Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Fires i Mercats’ Category

cartell-a3-59a-fira-2010-354x500.jpg
 
(On posa Fira hauria de posar FIRETA)

 

 “ L’altra setmana parlava d’una associació d’idees i de sentiments entre els anuncis lluminosos i les excelències del bar. Aquesta associació, més forta per un cantó i més estirada pels cabells per un altre, la veig entre les invencions que es fan a base de alcohols i les invencions que surten de les impremtes. Ara mateix acabo de veure una vitrina de novetats bibliogràfiques; llibres amb cobertes de paper de tots colors, amb jocs de lletres que tan aviat són severs i discretíssims, d’un aire notarial – l’adjectiu ‘notarial’ és el més just per qualificar la severitat i la ponderació de les coses – , i amb altres jocs de lletres, excèntrics, irreverents, com si el llibre portés una careta de pallasso, o un maquillatge de ‘giri’. Les cobertes de paper donen al llibre un cert aire de cosa passatgera, que és l’aire que tenen les coses del dia. Amb els llibres passa com amb les robes de les dones i amb tota mena d’estris familiars. Abans es feien llibres amb cobertes d’una pell que no es destruia mai, acostumaven a ésser gruixuts i tenien l’estómac ple d’unes idees que pel cap baix duraven cinquanta anys”.

 

                   Josep Maria de Sagarra a L’Aperitiu del diari Mirador nº 13 del 25 d’abril de 1929.

 

 “ Avui dia tot té un aire excitant, llampant i graciós, però amb un nervi efímer, amb una condició d’ala de papallona. I això mateix s’endevina en les cobertes dels llibres de les vitrines. Les lletres cerquen contactes al.lucinants, un cert confusionisme d’indústria metal.lúrgica, de pomada de perfumeria i de paisatge inexplorat. Hi ha veritables troballes, títols truculents, papers ajustadíssims, elegàncies perfectes. Fixeu-vos en una vitrina de novetats bibliogràfiques, i la idea d’un bar ben servit se us acut al pensament. Els artistes que estan al servei dels editors tenen alguna cosa de l’instint diabòlic dels ‘barmen’. Un llibre és un poliedre de color. Imagineu una copa en forma de llibre, doneu – amb la imaginació sempre una mica excitada – aquella líquida majestat d’una copa colorida al paper banal, desesperadament industrialitzat de les cobertes del llibre, i aneu mirant… La vitrina és aleshores un servei de copes ben preparades, ingerir totes aquestes copes és una labor penossísima; extraure tota l’essència d’aquests milers de pàgines impreses pot constituir una calamitat sense remei, una embriaguesa contra la qual no podrà res tot l’amoníac del món.

         I és precisament aquesta diversitat de cobertes, aquesta audàcia de colors, aquesta heterogènia associació de lletres, tot en un sentit efímer, de cosa oblidadisa allò que dóna a la parada de llibres la sensació de les begudes glaçades, picants, policolors, de gust que no s’acaba de definir ben bé, de convergència i de confusió de coses… begudes d’a peu dret, que entren més aviat pels ulls”.

 

Josep Maria de Sagarra a L’Aperitiu del diari Mirador nº 13 del 25 d’abril de 1929.

 

 

Dedicat a la 59a  Fireta del llibre d’ocasió antic i modern.

 

Read Full Post »

dibuix1b2.jpg

  Viendo esto me entran ganas de leer. ¿Quieres prestarme un libro?

Abans a les Fires del Llibre d’Ocasió Antic i Modern hi havia més gent, més llibreters, més llibres, més de tot, i editaven uns llibrets o unes fulles que estaven força bé. Aquest any, res de res, ni el pregó del dia de la inauguració.

dibuix2b.jpg

 Lo ve usted, toda la vida sacrificándonos para que a nuestro hijo

no le faltara nada, y ahora nos sale con que quiere también un libro.

Un altra dia llibresc es el Dia del Llibre, anys enrere Día del

Libro, i fullejant ho que van editar els anys 1959 i 1962 he trobat dues coses que m’han semblat curioses, una, divertida, els acudits del senyor Mingote i l’altra estranya.

 dibuixpresoner.jpg

 Yo creía que en esa clase de tiendas no se fijaba nadie.

Els acudits aquí els teniu i encara que fan referència al Dia del Llibre dels anys 1959 i 1962, crec que per una Fira com la 58a. compleixen de la mateixa manera gairebé.

dibuixpluja.jpg

 Además de la Feria del Libro, van a poner una tómbola de libros.

Cada día hay más vicio.

I la cosa que he vist estranya és que l’any 1962 el Dia del llibre es va fer un 12 de maig, però ho expliquen i diuen: ” Este año, el Día del Libro tendrá unos aspectos inéditos, que vale la pena tener en cuenta. Señalemos, ante todo, el cambio de fecha. El tradicional 23 de Abril coincidía con el lunes de Pascua, y para que el Día del Libro cumpliera la misión que le es propia era preciso desvincularlo de aquella festividad. Así apareció la decisión de llevar el Día del Libro al 12 de Mayo. Una decisión que responde a un hecho importantísimo: del 6 al 12 de mayo se celebra en Barcelona el XVI Congreso de la Unión Internacional de Editores”.

dibuix3unllibre2.jpg

 Este lo compré yo en una librería.

 dibuix4llibreria.jpg

 Mi último libro viene a llenar un vacío…

He estat a la Fira dos dies, he remenat, he fullejat, he mirat, he comprat uns llibrets i, malgrat tot, he gaudit com sempre dels Llibres en aquestes Ocasions Antigues i Modernes.

dibuix5senyora.jpg

      – ¡ Y has tenido que ser tú precisamente quien lo comprara¡

Desitjaria que l’any vinent en contes de 34-35 llibreries en vinguessin 40-50 o més, ja sé que és difícil, però anys enrere hi eren, m’agradaria molt que fos així, podria remenar, fullejar, mirar, tocar, i sí, comprar alguna coseta, malgrat que alguns llibreters miren amb no molt bona cara a vegades, i altres, si portes una bossa o un maletí amb cremalleres ja ets un sospitós, però passa poc, crec.

Read Full Post »

                 bibliovergonyos1ok.jpg

La Vanguardia, dia 26 de juliol del 2009. “La foto del lector”, La triste ruina de los quioscos de Diputació      Ignacio Bello Carreira escribe: “ Quería denunciar con esta foto el estado ruinoso de dos quioscos de venta de libros de segunda mano de la calle Diputació. Ambos quioscos se encuentran en un estado lamentable, con las paredes y techos rotos y llenos de pintadas. Esto contrasta más todavía con el entorno de edificios nobles por donde pasan infinidad de turistas a diario”. 

            El pitjor es que la resta de quioscs no estan com el de la foto, però quasi,  fa pena veure’ls. Vaig passar ( fa mesos) expressament pel lloc per veure els quioscs perquè havia llegit coses i tenia alguna notícia dels mateixos i volia saber com eren en realitat i que podia trobar. Estaven bruts i molt mal endreçats , vaig sortir corrent.

            Diu el senyor Bello que són una ruïna i estan en un estat lamentable, té raó, jo crec que són una pena i l’efecte que donen, que fan, és el d’una vergonya molt gran, molt gran molt . I això passa en una ciutat en la que el llibre, els llibreters, els lectors i les indústries del llibre són tan importants ( o eren). És vergonyós.

                                       

Read Full Post »

             aparatoarmenio-%282%291.jpg

Compradors. “ Aneu a l’hora que vulgueu a aquestes barraques, i sempre hi trobareu algú que examina, amb mà diligent, la mercaderia desordenada i polsosa. Hi ha gent que hi va per primera vegada i que potser no hi tornarà més. Hi ha també, el que hi va per una feina concreta, el que necessita un volum de consulta, el que sap on va i perquè hi va. Però al costat d’aquest personal esporàdic, hi ha, també, el personal permanent. El que en podríem dir “ la plantilla” d’aquestes oficines. Sempre que tenen una estona perduda van a parar de nassos en aquest indret.. Aquest client no té mai pressa. Fa el seu fet amb molta calma i meticulositat. Agafa un volum perquè coneix l’autor, perquè el títol li ha cridat l’atenció, o, simplement, perquè la coberta del volum li ha plagut. L’agafa i se’l mira. L’obre per les primeres planes; després pel mig; després, encara, pel final. Si hi ha  “índex” el llegeix calmosament per a fer-se càrrec del que es tracta. Una vegada enllestit, el tornarà a deixar al seu lloc. El comprador de llibres vells, molt rarament realitza a cop calent les seves operacions financeres. En tot cas, preguntarà el preu amb un gest de displicència. Desgraciat d’ell si el venedor pot assebentar-se que la compra li interessa. Perquè, aleshores, el preu del volum creixarà d’una manera alarmant.Una de les operacions més fonamentals i més elementals per als que freqüenten aquesta mena d’establiments, és el regateig. Si no regategeu esteu ben cuit. El venedor us veurà venir, i apretarà com una mala cosa. Vós, per començar, heu de tractar amb menyspreu la mercaderia. Agafeu el llibre, com si tant us fos aquest com el de més enllà. Assegut a la seva cadira, i amb el diari als dits, el venedor observarà, amb ull discret, les vostres manipulacions. Per la cara que poseu, és molt capaç aquest gat vell de comprendre que el llibre us interessa. Ha observat que no vacil-làveu a triar-lo, i que demanàveu preu amb el posat de l’home que va per feina. No ho fèssiu pas. El vostre interlocutor, aleshores, es mirarà i remirarà el volum amb el posat de l’home que està convençut que realitza una operació important. Després us dirà una quantitat. Vós us quedareu literalment escruixit. Però, si per poc més, aquell llibre el podeu trobat nou de trinca…¡.Allò és un “robo”. El venedor es pren la cosa amb molta parsimònia. El preu és just. Si rebaixés deu cèntims hi perdria la poca ganància que ara hi fa. D’altra banda, si no us va bé podeu deixar-lo, que per això ell no diexarà, demá, de menjar ni de dormir.Quan les coses arriben a aquesta situació, és quan la perícia del comprador és posada més a prova. Entre el preu que vós oferiu i el preu que us demanen, s’entaula una mena de concurs de resistència. De moment, potser serà prudent que us en aneu a donar un tomb per les altres barraques. Mentrestant, l’usurer tindrà temps de repensar-se una mica.Al cap de mitja hora us hi torneu a deixar caure. “ Què – demaneu amb posat sorneguer a l’home en qüestió -, encara esteu amb els vostres tretze…” Si sou entès en la matèria veureu com l’home vacil.la. “ Vaja, deixem-ho a dues cinquanta. Ni vós ni jo…” Si el preu us va bé, podeu acceptar l’oferta. Si no, podeu apretar encara les molles, i veure com l’home cedeix.Jo crec que al costat d’aquestes enciclopèdies de butxaca, que us ensenyen “ en quinze dies” l’anglès, el francès, el xinès i l’alemany, crec que no hi faria cap nosa un Manual que es podria vendre, posem per cas, amb el següent títol a dues tintes: “ ¿ Quiere usted, en quinze días, aprender a comprar libros de lance…?”.  

Article: “El Wall-Street dels llibres vells” per R. Font i Ferran a L’Opinió, del 10 de febrer de 1934.

Read Full Post »

                               57_fira_cartell.jpg

Remenar o no remenar a la 57ª Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern 

Any 2004, 50 expositors.

Any 2005, 46 expositors.

Any 2006, 41 expositors.

Any 2007, 42 expositors.

 Any 2008, 34 expositors.

Desitjaria que les parades ( els expositors)  fossin 70, 90 o més, cosa difícil, però de tant en tant es bo somniar.

 Els llibreters agremiats es queixen de llibreters no agremiats i fins i tot no declarats com a tals que venen per Internet i per altres medis.

Però molts dels agremiats no apareixen per la Fira.

Els diumenges a Sant Antoni hi ha molts llibreters i molts compradors, o al menys molta gent que busca i “remena”.

“Remenar” : 1. manera que algunes personas tenen de mirar llibres, per davant i per darrera, per dins i per fora, alguns, fins i tot, els oloren, i molt pocs escolten el soroll que fan les pàgines al fullejar-les, fets que moltes vegades posen de mala lluna ( o més) a alguns llibreters ( diccionari particular).

Crec que els llibres es tenen que “remenar”  , doncs poden faltar fulls, poden tenir pàgines ratllades, escrites, acolorides, poden estar estripades, etc. I de vegades, moltes, només pel fet de « remenar » val la pena entrar a la parada, no només per mirar els possibles defectes dels llibres, sinò que moltes vegades es mira la relligadura, l’edició, , els nervis, els daurats, el paper i tantes coses que tenen els llibres i d’aquesta manera el temps passa volant, i quan en compres algun, aleshores, el cor, la cara, el cap, les mans  i tot el cos en general i el cervell en particular senten coses indescriptibles, coses que no em veig capaç de definir ni explicar, però que no són gaire lluny de la felicitat.

De vegades et miren malament, i si no compres res aleshores la cosa pot passar a « mayores ». A la ciutat on visc fan un petit mercat de brocanters un diumenge al mes, i entre les parades unes quantes són de llibres, a vegades 3, a vegades 4 i a vegades algunes més, no gaires; el cas es que dues que hi són sempre ni les miro, passo de llarg, perquè?, doncs temps enrera parava, mirava i “remenava” alguns llibres que em podien interessar, algun cop vaig comprar llibres ( molt pocs) a aquests senyors, però últimament no en comprava i un dia em van dir que deixés els llibres que no els toqués tant, que no ” remenés”. Vaig demanar perdó i no hi tornat a parar-me davant d’aquestes parades, que estan juntes, ni em pararé mai més.

              A la 57ª Fira al Passeig de Gràcia en algunes parades passa una cosa semblant, en altres es difícil entrar-hi, altres estan molt desordenades i altres tens de fer una instància per moure’t per dins. Dues o tres, potser quatre parades, tenen cara i ulls, com la de Rafael Solaz de València.
             El cas es que, estiguin com estiguin, si t’agrada mirar, buscar i “remenar” llibres tan fa com estigui la parada, alguns entesos en aquesta matèria diuen que els bibliòfils així s’ho passen millor, regirant i regirant, omplint-se els dits de pols, troben coses que no esperaven i surten de la “pitjor” parada amb la millor cara des de fa temps. Són coses dels llibres, coses de la bibliofília, o la bibliomania, o la bibliodigalicomvulguis.
             Any 2009, 58a Fira, expositors ,31?, 30?, 29?, 15?, 6?, hi haurà Fira?.
             Ho espero, ho desitjo, encara que només hi hagin 5 parades ( o una) hi penso anar i “remenar”.

Read Full Post »

1753.jpg

Una de les imatges d’Art Multimèdia¡¡¡

 

 

 

Sona(r)t 2008 vegades o més

 

Vaig veure a la tele un anunci, apareix una mena de guineu amb cap de persona, potser d’una dona, és desproporcionat i molt lleig, camina, salta i va a parar a una cervesa. Veure’l no em va agradar gens em va semblar una cosa fastigosa, aquesta deu ser la intenció segurament. Però ho millor va ser quan vaig veure unes coses, “icones”, no sé si quadres, fotos, o quina cosa, una mena de caps de gent amb el cos d’animals i estirats en una mena de llit, suposo que el més lleig que van trobar , el que semble cert és que aquestes coses són “Art Multimèdia” tal com anuncien a Sona( r )t 2008 ( + -).

Em semblen unes coses fastigoses per dir alguna cosa, segurament els que estan al dia ( ¡¿ ) i els crítics que hi entenen ( ¡¿) d’aquestes coses diran que són “creacions” magnífiques, originals (¿), que és l’últim, etc., etc.Certament d’Art Multimèdia no en sé gaire, be no en sé gens, però les coses agraden o no agraden diguin el que diguin els crítics i els entesos i de “Música Avançada” tampoc estic al dia, ara que si els que saben d’aquestes coses pensen que Miguel Bosé i Madness fan “Música Avançada” crec que anem llestos, crec que és una mica agosarat considerar aquesta música com alguna cosa avançada, parlant clar, crec que és una cagada de collons.

Música avançada ja la feien fa molts anys, i moltes músiques que es feien crec que encara no les han superat ni com originals, ni com modernes, ni com avançades ni com res de res. No tinc temps per escoltar tot el que voldria, però de vegades poso coses de Pink Floyd, de Emerson, Lake &Palmer, Mozart, Tangerine Dream, Jimi Hendrix, Mike Oldfield, Triana, Flock i molts més que avui dia serien considerats més que avançats, un senyor, John Lee Hooker amb una guitarra i un peu fent de bateria feia coses millors i més modernes que moltes de les coses que es fan ara, fins i tot un grup que vaig escoltar una vegada a Barcelona, en un lloc que crec que avui seria modern i l’últim crit en locals de música avançada que es deia Zeleste, els Toreros Muertos, feien coses avançades i divertides.

En el diari Avui  hi ha dos articles sobre el Sona(r)t 2008, un d’en David Broc, molt interessant, parla, entre d’altres coses, de “fauna diversa” dedicada a la “vegetació urbana” i d’una “banda britànica que fusiona pop, electrònica i experimentació còsmica i que va omplir el Hall de sons lisèrgics i meditacions avant –pop elegants”, i parlant d’un grup de rap català diu :”tenien més ganes de gresca que el mateix públic, encara endormiscat o en ple procés de familiarització amb l’entorn, i només per això, per aquesta empenta i groove , ja mereixen l’aprovat”, això del “groove” pot ser moltes coses, suposo que ve de l’anglès To be in the groove, que és alguna cosa així com ,estar en forma, estar de moda, ser l’últim, etc. crec que utilitzar mots com groove o avant-pop i més, deu ser important, deu ser groove , peró per exemple en una ciutat del Baix Llobregat, fa més de trenta anys hi havia un “pub” que es deia Groovy i per suposat era un lloc modern, “tope” , “guay” i “marvellous”, estava en forma, de moda i al dia en molts coses ; l’altre article és de Pep Blay i diu: …” Imagineu-vos una ciutat on ningú sigui estranger o on tots ho siguin, on tots vesteixin estrambòtics i el més estrany és el ‘normal’ “, i afegeix ” un espai on l’intel.lectual de la Bonanova balli al costat del rapat de Cornellà, on les diferències socials es trenquin al servei d’un estat de trànsit per una música hipnotitzant, on els DJ de ballaruca comparteixin escenari amb els artistes més intel.lectuals. Imagineu-vos una ciutat plena de joves que durant hores no treguin el somriure de la boca.Imagineu-vos el Sónar“.
Entre els dos articles hi ha una foto molt gran on si poden veure uns joves ( 5-6 noies i un parell de nois ballant ( + -), quants d’ells estan somrient?, cap. Quants semblen intel.lectuals de la Bonanova i quants porten el cap rapat ?, cap.

            Be, el Sona(r)t 2008 : Festival Internacional de Música Avançada i Art Multimèdia ( Sónar 2008) ha començat,

que vagi be.

Read Full Post »

                      

 salojoc1.jpg

 Del III s’han oblidat

La III  Edició del Saló del Llibre de Barcelona A la guia per a visitar el Saló diuen ” prop de 150.000 títols i més de 450 segells editorials”, a la mateixa guia posen els Expositors i en surten 300 i pocs més.Les activitats estan molt bé, però l’any passat van fer un concurs que es deia “Joc de Saló”, que crec que va ser una de les millors coses i recordo que ho vaig passar força bé , aquest any no l’han fet. L’any passat va durar 6 dies, aquest any 5, 4 l’any que ve?Bé no vull ser negatiu, però crec que aquest Saló va a menys, crec que si algú no fa alguna cosa l’any que ve seran 200 i pocs els Expositors, però crec que no hi arribaran.Un altre detall, L’Agenda d’Activitats de l’any passat era un llibret amb 55 pàgines, molt correcta i crec que ben fet, aquest any es un follet de 8 pàgines i una mica més, gens correcta i crec que molt mal fet, el de l’any passat era molt més clar , no es poden comparar.L’any passat es podien trobar Bruño, Cálamo Arte y Bibliofilia, Cátedra, Molino, Escriptors i Consejería Cultura de Asturias, Govern i Institut d’Estudis Andorrans, Ollero y Ramos, Edicions B, Grup RBA, El País Aguilar, La Magrana, Universidad Complutense de Madrid, La Campana, UNED, National Geographic, etc., etc., i unes quantes llibreries de nou i de vell ( al menys 12, aquest any dos o tres + -). Pot ser alguns d’aquests noms no són dels més importants, però alguns ho són i molt.Aquest Saló m’ha decebut molt.

Read Full Post »

dsc05905d-723326.jpg56ª Fireta del Llibre d’Ocasió Antic i Modern

Anar a la Fira del Llibre em fa molta il.lusió, és una de les coses que més m’agraden, però hi trobo coses que estan molt bé i altres que no m’agraden:


a)A les deu i cinc del matí molt poques ( llibreries) estaven obertes.

b)L’any passat hi havien bastants més llibreters.

c)Anys enrere el Gremi de Llibreters de Vell editava un llibret o un opuscle amb el pregó fet per inaugurar la Fira o amb alguna cosa rel.lacionada amb llibres.

d)Aquest any no han fet ni una Guia de Llibreters de Vell de Catalunya com altres vegades.

e)He tingut la sort de poder comprar uns llibres molt interessants.


f) Un d’ells: “El Placer del Libro” de José A. Gomis ( ABBEd. Altés, B, 1949) , està molt bé i dedicat a un senyor, Gual Villalbí, he mirat qui era aquest senyor i he trobat que es deia Pedro Gual Villalbí, era un polític català dels anys 50 que va ser “Ministro sin cartera” de Franco i va escriure alguns llibres sobre política econòmica. El que si que he descobert sense mirar a Internet és que aquest senyor no era bibliòfil perquè a la portada va possar una cosa semblant a un ex-libris, amb un tampó sucat en un lloc amb tinta a alguna cosa semblant i que diu: Gual Villalbí – BIBLIOTECA ( sic) , però ho va estampar en onze pàgines més de 108 que té el llibre, en una fins i tot dues vegades perquè la primera tenia poca tinta i és precisament una pàgina amb la reproducció de dedicatòries d’Àngel Guimerà i Negri i la signatura de J.Verdaguer.

g) A dues llibreries ( Sánchez i Del Pino)he trobat llibres molt macos.

h) En una llibreria, només arribar em posa un senyor mala cara, al entrar cap dins, el senyor que semblava l’amo m’ha preguntat què m’interessava, li he dit que buscava llibres que parlin de llibres i llibres de Bibliofília i m’ha dit que d’aquests no en tenia. Hi mirat una mica i li he preguntat pel preu d’una col.lecció de llibres sobre Barcelona, m’ha dit que valia 500 euros, he continuat mirant els llibres i he vist que posava que valien els 10 llibres 300 euros, el senyor ha vist que ho estava mirant i m’ha dit que em podia estalviar dos-cents euros i , amb cara de pocs amics que l’any passat li vaig preguntar també el preu de la mateixa col.lecció de llibres, jo no ho recordava, és possible que ho fes, però… Tinc clar que a la llibreria Stock Llibres no hi aniré mai més.

i)A la Fira he estat molt a gust i els llibres comprats preciosos.

 j)Ahir a Canal 33 en el programa “L’hora del lector” esperava un reportatge sobre la Fira del Llibre, però va ser una cosa molt molt curta i sense gaire informació, cosa que sembla habitual a la premsa diària, surten molt pocs articles parlant d’aquesta 56ª Fira, no ha sortit quasi ni anunciada; sembla que l’única Fira que existeix és la de Frankfurt que ja veurem com acabarà.

Read Full Post »

488185146_5036ae3d3a_mentrezsansfrapper.jpg Avui es dia 19 de setembre, sembla ser que el proper dia 21 comença(¿) la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern, nom que es podria fer una mica més curt, com Fira del Llibre Vell, o alguna cosa semblant.Crec que haurien de fer una mica més de propaganda, que haurien de tenir a la gent més al dia d’aquestes coses, és una Fira interessant, volia posar maca, però no n’hi ha per tant i menys tal com la porten avui en dia.I els que la organitzen crec que són els senyors del Gremi de Llibreters de Vell, (si no és així si us plau m’ho dieu) que porten la Fira, sembla, com la seva pàgina web que és vergonyosa. Pot ser no sé tot el que cal i m’equivoco molt, però aquest Gremi crec que va tenir èpoques molt millors.A la pàgina web hi ha un apartat dedicat a Història on en quatre línies diuen alguna cosa sobre Llibreters de Vell, molt poca cosa , i acaba la dita Història crec que l’any 1994 amb la inauguració del monument dedicat al llibre de Joan Brossa. Des de les hores no hi han posat res més. Ni sembla que hi vulguin fer alguna cosa.També hi ha un apartat on posa’n les Llibreries de Vell de Catalunya o els agremiats, crec que o molt poca gent està agremiada o la que ho està, tant li fa sortir en el llistat de més o menys 45 llibreries amb direccions, telèfons, webs, etc. De les que hi surten, algunes llibreries ja no estan a Barcelona i d’altres no existeixen com a tals. Fa poc vaig aconseguir un llistat de més de 130 Llibreries de Vell a Catalunya, suposo que moltes d’aquestes deuen està agremiades, no ho sé, però no consta en lloc.A Madrid hi ha la pàgina web dels Libreros Matritenses, crec que pot ser un exemple a seguir, diuen qui son, que fan, que publica’n i moltes més coses, com per exemple que el mes de novembre fan el XI Salón del Libro Antiguo de Madrid; també hi ha la pàgina de la Asociación de Libreros de Viejo ( Libris), no tan amplia com la anterior, però a les dues es poden consultar coses, buscar-ne i aprendre una mica.

Anys enrere quan feien la Fira editaven alguna cosa parlant de llibres o coses semblants, eren publicacions petites, suposo que no venals, però d’elles s’aprenen moltes coses, avui no fan, que jo sàpiga, res de res, tant costa?, crec que encara que fossin de pagament la gent les compraria.

Malgrat tot aniré a la Fira, si puc cinc vegades millor que quatre, però penso que hi ha coses que es tindrien que millorar

Read Full Post »

« Newer Posts