Museu Condé: Gabinet de llibres en el castell de Chantilly del duc d’Aumale, cedit a l’Institut de França.
“Per contra el llibreter de vell avar és un dimoni, enemic de la raça bibliòfila i maleït temptador de tot el que llegeix al món. Tant de bo, si mai és intimidat en les seves iniquitats, s’enquaderni amb la seva pell el Catàleg de la Biblioteca Nacional, perquè el seu suplici es dupliqui amb cada llibre prestat i perdut, fins que no hi hagi de la Biblioteca més que el Catàleg per admiració dels nostres descendents.
El llibreter de vell avar té el seu caràcter imprès en el apergaminat rostre i per desxifrar-ho no cal assistir a l’Escola de Diplomàtica: l’avarícia, aquesta passió sorda i vergonyosa que sobreviurà a la ruïna de totes les civilitzacions, aquest egoisme de bronze sense orelles i sense cor, es converteix en el flagell de les lletres quan ataca al llibreter de vell, que ha de considerar-se a si mateix com el dipositari del saber de tots els segles, com la deu generosa de les pures aigües de l’erudició que emanen en el lliure corrent, arrossegant or i pedres precioses.
Escut de Carles el Temerari, vist a Wikimedia Commons
Pot comparar-se un tresor de monedes, amagat i soterrat, al tresor imprès, l’ús repartiria tant goig i riquesa entre els amics de la ciència, i que es consumeix lentament en l’oblit. La Montjoie de Carles el Temerari, oculta un altre temps a les rodalies d’Monthléry, tornaria a trobar-se tan pesada i rica com era el dia en què va ser amagada sota terra; però el volum més preciós difereix prou feines del més miserable després de diversos anys a la mercè de la sèrie d’enemics devoradors que no perdonen als llibres: el Canceller d’Orgemont i el Cavaller d’Aumale van ser devorats per les rates; l’un mort, viu l’altre, un llibre mancat d’aire i de llum, molt aviat és un cadàver, del qual s’apoderen els cucs per despatxar-se al seu gust “.
Lacroix, Paul: “Los aficionados a los libros viejos”. Ed. Castalia, València, 1948; p. 54-55.
Imatge de l’article
“ Creo que la Bibliofilia es una pasión ( más que una afición) que está viviendo un momento de auge gracias a Internet. Ahora es posible conocer, buscar y comprar libros en cualquier parte del mundo y disfrutarlos en pocos días en casa. En cuanto al libro antiguo y el facsímil yo diría que son dos mundos diferentes. Hay coleccionistas de libros antiguos de una temàtica particular, pero también hay coleccionistas de facsímiles de obras tan importantes y cotizadas, bien porque solo existe un original custodiado en una Biblioteca importante ( códices medievales) o bien porque la tirada fue muy escasa y su precio es desorbitado ( incunables, ediciones princeps, etc.). El comprador de libro antiguo ( en general) le interesa más la cantidad ( comprar muchos libros) y la temàtica ( medicina, geografía, etc.). El comprador de facsímil más bien busca el placer de poseer un ejemplar idéntico a un original que jamás podría poseer ( por la mencionada imposibilidad física o económica).”.
Article.” Daniel Díez, editor: “Hay editoriales que desaparecerán por no saber adaptarse”, en el vlok dbibliofila.
Biblioaprenent 
