“Una vegada més, la ciutat de Barcelona amb la «Fira del Llibre» afirma la seva resolta voluntat de sentir-se lligada a tot el que aquest representa, és a dir, a tenir present tothora uns coneixements efectius dels nostres valors espirituals que facin possible mantenir la fidelitat a la nostra llengua i cultura.
A través de la nostra recent història, aquest anhel, que és ben natural i simple, sovint no ha estat massa fàcil obtenir-lo, però mai no hem d’oblidar que la nostra fermesa ha fet que, tot seguit o a la llarga, sempre hem aconseguit els nostres propòsits de triomf. Aquest permanent i obstinat combat, per tal que la presència del llibre representi més que un signe de la nostra vida espiritual, vol dir avui, i també el dia de demà, que no podem deixar de persistir en la seva difusió i defensa i que la nostra fe és permanent.
Es per això que el llibre no l’hem mai de menysprear, tot el contrari, doncs; si algunes vegades no el trobem tan interessant com voldríem o el considerem superficial, hem de pensar que sovint ens passa com amb el vi novell, al qual el temps dóna un sabor i una solidesa que el fan inoblidable.
No sóc pas jo qui us ha de parlar del que és i representa el llibre, però sí que em permeto remarcar —encara que ja ho sabeu— que els pobles que coneixen bé el pes de la seva història, que li són fidels i que tenen grans ambicions de futur, són aquells en què la cultura s’ha sedimentat fent possible el seu triomf i deixant al món un exemple a seguir. El llibre sempre n’és un clar i evident testimoniatge.
Podeu ben creure que en la meva llarga i sovint atzarosa vida, hauria estat ben trist de no tenir llibres al meu costat, almenys un que fos, com deia Montaigne, de bona fe i que nosaltres diríem que a més ens aportés pensaments dels quals poguéssim treure la saba que enfortís i eixamplés els nostres coneixements per tal que la nostra acció pogués ser més compresa i volguda.
Al meu entendre, tots els llibres, vinguin d’on vinguin, diguin el que diguin, ben expressats o mal escrits, han de merèixer sempre el nostre respecte. No s’ha de menysprear mai un llibre, car tots ells són fruit d’una voluntat, sovint plena de fe i d’un anhel de superació, per fer veure o comprendre nous horitzons o bé per fer-nos enriquir amb els coneixements i experiències d’un passat que, bo o dolent, cal tenir en compte si volem ésser sincers amb nosaltres mateixos.
Els llibres són útils i han d’ésser estimats perquè són un aliment espiritual i a la vegada una lliçó constant que ens encamina en la nostra vida i obre nous horitzons en el quefer de la nostra existència. Ells donen forma a la nostra manera de parlar i de pensar i una cosa i l’altra formen el nostre pensament i futur.
¿Qui no recorda els llibres de la seva adolescència que tantes i tantes il·lusions i generoses ambicions arrelaren en nosaltres i que ens han acompanyat i ens han donat fruits saborosos? Perquè els recordem, constatem avui la necessitat de no separar-nos-en mai, ja que els coneixements que ens varen donar han estat ben sovint un gran remei en els moments de vicissitud i un consol en les decepcions de la nostra vida espiritual.
Un llibre ha estat, és i serà sempre un refugi i una obligació de meditar que tot seguit ens farà trobar la serenitat necessària per a millor comprendre quin és el nostre camí. Potser no us sembli així, però crec que tot llibre comporta el deure de meditar, i això en aquest món esvalotat cada cop és més necessari.
Es evident, per exemple, que un bon llibre d’assaig o de poesia ens donarà una serenitat i ens obligarà a unes reflexions insospitades que serviran per a evitar raonaments confusos o paraules sobreres que ens enterboleixen els principis i els fonaments d’una idea o d’un pensament. Una llarga experiència en el món de les més compromeses decisions ens duu a la lectura perquè, després d’haver pres feixugues responsabilitats, llegir és un suport que ens permet mesurar el valor, l’encert o l’error de la nostra acció i que ens obliga a valorar més justament el futur i a la vegada el present.
Gràcies, en part, als llibres, aconseguirem que la continuïtat en tots els ordres de la nostra vida sigui l’empenta que mai no deixi de recordar-nos el que hem estat i el que desitgem per a la nostra millor glòria i la del nostre país.
Pregó :“El llibre, un refugi” de Josep Tarradellas, AVUI 20 set 1983.
¿ El bar “La Pansa” le era conocido? ¿ Puso, alguna vez, los pies en él? Se lo pregunto pensando en la sorpresa de tomo y lomo que se llevará usted de acercarse allí un día de éstos, al ver el antiguo bar transformado en librería, inmensa librería. “Es la primera victoria lograda por los libros sobre la bebida”, sugiero a José Pi Caparrós ( supongo ya consolado del naufragio de sus cándidas ilusiones de candidato a concejal) y a Lluís Millà, directivos del gremio que reúne a los comerciantes en maltrechos volúmenes.
No es que “La Pansa” haya cerrado ahora. Lo hizo hará como un par de años. Era uno de los bares más pintorescos de la ciudad, foro de la gitanería de Hostafranchs y de Sants, lonja de los chalanes del vecino Matadero. A veces pienso qué se habrá hecho de la pianola de “La Pansa”… Testimonio de la animación de aquel establecimiento famoso son los limpiabotas que, sentados sobre sus cajones, permanecen aún alineados en la acera, cual si no se hubieran dado cuenta de que les han escamoteado el bar.
Con Santiago Olives, delegado en Barcelona del Instituto Nacional del Libro, en el acto de inauguración de esta Feria del Libro de Ocasión santsense, evocamos el pretérito turbulento y popular de su escenario. “Son demasiado jóvenes, para saberlo”, me dice Olives, aludiendo a nuestros interlocutores. La plaza de España era un foco de agitación. Cuando en cualquier punto de la topografía ciudadana era detenido un individuo portador de armas o bombas, al interrogarle acerca de la procedencia de su insólita carga, la respuesta era infalible: “Me las dio un desconocido en la plaza de España”. Anguera de Sojo, siendo gobernador, penetró una vez personalmente en “La Pansa” para su registro a fondo.
Los pertrechos de la antigua y extinguida “Pansa” son estos días bastante inocuos. Libros, muchos libros. Aunque la confusión perdure, si bien de diferente orden. El señor Olives comenta: “Esto se ve claro. Será necesario establecer una distinción entre el libro viejo y el libro de saldo. Quizá se impongan un par de ferias, distintas. De seguir como hasta ahora, no hacemos sino desorientar al público”. Ilustrando su opinión, y al alcance de la mano, en uno de los puestos elevábase una columna de libros nuevos, flamantes, salidos de la editorial, con la vida de un popular escritor narrada con filial pluma. Los saldaban a cinco duros, mientras las librerías de nuevo los venden a ciento sesenta pesetas el ejemplar…
“Els nostres primers bibliòfils podrien ésser aparellats per llur bona fe als nostres llibreters de vell. Començant per Rius i Marià Aguiló, que no van aconseguir el segle XX, els comptadíssims enamorats del llibre de la primeria de segle van fer una tasca que hauria estat més fecunda si hagués sabut ultrapassar la vanitat o la dèria del col·leccionista. Per això un d’ells, Miquel i Planas, pogué acusar 1a Diputació de distreure els diners de beneficència i carreteres per a comprar manuscrits i tots s’entretenien sovint a reeditar rareses o a publicar en edicions de luxe desfogaments personals. Fou l’any 1903 que, a iniciativa de Pau Font de Rubinat, van aplegar-se no més enllà d’una dotzena en la Societat Catalana de Bibliòfils per a editar, diu Miquel i Planas, llibres al seu gust. Qui eren aquells pioners de la nostra bibliofília que els bibliofílics d’avui obliden massa? Hem donat ja els noms de Font de Rubinat i Miquel i Planas. Els devien fer companyia A. Bu1bena i TuselI, Eduard Toda, Lluis Faraudo, Isidre Bonsoms, Pin i Soler, E. Moliné i Brases, i si no els en feien mereixen ésser recordats entre els bibliòfils de primer
rengle. Lluis Faraudo i Font de Rubinat encara vivien quan vam traçar el primer esborrall d’aquest volum l’any 1947. Quan el posem en net l’any 1949 el segon ja es mort desprès d’haver aconseguit els noranta anys i ha deixat una biblioteca de 30.000 volums amb la millor col·lecció d’incunables de Catalunya. Font de Rubinat, bibliòfil prototípic, havia après pel seu compte l’art difícil de restaurar llibres vells, art que ell va ensenyar al seu íntim amic Eduard Toda i que aquest després va professar a l’Escola de Bibliotecàries on deixà algunes deixebles distingides. D’Eduard Toda hem vist i anirem veient com es va anar desprenent del tresor dels seus llibres traient-los amb generoses donacions del fons dipòsit al castell d’Escornalbou restaurat per ell. Els trets de generositat del senyor Toda son tan excepcionals que freguen amb el llegendari. El senyor Duran i Sanpere ens digué que havent-lo anat a veure per a demanar-li els volums que parlessin de Barcelona dels quals el senyor Toda anant pel mon havia fet una bona col·lecció, aquest es va limitar a dir-li: vosté mateix va seguint la secció aquesta (una vasta llibreria amb una enormitat de volums) i els llibres que li interessin els posa de costat. Al cap d’un moment de regirar, el senyor Duran s’adreça al senyor Toda i li diu «renuncio a la tria perquè no li vull fer malbé aquest
magnífic conjunt». «Esta bé, feu el senyor Toda. Aleshores serà millor que el conjunt vagi tot sencer a l’Arxiu.» I així va ésser fet. En la mateixa entrevista, havent vist el senyor Duran la magnífica col·lecció d’elzevirs holandesos dels quals el senyor Toda havia aplegat uns tres-cents, li va dir que la Biblioteca de Catalunya escassament en tenia una dotzena. «Ja se’ls pot endur tots i els pot donar.» EI senyor Duran se’n va carregar la motxilla, puix havia fet la visita en pla d’excursió i els va dur amb el goig que es pot concebre al seu amic Jordi Rubió. Aquests primers benemèrits van tardar, però, a tenir una vasta successió i per això, com veurem aviat, el llibre de gran luxe va costar d’arrancar. R. Miquel i Planas i els successors de l’Oliva de Vilanova, Demetri i Victor Oliva, traslladats a Barcelona al carrer de Casanova, van ésser els qui més hi van maldar, no sempre amb prou èxit. L’editor que els va seguir de prop en aquella noble tasca (en castellà, però), fou Gustau Gili, ell mateix bon col·leccionista de llibres i posseidor d’una magnífica biblioteca. Rafael Patxot amb les seves fundacions fou també un gran estimulador del llibre ben presentat i de bibliòfil. De mica en mica, doncs, sense crèixer massa de pressa, els bibliòfils van anar augmentant.
Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya, 1900-1936. Llibre XIII. Biblioteques generals tècniques i especialitzades. Bibliografia i Bibliofília, Alexandre Galí. Fundació Alexandre Galí, Barcelona, 1978-1986; p.93-95.
“ Un buen libro es un azar, una fortuna. Y toda librería, una suerte de mina abandonada que esconde en algún rincón una pepita. Pero no siempre se comprende esta pasión exploradora. En cierta ocasión pregunté por una de estas pepitas. Y la senyora que me atendía me espetó con sonrisa aviesa. “¡ Ah ! Usted debe ser uno de esos raritos….”.
Otra vez el bibliófilo, más que minero o cazador, es un arqueólogo. Su afición es el libro viejo, el cual busca con el mismo celo que si se tratara de la tumba de un faraón. Mi bibliofilia, en cambio, es más utilitaria. Me cuesta adquirir libros por su aspecto o por su título. Y no sabría leer sin “contestar” al autor. De ahí que no tenga libros lujosos y que la mayoría estén muy sobados, subrayados, cansados, diría yo, de tanto uso. Pero comprendo a quien le atrae el libro como objeto y ama el título del mismo, su diseño o su aspecto exterior. Lo cual abunda en la idea de que, a diferencia de otros tiempos más venerables, la posesión del libro es hoy más importante que su lectura. O como dice Humberto [sic]Eco, el mundo está lleno de libros preciosos que nadie lee.
Puede ser, el Marketing tiene un gran peso específico en la industria cultural. Y quizá por eso también hay pocos libros que duran. El deseo de publicar es una pasión que comparten por igual el escritor y el editor. Y el resultado es, me atrevería a decir, la demasía. Cada año se publican en nuestra lengua alrededor de 60 mil títulos, pero sólo unos pocos cientos sobreviven. Los sobrantes se destruyen o reciclan. De modo que, muy al contrario de lo que el escritor sueña, un libro suele ser un producto efímero. Basta leer una lista de best-séllers de hace un año. La mayoría de sus títulos ya no están en las librerías. ¿ Y qué decit de los premios¿ ¿ Recuerda el lector, por ejemplo, el nombre del Nobel de literatura del 95? Yo tampoco. Sólo los clásicos son actuales, sólo ellos no envejecen.
Con todo y eso, uno no deja de comprar libros, leerlos y amontonarlos en la biblioteca. Tal vez la culpa sea de nuestra curiosidad, la cual, lejos de calmarse con los años, se acentúa. Uno quisiera leerlo todo, tener una pampa de libros. Es una meta y… un mito. Y es la utopía del conocimiento, ese viejo camaleón, siempre cambiante y vivaz. De ahí que, aun sabiendo que el saber es más largo que la vida, uno vuelva a esa patria, a ese cobijo, a esa tertulia con sabor a café recién hecho que es toda librería para, una vez allí, volver a sentir el placer casi carnal de tomar un libro nuevo, acariciarlo, abrirlo, enamorarse de él y leerlo hasta su último suspiro”. Del llibre El vuelo del faisán herido, capítol “Bibliofilia”, de Fco. Pérez de Antón ( Artemis Edinter, Guatemala, 2000).
Mirant, tafanejant, buscant, remirant, entrant i sortint, anant i venint, rascant, he trobat unes quantes biblioteques de tot el món, he intentat posar un enllaç a totes, o quasi, i alguna breu explicació. N’hi ha de totes menes: públiques, rares, municipals, especialitzades, privades, curioses, antigues, digitals, personals, petites, impressionants, meravelloses, úniques, nacionals, vegetals, noves, universitàries, mòbils, increïbles, animals, modernes, belles, grans, etc., etc., i les he trobat en molts vloks d’Infinet, voldria posar-los tots, però és impossible i, a més a més, a l’entrar en els enllaços ja es veu clar el lloc d’on surten les imatges i explicacions.
D’algunes hi ha dues o més imatges, de diferents parts de la biblioteca i imatges del mateix espai, però d’anys diferents. I aprofitant l’ocasió, també he posat llocs informatius relacionats amb les biblioteques, no són tan impactants com les imatges de moltes biblioteques, però crec que ofereixen informació de tota mena per aquell que estigui interessat en aquest món.
Malauradament algunes adreces de vloks fallen, quan les poso funcionen bé, però algunes vegades per no sé quins motius no van del tot bé. Una solució és cercar a Infinet amb alguna de les paraules del lloc on falla l’enllaç. Si veieu errades m’ho dieu i ho posaré bé. Gràcies.
COBDC: El Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya és una corporació de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i és l’entitat de gestió, participació i representació dels professionals de l’àmbit de la Informació i la Documentació. És propòsit del Col·legi vetllar perquè l’actuació dels seus col·legiats respongui als interessos i a les necessitats de la societat en relació amb l’exercici professional en aquest àmbit, i especialment garantir el compliment de la bona pràctica i de les obligacions deontològiques de la professió.
Biblioteca Pública: És un centre públic d’àmbit local que facilita l’accés a tota mena de coneixement i informació als seus usuaris, normalment, de franc. La seva organització és fundada, mantinguda i finançada per la comunitat, a través del govern local, regional o nacional, o bé a través d’altres tipus d’organització ciutadana.
Biblio-avión: A diferents llocs han empleat avions per fer biblioteques.
A Ecatepec (México). El 14 de març passat fou traslladat a la zona de Jardines de Morelos d’aquest municipi el primer avió que serà convertit en espai cultural per a fomentar l’ estudi i pràctica de tallers entre nens joves. L’ alcalde Eruviel Ávila Villegas va recordar que l’ aeronau, que forma part d’ un grup de tres que van ser adquirides per l’ ajuntament, fou trasladada via terrestre des del aeroport de la ciutat de México fins la glorieta de Jardines de Morelos . La tres aeronaus, adquirides a través del Sistema de Administración y Enajenación de Bienes (SAE) de la Secretaría de Hacienda, estaran equipades i acondicionades per a prestar serveis com espai cultural per a fomentar l’ estudi i la pràctica de tallers i en biblioteques públicas.
A Bolivia: El Biblioavión es troba a la zona sud de la ciutat de Cochabamba en el barri de Wayra K’asa, ubicat al final de l’avinguda Suecia, en front del Centro Parroquial “San Juan Bautista”. Biblioavión i Bibliovagón, portats a terme pel Centro pedagógico y cultural Simón I. Patiño, que és una institució que funciona a Cochabamba ( Bolivia) , entre les seves iniciatives hi ha la gestió de dos originals biblioteques condicionades en un vagó de tren i en un avió. On desenvolupant programes de lectura per a nens duts a terme per professionals especialitzats.
A Cozumel ( illa de Mèxic) també en tenen un: fa un mes que començar a funcionar el dit biblio-avión, amb un promig de 60 i 70 persones que el visiten.
Biblio-banc, Instal·lació de vuit bancs amb llibres on la gent de Valdepeñas podrà llegir , fent del carrer Seis de Junio una gran biblioteca a Valdepeñas
Biblioteca parroquial de S. Pere i Sta. Walburga, Holanda
Bibliobici : aquesta iniciativa visitarà diversos punts del campus per a facilitar l’accés a les novetats i múltiples serveis del Centro Cultural Biblioteca Luis Echavarría Villegas, com préstecs, renovacions i activitats culturals.
En el CRA MARIOLA-BENICADELL (centre rural agrupat d’Agres, d’Alfafara i de Gaianes), també tenen una Bibliobicicleta, la Annacleta, que porta llibres a munt i a vall.També li diuen Bibliobici.
Bibliobicicleta: bicicleta amb una petita llibreria que volta per San Francisco oferint llibres. La bibliotecària d’una escola, Alícia Tapia, en el seu temps lliure , intenta una missió per difondre l’amor per la lectura. El coneixement dels llibres importants poden tenir influència sobre l’alfabetització i l’aprenentatge , per aquest motiu va començar remolcar una biblioteca en miniatura al voltant de San Francisco el 2013. Ella anomena a la seva creació Bibliobicicleta. I te un vlok per contactar amb ella i fer donacions: que també es diu Bibliobicicleta.
A Rioacha (Colombia). “La fundación la Bibliobicicleta “Tejiendo y hablando con los libros” fue creada con el deseo de acercar y compartir la sabiduría del mundo de los libros, las letras, la escritura y los números a las comunidades Wayuu de La Guajira, en un intercambio cotidiano de saberes ,viajando con relatos escritos en los libros, y escuchando los relatos orales de los Wayuu, en medio de las aventuras , de la informalidad de la vida cotidiana, que nos permite llevar libros y sueños donde no existía, teniendo como principal medio de transporte la bicicleta”.
Bibliobongo: embarcació de fusta d’uns 17 metres, feta amb técnicas autòctones, protegida amb pintura anticorrosiva i amb una teulada de zinc que serveix per transportar llibres infantils i juvenils i també material escolar. Transport realitzat en els rius Orinoco-Atabapo, a Venezuela, per fer-los arribar als indígenes d’aquestes contrades. Aquesta paraula i Bibliofalca i Bibliolancha apareixen en el blog “ Los futuros del libro”.
Biblioburro: el professor Soriano de Colombia va decidir un dia pujar amb dos burros, Alfa i Beto, carregats de llibres, a les aldees apartades de la Sierra Nevada de Santa Bárbara, per fer arrivar als indígenes de la zona llibres i contes.
Biblioburros: Es tracta del programa “Biblioburros” que realitzaran en conjunt el representant del Col·loqui Internacional de Periodistes i Escriptors de Sant Gabriel, que criden a omplir les taleques de cinc rucs que recorreran la serra de Manantlán per a portar els llibres fins als llocs més inhòspits de Jalisco.
Bibliocabina: Montgai ( Noguera) va estrenar una bibliocabina, una antiga cabina de telèfons que s’ha convertit en biblioteca. Vist a Comarques-Pirineu-Aran el 3 de juliol de 2020.
Biblio-cabina: cabines de telèfons són reciclades en cabines per recollir i intercanviar llibres. En diferents ciutats ja fan servir antigues cabines per a diferents usos, l’ intercanvi de llibres és un dels més habituals. A Machwitz ( provincia de Buenos Aires) podeu veure les instruccions i un video.
Bibliocabines: La trobada de dos objectes condemnats a reinventar-se o desaparèixer s’està convertint en una moda, segons Le Figaro. Dos joves txecs acaben de posar en marxa el projecte de Bibliocabines. La que ja no es fa servir es converteix en una minibiblioteca, a disposició dels usuaris d’espais públics, com hospitals i parcs. Els il·lustrats emprenedors ja han recollit 700 llibres, donats pels ciutadans i el que es millor, l’operador de telefonia local ha decidit adoptar la idea. De manera que almenys nou de las 13.000 cabines que encara sobreviuen al país, tornaran a ser artefactes perquè les persones es comuniquin, però amb la literatura. No es una idea nova. El 2006 es va inaugurar la primera cabina literària a Conneticut i l’han seguit altres ciutats dels Estats Units, Gran Bretanya i Alemanya. Article de Carolina Ethel.
Bibliocabinas: els tramseünts del centre de Santiago ( Chile) poden gaudir des de març de llibres “alliberats” en antigues cabines telefòniques.
Bibliocamell: Dashdondog Jamba, escriptor, traductor, editor i bibliotecari que porta llibres per Mongòlia. Són seus, a traduccions que ell mateix fa. És autor reconegut al seu país,i el que guanya ho inverteix en editar més obres per dur-les als llocs més amagats del seu país, i sense cobrar.
Biblio-camió: Bubisher és un projecte posat en marxa el 2008 per crear una xarxa de biblioteques i bibliobusos per la població dels campaments de refugiats saharauis pels voltants de Tinduf-Argèlia, i situats a la part més inhóspita del desert del Sahara. El ‘bubisher’ és un petit ocell del desert que anuncia, la seva arribada, bones notícies. I així li diuen al projecte que els hi porta llibres. El nom de Biblio-camión ve perquè el primer bibliobús en realitat era un camió. A més a més aquest camió és molt vell i necessiten un altre medi de transport per poder seguir la seva feina de bibliobús. En la seva pàgina ho expliquen.
Biblio-camioneta: del francès Biblio-camionnette. A Jodoigne ( Bèlgica)pot desaparèixer els bibliobús i a canvi hi haurà una Biblio-camionette per fer la feina. Sembla que el bibliobusoss són massa grans i cars i amb vehicles més petits i lleugers pensen fer la feina millor i sense tan de cost. També li diuen BiblioRoule(Bibliorodan
Biblioteca Escola de Bibliotecàries (Imatge del llibre: Qui era qui a l’Escola de Bibliotecàries. Notícies biogràfiques del professorat (1915-1972) d’Assumpció Estivill Rius, Ed. Universitat de Barcelona, Barcelona, 2016.
Biblio-caravana: en el Camping Platja Cambrils tenen una caravana convertida en biblioteca , on els clients poden trobar llibres, revistes, contes pels més petits, en tots els idiomes. Poden agafar llibres en préstec sense pagar res o bé canviar-los per un altre llibre deixant el seu. Amb anglès li diuen Biblio Truck.
Bibliocarrito: l’objectiu d’aquesta iniciativa és portar llibres, pintures, manualitats i incentivar l’hàbit de la lectura a les comunitats apartades i vulnerables. A Los Patios ( Colombia).
Bibliocarro : una de les idees aportada per la Biblioteca Lourdes Fraguas del I.E.S. Miralbueno, al II Congreso de Innovación Educativa va ser aquest Bibliocarro.
Bibliocavall: Kuda pustaka en indonesi, traduït: cavall biblioteca, és un intent d’estendre les bones lectures i l’espectacle usant cavalls o vagó per a les persones necessitades, especialment els nens.A Cikarang-Bekasi (Indonèsia).
Bibliocicletta: Portar llibres i educació a qualsevol racó d´Itàlia és el propòsit de Bibliocicletta, un petit remolc fàcil d´adaptar-se a qualsevol bicicleta i capaç de convertir-la en una autèntica biblioteca sobre rodes.
Bibliocleta: una bibliotecària, la Miriam, porta llibres amb la bicicleta a persones confinades, a Villanúa ( Pirineo aragonés).
Biblioteca José Vasconcelos
Bibliocombi: un professor altruista promou la lectura en una “Bibliocombi”. A San Luis Acatlán (México).
Bibliocotxe: nom que, en una ‘tuitada’, li dona Fernando Báez ( @CuentaBaez )a un Bookmobile dels EEUU. Escriu: “ Bibliocoche en Washington County, 1912”. (05/09/2017)
Biblioteques Escolars de Catalunya. El Programa de biblioteques escolars de Catalunya s’inicia el curs 2004-2005 amb el nom de Programa biblioteca escolar “puntedu” dins del marc dels Programes d’Innovació Educativa amb l’objectiu de potenciar la biblioteca escolar dels centres educatius de Catalunya.
La biblioteca escolar és un espai de convivència educatiu i dinàmic, integrat en la vida quotidiana d’una escola. El servei s’adreça als membres d’una comunitat educativa: alumnes, professorat i personal rellevant en el desenvolupament del projecte educatiu del centre per al desenvolupament curricular.
Biblioelefant: el alguns poblets de Laos arriben els llibres mitjançant elefants, com aquest anomenat Boom Boom i que pertany a un projecte anomenat Big Brother Mouse. Boom Boom significa Llibre en laosià.
Biblioteconomia i Ciències de la Informació (LIS) són dues disciplines interconnectades que s’ocupen de l’organització, l’accés, la recollida i la regulació de la informació, tant en forma física com digital.
Biblioexprés:Cultura de l’ Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife ha programat el calendari de visites del servei d’extensió bibliotecària BiblioExpres, que la próxima setmana estarà pere Anaga i Ofra-Costa Sur.
Biblioteca Universitat de Princeton , La biblioteca de la Universitat de Princeton és el principal sistema de biblioteques de la Universitat de Princeton. Amb fons de més de 7 milions de llibres, 6 milions de microformes i 48.000 peus lineals de manuscrits, es troba entre les biblioteques més grans del món pel nombre de volums.
Bibliofurgo: vehicle que recorrerà cinc barris de Santander en el mes d’agost, per promoure activitats d’animació a la lectura dirigides al públic infantil d’entre 6 i 12 anys.
Biblioghetto: és una iniciativa que porta quinze anys arribant a les cantonades de l’orient de la ciutat de Cali. Es va iniciar en un barri perillós quan Gustavo Gutiérrez va decidir treure els llibres al carrer perquè els més petits tinguessin una experiència amb la lectura i l’escriptura. Una biblioteca mòbil, una aposta creativa, que té llibres amb ales perquè aquests volen d’una cantonada a una altra per a convertir la lectura en el centre de la comunitat.
Biblioguagua: La biblioteca mòbil fomentará l’hàbit de la lectura a Miramar, Chamberí, El Tablero, Santa María del Mar y La Gallega ( Santa Cruz de Tenerife).
La biblioteca Collserola-Josep Miracle és una de les pioneres a oferir llavors en préstec als seus usuaris amb l’objectiu de multiplicar les varietats autòctones i evitar que es perdin. La biblioteca de llavors neix d’una visita a una biblioteca d’Estrasburg on, en un calaix a l’abast dels usuaris, al costat de llibres de coneixements sobre horticultura, hi tenien llavors que les persones interessades podien agafar lliurement.
Consorci de Serveis Universitàries de Catalunya (CSUC) : ‘Es una entitat de dret públic que agrupa deu universitats catalanes, tant públiques com privades. Té com a missió de millorar la cooperació i la coordinació en la gestió.]Neix el desembre del 2013 amb la fusió del Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya (CESCA) i el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC).
Bibliomar, biblioteca de l’estiu a la platja del Cabanyal-Malvarrosa
Biblioteques escolars de baixada: Només el 58% dels centres públics catalans disposen d’una biblioteca escolar. Són un 19% menys que en 2015 i, en els centres que encara en tenen, les hores d’obertura han disminuït un 6%. Llegit a Social.cat. El diari digital de l’acció social a Catalunya, del dia 13 de novembre del 2023.
Bibliomigra, caravanes petites i acolorides carregats de llibres, revistes i diaris en l’idioma original (més de 20) que a partir de 2005 van pels barris de Torí
Biblioteca Teològica de Cesarea Marítima. De finals del segle III dC. Obra de Luyken
Què, qui, com de la biblioteca: La posada en marxa de la biblioteca en un centre educatiu: Grup de Treball de Biblioteques Escolars del COBDC està format per persones que treballen a biblioteca pública i biblioteca escolar. La gran majoria dels membres del grup són titulades en Biblioteconomia i Documentació, tot i que també hi trobem altres perfils.
Nens esperant per entrar a la biblioteca commemorativa del comtat de Prince George, Maryland, el 1951
Bibliomòbils: Recomano l’article del vlok La piedra de Sísifo, on hi ha més de 80 imatges sobre biblioteques en cotxes, busos, carros, etc., de tot el món. La imatge de dalt i les cinc següents en sóm un exemple.
La biblioteca mòbil de Cincinnati, aproximadament l’any 1927.
Basat en el xassís d’un Fiat 615, aquest vehicle va servir de biblioteca mòbil i vehicle promocional de l’editorial Edizioni Labor, a Milà, el 1953.
La primera biblioteca mòbil dels Estats Units va fer servir aquest carro tirat per cavalls des de 1905 per prestar llibres de la biblioteca pública del comtat de Washington a les àrees rurals de Maryland. El carro, una combinació de vehicle de repartiment i de venedors ambulants, va funcionar fins al 1910.
Biblioteques increïbles: en el vlok Medium es poden veure unes poques llibreries increïbles. Arma d’Instrucció Masiva: La idea va ser d’un argentí, Raul Lemesoff, que va intervenir un Ford Falcon model 1979 i va aconseguir crear una biblioteca amb forma de tanc però carregada de llibres que distribueix de manera gratuïta.
William Morris‘s Study, Kelmscott Manor, Kelmscott, Oxfordshire, 1901
Biblioteca-Museo: l’antiga Biblioteca del Convent de la Recoleta Dominica ( Chile ), ara Biblioteca Patrimonial Recoleta Dominica, afegeix a les seves funcions la de Museu, adoptant el concepte de Biblioteca-Museo.
BiblioMoto: Projecte cultural dut a terme per Heber Ocaña, per fomentar la lectura entre els nens de la zona de Huarmey (Perú). Primer duien una mena moto-tricicle i ara, gràcies a una donació de l’Oficina Nacional de Gobierno Interior, tenen una bibliomoto que es quasi una biblioteca rodant, amb una prestatgeria i 870 llibres; i també porta 10petites taules i 20 cadires.
Biblio-Moto: la biblioteca mòbil que fascina els nens dels carrers de Ouagadougou (Burkina Faso ).
Bibliotecàries a cavall: Les bibliotecàries a cavall van portar els llibres als indrets més recòndits de la serralada dels Apalatxes i van despertar l’amor per la lectura entre la seva població. Entre 1935 i 1943, una part de les muntanyes dels Apalatxes, als Estats Units, es va omplir de llibres. El mèrit va ser d’un grup de dones que el govern del president Roosevelt va contractar per fer de bibliotecàries a cavall. Sobre les seves muntures, i suportant la neu, la pluja o un sol abrusador, van recórrer incansablement camins mal traçats fins als llogarets i les cabanes més inaccessibles. Quan marxaven d’un lloc, els muntanyesos els acomiadaven amb mateixa frase: «Si us plau, no se n’oblidi! Porti’m un llibre!». I és que els llibres, en aquells indrets remots on la vida era molt dura, es van convertir en preciosos objectes que els van donar la possibilitat de compartir una cosa nova, diferent, bonica. Els llibres van ser també portes, finestres, viatges a nous territoris, aliment per continuar enfrontant les dificultats del dia a dia ( Sinopsis del llibre). Bibliotecàries a cavall de Concha Pasamar ( text i il·lustracions), Editorial A fin de cuentos, Bilbao, 2022.
Biblioteca del Congrés, Washington
Bibliotejo: es el nom del bibliobús d’Emília Curiel i Luis Markina que «dinamitza la vall» amb les seves més de 2.000 llibres des de l’enclavament rural de Gallejones de Zamanzas, en Les Merindades de Burgos.
Biblioteques Populars Catalanes. Interessant article: “La Xarxa de Biblioteques 1915-2004: una història que mita al futur” de Carme Mayol i Núria Ventura (col.) a la revista bid, núm. 14 de juny del 2005.
Boston Atheneum, és una de les biblioteques independents més antigues dels Estats Units. També és una de les diverses biblioteques de membres, per a les quals els clients paguen una quota de subscripció anual per utilitzar els serveis de l’Athenaeum.
BITECA. La BIbliografia de TExtos antics CAtalans, valencians i balears (BITECA) va néixer a la dècada dels vuitanta del s. XX com un projecte associat a la Bibliography of Old Spanish Texts (BOOST), continuada avui com Bibliografía Española de Textos Antiguos (BETA). El 1984 B. J. Concheff publicà la Bibliography of Old Catalan Texts (Madison: Hispanic Seminary of Medieval Studies), projecte reprès el 1989 per V. Beltran i G. Avenoza coordinadors, juntament amb L. Soriano, de l’equip que actualment duu endavant el projecte BITECA.
Bibliovana: és la nova aventura de cocreació de l’Escola Castellum. Com que ens quedavem sense biblioteca, hem decidit no renunciar a aquest espai que considerem tan important per a l’educació dels nostres fills i cocrear-lo. Utilitzant una caravana de camping, habilitada com a biblioteca.
Biblionevera: a Christchurch (New Zealand), desprès d’un terratrèmol, la gent ha iniciat nous projectes comunitaris i amb idees innovadores, han creat espais de lectura amb llibres compartits, emmagatzemats en neveres velles apareixent per tota la ciutat.
Digital Bodleian. Digital Bodleian fa que parts de les extraordinàries col·leccions de la biblioteca de Bodleian s’obrin a una gran varietat d’usuaris d’arreu del món per a l’aprenentatge, l’ensenyament i la recerca.
Hathi Trust Digital Library. Els primers dies de la digitalització massiva van portar les 12 universitats del Comitè de Cooperació Institucional (ara coneguda com la Big Ten Academic Alliance) i les 11 biblioteques de la Universitat de Califòrnia a formar una associació el 2008. Aquesta col·laboració es va fundar per garantir que aquells les col·leccions digitalitzades, i les biblioteques que les gestionen, segueixen sent fortes i serveixen per a l’estudi del futur. El nostre abast ara inclou membres de fora dels Estats Units. Actualment hi ha més de 18 milions d’articles digitalitzats disponibles i la nostra missió d’ampliar el registre col·lectiu del coneixement humà està en constant evolució.
Biblioplaya: L’Ajuntament de Breña Baja, de la mà de la Biblioteca Pública Municipal Mauro Fernández Santos, posa en marxa la Biblioplatja durant tot el mes d’agost, ubicada la Platja dels Cancajos (a La Palma- Canarias).
The New York Public Library Digital Collections: La plataforma de col·leccions digitals de la Biblioteca Pública de Nova York (NYPL) és el portal principal per interactuar amb les nostres col·leccions digitalitzades i les seves descripcions, més de 922.495 articles. Tot i que aquesta és una petita part del fons global de la Biblioteca, és representativa de la diversitat de les nostres grans col·leccions: des de llibres a vídeos, mapes a manuscrits, il·lustracions a fotos i molt més. La plataforma de Col·leccions digitals conté contingut que pot ser nociu o difícil de visualitzar. Recollim materials de moltes cultures i èpoques per preservar i posar a disposició el registre històric. Com a resultat, alguns dels materials presentats aquí poden reflectir opinions i opinions obsoletes, esbiaixades, ofensives i possiblement violentes a causa de la intolerància sistèmica generalitzada. A més, algunes divisions de la Biblioteca recullen i conserven materials relatius a esdeveniments violents o gràfics que es conserven pel seu significat històric.
BiblioRoulotte: ubicada actualment a l’espai exterior del Centre Cívic d’Es Capdellà. On es pot trobar una selecció de 300 volums, aprox., dirigits al públic adult, jove i infantil, compost sobretot de novetats d’obres literàries i de coneixements.
Internet archive, ofereix més de 20.000.000 de llibres i textos que es poden descarregar gratuïtament. També hi ha una col·lecció de 2,3 milions de llibres electrònics moderns que pot ser manllevat per qualsevol que tingui un compte gratuït d’archive.org.
Biblioteatre: a Xangai: un edifici en forma de balena és el primer biblioteatre del món L’edifici anomenat ‘The Blue Whale’, dissenyat per l’estudi Open, compta amb una innovadora biblioteca que comparteix espais amb dos teatres.
Bibliorecreo: és una biblioteca on el principal servei és el prèstec a domicili. La infraestructura consta, en una primera etapa, del bibliobús de la CCE i una sala de lectura amb capacitat per a 40 nens, ben adequada per el seu funcionament. A Quito.
Biblio Tap-Tap: Projecte de biblioteques mòbils a Haití, gràcies a la ONG Bibliothèques sans Frontières. La Biblio tap-tap és una biblioteca mòbil, muntada en una furgoneta pintada de colors, amb unes grans portes que en obrir-se mostren les seves prestatgeries plenes de llibres per a tots, adults i nens, escrits en criollo haitiano i en francès. Pren el seu nom dels taxis compartits a Haití; d’altra banda, un medi de transport molt usat en els països d’ América Central i Sudamèrica.
Bibliotecavirtual: La Xarxa de Biblioteques Municipals està formada per més de 200 biblioteques i 9 bibliobusos que treballen de forma coordinada i amb uns mateixos estàndards de serveis i de qualitat perquè tots els ciutadans de la província de Barcelona tinguin un accés igualitari a la cultura.
Biblio[tech]: és un projecte de transformació de les biblioteques escolars cap a espais contemporanis i vibrants, on el foment del gust per la lectura convergeixi amb el desenvolupament d’aprenentatges i noves alfabetitzacions digitals i mediàtiques.
Europeana. Descobreix el patrimoni cultural digital europeu. Busca, guarda i comparteix art, llibres, pel·lícules i música de milers d’institucions culturals.
RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert) és un repositori cooperatiu des del qual es poden consultar, en accés obert, els articles a text complet de revistes científiques, culturals i erudites catalanes amb la principal finalitat d’augmentar-ne la visibilitat. Per a més informació, podeu consultar els criteris d’inclusió de les revistes al repositori i les modalitats de participació existents.
Biblioteca Beinecke de llibres rars i manuscrits, Universitat de Yale, Connecticut, USA.
RBSM: Benvingut al lloc web oficial de la Secció de Llibres i Manuscrits Rars (RBMS) de l’Associació de Biblioteques d’Universitats i Recerca (ACRL), una divisió de l’Associació Americana de Biblioteques (ALA). RBMS s’esforça per representar i promoure els interessos dels bibliotecaris que treballen amb llibres rars, manuscrits i altres tipus de col·leccions especials.
WORLDCAT: WorldCat.org és un recurs per localitzar materials únics i fiables que sovint no podeu trobar enlloc excepte en una biblioteca. En connectar milers de col·leccions de biblioteques en un sol lloc, WorldCat.org us facilita la navegació per les biblioteques del món des d’un quadre de cerca.
Biblioteca de la Universitat al-Qarawiyyīn a Fez, estat actual. Fundada l¡any 859 por Fāṭima al-Fihrī i feta per l’arquitecta fue la marroquí Aziza Chaou
Biblioteca de la catedral de Wells (Somerset, UK). En el vlok Bibliotecas del mundo de WordPress on trobareu un Mapa de Biblioteques de tot el món, val molt la pena una ullada. Es poden veure per Antiguitat, Països, Estils, Nacionals. De Barcelona n’hi ha 16-17, amb moltes imatges.
Biblioteca Agrupación de Mujeres Libres de Sans. Balcó de l’Agrupación de Mujeres Libres de Sants – Biblioteca popular. Edifici situat a la Carretera de Sants.
Biblioteques de Secundària: Rosa Sensat. Grup de treball : Som un grup de docents i bibliotecàries d’institut interessades a compartir experiències, pràctiques i coneixements sobre la biblioteca d’un centre de secundària per tal d’impulsar el pla de lectura del centre, tal com queda recollit al nou currículum, des de la biblioteca.
Museo Picture Book a Iwaki, Japó. El Museu dels Llibres Il·lustrats, també conegut com a Biblioteca de Llibres Il·lustrats, es troba a la ciutat d’Iwaki, a la prefectura de Fukushima al Japó. L’any 2005, l’arquitecte japonès Tadao Ando va dissenyar aquesta biblioteca especial de propietat privada principalment per atendre tres centres preescolars.
Sala Via Crucis a la Biblioteca de Catalunya, el que hauria de ser el Museu del llibre que Frederic Marès va pactar amb la BC, però que ha quedat en quatre llibres i demanar hora per veurel’s.
Una família bogotana, que es va traslladar a la zona rural, va veure les dificultats educatives i van convertir el seu Renault 4 blanc en una biblioteca ambulant. També li diuen ‘Bibliocarro’.
Little Free Library, Nueva York, EUA: A Green Oasis Community Garden hi ha Little Free Library, un petit tanc groc on les persones poden acostar-se i buscar llibres i fer intercanvis. No els sembla genial aquesta idea? L’estructura es va construir a partir d’un dipòsit de plàstic cap per avall amb suports de fusta. Les perforacions del voltant del tanc permeten als visitants fer una ullada, passar per sota i descobrir la col·lecció de llibres sense deixar de tenir una connexió amb l’exterior.
Aladí: És el catàleg col·lectiu de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona. Aplega i permet identificar tota la informació documental que es troba a les 233 biblioteques i 12 bibliobusos de la Xarxa (dades a 30 de setembre de 2023).
“L’any passat, les vint parades -deu per costat- de llibres, del Portal de Santa Mònica van complir mig segle de la seva instal·lació. No creiem que ningú, o gairebé ningú, es cuidés de recordar aquesta modesta, però simpàtica efemèrides ciutadana. Algunes d’aquestes parades -sempre s’escriu «en trànsit de desaparèixer» – la usufructuen autèntics amants del bon llibre, gent de moral purificada, que abans es deixarien tallar una mà que vendre un llibre obscè i pornogràfic.
A un d’aquests coneixedors del llibre vell –d’ocasió- li hem preguntat pels orígens d’aquestes parades, que pesen ja sobre les seves febles teulades d’uralita – abans eren de zinc- mig segle de vida.
-Començarem per l’any 1902. Si ens remuntéssim a dates més antigues hauríem d’escriure un llibre perquè crec que des dels dies de Gutenberg -i perdoni la irreverència-Barcelona ja caminava ficada en això de la compra i venda de llibres d’ocasió , vells, rars i curiosos.
Venda de llibres vells a Santa Madrona
-El 1902 …
-Sí, és clar: el 1902 es va organitzar una fira extraordinària al carrer de Corts, entre el passeig de Gràcia i el de Sant Joan. Tots els llibreters van voler lluir-se – «quedar Bé» – i van exposar el millor que tenien. Allò va constituir una veritable festa major per als nostres bibliòfils.
Després d’aquesta fira, i al veure que el negoci podria realitzar-se tots els dies, els llibreters van acordar instal·lar-se en un lloc permanent, i després de buscar un lloc cèntric i convenient al seu comerç, l’Ajuntament, amb motiu de les festes de la Mercè d’aquell any de gràcia, va accedir a que s’instal·lessin aquí on em veuen vostès ara, al “Portal de Santa Madrona“.
-Són els mateixos barracons?
-Idèntics. Es mantenen en peu gràcies als llibres de l’interior, que apuntalen les seves febles parets de fusta. La mercaderia ens sosté.
-Els veig en plena decadència. A què es deu?
-Deixo de banda la socorreguda resposta que no es llegeix o es llegeix poc. Els factors de la decadència que en realitat existeixen es deuen al fet que el barri ha canviat. Ara és més «barri xinès» que mai. Han desertat els parroquians al desaparèixer les casernes, les Empreses duaneres que aquí abundaven, al produir-se, en fi, el fenomen de la ciutat emigrant cap a la part alta i abandonant comerços i empreses els llocs clàssics, castissos i tradicionals de la urbs.
-Però vostès tenen història …
-Història, sí, senyor, història i historieta. Per aquest lloc han passat diverses generacions de llibreters, que després han ampliat el negoci i han obert establiments -i aquest és un altre dels motius de la nostra actual decadència- en altres llocs de la capital. Durant molts anys aquest lloc va constituir el punt de reunió de bibliòfils i literats. Es detenia la majoria d’ells a la parada d’en Medina. Entre els contertulians recordo al senyor Ramon Miquel y Planas, com bibliòfil-escriptor, don Pío Baroja, com a escriptor-bibliòfil. Acudien a la tertúlia dos generals. L’un tenia la millor col·lecció d’obres sobre Rabelais; l’altre la més important sèrie de llibres de cuina coneguda a Espanya. Aquí també es deixava caure -la frase en aquest cas és exacta – el bohemi José María Codolosa. L’home va arribar a establir-se en una portalada del carrer de l’Hospital. Com la seva clientela era escassa i el que és pitjor encara , molt pobre, Codolosa -poeta satíric- va col·locar un rètol a la porta de l’escala amb aquests versos:
«El propietari d’aquest portal
fa un negoci segur
compra els llibres a dur
i després els ven a real.
Què tal !. ‘ »
-Per fi els traslladen a vostès de Santa Mònica?
-Fa molts anys que ens diuen que van a canviar-nos de lloc; encara dedueixo que no ho hauran trobat.
-Quin lloc triaria vostè?
El llibreter arronsa les espatlles, i una mica descoratjat i sense gaire convicció replica:
-La Plaça de Medinaceli, la de Castella, la de Madrid o, millor encara, davant de l’Hospital Clínic, allà on s’eixampla el carrer de Casanovas.
-Què demanen aquí els compradors?
-Molt llibre de text. Diccionaris i gramàtiques per aprendre idiomes estrangers. A la gent, encara que de vegades no arribi a semblar-ho, li agrada estudiar.
-Novel·les?
-Estrangers. Premis literaris nacionals … i tres autors: Baroja, Galdós i Blasco Ibáñez. En això el públic segueix sent molt tradicional.
-¿Organitzen aquest any novament la Fira del Llibre d’ocasió, davant de la Universitat, en els dies de les festes de la Mercè?
– A l’ igual que l’any passat. «Pararem» ja el dia 20 i aquest cop tots amb els millors llibres que tinguem. L’hi asseguro.
Article: “Llibres al carrer. Efemèrides sense commemorar “, Destino, 12 set 1953.
“ Fugint de la pluja, em refugio sota la coberta de la Fira del Llibre d’Ocasió.
-Aquí estaràs bé – em saluda Àngel Millà -. El sostre ens costa setanta mil pessetes, però són ben aprofitades.
Millà és un dels llibreters de vell amb major solera. El seu avi, Melcior, va ser prestidigitador i llibreter; el seu pare, Lluís, autor teatral i llibreter … Àngel té també la mania de l’escriptura, manifestada entre altres coses, en un llibret on recull la silueta dels llibreters i bibliòfils barcelonins del passat segle XIX.
-Ingressem diners, sí; però aquí a la plaça de la Universitat patim molt – es lamenta Emili Eroles, un altre venedor de llibres amb personalitat, ja que és autor d’una col·lecció d’anècdotes professionals -. L’únic que la gaudeix de debò és Millà, ja que porta les fires a la sang.
A la tertúlia s’ha unit Antonio Monràs, amb la seva pipa oriental, la seva calba i el seu bigoti de foca. I Millà recorda succeïts de quan la fira de llibres vells s’instal·lava a la mateixa plaça de la Universitat, però a la vorera del “alma mater”.
-¡Bufava un vent de deu mil diables, que se’ns portava les paradetes! I el vell Dubá semblava el capità d’un veler capejant el temporal. Cridava: “Arria!”; cinc minuts després: “Issa!”
L’anècdota porta a Eroles a evocar una altra fira a l’aire lliure, a la Rambla, on en plena tempesta, quan un llibreter recollia apressadament les andrònimes, se li va ocórrer a un comprador demanar-li si tenia Els nàufregs, de Prudenci Bertrana.
Què no et demana la gent? En aquesta mateixa fira d’ara, un cavaller que portava a la mà, embolicada, una barra de pa, va demanar: “No tan sols de pa viu l’home”, prenent per títol d’un llibre la llegenda que figura en el cartell anunciador de la Fira dibuixat per Roca.
-La confusió és ja graciosa de si, però feta per un individu que porta un pa a la mà, resulta grotesca.
Entre realitats i bromes, Millà, Eroles i Monràs, llibreters castissos, parlen de la necessitat que Barcelona disposi d’una fira permanent del llibre vell. Els barracons de Santa Madrona resulten un anacronisme ja insostenible.
Mercat de llibres vells a Santa Madrona
-Ara bé, on instal·lar-la? – es pregunten tots tres.
La plaça de la Universitat, com la Fira de la Mercè demostra, és un punt estratègic, un lloc de primer ordre. Vendre permanentment llibres vells allà, és un bell somni.
Els llibreters de vell somien sempre. Millà em mena al seu lloc, per mostrar-me, misteriosament, una pintura que ha comprat aquesta mateixa matí als drapaires de les Glòries.
-Un Urgell – afirma -, un dels comptats Urgells que no són de tema fúnebre.
Diu que l’hi han donat per cinc duros. Realment, és home de fires.
Article: “Conferència de les tres pipes, sota el sostre dels llibres d’ocasió i la vista al futur“, Sempronio, Destino, 1959.
XQ XQ XQ XQ XQ XQ XQ
“Para el libro de ocasión, toda ocasión es buena. En Barcelona hay miles de buscadores de hallazgos librescos, de gentes que gustan de revolver volúmenes tras el descubrimiento feliz que pondrà en sus manos ávidas trémolos de emoción. El gremio de libreros de viejo es importante en la Ciudad. Y es ilustre su condición. Cuenta con muchos eruditor el gremio. Hombres que aman el libro, que lo guardan y cuidan con infinito respeto, con honda y grave veneración. Recogen y catalogan ejemplares raros y curiosos; rastrean en su historia secreta, perquisan en sus buenas y malas andanzas, siguen sus avatares. Y nos lo ofrecen con un punto de emoción que quiere hallar íntima correspondencia, pues si no comprueba en el cliente la misma valoración ilusionada, el comerciante se resistirà a entregar tesoros que son orgulla y prez de su honrado negocio, negocio en cosas espirituales que no deben ser tocadas sin poner en el trato aquella delicada espiritualidad que salve de profanación y simonía las legítimas transacciones comerciales, pues si el libro se ofrece con respeto y se recibe con amor para todos será honroso el provecho.
Barcelona tiene muchas y buenas librerías de lance para lances de la poesía y el saber. Hay calles dilectas para el bibliófilo. Archs, Tallers, Aribau, Muntaner, Canuda, de la Paja… Muchas generaciones de curiosos lectores compraron sus primeros libros de recreación literaria en la viejas barracas de Santa Madrona, que hubiesen sido gratas a Anatolio France y a Menéndez y Pelayo, como lo fueron para Pío Baroja y Azorín.
Allí acudieron los chicos del Instituto para buscar en los libros de imaginación alivio y descanso de los libros de texto. Luego, el mercado dominical de San Antonio, donde coinciden ricos y pobres, el que ansía saber y el que se conforma con pasatiempos y en donde no faltan la pareja de novios que tiene espacio para la cultura en el paseo mañanero y sentimental, ni el buen padre de familia que lleva, ilusionado, a sus hijos para aprender en ellos su mismo inextinguible amor al libro y su misma insaciable curiosidad intelectual.
Con motivo de las Fiestas de la Merced, celebróse, en la plaza de la Universidad, la III Feria del Libro de Ocasión. Libros, no por humildes, menos insignes, frente al gran centro de cultura que alberga, muy doctoralmente, doctos libros; tenderetes sencillos bajo una lona de entoldado ferial mostrando su fragilidad ante la recia fábrica universitaria. Ni un incunable. Mas ¿ cuántas posibilidades de un hallazgo feliz? Los que sólo compran libros nuevos no conocen esa sabrosa y dulce emoción del hallazgo ocasional e insospechado, ese placer maravilloso de la sorpresa, esa gozosa alegría de descubrir, de pronto, lo que hemos estabo buscando años y años. ¡Libros de lance! Lance es la palabra que se relaciona con la pesca, con la aventura, con el juego, con la vida heroica y azarosa, con todo lo que da un poco de encanto y de emoción a la existencia humana.
Un hallazgo, y aunque sólo sea el placer de encontrar lo que será recreo para nuestro espíritu, bien justifica la visita a esta Feria del Libro.
Article: “Glosa a la feria del libro de ocasión”, Luis Marsillach, Gaseta Municipal de Barcelona, setembre de 1954.
A Barcelona teníem un Museu del Llibre i les Arts gràfiques, però ja no existeix. Sembla que moltes coses estan guardades en alguns llocs (?), algunes deixades a altres museus i altres ves a saber on paren. Crec que a la dita Ciutat de la Literatura li caldria tornar a tenir un museu d’aquesta mena, però de moment ningú en vol saber res. A qui en poso uns quants de tot el món perquè pugueu gaudir del que tenen, del que fan i del que ensenyen a petits i grans, i si aneu de vacances i us interessen els podeu visitar. No hi són tots, però, de moment, per anar fent crec que ja són prou. A Twitter en poso un cada dia des de fa temps, però crec que d’aquesta manera si algú en té ganes es pot baixar un llistat o tenir-lo guardat tot complet per consultar-lo.
“Segons alguns inventaris exhumats pel savi arqueòleg Mn. Josep Gudiol, ja a principis del segle XV foren gravades a Catalunya diverses estampes, en qual cosa dóna a entendre que fou entre nosaltres on primer es manifestà aquesta mena de gravat; el procediment emprat pel gravador o gravadors que les feren resta inconegut; però com que se sap que fra Francesc Domènech, qui gravà en 1488 una Verge del Rosari i un Sant Antoni, ho feu a l’aiguafort, és de creure que els primers desconeguts gravadors catalans també feren sos gravats a l’aiguafort, que és el procediment més fàcil.
Al Museu de Berlín es conserven el rei, cavall i sota d’oros, corresponents a unes cartes catalanes de darrers del segle XV. El rei figura amb un oro en la mà que representa un segell de cera semblant als que usaven els reis de la monarquia catalano-aragonesa; les altres figures representen escuts de Catalunya dintre un rombe coronat amb la llegenda Valénsia. Sembla que a poc d’haver-se descobert la impremta, s’instal·laren a Barcelona impressors alemanys que es dedicaren a publicar llibres i a gravar amb cisell sobre planxes de coure.
Un gravador valencià, Francesc Ribalta, firmà un Sacrifici d’Isaac a últims del segle XVI; i són també de 1606 i 1608 uns gravats de Diego Astor, deixeble del Greco, reproduint algunes obres d’aquest pintor genial.
En el segle XVIII hi ha en varis indrets de Catalunya gravadors d’ofici, els quals, degut a l’ncrement que han anat prenent els gravats al boix, es dediquen pacienment a fer-los per a les estampes, per als goigs i per a la il·lustració de devocionaris i d’altres llibres. Entre aquests gravadors, que els podríem nomenar de comarca, hi ha Antoni Sabater, a Ripoll; Josep Pey, a Olot; Vicens Victòria, a Dènia i Pere Pascual, a Barcelona, aquest amb tals especials condicions, que la Junta de Comerç de la ciutat comtal el subvencionà per a que aprengués amb el cèlebre gravador Dupuy, de París.
A mitjans del segle XVIII l’Acadèmia de Sant Carles va instituir a València l’ensenyament del gravat i, com a deixebles dels mestres d’aquest temps, sortiren després un estol de bons gravadors, entre ells Francesc Montaner, E. Boix, E. Monfort, J.S. Fabregat, M. Brandi ( gravador d’una remarcable perfecció) i el valencià Antoni Vàzquez.
A últims del segle XVIII, hi hagué molta activitat entre els editors, que publicaven generalment les obres il·lustrades amb gravats. Navarro, Peleguer, Dordal, Gascó i d’altres, col·laboraren en la primera edició de la Bíblia traduïda pel P. Scío, il·lustrada amb 200 làmines i publicada per primera vegada a València per J. i T. d’Orga, en 1791.
Los bibliófilos de Marià Fortuny
Entre els aiguafortistes sobresortiren Baye a Madrid i Tramulles a Barcelona. Pot considerar-se tambe com a tal el formidable Goya; i més darrerament, també el reusenc Marià Fortuny, que resultà digna de parió del gran pintor aragonès.
Paral·lelament a aquests mestres hi hagué a Catalunya molts aficionats, el mateix en l’art de gravar el boix que en l’aiguafort.
En el primer, alguns impressors es feien, per pura afició, les imatges dels goigs que imprimien, els culs de llàntia, els gerros decoratius, inclús petites vinyetes.
Per això parlem d’aquesta manifestació del gravat que tingué a Catalunya molt caràcter d’art popular, i no parlem dels gravadors litògrafs, car l’art de la litografia esdevingué, a partir dels seus primers temps, un ver ofici. No és possible en ell el dilettantisme, que és el que fa l’aficionat i el que dóna caràcter popular en moltes arts.
Seria altament lloable aplegar, en un Museu o sala especial, les belles mostres del gravat a Catalunya. Això serviria per a establir els fonaments de la història de les arts gràfiques a les nostres comarques, i segurament per a esbrinar bé el procés de la imatgeria gràfica a Catalunya. El resultat fóra, probablement, la certesa de qué en aquest art ens pertoca un lloc ben preeminent entre tots els pobles d’Europa; el mateix per la prioritat amb que aquí es publicaren estampes i goigs, que per la perfecció amb qué s’arribaren a estampar.
“El gravat” a Art Popular i de la Llar a Catalunya, Joaquim Pla Cargol, Dalmau Carles, Pla, S.A. –Editors, Girona, MCMXXXI.
XQ XQ XQ XQ XQ XQ XQ
“ Todoslos años, por el mes de Septiembre, los transeuntes madrileños ven alzarse alte las verjas del Jardín Botánico, unos inmundos barracones de madera, sin pintar ni cubrir de tela alguna, que, al ocaso, cuando el azul del cielo se descompone en fastuosas gamas, son una nota sórdida entre la pulvurencia dorada del ambiente, bajo las copas de los árboles, que empiezan a teñirse con los oros de otoño. A pesar de su aspecto mísero, esos recintos están muy concurridos por personas de todas las categorías sociales, desde el hombre de mundo bien portado, hasta el humilde obrero inteligente; porque, eso sí, para frecuentar tales barracones hace falta, por lo pronto, que el individuo no sea analfabeto y, luego, que no se halle desprovisto de cualquier inquietud cultural. Creo habréis comprendido que se trata de la feria de los libros viejos.
¡Los libros viejos!… Hay en ellos un encanto agridulce que es el encanto de lo desconocido, puesto que han pasado por otras manos antes que por las nuestras y han conmovido antes que a las nuestras a otras almas; tienen para nosotros la atracción de mujeres que se nos entregaran después de haber amado y de cuyas historias anteriores nada supiéramos jamás, acicate perverso de la imaginación. Las librerías de nuevo no nos pueden sorprender, porque, al entrar en ellas, vamos buscando ya una obra determinada que se encuentra o se debe encontrar allí – ¡ay!, no siempre se encuentra, no siempre están muy bien surtidos los libreros españoles -; pero esos puestos o tenduchos donde, sobre montones polvorientos, se amontonan los libros usados, nos reservan deleites indecibles. Allá no vamos a buscar nada, pues bastaría que persiguiéramos un título definido para que, por lo mismo, no se encontrara allá, y vamos a buscarlo todo. ¿Cuántas sorpresas gratas hemos recibido en esos paraísos de lance! Un día, es el libro que anhelábamos hacía años, que incluso habíamos encargado al Extranjero, por no existir aquí, y que tampoco se nos había servido por estar agotado; otra vez, es un ejemplar roñoso de una obra antigua, anotado preciosamente por un sutil comentarista anónimo; cuando menos lo esperamos, es un volumen nuestro dedicado a un amigo y vendido por él sin arrancar , siquiera, la dedicatoria, lo cual puede ilustrarnos mucho acerca de su amistad y de la admiración que siente por nosotros.
Anatole France, que es un formidable bouquineur, ha escrito en su Pierre Noziere páginas deliciosas acerca de los célebres puestos y tiendas de bouquins del Pont-Neuf parisiense y sus alrededores. Y es que los establecimientos de esa clase constituyen un verdadero acervo de emociones para quien sabe extraer lo que de inefable encierran las pequeñeces de la vida. ¿Suele ser tan asequible lo inefable y logra uno emocionarse a tan poca costa!
Entre la heterogénea clientela del librero de viejo no predominan los literatos, como a primera vista pudiera presumirse. Esto tiene, hasta cierto punto nada más, explicación: muchos profesionales no disponen de tiempo para invertirlo en esa tarea de rebusca, que no es fácil ni corta; otros desdeñan, claro está que injustamente, el libro usado y no lo compran sino nuevo; otros, la mayoría, no lo compran ni nuevo ni usado, porque no quieren parecerse al benaventiano príncipe, y aseguran que “leen en la vida”, aunque hacen sospechar que no leen en ninguna parte y que, además, viven lo mismo que dentro de un baúl; otros, en fin, tampoco compran libros usados ni nuevos, pero, en cambio, venden los que se les regalan, cosa que no deja de ser una compensación.
De los escasos escritores españoles que compran con frecuencia volúmenes de lance, Baroja y Azorín se cuentan entre los más significados. Nuestros chamarileros de la librería los conocen muy bien y los adoran, porque ninguno de ambos regatean nunca. Y ved cómo, por ello, se pierden ambos el mayor placer de la bouquinerie, el placer de pagar cincuenta céntimos por el libro que, nuevo, vale diez pesetas o más, y por el que nos pedía cuatro el librero, que acababa de adquirirlo en dos perros gordos. A veces se queda uno así con una obra que no ha de leer y que no sirve para nada; pero resulta tan barata, que no se va a dejar para otro semejante ganga pudiendo aprovecharse de ella.
Article: “El encanto de los libros viejos” de Germán Gómez de la Mata, a La Esfera: ilustración mundial, núm. 302, Madrid, ocubre de 1919.
2.-No humitegis la gemma dels dits per voltar-me els fulls. No tussis ni esternudis sobre les meves pàgines. No em toquis sinó amb les mans netes. Medita què, doncs podem trobar-nos novament, et desagradaria de veurem envellit, tacat o trencat. Així, procura conservar-me net i el millor que et sigui possible. En canvi, jo pagaré el teu bon tractament ajudant-te a ser feliç i proporcionant algunes armes per a la lluita per la vida.
3.-No facis cap senyal o anotació a les meves pàgines ni amb la ploma ni amb el llapis. Escriu les teves anotacions en un quadern ben portat.
4.-No m’ aixequis en alt prenent-me per alguna de les meves tapes; i quan em llegeixis, no et recolzis en mi amb els colzes ni amb els braços.
5.-No em llegeixis ficat al llit amb el cap sobre el coixí.
6.-No em deixis obert ni tornat de l’inrevés, besant amb les meves pàgines la taula o pupitre. No col·loquis mai entre els meus fulls una portaplomes, un llapis ni un altre objecte que sigui més gruixut que un full de paper. Si quan suspenguis la lectura tems no recordar la pàgina, no pleguis el full ni dobleguis els seus angles. Fes servir com a registre una cinta o una tira de paper, que són senyals inofensives.
7.-Si em prens d’una biblioteca circulant, pensa que no he de acompanyar-te sinó el temps estrictament indispensable, ja que sol·liciten la meva companyia i el meu consell altres lectors. Si em compres, no m’amaguis, com amaga el seu tresor un avar; dóna’m en préstec als que no em coneguin o no em puguin adquirir, o propaga el bo que hagis trobat a les meves pàgines.
8.-Recorda que sóc el mestre que instrueix sense paraules dures i sense còlera. Si em preguntes, res que sàpiga t’amagaré. I fins i tot si em desconeixes, mai em queixaré.
9 – Llegeix-me lentament i rellegeix-me, sempre amb el llapis a la mà. Discuteix amb mi procurant posar-te en el meu mateix pla mental, sense que el teu esperit estigui unilateralitzat, ni previngut intel·lectual o afectivament per sistema, i, sobretot, que raonis per esbrinar la veritat, no per a triomfar sobre mi o sobre els que et combatin, ni perquè te n’enfotis per trobar-me defectes i errades.
10.-Quan em vegis en una vitrina i no sàpigues qui és el meu autor perquè no està precedit de fama, no em menyspreïs. Compram i llegeix-me.
H. Maxon.
XQ XQ XQ XQ XQ XQ XQ
El ratón de biblioteca de Carl Spitzweg, 1850
“Bibliofilia es una palabra que se utiliza para describir el gran amor que algunas personas sienten por los libros. A diferencia del término “bibliomanía”, que describe una obsesión patológica, la bibliofilia no es considerada como un problema psicológico ni trae ningún tipo de problema a las personas que la tienen.
La palabra “bibliófilo” se utiliza a menudo para describir a aquellas personas apasionadas por la lectura. En general, este rasgo correlaciona con la introversión; es decir, con un tipo de personalidad que se caracteriza por la preferencia por situaciones en las que se está a solas. Sin embargo, algunas personas extrovertidas también pueden tener bibliofilia.
Una de las principales diferencias entre la bibliofilia y la bibliomanía es que las personas con la primera característica adoran los libros principalmente debido a su contenido. Por el contrario, un bibliómano quiere acumular una gran cantidad de libros debido a su forma, sin importarle el contenido de los mismos o si tiene varios ejemplares de uno en concreto.
El término “bibliófilo” a menudo también se emplea como eufemismo de otros más peyorativos, como podría ser “ratón de biblioteca”. Sin embargo, describe una realidad que no tiene por qué ser negativa en absoluto. En este artículo te contamos todo lo que tienes que saber sobre la bibliofilia
La bibliofilia, al no ser considerada en absoluto un trastorno psiquiátrico, no tiene síntomas propiamente dichos. Sin embargo, sí que es posible hablar de las características más comunes de las personas con este rasgo de personalidad. A continuación veremos cuáles son las más importantes
La característica principal de la bibliofilia es un gran interés por los libros, mucho más intenso de lo normal. Este interés puede estar relacionado tanto con el contenido de los volúmenes, como por su forma. En el primer caso estaríamos hablando de amantes de la lectura, mientras que en el segundo nos referiríamos a coleccionistas de libros.
El término “bibliófilo” se utiliza normalmente para referirse a una persona con un interés mucho mayor de lo habitual en la lectura. Sin embargo, en épocas como el Renacimiento y la Ilustración, se consideraba que presentaban rasgos de bibliofilia aquellos individuos que coleccionaban libros simplemente por su valor estético y económico.
Los libros se consideraban símbolos de estatus en épocas pasadas, debido a la dificultad que entrañaba conseguirlos. Así, la bibliofilia en el sentido de coleccionismo era habitual entre personas de clase alta, como la nobleza o los mercaderas más acaudalados.
Hoy en día, sin embargo, la facilidad para conseguir libros en cualquier lugar hace que el término se utilice principalmente para describir a aquellos que disfrutan en gran medida con la lectura.
Aunque no sea un requisito imprescindible para decir que alguien es un bibliófilo, lo cierto es que la mayoría de personas con esta característica comparten una serie de rasgos de personalidad y psicológicos concretos
Uno de los más importantes es la introversión. Los individuos con esta característica prefieren realizar actividades en solitario antes que estar con otras personas, siendo la lectura generalmente una de sus preferidas. Esto no implica que no puedan relacionarse de manera adecuada, sino simplemente que se inclinan por no hacerlo.
Por otra parte, los individuos con un amor mayor de lo habitual por la lectura suelen tener una inteligencia superior a la media. Leer se considera una actividad psicológicamente demandante, por lo que en general solo aquellos individuos más inteligentes de lo normal pueden acabar desarrollando un gran interés por este pasatiempo.
Por último, otro rasgo muy común entre las personas con bibliofilia es la curiosidad. La lectura es una de las mejores maneras que existen de aprender, de entender cómo funciona el mundo que nos rodea y de exponerse a nuevas ideas. Este es uno de los principales motivos que llevan a los bibliófilos a admirar tanto los libros.
¿Qué lleva a una persona a desarrollar un interés fuera de lo normal por los libros y la lectura? Como es habitual en la mayoría de temas relacionados con la psicología, no existe una respuesta sencilla a esta pregunta. Normalmente se considera que el amor a la lectura se desarrolla debido tanto a factores genéticos como a las experiencias vividas.
Hoy en día, aún no se ha identificado un “gen de la lectura”. Sin embargo, diversas investigaciones sobre personalidad en niños apuntan a que existe una cierta predisposición innata a disfrutar con la lectura y a mostrar un interés fuera de lo normal en esta actividad.
Els Bibliòfils de Tito Lessi
De hecho, la bibliofilia podría estar relacionada con otros factores predominantemente genéticos como la introversión, la curiosidad o la inteligencia, como ya hemos visto anteriormente. Aun así, también parece que ciertos factores del desarrollo de la persona juegan un papel importante en la aparición de esta característica.
El más importante es el fomento de la lectura por parte de la familia del niño. Si desde la escuela o por parte de los padres se va introduciendo esta actividad poco a poco, es mucho más probable que una persona acabe desarrollando un gran interés en este pasatiempo.
En principio, la inmensa mayoría de las consecuencias de la bibliofilia son positivas. La lectura es una de las actividades que más pueden enriquecer a una persona; y como tal, no solo no es necesario preocuparse si alguien de nuestro entorno muestra un gra interés en los libros, sino que sería bueno fomentarlo
Sin embargo, en algunas ocasiones el amor desmedido por la lectura puede traer ciertas consecuencias negativas. En casos muy aislados, podría desembocar en bibliomanía, que es una forma de trastorno obsesivo compulsivo relacionada con el coleccionismo de libros.
En otros casos, la elección de la lectura sobre cualquier otro tipo de actividad podría ser un indicador de algún problema de tipo social o personal, como por ejemplo una timidez extrema.
Aun así, esto no es lo más habitual, y solo sería necesario preocuparse si el amor por los libros afecta de manera negativa a otras áreas de la vida.
¿Hace falta tratamiento?
Como ya hemos visto, en la mayoría de los casos la bibliofilia no tiene ninguna consecuencia negativa. Aun así, en las ocasiones en las que sí que produce problemas, puede ser útil enseñarle a la persona estrategias que le permitan compatibilizar su amor por la lectura con el desarrollo de una vida plena y satisfactoria.
“La recuperació i publicació dels poemes complets de l’autor de la DecadènciaPere Serafí i la celebració del seu cinquantè aniversari són algunes de les pròximes activitats de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona. Aquesta entitat, fundada a finals del 1943, ha publicat fins ara 25 volums de luxe i en edició molt limitada dels més variats temes i estils, entre els quals hi ha, per exemple, L’Atlàntida de Jacint Verdaguer, una antologia poètica sobre el tema dels ocells de Salvador Espriu, una versió castellana de Tirant lo Blanc, o la Vida de Ramon Lull, entre molts altres. L’amor per la bellesa dels llibres com a objecte, la preocupació per la qualitat del paper i de la impressió, la
recerca d’il·lustracions adequades i artístiques o la recuperació d’obres que es consideren perdudes o que fa molt temps que no s’editen són algunes de les raons que mouen aquest grup d’aficionats a la bibliofília. L’Associació, de caràcter limitat amb un numerus clausus de 150 socis —que ha estat ampliat recentment—, publica un volum anualment en la mesura en què és possible. No només els aficionats a la bibliofília poden formar part d’aquesta associació sinó també col·lectius i institucions com la Biblioteca de Catalunya o la Biblioteca del Congrés de Washington. Amor pels llibres. El membre de la junta de l’Associació Joan Matabosch vol deixar molt clar que l’Associació no té res a veure amb “una empresa editorial” ni la seva existència suposa una competència. “Els nostres objectius són molt diferents —explica—. Ens mou simplement l’amor pels llibres i la satisfacció que dona recuperar manuscrits oblidats o que un artista reconegut il·lustri el llibre. De fet, una de les coses que més estimula el bibliòfil és la recerca d’exemplars rars a les llibreries de vell. És una cosa fascinant.” A finals d’any l’Associació celebrarà el seu cinquantè aniversari amb diversos actes. Un dels projectes seria fer una exposició dels llibres publicats per l’entitat però de moment això encara està per concretar. A part de
l’aniversari, l’entitat té ja en marxa l’edició en facsímil dels poemes complets de l’autor del segle XVIPere Serafí, que sempre ha estat més conegut com a pintor que com a poeta. El primer llibre que va publicar aquesta entitat el 1945 va ser El Capitàn Veneno, de Pedró Antonio de Alarcón. Entre d’altres llibres publicats per l’Associació hi ha la Crònica de cavallers catalans, de Francesc Tarafa, un dels exemplars més buscats sobretot pels heraldistes per la qualitat dels seus escuts; o la Màscara real, un conjunt d’onze gravats fets per festejar l’arribada de Carles III i la seva esposa a Barcelona, recuperats de nou a partir de les planxes originals del segle XVIII, entre d’altres. Verdaguer i 1992L’Atlàntida, el poema de Jacint Verdaguer, es va editar l’any passat per commemorar el cinquè centenari del descobriment d’Amèrica i està il·lustrat amb dotze aiguaforts i una xilografia a cada pàgina de l’artista Miquel Plana. Antoni Tàpies també va col·laborar el 1987 amb un aiguafort per a cadascun dels volums de XV Sonets de J.V. Foix, i Josep M. Subirachs, el 1991, amb una litografia per a una antologia poètica de Salvador Espriu sobre ocells.
Article:”Cinquanta anys de bibliofília” de Montse Frisach, Avui, 5 agost 1993.
XQ XQ XQ XQ XQ XQ XQ
“La Bibliografía, vastísimo ramo de la actividad humana, se cultivó siempre en los países de más alta civilización por hombres doctos. Nuestros antepasados, cuando aún no existía la imprenta, se cuidaban ya de registrar los manuscritos puestos en circulación. Los bibliotecarios de Alejandría hacían repertorios metódicos, y las noticias bibliográficas de los gramáticos del Imperio romano nos demuestran que esta ciencia no es nada nueva, precisamente por ser de absoluta necesidad para todos; pero aquellas tablas y catálogos eran imperfectos, entre otras razones, por faltar a la mayoría de los manuscritos las fechas y sus títulos fijos. El verdadero cultivo de la Bibliografía empieza, por consiguiente, con la invención del nobilísimo arte de la imprenta, base suprema de la conservación del pensamiento humano y a la cual se debe que la obra de los grandes hombres no haya quedado en las tinieblas.
Las biografías de los grandes escritores, que en todas partes y en todas épocas dejaron manuscritas sus ideas, y especialmente los Repertorios bibliográficos donde se registra su producción, son ayudas preciosas e indispensables para los hombres de estudio, los investigadores, los de práctica profesional, etc., etc., porque todos tienen necesidad de estar al corriente de los trabajos de sus predecesores y contemporáneos, tanto para encontrar un fundamento a las ideas que se sustentan, cuando las hay, como para demostrar la novedad, cuando no hay noticias de otras. Estas colecciones ahorran así el tiempo para el trabajo; por ellas sabemos, ya por deleite en la investigación o para adquirir la justa verdad, de cuántas maneras se ha vertido el pensamiento humano y si se ha expresado completamente o no; las variantes, los errores, las mutilaciones y condenas que sufrieron los textos. Al librero y al bibliotecario les son indispensables para resolver las consultas. En todas las Bibliotecas son necesarias porque nos muestran todas las direcciones del pensamiento y de sus actividades, permitiendo su consulta, sin tiranía ajena ni imposición extraña, seguir libremente el camino que estimamos mejor para el trabajo o la adquisición de la cultura. La Bibliografía, expresión fiel de la cultura, sazonado fruto de la investigación, aprecia por fechas y grados el movimiento intelectual de la humanidad y lo salva del olvido; con razón se la ha llamado el genio tutelar de los tesoros literarios amontonados desde el origen de la ciencia y llave del que escribe. Por carecer de nociones bibliográficas—dijo un maestro—es por lo que tantos hombres escriben sobre asuntos ya estudiados y mejor tratados por otros; por carencia de fuentes bibliográficas se repiten viejos errores. Las Bibliografías donde se registran los libros que contienen todas ideas que en el mundo han surgido son, por consecuencia, los libros más útiles, siendo además los más difíciles de hallar. Por esto son cada día tan buscadas y bien acogidas en todas partes las publicaciones bibliográficas, porque además de ser de verdadera utilidad, ofreciendo ancho camino para el estudio, son indicio evidente de la cultura y civilización de cada época y del país que las produce.
Del llibre de Francisco Beltrán: Biblioteca Bio-bibliográfica. Catálogo de una importante colección de libros y folletos españoles y extranjeros referentes a bibliografía, biografía , bibliología , bibliofilia , la imprenta y sus artes auxiliares, formada , catalogada y puesta en venta por Francisco Beltrán, librero –editor,… Ed. Librería Española y Extranjera, Madrid, 1927.
“Qualitats i avantatges dels Bibliòfils, segons Mr. Jules Richard
“… Jo he notat sempre en els homes que estimen els llibres, grans qualitats de cor, instints generosos de sociabilitat i una exquisida cortesia. Generalment, són alhora aquests homes bons menjadors i bevedors; són, a més, galants amb les dones. L’amor al llibre, és el principi de la perfecció “.
“Després d’haver gaudit de tots els béns d’aquest món en la justa mesura dels meus mitjans i forces, jo puc fer constar aquí, sense hipocresia, que de tots els plaers els que proporciona l’amor als llibres, són, si no els més vius, si més no els més duradors i que més fàcilment es renoven.
En el joc, no es guanya sempre; amb la dones la vellesa arriba abans que la sacietat, ¡Hi ha també la taula! … Però, quan s’ha begut i menjat durant dues hores … ja no es pot més. La pesca! La caça! Es dirà. Per pescar es necessita molta paciència i … que hi hagi peix; per caçar cal tenir bones cames i que hi hagi caça.
Per dedicar-se als llibres, només cal tenir llibres “
Jules Richard: “L’art de former uneix Bibliohéque“, Ed, Rouveyre&G. Blond, Paris, 1883. pp. 128, 152, 153.
XQ XQ XQ XQ XQ XQ XQ
““La Bibliofilia es el amor por los libros; y el bibliófilo es el amante o aficionado a las ediciones de ciertos títulos, a los empastes especiales, al aroma de las páginas, y en general a todo lo que se relacione con mantener una nutrida colección de libros. La bibliofilia, como concepto, surge durante el Renacimiento, época en que los humanistas, reyes, príncipes y grandes señores se dedicaron a recorrer países de Europa en busca de manuscritos, cartas, autógrafos, incunables, y otros tipos de libros sofisticados. El bibliófilo ama la lectura, así como el admirar y coleccionar libros, por lo que arma una gran y especializada colección. Sabe, además, distinguirlas e identificarlas ya sea por la pureza de su texto, su tipografía, ilustración, la calidad del papel y la encuadernación. Los bibliófilos no necesariamente ansían adueñarse del libro que desean: como alternativa tienen el admirarlos en antiguas bibliotecas. Sin embargo el bibliófilo es frecuentemente un ávido coleccionista, algunas veces buscando erudición sobre la colección, y otras poniendo la forma por sobre el contenido con un énfasis en libros caros, antiguos, raros, primeras ediciones, libros con encuadernación inusual, copias autografíadas, etc. Los bibliófilos están organizados: se agrupan sociedades como la prestigiosa «Association Internationale de Bibliophilie» en la que anualmente se reúnen investigadores y acaudalados coleccionistas. En Chile existe desde 1954 la Sociedad de Bibliófilos Chilenos.
Sociedad de Bibliófilos Chilenos
Algunos bibliófilos han tenido un papel relevante para el desarrollo académico y cultural de sus países, como por ejemplo Pablo Neruda,Andrés Bello – a quien se le dedicó el Archivo Central Andrés Bello– el ex Presidente de ChileArturo AlessandriPalma –quien incluso ejerció como bibliotecario entre los años 1890 y 1893 llegando a ser el segundo director de la Biblioteca del Congreso Nacional– y por supuesto José Torobio Medina, célebre bibliófilo, quien tiene a su haber la sala Medina en la Biblioteca Nacional. Cuentan las malas lenguas -en categoría de anécdota, pues no hay referencia al respecto- que el amor del señor Medina por los libros y manuscritos era tal, que algunas veces los «pedía prestados» en las Bibliotecas, valiéndose de sus ropas para ocultar los textos. Un caso extranjero y poco conocido de bibliofilia es el de Marilyn Monroe, quien llegó a tener una biblioteca con más de 400 títulos. Sin embargo, en mi vida como bibliotecóloga, hasta ahora el único bibliófilo de pura cepa que he conocido es el señor Julio Ortúzar, ex Rector y fundador de la Universidad del Pacífico, quien tiene más de 3.800 títulos en una biblioteca especialmente acondicionada. A tanto llega su amor por la lectura, que a los 12 años decidió pedir permiso al obispo para leer a Voltaireporque estaba entre los libros prohibidos por la iglesia.
Biblioteca Congreso Nacional de Chile
Actualmente el coleccionismo de libros antiguos es un instrumento que ocupa el tercer puesto en la cifra de negocio de las grandes casas de subastas internacionales, tras la pintura y la escultura. Tanto así, que Christies ha subastado primeras ediciones por hasta USD 8 millones siendo el caso de «Las aves de América», adquirido por un coleccionista norteamericano. He escuchado a algunas personas señalar que compran una determinada edición sólo por la belleza de las ilustraciones o la delicadeza del empaste, sin que piensen remotamente en leerlo. En esos trances leer es harina de otro costal, sin embargo estimo que la mayoría de los bibliófilos leen el material en el que invierten.
Respecto a publicaciones que traten el tema en español, sólo encontré el «Manual del Bibliófilo Hispanoamericano», publicado originalmente en 1930. Contiene cientos de facsímiles de portadas y primeras páginas de libros antiguos. Conserva cubiertas originales. Es un interesante trabajo de recopilación, con infinidad de bibliografía de libros hispanoamericanos incunables.
Ahora bien, para conocer el otro caso, y retomar la línea del título de este artículo, puedo contarles que la Bibliomanía es la manía por acumular libros. Esto puede asociarse con una enfermedad, pues el fin de acumulación pasa por lo cuantitativo, más que por el contenido o la calidad de la lectura. El Bibliomaníaco tiene el perfil de los acaparadores compulsivos, quienes poseen un número siempre creciente de libros (u objetos) que no necesariamente usan o leen, aunque también se les relaciona con un desorden obsesivo-compulsivo (TOC). Para el bibliomaníaco el criterio de selección no es la belleza, calidad o exclusividad de la edición, sino que es la acumulación. Gracias a ello logra aplacar su afán, hasta que nuevamente vuelven sus ganas de conseguir más libros.
Sin embargo, independiente de las descripciones y conceptos, hay un elemento en común: el amor por los libros como un objeto que va más allá del acto de leer. En mi búsqueda de información respecto al tema encontré un término anglosajón que me interesó bastante: los «Book Lovers», personas a quienes les gusta leer y que además se rodean de un sinfín de objetos relacionados con el ejercicio de la lectura. Pueden ser marcapáginas (destaco la colección de la bibliotecaria Chilena Olga Sotomayor), pins, libretas, collares, aros, tazones, poleras, e incluso muebles como sillones y lámparas hechas a partir de libros. A tanto llega esta afición, que he encontrado buenas sugerencias de regalos para los «Book Lovers» en internet. Personalmente me considero una buena lectora con muchas características de Book Lover.
Amantesde los libros y de la lectura hay por todos los rincones del mundo, y si este amor se relaciona con los objetos y el diseño eso es sólo una prueba más de lo significativo que puede llegar a ser el libro, y las implicancias que ha llegado a tener en la sociedad.
Biblioaprenent 
