Pot semblar una paradoxa, l’afirmar que cap d’aquests col·leccionistes no ha copsat mai la veritable valor d’un bell llibre. I realment no té res d’estrany que així sigui, car parteixen del supòsit erroni que pot judicar-se de la beutat de llurs elements decoratius, examinant-los isoladament, sense parar esment que el dit examen ha de fer-se ocupant cada un d’ells el lloc que a l’economia general del llibre, per dir-ho així, li pertoca.
No saben, a més, que radica ja un principi de bellesa en l’encertada elecció dels materials que entren en la composició del llibre i la perfecta utilització dels recursos merament tipogràfics. La qualitat del paper i la tinta, el format adequat, l’amplària dels marges, els caràcters d’estampa i llur distribució, són elements aptes per a produir per si sols un bell llibre.
Després d’aquesta marfuga, sortosament ja passada, aquests col·leccionistes que figuren entre els anomenats, a França, de bossa curta, es decanten avui vers la imatgeria popular.
Ultra el col·leccionista de retalls, hi ha encara un altre pseudo-amador del llibre il·lustrat, de semblant tarannà, per bé que no incorre en recidiva. És aquest el posseïdor d’un bell llibre, no mancat de cultura, que el tracta a tothora amb grans miraments, el contempla embadalit, l’amanyaga i quasi el reverencia, i, a la fi, un bon dia acaba per mutilar-lo. Radica en el fons d’aquest fenomen psicològic, que no té res de rar, un cert sadisme de bibliòfil o tal vegada l’impuls subconscient d’afirmar la propietat absoluta del llibre, practicant l’aforisme del “jus utendi et abutendi”. [el dret a utilitzar i abusar]
Sols quan el llibre és molt dens de gravats, després de doloroses vacil·lacions, renuncien al pler del retallament i a contracor pidolen el parer d’un expert.
Abans d’entrar a l’examen dels elements decoratius del llibre, amb indicació dels atemptats habituals de què és objecte cada un d’ells, esmentarem encara algunes malvestats, en relació al llibre il·lustrat.
Els marges del gravat retallat, o millor, llur equivalència, que deixen subsistents les tisores dels col·leccionistes, són els que primerament sofreixen del trossejament del llibre, quan els retalls són objecte d’instal·lació. Afegeixi’s que per la qualitat del paper del llibre, inferior a la de l’emprat per a l’estampa, són menys resistents a l’influx advers dels agents atmosfèrics i alhora a l’atac de llurs paràsits.
Dels atemptats contra l’estampa, més variats i nombrosos que els que amenacen el llibre il·lustrat, en comparteix aquest alguns, com els afegitons lúbrics i llur contrapartida, les fulles de parra pudibundes i els additaments pilosos fets per infants entremaliats a la faç femenina.
Menys sortosos que els gravats han estat els clixés destinats a la il·lustració del llibre. Els boixos han desaparegut gairebé totalment; la majoria anaren a parar a la fogaina. A les planxes d’aram, després d’ésser gravades per ambdues cares, se’ls donà una destinació definitiva del tot estranya a l’art del gravat calcogràfic.
Ens pertoca encara sortir al pas d’aquells que podrien titllar la Biblioteca dels Museus de còmplice o encobridora d’aquesta gesta de devastació.
Remarcarem, abans de tot, que els retalls de llibre il·lustrat, quan estaven a poder dels col·leccionistes, serviren ja de material d’estudi a dibuixants i decoradors, molts dels quals se’n van fer petites col·leccions de segona mà.
Acceptat, no cal dir que a desgrat, el fet irremeiable del trossejament del llibre, és evident que no podia negar la Biblioteca el lliure accés a les esmentades col·leccions, car fent-ho així, a l’ensems que salvava llurs components de la destrucció definitiva, contribuïa a eixamplar el radi d’acció de l’educació artística amb elles ja iniciada. Val a dir, tanmateix, que un cop ingressades les dites col·leccions, les ha classificat i instal·lat dignament, i, per tant, posat en valor, fins al punt d’ésser destinada una sala als exemplars selectes que ha cregut mereixedors d’emmarcament especial o d’exhibir-se en vitrina.
“El trossejament del llibre il·lustrat” d’Esteve Cladellas, Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, núm. 5, octubre 1931.pàg. 140-147, i núm. 6, novembre 1931, pàg. 176-184. (cont.)
Biblioaprenent 
Deixa un comentari