Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Oficis del llibre’ Category

Frases sobre Bibliofília 749

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophilia - Bibliophilie, Ex libris, Oficis del llibre, Old books on 16 gener, 2023|

“ Ara s’escau de dir aquí que Alexandre de Riquer als quaranta anys (1896), era perit del Museu de Boston i intervingué en l’exposició efectuada l’any 1898 en aquella ciutat, on s’exhibiren uns ex-libris estampats, japonesos i xinesos, cronologats en la desena centúria, dels quals hem parlat abans.

Seguint cronològicament el procés evolutiu de l’ex.librisme espanyol, trobem que Alexandre de Riquer, l’any 1888, realitzà un ex-libris per al seu amic l’artista anglès Robert Anning Bell.

Ex-libris de Jane Patterson fet per Robert Snning Bell

L’any 1889 el destacadíssim bibliòfil Pau Font i de Rubinat, arribat de poc de París d’un viatge d’estudi artístic intel·lectual, encarregà al seu compatrici reusenc Ramon Casals i Vernis la realització del seu primer ex-libris, el primer també que havia de dibuixar aquest artista, que n’arribà a realitzar prop de dos centenars, mercès a la iniciativa de l’il·lustre bibliòfil reusenc. I el propi Pau Font i de Rubinat, excel·lent ex-librista, dibuixà, de manera didàctica i admirable, alguns ex-libris per a les seves amistats. Fou el primer bibliòfil espanyol que en la nova època de l’ex-librisme es féu realitzar ex-libris per a la seva importantíssima biblioteca. I fou també ell qui, corprès per la innovació, inicià la divulgació de l’ex-librisme a Espanya, que culminà presentant un conjunt d’ex-libris propis i aliens, en l’Exposició Nacional de Belles Arts que tingué lloc a Madrid en la primavera de l’any 1901. Poc temps després fundà la societat reusenca d’Amics del Llibre i dels Ex-libris.

El va seguir un altre destacadíssim bibliòfil, Ramon Miquel i Planas, a qui els ex-libristes espanyols tantes coses devem, i el qual inicià llavors la seva ininterrompuda actuació ex-librística.

L’any 1892 un deixeble predilecte d’Alexandre de Riquer, Josep Maria Sert, que comptava divuit anys d’edat i que amb el temps havia de convertir-se en decorador de fama mundial, realitzà l’ex-libris per a la biblioteca de M. Bultó i, més endavant entre altres, el del compte de Sert i el del marquès de Lamadrid, i, a París, on fixà residència, el del secretari de Jaume de Borbó, en l’exili.

Fa poc més de mig segle ( 1898) que aparegué, enmig del rovellat art academicista que imperava a les darreries del segle XIX, un periòdic ultra-modernista titulat Luz, de format llargarut com el d’un dietari, amb l’Administració i Redacció al carrer de la Boqueria, número 20 ( dalt el terrat). N’era director artístic Josep Maria Roviralta, i director literari, Francesc d’A. Soler i Planas, junt amb Antoni Robert, i l’administrador era Santiago Rosal. Entre altres, hi dibuixaren Santiago Rusiñol, Alexandre de Riquer, J. Pahissa, Ramon Casas i l’Opisso. Fou aleshores, i en aquesta publicació, que Josep Maria Roviralta, industrial i escriptor, autor de Boires baixes, es donà a conèixer com a realitzador d’ex-libris. El modernisme a Catalunya prengué una gran volada i es manifestà en totes les Belles Arts. Alguns edificis resten encara en peu d’aquella època, com un mal record, i corren encara alguns ex-libris esguerrats d’aquell temps. Amb tot, el modernisme fou un moviment renovador que deixà produccions ben reeixides, sobretot en l’art tipogràfic.

El 1900 comencen d’aparèixer a Espanya els primers ex-libris dibuixats per Josep Triadó, que ha estat el més assidu propagandista del modern ex-librisme espanyol. Foren publicats, per donar-los a conèixer, en la Revista de Bibliografia Catalana, que dirigia, a Barcelona, el conegut escriptor Massó i Torrents. El mateix any surten els excel·lents ex-libris realitzats a la ploma i litografia pel pintor decorador barceloní Adrià Gual, la personalitat artística del qual havia de quedar superada per la d’autor dramàtic. Al mateix temps, el dibuixant i pintor decorador barceloní Joaquim Renart, que aleshores comptava vint-i-un anys, es dedicà de ple, amb gran entusiasme, als ex-libris. En l’Exposició Nacional de Belles Arts, de Primavera, efectuada a Madrid l’any 1901, Josep Triadó presentà una selecció dels ex-libris realitzats per ell. Si Alexandre de Riquer fou l’iniciador de la renaixença ex-librística a Espanya i Josep Triadó el divulgador, Joaquim Renart s’ha de considerar l’incrementador, junt amb J. Diéguez, i avui, traspassats tots els altres, és el degà dels realitzadors espanyols d’ex-libris, junt amb el barceloní Francesc Esteve i Botey, que resideix a Madrid, i Ramon Borrell.

Els Ex-libris i l‘Ex-librisme. Assaig històric raonat de Josep Mª de Riquer i Palau, Ed. Millà, Barcelona, 1952. Volum segon. (cont.)

XQ     XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ

“ Tras una pequeña búsqueda ha llegado a mis manos el volumen de María Gregorio, Imago Libri. Musei del libro in Europa, que publicó el pasado año Edizioni Sylvestre Bonnard con la Fondazione Arnoldo e Alberto Mondadori. Cerca de treinta espacios expositivos europeos aparecen en esta obra que abarca enfoques muy diferentes, del Museo de la Imprenta de Lyon al Institut mémoires de l´édition contemporaine de Caen, del Literaturmuseum der Moderne de Marbach al Museo Gutenberg de Maguncia. Es decir: el libro desde la historia, desde la aproximación archivística, desde la perspectiva de las artes, o en su proyección de futuro digital. Ningún centro español aparece en esta interesante panorámica de los museos del libro europeos.

Museu Impremta Lyon

Y sin embargo Barcelona tuvo el suyo: un pequeño museo del libro derivado de la sección de grabado popular del Museu Etnològic, que regía Joan Amades. Se ubicó en el Poble Espanyol, y bajo la dirección de Pilar Vélez abrió unos talleres para escuelas que tuvieron excelente acogida. Inactivo desde los años 90, sus contenidos esperan destino en dependencias municipales. En los planes del Institut de Cultura de Barcelona figura la creación próxima de sendos centros consagrados al Diseño y al Circo. Iniciativas de gran interés, pero hay que decir que el libro es un signo de identidad barcelonés mucho más antiguo y documentado, y más significativo económicamente. Y aunque la ciudad ha hecho un enorme y provechoso esfuerzo en bibliotecas, los distintos procesos del libro siguen siendo bastante desconocidos para el ciudadano de a pie. Cualquier niño puede hacerse una mínima cultura científica en una tarde visitando Cosmocaixa, pero ¿en qué espacio ciudadano puede visitarse hoy de forma estable una exposición pedagógica sobre temas literarios?

A Barcelona, como capital literaria y capital editorial, le iría bien no ya reabrir su museo del libro, categoría que mira al pasado, sino crear un centro puntero abierto también al futuro. Un Centro del Libro y la Lectura que acogiera, por una parte, la reflexión sobre los procesos que marcan la producción, difusión y recepción actuales del libro (historia y funcionamiento editorial; libro electrónico; bibliofilia; biblioteconomía; artes del libro; promoción de la lectura; biografía, periodismo y rutas literarias), y que contara también con un programa de exposiciones en una doble vía: una didáctica dirigida a las escuelas, que aprovechara el material histórico de la ciudad, y otra de exposiciones literarias y editoriales, ese tipo de iniciativas que en Barcelona se presentan de tanto en tanto en centros como el Palau Moja o el CCCB (o la Biblioteca de Catalunya) pero que no cuentan con un espacio propio regularizado. El libro sigue siendo un imprescindible difusor de conocimiento, además de un creador de industria cultural. En un momento de transformación de hábitos lectores, la reflexión sobre el libro plantea muchas derivaciones que suelen plantearse por separado. Falta una plataforma de síntesis, que Barcelona podría brindar.

Article: “El centro que falta”, de Sergio Vila-Sanjuán, en el suplement Cultura de La Vanguardia del dia 12 de desembre de 2007, p.7.

Read Full Post »

Bibliodiccionari CX

Posted in Bibliodiccionari, Biblioteques, Oficis del llibre, Paraules on 31 Desembre, 2022|

Biblioburros: Es tracta del programa “Biblioburros” que realitzaran en conjunt el representant del Col·loqui Internacional de Periodistes i Escriptors de Sant Gabriel, que criden a omplir les taleques de cinc rucs que recorreran la serra de Manantlán per a portar els llibres fins als llocs més inhòspits de Jalisco.

Biblioconsulta: La Biblioteca Valenciana ofereix un nou servei en línia d’orientació i assessorament bibliogràfic

‘Biblioconsulta’ ajuda els usuaris a localitzar els documents que busquen en la Biblioteca Valenciana o en altres institucions.

BiblioEsucar: és el vlok de la Escuela de Suboficiales de Carabineros de Chile.

Bibliófilis: Pili Zori en el seu vlok parla de llibres, un d’ells és  Morir de libros de Miguel Ángel Mala, i cita la paraula que surt en el llibre: “… En Inlandia están prohibidos ( els llibres), son considerados elementos peligrosos y claramente subversivos que producen la enfermedad denominada bibliófilis, adicción de la que sólo te puedes desintoxicar con alcohol, realitys televisivos y ciertas drogas y fármacos que en Inlandia son legales …”

Biblioguies: a la Biblioteca Rector Gabriel Ferraté ( UPC ), ofereixen una nova aplicació de codi obert que permet gestionar i compartir referències bibliogràfiques i documents de recerca i col·laborar en línia.

Biblio-hacienda: vlok del Ministerio de Hacienda de Chile.

Biblio-ICA-Cor: Biblioteca del Colegio de Abogados de A Coruña.

BiblioManga: Jornada organitzada pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya  amb l’objectiu d’oferir informació sobre el manga per a satisfer als usuaris de biblioteques. Amb la col·laboració de la Biblioteca Josep Janés de l’Hospitalet de Llogregat. Vista la paraula  per primera vegada en el vlok de l’Asociación Cultural Tebeosfera de Sevilla.

Biblio-mascota: el C.E.I.P San Luis de Sabibillas ( Málaga) organitza un concurs per escollir una Biblio-mascota per a la seva biblioteca.

Biblioplaza: la Biblioteca Regional Gabriela Mistral a La Serena ( Chile) organitza activitats a la Plaza de Armas,  amb contes, històries i música en viu.

Biblio[re]cerca: activitat organitzada pel CEP ( Centre de Professorat ) de Menorca en el  C.E.I.P. Mare de Déu del Toro – Es Mercadal i en el C.E.I.P. Castell de Santa Àgueda ( Illes Balears). Per afavorir un espai de trobada entre els mestres per compartir i arribar a acords sobre el funcionament i organització de les biblioteques d’aula i centre.

BiblioSTEAM: a la Biblioteca Joan Vinyoli de Santa Coloma de Farners, projecte per fomentar el coneixement científic i tecnològic entre els usuaris de les biblioteques.

Bibliotecaria (1): El Consejo de Cooperación Bibliotecaria (CCB) és l’òrgan que canalitza la cooperació bibliotecària entre les administracions públiques.Depenent del Ministerio de Cultura.

Bibliotecaria (2): Conexión bibliotecaria és el nostre servei de referència virtual. Tens una pregunta, tasca o consulta que no et deixa dormir? Els nostres bibliotecaris en línia et diran on trobar la informació.

Servei ofert pel Sistema de Bibliotecas Públicas de Medellín ( Colombia).

Bibliotecológica: Investigación Bibliotecológica, revista editada per la Universidad Nacional Autónoma de México, sobre ‘Archivonomía, Bibliotecología e Información’.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 745

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophilia - Bibliophilie, Enquadernacions, Ex libris, Llibreters de vell, Oficis del llibre on 20 Desembre, 2022|

Ex-libris d’H. L. Urban fet per Franz Bayros (1924)

“ Hi ha els ex-libris anomenats eròtics, els quals han estat blasmats per algú, injustament, car també poden ésser obra d’art i reflectir perfectament una personalitat. Atenció, però: cal discriminar l’eròtic del pornogràfic. L’erotisme no és res més que una forta passió amorosa, i si bé les passions són debilitats de l’ànima, en el fons de l’erotisme juguen els imponderables del desig indominable i consubstancial de la psiquis amorosa. ¿ Per què ésser, doncs, tan terriblement puritans i austers intransigents amb l’erotisme ex-librístic? Cal reconèixer l’existència dels ex-libris eròtics com es reconeix que hi ha grans artistes que els realitzen, entre els quals destaca Bayros com el més pulcre i sentimental i com el mestre més famós del gènere: els seus ex-libris són col·leccionats amb cura i roden per tot el món civilitzat. Fóra curiós considerar Bayros – el qual també ha aconseguit fer escola – com a una mena de Luter de l’ex-librisme.

Hi ha, finalment, els ex-libris universals, que són aquells la temàtica dels quals és projectada i realitzada de manera que pot ésser indistintivament aplicada a diverses persones de qualsevol país. Aquests ex-libris ni poc ni gens recomanables per llur impersonalitat s’anomenen “neutres”. No són recomanables, perquè estan mancats d’ànima, perquè no tenen en absolut personalitat. Un ex-libris que pugui servir per a tothom no acompleix la seva finalitat essencial. El frau ex-librístic, tant per part del realitzador com per part del col·leccionista, és evident. Al primer li és molt còmode – i resulta molt poc escrupolós – espigollar entre les seves carpetes fins trobar el dibuixet arreconat i sense utilització que “ faria un bon ex-libris” (sic), i posar-hi tranquil·lament el mot “Ex-libris” i el nom de l’individu a qui va destinat l’aprofitat dibuixet. I per part del col·leccionista, o de qui vol presumir d’ex-libris propi sense realitzar-lo personalment o encarregant-lo a un artista creador, també li és còmode i econòmic aprofitar-se d’una làmina o d’un gravat vell, més o menys adient, posar-hi el seu nom i cognoms i fer-lo servir tranquil·lament com si es tractés d’un ex-libris autèntic. Els ex-libris neutres, per molt artístics que siguin, mai no seran res més que una marca material, sense ànima, ni espiritualitat, ni sentiment; una adulteració inadmissible d’una manisfestació que cal mantenir sempre pura si es vol que conservi la seva essència i no aigui en la banalitat.

Aixó. Doncs, com s’ha vist, la temàtica en els ex-libris moderns és infinita.

Els Ex-libris i l‘Ex-librisme. Assaig històric raonat de Josep Mª de Riquer i Palau, Ed. Millà, Barcelona, 1952. Volum primer.

XQ      XQ      XQ      XQ      XQ      XQ      XQ

“ Al elegir, para esta charla de sobremesa, el título de las ‘Pequeñas sorpresas del bibliófilo’, mi propósito no fué otro que discurrir sobre temas que, a todos nosotros nos son especialmente gratos, para llegar a la conclusión, mediante un simple ejemplo, de que, aun siendo cada día más raros los descubrimientos de verdaderos tesoros bibliográficos, el bibliófilo puede encontrar, con facilidad todavía, materiales que sirvan de incentivo para su pasión y que le proporcionen elementos de estudio, de reflexión y de goce, en consonancia con sus aficiones intelectuales.

Han pasado los tiempos en que era posible adquirir, a precios moderados, incunables, impresiones góticas, ediciones prínceps de nuestros clásicos, de nuestros místicos y de nuestros cronistas, y ejemplares del arte insuperable de nuestros grandes impresores del XVIII. Han soplado, además, los vientos de sucesivas guerras y revoluciones, y, en cada una de ellas, ha quedado destruida una cantidad ingente de tesoros bibliográficos. Ha aumentado la cultura; y ha aumentado asimismo el amor a los libros y el número de los que los persiguen y coleccionan con afición solícita y amorosa. En la actualidad, el que vende libros, particular o comerciante, sabe casi siempre lo que vende; y, cuando lo ignora, maneja el catálogos o requiere asesoramiento y consejo, incurriendo habitualmente en el vicio de tasar exageradamente lo que, para él, no es más que una mercancía de ventajosa negociación. Hasta tal punto que, para un espíritu superficial, los actuales bibliófilos, de no ser unos potentados, estamos condenados a no poder reunir más que colecciones insignificantes y desprovistas de todo interés, o a refugiarnos en la cómoda solución de las reimpresiones modernas y de las llamadas ‘ediciones de lujo’ cuyo precio, casi siempre, sólo guarda relación con la limitación de su tiraje y con una presentación, más o menos acertada, puesta al servicio, algunas veces, de un texto mediocre.

Es indudable que todos los que amamos a los libros y ambicionamos reunir la mejor colección posible, dentro de nuestra respectiva especialidad, no podemos menos que pensar con nostalgia en aquellos otros tiempos en que, al entrar en la tienda de un librero de ocasión, al revolver volúmenes en los barracones de los mercados de libros,o al registrar los rincones de una prendería, cabía la esperanza de encontrar y poder adquirir, por un precio asequible, alguna de las ‘piezas’ que constituyen el timbre de orgullo de una colección. Pero, aun relegada esta posibilidad a los extremos límites de lo improbable, no decae nunca el interés en las constantes búsquedas que efectúa el bibliófilo; y quien merezca tal nombre, puede siempre encontrar pasto para su afición, incluso en el hallazgo de materiales modestísimos que son susceptibles de alcanzar la categoría de las ‘pequeñas sorpresas del bibliófilo’ a que he aludido.”

“Libros, Bibliófilos, Asociaciones de Bibliófilos…”, conferència del Marqués de Mura, recollida a “Pequeñas sorpresas del bibliófilo, Un caso de ‘estraperlo’ en el siglo XVII”, editat per l’autor el 1945, imprés per Joan Sallent a Sabadell, p. 41-43.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 744

Posted in Bibliòfiles, Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophilia - Bibliophilie, Enquadernacions, Ex libris, Llibres d'artista, Llibreters de vell, Oficis del llibre on 15 Desembre, 2022|

“ El mot simbòlic ho diu tot, però l’ex-libris simbòlic pot ésser tan complicat que arribi fins a revelar els problemes metafísics del seu posseïdor. Un gran exemple d’aquest cas és l’ex-libris de J. Plana i Dorca, dibuixat per ell mateix l’any 1904, i que per a la seva interpretació li calgué no menys que dedicar un opuscle sencer.

Un dels meus propis ex-libris expressa simbòlicament un cant vital: de dins del llibre de la vida surt una figura de dona nua despresa de les boires d’orto, i amb els braços estesos, banyada pel Sol, respira a ple pulmó. La llegenda que porta diu: “ Coneixement; horitzó espiritual: la substància humana junyida a la vida”. Perquè som esperit tenim coneixement i som persones, i pel fet d’existir lligats al moviment de la vida, hem de pujar enlaire sanitosos d’ànima i d’enteniment fins a atansar el Sol i… sobrepassar-lo, amunt, amunt, que l’espai és infinit, inexistent…, l’horitzó és l’esperit.

Existeixen, encara, els de motius humorístics, els frívols, els caricaturescos, els macabres, que, sobretot a Espanya, s’han interpretat, a vegades, de manera divertida, Hi ha també una temàtica col·lectiva per a entitats o estaments. Hi ha l’ex-libris religiós, propi per a biblioteques conventuals i monestarials i organismes d’aquest caràcter. Hi ha els ex-libris de temàtica femenina: són els que es fan per a dones bibliòfiles. Tots són simbòlics, així, per a una donzella, la temàtica haurà de simbolitzar la puresa; per a una mare, la tendresa. Naturalment, aitals símbols han d’acompanyar les característiques personals. Hi ha també els ex-libris infantils: aquests conjuminen alegria i perfum de primavera, innocència, tendresa i fantasia, junt amb jocs i joguines, barrejades amb representacions de l’escola: una pissarra amb les beceroles o uns nombres, etc., tot el que predisposa l’infant a la seva pròpia idiosincràsia infantívola i li estimula l’afició a l’estudi a l’ensems que l’estimació pel llibre. A Anglaterra es va establir el costum de regalar-los ex-libris especials per a llurs llibres. Amb això s’aconseguí que els infants els respectessin, que no els maculessin amb signatures i gargots, alhora que se’ls desvetllava un amor per l’art.

Cal esmentar també els que haurem de denominar conjugals. Ex-libris per a biblioteques de matrimonis que semblen viure en harmonia. En aquests la principal temàtica és l’enllaçament de dos cors, un petó amorós, una abraçada afalagadora o la conjunció de les inicials del matrimoni bibliòfil.

Els Ex-libris i l‘Ex-librisme. Assaig històric raonat de Josep Mª de Riquer i Palau, Ed. Millà, Barcelona, 1952. Volum primer.

XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ

Acadèmia dels Desconfiats – Imatge del llibre

“ Ser bibliófilo es mucho más que todo esto. Es rendir, en primer término, culto al texto del libro; y sólo en segundo lugar, a su presentación artística; y aun esto, porque esta presentación es el vehículo más adecuado para acentuar el interés y la amabilidad del texto y para ser el complemento de la obra artística total.

Creo firmemente que ninguno de los aquí presentes concibiría que nuestra Asociación se limitase a hacer ediciones maravillosas de obras de un valor intrínseco limitado o nulo; ni tampoco de obras conocidas de todo el mundo, tratando de buscar únicamente un éxito de presentación y ornamentación. No digo que no sea necesario hacerlo alguna vez, a título de excepción, o para dar realce a algún texto de mérito excepcional. Pero, si tuviera autoridad para sintetizar cual debe ser el ideal de una asociación de bibliófilos, diría que no es otro que poner en manos de sus asociados todos aquellos tesoros bibliográficos que el mercado editorial no puede razonablemente suministrar; dar a conocer, en esta forma, textos ignorados o inéditos y salvar de todo riesgo de posible desaparición, otros que son únicos o excesivamente raros; y todo ello uniendo el interés del fondo a la perfección de la forma.

Esta, y no otra, es la tendencia de nuestra Asociación. Y, por ello, después de los primeros e inevitables tanteos que son la consecuencia de toda improvisación, nuestra Junta tiene en estudio, entre otras, la impresión del códice populetano que contiene el ceremonial fúnebre de los Reyes de Aragón; la reproducción, en facsímil, del maravilloso códice conocido con el nombre de ‘Martirologio de Poblet’, uno de los más ricos y más interesantes que existen en España; y la reimpresión del ‘Tirant lo Blanc’, en castellano, sobre el ejemplar, único que se conoce, existente en la biblioteca Bonsoms de Valldemosa. Al hacerlo así, no hemos podido pretender siquiera tener el mérito de la originalidad. Porque esta misma tendencia ha sido la adoptada por la sociedad bibliófila de tanto prestigio como el ‘Roxburghe Club’ de Londres y, siguiendo la pauta marcada por éste, por la mayoría de las grandes asociaciones de bibliófilos extranjeras y nacionales. En España, gracias a ello, se ha difundido una considerable cantidad de textos antiguos prácticamente ignorados del gran público y conocidos apenas por unos pocos investigadores.”

“Libros, Bibliófilos, Asociaciones de Bibliófilos…”, conferència del Marqués de Mura, recollida a “Pequeñas sorpresas del bibliófilo, Un caso de ‘estraperlo’ en el siglo XVII”, editat per l’autor el 1945, imprés per Joan Sallent a Sabadell, p. 33-35.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 743

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophilia - Bibliophilie, Ex bloguis, Ex libris, Llibres d'artista, Llibreters de vell, Oficis del llibre, Old books on 10 Desembre, 2022|

“ En els ex-libris simbòlics hom es pot valer també d’atributs coneguts: la Saviesa ha estat de sempre representada per una òliba, la de la deessa Atenea – i pot anar junt amb una llumenera que il·lumina les planes d’un llibre obert; la Música, per unes flautes gregues, que manifesten emocions o sentiments lírics; la Melanconia, per un xiprer, una violeta o una sempreviva; l’Amor, per un Cupidó, una miosotis o un clavell… Cal dir, però, que s’ha abusat tan d’aquests atributs, que no és estrany que hom, en contemplar una col·lecció d’ex-libris, exclami en un moment de sinceritat: “ Ja n’hi ha prou d’òlibes, de llumeneres i de llibres oberts!”. Realment resulta irritant l’exagerada profusió ex-librística plena de tals atributs, els quals són la primera cosa que s’acut al dibuixant ex-librista incipient, que no s’atreveix o no pot fer volar encara la seva imaginació amb la volada d’àliga que es requereix.

També hi ha símbols més realistes. Aquests són els professionals. De sempre un crani ha simbolitzat la Medicina; la serp d’Esculapi, entortolligada a una copa on sembla beure, la Farmàcia; gresols i matrassos, la Química; determinats instruments, la Cirurgia; un telescopi, l’Astronomia; un globus terrae, la Geografia; la balança equilibrada d’Astrea, junt amb l’espasa de Temis, la Justícia; un àncora, la Nàutica; la carota grega, riallera o ploranera, el Teatre… Tot això és utilíssim i s’usa força, però ¿ no fóra convenient d’esprémer un xic la imaginació i crear nous atributs o significacions, sobretot per a tot allò que encara no en tingui ?

Altrament, un atribut professional pot anar acompanyat en un ex-libris, de les representacions que manifesten el caràcter o les aficions del seu titular. Per exemple: un tauler d’escacs per a l’aficionat a aquest joc, o elements representatius d’un gènera literari determinat predilecte de l’interessat, la qual cosa ha donat lloc a l’origen dels interessants ex-libris anomenats “cervantins”.

L’ex-libris purament simbòlic té altres característiques i posseeix més personalitat. Un exemple d’ex-libris simbòlic ens l’ofereix el del jove entusiasta ex-librista Agustí Arrojo, recentment editat. El dibuix d’aquest ex-libris representa una dona nua, formosa i forta com la veritat, amb una llarga i espessa cabellera que li penja i que la fa molt decorativa, recolzada en una taula damunt la qual hi ha un llibre que porta escrit: “ Ego sum”, i al seu voltant el mot “Ex-libris” i el nom i cognom del titular. Al peu del dibuix es llegeix: “ Que el llegir no et faci perdre el teu pensament propi”, expressió simbòlica de la personalitat individual, que és el do més preat que tenim els éssers humans. En aquest mateix ex-libris es fustiga irònicament Schopenhauer, el qual negà la intel·ligència a la dona i també es contesta afirmativament, dient “som”, la pregunta “ésser o no ésser?” de Shakespeare, puix cal dir que la crítica també és emprada amb força dignitat en els ex-libris. En el darrer ex-libris que s’ha fet dibuixar a la ploma la intel·ligent col·leccionista Pepeta Pallé figura enllà el Sol, llançant els seus raigs de puresa, i una musa volant cap a ell; al peu, un ninot de paller que representa un dimoni, el qual, amb la cua encesa, vol calar foc al PALLÉ. A un angle una mitja llimona deixa caure la seva llavor, una PEPETA, i la llegenda diu: “ Raig dels sentiments purs us he d’atansar! – Doncs el foc de les passions no hi pendrà”.

Els Ex-libris i l‘Ex-librisme. Assaig històric raonat de Josep Mª de Riquer i Palau, Ed. Millà, Barcelona, 1952. Volum primer.

XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ

“Pero yo veo, además, en el libro, un proceso biológico perfecto. El libro, como el hombre, es esencialmente espíritu; pero necesita también de la materia para adquirir existencia tangible. Su espíritu es el pensamiento que lo ha concebido y le ha dado vida; su materia, su presentación, su ornamentación y su encuadernación. Como el hombre, nace al ver la luz pública. Como el hombre, tiene una vida de crecimiento, que es su difusión, de madurez, que es su aceptación general, y de decadencia, que es su paulatino olvido. Como el hombre, sufre enfermedades, espirituales unas: la crítica que se ceba en él muchas veces injustamente, los plagios que pretenden robarle su esencia, y las malas traducciones que lo desfiguran; materiales otras: su defectuosa impresión que le resta alicientes, el desvío del público y el deterioro de sus ejemplares; y espirituales y materiales a un tiempo algunas: las mutilaciones y espurgos a que puede resultar sometido. Su muerte es el olvido definitivo, la desaparición de todos sus ejemplares por guerras, revoluciones o por el transcurso de los años, y su conversión en pasta de papel, de la misma manera que a la muerte del ser humano, las células de su cuerpo retornan a la misma tierra de donde han salido.

Esta doble personalidad del libro, espiritual y material a un tiempo, es un exponente de su valor, pero puede ser también origen de desviaciones nocivas en los coleccionistas que practican su culto e incluso en las entidades calificadas de bibliófilas.

No creo que sea posible admitir la existencia de varias clases de bibliófilos. Lo único exacto es que existen bibliófilos dedicados a especialidades distintas. Porque, para mi, el coleccionista que reúne libros por su solo valor ornamental, prescindiendo de su texto que no le interesa, no puede merecer en modo alguno el nombre de bibliófilo. Como tampoco puede merecerlo el bibliómano que se orienta hacia los ejemplares de rareza deformativa, como el coleccionista de sellos cotiza en alza los errores de impresión, cuando constituyen una excepción dentro de la serie correspondiente.”

“Libros, Bibliófilos, Asociaciones de Bibliófilos…”, conferència del Marqués de Mura ( Ramon de Dalmases i Villavecchia), recollida a “Pequeñas sorpresas del bibliófilo, Un caso de ‘estraperlo’ en el siglo XVII”, editat per l’autor el 1945, imprés per Joan Sallent a Sabadell, p. 31-32.

Ex-libris de l’autor

Read Full Post »

Bibliodiccionari CIX

Posted in Bibliodiccionari, Bibliologia, Bibliophilia - Bibliophilie, Oficis del llibre on 30 Novembre, 2022|

BiblioAbril: vlok de la professora Ángeles D.,  del Centro de Adultos Abril de Badajoz.

Biblioàlbum:”…una activitat de foment de la lectura adreçada a infants d’entre 5 i 7 anys que té per objectiu promoure la lectura entre la primera infància,fomentar l’ús de la biblioteca durant els mesos d’hivern…”, organitzat a la Biblioteca Margarida de Montferrat a Balaguer.

BiblioBiologia: el 17 de novembre a Vila Rusconi, en el municipi de Castano Primo ( Italia), tindrà lloc una conferència d’estudi titulada “El món en un llibre. Quan la Microbiologia es troba amb la història”, dins de les  Primeres jornades de BiblioBiologia promogudes per l’Institut “Torno” en col·laboració amb l’Ajuntament,  com a part del Projecte “Llegir el passat per a escriure el futur”.

Biblioblock (2): innovador projecte que busca promoure la lectura al país.Organitzat a la Biblioteca I.E. Gabriel Moreno a Canta ( Perú).

Bibliocoopera: Una activitat cultural enfocada per a fomentar la lectura entre els més petits de la localitat i que ha comptat tradicionalment amb una àmplia participació. Organitzada per la Biblioteca Juan Eslava Galán de Arjona ( Jaén).

També a: https://www.facebook.com/hashtag/bibliocoopera

Bibliomáquina: La ‘Bibliomáquina del Temps, és una iniciativa de l’Asociación de Profesionales de las Artes Escénicas Aparte, per  acostar als nens i nenes de Mingorría i Casavieja a Miguel Delibes i Lope de Vega.

Biblio-màquina dels ous d’or: Per celebrar el 15è aniversari de la Biblioteca de la Roca del Vallès, una màquina expenedora ofereix gratuïtament ous d’or amb recomanacions literaries que prèviament s’han recollit entre els lectors. El títol i l’autor de cada fragment recomanat es descobreix a l’obtenir l’ou i llegir el darrere.

Bibliomiércoles: a la Biblioteca Pública d’Andorra ( Teruel), organitzen activitats diverses, una d’elles l’anomenen Bibliomiércoles, on fan sessions de ‘contacontes’ per alumnes de Primària.

Bibliomusicoteràpia: taller  de “Bibliomusicoteràpia” : amb contes sonors i música en directe, organitzat per la Biblioteca Pública d’Aldaia.

Biblionota: a la Biblioteca de la Universidad Panamericana a Zapopán ( México), posen una Biblioconsulta per ajudar als estudiants.

Biblio-noticias: lloc de la seva pàgina on informen de notícies i novetats. A la Biblioteca del Politécnico Colombiano Jaime Isaza Cadavid © 2022 a Medellín ( Colombia).

Biblioteca (7), La: restaurant a Pamplona.

Bibliotic (4): vlok d’una auxiliar de biblioteca,  on es parla de biblioteques, TIC, recursos, internet, ciutadania, educació, suport i tràmits.

BiblioUPN: “La Universidad Pedagógica Nacional ( a Bogotá)  a través de la Dirección de Biblioteca y Soporte  Académico et convida a la transmissió en viu del Fòrum BiblioUPN 2022 Enfortint la integració del quefer bibliotecari: compartint experiències i reflexions a les nostres biblioteques”.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 741

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophilia - Bibliophilie, Ex libris, Fires i Mercats, Llibreters de vell, Oficis del llibre, Old books on 24 Novembre, 2022|

“ L’anacronisme i el conformisme ex-librístic del vell gust heràldic perdurà fins als últims anys del segle passat.

És aleshores que els escuts, amb llurs signes i figures heràldiques de l’interessat de la marca del llibre, desapareixen i es transformen per fi, en ex-libris moderns, en autèntics ex-libris amb el seu fons psicològic imprescindible que el distingeix, per a reflectir la veritable personalitat de l’interessat; forma d’expressió, aquesta més fidel que els signes i figuracions heràldiques d’escuts i blasons, i amb una temàtica molt més extensa i variada, com veurem a continuació. En l’ex-librisme modern abunden els ex-libris anomenats “parlants”, en els quals el nom, més pròpiament, el cognom del titular s’interpreta gràficament. Aquesta interpretació és humorística, caricaturitzada, o bé senzillament i correctament formulada. Persones amb cognom significatiu – Llop, Conill, Carabassa, Prat, Font, Bosch, Roure, Alzina, Pi, Mates, Serra, Torr, entre els catalans – hi feren figurar l’animal, planta o cosa representativa del seu cognom. Així, en un ex-libris del culte bibliòfil Antoni Carabassa i Serra, executat a l’aiguafort, voltat per una orla formada per una carabassera, es representa al mig de l’escut de Lleida, terra nadiua de l’interessat, tot ell compost en forma d’escut, talment com un ex-libris heràldic, en el cim del qual hi ha, a tall de corona, una serra de fuster. D’altres que tenen el cognom compost, per exemple, Matabosch, Pidelaserra, Casademont, etc., feren combinar en llurs ex-libris les figuracions que el componen. El col·leccionista Josep Monsalvatge, d’Olot, encarregà a l’alemany Bru Heroux que el seu ex-libris representés un paisatge muntanyós – mont- d’aspecte feréstec  – salvatge – . Al seu germà Jordi, de Figueres, el dibuixant i caricaturista Llorenç Brunet li’n féu un d’humorístic: un globus terrae – món – al qual un salvatge terrorífic venta un cop de peu.

Es indubtable, però, que els ex-libris “parlants” han donat peu a la imaginació, que ha produït la variant “jeroglífica”, ja que són molts els cognoms que es poden representar de tal manera. Entre els catalans, el cognom Capella pot ésser escrit mitjançant les inicial K P LL; el cognom Mataró, amb una mata qualsevol seguida de la síl·laba Ró. El caricaturista Cornet, per exemple, emprà un cor centrat per la partícula NET per a signar tota la seva producció artística.

La caricatura personal ha estat també emprada com a ex-libris, i resulta certament força acceptable. El caricaturista Bon, que és, a més, un excel·lent dibuixant, en té de meravellosos. En aquest cas no cal sinó acompanyar la caricatura personal de l’interessat amb el mot “ Ex-libris”, car, en ésser-hi mapat el titular de l’ex-libris, és sobrera la redundància del seu nom. En aquest aspecte de l’ex-libris no estarà de més reportar-vos que a Lleida vaig trobar-me amb el cas curiós d’un metge, dibuixant autodidacte, que fa unes caricatures personals molt reeixides, el qual signa amb el pseudònim “Niko”, i que es dedica a aquesta mena d’ex-libris.

Els Ex-libris i l‘Ex-librisme. Assaig històric raonat de Josep Mª de Riquer i Palau, Ed. Millà, Barcelona, 1952. Volum primer.

XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ

“Por seguir con las paradojas, todos nos deprimimos un poco cuando nos carboniza la impresión de que nadie lee, de que los libros cada vez importan menos, de que estamos en el final de una época. Y sin embargo la verdad de los hechos y las cifras dice muy otra cosa: dice que nunca se ha leído tanto como ahoa, que el número de lectores crece, a pesar de que leer cotidianamente, incluso como necesidad para sentir que la vida es algo más que una serie de imposiciones que nos atan, siga siendo una actividad minoritaria, como por otra parte fue siempre, y me temo que siempre será. He utilizado el verbo en el que quiero pararme un momento, he dicho que los libros cada vez importan menos. Ya lo dije: Importar, ese es el verbo.Importar significa traer de fuera algo que no somos capaces de producir por nosotros mismos, radica toda su fuerza, toda su energía, todo su futuro, que está hecho de puro pasado exprimido para ser sintetizado en una forma de vida que se propone abolir el tiempo.

Ante cualquiera de las joyas que se ofrecen en los exquisitos salones del libro antiguo – , que son a las ferias del libro lo que el polo al fútbol -, es fácil sobreponerse a cualquier pellizco de depresión ante la aparente insignificancia que tienen los libros en nuestra sociedad. Si colocara cualquier dispositivo de lectura junto a una de estas joyas, volvería a convencerme de que cualquiera de estas joyas es la evolución preciosa con la que el ingenio humano ha mejorado una ocurrencia que en sí misma ya era genial. Pero también, sin entrar en comparaciones, que no es que sean odiosas, sino más bien son siempre ociosas, me resultará imposible no reparar en el trabajo de comunidad y cuidado que es siempre un libro: algo que nace cuando uno lo escribe pero que todavía no es lo que llegarà a ser, necesitará de un lector profesional que lo corrija, de un editor que lo publique, de un diseñador que lo componga, de un dibujante que le ponga una cubierta, de un impresor que lo vuelva al fin realidad, de un librero que lo ponga al alcance de sus clientes y por fin de un lector que le dé aquello de lo que nació: vida, otra vida, vida en otro sitio, lejos ya del escenario donde nació, lejos de los fantasmas y las inseguridades de quien lo escribió, de su mesa de trabajo, de sus mañanas indecisas sin saber si iba por buen camino.

Por eso de muchos coleccionistas y bibliófilos me admira la pasión con la que enaltecen a artesanos y profesionales invisibles. No sólo la pasión por los autores obvios y consagrados – cuyo valor es fácil de discernir dada su condición de clásicos inevitables: Borges, Lorca, Cernuda, claro que sus primeras ediciones son muy valiosas, eso no tiene mayor misterio – sino por figuras escondidas que sin ellos, sin la pasión y las búsquedas de coleccionistas y bibliófilos y libreros expertos, hubieran sido ya tragados por el olvido, esa bestia hambrienta que no para de masticar huesos y nombres propios. Lo único bueno del olvido es que nunca es definitivo, en cualquier momento puede venir alguien a rescatar un libro, un autor, y decirle levántate y anda,y ponerlo en su sitio. Es una de las virtudes de este mundo de los libros viejos o antiguos: en cualquier momento, por pasado que sean, pueden volverse presente para alguien. Presente, además, significa regalo, y no hay mejor regalo para los libros viejos que devolverles actualidad, volverlos a hacer latir, transformar la sepultura que son por fuera en la vida de la que están hechos sus adentros”.

“La novela del buscador de libros” de Juan Bonilla, Ed. Fundación José Manuel Lara, Sevilla, 2018; p.268-270.

Fira llibre d’ocasió Barcelona

Read Full Post »

Bibliodiccionari CVIII

Posted in Bibliodiccionari, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophilia - Bibliophilie, Llibres, Oficis del llibre, Paraules on 4 Novembre, 2022|

Biblioamnistia: a les Biblioteques Públiques d’Alacant  es posa en marxa un període de ‘biblioamnistia’, un temps en el qual qualsevol usuari podrà depositar el llibre o material audiovisual o d’un altre tipus que tinga a casa amb el préstec vençut, sense haver de passar pel taulell i amb la seguretat que se li retornarà el document. D’aquesta forma, l’endemà de la devolució podrà utilitzar novament el servei de préstec sense cap penalització.

Biblioclima:  De libro a libro y ¡tiro para llegar al equilibrio! Jocs per a tots els públics. Organitzar pel Centro de Documentación del Agua y el Medio Ambiente de Zaragoza.

Bibliodebate: nova activitat en el forn, el Bibliodebate. Parlarem de temes d’actualitat des de diferents perspectives, i tots podrem participar. Organitzats per la Biblioteca Municipal Ángel González de Madrid.

Bibliodiversa: El catàleg “Argentina Bibliodiversa” cerca representar la bibliodiversitat del nostre país ( Argentina), amb èmfasi en el seu potencial exportador, en les Fires Internacionals del Llibre de Frankfurt i Guadalajara de 2022.

Biblio -exhibicionisme: ve a ser una mena de bibliòman que compra llibres per quedar bé i/o perquè facin el saló més ‘bonic’. Queda clar en l’article: “Biblio-exhibitionism”, de Richard Hollich en el vlok Making Book, on parla d’un altre article: “ Bookish fools” (El llibre sempre ha estat un signe d’estatus i refinament; una declaració d’autoestima, fins i tot per a aquells que odien llegir.)  de Frank Furedi en el vlok Aeon .

Els bibliòfils, 1879, de Luis Jiménez y Aranda, Col·lecció particular. Foto de Christie’s/Bridgeman Images.

Bibliofotográfica: a la Biblioteca Central de la Universidad de Piura fan una “Exposición Bibliofotográfica” per a celebrar els seus 50 anys.

Bibliofotográfico: concurs organitzat a la Biblioteca Central de la Universidad de Piura ( Perú).

Biblioinforma (2): Hermana de Sistemas Biblioinforma S. a. DE C.V. (SIBI) és una companyia amb més de 23 anys d’experiència amb oficines pròpies a la ciutat de México i a Laredo, Texas. El seu principal objectiu és: La importació, exportació, distribució i venda de materials bibliogràfics.

Bibliosport: la Biblioteca Regional de Murcia inaugura un nou cicle: Bibliosport portarà a aquest espai a esportistes d’elit que, en molts casos s’han aventurat a comptar les seves experiències a través de la literatura.

Biblioteca (6): La Bibloteca, “taberna café * bar”, a Elx.

BiblioTEcuida: organitzat pel Portal de Bibliotecas de Extremadura. L’edició del Día de las Bibliotecas sota el lema “BiblioTEcuida”, se centra en destacar el paper de les biblioteques de diferent tipologia com a espais lliures i oberts que, a través dels seus diversos serveis i recursos, es preocupen per atendre les necessitats dels seus usuaris.

Biblioviernes: espai per a la lectura infantil a la Biblioteca Regional Gabriela Mistral ( La Serena, Chile).

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 736

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophilia - Bibliophilie, Enquadernacions, Ex libris, Oficis del llibre on 25 Octubre, 2022| 1 Comment »

“L’ex-libris torna a emprendre volada; no volem dir que ressusciti, perquè de fet no arribà a morir; tan sols una letàrgia perillosa l’ha tingut ensopit un seguit d’anys.

Suara, biblioteques, col·leccionistes, agrupacions i entitats motiven encàrrecs i concursos, exposicions, intercanvis i fins i tot vendes i revendes d’ex-libris. Moltes vegades, però, observem un cert confusionisme entre els amants d’aquesta bella manifestació de l’amor al llibre, perquè no es comprèn l’ex-libris sense els llibres que el motiven. Hem constatat que han sorgit una mena de col·leccionistes d’ex-libris que no els interessa sinó arreplegar gran quantitat d’exemplars, sense tenir en compte la qualitat ni l’autenticitat – ja que en corren de falsos – d’aquests. Com hi ha també qui es dedica a realitzar ex-libris de posseïdors imaginaris – fins algú àdhuc fa els seus comercialment en sèries -, per tal de tenir força exemplars per a l’intercanvi, base de les col·leccions. Hi ha qui també sense escrúpols reprodueixen un gravat que no han encarregat, sinó que simplement els ha plagut, hi afegeixen el mot “ex-libris”i el seu nom, i… ja tenen un original baretet i boniquet per a fer intercanvis.

Per tot això, i justament per evitar-ho, creiem que és oportuníssim aquest llibre de Josep de Riquer, que, amb les seves interessentíssimes opinions i suggerències, ve a demostrar clarament la importància que l’ex-librisme té guanyada per aquests móns de Déu, i la serietat amb què tot bon ex-librista ha de procedir en tot allò que fa referència a aquesta noble activitat.

El nom que porta l’autor d’aquesta densa recopilació de fets i dade interessants referents a la història, a la condició i a la acceptació de l’ex-libris, és un nom tan conegut, admirat i estimat per tots els ex-libristes, de casa i de fora, que per si sol imposa una delicada responsabilitat a qui el porta tan dignament i signa amb ell un tema d’ex-librisme.

Conscient d’aquesta responsabilitat i creador ell mateix de veritables ex-libris molt ben reeixits, Josep de Riquer ens és una garantia i ha posat tota cura en el seu esplèndid treball d’exposició i de suggerències per ajudar a formar i fomentar el bon col·leccionisme, com també en la pacient recerca erudita de dades històriques i de catalogació d’autors, de beneficiaris i de col·leccionistes moderns, demostrant, ensems, ésser un exquisit paladejador i  coneixedor de l’Art.

Esperem que aquest gran i valent esforç de l’autor d’aquesta obra, fet a favor d’aquest amor que ell sent per l’ex-librisme, serà beneficiós tant per als col·leccionistes com per als artistes, incitant els primers a depurar el contingut de llurs carpetes i a primmirar-se en l’encàrrec de noves realitzacions d’ex-libris, que cal desitjar que siguin gravats o dibuixos originals autèntics, no grolleres imitacions que no enganyen sinó a qui les realitza. Quant als artistes, cal que es convencin que crear un ex-libris pressuposa quelcom més que fer un dibuix graciós o un gravadet amb bon ofici. L’artista, lluny de sentir-se enxiquit, ha de veure i comprendre que en realitzar ex-libris crea una obra tan meravellosa com qualsevol  altra de gran importància. L’ex-libris no és simplement una marca de possessió, és un símbol de la personalitat, dels gustos i afectes de l’usuari per a qui s’ha realitzat expressament. L’artista ha de saber situar-se i elevar-se davant aquesta obra psicológica, ha de posar la seva ànima i munyir el seu cervell per tal de trobar la manera, la bona i millor manera, de donat a conèixer, amb elegància, la confirmació material i espiritual del titular, i això sense confusió ni amuntegament.

És per aquest riquíssim contingut d’enginy que l’ex-libris té interès, i quan s’hi ajunten les qualitats de perfecció tècnica i de personalitat de l’artista creador es converteix en una petita però gran meravella, que veritablement és digna d’ésser admirada, catalogada i curosament guardada.

Benvingut sigui aquest llibre de Josep de Riquer, pel bé de l’ex-librisme i del gravat, coses ambdues que tan bons creadors han tingut sempre a Catalunya.

Pròleg d’Antoni Ollé i Pinell, President del “Foment de les Arts Decoratives”, en el llibre Els ex-libris i l’ex-librisme. Assaig històric raonat,  de Josep de Riquer i Palau, Ed. Millá, Barcelona, 1952. Volum primer. Col·lecció “L’ocell de paper”:III.

XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ

“ Abunda más la clase de bibliófilos que, aparte de buscar el libro bien editado, tienen preferencia por determinada temàtica. Algunas de las materias que consideramos más frecuentes, en las predilecciones de los bibliófilos, son: de caràcter regional, Quijote, Biblia, Libro romántico, Teatro, Bibliografía, Libro miniatura, Cocina, por sus grabados, de Viajes, Incunables; determinado autor – Cervantes, Baroja, Azorín, Lope de Vega…-, por tratarse de tiradas especiales – limitadas, o en papel especial, facsímiles, clases de papel, formato -, Derecho, Medicina, Relojes, Genealogía y Heráldica, Paremiología…

Capítulo aparte merece la preferencia de ciertos bibliófilos por las encuadernaciones en cuero, en las que además intervienen distintas materias y diferentes estilos: tafilete, pergamino, nácar, marfil, oro, plata, piedras preciosas…, aparte de otras exigencias en dorados, tejuelos, planos, hierros, etc. Pueden consultarse, a estos efectos, entre otras obras, Ensayo para un Catálogo de Encuadernadores, por Luis Baldón, en ‘El Bibliófilo’, números 7 y 8, 1946; Encuadernación, por Juan Ainaud, Madrid, 1962; Exposición de Encuadernaciones Españolas, siglos XIII-XIX, catálogo, por Francisco Hueso, 1934.

Juegan su importancia asimismo las capitulares, las viñetas, los colofones, las orlas, los grabados…, todo cuanto, mediante ilustraciones, ornamente al libro, para darle riqueza artística.

No menos de tener en cuenta son las demandas de quienes, en su estimación del libro, desean que esté impreso con márgenes y tipos adecuados – limpios, netos – que armonicen la página en su distribución, o que estén acordes asimismo con la época y el contenido.

En verdad, el libro bello requiere un editor amante del libro, capaz y entendido para fusionar las diversas facetas que precisa la polarización de muchos y muy diversos aspectos: humanos, técnicos, materiales, económicos…

Para defender sus intereses, no escasearon las Asociaciones de Bibliófilos, generalmente de alcance regional. Algunas de tales Sociedades en España han sido o son: Asociación Española de Bibliófilos, Sociedad de Bibliófilos Españoles; Bibliófilos Mallorquines; Bibliófilos de Canarias; Sociedad de Bibliófilos Andaluces; Acción Bibliográfica Valenciana; Agrupación de Bibliófilos de Tarragona; ‘La Arcadia’; Asociación de Libreros y Amigos del Libro; Agrupación de Bibliófilos de Lérida; Bibliófilos Madrileños – de corta duración – ; Bibliófilos de Barcelona; Cien Bibliófilos de Barcelona; Societat Catalana de Bibliòfils; y, sin duda, la última constituida en España es la asociación de Bibliófilos Asturianos (1972) que en su corta vida ya ha reimpreso once volúmenes con obras que eran raras de hallar a la venta.

Se dice que no todos cuantos pertenecen a las Sociedadesde Bibliófilos lo son realmente. Esta aseveración es cierta. Los hay que constan en las relaciones por su dinero, por figurar, por aparentar. Son los que parcialmente hacen cierta la frase de que ‘ en todas las sociedades de bibliófilos, de cada cinco socios hay cuatro que no tienen libros’.

Article: “Notas sobre bibliofilia” de Luciano Castañón, a la revista Cuadernos de Bibliofilia, núm. 8, d’abril de 1981, p.46-47.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofilia 735

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophilia - Bibliophilie, Llibreters de vell, Oficis del llibre, Old books on 20 Octubre, 2022|

“El 1903 és ( Ramon Miquel y Planas) un dels 32 membres de la Societat Catalana de Bibliòfils, presidida per Pau Font de Rubinat, primera associació que s’interessa pel llibre com a obra d’art segons ho indica el seu estatut: “L’Objecte d’aquesta Societat és la publicació o reproducció d’obres catalans inèdites o rares que tinguin interès a Catalunya i als demés reialmes i Territoris de llengua catalana “. La Societat va funcionar fins el 1912  i va publicar vuit obres usant en la impressió amb els tipus gòtics creats per Eudald Canibell: Llibre de Santa Maria, de Ramon Llull, Oliva de Vilanova, 1905; Història de Jacob Xalabín, Oliva de

Vilanova, 1906; Cançoner dels Comtes d’Urgell, Oliva de Vilanova, 1906; Estudi Histórich i Literari Escrit per en Gabriel Llabrés sobre el Cançoner dels Comtes d’Urgell, Oliva de Vilanova, 1907; Llibre dels Set Savis de Roma, Barcelona, ​​L’Avenç, 1907: Elogi de la Follia, de Desideri Erasme, Barcelona, ​​Manuel Henrich i Cia, 1910; La visió delectable de Alfonso de la Torre, Bachiller, Barcelona, ​​Manuel Henrich i Cia, 1905; Cançoner Sagrat de Vides de Sants, Barcelona, ​​L’Avenç, 1912. ” És tracta d’una sèrie de vuit obres que formen part del grup més selecte de llibres neomedievals impresos a Catalunya “. A més d’aquesta sèrie, l’Associació també va patrocinar durant aquests anys una reproducció facsímil d’Art de Ben morir ab el breu confessionari tomata de llatí en romanç per Instrucció de les persones no sabants el llatí, Fidel Giró, 1905, i una versió de La Fiameta , de Boccaccio, L’acadèmica, 1908.

De l’13 al 18 d’octubre de 1906 Ramon Miquel i Planas participa en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, de nou al costat de Eudald Canibell, director de la Biblioteca Pública Arús i president de la Comissió de l’Exposició Bibliogràfica en la qual es presentaran unes quantes joies de la bibliofília catalana.

En 1912-1913, quan el govern espanyol es desinteressa del projecte d’Exposició Internacional d’Arts Gràfiques i de la Indústria del Llibre prevista a Leipzig per a l’any 1914, l’Institut Català de les Arts del Llibre decideix organitzar la representació nacional i Ramon Miquel y Planas és el secretari del Comitè organitzador.

Aquestes successives responsabilitats indiquen que en un moment estel·lar de la producció editorial a Barcelona, ​​quan un grup d’editors emprenedors (Montaner i Simón, Espasa, Salvat, Gili Roig, Gallach) han transformat la capital catalana en el centre editorial per als llibres en castellà , Miquel y Planas no es desinteressa d’aquesta producció que funciona a escala industrial. Participa de manera activa en les associacions professionals que acompanyen aquest moviment reivindicant l’aportació de la bibliofília que permet mantenir el vincle amb les brillants realitzacions del passat i proposar per al present uns criteris de qualitat comparables amb el que es practica a les nacions europees que hagin designat el llibre com un criteri de progrés.

A la fi de la seva vida, en una conferència inèdita pronunciada al Curset de Llibreria organitzat el 1944 per la delegació a Barcelona de l’Institut Nacional del Llibre Espanyol (INLE), Ramon Miquel y Planas conclou amb aquestes paraules: “la bibliofília és molt més seriosa del que ordinàriament es creu: significa el procediment de donar elevació al nostre esperit per mitjà de l’estudi i la reflexió”. La reiteració de semblant convicció quan Espanya es troba exhausta després de tres anys d’una guerra civil cruenta i destructora, mentre Europa està encara en flames, no només pot semblar admirable sinó que ofereix sens dubte el motiu essencial de la participació activa de Ramon Miquel y Planas , aquest mateix any, en la fundació de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona.

“De l’afició pel llibre a la defensa i promoció de la bibliofília“, Philippe Castellano. Al llibre Lletres il·lustrades. Associació de Bibliòfils de Barcelona. 75 anys d’edicions, Albert Corbeto (editor), Ed ALOMA & ABB, Andorra la Vella, 2019.

XQ    XQ    XQ    XQ    XQ    XQ    XQ

“ Cabe estar en desacuerdo con los diccionarios en cuanto a la definición que dan del bibliófilo: ’ Es el aficionado a las ediciones originales, más correctas o más raras, de los libros’. Creemos que de no haber fallecido tan prontamente Antonio Rodríguez-Moñino – desde su nombramiento como académico de la Real de la Lengua -, tal definición habría sido modificada.

Es obvio que resulta deficiente, pues el campo de los bibliófilos es más extenso que el constrictivo expuesto en la mencionada definición. Sí, es cierto que estos pueden buscar ediciones originales, correctas y raras, pero su afición o dedicación desborda tales limitaciones, como en el caso, más frecuente, de la especialización en determinadas materias o temas.

Resulta arduo definir con exactitud lo que debe entenderse por bibliófilo, dada su concomitancia o posible confusión respecto – por analogía – con quien colecciona libros para satisfacer cierto interés profesional ( científicos, historiadores, literatos), o bien por caprichosa afición. Son, además, complejos de discriminar los conceptos de bibliófilo y de bibliómano – dicen de éste que su única ambición es acumular obras, importándole más el número de ellas que la calidad-. Pero todo bibliófilo asume cierto matiz de bibliómano, siendo difícil encontrar un bibliófilo ortodoxamente puro. Éste tendría como meta lograr un libro que desea vivamente para, primero leerlo, y luego, en determinadas ocasiones, admirarlo, manteniendo permanente y latentemente una sensación de saturada dicha al saber que está en su poder tal libro – de contenido interesante, de encuadernación a su gusto, de rareza incuestionable-. El bibliófilo es, pues, más culto que el bibliómano, ya

que para serlo, deben coincidir en él los factores de amar al libro como promotor de lectura y al mismo tiempo como ente.

Citaremos dos juicios negativos dedicados al bibliófilo. Según La Bruyère: ’Es un individuo que no lee’. Y según Henri Beraldi, en su Bibliothéque d’un Bibliophile: ‘ Todo París, en semejante materia [en bibliofilia] son veinticinco personas’.

Según Javier Lasso de la Vega, en Bibliofilia y Comercio de Libro Antiguo (1947): ‘ La voz bibliofilia fue empleada por primera vez por Salden ( Cristianus Liberius Germanus, pseud.) en un primoroso librito titulado Bibliophilia sive de Scribendis legendis et aestimandis exercitato paraenotica, impreso en Utrech en 1861. En dicho libro afirma que ‘ el verdadero bibliófilo no busca en el libro sino un medio más directo y más rápido – no solo para él, sino también para los demás – de perfeccionamiento moral e intelectual’.

En opinión de Francisco Vindel, ‘ para el bibliófilo, dentro de sus aficiones, lo más importante es el estado de conservación del libro, esto es, que se halle completo, con buenos márgenes, que no esté sucio y que las hojas del mismo no tengan picaduras de polillas o se encuentren rotas; después de esto es muy importante la edición, que puede ser estimada por su rareza, corrección o desde el punto de vista tipográfico e ilustraciones que pueda tener; por el comentarista, y, por último, por la encuadernación del mismo, que en tantos casos es más valiosa que el libro que contiene’.

Article: “Notas sobre bibliofilia” de Luciano Castañón, a la revista Cuadernos de Bibliofilia, núm. 8, d’abril de 1981, p.43-44.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »