Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bibliografia’ Category

Unes quantes revistes d’abans i d’ara

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie on 31/01/2026| Leave a Comment »

Cada dia, a Twitter, recomano un article per aprendre una mica de Bibliologia. A vegades em contesten dient que els ha agradat o que l’han retuitat. He pensat que fer un llistat d’uns quants d’aquests articles pot ser interessant per a tots aquells que vulguin o busquin informació sobre el tema, la Bibliologia, en un sentit ben ampli: història del llibre, biblioteques i bibliotecaris, tipografia, disseny, llibreries i llibreters, biblioteconomia, bibliografia, arxivística i arxivers, bibliofília, documentació i documentalistes, escoles i facultats com la FIMA, cursos, suports d’escriptura, cartellisme i art gràfic en general; em deixo moltes coses, moltes matèries, però de moment crec que ja n’he esmenat prou perquè vegeu de què vol anar la cosa. He pensat que potser és més interessant posar les revistes d’on surten la majoria d’articles i que cadascú, si està interessat, pugui mirar el que vulgui o fer alguna recerca. En aquestes revistes trobareu molta informació. Hi ha altres llocs, vloks, on també podeu cercar moltes coses sobre Bibliologia i en un especial, el Blog de la Biblioteca de Catalunya, on a més a més d’articles podeu veure, mirar i llegir moltes coses sobre Exposicions que fan. És possible que de vegades RACO no vagi del tot bé i de les revistes a l’ARCA no sempre surt el que aquí poso, i s’ha d’anar a la pàgina principal per cercar. Així doncs, sense allargar-me més escric el llistat de revistes, antigues i modernes, on trobareu una mica de tot això.

–1611: Revista d’història de la traducció és una publicació que s’interessa en la història de la traducció. Editada per la Univcrsitat Autòmoma de Barcelona, anualment des de l’any 2007. Digitalitzada a RACO.

–AABADOM. Butlleti de l’Asociación Asturiana de Bibliotecarios, Archiveros, Documentalistas y Museólogos. Des de 1995 fins l’any 2008. L’associació es va dissoldre , però la pàgina amb la revista digitalitzada encara es pot consultar (anys 2000-2008).

–álabe: Revista(digital) de la Red Internacional  de Universidades Lectoras per a l’estudi de la lectura i l’escriptura en l’àmbit de l’Educació Superior des d’una perspectiva multidisciplinar. Editada per la Universidad de Almería. Des de l’any 2010.

–Algol: Revista cultural d’avantguarda. Publicació: E. Tormo, Museu de les Arts gràfiques, Barcelona, 1947. Només publiquen un núm.
Fundada per: Joan Ponç i Joan Brossa ; col·laboradors: E. Tormo, J. Mercadé i F. Boadella, etc. Edició facsímil de la de 195?.
Ed. de 100 exemplars numerats , sobre paper fil Guarro, més 10  Si esteu interessats enel tema podeu anar directade col·laborador
Inclou textos de Joan Brossa i Arnau Puig i il·lustracions de Joan Ponç, Jordi Mercadé i Francesc Boadella. Fou continuada per Dau al Set.
També es publica una 2a ed. i en facsímil.

–L’Amic de les arts : Gaseta de Sitges (1926-1929),Imp. Ivern, Vilanova i la Geltrú, entre 1926 i 1929.Revista mensual il lustrada, de caràcter artístic i literari. Dirigida per: Josep Carbonell i Gener ; col·laboradors: J.V. Foix, M. A. Cassanyes, R. Planas, etc. ; il·lustradors: S. Dalí, J. Miró, E.C. Ricart, etc.
A partir del núm 3, l’impressor és: J. Soler Impr.

–Anales de Documentación: Revista de biblioteconomía y documentación. Editum/Universidad de Murcia. Anualmente publica trabajos originales, traducciones y reseñas de cualquiera de los distintos sectores y especialidades de la gestión de información, biblioteconomía, documentación y archivísitca.

Aplec. Club de Divulgació Literària, Imp. Gràfiques Marina, Barcelona, 1952. Vol. 1, núm. 1 (abr. 1952). Només publiquen un núm.
Vint-i-quatre pàgines a dues i tres columnes i cobertes. Redacció: Avinguda José Antonio, 818.. L’únic número que pogué sortir conté col·laboracions de J. Mettra, Octavi Saltor , Aurora Bertrana, Salvador Espriu, Maria Aurèlia Capmany, Josep Gudiol, P. Prat i Ubach, Rosa Ricart i Josep Iglésies. Revista literària, profusament il·lustrada, totalment en català.

–APPEC: Associació de Publicacins Periòdiques en Català. és una entitat sense ànim de lucre que agrupa els editors de revistes en català d’informació general i especialitzada que tenen una distribució i difusió dins de l’àmbit català.Fundada l’any 1983, té avui dia més de 230 revistes i mitjans digitals associats.

–Arc-voltaic (1918). Imp. D’Art, Barcelona, 1918.Núm. 1 (febr. 1918). Revista apareguda a Barcelona de la qual sortí només un número publicat al febrer del 1918. Dirigida per Joan Salvat-Papasseit, comptava com a col·laboradors amb E. Eroles, J. Torres-Garcia, J. Folguera, etc., amb il·lustracions de Barradas. Era una publicació sobre literatura i art que responia al corrent avantguardista de l’època. Coberta il·lustrada per: Joan Miró.

–Ariel: Revista de les arts. Barcelona, 1946-1951. Any 1, núm. 1 (maig 1946)-núm. 23 (des. 1951)  Suspesa de jul. 1948 a juny 1950. Fundada per: Josep Palau i Fabre, [et al.] ; col·laboradors: S. Espriu, M. Manent, C. Riba, etc. ; il·lustradors: A. Clavé, M. Hugué, J. Sunyer, etc.
A partir del núm. 19 no porta títol. A partir del núm. 19 s’edita a París
Revista literària i artística, publicada a Barcelona i de la qual aparegueren, entre 1946 i 1951, 23 números i 2 suplements sobre temes d’actualitat.

–Ars: ilustración artística y literaria ,Imp. Galve, Barcelona, 1911-1912. Año 1, no. 1 (dic. 1911)-año 1, no. 7 (jul. 1912). Dirigida per: Antonio Altisent ; col·laboradors: R. Garriga, J. Gaya i Cendra, M. Costa i Llovera, etc. Al núm. 7, l’impressor és: A. Artís, Impr.
Revista sobre art, literatura i cultura catalanes. Inclou textos en castellà i català.

–Art: revista de les arts, A.G. Ilerda, 1932.1934, Lleida.  Altres títols: Art [Recurs electrònic] :]revista internacional de les arts. Núm. 1 ([1932]) ; 1 (1933)-0 ([1934]) Només publiquen un núm. el 1932
Dirigida per: Enric Crous ; col·laboradors: A. G. Lamolla, J. Viola Gamón, R. Amperi, etc.
A partir de 1933, l’impressor és: Impr. Coca
La numeració recomença el 1933 ; publiquen 10 números, el darrer dels quals apareix amb la designació: 0..Alguns textos en castellà.

–Arte y letras: revista il·lustrada.E. Doménech, Barcelona, 1882-1883. No. 1 (1 jul. 1882)-no. 15 (dic. 1883). Era de periodicitat mensual i il·lustrada. Dirigida per: Josep Yxart ; col·laboradors literaris i artístics amb Josep Yxart, Eugeni Sellés, Leopoldo Alas “Clarín”, Pardo Bazán, J. Pahissa, A. Riquer, entre d’altres. Revista sobre art i literatura publicada a Barcelona entre juliol de 1882 i desembre de 1883.

–Artes del Libro. Publicació de l’Escuela Nacional de Artes Gráficas. Editor y director: Lic. Pablo G. Macías. México, 1956-1960 ( 10 números).

Arts i Bells Oficis. Revista publicada a Barcelona pel Foment de les Arts Decoratives de periodicitat mensual de 1827 a 1932. Impresa per R. Tobella.

–Arts i estudis.Imp. R. Capera, Barcelona, 1920.Any 1, núm.1 (2 març 1920)-any 1, núm. 3 (3 abr. 1920) Col·laboradors: M. de Montoliu, J.M. López-Picó, J. Farran i Mayoral, etc.
Revista cultural de freqUència quinzenal publicada a Catalunya el 1920, de la que sortiren tres números.

–L’Ase: periódich agre-dols ab ribets de literari. Surtirà un cop cada semmana Llibreria d’E. Puig/ Imp. V. Castaños, Barcelona, 1867. Any 1, núm. 1 (9 juny 1867)-any 1, núm. 26 (30 nov. 1867).Canvis en l’impressor
Capçalera mixta. Al centre un gravat amb un ase ; a partir del núm. 7, il·lustrada per Josep Llovera.
Publica un almanac per a l’any 1868
Revista literària de periodicitat setmanal, es van publicar 26 números dins l’any 1867. Comptava amb il·lustracions de Josep M. Llovera, que a partir del número 8, il·lustra també la capçalera. Text en català i castellà.

–L’Atlántida: revista catalana quincenal il·lustrada. Imp. Ibérica, Barcelona, 1896-1900. Dirigida, la 1a època, per: Jac. Verdaguer, Marian Escriu, Ferran Agulló etc., i la 2a època per: Jacint Capella ; col·laboradors: C. Bosch de la Trinxeria, M. Folch i Torres, A. Mestres, etc. ; il·lustradors: J. Berga i Boada, A. de Riquer, etc.

–Auba: revista mensual d’arts i lletres. Estampa de la Cassa [sic] P. De Caritat, Barcelona, 1901-1902. Dirigida per: Emmanuel Alfonso ; col·laboradors: P. Crehuet, A. Maseras, E. d’Ors, etc.
Capçalera tip. Núm. extraordinaris. Aquell mateix 1901, pel novembre, surt el primer número d’Auba, “revista mensual d’Arts y Lletres”, setze pàgines a dues columnes, impresa a la Casa Provincial de Caritat, i venuda a deu cèntims l’exemplarEntre molts detalls típics, hi ha uns dibuixos d’Eugeni d’Ors, signats amb el pseudònim Octavi de Romeu.

–L’Avens: literari, artístich, científich : revista mensual il·lustrada. Estampa Catalana de L. Obradors, Barcelona, 1881-1893.    Dirigida per: Jaume Massó i Torrents, Ramon D. Perés, Joaquim Casas-Carbó ; col·laboradors: V. Almirall, S. Russiñol, P. Fabra, etc. ; il·lustradors: R. Casas, J. Pahissa, A. Mestres, etc. Canvis ortogràfics en el títol, a partir de 1891: L’Avenç Canvis en l’impressor. Els deu primers números velografiats (jul./des. 1881) Capçalera mixta ; a partir del núm. 7 (1882), tipogràfica.

–L’Avi: setmanari satírich. Litografia de Ramón Estany, Barcelona, 1906-1908. Dirigida per: Ramon Capmany ; il·lustracions de: Robert
El 12 de setembre de 1906 surt un altre “setmanari satirich”, que duu per títol L’Avi i anuncia que “repartirà trompades cada setmana”. Era un periòdic que reproduïa grans làmines en colors, a l’estil dels setmanaris satírics antics, com La Flaca o El Loro.
En l’article de presentació del primer número -número que fou denunciat i motivà la detenció del director, la redacció deia: “Ahont anem? A la presó”. I després d’aquesta afirmació profètica, afegia: “Pot un periodista tenir més belles aspiracions?

–La Bandera catalana: setmanari català il·lustrat. Estampa de la Renaixensa, Barcelona, 1875. Dirigida per: Antoni Careta i Vidal i Josep Fiter i Inglés ; col·laboradors: E. Canibell, A. Guimerà, A. Masriera, etc.
A partir del núm. 22, l’impressor és: Impr. d’Espasa Germans i Salvat. Capçalera tipogràfica, coberta il. diferent a cada núm.El 1877 es publica una revista amb el mateix títol-
De periodicitat setmanal es van publicar un total de 36 números entre gener i setembre de 1875.

–Bella terra: revista mensual. A. López Llausàs, Barcelona, 1923-1927. Col·laboradors: J. Carner, M. Manent, C. Soldevila, etc. ; il·lustradors: Apa, Mezquita Almer, etc. Canvis en l’impressor. Capçalera tip. ; coberta il.
Tenia l’aspecte, la bella presentació tipogràfica, els gravats i reproduccions d’art i el text seleccionat d’un bon magazine i podem dir que aquesta publicació fou una de les més ben presentades de la llengua catalana.

–Bibliofilia: Recull d’estudis, observacions, comentaris y notícies sobre llibres en general y sobre qüestions de… (1911-1921) -De  Miquel y Planas, R (Ramon), 1874-1950. El vol. 1 es publica de juny 1911 a juny 1915, el vol. 2 de desembre 1915 a juny 1921 ; es publica en fascicles trimestrals però la designació numèrica i cronològica a les cobertes no sempre es correspon amb les designacions a l’interior.

–Bibliografía, òrgan de la Cámara Oficial del Libro de Barcelona ( 1910-1920). 10 números digitalitzats. Col·legi professional creat l’any 1918 per les principals editorials catalanes per a la representació i gestió dels interessos professionals del llibre a Catalunya. Va desenvolupar una gran activitat fins a l’esclat de la Guerra Civil espanyola, l’any 1936. Durant aquest període va ser l’entitat que va instituir la Festa del Llibre i va publicar els primers catàlegs bibliogràfics catalans. L’any 1939, en acabar la Guerra Civil, va desaparèixer per ser annexada a l’Institut Nacional del Llibre Espanyol (INLE). L’any 1981 es va restaurar amb el nom de “Cambra del Llibre de Catalunya”, assumint les tasques de l’INLE, que aviat desapareixeria.

–bibliographica: revista acadèmica editada per l’Instituto de Investigaciones Bibliográficas (IIB) de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM), publica articles i reseñas sobre temes vinculats amb l’estudi del llibre manuscrit i impreso, l’edició i la premsa, des de les primeres manifestacions gràfiques. fins als nous suports digitals, a Mèxic i el resto del món. Des de l’any 2018.

–BiD. Textos universitaris de biblioteconomia i documentació. Universitat de Barcelona/UOC, Barcelona. Bianual des de 1998. És una revista científica d’accés obert especialitzada en les ciències de la informació, documentació i la comunicació.

–Boletín de l’ANABAD ( Federación Española de Asociaciones de Profesionales de los Archivos, las Bibliotecas, los Centros de Documentación, de Información y de Interpretación, los Museos y los Yacimientos Arqueológicos), Madrid. Des de 1950. A Dialnet digitalitzat des de l’any 1974 fins l’any 2019.

–BRAC. Barcelona Research Art Creation. Universitat de Barcelona / Hipatia press. Facultat de  Belles Arts, des de juny de 2013. Revista on line.

–Bulletin Hispanique, revista francesa editada per la Université Michel de Montaigne de Bordeaux, des de l’any 1899. Escrita  en tots els idiomes de la península ibèrica i en francès. Digitalitzada des de l’any 1899 fins el 2007 a Colección en Persée.

–Butlletí de l’Associació de Bibliotecàries. Es va publicar entre els anys 1975 i 1980(sic). Però a RACO només apareixen 7 números des de 1975 a 1977. Recull informacions sobre la vida de l’entitat i també notícies professionals d’interès general. S’ha editat posteriorment amb el títol Butlletí de l’Associació de Bibliotecaris de Catalunya de l’any 1982 al 1986 i des de 1987 amb el títol Item : revista de biblioteconomia i documentació. ( i fins l’any  1977).

–Butlletí de l’Associació de Bibliotecaris de Catalunya. Es va publicar entre els anys 1982 i 1986 amb articles professionals d’interès general així com novetats bibliogràfiques i col·laboracions dels associats de l’entitat. Van publicar 9 números. A RACO. ?

–Butlletí de la Biblioteca de Catalunya. Inst. d’Estudis Catalans/ Tip. L’Avenç, Barcelona, 1914-1986. Era el portaveu de l’esmentada Biblioteca, i contenia, demés de les notes i informacions corresponents (adquisicions, estadístiques, catàlegs de manuscrits, etc.), interessants treballs de bibliografia signats per Jaume Massó i Torrents, Jordi Rubió i Balaguer, Ramon d’Alòs Monner, Agustí Duran i Sanpere, Pere Bohigas i Balaguer, i altres.

–Butlletí dels museus d’art de Barcelona (1931-1937).Junta de Museus/Imp. De la Casa de Caritat, Barcelona, 1931-1937.     Publicació mensual dirigida per: Joaquim Folch i Torres ; col·laboradors: A. Duran i Sanpere, P. Bohigas i Tarragó, J.F. Ràfols, etc. A partir de 1932, l’impressor és: I.G. Seix i Barral Germans. Capçalera tipogràfica ; coberta il·lustrada, cada núm. amb fotografia diferent.

–Buxi. Revista de Bibliofilia. Ed. Buxi, México, (2010-2012). Tres números.

–Caplletra. Revista internacional de Filologia. Ed. Publ. Abadia de Montserrat i l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Barcelona-València des de l’any 1986.

–Caràcters: És una revista quadrimestral d’informació literària que es publica a València des del 1991. Fundada a iniciativa de Vicent Alonso, durant la seva primera època (fins al 1994) n’aparegueren deu números a càrrec d’un col·lectiu integrat per aquest i per Vicent Berenguer, Josep Iborra, Vicent Raga i Francesc Pérez Moragón. El disseny va ser ideat per Enric Satué, amb una capçalera dibuixada per Joan Brossa. El seu contingut consistia en informacions de llibres, columnes d’opinió, entrevistes amb escriptors i algunes ressenyes. A l’octubre del 1997 aparegué el primer número de la segona època, ara editada per l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

–Catalana: revista setmanal. Ilustració Catalana/Tip. Thomas, Barcelona, 1918-1926. Revista literària setmanal (des del 1921, quinzenal) fundada a Barcelona el 1918 per Francesc Matheu, com a tribuna popular des d’on poder combatre la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i les seves normes ortogràfiques i, en certa manera, com a succedani de la ‘Il·lustracióCatalana’. 

–Catalònia: revista semimensual. Tip. L’Avenç, Barcelona, 1899-1900. Capçalera tipogràfica.
Revista il·lustrada, de caràcter polític,artístic i literari, publicada a Barcelona.
Col·laboradors: J. Cases-Carbó, Pere Coromines, Joan Maragall, Jaume Brossa, Eduard Fontseré , J. Aguilera, Marian Aguiló, Gabriel Alomar, J. Amorós, E. Arnau, Jordi Ballester, Emili Guanyavents, Ignasi Iglèsias, Joaquim Lluhí i Rissech, Miquel S. Oliver, Joan Puig i Ferreter, Alexandre de Riquer, Joaquim Ruyra, Alfons Talut, Jaume Terri i Jeroni Zanné.

Catalònia: revista literària setmanal. Tip. Catalana, Barcelona, 1906.       Dirigida per: Josep Aladern. Catalònia donava a cada número un fulletó, que havia de formar la Biblioteca Catalònia A Catalònia foren publicats treballs literaris de Plàcid Vidal, Joan Puig i Ferrater, Joan Oller i Rabassa, Xavier Viura, Emili Guanyavents i d’altres, sense oblidar el prolífic i dinàmic director, Josep Aladern.

–Catalunya: revista literària quinzenal. Imp. I Lit. De Josep Cunill, Barcelona, 1903-1905. . Capçalera tip. Revista literària quinzenal, i després mensual, de Barcelona (1903-05). Dirigida per Josep Carner, en foren redactors molts dels seus amics (Bofill i Mates, Antoni Muntanyola, Roig i Raventós, etc).

–Catalunya artística. F. Badia, Barcelona, 1900-1905. L’impressor varia: J. Collazos (núm. 7-29) ; Fidel Giró (núm. 30-81) ; A. López Robert (núm. 82-125) (1904) ; Imp. de Catalunya Artística (1905)
Revista setmanal sobre literatura i art publicada a Barcelona de 1900 a 1905.
Fou dirigida per Joaquim Ayné Rabell; comptava entre els seus col·laboradors amb P. Crehuet, E. Marquina i A. Mestres, i com a il·lustradors a J. Renart i I. Nonell.

–Catalunya literària: revista catalana : portaveu de tots el jocs florals i concursos literaris de Catalunya. Tall. Gràfics F&a. Tiffon, Barcelona, 1921-1923. Dirigida per: Antoni Ollé i Bertran.
Era com una guía de Jocs Florals i altres festes literàries per a escriptos novells. Gairebé tot el primer número està dedicat als Jocs Florals de l’Associació d’Escriptors Novells.

–COMeIN: revista divulgativa i d’opinió dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

–Comunicació: revista de recerca i d’anàlisi. Ed. per l’IEC. Publica articles inèdits relacionats amb la comunicació com a ci.ència social. La revista té una periodicitat semestral. Digitalitzada des de l’any 2010.

–Cultura (1914-915): Va ser una revista de caràcter cultural i de periodicitat mensual que tractava sobre política catalana, novel·la, poesia, música, pintura, filosofia i lletres estrangeres. Va néixer a Girona un mes després de l’esclat de la Primera Guerra Mundial concretament el setembre d’aquest mateix any. Se’n van publicar sis números entre l’inici de la publicació (setembre del 1914) i la seva fi (febrer del 1915).

–Cultura: Revista mensual d’àmbit local que neix l’any 1928 i continua en actiu. Durant els anys 1938 i 1945 es va aturar la publicació amb motiu de la Guerra Civil espanyola i la postguerra. La revista l’edita l’Associació d’Alumnes i Ex-alumnes de l’Escola del Treball de Valls.

–Curial: Barcelona : [s.n], 1949-1950. Núm. 1 (feb. 1949)-maig/set. 1950. Revista literària de joventut. Redactors: Joan F. Cabestany, Antoni Comas, Albert Manent, Joaquim Molas i Miquel Porter. Col·laboradors: Salvador Espriu, J. V. Foix, Ferran Soldevila i Joan Triadú Text velografiat. Tenia un tiratge de cent a cent-cinquanta exemplars.

–Curiositats de Catalunya (1936-1937), Imp. Altés, Barcelona, Revista Setmanal, 92 números. Director Miquel Codina i Farré.

–Dau al Set. Ed. Grup Dau al Set, Barcelona, 1948-1956.  Revista literària d’avantguarda, fundada per: Joan-Josep Tharrats i dirigida per Joan Ponç.
Amb textos en català i alguns en castellà, de Joan Brossa, Arnau Puig, J. E. Cirlot, A. Cirici Pellicer, Jean Cocteau, Àngel Ferrant, J. V. Foix, Francis Picabia, Cesàreo Rodríguez Aguilera, etc., i dibuixos de Modest Cuixart. El MOMA de Nova York ha classificat Dau al Set entre les vint primeres revistes avantguardistes publicades en el segle. XX.

–Desiderata. Biblioteconomía en España. Edita Auxiliar de Biblioteca SLU, Sevilla. Des de l’’any 2016. “La Revista Desiderata nace con la misión de informar de una manera cercana sobre Biblioteconomía a nivel nacional (sin dejar de lado lo internacional), mediante un discurso despejado de tecnicismos y de abordajes complicados, con la finalidad de presentar el apasionante y atractivo mundo de las bibliotecas con un lenguaje sencillo buscando la máxima difusión”.

–Documentación de las Ciencias de la Información, Ediciones Complutenses de la Universidad Complutense de Madrid. Des de l’any 1976.“Documentación de las Ciencias de la Información es una revista semestral que publica artículos de investigación y trabajos técnicos que traten sobre Ciencias de la Información y Documentación aplicadas a los medios de comunicación: Periodismo, Televisión, Radio, Cine, Fotografía, Publicidad y Relaciones Públicas”. 

–El funàmbul: na revista trimestral de cultura. El primer número va aparèixer al març de 2014. Es tracta d’una publicació que pretén desmuntar tòpics sobre què interessa o no als lectors en català i apropar el màxim nombre de gent possible a mons poc o gens explorats en la nostra llengua. 

–El Gràfic: Surt els dissabtes.  Imp. Torms Hermanos y Vila, Barcelona, 1908. Dirigida per: Francesc Ribalta ; col·laboradors: E. d’Ors, G. Alomar, etc. ; il·lustracions: I. Smith ; fotografies: J.M. Có, A. Mas, etc. A partir del núm. 2 porta el subtítol: surt els dimarts amb 1a capçalera il·lustrada per I. Smith; 2a capçalera il·lustrada.

–El Libro Español, revista mensual del Instituo Nacional del Libro Español, Madrid, 1958-1986.

–Els Marges. S’ha publicat, fins al 2003 sota l’empara de Curial Edicions Catalanes i, a partir del 2004, és a dir, del número 72, apareix publicada per L’Avenç , Barcelona.  Fundada el 1974 per Joaquim Molas. És una revista catalana de llengua i literatura, d’alta cultura i al servei de la recerca universitària. Publica, doncs, estudis, notes i ressenyes, així com documents d’interès per a la història literària i cultural. Digitalitzat.

–EMBLECAT. Estudis de la Imatge, Art i Societat  és una revista científica de format electrònic d’accés obert i presentació impresa, que des de la primera edició el 2012 recull estudis de diferents línies de recerca dins el camp de les humanitats.

–Ensayo: Boletín de la Escuela de Artes y Oficios Artísticos de Barcelona. La Escuela, Barcelona, 1954-1962.  Dirigida per: Federico Marés ; col·laboradors: J. Cortés, C. Martinell, J. Subías Galter, etc.
Finalitat:”La presente Revista tiene una finalidad primordial: establecer un intercambio periódico, de amplio carácter docente, entre la Escuela central de Artes y Oficios Artísticos radicada en el barcelonés edificio de la Lonja y las Secciones urbanas que dependen de ella.

–EPI. El Profesional de la Información. Ediciones Profesionales de la Información S.L , Granada. Des de l’any 1992. Es una revista sobre comunicación, información, indicadores, bibliotecas y tecnologías de la información. Digitalitzada a Dialnet.

–Forma: revista artística mensual , Est. Gràfic Thomas, Barcelona, 1904-1908.  . La tradició de Quatre Gats i de Pèl & Ploma no era oblidada en els primers anys del nou segle. Forma, publicació il·lustrada d’art espanyol antic i modern i d’obres estrangeres existents a Espanya, tenia com a director Miquel Utrillo, fou l’intent més seriós i important per a continuar aquella tradició.Treballs en català i en francès, de crítica artística, signats per Francesc Acebal, Josep Pijoan, Josep Gudiol, Adrià Gual, Lluís de Zulueta, Vicenç Lampèrez, J. T. Blackburn i molts altres.La seva col·lecció té un valor bibliogràfic i documental considerable. Text en català i francès.

–Full de lectura: revista de reflexió i acció sobre la lectura. Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL), València, 2021.

–Futurisme : revista catalana. La Neotípia, Barcelona, 1907. Tres números. Molt probablement el fundador i director de la revista fou Ignasi Folch. Hi van col·laborar escriptors tals com Josep M. Folch i Torres, Joaquim Ruyra, Àngel Guimerà, Apeles Mestres, Ramon Foix, Ignasi Iglesias, Ignasi Folch, etc.
Futurisme roman com un dels darrers testimonis dels modernistes.

–Gaseta de les arts. Arts Graf. Successors d’Henrich i Cia., Barcelona, 1924-1930. Revista quinzenal dirigida per: Joaquim Folch i Torres i Rafael Benet ; director-propietari a la 2a èp. : Màrius Gifreda ; col·laboradors: R. Benet, S. Gasch, C. Capdevila, J. Gudiol, etc. Canvis en l’impressor. Capçalera tip.. Absorbeix el 1928: La Ciutat i la casa.

–Hachetetepé: Revista científica de Educación y Comunicación (http): és una publicació d’àmbit nacional i internacional interdisciplinar de caràcter científico-acadèmic i divulgatiu i manté com a finalitat: promoure i difondre el coneixement entre els especialistes de l’educació, la comunicació, allò social i altres àrees de coneixement afines.uni de cadis, editorial uca Aquesta revista va començar l’any 2010 publicant articles en espanyol i anglès, però a partir del primer número del 2020, es va incorporar a l’OJS publicant articles també en portuguès. Té una periodicitat semestral, és a dir, es publiquen dos números a l’any (maig i novembre).

–Helix. Imp. Claret, Vilafranca del Penedès, 1929-1930.   Revista mensual literària, dirigida per Joan Ramon Masoliver, una de les poques que, a Catalunya, es lliuraren totalment a l’avantguardisme. Amb treballs signats per Antoni Gantenys, Pere Viles, Josep Solanes, Joan Ramon Masoliver, Agustí Carreres, Mario Verdaguer, Antoni Permanyer, A. Gual, i d’altres. Les il·lustracions són d’artistes també d’avantguarda, com Joan Miró i Rafael. Barradas.

–Hipertext.net: és una publicació acadèmica d’accés obert (Open Access) especialitzada en la intersecció entre documentació digital i comunicació interactiva, tant en el context de la web com de la comunicació social en general i amb especial atenció a l’escenari iberoamericà. Hipertext.net es publica semestralment als mesos de maig i novembre. Univ. Pompeu Fabra. Des de 2003.

–ITEM. Revista de Biblioteconomia i Documentació. Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, Barcelona. És la publicació professional del Col·legi i recull treballs originals que expressen experiències, bones pràctiques i treballs de recerca relacionats amb tasques, equipaments i serveis d’informació i documentació. Es publica, cada sis mesos,  des de l’any 1987.

–Joventut: periòdich catalanista : art, ciencia, literatura : surt els dijous. Fidel Giró, Barcelona, 1900-1906.Director literari: Lluís Via; director artístic: Alexandre de Riquer
Capçalera il. per Alexandre de Riquer. Estèticament sobretot durant el temps que en dugué la direcció artística Alexandre de Riquer i literàriament, Joventut fou la gran revista del modernisme barceloní
L’explicació donada a l’ARCA és força interessant.

–La Gaceta de las Artes Gráficas del Libro y de la Industria del Papel, revista mensual independent entre l’1 de gener de 1923 i el 31 de desembre de 1936, Barcelona. Articles diversos sobre les arts gràfiques.26 números digitalitzats a Memoria de Madrid.

–La Gramalla: semmanari català : lliteratura, ciencias y arts.Ed. La Jove Catalunya/ Estampa de Lluís Fiol, Barcelona, 1870. Dirigida per: Francesc Matheu. Editada per: La Jove Catalunya
Setmanari en català que eixí a Barcelona del 14 de maig al 10 de setembre de 1870, com a òrgan de l’entitat Jove Catalunya.

–La Nostra terra: revista mensual de literatura, art i ciències. Estampa d’en Francesc Soler, Ciutat de Mallorca, 1928-1936. Capçalera tip. Publicació mensual en català de literatura, d’art i de ciències, apareguda a Palma del gener del 1928 fins al juny del 1936, dirigida, els primers núms, per Francesc Vidal Burdils, després per Antoni Salvà i Ripoll ; col·laboradors: A. Perucho, A. Pons, J. Pons, etc.

–La Nova revista: publicació mensual de literatura i d’art. Barcelona, 1927-1929. Dirigida per: Josep M. Junoy ; col·laboradors: P. Fabra, C. Riba, J. Puig i Ferrater, etc.
Capçalera tipogràfica Publica suplement. Revista mensual d’alta cultura, publicada a Barcelona del 1927 al 1929. 

–La Revista: quaderns de publicació quinzenal.  Tip. Altés, Barcelona, 1915-1936. Dirigida i fundada per: Josep M. López-Picó ; col·laboradors: J. Folguera, A. Plana, C. Riba, etc.
Canvis en l’impressor. Subtítol post.: quaderns de mil nou cents …Capçalera tip. ; coberta il. per J. Obiols.

–La Revista dels Llibres Editorial Barcino/La Neotipia/J. Sallent, Barcelona (1925-1926). 14 números digitalitzats a ARCA.

–L’Espill: És una revista fundada el 1979 per Joan Fuster prenent el nom del llibre Espill de Jaume Roig, i que va deixar de publicar-se el 1991 (poc abans de la mort de l’assagista). Tot i això, el 1999, la Universitat de València la va rellançar i actualment, editada per Antoni Furió i Gustau Muñoz, és una revista dedicada a l’assaig, la filosofia, les ciències humanes i les ciències socials.

–Litterae. Cuadernos sobre Cultura Escrita. Revista anual dirigida por Emilio Torné i Enrique Villalba, Universidad Carlos III, Madrid, 2001-2004. 4 números digitalitzats a Dialnet.

–Lletres Valencianes. Revista del llibre valencià. Ed. Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana. Des de l’any 2000.

–Lligall. És la publicació científica editada per l’Associació de Professionals de l’Arxivística i la Gestió de Documents de Catalunya , iniciada l’any 1988, que recull els principals debats i aportacions sobre la teoria i la pràctica arxivística del país. 

–Lo Conceller: revista literaria y artística. Barcelona, 1898. Dirigida per: Josep M. Folch i Torres
Lo Conceller és una altra raresa bibliogràfica. Se subtitulava “revista literària y artística”, i anunciava que sortiria els dilluns. De fet, van sortir-ne dotze números, tots velografiats, sota la direcció del jove escriptor Josep Mª Folch i Torres., i que circulaven únicament entre els amics.

–Lo Gay saber: periodich literari quinzenal fet per escriptors catalans, mallorquins y valencians. Estampa de El Porvenir, Barcelona, 1868-1883 .Canvis en l’impressor. Capçalera mixta amb l’escut de Catalunya i el lema: Pàtria, fides, amor.      Dirigida per: Francesc Pelagi Briz ; col·laboradors: J. Roca i Roca, Milà i Fontanals, Rubió i Ors, etc. Revista fundada a Barcelona el 1868 per Francesc Pelagi Briz.

–Locus Amoenus. Ed. Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra, revista anual (a.i.) des de 1995. Publica treballs d’història de l’art, anàlisi estilística i iconogràfica, estudis sobre fonts textuals i documentals i ressenyes crítiques de llibres i exposicions.

–Manuscrits.Revista d’història moderna. Editada pel Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra. Des de l’any 1985.

–Medievalia. Revista anual publicada per l’Institut d’Estudis Medievals (IEM), de la Universitat Autònoma de Barcelona,, Bellaterra. Des de l’any 1980.

–Mediterrània: revista d’art i lletres. La Renaixensa, Barcelona, 1915. Dirigida per Josep Maria de Riquer ; col·laboradors: Eugeni d’Ors, Felip Pedrell, Apel·les Mestres, etc. Els núm. 1 i 2 inclouen un suplement musical

–MEI. Métodos de información : és la revista professional del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de la Comunitat Valenciana (COBDCV). Són a la Universitat Politècnica de València. Des de 1994.

–Mercurio. Cultura desorbitada. Inici a Sevilla l’any 1998, pertanyent a la Fundació José Manuel Lara. Des de l’any 2019 inicia una nova etapa, és una societat editorial independent Ana Tolia Editor i segueixen a Sevilla. Els números de la revista impresa són gratuïts.

–MiBiblioteca: “es una revista de periodicidad trimestral, que propone un acercamiento divulgativo y riguroso a las múltiples vertientes del sector bibliotecario”. Ed. Fundación Alonso Quijano.

–Mirador: setmanari de literatura, art i política. La Neotípia, Barcelona, 1929-1937. Fundat per Amadeu Hurtado i dirigit per Manuel Brunet i Just Cabot ; dirigit, la 2a època per Artur Perucho ; il·lustracions d’Apa La 2a època, l’empresa està col.lectivitzada, imprès per Unió Gràfica. Capçalera tipogràfica. Descripció del recurs: 25 gener 2010
El 1966 reprèn amb el mateix títol a Perpinyà.

–Mirador. Impr. Coty, Paris/Perpignan, 1966-68. Recupera el mateix títol editat de 1929 a 1937
Revista trimestral sobre política internacional impresa primer a París i posteriormente a Perpinyà entre 1966 i 1968.
Segons J.M. Huertas i C. Geli al seu estudi sobre Mirador, “van posar com a director Josep Buiria, un sindicalista veterà del POUM que vivia a Perpinyà i des de la casa del qual es distribuïen els exemplars, però el director real va ser Amadeu Cuito”.

–Niu artístic: revista.  Almerich Impr., Barcelona, 1918-1919. A partir del núm. 2, l’impressor és: Impr. Revista Niu Artístic ; a partir del núm. 10: Impr. Viuda de J. Riera.
Niu artístic publicà al primer número treballs literaris de J. Diví i Toldrà, N. Ricart i Baguer, Miquel Saperas i Auví, S. Socias i Fornell, Xavier Bofill (Jordi Català) i altres. La part artística és important, amb dibuixos d’Antoni Bulbena, Ramon Roqueta, P. Créixams, Eduard Serra i altres.

–Obra digital (OD): és una revista internacional d’accés obert amb un sistema de revisió anònima per parells. Especialitzada en comunicació, publica investigacions en diferents àrees que inclouen, però no es limiten a: TIC, audiències, nous llenguatges, comunicació digital, comunicacions aplicades, relacions públiques, comunicació organitzacional, comunicació política, comunicació i educació, disseny, màrqueting i publicitat, xarxes socials i videojocs, audiovisuals i monogràfics especialitzats en temes de màxima actualitat. Es publica dues vegades cada any amb un format digital accessible a text complet, de forma gratuïta, per a tota la comunitat científica. Editada per la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i la Universitat de l’Azuay. Des de 2011.

–OCNOS. Revista sobre Lectura, és una revista científica semestral, que té com a objectiu bàsic per conèixer investigacions i estudis sobre lectura i escriptura des de diversos enfocaments (socials, literarios, psicológicos, antropológicos e históricos), així com sobre els processos educatius, la promoció de la lectura i els hàbits lectors. Editada pel Centro de Estudios de Promoción de la Lectura y Literatura Infantil, de la Universidad de Castilla-La Mancha. Des de l’any 2005.

–Ofrena: revista catalana. Impr, d’Art, Barcelona, 1916-1918.  Subtítol a la 2a època: orgue de “Nostra Parla”: agrupament de balears, catalans, rossellonesos i valencians. A partir del núm. 7, l’impressor és: Altés Impr. A la 2a època, redacció a: Barcelona, Ciutat de Mallorca, Perpinyà, València
Col·laboradors: Lluis Bertran i Pijoan, Ambrosi Carrion, J. Capdevila i Rovira, Llorenç Riber, Joan Draper, Lluis Nicolau d’Olwer, Joan M. Guasch, Prudenci Bertrana, Dolors Montserdà de Macià, …

–Panteisme: literatura y art. Impr. Bartomeu Baxarias, Barcelona, 1911. Ara trobem una publicació del que podríem dir-ne el grup del Camp de Tarragona. El títol ja és prometedor i significatiu: Panteisme, amb el subtítol “Literatura y Art”, vol ésser una revista d’avantguarda.La redacció estava formada per Plàcid Vidal, Joaquim Biosca, Josep. M. de Sucre, Francesc Recasens i Ricard Ballester, amb la col·laboració assídua de Joan Puig i Ferreter.

–Pedralbes. Revista d’Història Moderna, Universitat de Barcelona, Barcelona, Des de l’any 1981

–Pèl & ploma. Tip. L’Avenç, Barcelona, 1899-1903. Propietari i director artístic: Ramon Casas ; director literari: Miquel Utrillo; col·laboradors: E. d’Ors, J. Maragall, A. Mestres, etc. ; il·lustradors: I. Nonell, Picasso, S. Rusiñol, etc. Impressor post.: Est. i Lit. Seix ; a partir de juny 1901: Thomas
També es publica en castellà amb el mateix títol. Capçalera tip. ; coberta il., diferent a cada núm.
Alguns núm. són dobles. L’explicació donada a l’ARCA és força interessant.

–Prisma: revista mensual il·lustrada d’art i literatura. Imp. J. Soler, Vilanova i la Geltrú, 1930-1936. A partir del núm. 23 (1 abr. 1936), l’impressor és: Impr. Diari. Dirigida per: Ramon Ferrer i Parera ; el 1936 per: Manuel Amat.
Era una revista molt interessant, presentada luxosamnet, amb moltes il·lustracions (joaquim Mir, A. de Cabanyes, Enric C. Ricart, M. Torrents, J. Llaverías, S. Mestres, V. Castanys, Peseb, Moreno, J. Rebull i J. F. Ràfols, F. Casajoana, etc.

–Quatre Gats: publicació artística-literària. Est. De F, Badia, Barcelona, 1899.   Dirigida per: Pere Romeu ; col·laboradors: M. Utrillo, R. Raventós, J. Pons i Massaveu, etc. ; il·lustradors: R. Casas, I. Nonell, S. Rusiñol, etc. A partir del núm. 13, l’impressor és: Impr. “La Publicitat”, de Tobella i Costa
Capçalera mixta amb el segell dels Quatre Gats Els núm. 7 i 8 són en b&n.

–Recerques. Història, Economia i Cultura. Associació Recerques/Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) . Publicada des de 1970. En paper publicada per Public. De la Universitat de València. Té un conveni de coedició amb les universitats de Barcelona, Tarragona, Autònoma de Barcelona, Girona, Lleida, Pompeu Fabra, València, Alacant i Illes Balers.

–Revista General de Información y Documentación, fundada en 1991, es editada por la Facultad de Ciencias de la Documentación. Tiene periodicidad semestral y en ella se publican las investigacions relacionadas con las Ciencias de la Documentación en su más amplia acepción (Archivos, Bibliotecas, Gestión de la Documentación, Patrimonio Bibliográfico, Medios de Comunicación, etc.).

–Revista de Historia Moderna: Universitat d’Alacant, 1984. Va ser fundada pel professor Antonio Mestre Sanchis el 1981, amb el suport d’un jove Consell de Redacció integrat per Enrique Giménez López, en qualitat de secretari, i els vocals Armando Alberola Romá, Mario Martínez Gomis, Primitiu Pla Alberola, David Bernabé Gil, Juan Rico Giménez i Eduardo Ranch Sales. En principi, es va anomenar Anals de la Universitat d’Alacant. Història Moderna, fins que en el seu tercer número (1983) va prendre el nom pel qual és coneguda a l’àmbit del modernisme espanyol.

–Revista Ibérica de Ex-libris. Eds. Impremta Oliva de Vilanova ( Vilanova i la Geltrú i Fidel Giró (Barcelona). 22 números( 1903-1906). Digitalitzada a ARCA: La Revista Ibérica de Exlibris va ser una publicació catalana dedicada a la divulgació i estudi de l’exlibrisme, corrent molt estès en l’Europa de començament del segle xx. Va aparèixer trimestralment, entre 1903 i 1906. S’emmarca dins del Modernisme català i també amb el moviment Arts & Crafts, moment en el qual es revaloritza l’artesania i les arts decoratives.

–Revista nova. La Neotípia, Barcelona, 1914-1917. La 2a època, l’impressor és: Oliva de Vilanova ; i l’editor: Galeries Laietanes
El propietari era Santiago Segura i l’ànima n’eren, com en el setmanari satíric esmentat, Joan Sacs (és a dir, Feiu Elias, Apa) i Francesc Pujols. Revista Nova publica il·lustracions de Cels Lagar, Francesc Labarta, Manuel Humbert, Xavier Nogués, Ricard Canals, Francesc Vayreda, Joan Colom i altres artistes de nom.

–Revista TK, “busca ser vehículo de intercambio de ideas entre profesionales, definir el papel que corresponde a las bibliotecas, el libro, la lectura…, dar a conocer lo que piensan los bibliotecarios y acercar a los políticos la importancia del sistema bibliotecario. Es una publicación de la Asociación Navarra de Bibliotecarias y Bibliotecarios (ASNABI)”. A Iruñea des de 1996. Digitalitzada. . Ja no la fan. Últim número del 2017, però es poden consultar tots els anteriors.

–Rosa dels vents: revista mensual de literatura, assaigs i critica.Central Distribuïdora de Publicacions, Barcelona, 1936.  Dirigida per: Josep Janés i Olivé ; col·laboradors: A. Esclasans, V. Gassol, J.M. López-Picó. Una nova demostració del dinamisme i la voluntat d’editor de Josep Janés i Olivé.

–Scire. Representación y Organización del Conocimiento. Departamento de Ciencias, de la Documentación, e Historia de la Ciencia, Facultad de Filosofía y Letras., Universidad de Zaragoza, Periodicidad: semestral

–Scripta: revista internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna. Ed. Fac. de Filologia, Traducció i Comunicació – Universitat de València. Des de l’any 2013.

–Serra d’Or. Ed. Abadia de Montserrat, Barcelona, des de 1959. La revista més antiga de les terres de parla catalana, al servei de la cultura en totes les seves manifestacions. Digitalitzada fins l’any 2002 a Cervantecvirtual. 

–Símile: és una revista divulgativa, promoguda pel COBDCV, en format digital i de lliure accés, adreçada a totes les persones interessades en els temes vinculats als professionals de la informació, amb particular atenció a l’àmbit de la Comunitat Valenciana. A València des de l’any 2010

–Temes de Disseny. Revista científica sobre recerca i disseny. Elisava Escola Universitària de Disseny i Enginyeria de Barcelona. Des de 1986. En català, castellà i anglès

–Terminàlia: Revista semestral de la Societat Catalana de Terminologia, societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans. La primera publicació apareix a l’any 2009.

–Titivillus. Revista Internacional sobre Libro Antiguo, Editada per Prensas de la Universidad de Zaragoza, Zaragoza, des de l’any 2015. ( i fins ara 9 números)-. La direcció editorial és a càrrec de Manuel José Pedraza Gracia.

–Treballs de Comunicació és la revista científica que edità, semestralment, la Societat Catalana de Comunicació, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, des de l’any 1991 fins el 2009

–Unicum: revista de l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya. És una publicació anual sense ànim de lucre que tracta temes relacionats amb la conservació i restauració dels béns culturals, el patrimoni i les disciplines afins. Es realitza amb les aportacions de professionals del món de la Conservació-Restauració i del Patrimoni Històric, de professors, d’alumnes i d’ex-alumnes de l’ESCRBCC. Des de l’any 2001 digitalitzada.

–Vell i nou: revista d’art.  Imp. Gabañach, Barcelona, 1915-1921. Canvis en l’impressor i editor: Impr. F.Borràs, Impr. Oliva de Vilanova, Impr. A. Artís, Impr. A. López, Librería de Arte M. Bayés. Director i propietari: Santiago Segura ; col·laboradors: J. Folch i Torres, M. Utrillo, etc. Canvis en el subtítol.. Revista d’art apareguda a Barcelona el 13 de març de 1915. Fins el 10 d’abril sortí setmanalment, i a partir d’aquesta data ho féu quinzenalment. 

–Vila-nova: periòdic quinzenal. Imp. Social, Vilanova i la Geltrú, 1917-1918.  Col·laboradors: A. Torrents Rossell, J. Capdevila, R. Negre, etc.
“Periòdic quinzenal”. 18 d’octubre de 1917. Una revista literària que pren l’herència de l’anterior [Themis] i que ens fa saber al primer número que “Vila-Nova surt al carrer per aplegar a Vilanova els batecs de sentit catalanesc. Vila-Nova tingué dues capçaleres diferents, tallades en fusta. Van sortir-ne 21 números, fins a setembre de 1918.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 912

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Enquadernacions, Old books on 15/01/2026| Leave a Comment »

Enquadernació de Brugalla

Des dels seus inicis, la funció principal de les enquadernacions era la d’unificar o relligar diverses parts separades contingudes en quadernets, fascicles, capítols… i finalment protegir-ho amb unes tapes.

  Al llarg de la història les tècniques i els estils han anat variant molt. Des de les primeres cobertes amb pergamí, que salvaven el cos del llibre, fins a treballs de gran elaboració amb pell, fusta o altres materials. Tot plegat ha donat als llibres valors incalculables.

  L’evolució de l’enquadernació en la producció de llibres i els seus diversos estils artístics són un reflex dels esmentats canvis, ben diferents segons les èpoques i les zones geogràfiques.

El seu estudi esdevé un recurs inevitable per a poder contextualitzar les obres i la història bibliogràfica que duen impregnada. L’enquadernació, original o restaurada, ens oferirà pistes sobre els seus usos, valor i procedència.

 Amb aquesta exposició de La Perla encetem un mostrari sobre enquadernacions. Comencem pels aspectes fonamentals i ens anirem introduint en els estils i les característiques de cada època.

 Parts del llibre especials en l’enquadernació

 Elements que influiran en l’enquadernació d’un llibre:

– El MATERIAL del cos del llibre. En el transcurs de la història del llibre s’han utilitzat principalment tres tipus de suport: El PAPIR, el PERGAMÍ i el PAPER.

– La COSTURA. És la tècnica amb la qual s’unien els quaderns o fulls del llibre i que, un cop cosits, conformaven el LLOM, un dels elements més importants.

 -Els NERVIS. Són el suport perpendicular al llom i tenien la funció de reforçar la costura. Alhora hi afegien un element estètic. Els nervis solien ser simples o dobles i el seu nombre depenia de les dimensions de cada llibre. 

 Els TALLS. Són les parts del llibre que queden visibles. Hi ha el davanter, el superior i l’inferior. Podien ser plans o arrodonits i, segons el tipus de llibre, també es podien decorar.

Les tècniques decoratives dels talls foren diverses, tant es feien estampats policromats com daurats o, fins i tot, cisellats, que oferien un efecte de relleu. L’ús del daurat o encerat d’aquestes parts del llibre també es feia servir per tal de protegir els llibres de la pols o la brutícia.

 Igualment, també era habitual decorar el tall davanter amb la informació de l’autor i del títol, que a més servia per localitzar els llibres un cop col·locats a les prestatgeries.

 Les CAPÇADES. Són les dues parts extremes del llom del llibre. Tot i que actualment poden tenir una funció estètica, antigament servien per a reforçar el cosit dels llibres. Els materials emprats eren diversos: roba, cordill, pell…

 – El REFORÇ DEL LLOM. Era una pràctica molt habitual. Tant per a les parts extremes com a les centrals, entre els diferents nervis o envoltant tot el llom. En molts llibres s’observen retalls de pergamí, manuscrits o impresos, que fan de reforç al llom. Altrament descobrim pàgines mutilades on les zones de pergamí no escrites eren retallades per a usos de restauració.

Principals materials emprats per a fer cobertes:

 – La PELL o el CUIR. Són materials que tradicionalment ja s’usaven per als antics còdexs. La pell adobada donava flexibilitat i alhora oferia una bona protecció. Les pells més utilitzades i valorades per a les cobertes dels llibres eren les de vaca, ovella, cabra o porc.

 -El PERGAMÍ. També és pell però té un procés diferent al de l’adobat. El resultat final dóna un material més rígid i molt més resistent. Sol tenir un color groguenc.

– El TEIXIT. S’utilitzava especialment en edicions de luxe: vellut, domàs, setí, etc.

-El PAPER. Dit suport no només s’utilitzava per al cos del llibre sinó també per a les cobertes, especialment a partir de la invenció de la impremta. També es feia ús del CARTRÓ o de la FUSTA.

– MATERIAL SINTÈTIC. Utilitzat més modernament. Permet l’ús de materials més resistents i econòmics. En algunes ocasions s’utilitzen per a fer imitacions de pell o pergamí.

LES PROTECCIONS. L’ús de les proteccions metàl·liques fou habitual en els llibres antics. Tot i que tenien elements decoratius la funció principal era la protecció de la coberta i evitar els frecs de la pell. Es feien servir en llibres de gran format, com per exemple, els cantorals. Hi eren habituals les cantoneres i els bollons. 

ELS TANCAMENTS. Se solien utilitzar tancaments metàl·lics, llaçades amb roba o pergamí, botons de pergamí (replegat o enrotllat), botons d’ivori, etc.

ORNAMENTACIONS A LA COBERTA

Les cobertes dels llibres són la part on l’ornamentació ha tingut més protagonisme i visibilitat. Les tècniques emprades han estat diverses.

– GOFRAT. Tècnica utilitzada sobre la pell que consistia en la impressió d’elements decoratius mitjançant elements metàl·lics.

– ESTAMPACIÓ AMB PLANXES. Decoració amb planxes de fusta o metall sobre la pell que aconseguia un efecte en relleu. Inicialment les planxes eren en fusta, semblants a les xilogràfiques, i de format petit, que podien  utilitzar-se manualment. Posteriorment es començaren a treballar formats més grans i amb metall, cosa que precisava l’ús de premses mecàniques.

– CISELLAT. Tècnica que consistia en gravar o ratllar el revers de la pell de tal manera que sobresortís per l’anvers. Aquesta tècnica es podia combinar amb el gofrat i aconseguia composicions més vistoses.

 – PINTAT. Pell pintada o tenyida. Destaquen la pasta espanyola i la pasta valenciana. Ambdues tècniques aconseguien efectes d’estampat. L’un amb tons marrons i castanys, i l’altre amb tons més virolats (verd, blau, vermell…).

– DAURAT. Tècnica que requeria 2 passos. Primer s’imprimia el motiu i després s’incrustava l’or.

ELS FULLS DE GUARDA. Les guardes del llibre són els fulls col·locats entre el llibre i cadascuna de les cobertes. Es tracta d’un bifoli, una meitat s’adhereix a la part interior de la coberta i l’altra a la primera pàgina del llibre, unint així ambdues parts. El mateix es fa a la part final del llibre. La seva funció principal és la de tapar les parts internes de les cobertes i reforçar l’enquadernació. Per això sovint el tipus de paper dels fulls de guarda sol ser diferent, més tosc però més resistent.

Les guardes també poden donar-nos pistes del llibre: la qualitat de l’enquadernació, l’autenticitat, l’època o la procedència.

 Inicialment no s’utilitzaven fulls de guarda i les cobertes quedaven completament al descobert. És el que passava amb les enquadernacions amb pergamí. Posteriorment s’hi afegí algun full de reforç, i, sovint també, es reutilitzaven trossos de pergamí ja manuscrit o altres fulls impresos que res tenien a veure amb el llibre. Això ens constata que inicialment les guardes no tenien cap mena de valor.

 Posteriorment, i amb la introducció dels papers decorats a Europa cap a finals del segle XIV, començarà a canviar l’aspecte interior del llibre. Es començarà a valorar la part interna, cosa que condicionarà el procés d’enquadernació.

“L’enquadernació : una mirada diferent del llibre antic”, article a La Perla, que és una mostra del fons patrimonial de la Biblioteca Pública de Girona Carles Rahola.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 908

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Fires i Mercats, Llibreters de vell, Oficis del llibre, Old books on 21/12/2025|

Aquesta és la història de Hay-on-Wye, una petita localitat del país de Gal·les, al Regne Unit, que ha aconseguit en només cinc dècades passar de ser una població aïllada a convertir-se en una important atracció turística visitada cada any per mig milió de persones gràcies als llibres i la cultura. Fins als anys 60 del segle passat Hay-on-Wye era un lloc remot a l’agresta geografia galesa. La sort de la localitat va començar a canviar quan Richard Booth, un dels seus veïns, va obrir el 1961 la seva primera llibreria. Uns anys després va tenir la idea de convertir un petit poble en un autèntic ‘regne dels llibres’. 

Booth va aconseguir convèncer les autoritats locals i al conjunt de la població a participar en el projecte. A poc a poc es van anar obrint en aquesta localitat de només 1.900 habitants desenes de llibreries. Al voltant d’elles van sorgir cafès, petites galeries d’art, botigues d’antiguitats i hotels. Amb el desenvolupament de la seva primera infraestructura la localitat es va convertir en una atracció turística per a les properes.

Però va ser la inauguració del seu Festival de Literatura el que va convertir a Hay-on-Wye en una atracció turística a la qual acudeixen cada any unes 80.000 persones de tot el món. La xifra de turistes que es desplacen fins a aquest ‘regne dels llibres’ arriba al mig milió de persones l’any. Encara que Richard Booth ja no viu en el seu ‘regne’ el negoci que va convertir a un petit poble en una de les atraccions turístiques més visitades de Gal·les i segueix consolidant el seu èxit amb cada any que passa. De la mateixa manera que hi havia el cementiri dels llibres oblidats, hi ha també la ciutat delsa llibres, de tots els llibres del món…., el paradis dels lletraferits.

Veurem si aquest any ho podran celebrar, ja que tocaria del 21 a 31 del proper mes de Maig. De moment el coronaidiot ja s’ha carregat a Sant Jordi, la rosa i el drac, encara que sempre ens quedarà el Hay Festival de Segòvia que és al setembre, o aprofitar per visitar Urueña, el poble amb més llibreries que bars.

Article de Francesc Puigcarbó, en el seu vlok, abril 2020. https://blocfpr.blogspot.com/2020/04/hay-on-wye-el-poble-dels-llibres.html   

XQ       XQ       XQ       XQ       XQ       XQ       XQ

“ En los comienzos del siglo XIX, las empreses de artes gráficas tenían un caràcter familiar, y los libreros eran a menudo a la vez impressores y editores, siguiendo una vieja tradición. Los más venerables y destacados libreros de la Barcelona de la primera mitad del siglo XIX fueron la Vda. Pla, Joan Piferrer, Josep Rubio, Tomàs Gorchs, los hermanos Oliveras, Jaume Subirana, librero y encuadernador, Joan Bastinos y, sobre todo, Antoni Bergnes de las Casas, editor, filólogo, professor de la Universidad de Barcelona, hel·lenista distinguido, que fue el introductor y el editor del Romanticismo en Cataluña, y Joaquín Verdaguer, que puede calificarse de editor de la “Renaixença” catalana.

Las transformaciones industriales hicieron desaparecer, mediado el siglo, a este tipo de librero, de tan múltiples actividades, como la de editor, impressor, encuadernador, il·lustrador y vendedor, y le dieron un caràcter completamente distinto.

Ante todo nos cumple precisar, y lo estudiaremos con más amplitud cuando nos ocupemos de las artes del libro, que paralelamente a la introducción de los procedimientos técnicos de reproducción del texto y de la imagen más modernos, respondiendo a la demanda de producción del libro barato de mediocre calidad, se crea, reaccionando contra esta vulgarización, un movimiento de reinstauración del libro de calidad, de fabricación artesana, impulsado por la Societat Catalana de Bibliòfils.

Esto explica que sigan en vigor los métodos tradicionales de fabricación del papel y de impresión, el retorno nostálgico a la tipografia gòtica, a la encuadernación artística y a los procedimientos clásicos de ilustración del libro, la xilografía y la calcografia. Podría considerarse este movimiento poco importante y condenado por la evolución del mundo moderno, sin embargo, creemos indispensable hablar de él porque tuvo gran trascendencia estéticam e il·lumina toda una época, el Modernismo, que intento desesperadamente no disociar estos dos términos, que antaño fueron equivalentes: el Arte y la Industria”.

En el llibre: Las artes gráficas de la época modernista en Barcelona d’Eliseo Trenc Ballester, Gremio de Industrias Gráficas de Barcelona, Barcelona, 1977, pàg. 1.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 906

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Old books on 07/12/2025|

Un periodista de «La Vanguardia», Oscar Caballero, va escriure no fa gaire que «la bibliofília és un virus benigne i cultural». No és el moment de fer la història, ni que fos sumària, de la bibliofília a Catalunya, de Ramon Miquel i Planas, Lluís Faraudo, Erasme de Janer, Gustau Gili, Ramon de Capmany o Jaume Pla. I no podria oblidar-me de les curioses edicions de bibliòfil en català a l’exili, amb llibres il·lustrats per Picasso, Rebull o Grau Sala. Qui recorda l’obra que van fer a París Ferran Canyameres (editorial Albor) i el rodamon, pintor i escriptor, Carles Fontserè?

Certament encara tenim l’Associació de Bibliòfils de Barcelona, creada el 1943: Josep Porter n’és un dels gloriosos fundadors supervivents. Mentre que l’Agrupació de Bibliòfils de Tarragona (1945), en la qual el notari Josep Gramunt feia de mentor, es va esllanguir…

L’agost de 1989 ha fet un any que va morir a Barcelona, on havia nascut el 1906, Josep M. Vall i Perdigó, un dels espècimens característics del bibliòfil en els dos vessants: el col·leccionisme i l’edició. De petit ja era un lector impenitent. De jove va seguir el negoci tèxtil del seu pare, i el seu oncle, Manuel Perdigó, gran col·leccionista de pintura, el va influir culturalment. Però durant la guerra civil Vall fou empresonat, malgrat el seu catalanisme, com a petit burgès i perquè fugia de l’infern revolucionari. Va passar un any a la Model i es va escaure el mal fat que una bomba franquista va caure a la seva gal·leria i va matar una dotzena de presos. Pocs dies després, una altra bomba destrossà el pis de la Gran Via, davant del cinema Coliseum, on vivia amb els pares. Hi va perdre molts llibres, entre els quals algun incunable. A mitjan 1938 el van traslladar a Manresa, a l’antic convent de monges clarisses, convertit en presó. Dues vegades la setmana les monges (camuflades) duien llibres i menjar als presos. L’alliberaren a la darreria del 1938 perquè havien cridat la seva lleva, però sortosament no hi va haver temps d’anar al front…

 El 1939 tornà al despatx del carrer de Girona, 47, i va revenir-li l’afecció apassionada pels llibres. En comprava molts, entre els quals tots els de bibliòfil, i acabà tenint-ne un pis ple. I va muntar una tertúlia al seu despatx amb Josep Porter, Josep M. de Sagarra, Miquel Llor, Josep Brugalla, o fins el meu pare, qui de vegades li havia ofert algun llibre bo i Vall declinava l’oferta i, per torna, li’n regalava un altre. A la Galeria Syra, Vall s’hi deixava caure alguna tarda i hi feia estada. Així va fer amistat amb Pere Pruna, Olivé Busquets, Josep de Togores, Olga Sacharoff, etc.

El 1946, però amb data de 1935, Vall publicà en edició de bibliòfil Cinc contes de Miquel Llor. I del 1953 al 1965 edità prop de deu obres a la col·lecció «Els cinquanta-cinc», títol que al·ludia al tiratge de la sèrie de bibliòfil. Hi publicà obres de Wilde (en versió de Joan Cortès), Les olímpiques de Píndar i Sonets de Shakespeare (traduïts per Joan Triadú), un llibre d’aquest darrer sobre el Collsacabra, Epipsychidion de Shelley traduït pel meu pare, els versos de Kavafis i del «corneta Rilke», ambdós en versió de Carles Riba, que Vall va ajudar durant un període perquè pogués fer les traduccions. Va tenir problemes amb censura, però en prescindia. Com a màxim hi posava una frase per fer veure que eren edicions privades. Em deia que mai no hi va perdre diners, que s’hi divertia molt i que grans biblioteques estrangeres li reclamaven els llibres.

“El bibliòfil Josep M. Vall”, article d’Albert Manent, Serra d’Or, 360, desembre 1989, pàg.19.

XQ          XQ          XQ          XQ          XQ          XQ          XQ

Para los muchos lectores que subrayan lo que leen son algo incómodos aquellos libros demasiado buenos, pues al recorrerlos sienten, me cuento en este caso, que no es posible avanzar a un ritmo más o menos sostenido de lectura. 

Con los muy buenos libros pasa pues que todo va pareciendo importante, digno de atención, de memorización, de pausa y subrayado. 

Los lectores obsesionados por dejar marcas en sus libros deben, entonces, hacer un esfuerzo doble o triple para no ceder a la tentación de subrayar, pues un libro demasiado subrayado equivale casi a dejarlo sin señalamientos, pues subrayar equivale a destacar para, en el futuro, volver sobre aquello que sobresalió, y si todo sobresale, da lo mismo subrayar o no.

Acometo esta enredada explicación por culpa de La memoria vegetal (Lumen, México, 2022, 263 pp.), de Umberto Eco. 

Al leerlo, sobre todo en sus primeros capítulos, he acusado la molestia de verme retenido por cada párrafo, casi por cada línea. 

Todo lo que afirma allí el erudito piamontés aclara, define, orienta. 

A las primeras páginas recorridas tomé por ello la decisión de renunciar, o casi, a los subrayados, esto con el —de antemano— vencido fin de releer de pe a pa cuando se preste nuevamente la ocasión.

Entre los párrafos que por su encanto sí quedaron anotados con mi vacilante lápiz está uno vinculado con la bibliofilia percibida desde fuera. 

Entre paréntesis, Eco se refiere en todo el libro a esto, a los libros de papel y a su tenencia, a la bibliofilia, de ahí que desde el título los considere “memoria vegetal”. Cierro paréntesis.

Decía de un párrafo que me movió a sonrisa. Lo cito en largo con algunas omisiones: 

“Naturalmente, el bibliófilo, también y sobre todo el que colecciona libros contemporáneos, está expuesto a la insidia del imbécil que entra a tu casa, ve todas esas estanterías, y exclama: 

‘¡Cuántos libros! ¿Los has leído todos?’ (…) Ante este ultraje existen, según mi entendimiento, tres respuestas estándar. 

La primera corta al visitante e interrumpe toda relación, y es: ‘No he leído ninguno, si no ¿para qué los tendría aquí?’ 

Esta respuesta gratifica, sin embargo, al inoportuno cosquilleando su sensación de superioridad y no veo por qué hemos de hacerle ese favor. 

La segunda respuesta sume al inoportuno en un estado de inferioridad, y suena así: ‘¡Muchos más, señor, muchísimos más!’. 

La tercera es una variación de la segunda y la uso cuando quiero que el visitante caiga presa de un doloroso estupor: ‘No —le digo—, los que ya he leído los tengo en la universidad, estos son los que he de leer para la semana que viene’”.

Dado que —afirma Eco— su “biblioteca milanesa cuenta con treinta mil volúmenes”, ninguna de las tres respuestas es verdadera. Son boutades que propone Eco ante la evidente necedad de una pregunta frecuente y más o menos automática ante la superabundancia de libros almacenados en una casa, casi casi como si el exceso bibliográfico sólo fuera posible en una biblioteca pública y no en un espacio doméstico, casi casi como si no fuera legítimo que un solo ser humano atesore más libros que los que será capaz de leer, más allá de que no todos los libros se leen como novelas, pues muchos son de consulta o referencia.

Un voraz de libros quiere y a veces puede leer mucho, pero esto no es suficiente, como muy bien lo supo Eco. 

Para este tipo de obsesivo la cosecha trasciende el ahora: por cada libro que se obtiene y se lee, se desean dos o tres o cuatro o cinco o muchos más.

  Article: “Visita a don Umberto”, de Jaime Muñoz Vargas, a Ruta Norte, milenio.com, octubre 2022.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 905

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Biblioteques on 02/12/2025|

Vehicle carregat de munició cultural per als soldats. Els llibres arriben fins a les trinxeres amb el Bibliobús del Servei de Biblioteques del Front durant la Guerra Civil. (Fotografia: ‘Meridià’, 7 d’octubre de 1938)

Durant la guerra, Catalunya continua celebrant la Festa del Llibre, promovent iniciatives com el Servei de Biblioteques del Front, amb l’impuls de la Generalitat. I els catalans continuen llegint perquè és també una manera de lluitar pel dia a dia.

“En aquestes hores, interminables, res com un llibre, el millor company de tots, l’amic que mai no enganya, pot endolcir l’angoixosa espera. La lectura és un lenitiu per a l’ànima adolorida i un estimulant per al sistema nerviós esgotat”, escriu el periodista Josep Maria Francès un 13 d’agost de 1936. La guerra deixa molts convalescents a l’hospital o al sanatori. Des de la rereguarda, l’Agrupació d’Escriptors Catalans s’organitza per enviar caixes de llibres, novel·les i poesia al front. Comença la batalla del llibre.

El Consell Sanitari de la Guerra disposa d’una secció que fa el repartiment en ambulàncies i camions que surten cap al front, mentre que als hospitals locals el repartiment es fa en mà. El setembre de 1936, ja són 1.200 els llibres que han arribat als hospitals de sang d’Angüés, Siétamo, La Puebla de Híjar, Bujaraloz i a les avançades del front; 100 a l’hospital de Sarinyena, i 500 a diversos punts del front. El poder de la solidaritat pren força.

Carretó de llibres destinat als hospitals. (Fotografia: Meridià, 7 d’octubre de 1938)

El 17 de febrer de 1937, el conseller de Cultura de la Generalitat, Antoni Maria Sbert, crea per decret el Servei de Biblioteques del Front, a càrrec de l’Escola de Bibliotecàries de la Generalitat. El Departament de Cultura fa adquisicions i els donatius i les aportacions se centralitzen en un dipòsit central de llibres. Com explica Francesc Trabal a la revista Nova Ibèria, “els llibres són seleccionats i els que van destinats al front es relliguen i es preparen per al servei de préstec”. Hi ha dues subcentrals per nodrir el front, amb dos grans dipòsits: Cervera i Tarragona. Cervera abasteix els fronts nord i centre, i Tarragona, el front sud de l’Aragó. S’instal·len sis biblioteques en sis hospitals de sang del front (Barbastre, Montsó, Sarinyena, Fraga, Casp i Alcanyís), amb dipòsits farcits amb un miler de volums cada hospital.

Mapa del Servei de Biblioteques del Front, amb el detall de la central i les subcentrals, i la seva xarxa de cases de convalescència i hospitals de sang. (Fotografia: Nova Iberia, 1 de gener de 1937)

“I des d’aquests dipòsits es nodreixen les biblioteques d’avançada, fins ara dotze, i en organització vuit més, que aviat podran funcionar”, anuncia Trabal. “Les dotze primeres són servides per unes llibreries mòbils, de ferro i fusta, construïdes a Barcelona i projectades expressament per a aquesta finalitat pel grup GATCPAC, de capacitat 250 volums, i una vintena de revistes, i cada llibreria amb un fitxer-catàleg, retrats, postals, etc.” Aquestes llibreries, afegeix, “són fàcilment transportables per dos homes. Llur contingut és renovat constantment sota la vigilància de les bibliotecàries afectes al Servei”. En el catàleg hi ha obres catalanes, castellanes i franceses, i si els soldats no troben el llibre que volen al catàleg poden demanar-lo: el Servei els el fa arribar si es troba als dipòsits centrals o subcentrals. I, si no, el serveixen del fons de la Biblioteca de Catalunya.

Llibreria biblioteca del Servei de Biblioteques del Front. (Fotografia: Meridià, 17 de juny de 1938)

El 19 d’abril de 1937, poc abans de Sant Jordi, es publica un decret pel qual es crea la Fira del Llibre i es transforma en fira anual, que es fixa en una data més avançada “a fi que la celebració de la fira no sigui pertorbada per la inestabilitat del temps”. S’acorda que la Fira del Llibre es farà al maig, prioritzant-la com un acte cultural i de solidaritat amb els combatents, en què es recullen donatius en llibres per al Servei de Biblioteques del Front. Arran dels Fets de Maig, però, la Fira quedarà ajornada fins al juny.

I el 3 de juny comença una Festa del Llibre de tres dies. La gent passeja pels estands i les parades de llibres de les Rambles, el passeig de Gràcia, les Rondes i les places de Catalunya i Universitat. Destaquen els estands del Comissariat de Propaganda, del Comitè de Catalanització, del Consell de Guerra i del Comissariat d’Educació Física i Esports de la Generalitat; l’estand d’Ajut Català d’Esquerra Republicana de Catalunya; el de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, i els estands de Pro Infància Obrera, d’Assistència Infantil de l’associació Idealistes Pràctics o dels Minyons de Muntanya, entre d’altres. 

Cartell de la Fira del Llibre de 1937. (Fotografia: Última Hora, 3 de juny de 1937)

El projecte de la parada de llibres dels estudiants de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, segons La Humanitat “una de les construccions més originals que s’han vist enguany a la Fira”, és obra d’un estudiant. “Què tal, com us ha anat això?” “Bé; molt bé. Es pot dir que hem assolit el que desitjàvem i el nostre esforç ha estat a bastament correspost. Has de pensar que com tu ja saps tot el que hem fet ha estat degut a la nostra pròpia iniciativa i propis mitjans…” La joventut empeny. “De tot hem venut força, es pot dir. Particularment, la venda s’ha accentuat en els llibres catalans; biografies castellanes; obres socials, etc. En conjunt tal com t’hem dit estem molt satisfets i es pot dir que l’any que ve, si tot marxa, tornarem a vendre llibres…” “Fes constar al diari que ha vingut a veure expressament la nostra parada l’exconseller de Cultura Antoni Maria Sbert, al qual ha produït també molt bona impressió…”

Els venedors de llibres d’ocasió del Paral·lel, situats davant de l’edifici de la Universitat, cedeixen el 10% en benefici dels hospitals de sang barcelonins. Les llibreries Catalònia, Editorial Políglota, Bosch, Bastinos, Francesa, Verdaguer i Palau instal·len parades davant dels establiments. I, davant dels centres polítics i culturals de la ciutat, es venen llibres polítics i socials. El sol brilla, i projecta la seva llum sobre les banderes catalanes, sovint acompanyades de la bandera de la República.

Un dels cartells de la Fira del Llibre. (Fotografia: Última Hora, 24 de maig de 1937)

A les dotze del migdia, té lloc la inauguració oficial de la Fira del Llibre al Casal de la Cultura, de la plaça de Catalunya. Parla el comissari de Propaganda de la Generalitat, Jaume Miravitlles: “Catalunya està fent la guerra i la revolució sota el signe de la cultura. És el cas, fins ara inèdit, d’un poble que lluita contra el feixisme, que és la negació de la cultura popular, amb la consciència de quin és el seu deure”. L’exconseller Antoni Maria Sbert, que presideix el comitè organitzador de la Fira, comenta que, a la consigna d’“Un llibre per a cada soldat del front”, ell vol llançar-ne una altra: “Un llibre per a cada infant refugiat”. “Catalunya està efectuant la guerra sota el signe de la cultura i d’amor als infants”, al·lega.

El conseller de la Generalitat Carles Martí Feced, que porta la representació del president Companys, clou que “ha d’ésser l’obra cultural la qui ha de refer seguidament el país i la qui ha de redreçar els nostres sentiments de pau, treball i benestar. Catalunya ha demostrat que és un poble que a la vegada treballa, llegeix i lluita”. A mitja tarda, comença a ploure, la qual cosa ensorra l’ànim dels venedors, sobretot dels llibreters que exposen a l’aire lliure.

L’endemà, l’afluència als carrers s’aviva. A la una del migdia, a la sortida de la feina, una gran multitud s’aglomera al davant de les llibreries i de les parades. El carrer Pelai és intransitable. Moltes persones visiten l’exposició oficial de les cases editores als baixos del Casal de la Cultura i compren llibres a l’estand d’Ajut Infantil de Rereguarda que hi ha davant l’exposició. La Humanitat recorda que el corresponsal de guerra Juan M. Soler (Máximo Silvio) signarà exemplars del seu llibre La guerra en el frente de Aragón els tres dies que durarà la Fira, al quiosc de Canaletes, de sis a vuit del vespre. En aquest segon dia de la Fira del Llibre, es posen a la venda nous títols, com ara Cuatro lecciones de socialismo, d’Àngel Estivill; Final d’etapa, de Josep A. Trabal, i Tres vidas de mujer, de Federica Montseny. La casa Salvat ha llançat una edició reduïda, a un preu accessible, del Diccionari enciclopèdic català.

Anunci de la Llibreria Catalònia per la Fira del Llibre de 1937. (Fotografia: La Humanitat, 3 de juny de 1937)

El 5 de juny, darrer dia de la Fira, és el de més èxit i de major venda, segons Última Hora. “Ara sí que, avui, sí que us podem preguntar. Heu venut molt?”, pregunta el reporter a un llibreter. “D’una manera que ni tan sols podíem sospitar.” “Quina mena de llibres?” “Moltes novel·les, especialment edicions catalanes. Proa, si més hagués editat, més hauria venut. La darrera obra publicada per aquesta casa, el Germinal de Zola, gairebé s’ha esgotat. Les Quatre gotes de sang, la novel·la de l’Àfrica, de Prous i Vila, s’ha exhaurit. No podem tampoc deixar de remarcar l’èxit de les obres de Joventut, que ha omplert un lloc preferent de venda amb les seves biografies i amb l’edició d’Els déus tenen set, d’Anatole France. També s’ha venut molt l’obra inèdita d’Ignasi Iglesias Joan Barra i Perdigons de plata, amb la qual aquesta editora ha volgut retre homenatge al poeta dels humils, del qual porta editades totes les seves obres.”

El llibreter esmenta l’èxit del llibre d’Àngel Estivill, a punt d’esgotar-se, i de l’obra Grandes figuras de la revolución. “Podeu posar que la Fira ha estat una cosa brillant, que dona la pauta de l’espiritualitat i la vitalitat del nostre poble, que enmig de les hores amargues que viu no ha sabut oblidar el millor company, el millor amic: el llibre”, observa.

Coincidint amb la Fira del Llibre, s’inaugura la biblioteca per a infants Apel·les Mestres, de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, instal·lada a la plaça del Pi, amb presència del Comitè de Catalanització i representació d’entitats culturals i catalanistes.

A la tarda, en el marc del programa de conferències i festivals que organitza la Fira, l’escriptor Francesc Pujols pronuncia una conferència al Casal de Cultura, “Els actors d’en Pitarra”, carregada d’anècdotes i detalls sobre el comediògraf català. A les vuit del vespre, el saló d’actes del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) acull un míting organitzat pel Comitè de Catalanització a favor del llibre català.

Llibres, llibres i més llibres

“Mentre certes indústries especialitzades, de dia i de nit, produeixen bales, altres indústries, altres arts —aquells que hom enclou en la denominació genèrica de les arts del llibre— també treballen, sense repòs, aportant allò que ha de municionar les armes de l’intel·lecte en peu de guerra: llibres, llibres i més llibres”, il·lustra La Humanitat l’any 37. “Combatre amb llibres! Potser avui algú se’n somriurà: avui que tot ens sembla poc per a convertir-ho en metralla”, evoca La Publicitat. Tanmateix, l’esperit combatiu de la festa del llibre “és el que la va fer néixer, en els temps gens propicis a la catalanitat i a la cultura de Primo de Rivera. Per això va tenir sempre l’antipatia del dictador”.

Poema d’Agustí Esclasans, un dels poetes de la guerra. (Fotografia: Amic, juny de 1938)

El Bestiari, de Pere Quart, Premi Folguera 1936, “serà, sens dubte, el plat fort de la Fira quant a edicions de poesia”. Aquell any, la poesia dona fruits saborosos: Cant i paraules, de Clementina Arderiu; Les ales del neguit, de Joan Cid i Mulet; Combat del somni, de Josep Janés Oliver; Poemes de la revolució, de Josep M. Prous i Vila, o Tres suites, de Carles Riba.

En l’àmbit de la novel·la, s’assenyala que “els novel·listes no s’han llançat a fons, enguany. La quantitat molt estimable de les novel·les posades a la venda, no compensa prou la curtedat del nombre. Cal reconèixer que el viure actual no és molt a propòsit per al treball perllongat, seguit, complex, que demana una novel·la”. La Humanitat destaca Muralles de silenci, de Roig i Raventós; Romanço d’amor i de guerra, de Vicenç Prat, o L’últim romàntic, de Joan Cornudella.

Reapareixen, també, Les aventures de Tom Sawyer, de Mark Twain; Germinal, d’Émile Zola; Eva, de Carles Soldevila, o Vals, de Francesc Trabal (Premi Crexells 1936). Destaca, així mateix, Diari de guerra, de Lluís Capdevila. En llibre polític, sobresurten El catalanisme és una revolució, de Manuel Cruells, o La presidència d’Alcalà Zamora i el 6 d’octubre del 1934. En assaig, destaquen La ciutat de Barcelona en l’obra de Jacint Verdaguer, d’Agustí Esclasans; La corda greu, de Carles Pi i Sunyer, o La revolució en els ajuntaments, de Rafael Tasis. I, en literatura catalana per a infants, excel·leixen El més petit de tots, de Lola Anglada, i El senyor Pèsol i altres plantes, de Salvador Perarnau.

Llibre amb fitxes del Servei de Biblioteques del Front. (Fotografia: Meridià, 7 d’octubre de 1938)

El 17 de març de 1938, una bomba cau a la seu de la Gran Via de les Corts Catalanes, i destrueix gairebé totalment l’estatge del Servei de Biblioteques del Front. “Ha calgut recomençar: reconstituir els fitxers i els catàlegs, ordenar els llibres i adquirir-ne de nous per substituir els que foren destrossats per les bombes de l’aviació facciosa”, relata Meridià. “Quan després d’aquella fita tràgica, calgué recomençar, havien estat ja repartits 55.000 llibres i un gran nombre de mobles, sobretot caixons-biblioteques. A més dels nostres fronts d’Aragó, s’havien enviat llibres, demanats especialment pels combatents catalans, als fronts centre i sud. Es trobava en període d’organització la intensificació de la Secció d’Hospitals”, sobretot els de Barcelona, i el Bibliobús estava “a punt de sortir del taller”.

Caixons biblioteca: els llibres a bon recer. (Fotografia: Meridià, 7 d’octubre de 1938)

El Bibliobús, camió ambulant transportador de llibres, “descriu sense parar uns amples cercles geogràfics i suscita en els soldats, amb l’atractiu immediat de les seves proporcions i de la seva esveltesa, una curiositat que és, en ella mateixa, un estímul per a llur sensibilitat. Gràcies al Bibliobús, que du ja a la seva carcassa ferides de metralla, el Servei ha pogut arribar a la seva present eficiència”, constata Meridià.

El 15 de juny de l’any 38, la diada del llibre se celebra amb tota la seva esplendor, malgrat la guerra i les dificultats que afronta la indústria de producció del llibre. L’animació als carrers és gran; els transeünts passegen, s’aturen, remenen les novetats. Enguany, a l’estand d’Ajut Català, davant del seu local de la rambla de Catalunya, número 26, Lluís Capdevila o Josep Maria Francès, entre d’altres, signen llibres als compradors.

 

Una mica d’humor amb l’èxit de vendes de 1938: Aloma, de Mercè Rodoreda. (Fotografia: L’Esquella de la Torratxa, 17 de juny de 1938)

El llibre català s’imposa en vendes. La segona edició de Per comprendre, de Carles Riba, i Aloma, de Mercè Rodoreda, Premi Crexells de 1937, es venen moltíssim. Nits de Barcelona, de Josep Maria Planes, és molt demanat als estands i a les llibreries. Entre els autors que assoleixen més èxit, destaquen diferents títols de Joan Amades; Unitats de xoc, de Pere Calders; L’evolució social i Química estructural, d’Alexandre Deulofeu; El 19 de juliol a Barcelona, de Josep Maria Lladó Figueres; Catalans a Madrid, de Jaume Miravitlles; la tercera edició de La vida i la mort d’en Jordi Fraginals, de Josep Pous i Pagès; Hores angleses, de Ferran Soldevila; La cambra dels nens, de Joaquim Pena, o La mort m’ha citat demà, de Joan Merli. Es ven molt la reedició del llibre per a infants Les pedres parlen, de Rafael Tasis. I, de nou, triomfa el Diccionari enciclopèdic català.

La inauguració de l’Exposició del Llibre es fa al Casal de la Cultura, amb la presència de noms rellevants del món de la cultura i la política. El discurs de Carles Pi i Sunyer, conseller de Cultura, s’endú llargs aplaudiments: “Passem hores difícils. N’hem superat, en superem i en superarem fins a arribar a la final victoriosa de la contesa. I dintre les dificultats Catalunya segueix, impertorbable, el seu camí. Quina glòria pel demà, poder evocar les hores en què mentre les bombes i la metralla feixista assassinaven i destruïen, els catalans sentíem un afany immens de cultura i de superació. Poques vegades s’haurà donat en el curs de la història l’exemple d’un poble que, enmig de la lluita, malda i treballa per les coses de l’esperit i de la cultura, que són l’essència de la seva existència i de les seves llibertats”.

L’edició de La Humanitat de l’endemà anuncia que “la Comissió Executiva de la Diada del Llibre, accedint a les peticions rebudes, ha decidit prorrogar per un dia més la «Diada»”…

…Mentrestant, als camps d’instrucció també es festeja la Setmana del Llibre, durant la qual s’organitzen converses culturals i es reparteixen nombrosos lots de llibres. Francesc Pujols visita un dels camps on reben instrucció militar els reclutes «del 1925-26». Presideix l’entrega d’un lot de llibres que el Comissariat de la Inspecció General dels CRIM entrega a cada un dels centres d’instrucció. Pujols els parla sobre les relacions entre les armes i les lletres, i comparteix dinar i conversa amb tots els reclutes.

Lectura per al front, la munició intel·lectual dels soldats. (Fotografia: Amic, segona quinzena de gener de 1938)

I, així com la guerra avança al camp de batalla, el llibre guanya el combat de les idees. “La batalla del llibre, contra l’indiferentisme, l’acoquinament o la hipocondria dels que, per ací, s’abandonen a un fatalisme inoperant. La batalla del llibre, que pot tenir com a resultància immediata que els nostres fronts es vegin envaïts de volums de bona lectura, cridats a fer suportable als soldats de Catalunya la batalla que venen lliurant fa tants de mesos contra els enemics del llibre i de la intel·ligència”, anota Josep Maria Francès el 15 de juny de 1938. Una batalla que lluita a la guerra posant veu i lletra a un futur d’esperança.

“La batalla del llibre”, article d’Elena Yeste Piquer, lamira.cat, Barcelona, abril 2021.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 904

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Fires i Mercats, Llibreters de vell, Old books on 24/11/2025|

“De manera impensable, amb immisericorde velocitat, la malaltia ha pogut amb la vida de Jordi Estruga, nascut al barri de Gràcia de Barcelona el 1934. Una vida traçada, a parts iguals, per la família, l’empresa i la bibliofília. Home d’acció, entusiasta, va dedicar a totes tres la major devoció, eficàcia i generositat, i va triomfar en cadascuna. Precoç apoderat del Banc de Santander, i professor Mercantil, no va passar inadvertit als responsables de Laboratoris Ferrer-Medir (després Laboratoris Ferrer Internacional), que el 1960 el van incorporar a l’empresa. Poc després ja s’havia convertit en persona de confiança de Carles Ferrer Salat, de la mà del qual va ingressar com a soci al Cercle d’Economia, una entitat de la qual posteriorment formaria part de la seva junta directiva.

La seva passió per la bibliofília emergiria en una data primerenca perquè el 1979 ja era soci de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona (ABB). El 1993 va entrar a la junta directiva, i des del 1997 va ser president fins a la seva renúncia el 2017. Posteriorment va ser president d’honor. La seva incansable curiositat el va fer progressar a la bibliofília fins a convertir-se en un referent internacional, tant en cartografia, temàtica sobre la qual va publicar diverses obres (El tresor cartogràfic de Catalunya, Editorial Base, Barcelona 2012; Vistes de Catalunya. Imatges d’una nació, Base, Barcelona 2018), com en llibres d’artista i gravat. Des del 2000 era membre de l’Association Internationale de Bibliophilie, i fou el gran promotor del XXXII Congrés Internacional de Bibliofília, celebrat el 2001 a Barcelona, ​​amb la participació de notoris llibreters i bibliòfils espanyols i estrangers.”

“Un home d’acció: Jordi Estruga” de  Pau Salvat, La Vanguardia, abril 2020.

XQ          XQ          XQ          XQ          XQ          XQ          XQ

Feria de Septiembre.

               A José Mª Castro y Calvo

Reloj de exámenes.

Estación del futuro.

Amanecer.

El estudio, en su tala,

Derriba asignaturas.

A Jaime Delgado

Junto al asfalto,

El sueño, en bandadas forma bandera.

Dos vagones con libros

Deja el tren del otoño.

Del llibre Libros ( Tankas) de Màrius Cabré, Ed, autor, Gráficas El Tinell, Barcelona, 1962.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 903

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Fires i Mercats, Llibreries, Llibreters de vell, Oficis del llibre, Old books on 18/11/2025|

Al barri madrileny de Lavapiés, on queda el Museu Reina Sofia, hi ha ‘La Casquería’, una llibreria que ven llibres al pes. La botiga ven llibres de segona mà amb la intenció de democratitzar l’accés a la literatura i treballar de manera compromesa amb l’entorn del barri. “Per nosaltres només tenia sentit muntar això a Lavapiés. Si marxem a un altre barri deixaria de tenir-lo o en tindria un altre de molt diferent. Els que hem viscut sempre hem estat lligats sempre a l’entorn polític del barri, als moviments socials, al moviment d’ocupació, la lluita per l’habitatge. Som persones que fa molts anys que habitam el barri i intentem que el barri sigui un lloc vivible. I La Casquería en forma part. La gent del barri sap que som aquí, que som un referent”, expliquen els amos. El local es troba al Mercat d’abastaments de San Fernando, a la mateixa ubicació on solia funcionar una carnisseria. De fet, encara conserven la balança de la carnisseria, però ara la utilitzen per pesar llibres, molts dels quals arriben a través de donacions dels veïns.

Quins són els preus? 100 grams de llibres costen un euro, i aquest és el preu mínim per obra, essent 8 euros el preu màxim. El local compta amb una gran varietat d’obres velles, descatalogades i difícils de trobar. La Casquería no segueix la lògica de les grans cadenes de promocionar els autors més populars. “Per nosaltres, és tan important un Premi Nobel com un autor de novel·la romàntica. És a dir, per a algú pot ser molt més interessant Ken Follett que Jorge Luis Borges. Nosaltres lluitem contra això, contra l’establiment de gustos elitistes”.

Fa anys, a Terrassa, a tocar de la Rambla hi havia una llibreria de vell de segona  mà, els llibres estaven escampats pel terra en piles sense cap ordre, però el llibreter de vell, sabia on estaven tots, tu li deies el títol i ell t’indicava la pila on el podies trobar i mai fallava. Els drapaires d’Emaús tenen també una bona col·lecció de llibres de segona mà a preus més que econòmics.

“La Casquería, libres a pes”, article de Francesc Puigcarbó, en el seu vlok, juny 2023.

XQ       XQ       XQ       XQ       XQ       XQ       XQ

“Llegir és alguna cosa més que desxifrar uns signes. Saber llegir és apropiar-se d’allò escrit: triar la lectura, integrar-la, ser capaç de servir-se’n, de complementar-la tot ampliant-la amb les altres lectures. Per tant, no és cap acció passiva, és una recerca i una construcció del sentit. Fins i tot hi ha alguns autors que han parlat de la distinció entre llegidor i lector.El llegidor llegeix per obligació i el lector ho fa per pur plaer.

            A propòsit d’això, Voltaire va escriure un relat, De l’horrible danger de la lecture, on feia menció de l’ús perniciós que podia tenir la introducció de la impremta en un país llunyà. Aquella invenció infernal podia facilitar la comunicació de pensaments i per tant dissipar la ignorància, que com hom deia era la guardiana dels estats ben administrats. A més a més era possible que, amb el pas del temps, filòsofs, escriptors, intel·lectuals i gentola d’aquesta mena, amb el pretext capciós d’il·lustrar els éssers humans, els ensenyessin virtuts perilloses, de les quals el poble no ha de tenir mai coneixement. Per aquestes causes i per altres calia impedir de llegir cap llibre, sota pena de damnació eterna.

 Llegir ens farà penetrar en un univers d’aparents signes morts que la lectura convertirà en vius i actius. Tot bon llibre mai no ens deixa intactes, ens enriqueix i per tant ens transforma i cala foc al desig de llegir. Aquest és un altre dels seus horribles perills.   

 L’acte de la lectura potser sigui una de les follies més intel·ligents de l’individu. Així mateix, s’hauria, potser, de recordar que el descobriment de les emocions i dels valors culturals, estètics i ètics que els textos literaris contenen són el millor aliat per a donar incentius al lector, més que qualsevol tipus d’estratègia. La literatura és un àmbit de producció i de conservació de l’imaginari, en què individus i col·lectivitats inscriuen les seues pròpies concepcions, aspiracions i pors. Des d’aquest aspecte és un espai de coneixement i de confrontació dels productes de la cultura i de l’experiència personal. El llibre com a font de plaer estètic, emotiu i intel·lectual és un projecte carregat de possibilitats que esperen ser descobertes. Fins i tot la lectura ens fa abstraure del món en què ens ha tocat viure, per trobar-hi sentit. Recordeu, però, que llegir també és imaginar i crear. I, per tant, en cap moment el verb llegir, com ens diu Pennac, no pot admetre l’imperatiu.

La punta del llapis: El fet de llegir, article de Josep Ballester, Serra d’Or, 473, maig 1999, p. 38.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 902

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Fires i Mercats, Llibres, Old books on 10/11/2025|

El llibre és l’herència del saber, que’s tramet de generació en generació. No cal pas remarcar l’enorme i decisiva importància que té, en el desenvolupament de la vida cultural dels pobles i com per ell, podem formar-nos una idea clara i precisa del nivell i graus de civilització que aquests havien aconseguit.

L’home busca en el llibre el perfeccionament dels seus coneixements. Si li llevessim tot el barniç de l’educació i la cultura quedaria convertit en un primitiu, i al món tornaria a imperar la llei del més fort.

El llibre dona la pauta de l’enlairament o del descens de totes les altres activitats. Quan aquest baròmetre de l’intel·lecte baixa de pressió, no cal pas dubtar que la indústria, el comerç, l’agricultura i totes les activitats que formen el conjunt de la vida nacional, es ressenten també, d’aquesta baixa.

Si repassem la història, veurem que ni una sola vegada a fallat aquesta regla. Grècia quan perdé el nivell cultural perdé el seu imperi damunt de la humanitat. Roma igualment. Espanya després del seu siglo de oro, ha anat d’ensopegada a ensopegada, descendint del lloc preeminent on havia arribat, mentre uns quants reietons, vàlids i inquisidors despòtics decretaven autos de fe de llibres i perseguien als homes que els havien escrit.

Es per aquestes raons, que veiem amb estupefacció com Alemanya feia una crema de llibres en una plaça pública. Aquesta persecució del pensament i de la cultura veurem com no tarda gaire a repercutir en la vida d’aquest poble. S’han cremat uns milers de llibres que havien d’ésser el seu més legítim orgull. I mentre Tomàs Mann, Emil Luwic, Einstein i altres homes il·lustres han estat empresonats, exiliats o perseguits, Hitler ha publicat un llibre, El meu combat. ¡Pobre home! No podem parlar del llibre que encara no coneixem, però sí que podem parlar dels fruïts de la seva doctrina virulent. Tots aquells que creuen que les democràcies han fracassat i que els esclats de violència poden substituir el dret i la intel·ligència, si és que no es mouen per baixes passions egoistes hauran de confessar el seu fracàs. Després d’aquesta persecució el baròmetre d’una manera infal·lible ha marcat el descens. Assassinats, incautacions de bens, relaxament moral (cal recordar la confessió d’Hitler, dient que era necessària una depuració de les legions N.S., perquè les mares puguin entregar-nos els seus fills amb tota confiança), el problema dels sense feina insoluble (també segons pròpia confessió), el comerç i la indústria que cada dia topen amb les més grans dificultats.

Per contra si mirem a Rússia (i no es cregui que siguem uns panegiristes del règim soviètic), veurem que a mesura que abandona la violència produïda per la implantació del règim, mesura que va extingint l’analfabetisme i engrandeix l’àrea de la seva cultura el baròmetre marca una puja innegable.

Quin és doncs, capaç de negar davant d’uns fets tan evidents que els llibres de Tolstoi, Turgenef, Kropotkine, Dostoiewki de Xecov de Gorki i molts altres del període pre-revolucionari no foren el llevat d’aquesta formidable apopeia del poble rus.

Molts altres exemples trobaríem per asseverar tot el que deixem exposat i que ens confirmarien, sempre, que el llibre és l’exponent més clara del nivell cultural i la potència creadora d’un poble.

“Elogi del llibre” d’Ismael Schmid [sic], “El Nostre butlletí”: Portantveu de l’Agrupació de venedors de llibres d’ocasió del Paral·lel. Any I.  Setembre 1934. Núm. 1.

XQ       XQ       XQ       XQ       XQ       XQ       XQ

Barcaza del río. A los libreros de viejo de Santa Madrona

Colón y el Puerto.

Rambla de Santa Mónica.

¡Primeros años…!

Los libros acumulan

El morir de los días

Barcaza en tierra.

Desván del libro. Polvo.

Rescoldo en sombras.

Jirones de un velamen

Arrumbado en olvidos.

Flores de moho

sobre un ocre enfermizo.

¡Pátima triste

De mirades y tactos!

Letra y alma se obserben.

Ambiente en rústica.

Circo Barcelonès.

Marinería.

Aquí tienen los libros

Un sensual abandono.

Del llibre Libros ( Tankas) de Màrius Cabré, Ed, autor, Gráficas El Tinell, Barcelona, 1962.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 901

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Enquadernacions, Fires i Mercats, Llibreters de vell, Old books on 04/11/2025|

Dues de les pàgines de la ‘Hypnerotomachia Poliphili’, incunable imprès per Aldo Manuzio a Venècia el 1499. (Viquipèdia)

L’amor als llibres –més, fins i tot, que la lectura, per molt paradoxal que sembli– és una de les grans passions del gènere humà. Això deriva, en bona mesura, del prestigi de les escriptures sagrades de les tres grans religions monoteistes, i també del temps de les literatures clàssiques, època que ja va conèixer els col·leccionistes apassionats o les grans biblioteques, com la d’Alexandria o la de Pèrgam.

A Catalunya hi ha una tradició bibliòfila de molta importància –vegeu, per exemple, l’edició de l’Institut Català de les Arts del Llibre, Contes de bibliòfil, de 1924–, i ara sembla que reviu, perquè s’editen molts “llibres sobre llibres”, súmmum de l’amant dels còdexs. És una passió compatible amb la lectura o l’estudi d’allò que contenen els llibres, i en tenim un exemple màxim en la persona de Walter Benjamin, que va posseir una magnífica col·lecció de llibre infantil, de la qual després, per desgràcia, va haver de desfer-se per poder menjar.

Els bibliòfils coneixen el goig de la possessió de llibres rars, o molt bonics, però no queden estalvis de manies i extravagàncies, ni de grans desgràcies. El famós “llibreter assassí” de Barcelona, de qui parla Flaubert en un conte de joventut, va ser enviat a la mort per haver calat foc a la casa d’un altre llibreter i haver-li robat un llibre que suposava únic… i que al final va resultar que no ho era! Kien, el bibliòfil protagonista d’Auto de fe, d’Elias Canetti, se suïcida voltat dels seus llibres, del tot superat per la seva dèria. Theodor Mommsen, autor de mil cinc-centes publicacions, també va morir cremat entre els seus llibres, però accidentalment. Pierre Berès va pagar dos milions d’euros pel manuscrit del Viatge al final de la nit, de Céline. Molts d’altres han perdut hisenda i matrimoni per dedicar-se d’una manera exclusiva a l’amor als llibres. Umberto Eco, a qui vam preguntar una vegada si tenia la primera edició d’un dels llibres més desitjats des de fa centúries, la Hypnerotomachia Poliphili(Aldo Manuzio, 1499), va respondre que li havia costat molt trobar-lo, però que ja en tenia tres! Costa un dineral.

És rar el bibliòfil que es conforma amb el que diuen els versos de Quevedo: “Retirado en la paz de estos desiertos / con pocos, pero doctos libros juntos…” Vol tenir-ne milers, i, si és possible, tots bells i tots doctes. En suma, una passió innocent, que només fa mal, quan en fa, a un amant extrem dels llibres.

   “Per què estimem tant els llibres?”, article de Jordi Llovet, llegim.ara.cat, Barcelona, novembre 2021.

XQ          XQ          XQ          XQ          XQ          XQ          XQ

Un capítulo aparte de la oferta de libros viejos en Barcelona lo forman las ferias. La más importante es la feria del libro de ocasión antiguo y moderno, que planta sus casetas en pleno paseo de Gràcia cada otoño. Durante dos semanas, entre finales de septiembre y principios de octubre, un número importante de libreros de la Ciudad, y otros procedentes de otras comunidades, contribuyen a crear una oferta libresca de dimensiones extraordinarias, que van desde el saldo de restos de edición hasta la bibliofília más exigente. En 2011 la feria celebrarà su sexagésimo aniversario. Desde 2008 incluye en el recorrido una caseta de libros solidarios, que vende a bajo precio donacions altruistas de los lectores y destina los beneficiós a una causa social.

El gremio de libreros de viejo ha ideado recientemente otra fórmula complementaria para la primavera. En mayo convoca en el selecto Hotel Majestic del paseo de Gràcia una feria del libro antiguo para potenciar su flanco anticuario, dado que la convocatòria de septiembre deriva cada vez más hacia el dominio de los saldistes. El 2009 se convoco la tercera edición.

Junto a estas dos grandes ferias de la Ciudad, algunos distritos municipales también organizan otras o facilitan el encuentro entre libreros y lectores. En mayo, en el Portal de l’Àngel, durante los últimos años ha abierto sus catorce casetas la feria del libro antiguo de Ciutat Vella, con exposición de libreros del casco antiguo. En la plaza de Sarrià, lugar emblemático para la poesía, la Vanguardia y la repostería barcelonesas porque en ella abrió su pastelería el poeta Josep Vicenç Foix, los viernes suelen colocarse algunos puestos con libros de segunda mano. Lo mismo ocurre los domingos en la vía Júlia, en el otro extremo de la Ciudad, en un mercadillo solidario donde los libros tienen bastante protagonismo. En uno de sus cajones, no hace mucho, este buscador de libros compró por un euro y medio la primera edición de Da nuces pueris que publico Gabriel Ferrater en 1960, en una editorial minúscula con una tirada breve, ejemplar raro que ni siquiera tienen muchas bibliotecas universitarias. El tráfico con libros ofrece también experiencias antiguas, precisamente aquellas que el comercio de la modernidad se ha esforzado por descartar.

“El tránsito de los libros viejos por Barcelona”  de José Ángel Cilleruelo, en el llibre Un mundo de libros, edició de Yolanda Morató, Universidad de Sevilla, Asoc. de Amigos del Libro Antiguo de Sevilla, Sevilla 2010, p.80-81.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 900

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Fires i Mercats, Llibreters de vell, Oficis del llibre, Old books on 28/10/2025|

Els nous llibreters són al pont

Seleccionades d’entre 71 sol·licituds, Rachid i Estelle es troben entre les 17 noves llibreries escollides el passat mes de març per ocupar llocs que han quedat vacants. Des que els va portar a escollir aquesta professió fins a la seva instal·lació i les primeres setmanes d’activitat als molls, expliquen aquesta nova aventura.

Rachid, 48, quai de l’Hotel de Ville

Abans, Rachid era mariner. Avui és llibreter al moll de l’Hôtel de Ville, on s’acaba de traslladar. Als 35 anys, va decidir canviar la seva vida i els seus horitzons: “Vaig treballar a Boulogne-sur-Mer. Vaig ser mariner, mecànic i vaig assistir a l’escola d’oficials de la marina mercant de Saint-Malo. I després vaig voler tornar a París, per apropar-me als meus éssers estimats. Com que sempre he estat immers en els llibres des de petit, no he tingut gaires problemes per decidir-me per aquesta feina. . Els llibres també són una bona manera d’escapar-me. I em quedo prop de l’aigua!”

La filosofia i els viatges

A les caixes de Rachid, Claude Lévi-Strauss es frega amb Yann Arthus-Bertrand, tractats filosòfics, guies de viatge. “M’agrada especialment la filosofia, tot allò que s’anomena teoria francesa nascuda als anys 60 a França i als 70 als Estats Units. Tinc tots els autors d’aquest període. A la universitat, vaig estar a filosofia, i abans sempre escoltava França Cultura assíduament. A través de la meva antiga professió, tinc una atracció pels treballs de navegació, exploracions, la història de les grans expedicions científiques”.

“Fes el teu lloc i troba noves idees”

Instal·lat durant 5 anys, renovable, Rachid es mostra serè en aquest lloc que no va triar. “Sembla que aquest moll és menys fàcil que en altres llocs, perquè és menys turístic, però vull fer-me el meu lloc. Ja he fet bons contactes amb els llibreters veïns o amb els restaurants de davant. Pel que fa als clients, no puc esperar. Conèixer-los. Per a mi, no és realment un negoci, tot i que evidentment n’he de poder viure, però l’interessant és el contacte amb la gent, trobar allò que busca, per retenir-los”.

El Rachid també vol trobar noves idees per als seus expositors, com ara mapes, esbossos, gravats, diaris antics… I fins i tot algun vinil. A primera línia s’asseu el d’Higelin, “Xampany per a tothom”…

Estelle, 13, quai Malaquais

A l’altra banda del Sena, tenim una cita amb l’Estelle, que ja coneix a Rachid. Va ser a ell qui li va comprar una capsa que havia fet, abans de trobar-ne una de segona mà, Quai de la Tournelle, posada a la venda per un llibreter a la sortida. Des de llavors, han mantingut contacte.

Literatura i arts

L’Estelle està ocupada guardant les seves quatre caixes. Dins de tres d’elles, el focus es posa en la literatura amb obres del segle XIX i principis del XX. El que crida l’atenció és la cura de la presentació, i tots els llibres s’han cobert amb cura: “És cert, soc bastant meticulosa”, somriu. Crec que és molt important presentar bé els llibres.” En una capsa hi ha exposats gravats. “Jo en dic la meva capsa de capritxos. Vull fer-ne un petit espai expositiu i presentar-hi instal·lacions temàtiques. La meva passió és la literatura, però m’encanten totes les formes d’art”.

Després d’haver estudiat a la biblioteca de la Sorbona per a la seva tesi en Lletres modernes dedicada a les novel·les llibertines del segle XIX, Estelle va treballar en una galeria d’art del districte VI. També va ser obreportes per a una llibreria durant molt de temps i va decidir presentar-s’hi quan la ciutat va llançar la convocatòria. “Va ser molt natural. Tinc moltes ganes de compartir, de parlar de llibres, de transmetre tots aquests autors meravellosos. Crec que he llegit la major part del que tinc a la venda aquí”.

Llibres i cultura a l’alça

“Crec que els llibres i la cultura poden ajudar a la gent a elevar-se socialment. Aquesta és la meva història, per cert. Vaig néixer en una família molt modesta on no hi havia llibres. És literalment l’escola i els llibres que em van salvar. Avui soc aquí gràcies a ells”.

Al costat de la Passerelle des Arts i de l’Institut de France, la ubicació és ideal. L’Estelle només lamenta una cosa, que pren amb to d’humor: “Em va decebre una mica quan vaig veure que teníem el lloc només durant cinc anys. Encara que sigui renovable, pensava que estàvem designats per a tota la vida, com els Acadèmics!”

Amb l’Estelle i la Rachid, coneix altres llibreters nous, i també grans!

Article a paris.fr, Paris, juny 2022.

Read Full Post »

Older Posts »