Biblioaprenent

En aquest repàs que girem a les més diverses branques del col·leccionisme, avui posem la nostra atenció en una curiosa manera de col·leccionar, estretament lligada amb el món del llibre. Es tracta d’unes atractives etiquetes, generalment il·lustrades, que hauran vist més d’una vegada enganxades a la contraportada dels llibres i que porten el nom d’ex-libris, del llatí ‘d’entre els llibres’.

Aquesta és una altra temàtica que poguéssim anomenar de minories, en ser reduït el nombre d’aficionats que la cultiva, encara que en els últims temps es percep un retorn o una recuperació d’aquest interès per tot allò relacionat amb la bibliofília, fins i tot, editorials o Cercles de lectors que posen a l’abast del gran públic les seves col·leccions de llibres, malgrat portar inclòs el nom del posseïdor de la col·lecció, les il·lustracions al·legòriques són cridaneres, i segurament sigui un al·licient més per revifar l’afició per la lectura.

Com podrem veure després a través d’una història succinta de l’ex-libris, en principi van ser els monarques, nobles i religiosos els que van adoptar aquest senyal de distinció envers les seves biblioteques i va ser, arran de l’aparició de la impremta de Gutenberg, quan ja altres capes de la societat van copiar aquest formulisme.

Els nobles manaven imprimir uns ex-libris amb els seus escuts heràldics i altres símbols propis del seu arrel, afegien el nom o títol, i sembla que ja en aquell temps va començar l’afició al col·leccionisme, mitjançant l’intercanvi d’ex-libris amb altres personatges de l’època. Tal com ara s’acostuma a intercanviar targetes de visita i número arribant fins i tot a una competència quant a qualitat i vistositat d’aquestes cèdules.

Abans, i a vegades després de l’aparició de la impremta, els exlibris es confeccionaven a mà en un autèntic treball d’artesania, com es fabrica la ceràmica artística, posem per cas, per això tots els exemplars sortissin amb alguna diferència. Hem vist exlibris curiosos, com el d’aquella princesa, que més tard va prendre els hàbits i que es va entretenir a crear els seus exlibris en magnífic pergamí, envoltant els noms –l’originari i el de la religiosa a sota– amb un puntejat fet a mà mitjançant una agulla, que constitueixen una bonica obra d’art.

            “Los exlibris, una bonica afició relacionada estretament amb la bibliofília” de Xavier Romero, Los Sitios de Girona, 15 de juliol de 1984. (1)