“ Res més adient per començar l’any que fer-se el propòsit de col.leccionar una biblioteca privada. Això, naturalment, val en especial per a la gent jove, que tot just comença a comprar llibres amb la intenció de conservar-los tant com duri la vida. Però hem iniciat amb massa optimisme aquest article: de fet, en una clase universitària de fa pocs anys, un servidor va preguntar als estudiants si havien començat a practicar aquesta afició, i si tenien la intenció de fer-se, amb el temps, una biblioteca propia i significativa. Un centenar d’estudiants va posar cara de perplexitat, i només un va dir que es delia per comprar tants llibres com podía, en especial llibres de poesia: ja tenia tota la poesia castellana del Segle d’Or i de la Generació del 27, i esperaba incrementar la col.lecció amb poesía escrita en d’altres llengües que coneixia.
Al cap d’un quant temps vaig saber que l’estudiant es deia Gabriel Lara, i que ha anat a parar – jo que me n’alegro – en un col.legi de Sant Cugat en què la disciplina és costum arrelada, lloc en què ensenya Literatura Espanyola i Universal. Els estudiants l’estimen i compren els llibres que recomana. S’ha convertit a la trentena, en un bibliòfil pertinaç. Escriu versos, conta hexàmetres i decasíl.labs a l’esquena nua d’una amiga deliciosa – com Goethe a la famosa ‘Elegia romana’ – i aquestes dues coses plegades contribueixen en ell a una felicitat exultant i calmada.
Sembla clar que aquest afany no será mai substituït per tots els e-books del món, ni tan sols pels més sofisticats. Aquests ginys electrònics agradaran sens dubte a les persones més joves, que fan ara pasar quasi tots els aspectos de la seva vida – inclosa l’amorosa, fins i tot la sexual – per màquines electròniques; però és difícil pensar que l’acumulació de centenars, milers de llibres en una maquineta de tan poc gruix, per molt útil que sigui, arribi mai a situar-se al mateix lloc que una renglera, després una sèrie de prestatgeries, per fi una habitació sencera carregada de llibres de diferents colors, amb cobertes totes diferents – ah¡ mitges pells holandeses; lloms amb nervadura; caps daurats¡ -, amb papers de qualitat diversa- ah¡, el paper japó, el paper de fil, ni que sigui un bon paper verjurat¡ – , amb continguts revisitables sempre que a un bon lector li agafin ganes de solcar les línies del llibre com un llaurador solca la terra. Jacint Verdaguer: ‘Poeta i llaurador sóc,\ i faig la feina tan neta,\ que llauro com un poeta\ i escric com un llaurador’.
Article: “Fer-se una biblioteca” de Jordi Llovet, al Quadern El País de 7 de gener de 2010, p.5.
“ No es el libro contemporáneo( LuisXIV), sin embargo, el que con más intensidad se disputa el favor de los bibliófilos y vacía sus aterciopeladas bolsas orilladas de finos encajes. El libro antiguo, el correspondiente a los escritores más afamados de los siglos XV y XVI, las obras de lujo sobre la Historia, el Arte y las Ciencias Naturales, los Atlas; en una palabra, obras como el Edelstein, de Boner, impreso por Pfister;
la Biblia de Colonia, de 1480, ó la de Nicolo de Malernis; el Viaje a Tierra Santa, de Breydenbach, de 1486;
la Weltchronik, de Schedel, impresa en 1493;
los Libros de Horas, editados por A. Verard y por Simón Vostre; la Danza Macabra, de Marchant, ejecutada por Pierre le Rouge
; la bella producción de los Aldus, presidida por su famosa Hypnerotomachia, o Sueño de Polifilo, de Francesco Colonna;
las obras encuadernadas por Grolier o por Maioli para ellos y para sus amigos; las ilustradas por Holbein el Joven y Hans Weiditz; el famoso y espléndido Teuerdank, con sus complicados y artísticos tipos fractura y sus bellísimas ilustraciones; las impresas bajo el mecénico amparo de Maximiliano I, con intervención de Durero, Lucas Cranach, Burgkmair, Hopfer y otros no menos excelentes artistas; el Champfleury, de Tory, el popular innovador de la estética tipográfica…; la producción, en fin, de los Estienne, de los Plantinos, de los Elzeviros y Enschede, de los Baleu, insuperables impresores de los más bellos atlas del siglo XVIII; el Theatrum Urbium, de G. Braun.
; la Descripción de las Indias, de Teodoro de Bry;
la Geografía, de Martín Zeiller; el Theatrum Europaeum, etc., etc., reclaman preferentemente la codicia y despiertan los celos y las pasiones entre los hombres de calzón corto, medias de seda, zapatos de hebilla, que usaban enrizadas pelucas y que, con gestos galantes, alargaban a sus contertulios, en manos cubiertas de joyas preciosas, contornadas de ricos encajes, la caja abierta con polvos de rapé”.
LASSO DE LA VEGA, Javier: Bibliofilia y comercio del libro antiguo; El Bibliófilo, M, 1947;pp.14.
Biblioaprenent 