Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Fires i Mercats’ Category

Frases sobre Bibliofília 917

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Biblioteques, Fires i Mercats, Llibreters de vell, Old books on 28/02/2026| Leave a Comment »

“Els canvis en aquells anys en les estructures professionals i en tecnologia van córrer paral·lels o fins i tot van precedir els profunds canvis que van tenir lloc en el món del llibre. Nous hàbits de lectura i nous canals de difusió van propiciar la circulació del llibre entre els sectors menys privilegiats.

Les desigualtats econòmiques, socials i culturals eren molt presents a la ciutat i durant les dues primeres dècades del segle XX van esclatar en l’espai públic: salaris baixos, precarietat laboral, dificultat d’accés a la formació i al món del treball… La subsistència quotidiana i l’accés a la cultura es van fer difícils per a àmplies capes de la població.

Aquells anys, el llibre es va convertir en un dels elements més importants per accedir a la formació. Alhora, hi havia una confiança plena en la cultura com a instrument de transformació social. Així, el llibre es com van ser membres de l’Ateneu, el cavall de batalla ideològic per excel·lència com a mitjà per adquirir les eines i el coneixement que haurien de possibilitat una redistribució més justa, més equitativa, dels béns socials.

El 1902 un grup d’intel·lectuals i obrers van crear l’Ateneu Obrer de la Classe Obrera amb l’objectiu de promoure una societat més culta que abolís els privilegis de classe. El centre, situat al carrer del Carme, va generar una gran activitat entorn de l’ensenyament i va desenvolupar múltiples activitats de caràcter cultural i recreatiu. Entre les seves instal·lacions no hi podia faltar una biblioteca. En una primera etapa va arribar a tenir 25.000 socis, motiu pel qual es va convertir en un dels espais més actius de la ciutat.

La biblioteca de l’Ateneu va aconseguir aplegar un importantíssim fons bibliogràfic i documental. Gràcies a l’interès per la difusió de la cultura, la biblioteca es va convertir en l’epicentre de les campanyes a favor de la cultura popular. Personatges que anys després tindrien un protagonisme destacat en la vida política i cultural de la ciutat van ser membres de l’Ateneu. Entre ells, hi ha Joan Salvat-Papasseït, que es va encarregar de la biblioteca, i Carles Fontseré, que va dissenyar el logotip de l’entitat que representa Francesc Layret.

Calamitats polítiques posteriors van posar fi, temporalment, a l’Ateneu, i van devastar la biblioteca i l’arxiu. Però no avancem esdeveniments.

Paradoxes de la història, avui dia, la seu de l’Ateneu Enciclopèdic Popular es troba provisionalment al mateix edifici que la Biblioteca Arús, al passeig de Sant Joan número 26, a l’espera de recuperar el seu patrimoni, confiscat pel govern colpista del general Franco”.

Barcelona, ciutat de llibres d’Isabel Segura Soriano, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2016, p. 38-41.

XQ       XQ       XQ       XQ       XQ       XQ       XQ

Es vergonzoso para el ministro de Instrucción pública que mientras dedica sus ojos de consejero de gran circulación a resolver o a simular que resuelve el problema de la cultura española, un librerillo avispado se le adelante con un ingenioso método de difundición de lectura.

Hasta ahora el libro llegaba a nosotros por varios procedimientos, comprándolo virgen y mártir a los pocos días de su flamante aparición en los escaparates; adquiriéndolo en las librerías de viejo, ya un poco desaseado en su indumentària; encontrándolo a la busca en el spoliarium de las ferias; pidiéndolo prestado a un amigo; rogando al autor que nos lo dedicase expresivamente; a plazos mensuales; por cualquiera de estos medios, en fin; pero desde hoy, gracias a la feliz iniciativa de un industrial digno de haberle parido la madre Yanquinlandia, podremos proporcionarnos el pan de la inteligencia por una bicoca.

He aquí como.

Comprando  libros en un quiosco que acaba de abrirse en la calle de Alcalá, donde se venden ¡a cuatro pesetas el kilo!

Esta aplicación del sistema métrico decimal a la literatura es de una novedad sorprendente.

Merced a la previción de este comerciante, al dirigirnos a nuestras viviendas en busca del diario condumio, podremos, a guisa de postre, llevar un kilo de hojaldres literarios, o medio kilo, según el numerario que posea el comprador, o el apetito de que disponga.

Ya lo saben ustedes: ¡a cuatro pesetas el kilo!; ni más ni menos que el turrón de Jijona.

El que sea parco en la lectura, con un cuarto de kilo tiene suficiente; una pesetilla de alimentación espiritual. ¿Quién no se ilustra por tan poco dinero?

Con suprimir dos días el cartucho de fresa o el curioso queso de Gruyère, podemos entrar triunfalmente en casa con un buen tomo, a elegir, según  nuestro gusto.

Ignoro si en este nuevo comercio se dará el peso justo y si para completarlo pondran de añadidura capítulos sueltos de otras obras, o si galantemente, como en algunas tiendas, el peso será generoso.

Sin embargo, este nuevo sistema de vulgarizar la lectura ofrece un peligro serio: que si no está regulado por una prudente continencia es muy fácil la indigestión, y con la indigestión el desarrollo de una entero libritis; que el sujeto que engulle en pocos días 18 ó 20 kilos de pan literario, a eso se expone.

Por lo demás, no puede ser más pintoresco el método; y eso de que un parroquiano pida con la mayor naturalidad dos kilos de prosa corriente, cuarto kilo de filosofia y medio kilo de cuentos baturros, hay que reconocer que es un espectáculo muy curioso.

Y ahora, en serio, ¿ puede hacerse más en beneficio de la lectura, cuando media docena de libros de libre elección cuestan menos que un juego de cacerolas?

¡La instrucción pública en manos de este hábil comerciante sería en España un problema resuelto!

¡Kilo más, kilo menos…!

Article “Lectura al peso” escrit per Luis Gabaldón en el diari ABC de Madrid, el 24 d’abril del 1908, a la pàgina 5.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 915

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Fires i Mercats, Llibreries, Old books, Tipografia on 14/02/2026|

“En 1888, Barcelona celebra l’Exposició Internacional, un gran aparador per exhibir les innovacions tecnològiques. L’xsposició va tenir lloc al solar que havia quedat lliure després de l’enderroc de la majoria d’edificacions de l’antiga fortificació militar de la Ciutadella i s’hi van instal·lar palaus construïts de nou i es va enjardinar una gran part dels solars. Era el primer parc de la ciutat, L’exposició va ser el pretext per urbanitzar aquella zona i crear un nou eix viari que recorria el front marítim de la ciutat.

Per donar compte de les transformacions urbanístiques i promocionar la indústria barcelonina, els organitzadors de l’exposició van convocar la premsa estrangera per fer una passejada per la ciutat. El recorregut va ser seguit per diversos periodistes estrangers, entre d’altres, un redactor d’Il Secolo, de Milà, que va publicar el comentari següent: “La primera visita – noblesa obliga – fue la del establecimiento tipográfico de los sucesores de Ramírez. Es un vasto edificio empezado en 1º de enereo de 1886 y aún no del todo concluido (La Exposición, núm. 3, 1 d’octubre de 1886, pàg. 7).

Introduir en el recorregut dels periodistes la visita a una editorial volia dir que la indústria del llibre a Barcelona ja tenia un pes específic en l’economia de la ciutat, tot just per darrere de la indústria tèxtil, el sector hegemònic.

En aquella mostra, meitat exposició, meitat fira, s’hi van exposar productes de la impremta i la llibreria, impressions ordinàries i de gran luxe, enquadernacions comunes de paper, tela, pergamí i pell, i enquadernacions de luxe. També hi havia llibres científics i recreatius, obres didàctiques i de consulta, memòries i obres diverses, així com obres literàries i musicals, fotografies, fotolitogravats i fotocromies diverses.

Impressors, litògrafs, editors, llibreters, paperers, enquadernadors fabricants de tintes per a impremta, de cilindres i de rodets per a litografies… la llista posa de relleu la importància de la indústria del llibre a Barcelona ja abans de la celebració de l’exposició. Les arts del llibre tenien una llarga tradició a la ciutat i, amb l’excepció de la fabricació de maquinària, tots els sectors hi van estar representats, des del de la fabricació de paper i tinta fins al de la llibreria.

L’exposició va servir per conèixer les innovacions tecnològiques aportades pels països més industrialitzats, però, sobretot, l’interès i les expectativez estaven centrades en l’ampliació al mercat americà.

Un expert visitant de l’exposició, Federico Guimerá, desprès d’haver fet un recorregut per les editorials més importants – Montaner y Simón, Sucesores de Ramirez, Espasa y Compañía, Llorens hermanos, entre d’altres – escrivís: “Editorials franceses i alrmanyex havien copat el mercat de llibre castellà a Amèrica, però d’alguns anys ençà les editorials barcelonines anaven guanyant terreny gràcies a les millores introduïdes en els procediments d’impressió” ( Guimerá, 1889, pàg. 20).

A banda dels expositors relacionats amb la producció del llibre, ja fossin nacionals o d’altres països, també hi van ser presents les biblioteques de Barcelona: la de la Universitat, la del Seminari, la de notaria, la de Medicina, la de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, la municipal i la de l’Audiència. L’accés a totes elles estava restringit a les persones del ram.

Barcelona, ciutat de llibres d’Isabel Segura Soriano, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2016, p.31-32.

XQ       XQ       XQ       XQ       XQ       XQ       XQ

“En la primera mitad del siglo XIX, el maquinismo provocó un cambio radical en la imprenta. Las lentas prensas a mano fueron reemplazadass por las máquinas cilíndricas principalmente de las casas francesas Alauzet y Marinoni, que proporcionaban mayor rapidez y mejor realización del Trabajo haciendo más fàcil la impresión y más exacta y graduada la distribución de la tinta.

Joaquim Verdaguer, hijo de Vicenç Verdaguer, gerente de la Antigua imprenta-librería de la Vda. Pla, fundó, en 1828, después de haver trabajado como tipógrafo en París, en la casa Didot, la importante librería-imprenta Verdaguer, la primera en España qye utilizó la prensa Stanhope.

El período de transición de la imprenta Antigua a la moderna fue sorprendentemente corto. No subsistió  más que la base fundamental, los caracteres; todo el resto cambió. A partir de 1811 el alemán Koenig construyó la primera màquina cilíndrica (que mal denominamos “plana”) para el Periódico inglés The Times. Un poco más tarde, el constructor francès Marinoni realizó la primera máquina a reacción de cuatro cilindros, que se difundió muy rápidamente, tanto en Francia como en otros paises, para la impresión de periódicos. En 1867, Marinoni construyó la primera màquina rotativa, cuya producción de 10.000 ejemplares por hora pareció entonces exorbitante.

La tipografia y la composición de textos fueron profundamente modificadas por la invención de la máquina de composición mecánica. En 1884, Mergenthaler, partiendo de la realidad prática, terminó la realización de la primera máquina de composición mecánica, la “Bar Indenting-Machine” o “Linotipia”.

Esta máquina, la Linotipia, no fue introducida en Barcelona hasta 1908 para el Anuario Riera. En 1903 ya llegaron a Barcelona las recentísimas máquinas tipográficas de composición y de fundición mecánica de la marca berlinesa “Typograph”.

La primera empresa que compró seis máquinas Typograph fue la de Maucci, un italiano que había viajado mucho como representante de una casa editorial por América Latina, y que se instaló en Barcelona en 1892. Dotado de una experiència comercial poco común, y arrastrando la grave crisis editorial debida a la mala venta de las novedades por entregas que habían labrado la fortuna de los editores barceloneses a partir de 1860, Maucci fue el primero en editar el libro barato, de gran tirada y de calidad mediocre. La adquisición de la Typograph respondía, en este caso, a una necesidad de reducir todavía más el costo del libro. La otra imprenta que adquirió la Typograph fue La Académica, conocida por la calidad de su producción. En este caso, la regularidad de los espacios que la composición mecánica permite atrajo al impressor.

Estos intentos de introducción de las máquinas de composición tuvieron poca importancia en la época, y no debilitaron la industria de las fundiciones tipográficas.

Antes del siglo XVIII, los impressores a menudo hacían grabar los punzones en sus talleres y fundían sus caracteres según sus matrices. En Cataluña, la primera fundición tipográfica de la que tengo noticia es la del convento de los Carmelitas Descalzos de San José de Barcelona, donde fra Pau de la Mare de Déu ya produjo caracteres en 1746.

Parece que Eudald Pradell (1721-1788), armero de Ripoll establecido en Barcelona en 1758, fue el primero en grabar punzones en España, y trabajó en la fundición de Feliu Pons, antes de ser llamado a la Corte en 1765 por Carlos III, quien le pidió creara la primera fundición industrial española en Madrid.

En 1852, los monjes vendieron su fundación a Joaquim Esplugas, quien la cedió poco después a Narcís Ramírez Rialp. El 22 de marzo de 1885, la Bauersche Giesserei, de Frankfurt,  adquirió a los sucesores de Narcís Ramírez & Cía., la fundición, instalando una sucursal en Barcelona en la calle bruch nº 125. Esta sucursal tomo el nombre de su director, Jacobo de Neufville, y fue la más importante de las fundaciones Industriales en Barcelona hacia 1900. La fundición tipogràfica Bauer había sido fundada en 1837, se había convertido en una de las primeres fundiciones industriales de Alemania y había creado una red de sucursales muy importante en el extranjero, particularment en los paises del sur de Europa”.

En el llibre: Las artes gráficas de la época modernista en Barcelona d’Eliseo Trenc Ballester, Gremio de Industrias Gráficas de Barcelona, Barcelona, 1977, p.5-6.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 908

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Fires i Mercats, Llibreters de vell, Oficis del llibre, Old books on 21/12/2025|

Aquesta és la història de Hay-on-Wye, una petita localitat del país de Gal·les, al Regne Unit, que ha aconseguit en només cinc dècades passar de ser una població aïllada a convertir-se en una important atracció turística visitada cada any per mig milió de persones gràcies als llibres i la cultura. Fins als anys 60 del segle passat Hay-on-Wye era un lloc remot a l’agresta geografia galesa. La sort de la localitat va començar a canviar quan Richard Booth, un dels seus veïns, va obrir el 1961 la seva primera llibreria. Uns anys després va tenir la idea de convertir un petit poble en un autèntic ‘regne dels llibres’. 

Booth va aconseguir convèncer les autoritats locals i al conjunt de la població a participar en el projecte. A poc a poc es van anar obrint en aquesta localitat de només 1.900 habitants desenes de llibreries. Al voltant d’elles van sorgir cafès, petites galeries d’art, botigues d’antiguitats i hotels. Amb el desenvolupament de la seva primera infraestructura la localitat es va convertir en una atracció turística per a les properes.

Però va ser la inauguració del seu Festival de Literatura el que va convertir a Hay-on-Wye en una atracció turística a la qual acudeixen cada any unes 80.000 persones de tot el món. La xifra de turistes que es desplacen fins a aquest ‘regne dels llibres’ arriba al mig milió de persones l’any. Encara que Richard Booth ja no viu en el seu ‘regne’ el negoci que va convertir a un petit poble en una de les atraccions turístiques més visitades de Gal·les i segueix consolidant el seu èxit amb cada any que passa. De la mateixa manera que hi havia el cementiri dels llibres oblidats, hi ha també la ciutat delsa llibres, de tots els llibres del món…., el paradis dels lletraferits.

Veurem si aquest any ho podran celebrar, ja que tocaria del 21 a 31 del proper mes de Maig. De moment el coronaidiot ja s’ha carregat a Sant Jordi, la rosa i el drac, encara que sempre ens quedarà el Hay Festival de Segòvia que és al setembre, o aprofitar per visitar Urueña, el poble amb més llibreries que bars.

Article de Francesc Puigcarbó, en el seu vlok, abril 2020. https://blocfpr.blogspot.com/2020/04/hay-on-wye-el-poble-dels-llibres.html   

XQ       XQ       XQ       XQ       XQ       XQ       XQ

“ En los comienzos del siglo XIX, las empreses de artes gráficas tenían un caràcter familiar, y los libreros eran a menudo a la vez impressores y editores, siguiendo una vieja tradición. Los más venerables y destacados libreros de la Barcelona de la primera mitad del siglo XIX fueron la Vda. Pla, Joan Piferrer, Josep Rubio, Tomàs Gorchs, los hermanos Oliveras, Jaume Subirana, librero y encuadernador, Joan Bastinos y, sobre todo, Antoni Bergnes de las Casas, editor, filólogo, professor de la Universidad de Barcelona, hel·lenista distinguido, que fue el introductor y el editor del Romanticismo en Cataluña, y Joaquín Verdaguer, que puede calificarse de editor de la “Renaixença” catalana.

Las transformaciones industriales hicieron desaparecer, mediado el siglo, a este tipo de librero, de tan múltiples actividades, como la de editor, impressor, encuadernador, il·lustrador y vendedor, y le dieron un caràcter completamente distinto.

Ante todo nos cumple precisar, y lo estudiaremos con más amplitud cuando nos ocupemos de las artes del libro, que paralelamente a la introducción de los procedimientos técnicos de reproducción del texto y de la imagen más modernos, respondiendo a la demanda de producción del libro barato de mediocre calidad, se crea, reaccionando contra esta vulgarización, un movimiento de reinstauración del libro de calidad, de fabricación artesana, impulsado por la Societat Catalana de Bibliòfils.

Esto explica que sigan en vigor los métodos tradicionales de fabricación del papel y de impresión, el retorno nostálgico a la tipografia gòtica, a la encuadernación artística y a los procedimientos clásicos de ilustración del libro, la xilografía y la calcografia. Podría considerarse este movimiento poco importante y condenado por la evolución del mundo moderno, sin embargo, creemos indispensable hablar de él porque tuvo gran trascendencia estéticam e il·lumina toda una época, el Modernismo, que intento desesperadamente no disociar estos dos términos, que antaño fueron equivalentes: el Arte y la Industria”.

En el llibre: Las artes gráficas de la época modernista en Barcelona d’Eliseo Trenc Ballester, Gremio de Industrias Gráficas de Barcelona, Barcelona, 1977, pàg. 1.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 907

Posted in Bibliofília, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Fires i Mercats, Llibreters de vell, Old books, Paraules on 15/12/2025|

L’Associació Professional del Mercat del Llibre Dominical de Sant Antoni és hereva de l’Agrupació de Venedors de Llibres d’ocasió del Paral·lel que va ser fundada l’any 1931. Tres anys després, l’any 1934, es va publicar el primer número del Nostre Butlletí, una publicació que volia impulsar i consolidar la bona feina cultural que en aquell moment feien els paradistes. Aquesta publicació va ser un símbol de la motivació i l’emprenedoria que sempre han caracteritzat els membres de l’Associació.

Al llarg de 80 anys, l’Associació ha fet pel barri de Sant Antoni un triple paper: primer com a suport econòmic, segon com a impulsora de la cultura popular d’un territori i tercer fomentant el desenvolupament personal i la integració social dels associats que la integren.

Actualment, 75 paradistes treballem de forma independent, en veïnatge, formant un Mercat únic i pioner. El més gran d’Europa en el seu gènere. I ho és perquè, el Mercat Dominical de Sant Antoni és una Institució molt vinculada a la nostra cultura. Capaç de fusionar dues tradicions que formen part de la nostra essència: per una banda, la tradició mediterrània dels mercats a l’aire lliure i, d’altra, la tradició literària i editorial, tan arrelada a Barcelona, que ha fet que la nostra ciutat sigui anomenada Ciutat de la Literatura per la UNESCO .

Els paradistes generem vincles sòlids amb els nostres clients i visitants gràcies a un tracte proper i professional. Oferim un servei de recerca i d’orientació, i la nostra àmplia experiència ens permet proposar recomanacions a mida dels gustos personals dels clients. Els vincles entre clients i paradistes, al llarg dels anys i de molts diumenges, s’han fet tan profunds que tot sovint els paradistes arriben a anticipar els gustos i, d’altres vegades, descobrim noves passions ampliant les inquietuds de lectors i col·leccionistes.

Llegit a: https://www.bcnshoppingandshooting.cat/botigues/mercat-dominical-de-sant-antoni/

XQ          XQ          XQ          XQ          XQ          XQ          XQ

Anticuarios del libro.

Carátulas. A Luis Millà.

Comedia, drama…

Hay un telón azul

Que nunca cae.

Entre el telar y el foso.

La vida al descubierto.

Libro viejo. A los hermanos Pi Caparrós.

¡Qué timidez

Oculta el libro viejo

al prsentarse!

Al mostrar texto y fecha,´¡cómo se enorgullece!

Riqueza del espíritu. Para Àngel y Juan Batlle.

Arrinconado

Estaba: roto,sucio.

Unas palabras

Intactas, puras, diéronle

La más alta riqueza.

Manuscrito. A José Balagué.

Arco y calleja.´

Pluma Antigua en rasgueo.

Velón y atril.

Tinta sobre blancura

Para silencios fieles.

Estanterías, A Magí Creus.

Estanterías

Color de barrio gótico.

Sueño de cera.

¡Qué poso de mirades

Guarda el vino del libro!

De bibliófilo. A Juan Balagué Pallarés.

Aurora-madre

De la edición primera.

Número y firma.

Sobre el candor del hilo,

La letra y su puntada.

Compañía. A Rogelio Dubá.

Libro, perdòname

Si no alcanzo a leerte.

Sé que lo pides,

Y trato de escucharte…

Tu espera me acompaña.

Plaza de San Justo. A Juan Marca.

Fuente. Plazuela.

Palacio. Iglesia. Torre.

Tienda de libros…

Y todo encuadernado

En piel de luz cansada.

Del llibre Libros ( Tankas) de Màrius Cabré, Ed, autor, Gráficas El Tinell, Barcelona, 1962.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 904

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Fires i Mercats, Llibreters de vell, Old books on 24/11/2025|

“De manera impensable, amb immisericorde velocitat, la malaltia ha pogut amb la vida de Jordi Estruga, nascut al barri de Gràcia de Barcelona el 1934. Una vida traçada, a parts iguals, per la família, l’empresa i la bibliofília. Home d’acció, entusiasta, va dedicar a totes tres la major devoció, eficàcia i generositat, i va triomfar en cadascuna. Precoç apoderat del Banc de Santander, i professor Mercantil, no va passar inadvertit als responsables de Laboratoris Ferrer-Medir (després Laboratoris Ferrer Internacional), que el 1960 el van incorporar a l’empresa. Poc després ja s’havia convertit en persona de confiança de Carles Ferrer Salat, de la mà del qual va ingressar com a soci al Cercle d’Economia, una entitat de la qual posteriorment formaria part de la seva junta directiva.

La seva passió per la bibliofília emergiria en una data primerenca perquè el 1979 ja era soci de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona (ABB). El 1993 va entrar a la junta directiva, i des del 1997 va ser president fins a la seva renúncia el 2017. Posteriorment va ser president d’honor. La seva incansable curiositat el va fer progressar a la bibliofília fins a convertir-se en un referent internacional, tant en cartografia, temàtica sobre la qual va publicar diverses obres (El tresor cartogràfic de Catalunya, Editorial Base, Barcelona 2012; Vistes de Catalunya. Imatges d’una nació, Base, Barcelona 2018), com en llibres d’artista i gravat. Des del 2000 era membre de l’Association Internationale de Bibliophilie, i fou el gran promotor del XXXII Congrés Internacional de Bibliofília, celebrat el 2001 a Barcelona, ​​amb la participació de notoris llibreters i bibliòfils espanyols i estrangers.”

“Un home d’acció: Jordi Estruga” de  Pau Salvat, La Vanguardia, abril 2020.

XQ          XQ          XQ          XQ          XQ          XQ          XQ

Feria de Septiembre.

               A José Mª Castro y Calvo

Reloj de exámenes.

Estación del futuro.

Amanecer.

El estudio, en su tala,

Derriba asignaturas.

A Jaime Delgado

Junto al asfalto,

El sueño, en bandadas forma bandera.

Dos vagones con libros

Deja el tren del otoño.

Del llibre Libros ( Tankas) de Màrius Cabré, Ed, autor, Gráficas El Tinell, Barcelona, 1962.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 903

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Fires i Mercats, Llibreries, Llibreters de vell, Oficis del llibre, Old books on 18/11/2025|

Al barri madrileny de Lavapiés, on queda el Museu Reina Sofia, hi ha ‘La Casquería’, una llibreria que ven llibres al pes. La botiga ven llibres de segona mà amb la intenció de democratitzar l’accés a la literatura i treballar de manera compromesa amb l’entorn del barri. “Per nosaltres només tenia sentit muntar això a Lavapiés. Si marxem a un altre barri deixaria de tenir-lo o en tindria un altre de molt diferent. Els que hem viscut sempre hem estat lligats sempre a l’entorn polític del barri, als moviments socials, al moviment d’ocupació, la lluita per l’habitatge. Som persones que fa molts anys que habitam el barri i intentem que el barri sigui un lloc vivible. I La Casquería en forma part. La gent del barri sap que som aquí, que som un referent”, expliquen els amos. El local es troba al Mercat d’abastaments de San Fernando, a la mateixa ubicació on solia funcionar una carnisseria. De fet, encara conserven la balança de la carnisseria, però ara la utilitzen per pesar llibres, molts dels quals arriben a través de donacions dels veïns.

Quins són els preus? 100 grams de llibres costen un euro, i aquest és el preu mínim per obra, essent 8 euros el preu màxim. El local compta amb una gran varietat d’obres velles, descatalogades i difícils de trobar. La Casquería no segueix la lògica de les grans cadenes de promocionar els autors més populars. “Per nosaltres, és tan important un Premi Nobel com un autor de novel·la romàntica. És a dir, per a algú pot ser molt més interessant Ken Follett que Jorge Luis Borges. Nosaltres lluitem contra això, contra l’establiment de gustos elitistes”.

Fa anys, a Terrassa, a tocar de la Rambla hi havia una llibreria de vell de segona  mà, els llibres estaven escampats pel terra en piles sense cap ordre, però el llibreter de vell, sabia on estaven tots, tu li deies el títol i ell t’indicava la pila on el podies trobar i mai fallava. Els drapaires d’Emaús tenen també una bona col·lecció de llibres de segona mà a preus més que econòmics.

“La Casquería, libres a pes”, article de Francesc Puigcarbó, en el seu vlok, juny 2023.

XQ       XQ       XQ       XQ       XQ       XQ       XQ

“Llegir és alguna cosa més que desxifrar uns signes. Saber llegir és apropiar-se d’allò escrit: triar la lectura, integrar-la, ser capaç de servir-se’n, de complementar-la tot ampliant-la amb les altres lectures. Per tant, no és cap acció passiva, és una recerca i una construcció del sentit. Fins i tot hi ha alguns autors que han parlat de la distinció entre llegidor i lector.El llegidor llegeix per obligació i el lector ho fa per pur plaer.

            A propòsit d’això, Voltaire va escriure un relat, De l’horrible danger de la lecture, on feia menció de l’ús perniciós que podia tenir la introducció de la impremta en un país llunyà. Aquella invenció infernal podia facilitar la comunicació de pensaments i per tant dissipar la ignorància, que com hom deia era la guardiana dels estats ben administrats. A més a més era possible que, amb el pas del temps, filòsofs, escriptors, intel·lectuals i gentola d’aquesta mena, amb el pretext capciós d’il·lustrar els éssers humans, els ensenyessin virtuts perilloses, de les quals el poble no ha de tenir mai coneixement. Per aquestes causes i per altres calia impedir de llegir cap llibre, sota pena de damnació eterna.

 Llegir ens farà penetrar en un univers d’aparents signes morts que la lectura convertirà en vius i actius. Tot bon llibre mai no ens deixa intactes, ens enriqueix i per tant ens transforma i cala foc al desig de llegir. Aquest és un altre dels seus horribles perills.   

 L’acte de la lectura potser sigui una de les follies més intel·ligents de l’individu. Així mateix, s’hauria, potser, de recordar que el descobriment de les emocions i dels valors culturals, estètics i ètics que els textos literaris contenen són el millor aliat per a donar incentius al lector, més que qualsevol tipus d’estratègia. La literatura és un àmbit de producció i de conservació de l’imaginari, en què individus i col·lectivitats inscriuen les seues pròpies concepcions, aspiracions i pors. Des d’aquest aspecte és un espai de coneixement i de confrontació dels productes de la cultura i de l’experiència personal. El llibre com a font de plaer estètic, emotiu i intel·lectual és un projecte carregat de possibilitats que esperen ser descobertes. Fins i tot la lectura ens fa abstraure del món en què ens ha tocat viure, per trobar-hi sentit. Recordeu, però, que llegir també és imaginar i crear. I, per tant, en cap moment el verb llegir, com ens diu Pennac, no pot admetre l’imperatiu.

La punta del llapis: El fet de llegir, article de Josep Ballester, Serra d’Or, 473, maig 1999, p. 38.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 902

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Fires i Mercats, Llibres, Old books on 10/11/2025|

El llibre és l’herència del saber, que’s tramet de generació en generació. No cal pas remarcar l’enorme i decisiva importància que té, en el desenvolupament de la vida cultural dels pobles i com per ell, podem formar-nos una idea clara i precisa del nivell i graus de civilització que aquests havien aconseguit.

L’home busca en el llibre el perfeccionament dels seus coneixements. Si li llevessim tot el barniç de l’educació i la cultura quedaria convertit en un primitiu, i al món tornaria a imperar la llei del més fort.

El llibre dona la pauta de l’enlairament o del descens de totes les altres activitats. Quan aquest baròmetre de l’intel·lecte baixa de pressió, no cal pas dubtar que la indústria, el comerç, l’agricultura i totes les activitats que formen el conjunt de la vida nacional, es ressenten també, d’aquesta baixa.

Si repassem la història, veurem que ni una sola vegada a fallat aquesta regla. Grècia quan perdé el nivell cultural perdé el seu imperi damunt de la humanitat. Roma igualment. Espanya després del seu siglo de oro, ha anat d’ensopegada a ensopegada, descendint del lloc preeminent on havia arribat, mentre uns quants reietons, vàlids i inquisidors despòtics decretaven autos de fe de llibres i perseguien als homes que els havien escrit.

Es per aquestes raons, que veiem amb estupefacció com Alemanya feia una crema de llibres en una plaça pública. Aquesta persecució del pensament i de la cultura veurem com no tarda gaire a repercutir en la vida d’aquest poble. S’han cremat uns milers de llibres que havien d’ésser el seu més legítim orgull. I mentre Tomàs Mann, Emil Luwic, Einstein i altres homes il·lustres han estat empresonats, exiliats o perseguits, Hitler ha publicat un llibre, El meu combat. ¡Pobre home! No podem parlar del llibre que encara no coneixem, però sí que podem parlar dels fruïts de la seva doctrina virulent. Tots aquells que creuen que les democràcies han fracassat i que els esclats de violència poden substituir el dret i la intel·ligència, si és que no es mouen per baixes passions egoistes hauran de confessar el seu fracàs. Després d’aquesta persecució el baròmetre d’una manera infal·lible ha marcat el descens. Assassinats, incautacions de bens, relaxament moral (cal recordar la confessió d’Hitler, dient que era necessària una depuració de les legions N.S., perquè les mares puguin entregar-nos els seus fills amb tota confiança), el problema dels sense feina insoluble (també segons pròpia confessió), el comerç i la indústria que cada dia topen amb les més grans dificultats.

Per contra si mirem a Rússia (i no es cregui que siguem uns panegiristes del règim soviètic), veurem que a mesura que abandona la violència produïda per la implantació del règim, mesura que va extingint l’analfabetisme i engrandeix l’àrea de la seva cultura el baròmetre marca una puja innegable.

Quin és doncs, capaç de negar davant d’uns fets tan evidents que els llibres de Tolstoi, Turgenef, Kropotkine, Dostoiewki de Xecov de Gorki i molts altres del període pre-revolucionari no foren el llevat d’aquesta formidable apopeia del poble rus.

Molts altres exemples trobaríem per asseverar tot el que deixem exposat i que ens confirmarien, sempre, que el llibre és l’exponent més clara del nivell cultural i la potència creadora d’un poble.

“Elogi del llibre” d’Ismael Schmid [sic], “El Nostre butlletí”: Portantveu de l’Agrupació de venedors de llibres d’ocasió del Paral·lel. Any I.  Setembre 1934. Núm. 1.

XQ       XQ       XQ       XQ       XQ       XQ       XQ

Barcaza del río. A los libreros de viejo de Santa Madrona

Colón y el Puerto.

Rambla de Santa Mónica.

¡Primeros años…!

Los libros acumulan

El morir de los días

Barcaza en tierra.

Desván del libro. Polvo.

Rescoldo en sombras.

Jirones de un velamen

Arrumbado en olvidos.

Flores de moho

sobre un ocre enfermizo.

¡Pátima triste

De mirades y tactos!

Letra y alma se obserben.

Ambiente en rústica.

Circo Barcelonès.

Marinería.

Aquí tienen los libros

Un sensual abandono.

Del llibre Libros ( Tankas) de Màrius Cabré, Ed, autor, Gráficas El Tinell, Barcelona, 1962.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 901

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Enquadernacions, Fires i Mercats, Llibreters de vell, Old books on 04/11/2025|

Dues de les pàgines de la ‘Hypnerotomachia Poliphili’, incunable imprès per Aldo Manuzio a Venècia el 1499. (Viquipèdia)

L’amor als llibres –més, fins i tot, que la lectura, per molt paradoxal que sembli– és una de les grans passions del gènere humà. Això deriva, en bona mesura, del prestigi de les escriptures sagrades de les tres grans religions monoteistes, i també del temps de les literatures clàssiques, època que ja va conèixer els col·leccionistes apassionats o les grans biblioteques, com la d’Alexandria o la de Pèrgam.

A Catalunya hi ha una tradició bibliòfila de molta importància –vegeu, per exemple, l’edició de l’Institut Català de les Arts del Llibre, Contes de bibliòfil, de 1924–, i ara sembla que reviu, perquè s’editen molts “llibres sobre llibres”, súmmum de l’amant dels còdexs. És una passió compatible amb la lectura o l’estudi d’allò que contenen els llibres, i en tenim un exemple màxim en la persona de Walter Benjamin, que va posseir una magnífica col·lecció de llibre infantil, de la qual després, per desgràcia, va haver de desfer-se per poder menjar.

Els bibliòfils coneixen el goig de la possessió de llibres rars, o molt bonics, però no queden estalvis de manies i extravagàncies, ni de grans desgràcies. El famós “llibreter assassí” de Barcelona, de qui parla Flaubert en un conte de joventut, va ser enviat a la mort per haver calat foc a la casa d’un altre llibreter i haver-li robat un llibre que suposava únic… i que al final va resultar que no ho era! Kien, el bibliòfil protagonista d’Auto de fe, d’Elias Canetti, se suïcida voltat dels seus llibres, del tot superat per la seva dèria. Theodor Mommsen, autor de mil cinc-centes publicacions, també va morir cremat entre els seus llibres, però accidentalment. Pierre Berès va pagar dos milions d’euros pel manuscrit del Viatge al final de la nit, de Céline. Molts d’altres han perdut hisenda i matrimoni per dedicar-se d’una manera exclusiva a l’amor als llibres. Umberto Eco, a qui vam preguntar una vegada si tenia la primera edició d’un dels llibres més desitjats des de fa centúries, la Hypnerotomachia Poliphili(Aldo Manuzio, 1499), va respondre que li havia costat molt trobar-lo, però que ja en tenia tres! Costa un dineral.

És rar el bibliòfil que es conforma amb el que diuen els versos de Quevedo: “Retirado en la paz de estos desiertos / con pocos, pero doctos libros juntos…” Vol tenir-ne milers, i, si és possible, tots bells i tots doctes. En suma, una passió innocent, que només fa mal, quan en fa, a un amant extrem dels llibres.

   “Per què estimem tant els llibres?”, article de Jordi Llovet, llegim.ara.cat, Barcelona, novembre 2021.

XQ          XQ          XQ          XQ          XQ          XQ          XQ

Un capítulo aparte de la oferta de libros viejos en Barcelona lo forman las ferias. La más importante es la feria del libro de ocasión antiguo y moderno, que planta sus casetas en pleno paseo de Gràcia cada otoño. Durante dos semanas, entre finales de septiembre y principios de octubre, un número importante de libreros de la Ciudad, y otros procedentes de otras comunidades, contribuyen a crear una oferta libresca de dimensiones extraordinarias, que van desde el saldo de restos de edición hasta la bibliofília más exigente. En 2011 la feria celebrarà su sexagésimo aniversario. Desde 2008 incluye en el recorrido una caseta de libros solidarios, que vende a bajo precio donacions altruistas de los lectores y destina los beneficiós a una causa social.

El gremio de libreros de viejo ha ideado recientemente otra fórmula complementaria para la primavera. En mayo convoca en el selecto Hotel Majestic del paseo de Gràcia una feria del libro antiguo para potenciar su flanco anticuario, dado que la convocatòria de septiembre deriva cada vez más hacia el dominio de los saldistes. El 2009 se convoco la tercera edición.

Junto a estas dos grandes ferias de la Ciudad, algunos distritos municipales también organizan otras o facilitan el encuentro entre libreros y lectores. En mayo, en el Portal de l’Àngel, durante los últimos años ha abierto sus catorce casetas la feria del libro antiguo de Ciutat Vella, con exposición de libreros del casco antiguo. En la plaza de Sarrià, lugar emblemático para la poesía, la Vanguardia y la repostería barcelonesas porque en ella abrió su pastelería el poeta Josep Vicenç Foix, los viernes suelen colocarse algunos puestos con libros de segunda mano. Lo mismo ocurre los domingos en la vía Júlia, en el otro extremo de la Ciudad, en un mercadillo solidario donde los libros tienen bastante protagonismo. En uno de sus cajones, no hace mucho, este buscador de libros compró por un euro y medio la primera edición de Da nuces pueris que publico Gabriel Ferrater en 1960, en una editorial minúscula con una tirada breve, ejemplar raro que ni siquiera tienen muchas bibliotecas universitarias. El tráfico con libros ofrece también experiencias antiguas, precisamente aquellas que el comercio de la modernidad se ha esforzado por descartar.

“El tránsito de los libros viejos por Barcelona”  de José Ángel Cilleruelo, en el llibre Un mundo de libros, edició de Yolanda Morató, Universidad de Sevilla, Asoc. de Amigos del Libro Antiguo de Sevilla, Sevilla 2010, p.80-81.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 900

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Fires i Mercats, Llibreters de vell, Oficis del llibre, Old books on 28/10/2025|

Els nous llibreters són al pont

Seleccionades d’entre 71 sol·licituds, Rachid i Estelle es troben entre les 17 noves llibreries escollides el passat mes de març per ocupar llocs que han quedat vacants. Des que els va portar a escollir aquesta professió fins a la seva instal·lació i les primeres setmanes d’activitat als molls, expliquen aquesta nova aventura.

Rachid, 48, quai de l’Hotel de Ville

Abans, Rachid era mariner. Avui és llibreter al moll de l’Hôtel de Ville, on s’acaba de traslladar. Als 35 anys, va decidir canviar la seva vida i els seus horitzons: “Vaig treballar a Boulogne-sur-Mer. Vaig ser mariner, mecànic i vaig assistir a l’escola d’oficials de la marina mercant de Saint-Malo. I després vaig voler tornar a París, per apropar-me als meus éssers estimats. Com que sempre he estat immers en els llibres des de petit, no he tingut gaires problemes per decidir-me per aquesta feina. . Els llibres també són una bona manera d’escapar-me. I em quedo prop de l’aigua!”

La filosofia i els viatges

A les caixes de Rachid, Claude Lévi-Strauss es frega amb Yann Arthus-Bertrand, tractats filosòfics, guies de viatge. “M’agrada especialment la filosofia, tot allò que s’anomena teoria francesa nascuda als anys 60 a França i als 70 als Estats Units. Tinc tots els autors d’aquest període. A la universitat, vaig estar a filosofia, i abans sempre escoltava França Cultura assíduament. A través de la meva antiga professió, tinc una atracció pels treballs de navegació, exploracions, la història de les grans expedicions científiques”.

“Fes el teu lloc i troba noves idees”

Instal·lat durant 5 anys, renovable, Rachid es mostra serè en aquest lloc que no va triar. “Sembla que aquest moll és menys fàcil que en altres llocs, perquè és menys turístic, però vull fer-me el meu lloc. Ja he fet bons contactes amb els llibreters veïns o amb els restaurants de davant. Pel que fa als clients, no puc esperar. Conèixer-los. Per a mi, no és realment un negoci, tot i que evidentment n’he de poder viure, però l’interessant és el contacte amb la gent, trobar allò que busca, per retenir-los”.

El Rachid també vol trobar noves idees per als seus expositors, com ara mapes, esbossos, gravats, diaris antics… I fins i tot algun vinil. A primera línia s’asseu el d’Higelin, “Xampany per a tothom”…

Estelle, 13, quai Malaquais

A l’altra banda del Sena, tenim una cita amb l’Estelle, que ja coneix a Rachid. Va ser a ell qui li va comprar una capsa que havia fet, abans de trobar-ne una de segona mà, Quai de la Tournelle, posada a la venda per un llibreter a la sortida. Des de llavors, han mantingut contacte.

Literatura i arts

L’Estelle està ocupada guardant les seves quatre caixes. Dins de tres d’elles, el focus es posa en la literatura amb obres del segle XIX i principis del XX. El que crida l’atenció és la cura de la presentació, i tots els llibres s’han cobert amb cura: “És cert, soc bastant meticulosa”, somriu. Crec que és molt important presentar bé els llibres.” En una capsa hi ha exposats gravats. “Jo en dic la meva capsa de capritxos. Vull fer-ne un petit espai expositiu i presentar-hi instal·lacions temàtiques. La meva passió és la literatura, però m’encanten totes les formes d’art”.

Després d’haver estudiat a la biblioteca de la Sorbona per a la seva tesi en Lletres modernes dedicada a les novel·les llibertines del segle XIX, Estelle va treballar en una galeria d’art del districte VI. També va ser obreportes per a una llibreria durant molt de temps i va decidir presentar-s’hi quan la ciutat va llançar la convocatòria. “Va ser molt natural. Tinc moltes ganes de compartir, de parlar de llibres, de transmetre tots aquests autors meravellosos. Crec que he llegit la major part del que tinc a la venda aquí”.

Llibres i cultura a l’alça

“Crec que els llibres i la cultura poden ajudar a la gent a elevar-se socialment. Aquesta és la meva història, per cert. Vaig néixer en una família molt modesta on no hi havia llibres. És literalment l’escola i els llibres que em van salvar. Avui soc aquí gràcies a ells”.

Al costat de la Passerelle des Arts i de l’Institut de France, la ubicació és ideal. L’Estelle només lamenta una cosa, que pren amb to d’humor: “Em va decebre una mica quan vaig veure que teníem el lloc només durant cinc anys. Encara que sigui renovable, pensava que estàvem designats per a tota la vida, com els Acadèmics!”

Amb l’Estelle i la Rachid, coneix altres llibreters nous, i també grans!

Article a paris.fr, Paris, juny 2022.

Read Full Post »

Fires i més fires del Llibre d’Ocasió, Antic i Modern (2025)

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Fires i Mercats, Llibreters de vell, Old books on 19/09/2025|

Per començar un gràfic amb les estadístiques de llibreries participants en la Fira del llibre d’Ocasió Antic i Modern de Barcelona, des de l’any 1952 fins al 2025.

Sembla que la cosa va millor, 27 llibreries, una més que l’any passat, però falten tres importants Llibreries de Vell de Barcelona, de tota la vida, que s’han estimat més anar a la 35ª Feria de Otoño del Libro Viejo y Antiguo de Madrid, del 25 de setembre al 12 d’octubre.

Motius: més vendes?, més públic?, parades més econòmiques?, més ajudes i suports institucionals?, més repercussió en diaris, ràdio, revistes i televisió?

No ho sé, potser una mica de cada cosa. Per exemple, als mitjans quasi no diuen res, a La Vanguardia en una pàgina dedicada a la Setmana del Llibre en Català, que també es fa aquests dies (fins al 29 de setembre), escriuen una petita columna* amb el que ocuparien uns tres tuits a Twitter. I aquestes poques línies en mig de 5 columnes dedicades a la Setmana del Llibre en Català que s’inaugura demà, i amb una foto de quasi mitja pàgina del passeig de Lluís Companys, que és on faran la Setmana, que també té, en una altra pàgina, un petit anunci de la seva celebració.

*34 línies de 25 caràcters i menys: 3 dedicades a les novetats editorials en català, 6-7 a la Fira, 14 al pregoner (Francesc Parcerisas), 7 a l’exposició (comissariada per Marçal Font) i 2 a l’autor del cartell, Xano Armenter.

I què fan i han fet en altres ciutats, doncs, en poques línies, això:

–47ª Feria del Libro Antiguo y de Ocasión. Madrid, Primavera 2025: 37 llibreries (5 d Barcelona),

–35ª Feria de Otoño del Libro Viejo y Antiguo de Madrid, set-oct 2025: 32 llibreries (3 de Barcelona)+ exposició + informació + sala multiusos. (35 parades).

–48ª Fira del Llibre Antic i d’Ocasió, València, febrer-març 2025: 27 llibreries.

–48ª Feria del Libro Antiguo y de Ocasión de Sevilla, set-oct 2025,  (20-22 llibreries).

–40ª Feria del Libro Antiguo y de Ocasión de Donostia.  Del 22 d’agost al 7 de setembre a la Plaza de Gipuzkoa se celebra la XL Donostiako Liburu Zahar eta Okasiozkoen Azoka. Un total de 36 expositors, la majoria d‘Euskadi, oferiran tot un ventall de publicacions interessants. Tindrà prop de 40 llocs d’Euskal Herria, Madrid, València, Osca i León.

Així doncs, aquest any, com deia, 28 llibreries, crec que són molt poques, i més tenint en compte que a Catalunya, avui, n’hi ha més de 500 (cinc-centes) llibreries de vell, moltes d’elles només venen ‘on line’, a Iberlibro, Uniliber, Todocoleccion, Wallapop, etc.

L’any vinent, el 2026 el Gremi podrà celebrar les Noces de Brillants de la Fira, esperem tots que els llibreters de vell s’animaran una mica més i participaran de l’efemèride. I també seria interessant que els mitjans i les institucions li dediquessin una mica de temps i fessin alguna cosa més de les que fan ara. La pròxima Fira, la del 2026, i la seva celebració hauria d’escampar-se per tot arreu, per tot el món. Crec que no hi ha gaires fires que faci tant de temps que es fan, sense parar, i això s’hauria de tenir en compte. Crec que els llibreters del Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya fan tot i més del que poden, només cal una petita empenta perquè la cosa vagi una mica millor, però.

Any en què 80 llibreries van participar en la Fira, cartell dissenyat per Joan Josep Tharrats
 

Read Full Post »

Older Posts »