Biblioaprenent

“Cal distingir entre la decoració i la il·lustració del llibre.

             La decoració és exterior o interior. La primera es contreu a les tapes i llom de la relligadura i al tallat dels fulls del llibre. La segona conté els següents elements : guardes, frontispicis, portades, marques de lli, capçaleres i finals de capítol i lletres ornades. Per llur innegable valor decoratiu, nosaltres hi afegírem encara les pàgines blasonades, les orlades, certes franges i el colofó, malgrat la bellesa d’aquest sigui sols de caràcter tipogràfic.

             La il·lustració del llibre pot ésser dintre i fora text; sol decidir l’elecció la naturalesa del procediment de reproducció adoptat, especialment si es tracta d’evitar el doble tiratge.  

Segons circumstàncies de temps i lloc, prepondera la decoració o la il·lustració; és a França, al segle XVIII, on s’harmonitzaren.

             Sota ambdós aspectes, dedicarem especial atenció al grup que formen els llibres sagrats, litúrgics i de devoció.

            Atempten la integritat del llibre il·lustrat les injúries del temps, la descurança dels posseïdors i sobretot els estralls sense fi perpetrats per un petit estol de col·leccionistes depredadors.

            Entre nosaltres es desvetllà la dèria d’aquest col·leccionisme al darrer terç del segle passat, quan als encants vells de la Llotja no tenia res d’insòlit topar-se amb tota mena d’obres de gran raritat, i fins i tot incunables, en remoure els munts de llibres que portaven la indicació de «a pesseta», en un rètol posat al cim.

             A les mans d’aquests aplegadors de retalls de llibre, eren les tisores com un ariet demolidor. El més gran trossejador conegut fou un periodista barceloní, famós algun temps i avui del tot oblidat, la col·lecció del qual, composta de molts milers de retalls, ingressà als Museus després del seu traspàs. Amb la circumstància agreujant de pervenir d’un artista il·lustre, també traspassat, ingressà més tard una altra col·lecció semblant, menys copiosa, però, com és de suposar, més deplorablement selecta.

             Des que aquests recercadors delerosos entraren en acció, el llibre il·lustrat s’encarí extraordinàriament. Als catàlegs dels llibrers antiquaris de l’estranger per mor dels dits col·leccionistes, es marquen avui a alts preus les antigues edicions espanyoles il·lustrades o que ostenten alguna decoració, àdhuc essent molt sumària.

             La instal·lació dels retalls la fan en car llevat dels exemplars selectes o pertanyents a una sèrie que munten en cartolina de colors. Quan en una mateixa cartolina hi ha diferents exemplars, no guarden cap ordre tècnic en llur col·locació ni tenen en compte la procedència, que altrament no esmenten. Només se salven de llur fúria destructiva els exemplars més humils, orfes de decoració, tal com ocorregué a certes èpoques de 1’orfebreria amb les peces de metalls preats que anaren a parar indefectiblement a la fosa i restaren, en canvi, incòlumes les de metall bast.

             Solen al·legar, per tal de justificar-se, que el llibre tenia tares greus o es trobava en mal estat de conservació, i que, d’altra banda, han instal·lat curosament els retalls.

             Alguns d’aquests col·leccionistes, que usant de benvolença hem de creure cleptòmans, no vacil·len a descendir fins al robatori dels gravats que cobegen. Els llibres mutilats existents a les biblioteques públiques, llur lloc predilecte d’actuació, són les peces de convicció del forfet. No és d’ara el mal, a judicar per l’afegiment manuscrit fet a un ex-libris d’una obra pertanyent a una biblioteca conventual, que diu així : «Siquis eum librum furaverit aut folia absciderit, anathema sit.» [“Si algú roba aquell llibre o li talla les pàgines, que sigui anatema”.]

“El trossejament del llibre il·lustrat” (1) d’Esteve Cladellas, Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, núm. 5, octubre 1931, pàg. 140-147.