“ Quant al llibre vell, el moviment bibliofílic va ésser un camp perdut: ‘ Fou aleshores – diu Palau -, quan Mero lliurava sacs plens de llibres a duro. Tots els dissabtes Riera, àlies Cremallot, en carregava un carretó que l’endemà diumenge abocava per terra en la parada de la fira de Bellcaire, carrer D’Urgell xamfrà amb el de Tamarit. Allí em trovaba amb Medina i amb Bohí, després llibreter. Com so ho veiés ara, ho recordo perfectament. A ral clàssics castellans en primeres edicions, munió de llibres llatins amb la marca del convent de Santa Caterina, aquella roda que ja no es veu enlloc. I en altres piles que no eren a ral però que no passaven de la peseta, gòtics en llengua italiana, incunables llatins, volums de les col.leccions de Bibliófilos Españoles i Libros Raros y Curiosos, Libros de Antaño, que per ésser retolats vol IV o vol. X Mero, com altres llibreters, els creien desaparellats d’una obra composta de molts volums. En Cremallot arrossegà per moltes fires una executòria de noblesa segle XV en vitela, escuts I miniatura marcada a 1 pta.¡. I no sé si reeixí a vendre-la o si, decebut, la portà al molí…- Les Memòries de Capmany s’arrossegaven per terra dies i dies i ningú no les comprava’”.
Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya, 1900-1936, llibre XIII: Biblioteques generals i tècniques i especialitzades. Bibliografía i Bibliofília, d’ Alexandre Galí, Ed. Fundació Galí , B, 1978-1986; pp. 90-91.
( Imatge de ” L’aprenent de bibliòfil” a Biblioteca Informacions, nº 24 de desembre de 2001.)
El bibliòfil desconegut
Biblioaprenent 