Biblioaprenent

On més es prodigà el trossejament fou en els tractats de preceptiva arquitectònica, com els de Vignola, Palladio, Serlio i Bibiena, i en els de preceptiva del dibuix, com els de Leclerc i Cochin.

             D’un munt de retalls que posseïm de l’incunable intitulat Crònica de Nuremberg, gravat al boix per Wohlgemuth, mestre del Durer, reproduïm una làmina factícia (figura 13), presa a l’atzar, com a testimoni dels greus danys causats per aquesta malura a les obres cabdals de la il·lustració.

 Els atemptats al llibre primitiu espanyol són encara més dolorosos. Per tal de copsar-ne la bellesa tipogràfica i l’exquisitat de les il·lustracions, és suficient un esguard ràpid a les obres d’Haebler i Lyell, respectivament, autors especialitzats en aquesta matèria.   

Aquesta riquesa de la primitiva il·lustració fa que sigui més de doldre la mancança d’una escola espanyola de pintors-gravadors, salvada l’excepció única de l’Espagnoletto, que en el segle de més esplendor de la pintura s’hagués desenvolupat paral·lelament amb ella, tal com ja ha ocorregut a tots els països de gloriós passat artístic. A posta deixem d’esmentar Goya, per estar situat, tant en pintura com en gravat, fora de tota tradició.

             Els estralls causats pel retallament dels gravats en el text, que per afectar a ambdues cares constitueix ja en determinats elements decoratius una mutilació doble, no cal dir que són força més greus quan es produeixen a les il·lustracions del text pròpiament dites, posat que pel crescut nombre habitual d’aquestes, l’assolament del llibre esdevé complet. Els col·leccionistes menys tirats a perdre, si l’obra és de vàlua excepcional, munten els fulls entre dues cartolines, deixant visibles, per mitjà d’obertures adequades, els gravats d’ambdues cares. A més, solen filetejar de blanc les vores de les dites obertures, i aleshores els gravats apareixen com a paspertussats. Aquests col·leccionistes, altrament, quan retallen un gravat ho fan amb tota la cura imaginable i salvant tant com es pot la integritat del text. Figuren en el nostre Departament, instal·lats en la forma susdita, la totalitat dels gravats de l’obra El somni de Polifil, edició francesa regravada per Goujon, prenent per model un famós incunable venecià.

Tant o més que els gravats en el text, són retallades les làmines que il·lustren les obres de més vàlua, per a formar-ne grans reculls.

             Per mancança d’espai, deixem de reproduir dues seleccions que teníem preparades, per tal de palesar aquests nous atemptats comesos contra la integritat del llibre. L’una es compon de làmines pertanyents a diverses edicions espanyoles i estrangeres del Quíxot, i l’altra, de pàgines d’il·lustració de la novella francesa, signades per gravadors eximis del segle XVIII.

            Les làmines gravades a la talla dolça, tan cobejades pels trossejadors, adquireixen amb el temps una mena de daurada pàtina que esmorteeix llur lluïssor metàl·lica poc agradable i els comunica alhora un encís especial, singularment quan estan mutilades.

             De les làmines obtingudes per la litografia feren grans aplegues, per abundar en el mercat les obres il·lustrades pel dit procediment, quan més pul·lulaven aquests col·leccionistes.

“El trossejament del llibre il·lustrat” (11) d’Esteve Cladellas, Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, núm. 5, octubre 1931.pàg. 140-147, i núm. 6, novembre 1931, pàg. 176-184.(cont.)