y grandes libreros de prestigio internacional – como lo fue en su día Salvador Babra, y es hoy nuestro gran amigo José Porter, eminente bibliógrafo y director de la Escuela de Librería de Barcelona – persiste desde principios de siglo esta loable afición de restaurar libros y dotarlos de adecuada encuadernación.

Iniciador de esta noble labor fue don Eduardo Toda, gran egiptólogo, diplomático y bibliógrafo erudito, quien fundó en 1914, con finalidades docentes, el Laboratorio de Restauración de la Biblioteca de Catalunya. Facilitó cuantos elementos fueron necesarios a esta disciplina que denominó “ Biblioterapia” y profesó personalmente esta cátedra con la mejor intención durante algún tiempo, en el que reveló, con métodos didácticos, sus incipientes conocimientos atesorados practicando a su manera la restauración de sus propios libros en la plácida soledad de su castillo de Escornalbou.El prestigio de este laboratorio fue en aumento y puesto al servicio de la formación profesional de la “Escola de Bibliotecàries de Barcelona”. Escuela fundada y dirigida en sus primeros tiempos por Eugenio d’Ors, secundado por un cuadro de excelentes profesores. De ello nos informa ampliamente en la revista “Biblioteconomía”, la señorita Consuelo Pastor, discípula de la primera promoción, en una emotiva necrología dedicada a su ilustre maestro. El espíritu docente de Eugenio d’Ors lo sintetizó él mismo en su opúsculo titulado “Aprendizaje y heroísmo”.

Este laboratorio siguió en plena actividad con el nombre de “Círculo de Restauración de Libros”, al unísono de la Escuela de Bibliotecarias que siguió su desarrollo bajo la eficaz Dirección del doctor Luis Segalá y el doctor Jorge Rubió después, secundado por Carles Riba, Pedro Bohigas, y otras ilustres personalidades de las letras y de la erudición bibliogràfica. Jorge Rubió fue quien inició, en 1938, la clase de encuadernación hoy en plena actividad, confiándonos la orientación del primer cursillo. La señorita María de los Ángeles Royo se destacó notablemente en la especialidad teórica y práctica de restaurar libros, profesando dicha clase con notable eficiencia y abnegación. Simultáneamente, la señorita Ascensión Zamorano, quien obtuvo facilidades para cursar estudios en Italia, donde completó su formación, contribuyó a la formación de las discípulas de la clase de restauración de la mencionada Escuela de Bibliotecarias, dependiente de la Excma. Diputación Provincial de Barcelona, y dirigida hoy con el mayor interés y acierto por el director de la Biblioteca Central, don Felipe Mateu Llopis.

Escola de Bibliotecàries

Asimismo, en el ambiente privado, se distinguió en esta noble tarea el conocido bibliófilo don Pau Font de Rubinat, quien, ayudado de sus hijas, debidamente instruidas con su aleccionamiento, fue de los primeros que restauró sin preocupaciones estéticas los libros en mal estado de su valiosa biblioteca instalada en su casa solariega de Reus, salvando no pocos ejemplares que sin su eficaz desvelo no hubieran merecido la menos consideración.

Posee tal atractivo esta labor para el amante de los libros, que no fue único el desvelo del señor Font de Rubinat. Don Isidoro Fernández, destacado bibliófilo bilbaíno establecido en Barcelona, ayudado de sus dos hijos, Carlos y Ulises, expertos en las artes del libro y del dibujo, restauró con rara perfección no pocos libros en mal estado, de los que continuamente adquiría para enriquecer su biblioteca.

En la actualidad, profesa la càtedra de restauración de la E. de B. de B. con singular competencia, don Jesús Vallina – quien además da clases de su especialidad en el Conservatorio de las Artes del Libro .

Notable es también la abnegación que siente por esta imponderable labor la señorita Montserrat Negre, adscrita al Archivo de la Corona de Aragón. Sus vastos conocimientos, ampliados en Italia y París, sobre la restauración de libros y papeles antiguos, y su extensa cultura científica, le confieren una alta consideración difícil de superar.

Arxiu Corona d’Aragó

Al margen de los Centros docentes se ha destacado también muy notablemente, y sigue fiel a su tarea profesado con amor, el infatigable trabajador don Francisco de P. Juaní Martí, quien además ha sabido divulgar su extraordinaria vocación por medio de una misiva circular dirigida a los libreros anticuarios y a los bibliófilos, citando en su escrito la “fauna bibliófila más común”, e invocando el deber de “evitar la destrucción y desaparición de libros y documentos de la antigüedad”.

Y para dar fin a esta, posiblemente, incompleta lista de apóstoles de la restauración del libro, mencionaremos también un establecimiento de portal, dedicado exclusivamente, desde hace más de veinticinco años, a la venta y restauración de mapas y grabados antiguos, instalado en un rinconcito del barrio gótico de nuestra ciudad, en el que su titular, el señor José Moix Soler, artista pintor, realiza a veces ante el público los encargos que se confían a su habilidad.

Emilio Brugalla Turmo: “Inquietudes de hoy por los libros de ayer”, a Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona,Tercera época Núm. 733 – Vol. XXXIX Núm. 2. XVIII làmines.Barcelona, maig de 1968.

Read Full Post »

Mercat de Bellcaire

“Malgrat haver exercit l’ofici manual de torner de coure fins els vint-i-vuit anys d’edat, la nostra vocació a la llibreria s’originà des que tinguérem ús de raó. Els nostres començaments foren al Mercat de Bellcaire, que de temps immemorial es celebrava davant de Portal de Sant Antoni. Encara recordem, de 1872 a 1875, els dilatats camps i hortes que existien en els terrenys que avui són carrers d’Urgell, Casanova i Muntaner. Tot el que ocupa l’actual mercat de Sant Antoni s’utilitzava per a la Fira de Bellcaire. Allí recordem haver vist munts de llibres a dos quartos ( la peça actual de deu cèntims), i allí començàrem a reunir una modesta però nombrosa biblioteca, que en 1897 servi per als fonaments de la nostra llibreria.

Primer en una parada a l’aire lliure de la Ronda de Sant Antoni, i a l’abril del propi 1897 en el portal o escaleta de la mateixa Ronda, número 6. Les existències de llibres i estampes que allí guardàvem, foren robades al cap de tres mesos i de consegüent els lladregots acabaren amb aquell petit establiment.

Després concorreguérem a la munió de fires que per aquells temps es celebraven en les barriades típiques de Barcelona, fins que a mitjans de 1899 un vell llibreter establert des de 1892, al núm. 13 del carrer del Bonsuccés, ens traspsasà el seu lloc de venda i motivà així que deixèssim l’ofici de lampista per a dedicar-nos de ple al comerç de llibres usats.

Imatge Frederic Ballell

Allí, en aquell portal de la casa, habitada pels seus propietaris, la familia Maspons i Labrós, començàrem a establir relacions amb els llibreters estrangers. Allí també s’originaren les reunions entre literats i bibliòfils que sempre, sense interrupció, han tingut lloc en el nostre establiment. Gran part de la clientela era formada per estudiants, joves obrers, dependents de comerç; molts d’ells morts o en terres llunyanes i alguns avui rodejats de família, tot sovint ens agraeixen les bones orientacions en les obres a llegir; altres aviat no necessitaren de consells i es bastaren amb els seus coneixements aconseguits per llargues jornades d’estudis. Amb els qui aleshores ja eren joves intel·ligents, Ramon Pomés, J.Ferran i Mayoral, Pere Pellicena, C. Costa, J.M. Jordà, J. Leon Pagano i els dos fills dels malaguanyats artistes de teatre Ceferi Palència i Maria Tubau, emprenguérem la publicació de Teatro Antiguo y Moderno, amb obres de Calderón, Shakespeare, Tirso de Molina, Ibsen, Hauptmann, Südermann, Balzac, Molière, Strindberg, fins a 1909, en què publicàrem La Celestina, de Rojas, obra nº. 46 i darrera.

Abandonàrem aquesta publicació, no per poc èxit, car algunes obres es reeditaren i l’Hamlet aconsegui estampar-se tres vegades, sinó impresos per l’afecció al llibre vell que sempre ha predominat en nosaltres. En 1903 publicàrem el primer catàleg d’obres d’ocasió i suara hem repartit el nº. 41. La darrera publicació del Bonsuccés és Mis ideas, per Ricard Wagner.

Durant el més de maig 1905 abandonàrem el portal del Bonsuccés per a establir-nos definitivament al carrer de Sant Pau, 41. I diem definitivament, perquè en entrar en aquest lloc prometérem sortir-ne o morts o arruïnats. Ací, les primeres reunions en la rebotiga foren les dels elements soi-disant avançats en idees literàries i polítiques. Hi figuraren En Lluís de Villalobos, Josep Leon Pagano, J. Comas de Badalona, Herreros, Pahissa i altres, la majoria dels quals formaven la redacció del periòdic El Productor Literario, una mena de Gaceta Literaria actual. D’aquesta reunió sortí el projecte de publicar sobre Nietzche, Renan, Stendhal, etc. Només en publicaren tres i nosaltres també hi contribuirem donant a llum la Biblioteca Selecta, amb set obres. D’aquella colla, alguns s’expatriaren a Amèrica, en Jaume Comas morí, i els altres els hem perdut de vista.

Seguiren reunions de bibliòfils, col·leccionistes, homes de lletres, etc., i quan esclatà la guerra de 1914-1918 tinguérem la bona sort que jamai no fou torbada la pau de la casa per disputes entre francòfils i germanòfils. Abans, però, haviem obsequiat totes les nostres coneixences i tocats de la dèria bibliòfila, amb el Catàleg d’incunables catalans de la Biblioteca de Miquel Carbonell. 1908, petit in-4t, 60 exemplars en paper de fil, innocentada que posà en renou bibliotecaris, arxivers, llibreters i aficionats.

Poc després publicàrem la Notícia de la Biblioteca del Marquès de Llió, 1909, 41, 60m exemplars. Després, portats per l’amor a la nostra comarca natal, La Conca de Barberà, 1912, 4º, 300 exemplars.

Des que exercírem el noble ofici de llibreter, sempre havem portat la idea de publicar una Bibliografia general d’Espanya i d’Amèrica espanyola. En prendre possessió del carrer de Sant Pau, teníem alguns centenars de paperetes, però trobant-nos sense cabals per a donar-les-hi aplicació, en férem obsequi al ja difunt amic Jaume Olivé i Castanyer, que tenia molt avançada una obra semblant a la que nosaltres projectàvem. Tot seguit, observant que les obres de Bibliografia eren tan demanades i que cada jorn eren més escasses i que el seu preu esdevenia fantàstic, refermàrem la idea de publicar el Manual del Librero, o sigui Bibliografia general hispano-americana, amb el preu de tots els llibres, orígen de la impremta en les poblacions de parles ibèriques, etc. El treball durà molts anys. Es començà a estampar en 1923 i s’acabà en 1927. Total, 7 volums gran in 4º, en menys de cinc anys, treball tipogràfic que executant-se a Barcelona almenys hauria ocupat deu anys, i amb quantes dificultats! Qui ho hauria fet, amb els textos llatins, alemanys, anglesos, noruecs, etc., que hi ha en abundància? Però tinguérem la sort que el mestre Viader, de Sant Feliu de Guíxols, prengués el treball pel seu compte i amb entusiasme, i l’enllesti d’una manera admirable.

La publicació d’aquest Manual, que mitjançant els Maggs Bros. De Londres, és a tots les biblioteques públiques de l’Amèrica del Nord i gran part de les d’Europa i d’Amèrica del Sud, ens ha facilitat noves i nombroses coneixences de tot el món. Són molts els Bibliotecaris i Professors estrangers que en emprendre el seu viatge de vacances per Espanya, han volgut visitar l’autor del Manual que es veuen obligats a manejar. Alguns resten astorats, en veure un treballador humil. Es creien trobar un lletrat, vivint folgadament, sense fer res, i fruint de la glória!!! Hem dit i ho repetirem: nosaltres som treballadors. Lluny de nosaltres l’oci. Sempre hem treballat, i treballarem fins a morir.

Al bagatge literari esmentat, hem d’afegir Els Amics Tintorers i El Año Artístico y Literario en Barcelona, publicats abans d’ésser llibreters. Col·laboració a periòdics socialistes i opuscles de capricis bibliogràfics en paper de fil.

L’any passat eixamplàrem la nostra publicació La Conca de Barberà donant a llum les tres Guies profusament il·lustrades: Montblanc, Poblet i Conca, in 8º.

Ara els nostres treballs van encaminats a publicar en català, i després en castellà, Memòries d’un llibreter català, i tot seguit la segona edició del Manual del Librero, completament refet de cap i de nou. Naturalment, la primera edició comprèn moktes omissions i defectes. A més, l’experiència ens ensenya un altre sistema que posarem en pràctica en la nova tirada. Consisteix en la major claredat possible, fins a lextrem que el més analfabet trobi de seguida el que busca. També procurarem una major tirada a fi i efecte de posar l’obra completa a un preu accessible per a tothom. Això és tot el que afecta la nostra llibreria.

Article: “La llibreria Palau” d’Antoni Palau,a La Revista: quaderns de publicació quinz enal, any 19 ( gen-juny 1933).

XQ     XQ    XQ     XQ    XQ    XQ    XQ

“La Bibliografía, vastísimo ramo de la actividad humana, se cultivó siempre en los países de más alta civilización por hombres doctos. Nuestros antepasados, cuando aún no existía la imprenta, se cuidaban ya de registrar los manuscritos puestos en circulación. Los bibliotecarios de Alejandría hacían repertorios metódicos, y las noticias bibliográficas de los gramáticos del Imperio romano nos demuestra que esta ciencia no es nada nueva, precisamente por ser de absoluta necesidad para todos ; pero aquellas tablas y catálogos eran imperfectos, entre otras razones, por faltar a la mayoría de los manuscritos las fechas y sus títulos fijos. El verdadero cultivo de la Bibliografía empieza, por consiguiente, con la invención del nobilísimo arte de la imprenta, base suprema de la conservación del pensamiento humano y a la cual se debe que la obra de los grandes hombres no haya quedado en las tinieblas.

 
Biblioteca de Celso

 

Las biografías de los grandes escritores, que en todas partes y en todas épocas dejaron manuscritos sus ideas, y especialmente los Repertorios bibliográficos donde se registra su producción, son ayudas preciosas e indispensables para los hombres de estudios, los investigadores, los de práctica profesional, etc. etc., porque todos tienen necesidad de estar al corriente de los trabajos de sus predecesores y contemporáneos, tanto para encontrar un fundamento a las ideas que se sustentan, cuando las hay, como para demostrar la novedad, cuando no hay noticias de otras. Estas colecciones ahorran así el tiempo para el trabajo ; por ellas sabemos, ya por deleite en la investigación o para adquirir la justa verdad, de cuantas maneras se ha vertido el pensamiento humano y si se ha expresado completamente o no ; las variantes, los errores, las mutilaciones y condenas que sufrieron los textos. Al librero y al bibliotecario le son indispensables para resolver las consultas. En todas las bibliotecas son necesarias porque nos muestran todas las direcciones del pensamiento y de sus actividades, permitiendo su consulta, sin tiranía ajena ni imposición extraña, seguir libremente el camino que estimamos mejor para el trabaio o la adquisición de la cultura.

 La Bibliografía, expresión fiel de la cultura, sazonado fruto de la investigación, aprecia por fechas y grados el movimiento intelectual de la humanidad y lo salva del olvido ; con razón se le ha llamado el genio tutelar de los tesoros literarios amontonados desde el origen de la ciencia y llave del que escribe. Por carecer de nociones bibliográficas—dijo un maestro—es por lo que tantos hombres escriben sobre asuntos estudiados y mejor tratados por otros ; por carencia de fuentes bibliográficas se repiten viejos errores.

 La Biblografía donde se registran los libros que contienen todas las ideas que en el mundo han surgido son, por consecuencia, los libros más útiles, siendo además los más difíciles de hallar. Por esto son cada día tan buscadas y bien. acogidas en todas partes las publicaciones bibliográficas. Porque además de ser de verdadera utilidad, ofreciendo ancho camino para el estudio, son indicio evidente de la cultura y civilización de cada época y del país que las produce.

Article: “La bibliografía” per F. B., a Gaceta del Libro ( València) de maig de l’any 1935.

 

Read Full Post »

Biblioband: La BiblioBand és un Espai Artístic on interactuarem i improvisarem Música amb diferents Instruments Musicals. A Belén de Escobar, Argentina

Bibliodef; catàlec col·lctiu que té com a objectiu la descripció i la difusió del patrimoni bibliogràfic depositat en els centre bibliotecaris de la Red de Bibliotecas de Defensa (RBD).

Biblioedu: La Conselleria d’Educació, Universitats i Ocupació ha posat en marxa el portal Biblioedu, la xarxa valenciana de biblioteques escolars en línia. Esta iniciativa naix amb la finalitat d’impulsar la transformació digital de les biblioteques dels centres educatius de la Comunitat Valenciana.

Biblioesbarjo: a l’Escola Cèsar August de Tarragona, a les hores de pati, els nens i nenes de Primària que voluntàriament han preferit passar entre llibres, contes i imatges aquesta estona, han anat a la biblioteca del centre per gaudir d’un entorn tranquil i relaxat tot descobrint, llegint, contemplant i aprofundint en el gust per la lectura. Ho recomanem!!!

Bibliogata:  La Biblioteca Nacional de Perú dio a conocer a Melissa, la “Bibliogata“, quien presenta su casa (la biblioteca) y todas las actividades y servicios que se pueden realizar en ella.

BiblioICATER: el Col·legi d’Advocats de Terrassa posa a disposició dels associats la promoció #BiblioICATER, amb coedició entre el Consell de l¡Advocacia (CICAC) i l’Editorial Tirant, l¡accés al Código de Leyes Procesales de tirant.

Biblioinnova’t: projecte d’innovació de biblioteques escolars Bibliohttps://ceice.gva.es/va/web/innovacion-educacion/biblioinnovatinnova’t per als centres docents de titularitat pública de la Generalitat Valenciana per al curs 2023-24.

Bibliopoetes: a la Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú van organitzar (2013-2017) una mena de concurs per a infants, Bibliopoetes: poesia feta per infants.

Bibliopólico: paraula trobada en el Diccionario histórico de la lengua española (1933-1936) de la RAE. A la pàgina 211 posa: Bibliopólico, ca. (De bibliòpola.) adj. Perteneciente o relativo al librero. Voz ocasional/ “En su catálogo bibliopólico con títulos de bibliográfico”  Puigblanch, Opúsc. Gram. Satir,, ed. 1828, t, 1, p.91.

Bibliotecaholística: Diuen: “Benvinguts a aquest espai per al despertar de la consciència, on coneixeràs diferents mètodes de teràpies alternatives i informació sobre elles”, i pengen videoa a TikTok. “Descubre en TikTok videos relacionados con bibliotecaholística”.

Biblioteca-Infokiosk: La Biblioteca-Infokiosk Sabot és un espai anarquista i okupat que té com a objectiu difondre material de crítica social per aportar idees i pràctiques llibertàries contra la dominació, a peu de carrer

Biblio/tech/a, La: és una secció quinzenal del diari digital MetaData on Marta Clua recomana un llibre vinculat a la tecnologia.

Biblio-Tecki: videos a YouTube on expliquen diverses coses, com fer-les més fàcils.

Bibliotelia: L’Art unit a la Filatèlia i la Bibliofília on diuen: “La bibliotèlia té com a origen etimològic la unió de dues paraules gregues que constitueixen la veu: Biblion ( o bíblies ) que significa el full escrit ( i després el llibre ) i ateleia, que podria traduir-se com “una afició per coses que denotin una excepció de impost”, i continuen: “Segons el Diccionari de la B.B.F. ( Biblioteca del Bibliòfil Filatèlic ) es defineix la bibliotèlia com la “passió pels àlbums-llibre el contingut del qual està format per un conjunt de segells postals o de correus, mata-segells especials i altres elements rars o curiosos, existint una concordança entre tots ells, i destinats especialment a commemorar algun esdeveniment històric cultural o esdeveniment rellevant en un període de temps limitat”. Tot això en el Formafil Club Filatelia de Madrid.

Bibliouapa: Biblioteca virtual a Santiago (RepúblicaDominicana).

Bibliozonte: Crec que és el nom que reben els usuaris de la Biblioteca Nacional de Peru, pero no es segur. He demanat informació, ja fa dies, a la BNP, em van respondre però no em van dir res de Bibliozonte.

Bibliozumba: a la Biblioteca Municipal de Lautaro organitzen sessions de BiblioZumba

Read Full Post »

    “El llibre és gruixut. Té més de cinc-centes pàgines de text atapeït, precedides d’una llarga introducció, més atapeïda encara, i seguides d’un índex analític que n’omple prop d’una vintena. Com el seu títol indica, es tracta d’uns records personals, els d’una llarga vida passada entre llibres de tota mena, antics i moderns, nous i vells, valuosos i insignificants, fullejats d’un a un, repassats, col·lacionats, bé al taulell, bé al sancta sanctorum de la rebotiga, bé a peu dret, al marc de la porta del carrer, aprofitant la llum natural, que amb prou feines entra en aquella botiga per on ha passat gairebé tothom: humils aficionats a llegir, quasi analfabets a la recerca d’un formulari de correspondència, opulents bibliòfils, savis de fama universal, erudits eminents, autors d’anomenada i oblidats.

    Tant els uns com els altres, vull dir els llibres i els clients, han estat, aquells més que aquests, anotats, segurament en aquells trossos de paper que no es poden posar pas de model de paperetes per al catàleg d’una biblioteca i que tantes vegades hem vist apilotats al costat d’un munt de llibres.

    El llibreter, Antoni Palau i Dulcet  , ha fet sortir d’aquelles paperetes tan poc standard, un gran nombre de catàlegs d’aquells que no ho sembla, però s’escampen per tot el món, i sobretot – passant per alt altres obres – el Manual del librero hispanoamericano qualificat de Brunet espanyol, obra indispensable en les recerques bibliogràfiques, per més que, com totes les obres d’aquesta mena, malgrat la minúcia que cal per a establir-les i la consciència que s’hi posa, no es poden dar mai per llestes: la bibliografia no s’exhaureix mai, i cal indefinidament rectificar, completar, afegir. Però això ja ho sap prou bé el llibreter Palau, que té un exemplar de la seva obra amb els marges negres d’anotacions per a una segona edició que tant de bo ell pugui fer i nosaltres veure.

    Igual que ha fet paperetes dels llibres que li han passat per les mans en aquella botiga – i en altres establiments anteriors, però és la botiga del carrer de Sant Pau la que hem conegut els de la meva època – i en altres llocs, o ha vist esmentats en altres llibres, el llibreter Palau ha fet també paperetes de la seva vida, dia per dia, de la dels seus familiars, dels seus amics, dels seus clients. D’aquestes, barrejades amb paperetes de llibres, retalls de diari, fragments de cartes, apunts de lectures, n’han sortit les Memòries d’un llibreter català, obra curiosa, amb alts i baixos d’interès segons les aficions de cadascú i la coneixença o desconeixença dels personatges i dels fets que s’hi troben a cabassos, amb aquell desordre que imposa la notació cronològica barrejant fets, lectures, esdeveniments personals i familiars, anècdotes, precisions bibliogràfiques, reflexions, comentaris. I tot sense transició, ni artificis literaris, ni talls, per la manca i tot de pretensions literàries, en aquell prolix, curiós i rehabilitat Nicolas-Edme Restif de la Bretonne, sense que, per sort, sigui possible cap acostament entre les dues persones.

    El que més hi trobarà el compte serà, naturalment, el que ha corregut llibreries de vell i parades de llibres. No sols per les notícies i dades curioses referents a bibliografia, sinó també perquè trobarà molts coneguts, clients i contertulians, llibreters que ha conegut personalment o de fama, noms il·lustres de la literatura, l’erudició i la llibreria antiquària, amb els quals l’atzar l’ha posat en contacte davant uns mateixos prestatges, en una dèria semblant. Després, el barcelonista, al qual, el llibre ofereix un gavadal de petits fets, o de visions fragmentàries i detalls dels grans fets. D’aquesta immensa pedrera que són les Memòries d’En Palau, en surt una gran quantitat de material, no tot de la mateixa qualitat, però sempre susceptible de trobar la seva aplicació. Però, sobretot, el llibre és curiós de llegir, i enmig de les digressions, de les pàgines d’interès circumscrit, n’hi ha d’altres, moltes, que calia que fossin escrites.

    Totes elles, però, testimonien la passió pel seu ofici i per les lletres d’aquest home de curiositat universal, editor, erudit, lector incansable, iniciador de tants principiants en els laberints de la bibliografia i la bibliofília, i autor d’aquell Manual del librero, obra de benedictí.

   No es tracta pas – em penso que puc parlar amb franquesa que no escantona per res l’estima que tinc per a Palau i els seus fills – d’una obra literària. Que el lector no hi vagi a buscar un estil acurat, que passi per alt la correcció gramatical i la tipogràfica. L’important no és pas la manera com hi són dites les coses, sinó la majoria de les que s’hi diuen.

    Si aquest lector és, en una peça, amic dels llibres, barceloní i aficionat a la història encara que sigui aquella història de fronteres mal delimitades amb la tafaneria i la xafarderia, té hores entretingudes a passar llegint, potser millor a petits glops, aquest espès volum del qual l’autor, escèptic i coneixedor, creu haver tirat llarg fent-ne una edició de només 300 exemplars.

    J.C., a Mirador, 15 agost 1935.

XQ    XQ    XQ    XQ    XQ    XQ    XQ

Enquadernació de Brugalla

    El valor intrínseco de un libro reside en su contenido, ocioso es afirmarlo: aunque parezca, ante el proceso de libre adquisición, que lo que se cotiza es su vehículo. Lamentable confusión. La belleza de sus páginas, el papel y la encuadernación, son figuras que le acompañan. Si el mismo vehículo, en gran papel, nada llevara impreso o transportara sobre su blancura tan sólo letras sueltas estampadas sin orden ni concierto o, en cada pàgina, se vieran alienadas las letras del alfabeto de cuerpos distintos a guisa de caprichoso espécimen, ninguna codicia despertaría, aunque fuera impreso este peregrino ejemplar por Gutenberg y encuadernado por el propio Grolier. Pero estas mismas letras hábilmente combinadas, representan las ideas estampadas en las páginas del libro; la lengua hablada por medio de la palabra escrita; el pensamiento, en fin, que se transfiere. Y si las palabras, o lo que ellas expresan, faltan en parte debido a la desaparición de una hoja de su soporte o fragmentos de ellas, causa decepción. No se pretende jamás completarlas con hojas apócrifas o con palabras de propia invención, sino que se completan con las mismas ideas y la misma configuración gráfica que en letras de molde plasmaron, no el autor que compuso el manuscrito, sino manos ajenas, artífices de la impresión, que dieron a la luz multitud de ejemplares de la misma obra.

    Reproducidas en letras de molde por manos de artífices son también las páginas facsímiles realizadas con exclusivo objeto de que el texto del libro no permanezca truncado. Por consiguiente, al obsequiar al infortunado ejemplar con facsímiles de las páginas que le falten, realizadas de manera correcta, no es ni mixtificación ni engaño, puesto que se hace con sano juicio y pleno convencimiento, ni se adultera el texto de la obra, que es donde reside la originalidad, el espíritu del autor.

    Emilio Brugalla Turmo: “Inquietudes de hoy por los libros de ayer”, a Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona,Tercera época Núm. 733 – Vol. XXXIX Núm. 2 – XVIII làmines. Barcelona, maig de 1968, p. 32.

Read Full Post »

    “Encara que no som amics de les definicions més o menys retòriques, podríem dir que la biblioteca és la casa espiritual de l’escriptor.

    Un llibre – tot restringint el concepte del mot per a no acceptar com a tal cosa certes publicacions que solament tenen una forma exterior de llibre – és un fragment de vida intel·lectual. Un conjunt d’aquests fragments és el que ha de constituir, doncs, la totalitat de vida intel·lectual de l’escriptor que el posseeix.

    Ara bé; formar-se una biblioteca, millor dit, posseir una biblioteca, requereix unes possibilitats econòmiques que encara, malauradament, no són sempre assequibles al nostre escriptor.

    Per això nosaltres donarem, en la sèrie d’informacions que ens proposem portar a cap, un doble sentit al mot biblioteca. Ho entendrem com a significació d’un conjunt de llibres aplegats i també com el conjunt de lectures disperses que hom hagi pogut realitzar.

    La lectura d’un llibre en un escriptor pot marcar, originar, una tendència d’imitació; en altres pot generar, per reacció, o simplement per intuïció o derivada dels coneixements adquirits en la lectura, una personalitat pròpia. En fi, cada llibre, és una potencia de la qual el lector extreu una magnitud d’energia. Assimilarà o no aquesta energia, però sempre servirà, almenys, de comparació amb les pròpies idees o amb les concepcions literàries, artístiques i científiques que el lector posseeixi; i per tant, constituirà la valorització d’aquella energia i d’aquestes idees o excepcions.

    Finalment, creiem que no és menyspreable la importància de la bibliofília, com conèixer així mateix tots aquells additaments que formen el complement d’una biblioteca.

    No ens proposem pas fer descobriments sensacionals ni facècies per l’estil, sinó donar uns apunts breus sobre el caràcter de cada biblioteca, junt amb les relacions que l’escriptor pugui tenir-hi.

    Malgrat aquestes limitacions, però, creiem que les informacions nostres no mancaran pas d’interès puix serà permès al lector penetrar, endinsar-se en la intimitat d’aquesta casa espiritual que l’escriptor s’ha format amb les seves constants lectures.

    L’entrada a la biblioteca del nostre il·lustre poeta López-Picó, és realment impressionant. Veieu sis armaris, de quatre lleixes cada un, que sostenen dues fileres de llibres. Feu un pas endins i us trobeu voltat, empresonat, per quatre parets de llibres. Damunt aquests armaris pengen de la paret esplèndids quadros i dibuixos de Nonell, Clarà, Casanova, Torres García, Marqués Puig, Picasso, Sunyer, Galí, Apa, Benet, Carles Domingo i un cap, retrat de López-Picó, obra de l’escultor Tona.

    Aquesta valuosa galeria artística, presidida per una fotografia de la mare del nostre poeta i acompanyada de les de Prat de la Riva i de Verdaguer i Callís, us fa dubtar sobre què és el més important d’aquella sala; si els armaris amb llur contingut o si aquell formidable seguit de valors artístics que des de la paret ens fan denteta.

    El senyor López-Picó amb l’acostumat interminable “puro” a la boca ens acompanya d’armari en armari donant-nos, amablement, algunes explicacions sobre la seva biblioteca.

    Nosaltres l’interrumpem dient-li:

    -Deveu posseir un bon arxiu epistolari, vos que tanta de relació haveu tingut sempre amb els literats de pertot arreu.

    López-Picó ens acompanya davant un armari secreter, alt i estret.

    -Mireu – ens diu. I un darrera l’altre, va obrint deu calaixos plens de correspondència sostinguda amb alts personatges estrangers i de la nostra terra.

    -Espereu un moment – diguérem nosaltres en veure la rapidesa amb què obria i tancava els calaixos. I amanirem paper i estilogràfica amb la intenció de prendre nota dels noms més importants.

    -No, això no cal – va observar el senyor López-Picó, tot amablement.

    -Això no cal – repetí – perquè donar els noms de tots us fóra impossible i espigolar-ne alguns fora, o es podria interpretar, con una desconsideració envers els altres.

    Davant aquella negativa vam endreçar resignats els nostres estres periodístics. Bé és veritat que recordem, malgrat l’observació llampec que haguérem de fer, alguns noms, però la negativa de l’il·lustre poeta és per a nosaltres intangible. Creiem perfectament i altament compatibles la sana discreció i el periodisme.

    Tant aquest arxiu de lletres – ens diu – com tots els exemplars signats que posseeixo, els qual bé compten uns quants centenars, penso legar-los a l’Arxiu de la ciutat de Barcelona.

    Observem, després, els armaris i la disposició dels llibres. Podem veure que la literatura moderna està classificada per idiomes. Hi tenen la seva corresponent lleixa els alemanys, els francesos, els italians, els anglesos, llengües nòrdiques, els espanyols, etc., etc., i els catalans hi tenen un armari. Els llibres d’època clàssica, sofreixen una ordenació per literatures. Hi ha una lleixa per a cada una de les literatures clàssiques: grega, llatina, oriental, llatina cristiana, catalana i castellana.

    -I d’edicions de bibliòfil, en teniu alguns exemplars? – preguntem -. En sou amants de la bibliofília.

    -Sí, em plau; però en tinc ben pocs exemplars.

    Seguidament ens mostra una sèrie de volums de “L’année des poètes”, edició especial, paper de fil, i única amb exemplars dibuixos a mà, colorits, sobre les mateixes planes. Una veritable joia bibliogràfica. Fomenta una analogia de poetes francesos de l’any 90 al 97.

    -A mi em fa l’efecte – ens diu el senyor López-Picó – que es tracta d’un panteó de certa poesia francesa de fi del segle passat. Cap dels poetes que hi figuren no han tingut anomenada per res.

    Ens mostra, també, a continuació, uns estudis de Karl Vossler sobre la Divina Comèdia, edició de bibliòfil, i la mateixa obra del Dant, impresa en paper de fil, de filigrana especial.

    Seiem uns moments en unes ben profundes poltrones. Preguntem, al car poeta, quin fou el primer entusiasme que va experimentar com a lector.

Biblioteca Arús

    El meu primer gran entusiasme me’l féu sentir Shakespeare. Recordo que aleshores, era jo un marrec, anava a llegir a la biblioteca Arús. El bon Canivell, admirat de la nostra afició a la lectura, ens concedia, a mi i a altres companys meus, el privilegi de poder emportar-nos dues obres a casa; distinció que gairebé a ningú concedia el bon bibliotecari. En aquell temps – continua – les meves lectures eren una barrija-barreja. No hi havia cap control ni selecció. Ho llegia tot; cosa que encara en bona part em dura. Més tard, i també temporalment, els meus estudis universitaris feren que les meves lectures fossin més sistematitzades. “La història de la literatura” va incitar-me a llegir els clàssics espanyols. Després vaig tornar a la lectura dispersa. Als disset anys havia llegit, ja, Amadís de Gaula, Dickens i el Dant entre altres. Aquest darrer em va frapar d’una manera que té força de definitiva.

    En aixecar-nos tornem a mirar els armaris, i en la “lleixa italiana” ens fa remarcar una preponderància de documents futuristes. Veiem, també, a un altre cantó, una col·lecció magnífica de “Les mil i una nits” traducció del profesor Monrus; col·lecció que el nostre poeta fulleja sovint.

    I abans de que deixéssim aquella estança tan plena d’espirituals sentors, el senyor López-Picó, ens mostra encara dos sota-armaris plens de revistes i recensions de premsa.

    -Una altra bona part de llibres de literatura moderna – ens diu – no fa pas molt vaig lliurar-los a l’Ateneu i a la Biblioteca de Catalunya.

    Tornem a traspassar el llindar d’aquella noble presó, folrada de paper imprès; els magnífics quadres i dibuixos que hi pengen ens semblen finestretes per on subtilment penetra la llum joiosa de l’art.

    -Aviat els llibres em treuran de casa – ens diu l’il·lustre poeta tot estrenyent-nos la mà.

    Article:” La llar espiritual de López-Picó”, per  Modest Sabaté, a La Veu de Catalunya, 23 de maig de 1930.

Read Full Post »

Leyden Library (Hulton Archive/Getty Images)

    “El gran escriptor argentí Jorge Luis Borges, un dels meus autors predilectes, va escriure: “Sempre vaig imaginar que el Paradís serà algun tipus de Biblioteca”. També ho imaginem així, l’atracció que creen els prestatges plens de llibres, la combinació d’exemplars vells i nous, la fascinació per les sorpreses què descobrir-hi, l’aroma a cuir de les enquadernacions o paper groguenc que guarda en si mateix el temps , el registre del coneixement de la història de l’home, la imaginació acumulada entre les pàgines, el saber que el plaer de la lectura pot durar una eternitat …

     Però com va començar aquesta fascinació per acumular i ordenar llibres; per conservar la història i el coneixement? ¿Quina és la història de les biblioteques i on es va situar la primera?

      A diferència del que es creu, no va ser la Biblioteca d’Alexandria la primera biblioteca, encara que si va ser la més gran de l’antiguitat.

     Es té registre que el primer edifici dedicat a emmagatzemar papirs i tauletes de pedra que exercien com arxius de lectura, va ser manat a construir expressament per a aquest propòsit pel rei assiri Asurbanipal, al segle VII A.C., que va ordenar edificar a la ciutat de Nínive , prop del riu Tigris, a uns quilòmetres de l’actual ciutat de Mossul, a l’Iraq.

     Va ser un espai en el qual va ordenar trobar tauletes d’argila amb registres de tots els camps de coneixement de l’època. Aquestes tauletes eren rescatades i restaurades per escribes especialitzats (i molt ben pagats en l’època) que a més, en el cas que les tauletes fossin il·legibles, tenien l’obligació d’investigar i fer l’aclariment pertinent.

Institution Library (Hulton Archive/Getty Images)

    Es calcula (no hi ha registre fiable d’això) que aquesta biblioteca d’Asurbanipal va comptar fins amb 1500 tauletes d’argila, cadascuna amb vuitanta i fins a 200 línies de text.

    No obstant això, com passa quan hi ha una conquesta, el primer que es destrueix és el coneixement i la història del poble conquerit, amb l’afany també de destruir la seva identitat i en l’any 612 A.C, la ciutat de Nínive i la biblioteca van ser destruïdes.

    Un altre registre que es té és que ja l’any 330 A.C, s’estableix la que va ser la primera Biblioteca Pública a la ciutat grega i capital del coneixement occidental: Atenes.

     Just en aquest mateix any es funda també la que va ser la més gran biblioteca del món antic, a la ciutat egípcia d’Alexandria. Aquesta biblioteca va ser fundada per Ptolemeu I Sòter, i ampliada pel seu fill Ptolemeu II Filadelf, arribant a albergar fins a 900.000 manuscrits, majoritàriament, provinents de les grans cultures de l’època i el coneixement dels seus filòsofs, estudiosos i historiadors. Les obres eren de Grècia, Pèrsia, Índia, Palestina, Àfrica i altres cultures, encara que predominava la literatura grega i hel·lenística, els qui eren els que més produïen.

      S’estima que a la biblioteca van arribar a existir el següent nombre de llibres, rotllos i papirs:

– 200.000 volums en l’època de Ptolomeu I

– 400.000 en l’època de Ptolomeu II

– 700.000 l’any 48 a.C. amb Juli Cèsar.

– 900.000 quan Marc Antoni va oferir 200.000 volums a Cleòpatra, portats de la Biblioteca de Pèrgam.

    Aquesta biblioteca va patir diversos intents de ser destruïda pels diferents pobles que van conquerir Egipte: la primera a l’any 48 A.C. incendiada per les tropes de Juli Cèsar. Encara que es creu que aquí el dany no va ser majúscul. La fi d’aquesta biblioteca en realitat, se situa en un moment indeterminat del segle III o del segle IV d.C., potser en 273 d.C, quan l’emperador Aureliano va prendre i va saquejar Alexandria, o quan Dioclecià va fer el mateix en 297.

      Afortunadament des de la dècada dels 90 del segle XX, la UNESCO va començar un projecte majúscul per rescatar i recrear la mítica Biblioteca d’Alexandria i el 16 d’octubre de 2002, va inaugurar la Nova Biblioteca d’Alexandria rememorant i fent un homenatge a l’original.

     Així que, d’alguna manera, el paradís continua existint …

    Article: “Coneix la història de la primera Biblioteca del món”. Com va començar aquesta fascinació per acumular i ordenar llibres; per conservar la història i el coneixement?”, d’Amilcar Olivares, març 2017, a: https://lifeandstyle.expansion.mx/mundo/2017/02/27/conoce-la-historia-de-la-primera-biblioteca-del-mundo

Biblioteca d’Alexandria

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »