
Altres acompanyaven a l’escut uns lemes llatins com l’exlibris de Naville, que diu: “Nec ardua sistunt”. O aquell que diu: “Tendite ad sidera virtus”.
Alguns exlibris acompanyen al·legories de les aficions del seu amo, com els de la biblioteca de Mr. Soissan l’Ainé, d’Avignon, que juntament amb una arpa, un llibre, l’escut del cognom i un globus terraqüi, afegeix tres llibres amb els títols Physique, Poesie i Litterature.
Tenim davant l’exlibris de la biblioteca del Comte de Peralada, el primer, el que va fer construir el castell de Peralada, i la reproducció del qual acompanyem el text.
N’hi ha dels emperadors centreeuropeus, entre ells un que inclou les fotografies dels propietaris.

Un altre exemplar curiós és el d’Andre Byer Mas, francès, amb aquestes inscripcions: Caritas Monia Sustinet i Per Gloriam et Ignobilitatem: Per Infamiam et Bonam Famam. A la vora inferior escrivien a mà el número i el de la prestatgeria o biblioteca.
B. Perpinyà Robert il·lustrava els seus exlibris amb un gran cap de felí i al marge superior una calavera humana, amb uns llibres d’Alquímia, Astrologia i Màgia, per la qual cosa és fàcil deduir les aficions de tal Perpinyà.
El bon gust dels artites il·lustradors va portar a policromar els exlibris, i a aquest efecte en destacaríem un de Domingo Barberá Bonet, amb el seu escut d’armes, imprès a diverses tintes.
Un altre bibliòfil, Ventura Pau Soler, va adornar els seus exlibris amb un dibuix de creuat, en posició pensativa, a l’escut del qual figuraven les inicials VPS entrellaçades i amb un fons de castells i el cap d’un àngel apareixent entre els núvols. Aquest exemple, com molts altres dels anys 40 del nostre segle, va ser obra de l’il·lustrador Bon.
Ferran Casajuana havia de ser aficionat a les arts plàstiques, cosa que deduïm per un bonic exlibris amb una mena d’autoretrat pintant, i al fons, una escultura.
De Girona tenim el de Ramon Pérez Batlle, adornat amb la torre de Sant Feliu i un grapat de llibres. Els de Joan Cortés, amb la silueta de la Catedral i Sant Fèlix, un llibre obert, una ploma i un canelobre. el del doctor Josep Mª Taberner Colleldemir, el nom del qual silueta una mena de segell, il·lustrat amb el cap de Crist.

Curiositats n’hi ha en quantitat, com la d’aquell cognom Orfila i que va il·lustrar els seus exllibres amb el dibuix d’un orfebre treballant i el prec “de tant filar or li deien Orfila”. O el de Federico Gallo, amb el seu escut heràldic i al costat de la torrassa un gall que escala l’escala i diu: “El perquè jo m’ho sé”.
“Los exlibris, una bonica afició relacionada estretament amb la bibliofília” de Xavier Romero, Los Sitios de Girona, juliol de 1984. (2)

Deixa un comentari