Compradors. “ Aneu a l’hora que vulgueu a aquestes barraques, i sempre hi trobareu algú que examina, amb mà diligent, la mercaderia desordenada i polsosa. Hi ha gent que hi va per primera vegada i que potser no hi tornarà més. Hi ha també, el que hi va per una feina concreta, el que necessita un volum de consulta, el que sap on va i perquè hi va. Però al costat d’aquest personal esporàdic, hi ha, també, el personal permanent. El que en podríem dir “ la plantilla” d’aquestes oficines. Sempre que tenen una estona perduda van a parar de nassos en aquest indret.. Aquest client no té mai pressa. Fa el seu fet amb molta calma i meticulositat. Agafa un volum perquè coneix l’autor, perquè el títol li ha cridat l’atenció, o, simplement, perquè la coberta del volum li ha plagut. L’agafa i se’l mira. L’obre per les primeres planes; després pel mig; després, encara, pel final. Si hi ha “índex” el llegeix calmosament per a fer-se càrrec del que es tracta. Una vegada enllestit, el tornarà a deixar al seu lloc. El comprador de llibres vells, molt rarament realitza a cop calent les seves operacions financeres. En tot cas, preguntarà el preu amb un gest de displicència. Desgraciat d’ell si el venedor pot assebentar-se que la compra li interessa. Perquè, aleshores, el preu del volum creixarà d’una manera alarmant.Una de les operacions més fonamentals i més elementals per als que freqüenten aquesta mena d’establiments, és el regateig. Si no regategeu esteu ben cuit. El venedor us veurà venir, i apretarà com una mala cosa. Vós, per començar, heu de tractar amb menyspreu la mercaderia. Agafeu el llibre, com si tant us fos aquest com el de més enllà. Assegut a la seva cadira, i amb el diari als dits, el venedor observarà, amb ull discret, les vostres manipulacions. Per la cara que poseu, és molt capaç aquest gat vell de comprendre que el llibre us interessa. Ha observat que no vacil-làveu a triar-lo, i que demanàveu preu amb el posat de l’home que va per feina. No ho fèssiu pas. El vostre interlocutor, aleshores, es mirarà i remirarà el volum amb el posat de l’home que està convençut que realitza una operació important. Després us dirà una quantitat. Vós us quedareu literalment escruixit. Però, si per poc més, aquell llibre el podeu trobat nou de trinca…¡.Allò és un “robo”. El venedor es pren la cosa amb molta parsimònia. El preu és just. Si rebaixés deu cèntims hi perdria la poca ganància que ara hi fa. D’altra banda, si no us va bé podeu deixar-lo, que per això ell no diexarà, demá, de menjar ni de dormir.Quan les coses arriben a aquesta situació, és quan la perícia del comprador és posada més a prova. Entre el preu que vós oferiu i el preu que us demanen, s’entaula una mena de concurs de resistència. De moment, potser serà prudent que us en aneu a donar un tomb per les altres barraques. Mentrestant, l’usurer tindrà temps de repensar-se una mica.Al cap de mitja hora us hi torneu a deixar caure. “ Què – demaneu amb posat sorneguer a l’home en qüestió -, encara esteu amb els vostres tretze…” Si sou entès en la matèria veureu com l’home vacil.la. “ Vaja, deixem-ho a dues cinquanta. Ni vós ni jo…” Si el preu us va bé, podeu acceptar l’oferta. Si no, podeu apretar encara les molles, i veure com l’home cedeix.Jo crec que al costat d’aquestes enciclopèdies de butxaca, que us ensenyen “ en quinze dies” l’anglès, el francès, el xinès i l’alemany, crec que no hi faria cap nosa un Manual que es podria vendre, posem per cas, amb el següent títol a dues tintes: “ ¿ Quiere usted, en quinze días, aprender a comprar libros de lance…?”.
Article: “El Wall-Street dels llibres vells” per R. Font i Ferran a L’Opinió, del 10 de febrer de 1934.
Biblioaprenent 