Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bibliofília’ Category

Frases sobre Bibliofília 771

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Fires i Mercats, Llibreries, Llibreters de vell, Oficis del llibre, Old books on 12/06/2023|

“ Aquest any en fa 10 que va instaurar-se la Festa del Llibre, la qual, com totes les coses de la nostra terra, són del tot ben simpàtiques, puix donen una nota de color a la ciutat amb les seves instal·lacions en ple carrer, que durant les hores de la nit Barcelona té un aspecte de Festa Major barcelonina, que és un goig per a l’esperit de tot bon català.

Primerament, dita festa es celebrava el 6 d’octubre; més tard es traslladà al dia 23 d’abril, festivitat de Sant Jordi, patró de Catalunya, i així poder els catalans, amb una sola diada, simbolitzar dues festes: una de cultura i l’altra patriòtica.

Curiositats de Catalunya, que s’ha adherit sempre a totes les belles coses i costums de la nostra animada Catalunya, es llença també avui al carrer per entonar l’al·leluia en aital hora d’expansió espiritual que demostra el grau de cultura de la nostra terra.

Avui, en la diada de la Festa del Llibre de 1936, quan el poble català ja no és l’infant del segle passat, quan se sent ja ben imposat de la vàlua que per a les naixents cultures representa una flama de l’intel·lecte estampada en el paper, avui que el nostre poble català ja sap que l’estudi enforteix el cervell dels homes i els fa independents, avui ja no necessita cap consell, ¿ Ja era hora que el poble despertés!

Doncs bé, per la vostra biblioteca particular, per la del Centre on esteu associat per a fer un bon present en aital diada com avui, 23 d’abril de 1936, adquiriu el vostre llibre; trieu-lo, amb cura, o preneu-lo a l’atzar, tant se val. Avui, els llibres, per la llur significació, són com les roses: totes són boniques i fan olor.

Posant el màxim esforç i voluntat, adquirint llibres, avui, data de la Festa del Llibre, coopereu a donar relleu a la nostra Cultura pàtria, davant la humanitat.

“No hi ha llibre dolent que no contingui alguna cosa bona”.

Ni millor amic que el llibre.

Ara bé: si en un llibre dolent hi podem trobar alguna cosa bona, ¿ quin doll de bondat i bons coneixements no trobarem en un llibre excel·lent, que per sort de la nostra cultura són nombrosíssims, els que posseeix la literatura catalana?

Article: “Diada del Llibre” de Romà Canivell, en la revista Curiositats  de Catalunya, nº 16, del dia 18 d’abril de l’any 1936.

XQ    XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ

“ Me fascinan esos libros que tienen fragmentos de historias. En la Biblioteca Nacional de Bolivia encontré un libro de Ciro Bayo hecho cisco que era el dietario de las conquistas de un puntilloso donjuán andino: allí estaba anotado el cómo y el hasta dónde y el y a qué hora y con quien. Qué bárbaro el erudito.

Eso sí, las escenas de caza de los bibliómanos me recuerdan las tabernas frecuentadas por cazadores y pescadores que hablan de sus capturas y conforme avanzan los tragos estas se hacen mayores, grandiosas… ¿ Y usted cómo lo sabe¿ Porque soy de la partida.

A ratos sueño con encontrar la maleta perdida de Pío Baroja, aquella que tal vez perdió cuando regresó de su refugio parisino, y en su interior alguno de los libros que, salvo los títulos, no aparecen por ningún lado. ¿ Por qué no? No hay librero o bibliómano que no pueda contar alguna historia asombrosa de lo encontrado en los estantes, trastiendas, sótanos, casas muertas visitadas.

Y vuelvo a Baroja cuando habla de la piratería de los bibliófilos diciendo que Bartolomé José Gallardo, el del Caco cuco fajín bibliopirata, era el Tempranillo de las bibliotecas. He visto robos de libros pintorescos y peleas propias de navajeros motivadas por un quítame allí ese libro. Recuerdo haber salido de una casa ruinosa arrastrando un saco lleno de libros por las escaleras, entre maldiciones, juramentos y una nube de polvo, por culpa de unos libros que me querían sacar del saco una vez pagados. En Bolivia, mis amigos bibliómanos comparten trago literario de altura, erudito y salvaje, pero se cachean antes de salir de la casa de turno como parte de un ritual… “¡ Hermaniiito, queriiido!”

En una novela que me traigo eentre manos hay una librería de viejo – que es algo que Chesterton decía que debería haber en todo barrio que se preciara -, donde venden los libros que has perdido, los que te han birlado y los que quisiste tener y nunca viste porque tal vez ni siquiera fueron escritos, solo soñados, que también pasa. Y en estas seguimos escribiendo libros, hurgando en ellos como pilillejas, de caza y pesca, cada cual con su particular manía en el zurrón. Sé que hay gente, mucha, demasiada, a la que los libros le dejan frío, pero que mundo más ingrato sería este sin libros, sin libreros y sin librerías de viejo

Pregó de la XLIII Feria del Libro Antiguo y de Ocasión, Miguel Sánchez-Ostiz; Asociación de Libreros de Lance, Madrid, 2019; p.6-7.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 770

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Biblioteques, Fires i Mercats, Llibreters de vell, Old books on 06/06/2023|

“ La tercera impremta ha estat instal·lada al Monestir de Montserrat en ple segle XX l’any 1918, quan s’adonaren del necessari que era, per a ells, tenir impremta pròpia, per a ús particular de la Comunitat benedictina existent al Monestir de Montserrat.

¿Quants i quants, dels mils i mils de devots que pugen cada any a la santa muntanya de Montserrat, suposaran que darrera de les parets del Monestir es desenrotlli una vida tan activa, quan tot fa suposar que en les cel·les dels monjos solament existeix estudi seriós i devoció santa, degut a la Regla per la qual es regeix l’Orde benedictí?

No és pas així. Insospitats tallers dels rams més necessaris per a l’existència humana, es troben dintre dels grandiosos edificis del Monestir de Montserrat. Entre ells ocupa un lloc preeminent la impremta, moderníssima del tot, puix va ésser instal·lada l’any 1918.

La seva biblioteca, encara que estrictament no té relació amb els tallers d’impremta, és el seu derivat immediat. Conté, dita biblioteca, uns 80.000 volums, degudament ordenats per orde alfabètic, i col·locats en prestatges adients.

La impremta actual la tenen instal·lada, igualment que la biblioteca i enquadernació, a l’últim pis del Monestir, tocant a les majestuoses roques de la muntanya.

Està instal·lada de tal forma, que resulta un veritable model de netedat i distribució.

Curen de dita impremta els mateixos monjos, qui són excel·lents impressors, els quals passaran a la història d’una manera rellevant.

Guillotina Krause

El material és abundant i ben dipositat; de maquinària, el taller n’està ben proveït.

Tenen una gegantina guillotina “Krause”, com molts tallers d’impremta importants voldrien i no tenen. Al mig del local hi tenen una màquina plana de les més perfeccionades, d’una de les més bones marques alemanyes; una Minerva i una Boston completen les màquines d’imprimir.

Com a cas notable es pot citar el que també tenen instal·lada una màquina de compondre, proveïda de calefacció elèctrica, sistema molt propi i adequat per aquesta mena de màquines.

Els treballs que actualment surten de la impremta de l’Abadia de Montserrat competeixen amb els millors que surten de les premses dels tallers més importants d’Europa.

Una de les obres que l’any 1923 tenien a punt de començar era el Catàleg de la Biblioteca, obra que ocuparà vuit grossos volums.

L’Orde benedictí ha sentit sempre fervor pels llibres, la qual cosa resta demostrada, fent notar que Sant Benet, al segle VI, en fundar l’Orde benedictí, va prescriure que cada monjo, durant la Quaresma, havia de llegir, de la respectiva Biblioteca, alguns còdexs, la qual cosa indica l’existència de llibres a aquells monestirs en aquella tan remota època. I sabut és que la cultura antiga, de la qual en són expressió clara les obres de l’antiguitat clàssica, va ésser conservada en els llibres que posseïa l’Orde benedictí en les seves biblioteques, i que els monjos salvaren en les invasions dels bàrbars, per poder multiplicar els seus textos i poder-los perpetuar  a través de les generacions.

A partir del regnat de Carlemany, van ésser creades biblioteques, gràcies al mutu intercanvi de llibres.

Els més importants dipositaris de la cultura antiga van ésser les Abadies de Montecassino, Boblio, Melmesburry, Lindisfirne, Luxenil, Ripoll, Saint-Gall, Fulda, Corbie, Tours i algunes més, en quins monestirs hi havia locals destinats especialment a “scriptorium”, on, en la major quietud i assossegament, eren transcrits els còdexs, i també van crear escoles per fomentar el saber humà, en les quals hi havia ensenyaments de llatí i grec, ajudant així a la formació d’especialistes aptes per a multiplicar les obres de l’antiguitat clàssica, a l’ensems que quedava perpetuat el coneixement d’aquelles llengües mares. Les cèlebres escoles de la cal·ligrafia carolíngia; els il·luminadors de llibres; l’enquadernació sumptuària, dels codis litúrgics de finals del segle X a principis del segle XI. Tracta després, molt breument, de l’art xilogràfic, predecessor de la tipografia, i en ocupar-se d’aquesta, queda plenament provada la tesi de l’autor referint-se a un text de l’Abat Lleonard ( segle XV), posat al davant d’un opuscle de Alcuino, que va imprimir-se al monestir de Ottoferum, on l’Abat recomanava als monjos, d’una manera eficaç, l’exercici de la tipografia.

La tercera impremta montserratina ( excloem la de campanya, ambulant, de la guerra antinapoleònica o de la Independència), la continuadora de les de Lushner i Rosembach, destinada a obra de pau i d’estudi, sembla cridada a donar el to d’art Bibliotipogràfic d’aquesta regió hispànica, ja que als esmentats monjos no els interessa la part de treure’n beneficis ni es disposen a la competència en el ram.

Va ésser inaugurada el dia 17 de març de 1918, per l’Abat dom Antoni Mª. Marcet, al qual desitgem que, a través dels segles, les seves produccions puguin servir d’exemple edificador, i, de moment, com a mirall i guia en els tallers on, esguardant solament la part industrial, deixen negligida la part artística, de què es ressent tant l’actual moment tipogràfic en ple segle XX, segle de decadència artística i de forta tendència industrial. 

Article: “ Història de la impremta a Montserrat” de R. Canivell, a la revista Curiositats de Catalunya, nº12 del 21 de març de 1936.

De instructione novitiorum. De quattor virtutibus cardinalibus, impressor Johannes Luschner, Montserrat, 1499

XQ    XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ

“ Juan Perucho decía que si compraba libros era porque estaba seguro de que en alguno de ellos iba a encontrar algo que le era precioso para explicarse su propia vida, un secreto, una revelación. Contaba que había encontrado la edición original de la Enciclopedia en un trapero cerca de su casa y en su interior un sobre a él dirigido, pero vacío y parodiaba la tortura que suponía el no saber lo que podría haber contenido aquel sobre.

De hecho sabemos que algunos libros esconden secretos, cartas, mensajes de náufragos, testamentos breves, exorcismos… Los de la husma siempre esperamos encontrarnos con el libro improbable. Nos asomamos a derribos y hasta al mendigo borrachito que en una esquina apartada y bajo la lluvia, ofrece des jolies petites choses que resultan ser la edición original de los poemas de Paul Morand. Dedicatorias asombrosas, libros que salen de una ruina, de un agobio, de una guerra, de un pogromo y de un saqueo antisemita, como vi en Bucarest, y que tienen detrás biografías que decimos novelescas y tal vez solo son trágicas.

Las bibliotecas son autorretratos y cuando se desbaratan aparecen rostros que no conocíamos, así por ejemplo aquel capitoste falangista, gente de orden, tradición y  arenga, que, lápiz en mano, era un lector aventajado y puntilloso de Henry Miller; Pierre Mac Orlan dedicándole su Manual del perfecto aventurero a la amante de Céline y Paul Morand a la esposa de Otto Abetz; un amante despechado escribiendo, al margen de las memorias de Maud de Beleroche, la crítica acerba a sus hazañas amatorias; una dama anotando de manera muy sentida que aquella mañana habían fusilado a Brasillach… insultos, juicios categóricos, devociones y venganzas que serpentean o salpican los márgenes, en su secreto. No todos los libros de viejo que compres encierran un misterio o un jirón de historia, pero casi, y si no, te los inventas.

Pregó de la XLIII Feria del Libro Antiguo y de Ocasión, Asociación de Libreros de Lance, Miguel Sánchez-Ostiz ,Madrid, 2019; p.5-6.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 769

Posted in Bibliofília on 31/05/2023|

Marca d’impressor de Rosembach

“ No hi ha persona erudita en les Arts del Llibre, principalment a Espanya, i Catalunya d’un mode particular, que desconeguin la importància arqueològica professional que contenen les dades històriques de les dues primeres instal·lacions tipogràfiques efectuades als principis de l’art, dintre del cenobi benedictí, d’aquella rara i excepcional muntanya, característica, com poques, degut a la seva particular naturalesa i estructura.

El dia 21 de maig del 1498, el Monestir de Montserrat, que encara no tenia impremta pròpia, va rebre de l’impressor barceloní Joan, estampador, 18.000 exemplars de Butlles d’indulgències, nombre crescudíssim en aquells temps.

El dia 22 de maig del 1498, també rebien del mestre impressor Miquel, de Barcelona, 794 exemplars de Butlles destinades també al Monastir de Montserrat.El dia 28 de desembre del 1498, arribà al Monastir de Montserrat l’impressor Joan Luschner, contractat a Barcelona per Fra Pere de Burgos i Fra Pere Camps, per a instal·lar una impremta al Monastir de Montserrat.

Un dels primers segells de la impremta de Montserrat

Acompanyaven a Luschner, Udalric Belch, de Ulma, qui fabricava la tinta; Udalric de Saragossa, qui donava la tinta a les formes; Tomàs, caixista; Enric Squirol, estampador; Joan, tirador de la premsa; un altre també anomenat Joan, caixista; Just, tirador de la premsa i estampador.

El dia 7 de gener del 1499, al Monastir de Montserrat es signat un pacte entre el Prior del Monastir, d’una part, i Joan Luschner, mestre d’impremta, ciutadà de Barcelona, de l’altra, per la impressió de quants Breviaris i llibres volguessin el Prior i Comunitat, comprometent-se, l’impressor Luschner, a posar-hi el paper i gènere necessari, pagant el transport del menjar i beure, a més del jornal, als operaris.

El Prior , en nom de la Comunitat del Monastir de Montserrat, s’obligà a donar habitació, en el Castell d’Olesa, al mestre impressor Joan Luschner, a la seva muller i un fill, i a pagar les tintes.

El dia 18 de gener de 1499, es troba la primera notícia de la fosa de tipus d’impremta a Espanya, i és amb aquesta mateixa data que hi ha escriptures que fan referència a la instal·lació de la impremta.

Segons es desprèn, Joan Mock signava Ans Moco, suís o belga, havia de fondre els tipus de lletres a complerta satisfacció, corrent al seu càrrec, el metall i totes les altres despeses que poguessin ocasionar-li el seu compromís.

A més, venia obligat, corrent pel seu compte les despeses, a anar a Perpinyà, pels punxons, i també a ajustar les matrius i donar proves de les lletres que tenien de servir per imprimir els Missals.

El dia 1 de maig del 1500, l’impressor Luschner i els seus oficials perllonguen el seu contracte amb el Monastir de Montserrat, fins el 15 de novembre de l’esmentat any.

Del 4 de febrer del 1499 al 15 de novembre del 1500, s’imprimiren al Monastir de Montserrat, 7.691 exemplars de diferents obres, algunes d’elles, però, eren simplement opuscles.

Els devia complaure el resultat de la impremta, i quan s’exhauriren les existències, els monjos acordaren portar a Montserrat una altra impremta, per a poder gaudir de la natural comoditat que significava poder tenir-la sempre al costat d’ella.

El segon contracte s’estipulà amb el cèlebre alemany Joan Rosembach, qui tenia ja impremta a Barcelona, i que figura en la història entre els més notables impressors ambulants, i per tal circumstància va ésser el primer que s’instal·la a la ciutat de Perpinyà, on, el mateix que a Tarragona ( 1499–1500), va acreditar la seva personalitat i el seu art amb el Breviarum Elnense ( any 1500), notable edició litúrgica, a dues tintes.

El lloc on dit impressor va romandre més temps fou a Barcelona.

Rosembach va emportar-se el que necessitava, del seu establiment de Barcelona, per a instal·lar-se al Monastir (1518 a 1522), secundat pels operaris, Guillem, caixista; Vendel, llenguadocià; Joan, Pere i Martí.

Instal·lats tots dalt d’aquelles serralades, en un ambient de tranquil·litat, que porta la suau concentració de l’esperit, els convidava a les pràctiques de l’art.

També hi estigué un tal Dionís, de qui es diu que són les vinyetes, inicials i lletres.

En 8 mesos es van imprimir 3.001 exemplars de quatre obres distintes.

Dues oficines tipogràfiques tingué el Monastir de Montserrat; una, al segle XV, i l’altra al segle XVI, quan era cosa fàcil carregar, premsa, caixes i atuells, en dues mules, per a ésser transportades no solament d’una comarca o població a l’altra, sinó també d’un país a l’altre, com s’acostumaven a fer els transports en aquells remots temps.

Aquella impremta solament va tenir per objecte subministrar bé i uniformement, i amb normal promptitud, les principals comunitats hispàniques de l’Orde benedictí. El negoci comercial no els interessava. Article de R. Canivell: “Història de la impremta a Montserrat”, en la revista Curiositats de Catalunya, n112, del 21 de març de l’any 1936. ( Cont.)

Marca d’impressor de Rosembach

XQ    XQ   XQ    XQ    XQ    XQ    XQ

“ A comienzos de los ochenta, Madrid era algún amigo y sobre todo las librerías de viejo, la Cuesta de Moyano, el Rastro. Lo demás, salvo las casas de comidas asturianas, podía esperar o estaba en un muy segundo plano. Para cierta gente así sigue siendo: la feria de primavera y de otoño, los encuentros azarosos a su sombra, escritores, editores, lectores…

Personajes de aquel Madrid: don Alfonso Riudavets, barojiano entre los barojianos, que tenía familia en Pamplona y que 30 años después se acuerda de un libro que me vendió: el Examen de ingenios, del navarro Juan Huarte de San Juan; Berchi con su carrito en el Rastro, librerías desaparecidas, aquella fantàstica de Molina, otras que ya no son lo que fueron, escenarios de novelas desordenaadas, tabucos, almonedas… Y Manolo Gulliver en su librería de la calle de León, lugar de encuentro de una generación de escritores y pintores. Casi diría que los viajes a Madrid no tenían otro objetivo que ese, la husma libresca.

Rastro de Madrid

Si hablo de libros, tengo que hacerlo de bibliófilos. Con mucha coquetería, Juan Perucho hablaba de la fatigosa tarea de enseñar libros, cuando se veía que disfrutaba horrores haciéndolo. Pero si fatigosa es la tarea de mostrarlos, la de seguir a un bibliófilo en campaña es agotadora. Una vez, en París, en otra vida, tuve una jornada de caza con un bibliófilo infatigable que empezó antes de que abriera la primera librería y al caer el día, en la otra punta de la ciudad, me rebelé y le juré que o entrábamos en el primer bar que estuviera abierto o me sentaba en la acera. Convino ante el temor de que cumpliera mi amenaza, y hasta le gustó el petit calva que tomamos. Error el mío porque el popular traguito le dio renovadas fuerzas exploradoras al trote largo: fue un “agujero normando” para su bulimia libresca.

Pregó de la XLIII Feria del Libro Antiguo y de Ocasión, Asociación de Libreros de Lance, Miguel Sánchez-Ostiz ,Madrid, 2019; p.4-5.

Read Full Post »

Bibliodiccionari CXV

Posted in Bibliodiccionari, Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Paraules on 26/05/2023|

Biblioartefacte: paraula trobada en el llibre Màgia Portàtil  d’Emma Smith (Ariel, Barcelona, 2023). En el setè capítol parla de: “Les religions del llibre”, i a les pàgines 126-127 menciona aquesta paraula quan escriu sobre el canvi que hi va haver de Rotllo de papir o d’un altre material a Còdex. Escriu que Marcial1 en un dels seus epigrames diu:” Tu que vols que arreu et segueixin  els meus llibres, i pretens que ells siguin en el llarg viatge companys, els has de comprar de pergamí, que està oprimit en taules molt petites. Que els grans volums es quedin als prestatges; però a mi, complet, em pots portar en una mà”. I finalitza (Marcial) amb un descarat anunci publicitari per al venedor d’aquests desitjables biblioartefactes:” I per tal que no ignoris on comprar-me, i perquè tota Roma no discorris, Lector, amb gust, et seré de guia… “.

1.- Marc Valeri Marcial: poeta llatí ( Bílbilis dC41 – 104dC), cèlebre pels seus llibres d’Epigrames. Aquest aquí esmenat és el segon del Llibre Primer.

Bibliobebè: en el llibre a dalt esmentat, a les pàgines 223-224,  i parlant dels incunables diu l’autora: “El terme tècnic per als llibres publicats en el període inicial de la impremta, abans de 1501, és ‘incunable’, que prové de la paraula llatina que designa els bolquers o el bressol. Són bibliobebès, nens petits de la guarderia de Gutenberg. Sovint es parla dels llibres en termes d’esperança de vida i, essent objectes fets a partir de materials biològics, igual que nosaltres, és cert que maduren amb el temps. Les cobertes empal·lideixen, les pàgines esgrogueeixen i s’arruguen, els lloms es tornen menys flexibles i els marges floreixen i s’omplen de taques per l’edat”.

BibliObjecte: En el llibre Màgia Portàtil, parlant del què és un llibre, explica l’autora que per a Garrett Stewart2 un llibre es pot anomenar Bibliobjecte ( BibliObject) quan és un objecte artístic o una escultura conceptual. Diu Garret:”Retirat de la circulació (el llibre) per a la seva consideració com a  objecte, material de lectura reduït a centímetres o metres cúbics de superfície treballada, tota meditació verbal desapareix i es transforma en suport físic”. Més informació a: https://joomla.arlisna.org/images/reviews/2011/09/stewart.pdf

2.-Bookwork: Medium to Object to Concept to Art, by Garrett Stewart. University of Chicago Press, June 2011. 249 p. il·l.. ISBN 9780226773919.

Exemples de BibliObjects a: Queering the BibliObject. Exposició l’any 2016 en el Center of Book Arts de New York.

Biblio-Discografía (2): La Comisión de Sonoros de la Asociación de Documentación Musical tira endavant la creació d’una biblio-discografia, un projecte, SURCOS, que en diferents fases pretén recopilar totes les discografies de música, compositors o intèrprets espanyols.

Biblioexperimenta: Tots els divendres, de 17.30 h a les 19.30 h, a la Biblioteca El Carmel-Juan Marsé i del 19 de maig al 28 de juliol, aprèn Robòtica i llenguatge de codificació. Adreçat a famílies amb infants a partir de 4 anys i tots els públics a partir de 12 anys. Veniu a experimentar amb tots els recursos tecnològics que us oferim a la biblioteca.

Biblio-holocausto: crema de llibres. En totes les èpoques s’han produït aquestes cremes, però no havia vist mai la paraula Biblio-holocausto, que aquí la fan servir perquè parlen de la crema per part d’estudiants nazis l’any 1933 a Berlin.

Bibliokepos: L’ICAS impulsa ‘Bibliokepos‘, el projecte per conscienciar i reflexionar sobre el canvi climàtic que es desenvolupa a la Xarxa Municipal de Biblioteques de Sevilla realitzat per Luces de Barrio, Premi New European Bauhaus de la Comissió Europea.

El projecte, en la vuitena edició, amb l’impuls del ”Instituto de la Cultura y las Artes del Ayuntamiento de Sevilla” es durà a terme a les biblioteques municipals, com a espais urbans imprescindibles des dels quals reflexionar , dialogar i conscienciar sobre el canvi climàtic i que s’inspira en el nom de l’escola filosòfica fundada per Epicur als afores d’Atenes…

Per assolir aquests objectius, el projecte s’articula al voltant de tres pilars com ara la reorganització de la col·lecció de llibres de les biblioteques i la creació d’una bibliografia compartida de manera participativa (fons), la facilitació de trobades entre les comunitats de les biblioteques amb referents nacionals i col·lectius de la ciutat vinculats al canvi climàtic (diàlegs) i un tractament i transformació del seu espai físic (refugis).

I a Instagram més imatges sobre Bibliokepos: https://www.instagram.com/lucesdebarrio/

Bibliomoneda: paraula trobada en el llibre Màgia Portàtil d’Emma Smith (Ariel, Barcelona, 2023). En el tercer capítol parla de “Nadals, llibres obsequi i abolició”, i entre les pàgines 74-75 apareix la paraula “bibliomoneda”. Escriu que cap als anys trenta es va iniciar la venda de llibres mitjançant uns vals-regal que s’oferien per canviar per llibres amb l’avantatja que no calia amoïnar-se en pensar quin llibre li agradaria o no a l’ obsequiat. Diu l’autora:” Els dissenys i els anuncis que es van fer inicialment posaven l’accent en les possibles dificultats a l’hora de regalar un llibre, cosa que aquesta nova i intel·ligent bibliomoneda obviava:’ ¡El seu problema està solucionat! Així no hi ha risc d’enviar el regal equivocat: podrà escollir el llibre que li agradi a ell”.

Biblionomicon: vlok alemany sobre Llibres amb ressenyes, crítica i històries de llibres. Es pot seleccionar idioma.

Biblioshiny : és una aplicació brillant que proporciona una interfície web per a bibliometrix.

Bibliotour: en el vlok Ciudad Literaria de la ciutat de México organitzen Bibliotours, passejades literàries per llibreries, biblioteques i llocs amb història llibresca.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 768

Posted in Bibliòfiles, Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Llibreries, Llibreters de vell, Oficis del llibre, Old books on 22/05/2023|

Façana de la Impremta Cormellas, en el carrer del Call 14 de Barcelona

“ A Barcelona, durant el segle XVI, l’art de Gutenberg va tenir més preponderància que en altres llocs de la Nació.

Es pot assegurar que a mitjans del segle XVI solament tenia Barcelona dues impremtes, o oficines d’imprimir, i a finals d’aquella centúria ja comptava amb cincimpremtes.

A partir d’aquest moment, l’art de Gutenberg pren tal volada que durant la centúria de 1600, teníem instal·lades a Barcelona unes 30 impremtes, havent-n’hi de tan importants com la d’en Cormellas, la qual es suposa que, sols despesades en material, tenia invertides unes 67.250 ptes., i també en aquella època es parla d’una de renom, dels germans Vilella, tan ben assortida, que es pot dir que no es troba a mancar res del necessari a una impremta en aquella època, per poder compondre llibres de Cor, Missals, Breviaris, i tot el referent a llibreria.

Les indicades impremtes tingueren una existència llarga, però a totes les existents pels anys 1683 es té d’afegir una altra que precisament s’instal·là al carrer de Cotoners, on ja feia anys hi havia instal·lada la d’En Rafael Figueró, la qual comptava amb molt de crèdit entre els barcelonins.

Marca d’impressor de Rafael Figueró

El fundador de la nova impremta és Joan Jolis; segons les notes que tinc recollides, respecte a l’obra de l’impressor, tinc de fer constar, com a notable, la primera obra sortida de les seves premses, que fou la que porta per títol “Tu vida es tu fruto, Adán”, escrita pel Pare Fr. Carles Vives, ermità profés de Sant Pau i preceptor d’Humanitats, en la vila de Miravet d’Ebre.

Van seguir altres de diferents autors que van posar a prova l’activitat i constància en el treball d’aquell Jolis, que fou mestre en l’art d’imprimir.

Aquest cognom, com el nom d’en Joan, vénen repetint-se des de fa més de setanta-dos anys, la qual cosa indica que hi havia Joan Jolis, pare i fill, impressors.

Marca d’impressor de Joan Jolis

El 1775, s’acabà de publicar l’edició del “Quixot”, que va ésser valorada amb tipus i gravats al boix, i figura en la Bibliografia Cervantina com una de les primeres edicions fetes a Barcelona, d’aquell llibre immortal, fet pel rei de la literatura castellana.

Devia haver mort el segon dels amos de la impremta de referència, per quant surten impressors d’aquella casa amb el nom de Hereus de Joan Jolis.

Els Hereus, als pocs anys cedeixen la impremta a Bernat Pla, i a comptar de 1764 surten els impressors de l’antiga casa de Jolis a nom de Bernat Pla. Sots la nova firma, aquesta augmenta notablement, dia per dia, la seva reputació i crèdit, i sens dubte és una de les que gaudeix més del favor del públic, tot hi haver altres impremtes que tenen tanta fama, justificada pels seus impecables treballs.

D’aquell temps data la introducció dels impressors de la casa Pla en el Seminari i en el Palau Episcopal de Barcelona. Llavors s’efectuaren grans reformes en el règim, administració i ensenyança de dit Seminari, gràcies a les innovadores iniciatives de l’Il·lustríssim Prelat don Josep Climent, de les quals fou fidel executor el jove prevere don Fèlix Amat, entusiasta protector de la impremta del carrer de Cotoners.

Desapareix d’aquest món el diligent i expert Bernat Pla, probablement a principis del segle XIX, i el substitueix en el govern i en l’administració de la impremta la seva vídua, Tecla Pla, amb quin nom trobem els impressors de dita casa a partir d’aquest moment, 1803, i continuà amb creixent èxit els treballs de dita casa baix la direcció de dita senyora Tecla, secundada fidelment per Vicenç Verdaguer, qui va entrar com aprenent d’impressor, i en la seva constant aplicació i talent demostrat, havia arribat a conquistar el lloc, tan merescudament, que en vida de Bernat Pla ja se li confia el regentar la impremta.

Marca de Maria Angela Martí

El cas de la Vídua Pla, continuant l’obra del seu marit, no era nou en els anals de la tipografia barcelonesa, puix trobem els següents, merescudament reconeguts per la història:

Catarina Mathevat, 1646 a 1713.

Maria Angela Martí, 1730 a 1763.

Maria Angela Giral, 1733 a 1788.

Eulàlia Piferrer, 1782 a 1818.

A la llista d’aquestes barcelonines que figuren entre els impressors que han sobresortit en aquesta ciutat, tenim d’afegir el nom de la que ho fou de la faisó més evident, i que és el de la senyora Francisca Verdaguer.

Impremta de Joan Jolis, carrer dels Cotoners. Anys: 1683–1689–1707–1724–1747–1750–1755.

Impremta de Jolis, carrer de Cotoners. Any: 1763.

Impremta de Joan Jolis, carrer de Cotoners. Any. 1783.

Impremta de Bernat Pla, carrer de Cotoners. Anys: 1778–1779–1781–1782.

Oficina de Tecla Pla, Vídua, administrada per Vicenç Verdaguer, carrer de Cotoners. Anys: 1803–1805.

Hereus de la Vídua Pla, carrer de la Princesa. Any: 1857.

El canvi evolutiu de la raó social primera fins l’actualitat, queda històricament ressenyat en aquest article, però com l’establiment no s’havia traslladat fins a mitjans de 1913, estant establert més de 50 anys en el mateix carrer, i com sia que en les dades que acabem de relatar, resulta que els peus d’impremta acusen un canvi anterior, això s’explica sabent que entre els anys 1851–1853, amb motiu de l’obertura de l’actual carrer Princesa va ésser enderrocat part del carrer de Cotoners, i, com a conseqüència, part de la casa on hi havia instal·lada la impremta dels Hereus de la Vídua Pla, i de llavors que la impremta té la seva entrada per la part nova del carrer de Princesa, i per dita causa es tingué de modificar l’adreça llur.

La importància de la casa  quedà demostrada, d’una manera ben palesa, envers 1893, amb motiu d’una exposició de llibres i impresos de Catalunya, organitzada en els salons de l’Ateneu Barcelonès, on varen ésser exposats diversos gravats de fusta ( boixos) molt antics, propietat de la casa Hereus Vídua Pla.

Marca d’impressor de Cormellas

Aquesta casa conserva, com a record, les caixes de la impremta volant de la guerra de la Independència, disposades de tal forma, que es podien portar d’un lloc a l’altre sense por d’empastellar les lletres dels diversos caixetins, per la qual cosa tenia una tapa de fusta a la part superior i sostenint-se per la part inferior; trofeu, quasi heroic, de baronívola figura de la senyora Francisca Verdaguer.

Els impressors tenen, com a patró, des del segle XIX, a Sant Joan Ante Portam Latinam, quin martiri devien recordar la pietat dels nostres, cada vegada que ells elaboraven la tinta d’imprimir, la qual no es venia en el comerç del nostre país, abans del primer terç del segle XIX.

El dia 6 de maig, dedicat a l’esmentat Sant, era festa en tot el gremi, i es celebrava amb una solemnitat religiosa. Es completava dita festivitat amb un acte de beneficència; al mateix temps es repartien unes fulles soltes, amb poesies, que alguna vegada eren originals de grans literats i poetes eminents de la nostra llengua.

Article de R. Canivell : “El Gremi de Llibreters i Impressors a Catalunya”, a la revista Curiositats de Catalunya , nº10, del dia 7 de març de 1936. Pags. 8-9.

XQ    XQ   XQ   XQ    XQ     XQ   XQ

“ Pío Baroja, que se pasó la vida comprando libros y que recibía catálogos de viejo hasta en su exilio parisino – y que siempre se miró mal en el espejo -, decía que los libreros de viejo eran tipos curiosos. Más lo somos los compradores y en la literatura hace tiempo que unos y otros hemos entrado como personajes; y seamos o no curiosos, todos vamos camino de convertirnos en unas raras avis. El nuestro es un mundo libresco que poco a poco se ha ido reduciendo, tanto que más que hablar de libros y de autores, empezamos a hablar como conjurados que se dan el santo y seña.

¿ Gente curiosa los lectores? En la tremebunda feria 17 de Julio, de La Paz, vi una chola de rigurosa pollera y borsalino de reglamento, increpar a un feriante porque no le traía su Flavio Josefo… Y qué decir de aquel entusiasta que se acercó a un puesto a ver si tenían algo de gladiadores y se llevó una vieja edición de la Historia de Roma de Mommsen en varios volúmenes…

De hecho Baroja, cuando tenía que armar – enjaretar decía él -, un relato, solía hacerlo alrededor de un club del papel, hasta en los peores momentos, cuando intenta irse a América, en la ciudad del Havre. Para él una librería de viejo era un lugar protector, acogedor, el único que de verdad le gustaba. Estaba orgulloso de la biblioteca que había formado. Compraba libros hasta en las peores circunstancias. Los libros caros que compró en su exilio parisino, en la desbandada de 1940 los dejó en Bayona en casa de unos antiguos amigos – no en la casa de una familia que conocía apenas -, los García-Larrache, que cuando los vio Gregorio Marañón – cuando pasó por Bayona para ver si los cuadros de los García-Larrache eran de los saqueados en el Madrid rojo -, le hizo decir: “Caramba con don Pío, con que no tenía dinero”.Pregó de la XLIII Feria del Libro Antiguo y de Ocasión, Asociación de Libreros de Lance, Miguel Sánchez-Ostiz , Madrid, 2019; p.3-4.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 767

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Fires i Mercats, Llibreries, Llibreters de vell, Oficis del llibre on 17/05/2023|

Universitat de Lleida

“ El nom de llibreter antigament s’aplicava igualment als enquadernadors i negociants de llibres. A Catalunya, com en la resta d’Europa, l’especialitat fou sempre distingida pels reis, els organismes universitaris i homes doctes. Quan el comte de Barcelona, don Joan II, rei d’Aragó, fundà la Universitat de Lleida ( any 1300), en ses Ordinacions eximí dels tributs de leuda i peatge a tots els que portessin llibres o pergamins per vendre a dita Universitat, de tan honrosa memòria.

A partir d’aquest moment va ésser notable el comerç de llibres catalans, i va aconseguir major desenrotllament en el segle XV, època de la qual els del ram, van sentir anhels i necessitat d’agremiar-se, dintre de la llei. Segons consta, ja estaven agremiats altres arts i oficis, i facultats de la ciutat.

L’any 1440, la Generalitat de Catalunya, organisme igual a l’actual Generalitat, va nomenar el seu llibreter oficial.

Consell de Cent

El Consell de Cent barceloní, que regia admirablement la vida ciutadana, gelosa de la prosperitat de l’Ajuntament, establí la categoria de Cònsol que representava el gremi de Llibreters de Barcelona ( any 1446) i més tard acordà el nomenament de Llibreter de la Ciutat.

Al segle XVI l’organització del gremi fou reconeguda i aprovat el seu règim, en ocasió que l’Emperador Carles V refrendà les Ordinacions ( Estatuts) dels gremis barcelonins; els llibreters, després de l’aprovació reial ( 31 gener de 1553) i la conformitat dels Honorables Consellers de la present ciutat, van fer pregonar públicament, segons costum, al so de quatre trompetes, el reconeixement legal de dit organisme ( 2 de març de 1553).

El mes de maig de 1553, previ conveni de la Junta de senyors Cònsols del Gremi i la Priora del Monestir de Sant Jeroni, la Confraria va quedar instal·lada en dit cenobi, on tots els anys es celebraria la festa Patronal, del mode i forma ja estipulada. Segons costum de l’època, la festa dels Llibreters consistia en la celebració d’actes religiosos diversos ( misses de difunts, d’aniversari) amb música, cants i il·luminació esplèndida, i eren distribuïts rams de flors a la concurrència, composta principalment de Confrares i Confraresses.

Els impressors de Barcelona i altres llocs de la península Ibèrica, tenien per patró a Sant Joan Ante-Portam-Latinam ( 5 de maig), quin programa de festes era igual que el dels Llibreters. La Germandat d’Impressors de la Cort fou constituïda en 1597, amb la deguda aprovació de l’Arquebisbe de Toledo. A Madrid, la impremta començà a funcionar en 1556. ( Acabarà)

Article de R. Canivell: “El Gremi de Llibreters i Impressors a Catalunya”, a la revista Curiositats de Catalunya , nº8, del dia 22 de febrer de 1936. Pags. 8-9.

XQ    XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ

“Hablar de libros, libreros y lectores es por fuerza echar la vista atrás. Entendería mal mi propia andadura como escritor sin librerías de viejo y sin libreros, y sin el trato con bibliófilos o bibliómanos: la husma libresca. El olvidado Pascual en esa fantasía que es su Amadís, le hace decir con ironía a uno de sus fantásticos y enigmáticos personajes dirigiéndose a otro: “… dejad esa husma furiosa de libros viejos. ¡Parecéis Azorín!”. Venía a decirle que el presente le tiraba de las solapas. Hablo de algunos bibliómanos y de mí mismo, claro, porque de qué otra manera se puede hablar de este asunto que por la parte que te toca.

De muy jóvenes, con Alberto Clavería, el Astrónomo, traductor y bibliómano, revolvíamos las exiguas estanterías de una librería de la ciudad vieja, recorríamos traperos y chamarileros… No había gran cosa. Para mi fue un gran día cuando encontré La nave de los locos, de Baroja, náufraga en un kiosco de periódicos…

En mi ciudad, la gente no vendía libros porque estaba feo y era mejor tirarlos, y porque no tenían, no había. En 1936 se había quemado mucho libro en aquella ciudad apretada de conventos, murallas y cuarteles, y había lector furioso que en su biblioteca tenía colgado un permiso del obispo para leer libros prohibidos.

Luego el Astrónomo se fue a Barcelona y formó una biblioteca enorme. Fue un erudito en guerras, trastiendas y autores a trasmano, como bien sabe Carlos García-Alix. Fue él quien me regaló la primera edición de Viaje al fin de la noche.

Pero poco antes de aquellas andadas estuvo el cuarto secreto de la librería de Abárzuza. Algo fabuloso. Un panel de la estantería giraba y dejaba paso a un cubículo tapizado de los libros prohibidos de los sesenta: Sartre, Blas de Otero, León Felipe, Hernández… Todavía conservo algunas de aquellas primeras ediciones, en el sentido que les da Proust en El tiempo recobrado. Libros prohibidos o invisibles… En 1968, Trópico de Cáncer  se lo birlé al cura azul de la Falange, el canónigo Yzurdiaga, que ejercía de censor de la librería Gómez, y en aquel momento despotricaba. con gran estilo de orador sagrado y delante de un montón de libros recién llegados, contra los rojos y el separatismo. Escurrí la mano como un profesional del dos de oros, y me lo llevé, pagando, eh, pagando… Años después el librero me dio la obra completa de Mengs por Azara, la de 1780, a cambio de un gin-tonic bien tirado.

Esperábamos la llegada de la feria de otoño con impaciencia. Los libreros venían con los funambulistas. Cuando se vendió una biblioteca entera o casi, la de Negrillos, aquello fue un festín, como puede atestiguar Bonet, cuando encontramos la revista España entera en un sótano. Otra vez encontró los restos de una biblioteca en un contenedor de escombros, y en un escondite dentro de la casa, una caja entera de ediciones de Baroja.

Pregó de la XLIII Feria del Libro Antiguo y de Ocasión, Asociación de Libreros de Lance, Miguel Sánchez-Ostiz , Madrid, 2019; p.1-3.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 766

Posted in Bibliofília on 11/05/2023| 1 Comment »

“ Víctor Oliva diu que, el llibre, té una doble història: l’epopeia genèrica, que acaba quan surt, a les mans del comprador, de cada llibreter, i l’ odissea errant, que els seus posseïdors successius li fan viure. A cada etapa rep una nova marca: el paperaire li imposa una mena de baptisme que s’anomena filigrana, l’estampador imprimeix la seva marca, l’autor vol la seva contrasenya sobre cada un dels fulls de sa inspiració, l’editor es reserva un lloc a la portada o a la coberta per a l’emblema que ha adoptat, el llibreter que col·loca a l’exemplar una màcula amb un timbre humit i li adhereix la seva marca, el relligador li aplica també un segell, i el comprador li enganxa el seu ex-libris.

De totes aquestes marques, tan sols hi ha la darrera que no tingui el seu maniàtic, el seu historiador, el seu erudit i molts col·leccionistes; emperò només els ex-libris s’han estudiat fins a dedicar-los-hi una ciència, només els ex-libris s’han convertit en un art.

L’ex-libris consisteix en una marca, que generalment és un emblema, en el qual hi figura el nom del posseïdor d’un llibre – el simple monograma no basta – enganxat al dors de la coberta o guarda del mateix, i serveix de contrasenya a tots els llibres d’una biblioteca, casa editorial, o bibliòfil. En la seva essència i en el seu concepte originari, es la indicació de pertinença que el propietari d’un llibre posa al revés de la coberta – com hem dit – o guarda del mateix.

Després, va modificar-se, o millor dit, hi va entrar-hi l’art en la seva composició, i aleshores, junt amb el nom del posseïdor, varen afegir-s’hi representacions més o menys artístiques, la qual cosa vingué a constituir el que s’entén pròpiament per ex-libris: una representació gràfica, distinta, al·legòrica, a vegades simbòlica, en la qual es troben combinats el mot ex-libris i el nom del posseïdor del llibre.

El primer dels artistes d’ex-libris és el dibuixant Josep Triadó, qui a la vegada és un dels iniciadors d’aquest moviment, i potser l’únic en el seu gènere d’ex-libris. Aquest gènere va obtenir, gràcies al seu entusiasme, molta difusió. Era un mestre de la il·lustració; el seu nom restarà a la història d’aquest art tan delicat com compromès.

El segon, com especialitzat en la producció d’ex-libris, és Alexandre de Riquer. Altres artistes ham tingut preferències per aquest gènere: R. Casals i Vernis, E. Moyà, Víctor Oliva, Joaquim Renart Garcia, Ramon Borrell i Plà, etc. Una observació: ens referim solament a Catalunya.

Entre els primers a editar llibres sobre ex-libris cal esmentar Joaquim Renart i Garcia, el qual, en l’any 1907, publicà “Els ex-libris Renart” a Vilanova i La Geltrú, amb comentaris de Víctor Oliva.

Segons nota facilitada pel competent redactor i cronista de premsa, Joan Torrent, les ressenyes del qual son tan apreciades pels lectors de Curiositats de Catalunya, han existit els següents periòdics:

Revista Ibérica de Ex-libris

Notable publicació apareguda els anys 1903 a 1906. N’era director artístic en Josep Triadó i estava impresa en paper de fil amb tota pulcritud, essent segurament un dels periòdics que han sortit editats amb major perfecció i netedat. Els seus redactors, tots els bibliòfils tan intel·ligents com desinteressats, tenien con a única finalitat la de fer sentir l’amor al llibre per mitjà de la propaganda en favor de les marques de biblioteca.

Els números d’aquesta revista contenien notables articles en català, castellà i portuguès, alguns d’ells força interessants, i els seus editors feren gala de llur desprendiment amb els nombrosos gravats que reprodueixen els Ex-libris dels quals els articles donen notícia. Hi ha verdadera riquesa en aquestes il·lustracions en calcografies, zincografies i aiguaforts, demostració evident de l’entusiasme dels editors. S’estampava a la impremta de Fidel Giró, i cada volum constava d’unes 130 pàgines.

Pro Ex-libris

Publicació profusament il·lustrada amb reproduccions dels ex-libris de molts col·leccionistes i bibliòfils. El primer número va sortir el gener de 1921, i el segon el gener del 1922; aquest va ésser el darrer número aparegut. S’estampava a la impremta de Francesc Borràs, Escudillers Blancs, 10 i 12. Estava escrit en català, castellà i francès, i esplèndidament editat en paper de fil.

S’ha de considerar també com un important propulsor dels ex-libris, l’Associació Unió d’Exlibristes Ibèrics, fundada en 1918 a Barcelona.

Els ex-libris, com tot objecte d’art, ha despertat l’afició dels col·leccionadors, essent nombrosos avui dia.

Reproduïm en aquestes planes alguns ex-libris. L’ex-libris, gènere de dibuix tan íntimament unit amb la literatura, és l’últim exercici d’aptitud dels dibuixants enamorats de les arts del llibre. Quan el domini de la tècnica és habitual, quan l’artista ja pot abordar sense temença estilitzacions reveladores d’una fina espiritualitat, l’ex-libris ofrena un camp dilatadíssim a l’activitat de l’artista.

Sia aquesta ‘nótul·la’ nostre breu comentari a l’obra dels nostres dibuixants que molts bells ex-libris han traçat i publicat, i en aquestes planes faran coneixença els amadors i conreadors de l’ex-librisme.

Article: “Els “ex-libris” a Catalunya”, de Llorenç Brunet, en la revista Curiositats de Catalunya del dia 17 d’abril de l’any 1937. Nº 64.

XQ    XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ

“ Archivos, librerías y almacenes de libros viejos son otras geografías privilegiadas de mi imaginación y al tiempo paisajes de fondo de algunos retratos de amigos libreros o archiveros.

El más reciente tiene como protagonistas a un librero de fuste y larga trayectoria, al que hoy quiero rendir mi pequeño homenaje y mi agradecimiento por haberse prestado a posar para mi, Alfonso Riudavets. Una figura imprescindible en la memoria del libro viejo en Madrid desde finales de los años cuarenta hasta nuestros días. Un librero que nos hace imposible concebir la cuesta Moyano sin su presencia, a menudo tocado por una gorra color canela y una gastada bata azul.

De los libreros del pasado, todavía no he retratado a ninguno, aunque no me faltan modelos que algún día espero llevar al lienzo.

León Sánchez Cuesta, por ejemplo, en su librería de la calle Mayor número 4. Una librería legendaria que mi abuelo frecuentaba con asiduidad desde su apertura en 1924 y donde se proveía de cierta literatura francesa de vanguardia que hoy ocupa su lugar de honor en mi biblioteca: Gide, Cocteau, Apollinaire, Max Jaccob, Cendrars…

El retrato imaginario de León Sánchez Cuesta podrá ser también perfectamente un retrato de grupo en el interior de su librería y así se podrían intoducir otras figuras junto a él.

Tal vez fueran los Machado, Azorín o Baroja, o Juan Ramón, o los jóvenes poetas: Lorca, Alberti, Guillén, Salinas… todos ellos habituales de la librería de la calle Mayor, muy cerca de la Puerta del Sol”.

Pregó de la XLII Feria del Libro Antiguo y de Ocasión, Carlos García-Alix, Asociación de Libreros de Lance, Madrid, 2018; p.2-3.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 765

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Ex libris, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Oficis del llibre, Old books on 05/05/2023|

“ És d’origen un dels arts més modestos, ja que l’ex-libris era pura i simplement una mínima marca de possessió de llibres: una etiqueta on constava el nom o l’escut del propietari, per enganxar-la a la guarda anterior de cada volum i proclamar així a qui pertanyia.

Tanmateix, en fer-se mitjançant gravat, els ex-libris ja a partir del segle XVI varen tenir una certa vistositat, si més no tècnica. Al segle XVIII de vegades eren petits gravats historiats, realitzats per bons burinistes sobre composicions de dibuixants o pintors sovint també notables, però potser per la seva minúscula dimensió ningú s’hi fixava massa i no passaven de ser, als ulls dels col·leccionistes, com instruments menors més que veritables obres d’art.

Al darrer quart del segle XIX, però, hi va haver qui s’adonà que dins aquelles petites dimensions hi cabia una gran dosi de simbolisme i la possibilitat de resoldre complexos problemes plàstics i conceptuals alhora. Així, a diversos països hom començà a interessar-se pels ex-libris, i no tant per recopilar-ne d’antics sinó també, i amb més intensitat, per crear-ne de nous.

Va ser un fenomen mundial. A Alemanya, a França, A Anglaterra a Itàlia, a tot arreu varen sorgir ex-libristes, col·leccionistes i artistes. Catalunya no sols no va quedar al marge d’aquesta florida sinó que va ser-ne un dels grans motors. Ramon Casas i Vernis, pertanyent a l’important nucli de bibliòfils que hi havia a Reus, va ser dels primers a dibuixar marques d’aquests tipus. Però el gran esclat quantitatiu i qualitatiu de l’ex-librisme català va íntimament lligat al moviment modernista.

Un dels grans noms del Modernisme, el polifacètic artista Alexandre de Riquer, va ser sens dubte la màxima figura de l’ex-libris d’aquest país. Va fer marques dibuixades amb tinta, i posteriorment reproduïdes en fotogravat, però també altres a l’aiguafort, que constitueixen el corpus principal de la renaixença de la calcografia catalana moderna. Josep Triadó i Joaquim Renart són els altres grans noms que, en tant el Modernisme era vigent, dibuixaren nombroses marques dins aquest esperit, i en reuniren una tria – com també va fer Riquer – en volums extraordinàriament ben editats que avui són joies de l’art català de l’època.

Aquells eren els anys de la “Revista Ibérica de Ex-libris” (1903-1906), que coincideix amb l’època d’or del gènere a Catalunya, però això no ha de fer creure que en endavant l’ex-librisme català no tingués importància. Una generació posterior, en la que destacaven artistes independents com Ramon Borrell o Lluis Garcia Falgàs, mantingué un alt nivell alhora que els protagonistes continuaven com ben pocs la tradició de l’aiguafort. I encara molt més tard, ja a la postguerra, una nova fornada d’ex-libristes s’agrupà a l’entorn de l’”Associació d’Exlibristes de Barcelona”, que aconseguiren celebrar a la ciutat un Congrés Internacional europeu d’ex-libris, el 1958, l’estela del qual encara ara perdura en certa manera.

Per tot això l’ex-librisme ha estat una especialitat artística amb molt de pes a Catalunya, i havent estat superats estilísticament els d’una generació no ha trigat a aparèixer el gruix d’una altra, i fins i tot anant sovint contra corrent de la moda artística més generalitzada, l’ex-libris no ha deixat de ser un art, un col·leccionisme i per a molts una passió fortament sentits en aquest país.

“L’Ex-libris”, escrit de Francesc Fontbona en el Catàleg de la Exposició Els Ex-libris i els Llibres. Exposició d’ex-libris catalans actuals i antics, relacionats temàticament amb el món del llibre o la literatura. Del 29 de novembre de 2005 al 15 de gener de 2006. Museu Sant Cugat . Casa Aymat. Ajuntament de Sant Cugat, 2005.

XQ    XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ

“ Dime con quien andas y te diré quien eres, es dicho popular español, pero estimamos mucho más justo e igualmente verdadero, este otro, menos conocido: dime lo que lees y te diré quien eres, porque, además, según lo qué lees, así eres y tal libro leemos, tal vida hacemos.

Nuestro sin par refranero, tan amado por Bergamín, nunca olvidó el libro y la lectura, y así nos aconseja: contra tristura, buena lectura; el buen libro, de las penas es alivio; la buena lectura distrae, ensenya y cura; libros y años hacen al hombre sabio: quien poco lee, poco aprende; según lo qué leas serán tus ideas, y un largo, larguísimo etcétera.

Por ello, la falta de buenos amigos no te apene, ¿ buenos libros no tienes? Porque quien tiene un buen libro tiene un buen amigo, y más vale un libro que un amigo: el amigo podrá engañarte: el libro sabrá desengañarte, y un libro y un amigo, y si hemos de partir, el amigo para ti y el libro para mí. Rodríguez Marín justificaba este agravio diciendo que el libro nunca te será ingrato, nunca venderá tu secreto, nunca intentarà ocupar tu puesto y, en fin, nunca te abandonarà en la adversidad, porque amigos y vinos, a veces derechos y a veces torcidos.

Y no basta con tener un buen libro: hay que saber leerlo. Quien lee y no entiende, poco aprende. Mal se entera quien lee de prisa. Leyendo y escuchando, el necio se hace sabio. Leer y no entender es mirar y no ver. Leer sin hacerse cargo de lo leído, tiempo perdido. Y como remate: El tiempo se ha de ocupar en leer, orar y obrar.

Distingue el refranero entre libros buenos y malos: Libro cuya lectura no te mejore, quizá te empeore. Libro bueno, huerto ameno. Libro bueno no es para necios, libro bueno no tiene precio. Miel contiene el libro bueno, y el malo veneno, y por todo ello, del buen libro quiero hablar, que el malo lléveselo el diablo.

Y en fin, libro cerrado no saca letrado; libro cerrado no da sabiduría; librería muy arreglada, librería poco usada. Y así hasta el infinito.

Si, sin leer no hay placer. Leer cualquiera de esos libros, que, un año, más han salido a la calle, en nuestra busca, en esta XL Feria del libro antiguo y de ocasión y que van a ofrecernos el mayor de los placeres, como atestiguan nuestros refranes, o el más maravilloso viaje imaginario, como atestigua nuestra poesía. No hay fragata como un libro, escribió Emily Dickinson.

Sí, sin leer, repetimos, no hay placer.

Pregó de la XL Feria del Libro Antiguo y de Ocasión, por José Esteban; Asociación de Libreros de Lance, Madrid, 2016, p.3-5.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 764

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Ex libris, Fires i Mercats, Llibreters de vell, Oficis del llibre, Old books on 30/04/2023| 2 Comments »

“ És evident que tots els ex-libris tenen relació amb els llibres, ja que en principi estan fets per a ser adherits dins ells i indicar a qui pertanyen. Però aquest títol de l’exposició i del catàleg es refereix a una relació iconogràfica o temàtica amb el món del llibre. Tots els ex-libris seleccionats tenen a veure directament amb els llibres, la lectura i la literatura, la poesia, la bibliofília… Era el millor tema que es podia triar en l’Any del Llibre i la Lectura 2005.

La persona que posa un ex-libris als seus llibres, més que una afirmació de la propietat privada, és un acte d’amor i protecció envers aquell exemplar. El propietari ens està dient que el llibre és seu, però també que se l’aprecia i se l’estima, i que espera que sigui respectat i retornat ben aviat, si aquest ha estat deixat. L’exposició i el catàleg es divideixen en dues parts ben diferenciades: una selecció d’ex-libris catalans antics, i una selecció d’ex-libris catalans actuals o contemporanis, lligats per la mateixa temàtica. L’objectiu principal d’aquesta exposició, a més a més de mostrar belles obres d’art i establir lligams entre alguns ex-libristes clàssics catalans i els nostres artistes contemporanis, és el de renovar el coneixement sobre l’ex-librisme i, això ja seria més agosarat, renovar també la utilització de l’ex-libris en l’actualitat.

L’exposició consta de més de 100 ex-libris antics ( se’n reprodueixen una cinquantena en el catàleg), i 31 de “moderns”( tots ells reproduïts en el catàleg), constituint una molt bona mostra per entendre el fenomen de l’ex-librisme al nostre país.

Les solucions tècniques i estètiques han evolucionat molt, així com la manera de treballar i de reproduir l’ex-libris. Dels ex-libris calcogràfics i xilogràfics dels primers temps, s’ha passat a tot un ventall de possibilitats creatives i de reproducció, on no es renuncia a les tècniques clàssiques i alhora s’obre la porta a nous mitjans i formes d’expressió.

Les tècniques artístiques emprades en els ex-libris han evolucionat i s’han ampliat. Les imatges, les composicions i les solucions estètiques es transformen segons els artistes, però l’amor pel llibre perdura per sempre en aquestes petites obres d’art.

Escrit d’Adolf, Comissari de l’exposició i artista virtual de la Exposició Els Ex-libris i els Llibres. Exposició d’ex-libris catalans actuals i antics, relacionats temàticament amb el món del llibre o la literatura. Del 29 de novembre de 2005 al 15 de gener de 2006. Museu Sant Cugat. Casa Aymat. Ajuntament de Sant Cugat, 2005.

XQ    XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ

“ Escribió el doctor Marañón que su segunda vocación era la de librero de libros raros y curiosos, y entre las razones que aportaba, una, sobre todas las otras, era de gran peso: según las compañías de seguros, los libreros son los hombres más longevos del mundo.

¿Tendrá algo el libro, aparte de lo que conocemos, capaz de alargar nuestras vidas?

Algo parecido pensaba don Julián Barbazán, librero de los aquí llamados popularmente de viejo, que nos dejó unas curiosas memorias, Recuerdos de un librero anticuario, que, aparte de una apasionante aventura literario-libresca, nos deja unos singulares retratos de los bibliófilos más importantes que conoció, sus pasiones y sus desgarramientos, en busca de bellos y raros ejemplares.

Retrata así a don José Lázaro Galdiano que, a pesar de ser inmensamente rico, regateaba el precio como un auténtico gitano.

La pasión por el libro raro, quizá por la búsqueda de la longevidad, es una de las más arrebatadoras pasiones. “¡Ay de los bibliófilos!”, escribió una vez Azorín, que también lo era en gran medida.

Porque el comercio del libro antiguo y la pasión por las bellas ediciones, a pesar de las quejas de los impacientes, gozan de buena salud.

Pregó de la XL Feria del Libro Antiguo y de Ocasión, por José Esteban; Asociación de Libreros de Lance, Madrid, 2016, p.2-3.

Read Full Post »

Bibliodiccionari CXIV

Posted in Bibliodiccionari, Bibliofília, Oficis del llibre, Paraules on 25/04/2023|

El Bibliodiccionari ja té més de 2.300 paraules, però cada dia m’és més difícil trobar paraules noves, si em podeu ajudar us estaré molt agraït.

Biblio-bressol: a la Biblioteca Joan Rigau i Sala de Vidreres, tenen  un Club de lectura infantil Família Bibliobressol, especialitzada en famílies amb infants de 2 a 4 anys.

Biblio-chefs (2): taller de cuina a la Biblioteca Pública P. M. Santa Ana a Badajoz.

BiblioDDHH: Aplicació per a la xarxa de biblioteques de la defensoria del poble

Biblioescriptors:  “la diada de Sant Jordi durem a terme l’activitat Biblioescriptors a la plaça dels Homes. Conversarem amb alguns autors i autores que enguany han presentat llibres a la biblioteca, com ara Daniel Genís, Octavi Dalmau, Manel Puig, Mario Bueno, Salvador Famoso, Juan Jesús Aznar, Júlia Domínguez i Sebastià Roig”, així ho expliquen des de la Biblioteca de Castelló d’Empúries.

Bibliotejo: Bibliotejo es el nom del bibliobús d’Emília Curiel i Luis Markina que «dinamitza la vall» amb els seus més de 2.000 llibres des de l’enclavament rural de Gallejones de Zamanzas, en Les Merindades de Burgos.

Bibliothecvla Alexandrina: un canal de divulgació sobre el món clàssic. Aquí, un llibreter s’encarregarà de desempolsar als clàssics per a gaudi i coneixement dels seus ”lectors”.

Bibliouniverhlg: I Jornada Científica Provincial de Biblioteques Universitàries. Holguín 2023. L’esdeveniment es realitzarà de manera virtual, com a part de les activitats en homenatge al dia de la Cultura Cubana.

Biblioverde: Fira Ecològica «BIBLIOVERDE» amb taules informatives, xerrades, tallers i basar, organitzada pel Sistema de Bibliotecas Universidad de Puerto Rico.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »