Parades llibres vells al Paral·lel
“El poble no compra llibres, es la lamentació més corrent entre editors, llibreters i escriptors. No és aquesta la veritat, però si té quelcom que s’hi acosta. Veureu poques vegades obrers dins de les llibreries de nou. Són moltes pessetes cinc, sis o set, que costen els llibres nous i, com és natural, ni els llibreters, ni els editors, ni els escriptors fan un gran negoci. Però el fet que el poble, el poble modest, no entri a les llibreries a comprar llibres, no vol dir que aquest poble no llegeixi.
Al Paral·lel, el Montmartre barceloní, com en diuen – per tal de plagiar sempre coses foranes – hi veureu els diumenges i dies de festa, una estesa de la vora d’un quilòmetre, on es venen llibres. Parades d’encants les unes, sense ni això les altres. Es aquí on el poble, aquell poble de què parlàvem abans, ve a assortir-se del seu aliment espiritual.
A milers desfilen els curiosos, els bibliòfils, els que volen comprar llibres per poc preu, les criatures que amb deu cèntims s’enduran a llurs cases un munt de setmanaris per a infants, les noietes que cerquen revistes de modes i novel·les blanques o roses, per poc preu, gent d’espardenya i de barret s’hi barreja davant les parades de llibres. Qui cerca un exemplar rar, qui, novel·les d’aventures, qui, clàssics, en resum, a la Fira del Llibre, al Paral·lel, hi ha compradors per a totes les matèries, les ciències, les arts, les especialitats, la història i la novel·la tenen compradors:
Havem preguntat a un llibreter:
-Es ven molt?
-Ara comença l’època de vendre.
-Per què?
-A l’hivern és quan hi ve més gent. Els uns per prendre el sol, els altres ja decidits a comprar.
-I compren tots?
-Això no us podria assegurar, però és difícil que qui vingui ací se’n vagi sense, almenys, un llibre.
-Els preus?
-Els preus són a l’abast de tothom. Aquí es poden fer compres des de cinc cèntims endavant.
-El preu mig dels llibres?
-Entre sis rals i tres pessetes podeu trobar-hi els vostres favorits.
-Quin llibre és el que més abunda?
-Els que llegíem nosaltres quan érem menuts
-Es que no es ven el llibre de viatge i d’aventures?
-Sí, però no com abans. Ara, la gent menuda ja vol endinsar-se pel camí de la cultura que en podríem dir-ne social. Els llibres dels escriptors cèlebres són molt buscats. Després els sociòlegs.
-Se’n venen molts cada dia?
-Encara que és molt difícil fixar un nombre, puc gairebé assegurar-vos que la venda gira a l’entorn d’uns quinze mil volums.
-Caram!
-Sí, no se n’estranyi. No, però, són tots llibres de preu. Aquest nombre és comptant-los tots.
-D’on us proveïu de llibres?
-Aquests llibres provenen de biblioteques particulars que, vinguts a menys els seus propietaris, es veuen obligats a desfer-se’n, no sense gran pesar, i d’altres, que una vegada llegits se’ls venen.
Parades llibres Paral·lel
-Quin és el preu mig a què es venen els llibres ací?
-La meitat del preu de nou, aproximadament, encara que gairebé sempre es regateja i cal rebaixar un xic.
-Quin és el públic que més abunda?
-El modest. Ací hi veureu molts treballadors que en lloc d’anar a fer el vermut, surten, al matí, amb la mainada a prendre el sol i esmercen en llibres els cèntims que haurien d’esmerçar al cafè. En aquest aspecte el poble ha millorat en un cent per cent.
-I a què ho atribuïu?
-Avui gairebé totes les entitats polítiques i socials disposen d’una biblioteca. Això desvetlla en els homes el gust de llegir i quan aquest ha arrelat, cosa que costa ben poc, llavors senten un pessigolleig per posseir-ne, de llibres, que augmenta a mida que augmenta el nombre d’aquests.
-I a res més?
-Teniu en compte també el preu. Al cap de dos mesos d’haver sortit un llibre al carrer, és gairebé segur que se’l pot trobar ací per la meitat de preu. Això és un incentiu poderosíssim, puix que el comprador modest pensa que amb el preu d’un en podrà adquirir dos, amb tal que esperi un curt temps.
Ja ho veieu, senyors editors, llibreters i escriptors. El poble llegeix i llegeix molt. Ara comença ja a saber diferenciar entre el que li convé i el que no, i a mida que va prenent gust a la lectura augmenta el seu desig de llegir més encara. Però els preus són molt alts per als modestos. No volem dir-vos que voleu guanyar massa ni que els vostres preus són exorbitants, però no digueu tampoc que el poble no llegeix. El que passa és que no llegeix tot el que voldria…
Article: “La Fira del Llibre al Paral·lel” de Marius Vives, en La Humanitat del dia 13 de setembre de 1932.
Parades llibres Paral·lel
XQ XQ XQ XQ XQ XQ XQ
“ No me niego a encontrar los libros por Internet, esa enorme y útil librería, biblioteca, universal, pero no es placer comparable con el de una tarde en una librería de viejo. El placer de tropezarnos con algo que no buscamos. Con un libro del que no conocíamos siquiera su existencia. Ese inesperado placer ( no se) encuentra en ningún servidor de la red. El azar está del lado de los libreros de viejo y de sus buscadores. Acabo de leer un hermoso libro de publicación reciente – uno puede tener dos amores a la vez – escrito por un buscador de libros, un escritor francés llamado Jacques Bonnet, se titula “Bibliotecas llenas de fantasmas”, habla de nosotros mismos, de nuestro males y nuestras alegrías. Dentro de poco, como todo libro interesante, lo podremos encontrar entre vuestros libros de saldo. Comienza con esa confesión de Juliano – el querido apóstata -: “Unos aman los caballos, otros los pájaros y otros las fieras; yo, desde niño, estoy poseído por un terrible deseo de poseer libros”. Hace un recorrido por pequeñas historias que nos recuerdan a nosotros mismos. Y termina reflexionando de esta manera: “Los libros de mi biblioteca son como casas antiguas, llenas de presencias de hombres y mujeres que vivieron en ellas en el pasado, con su lote de alegrías y aflicciones, de amores y odios, de sorpresas y decepciones, de esperanzas y renuncias. Pensándolo bien, sólo he vivido en casas viejas… “ Yo estaba pensando en mis amigos letraheridos, ellos también viven en casas viejas, en casas que como sus libros, como los míos, también conocieron otras vidas. ¿Seremos raros, excéntricos, antiguos y extinguibles? ¿ Terminaremos siendo como nuestros libros?
¿ Nos pasará aquello que le ocurrió a José Emilio Pacheco con un libro: “Lo compré hace más de quince años. Pospuse la lectura para un momento que no llegó jamás. Moriré sin haberlo leído. Y en sus páginas estaban el secreto y la clave”. Ojalá el libro que encontremos, hoy mejor que mañana, el libro que nos está destinado.
Pregó de la XXXIV Feria del Libro Antiguo y de Ocasión, Javier Rioyo, Asociación de Libreros de Lance, Madrid, 2010 ; p. 8-9.
Biblioaprenent 