Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bibliòfil’

                          

                                                        

 

                                                         

                             

                   “ La col.lecció de bibliòfil de més prestigi i projecció dela anys trenta és més que probable que fos La Cometa, que l’editorial Gustavo Gili posa en circulació a partir de 1930. Es tracta d’una sèrie d’obres majoritàriament literàries – de clàssics i contemporanis de la literatura espanyola – que il.lustren reputats artistes ( Xavier Nogués, Josep de Togores, E.C. Ricart) i que, d’un gran luxe formal, es destinen de forma implícita tant al col.leccionista com a l’inversor, al qual s’enllamineix amb un producte de ràpida revaloració”.

 

                   L’edició a Catalunya: el segle XX ( fins a 1939), de Manuel LLANAS. Ed. Gremi  d’Editors de Catalunya, B, 2005. Col.lecció Història de l’Edició a Catalunya , pp. 180-181.

                        

                                            

                    “ ‘Heu de venir a veure els meus llibres¡’ Quantes de vegades no heu sentit aquesta frase¡ I en medis en els quals ben cert que no esperàveu trobar el culte de les Lletres¡ És que una biblioteca no responia a cap necessitat d’aquest ordre per l’amable pervingut del qual era l’orgull o per la dona bonica, d’origen incert, que es disposava a fer-vos els honors. Els hauríeu sorprés, l’un i l’altra, parlant-los de la joia d’un Montaigne en la seva llibreria, o d’aquell amor gairebé ‘ físic’  dels llibres que coneixen els Bibliòfils de debò. Llur plaer¡ Ja es tractava d’això, ja¡ Haurien tingut dret a titllar-vos d’ingratitud: perquè, al capdavall, aquells llibres no els havien pas comprat per a ells mateixos, sinó per a vós¡ Tiratges limitats, primeres edicions, grans papers, totes aquelles peces rares no han estat adquirides a pes d’or i no són allí sinó per tal d’ésser-vos ensenyades, o, més exactament, per tal de servir de testimoni del gust i de la qualitat de llurs posseïdors.

                   Si aquell pervingut o aquella dona bonica tenen llibres, és únicament per atribuir-se a si mateixos un valor que no tenen en realitat. És un manera de comprar, o, més exactament, de descomptar el que se’n diu la ‘qualitat’, que era fins llavors una de les coses d’impossible adquisició, ja que és l’obra del temps. Per fer oblidar les especulacions, que eren l’origen de llur fortuna, imaginaren doncs d’afegir-hi una altra especulació, susceptible de donar-los una qualitat, i en certa manera un pasat: es declararen Bibliòfils “.

                GRASSET, Bernard: El món dels llibres, A. López Llausas, Barcelona,  1929. Traducció Just Cabot, pp- 34-36.

Imatges  per La Cometa de Hartung, EC Ricart i Picasso.

                              

Read Full Post »

 

 

                                      

 

 

 

                             

 

 “ Aquestes dues sèries ( textos medievals  catalans estampats per Oliva de Vilanova la major part i pagats per la Societat Catalana de Bibliòfils  i el Recull de Textes Catalans Antics per iniciativa de Lluis Faraudo de Sant-Germain, Ernest Moliné i Brasés i Ignasi de Janer, substiuït al cap d’un temps per Ramon Miquel y Planas) són veritables models de bona bibliofília. Cap dels volums o fascicles que les componen no és una obra per tapar, però tots són obres tipogràficament perfectes. Cal remarcar, primerament, la qualitat del paper de fil pur de la casa Guarro, verjurat en les edicions dela Societati setinat en les del Recull. Un judici igualment favorable hem de fer dels tipus i de la composició tipogràfica. Els tipus, gòtics o romans, foren fosos expressament per ala Societati els emprats en el Recull ho foren a despeses d’aquella.

 

            Paraules de Bohigas en el llibre: L’edició a Catalunya: el segle XX ( fins a 1939), de Manuel LLANAS. Ed.           Gremi  d’Editors de Catalunya, B, 2005. Col.lecció Història de l’Edició a    Catalunya. pp. 179-180.

     

                              

                           (3 imatges de “Recull…, vol IX de 1908 a iba 123)

 

 

 

              

 

                                                          

 

  “ Així, per exemple, s’ha decretat que els exemplars d’un primer tiratge, sense constar-hi la xifra d’edició, és a dir pertanyents al que hom anomena ‘ la primera edició’ ( o, com diuen, la ‘primera’, carla Bibliofília té el seu argot), podien valer un preu elevat, mentre que els exemplars d’un mateix tiratge, marcats 2ª, 3ª o 10ª edició, no tenien cap valor bibliofílic. I tanmateix aquests exemplars han estat tirats al mateix temps, per la mateixa màquina. Els uns i els altres formen part del que se’n deia, fins llavors, la mateixa edició, la paraula ‘edició’ essent abans sinònima de tiratge.

‘Fórmula essencialment francesa’, ja que es pot dir que no s’ha estès, d’ençà de la guerra, a cap altre país, almenys per a les obres d’aquests països. Sens dubte hi ha a Londres, a Nova York i arreu uns bibliòfils de la mena francesa que recerquen les primeres edicions de Valéry o de Proust, i hi posen el mateix preu que els francesos. Però no els passa pel cap de jugar així sobre els escriptors de llur país.

¿ Quan féu la seva aparició, doncs, aquesta nova especulació? És ben difícil de precisar. Tot el que es pot dir, és que abans de la guerra només se’n troben traces, i que, des del darrer any de la guerra, s’ha imposat.

Qui l’ha inventada? Ningú i tothom, o, més aviat, tots els que hi eren interessats. Fou una mena de conspiració tàcita, deguda al gust de l’especulació i a l’atmosfera d’especulació que ho envoltava tot”.

 

            GRASSET, Bernard: El món dels llibres, A. López Llausas, Barcelona, 1929.           Traducció Just Cabot, pp. 31-33.

Read Full Post »

« Newer Posts