Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Biblioteques antigues’

“ Cal parlar aquí de la importància que tingueren durant l’Imperi les biblioteques públiques. La primera la va fundar a Roma el poeta i historiador Gai Asini Pol·lió, entre el 39 i el 28 aC, amb diners obtinguts a la campanya de Dalmàcia, i comptava fins i tot amb una galeria d’art adossada. L’emperador August n’obrí d’altres, decorades amb pintures i escultures d’escriptors, emperadors i divinitats, i la fundada per Trajà va ser l’única que va intentar rivalitzar amb les veïnes gregues de Pèrgam i Alexandria. La construcció d’aquests edificis públics formava part de la propaganda política al servei de l’Emperador. Fins i tot les termes en tenien una, amb la intenció d’entretenir els banyistes en el seu temps d’oci; observem, per tant, una certa dessacralització del llibre-objecte convertit en element d’entreteniment. Seguint una idea de Juli Cèsar, les biblioteques es dividien en dues seccions principals, una pels textos grecs i una pels llatins. Els rotlles de papir o volumina es guardaven verticalment en contenidors amb tapa i corretja ( capsa), o en compartiments o nidi a les parets. Els prestatges i armaris ( armaria) s’introduïren quan els còdexs es convertiren en el suport predominant. Tot i la cada vegada més gran inversió de l’Imperi en biblioteques públiques, les col·leccions privades encara es consideraven més riques i eren preferides pels estudiosos.

Biblioteca Ulpia a Roma.

Les biblioteques eren edificis ben organitzats amb treballadors especialitzats, majoritàriament esclaus ( servici publici) i lliberts ( liberti). Més endavant els càrrecs principals van ser ocupats per ciutadans lliures. El procurator bibliothecae o director s’encarregava de l’administració, noves adquisicions i supervisió dels treballadors; els bibliothece eren les persones encarregades de copiar els manuscrits, catalogació, etiquetatge i ordenació de les prestatgeries. Finalment els vilici eren responsables de les tasques de manteniment de l’edifici i la neteja. Els lectors podien obtenir còpies dels textos o demanar-los en préstec sota dipòsit.

El Còdex. Bibliòfils a l’Imperi Romà, Carla Busquets, Blind Books, Barcelona, 2014. Desplegable ( 42×30 cms.).

Desplegable del còdex.

χφ            χφ          χφ          χφ          χφ            χφ          χφ

 

Mattheus Platearius, Circa instans. 1st quarter of the 14th century.

“ Las librerías de viejo democratizan el libro. En primer lugar porque lo vuelven asequible prácticamente a todos los bolsillos y, en segundo lugar, porque hacen convivir en un solo espacio las materias más diversas, ciudadanas que son de una misma sociedad. La encuadernación, el tamaño y el grueso determinaban la pertenencia o no a la mesa correspondiente. No recuerdo haberme topado con un libro de pasta dura en la mesa de los más baratos. Esto me daba igual, puesto que la apariencia del libro aún no formaba parte de mi proceso de selección. No era mi única ignorancia. Pero aclaro que en aquellos tiempos ese tipo de ignorancia era uno de los mayores deleites en la busca de libros”.

Federico Patán: “Libros de viejo, libros usados”. Rvta. De laUniv. de México.Digitalitzat a: https://www.revistadelauniversidad.mx/download/229c2c0f-be4d-4a2d-9a99-a4e8cbbeee33?filename=libros-de-viejo-libros-usados

(2 Imatges de l’article.)

 

Read Full Post »