Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Oficis del llibre’ Category

Frases sobre Bibliofília 783

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Enquadernacions, Fires i Mercats, Llibreries, Llibreters de vell, Oficis del llibre, Old books on 08/09/2023|

“Es  un ritual que m’omple de contradiccions; cada any, per la fira del llibre vell, em faig la reflexió que ja tinc tot el que puc llegir, que només em puc permetre d’anar triant molt escrupolosament entre la infinitat de materials nous que van sortint, em vull infondre la consciència que amuntegar el passat, en matèria llibresca, ja no em té cap sentit perquè no donaria l’ abast. Em prometo, doncs, de donar només un compliment romàntic a la fira, una volta de protocol i prou, sense desprendre-hi ni cinc.

 Reforço encara aquesta valoració pragmàtica amb una crítica formal: la funció de la fira s’extingeix ella mateixa, perquè any rere any va posant a mans d’un nombre d’interessats cada vegada més extens una selecció de volums finita i ja sense possibilitats biològiques de multiplicar-se; per tant, la troballa ha esdevingut pràcticament impossible.

 Tant se val, cap d’aquests, i molts d’altres, arguments no em parapeten prou contra la temptació del llibre venturer. I és que el llibre vell té un magnetisme legítimament humà i deu ser impossible escapar-se de la seva seducció. Sé de casos que ha estat el llibre qui ha anat a l’encalç del bibliòfil, quan el bibliòfil no podia ni sospitar la seva proximitat: un catalanòfil amic meu praguès, que professa un a idolatria apassionada per la lletra, va anar a trobar per atzar un diccionari Pal·las català en una llibreria de vell de l’Havana . Gràcies a aquest instrument, va poder traduir, pocs anys després, «La plaça del Diamant » al txec.

 Enguany jo he complert el precepte de visita des del primer dia i ja hi he deixat una bona part de les meves costelles pecuniàries, però no crec pas que això m’escarmenti; hi tornaré segurament cada dia, i si jo em poso ferreny a no voler descobrir cap llibre, ja hi haurà algun llibre que em descobrirà a mi i no em deixarà marxar de buit.

La fira de Barcelona ofereix un panorama absolutament divers, com un jardí de planters, en el qual podeu trobar la gardènia insinuant i altiva, l’orquídia noble, delicada i caríssima, la rosa negra inexistent, el cactus polinesi i el clavell roig sense cap perfum, el pètal dissecat, la flor de ruda (pudent i antireumàtica), la bleda i el card de rostoll. Entre pilots enormes de paper que trobaria destí més noble en ser mastegat i convertit en caps de gegant de festa major o en decorats nous per al Liceu, hi localitzareu restes d’edició de llibres que encara tenen una vigència apreciable i a bon preu, exemplars d’edicions exhaurides recents, que el miracle us fa avinents perquè sap que els heu de menester (el cor us batega llavors amb una pressa furtiva), volums decandits amb olors de vi ranci, que contenen obres fonamentals de la literatura universal traduïdes al català per Carles Riba abans de la guerra. Finalment hi descobrireu allò que heu somiat potser sense saber-ho: un tom robust, relligat amb pell encerada de color de xicranda; passareu el dit suaument pel seu llom, com si li féssiu una carícia amatòria ; l’obrireu amb actitud de voler-lo bressar i hi llegireu una data llunyana i un títol gairebé impossible, que desitjàveu feia anys com una dama casada : és el vostre tresor; demaneu-ne el preu amb discreció, no aixequeu la llebre.

Article:” Un tresor a la fira del llibre” per Doctor Scòpius, en el diari Avui del 15 de setembre de l’any 1981. XXX Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern.

XQ    XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ

“ A la letra de forma de los incunables, sigue la letra de summa con que la inquietud renacentista corrige los desbordamientos plásticos del tipo gótico. Regístrase, entonces, una sobriedad elegante, una tendencia a la sencillez de rasgos, un despojo de vírgulass, finales y retorcimientos. La letra de summa – llamada así porque con ella se compuso la Summa Theologica, de Santo Tomás de Aquino – prepara, con sus balbuceos de tipo inangular y su aspiración a la redondez, el advenimiento de la letra romana, que había de ser, desde las postrimerías del siglo XV, la feliz inspiradora de los punzones de tantos ilustres grabadores.

La letra romana de Jenson hace prosélitos. Prospera hasta en la misma Alemania, a despecho de los caracteres góticos poderosamente incrustados en la idiosincrasia de aquella nación. Su dibujo y, sobre todo, su caràcter, son inolvidables. Hay en ella una gracia enérgica y a la vez tranquila en su diseño. Negra, bien sustentada y a veces con inesperados rasgos que rebasan el talud o límite del encaje o quijada, nos da la impresión inequívoca de algo sustancial, seguro y permanente. Sus mayores o mayússculas – lo que ahora llamamos versales – son de una tan aventajada elegancia que aún persiste, con toda su nobleza ornamental, en las inscripciones lapidarias. Por lo demás, todo el Renacimiento está cuajado del auxilio decorativo de esta letra magistral.

Muestra de texto del Quintilianus de Jenson, Venecia 1471. Cortesía de la Biblioteca Civica Verona.

El amor al libro es ya, desde 1500, una pasión. Se le rodea de esmeros, se le introducen novedades de ornamentación, se le ciñe de cautelas para no envilecerlo, se le proyectan en fin, nuevos diseños de tipo. A la estela de belleza contemplativa que deja la letra jenson, viene a sumarse el advenimiento de los preclaros caracteres aldinos; que Aldo Manucio lanza, con éxito clamoroso en su Virgilio. Esta revelación es como el espaldarazo para la letra cursiva, que se titula, durante mucho tiempo, cancilleresca o veneciana. Pronto se extiende el uso del soberbio tipo y los editores forman con él los más preciados libros. Un Horacio, un Juvenal, un Petrarca, un Marcial, aparecen vestidos con el leve y delicado ropaje de la plàstica aldina.

Pero no era sólo el exquisito corte del tipo ni su graciosa originalidad lo que ennoblecía el valor del libro como obra de arte. Eran también – considerados de fuera hacia dentro – , su formato, su encuadernación, sus guardas, la disposición armoniosa de sus páginas, su papel hecho a mano o a la forma, la interlínea oportuna y las sangrías – ¡ tan elegantes !- de los principios de capítulo.

Sigue cultivándose, con amor, el señorío del libro. Y aparece Tory con sus extraordinarios punzones. Sus tipos son modelos de maestría, de segura belleza, de original audacia. Llenan una época e influyen en la aparición de la letra que había de ser memorable en los anales tipográficos: la de Garamond. los tipos garamond ( ya minusculizados por la celebridad) se adoptan, con leves variantes, por los hermanos Elzevir. Y los elzevires se enriquecen con la esbelta gracia del diseño francés. La letra garamond, en sus derivados románico e itàlica, es todavía, en estos tiempos, uno de los mejores exponentes de la tipografía refinada.

Alphabeth de Pierre Moreau

Vienen después a variar la riqueza del libro los tipos de Granjon, los llamados Bastarda moderna de 1640, de Moreau, la Romana del Rey, de Granjean; la romana de Luce, larga y condensada; la preciosa romana de Fournier, en sus variedades holandesa y poética y la admirable de Baskerville, que asume, aun comparada con los más perfectos modelos, una encumbradísima elegancia. Viene también el nítido diseño de la cursiva de Bodoni, que origina páginas de suprema distinción, Al fin se presentan los grandes maestros Didot y Marcelino Legrand, con sus románicas delicadísimas. Los libros, entonces, aparecen abundantemente nutridos de esos caracteres y aun hoy, las conocidas ediciones de Lemerre y de “ElMercurio de Francia” son exponentes tipográficos que oscilan entre los modelos introducidos por los nombrados Luce y Didot.

Después de estos célebres punzonistas, la edad moderna crea numerosos elementos para el arte de imprimir, algunos admirables. Con todo, hay que confesar el decidido mal gusto que se apodera de ciertos períodos ochocentistas, en las que la jactancia del fin de siglo comete en tantos órdenes – y en el de la tipografía, por descontado – los abusos más soeces, ya no sólo contra una depurada belleza, sino contra la más prudente discreción”,

Extret del pròleg escrit per Enrique Fernández Ledesma del  llibre Historia crítica de la tipografía en la ciudad de México. Impresos del siglo XIX. Ediciones del Palacio de Bellas Artes, México, 1934-1935. Llegit a  “El Mundo de los Libros”, selecció, pròleg i notes de Domingo Buonocore, Librería y Editorial Castellví, Santa Fe ( Argentina), 1955.

Read Full Post »

72a Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern ( i Nou), Barcelona, setembre 2023

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Llibres d'artista, Llibreters de vell, Oficis del llibre, Old books on 04/09/2023|

Amb moltes ganes de que arribi el dia 8.

Aquest any, 2023, 32 llibreries, més que els anys 2020, 2021 i 2022, però molt lluny del nombre de llibreries des de 1980 fins a 1990, que van arribar  a ser entre 50 i 61 llibreries, per no dir res de l’any 1977 en què hi havia 80 llibreries.

El pregó d’enguany el farà el poeta, assagista, biògraf i crític d’art, José Corredor-Matheos (1929) i el cartell és de Sixe Paredes (Barcelona, 1975).

No hi ha manera de que els llibreters s’animin una mica. Molts llibreters (quasi tots) s’han passat a vendre per internet ( Todocoleccion, Iberlibro, Uniliber, etc.). A Catalunya hi ha més de 500 “llibreries de vell”, la major part venen per internet. I dic més de 500 perquè en el Mapa de Llibreries de Vell de Catalunya i Andorra n’hi ha 469 ( algunes tancades), i moltes no hi són perquè estan a internet i quasi no posen dades, ni d’on són ni telèfon, moltes d’aquestes només posen un correu i no tenen espai físic per vendre llibres. També és possible que algunes me les hagi deixat:

Mapa de Llibreries de Vell a Catalunya i Andorra

Si esteu interessats en conèixer els mapes de la resta d’España i de la Catalunya del Nord estan en aquest vlok.

En aquesta 72a Fira trobarem a faltar llibreters que han estat molts anys animant la Fira, com Costa, Millà, Rodès.
          Malgrat totes aquestes coses crec que les fires del llibre de vell no s’acabaran mai, són llocs on es gaudeix molt dels llibres, on es passen bones estones i hores com si res, sempre que hi he anat, no tant com jo voldria, mirar, tocar, remenar (amb cura en algunes parades), olorar, llegir, xerrar s’ha m’ha fet molt curt, encara que hi hagi estat matí i tarda un parell de dies, o tres.

En aquesta edició l’exposició serà : “Jazz i l’avantguarda artística de postguerra. Els quatre Salons del Jazz de Dau al Set i del Club 49 del Hot Club de Barcelona, 1951-1957, comissariada per Aitor Quiney i que promet ser molt interessant. El Gremi de Llibreters ha volgut acompanyar l’exposició amb un llibre amb l’estudi central del comissari, on explora la relació de l’avantguarda catalana i el jazz, aportant dades inèdites i obres originals.

També hi haurà una exposició:  Vita Libris, que busca el mecenatge de tothom per a recuperar llibres importants de la literatura catalana.

I quan acabi aquesta Fira, el dia 25, els que vulguin poden anar a la 33 Feria de Otoño del Libro Viejo y Antiguo de Madrid 2023, organitzada per Libris: Asociación de libreros de Viejo, com cada any, excepte els anys 2021 i 2022 per la pandèmia, des del dia 28 de setembre fins al 15 d’octubre, amb (trenta i escaig)  llibreries de tota España.

A Madrid, a la primavera ja en van fer una, com cada any menys el 2021 i el 2022 per la pandèmia, va ser la 45a Feria del Libro Antiguo y de Ocasión de Madrid, organitzada per l’Asociación de Libreros de Lance de Madrid , amb la participació de 37 llibreries.

De Fires del Llibre vell en fan a tota España, la de València és una altra de les importants pel número de llibreters, aquest any han fet la 46a Fira del Llibre Antic i d’Ocasió amb 28 llibreries.

Una altra Fira molt interessant és ARTSLIBRIS (Fira Internacional de les Publicacions d’Artista), en la que es va fer a Barcelona aquest any, el juny, hi havia uns 100 expositors de tota España i de llocs com: Ciutat de Mèxic, Wiesbaden, Berlin, Buenos Aires, Lisboa, Santiago de Chile, Milà i Torino.

Per saber més sobre Fires del Llibre ( nous i vells) a Catalunya l’any  2023, podeu mirar el llistat editat per l’Institut Català de les Empreses Culturals; , i si viatgeu per España i esteu interessats en llibres nous i vells podeu mirar els mapes de Ferias del Libro de España.

Ah! I també podeu anar a la 40a edició de la Setmana del Llibre en Català,  entre els dies 8 a 18 de setembre, al Moll de la Fusta , on podreu triar i remenar tota mena de llibres, perquè entre els expositors trobareu els de 193 segells editorials, 24 llibreries, 1 distribuïdor, 10 universitats i 14 institucions d’arreu dels Països Catalans.

Setmana de la qual en fan més rebombori, més anuncis i més propaganda, com des de l’Ajuntament, per exemple, des d’uns quants dies abans, però no és el mateix ni de lluny que la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern ( i Nou).

 Us desitjo a tots una bona Fira.

(Si voleu més informació mireu la pàgina del Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya, organitzadors de la Fira)

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 782

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Fires i Mercats, Llibreries, Llibres, Llibreters de vell, Oficis del llibre, Old books on 31/08/2023|

“Fa algunes setmanes vaig fer al·lusió a la Fira del Llibre d’Ocasió, tot confiant, dedican-li més espai quan arribés l’hora, i l’hora és arribada. La Fira del Llibre d’Ocasió ha tornat a obrir les seves parades i ja som a la trentena edició. Encara la recordó davant la Universitat, quan hom podía firar-s’hi las Obres poètiques, de J.V. Foix o l’edició il.lustrada del Bestiari carnerià per cent cinquanta pessetes – i potser encara exagero -. No es tracta, però, de glossar el valor comercial de la Fira, sens dubte considerable i sucós per als venedors, fet pel qual els afeccionats al llibre usat ens apressem a congratular-nos. No, no és pas això, tot i que suposo que aquesta empenteta económica, després dels mesos desvagats i buits de l’estiu, ha de servir per a revifar el negoci i enfrontar-se a la tardor i a l’hivern amb nous ànims. El que jo volia fer, en aquestes ratlles, és més aviat comentar l’emoció que experimenta aquesta espècie innòcua dels afeccionats als llibres vells – els llibretaires – cada cop que la Fira obre les seves parades.

  Fixeu-vos-hi bé; si coneixeu algún amant dels llibres de debò, un d’aquests que gairebé tracten amb menyspreu els lectors de les novetats recents i que només entren a les llibreries a les hores més desavinents del dia, quan ja vespreja i la llum s’ha fet gairebé tèrbola i misteriosa, fonedisa, i l’home sembla disposat a ignorar tots els taulells més cridaners i seductors per anar a entaforar-se en un racó allunyat on regirar l’última prestatgeria polsosa i oblidada, si en coneixeu algún – i el fet de continuar llegint aquestes línies gairebé constitueix una prova pericial que algún cop hi heu tingut tractes – comprendreu de seguida que una fira com aquesta del Llibre d’Ocasió, en ple Passeig de Gràcia, ve a ser una mena d’exhibicionisme públic de les seves cabòries més ocultes, dels seus desigs més amagats, dels seus vicis més secrets. No us esvereu pas ¡  M’explicaré.

  És notori que el lector i l’amant dels llibres no sempre coincideixen. Als aeroports i estacions americans hom compra un llibre – de butxaca, evidenment – com qui compra un entrepà: en llegiu uns fulls, salteu unes pàgines, enceteu un capítol i, després d’unes horetes de trajecte distret i anodí, havent gairebé oblidat que viatjàveu a no sé quants peus sobre les muntanyes encalçats per la tempesta més aterridora de l’hivern, us podeu desprendre sense cap esforç d’aquell volumet doblegat i masegat i abandonar-lo amb absoluta displicencia al seient. Amb un xic de sort el pròxim viatger que ocupi el lloc será un bon afeccionat als llibres i s’apressarà a recollir, amorosit, el que heu deixat, l’alliserà les pàgines més rebregades, i se l’entafonarà a l’infern de l’americana. Heus aquí la diferencia entre el mer lector i el veritable afeccionat als llibres. És evident que molts cops l’afeccionat és també un lector de pro, sovint aciençat, savi i erudit, però la diferencia fonamental rau no pas en els coneixements i sabers adquirits amb la lectura, sinó en la passió per l’objecte, en el culte vehement, febrós, i alguna vegada malaltís – recordeu el llibreter assassí – , pel llibre.

  Si voleu saber com és i de quin peu calça aquesta curiosa espècie dels llibretaires aneu a fer, si us plau, un tomb per la Fira del Llibre Vell; els descobririeu de seguida. Els llibreferits a qui em refereixo rares vegades són homes decidits, d’aquells que s’acosten a la parada, demanen un títol, se’l fan embolicar, el paguen i escampen la boira. Ah, no ¡ De cap de les maneres ¡ L’amant dels llibres és cómplice del llibreter i actua una mica a la manera del pescador de canya; si li vaga canvia d’esquer, recull el fil, comprova l’ham i la plomada, llançà dues o tres vegades, es carrega de paciencia, encén el cigarret i, tot plegat, per res. I és que, per a l’afeccionat als llibres, com per al pescador de bo de veres, allò que compta no són pas els exemplars adquirits o la peixada que tindrà a taula, el que compta és l’estona pasada furgant ací i allà, comparant preus, comprovant que aquell llibre que li plau i encara no té se li ofereix, insolent i procaç, gairebé com un miratge obscè.

  Passegeu-vos una estoneta per la Fira del Llibre d’Ocasió i no us costarà gaire d’advertir que aquesta mena de comprador sol emprar sempre les mateixes tàctiques per a prendre contacte amb l’enemic. La més habitual és la de la distracció del llibreter: el nostre llibreferit remena i fulleja una pila de llibres que no vol, mentre dirigeix constants mirades furtives al volum del seu interés; així creu que quan arriba el torn de preguntar el preu de l’objecte de la seva cobdícia, el llibreter s’haurà instal.lat en un estat d’ànim entre avorrit i desconcertat i no el collarà tot el que podría. És una táctica bona si es duu a terme amb la perfecció i la serenitat d’un clàssic de l’ofici, però, si la voleu emprar a la babalà, tot se us n’anirà en orris; les mirades vers el llibre que voleu han de ser casuals, distretes, però han de servir per a cerciorar-vos que es tracta de l’edició que voleu, d’aquell rar exemplar que manca en la vostra col.lecció, del volum tercer d’aquella novel·la que mai no heu pogut saber com acaba, etc. I – molt important ¡ – si afectueu aquesta maniobra no podeu regatejar perquè aixecarieu la llebre, o pagueu trinco-trinco o ho deixeu estar i que no se’n parli més.

Una segona táctica del bon afeccionat als llibres de vell, que veureu practicar en la nostra Fira, és la del vol rasant; sol ser una de les més perilloses i requereix nervis d’hacer. En aquest cas l’acostament al llibre que voleu comprar no és especial sinó temporal. Cal fe, perseverança, un punt dolç de masoquisme i una bona dosi de fair-play. Agafeu el llibre de les vostres delícies, comproveu-ne les característiques exquisides, la data de la primera edició, la dedicatòria autógrafa de l’autor a l’interior, el relligat impecable i després … torneu-lo a dipositar a la pila. Si, feu com dic, torneu-lo a deixar, i espereu a l’endemà. A la segona pasada potser caldrà desenterrar-lo d’entre una pila de novel.les poca-soltes i tractats jesuítics i arcaritzans; no importa. Repetiu altre cop l’operació. Si al tercer o quart dia el llibre encara hi és – i heu d’anar amb molt de compte de no dir res als vostres col.legues llibretaires o veureu com es fan escàpols i tornen al cap de cinc minuts amb un somriure que els arriba d’orella a orella -, si al tercer o quart dia del llibre que voleu encara hi és, podeu comprar-lo. El llibre us estaba destinat i, a més, tindreu la garantía d’haver sabut trovar, amb paciencia i sofriment exemplars, una exquisitesa que la majoria dels mortals ignora. Aquesta táctica, a la nostra Fira del Passeig de Gràcia, l’he vista practicar amb dues variants ben catalanes: la del seny i la de la rauxa. La varietat assenyada fa que el comprador deixi en primer terme, confiant, potser que, de tan evident i atractiu, passarà desapercebut. Ja podeu imaginar que la segona variant comporta molts més perills, però que també té l’al.licient i la crémor inenarrable de qui juga amb foc.

  Una tercera tàctica força emprada pels afeccionats al llibre vell és la que, per manca de millor denominació, jo anomanaria del ‘Kamikaze japonès’. És una tàctica dinàmica i agressiva, molt dels nostres dies, i només aconsellable per a llibretaires experimentats. En aquests casos veureu com el comprador es llança en picat sobre l’exemplar desitjat, tot ignorant olímpicament l’embalum descomunal de paper que li pot caure al damunt, paga amb una celeritat quasi invisible i, amb una rielleta de set-ciències, en un tres i no res ja és fora amb el seu botí. És una manera com qualsevol altra de jugar-se la vida – pel preu pagat, o adquirint un exemplar defectuós, o un llibre que ja tenim repetit tres vegades…

  Resumint. Si voleu saber de què va l’atractiu veritable, pecaminós, de la Fira del Llibre d’Ocasió, i us vaga de passejar-hi una estoneta, dediqueu el cinquanta per cent de la vostra atenció a observar aquests tastaolletes empedreits que són els llibretaires d’atenció , l’altre cinquanta per cent d’atenció l’heu de dedicar – ni cal dir-ho – als mateixos llibres; ja veureu com mai no marxeu de buit.

  Ah ¡, m’oblidava, i si encara us cal un altre senyal d’identificació d’aquests intoxicats mortals per la febre del llibre vell, recordeu que els llibretaires de debò sempre van proveïts d’una llibreteta que consulten d’amagat i on apunten, amb lletra minúscula, els exemplars que els manquen per a completar la Biblioteca ideal, la Sèrie dels llibres inexistents o, i això ja és el súmmum, la Col.lecció de Coleccions. Jo sempre duc la meva a la butxaca.

Francesc Parcerisas: “ La Fira del Llibre Vell”. La Vanguardia, 24 setembre 1981, pp.19.

XQ    XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ

“ Ahora nosotros, frente a esta Feria del Libro, del libro en masa, del libro indiscriminado, podemos pensar que, en efecto, las palabras del maestro Farinelli tenían su significación: que podían servir para invitarnos a frecuentar el contacto y la amistad del libro. Porque, ¿ cabe pensar que haya hombre en nuestra época que no se sienta atraído por esos silenciosos amigos nuestros? El libro ha venido a ser cada vez más un insstrumento de trabajo y de guía para el hombre. Su lectura consuela y alimenta, solaza y nos invita a meditar, nos da fuerzas sobre nosotros mismo y prestigio ante los demás. ¿ Cómo puede explicarse que no sintamos el mandato del libro, que no tratemos de fortalecer nuestros poderes naturales con los poderes espirituales que él nos transsmite?

Vivimos, y lo repetimos continuamente, inmersos en un mundo de realidades demasiado descarnadas. Pero hablamos con los hombres y casi siempre nos dan la misma impresión: debíamos vivir mejor, en un mundo mejor. Debíamos purificarnos con ideas de deber, de pureza, de superación. Y el libro es un aliado insuperable del hombre, porque le abre ventanas, le alumbra caminos, lo lleva a la ascensión de su propio ser.

En tiempos remotos, el libro era privilegio de unos pocos. En nuestros días, está al alcance de todos, se nos adelanta invitándonos a adquirirlo por unos pocos dineros. Podemos llevarlo, leerlo, meditarlo, y buscarle poco a poco la compañía de otros libros, hasta crear esa pequeña biblioteca que todo hombre debe formar por sí mismo, inspirándose de una lectora en otra. Pero es evidente que tenemós aún desgano del libro. En nuestras casas apenas encuentra sitio la pequeña biblioteca que denuncia el gusto por la lectura. Y a esto hay que ponerle remedio, porque una casa sin libros, es un puro vacío en que se condensa la soledad. Yo sé bien que muchos se paran frente a los escaparates de las tienda, o toman en sus manos el libro que más le llama la atencin, y aún sienten el impulso de adquirirlo. lo harían. Pero no saben a ciencia cierta si el libro que desearían leer, el libro que llenaría cierto vacío de saber que sienten dentro. Eso también hace falta: orientación. Pero nosotros podemos ir orientándonos poco a poco, los periódicos y revistas nos ayudaran. Los amigos, los conferenciantes, los catálogos. Y también las bibliotecas públicas nos ayudarán mucho en esos primeros pasos. los libros están catalogados por autores y por materias. lo que queremos leer está a nuestro alcance. Y día a día, veremos cómo estamos más seguros de nuestras predilecciones.

Tenemos, en fin, una ddeuda con el libro. Hay que rendirle homenaje, hay que hacerlo propicio a nuestro ser, hay que ponerlo cerca de nosotros, a la mano, para las horas en que ninguna otra compañía puede sernos más amada”.

Article: “ El Mundo de los Libros”, de Félix Lizaso, en el Boletín de la Asociación Cubana de Bibliotecarios, vol.2, núm. 3, setembre de 1950, p. 75-76. Llegit a  “El Mundo de los Libros”, selecció, pròleg i notes de Domingo Buonocore, Librería y Editorial Castellví, Santa Fe ( Argentina), 1955.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 781

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Fires i Mercats, Llibreries, Llibreters de vell, Oficis del llibre, Old books on 24/08/2023|

““Com cada any s’està celebrant a Barcelona la «Fira del Llibre d’Ocasió, antic i modern» o, més popularment la «Fira del Llibre Vell». Una cinquantena de parades omplen el Passeig de Gràcia , des de la Plaça de Catalunya, fins a més amunt de la Gran Via de les Corts Catalanes.

 Pels remenaires de llibres, la Fira és com una mena de bogeria col·lectiva: es poden mirar els llibres, tocar-los, remenar-los, preguntar-ne el preu —i si convé regatejar— i endur-se’ls, pagant religiosament la quantitat estipulada, o deixar-los.

 Un llibre vell porta tot ell un bagatge d’experiència: quan és un llibre usat, arrossega tota una història que se’ns mig desvela a través d’una sèrie de senyals que li ha deixat la mà humana. A voltes serà un full de calendari que l’antic propietari del llibre havia posat per fer de punt; o bé un bitllet de metro o de tramvia. O potser la dedicatòria de l’encapçalament ens fornirà noms més concrets o bé els motius de l’obsequi: sant, aniversari, un Sant Jordi… També és interessant fixar-se en el preu original, que oscil·la —entre els 1920-1930— sobre els 0’80 ctms. i les 2 ptes.

 Dintre dels llibres vells hi he trobat tota mena de papers: postals, factures, programes de concerts i fins i tot notes personals; algun poemet esporàdic, una fulla d’afaitar, un tros de bandera catalana, estampetes religioses, d’altres «estampes» molt més profanes i fins i tot algun bitllet de banc d’aquells que editaven els ajuntaments en temps de la República. Targes perfumades, d’aquelles que anuncien etern perfum, que només feien olor de resclosit; targetes, algun Full Diocesà, cromos o algun article de diari retallat.

Bé. Tampoc no vull exagerar: en una majoria de llibres vells que compreu no hi trobareu res. Però us haig de dir que porto ja cap a 10 anys seguits que dedico un dia de l’any a remenar llibres vells. I n’he adquirits passat d’un miler, i, d’aquests, sí que us puc ben dir que passat un centenar de llibres duien algun d’aquests regals inesperats.

Allò que impressiona més, però, són els llibrets verges. Allò eren llibres de debò! s’imprimien 16 pàgines a dues cares —32—, i un cop doblegades en quaderns s’anaven cosint l’un al costat de l’altre. I l’acurada feina del lector, abans de posar-se a llegir, era d’anar obrint-les amb un talla-paper, una fulla d’afaitar, un ganivet o unes tisores. Quan em trobo amb un llibre d’aquests, que ha romàs cinquanta o seixanta anys com una capseta tancada, a la satisfacció de la compra realitzada s’hi afegeix el plaer d’haver adquirit un llibre vell, nou de trinca.

Article:” El llibre vell” de Joan Carreres i Péra, amb motiu de la XXX Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern de Barcelona, en el PuntDiari del 24 de setembre de 1981.

XQ    XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ

“ Ser bibliómana a finales del siglo XX es en cierto modo correr una aventura. Admitamos, primero, que el vicio o la debilidad libresca está pasada de moda. Por demás, bibliómano, de permanecer estrictos a la definición del diccionario, es el término que designa a las personas que sufren la pasión de tener muchos libros raros. Y yo no los tengo. Cuando menos no en el sentido riguroso al que la voz hace referencia: libros valiosos de bibliófilo, ejemplares únicos o extraños. Si a fuerza de insistir he conseguido algunos de esta categoría ha sido casualmente. Hoy no basta con andar con lupa por los libreros de viejo ( cada vez más exiguos en calidad y menos aventajados de decorado y contenido); se necesita tener dinero y ambición bibliófila.

Porque los libros resultan caros ( aunque esta opinión es discutible), porque la compra hhabitual y desmedida de éstos no es un placer popular como lo puedan ser el tabaco, la droga o la videomanía y, por otras razones que oprtunamente desvelaré, coleccionar libros, en el umbral del año 2000, comporta una serie de peripecias y lances extraños típicos de aventura intelectual y, en ocasiones, también física.”

“El ladrón de libros y otras bibliomanías”, Nuria Amat, Muchnik Editores, Barcelona, 1988, p. 15.

Read Full Post »

Bibliodiccionari CXIX

Posted in Bibliodiccionari, Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Oficis del llibre, Paraules on 19/08/2023|

BiblioApunts: És un butlletí que t’ofereix un resum mensual de l’activitat de la biblioteca del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya.

Bibliobazar: Bibliobazar Online Books és una aplicació que proporciona recursos gratuïts per als estudiants, inclosos llibres, una eina de resposta d’intel·ligència artificial, una biblioteca d’àudio i vídeo.

BiblioBica: La Biblioteca Popular Bica (BPB) és una associació civil autònoma que va néixer de la iniciativa solidària d’un grup de veïns de la ciutat de Santa Fe. (Argentina) Dirigida i sostinguda principalment pels seus socis, la BPB té com a objectiu oferir informació, educació, recreació i animació sociocultural a través d’una àmplia col·lecció bibliogràfica i multimèdia oberta a tothom.

Bibliobucear: paraula de la Regina Exlibris que em va escriure en un missatge per Twitter on diu: “No dejes nunca de bibliobucear por estos mares de letras”.

Bibliócate: Bibliotecas Especializadas del Cabildo de Tenerife.

Bibliocòmic: activitat de promoció lectora adreçada als alumnes de 3r a 6è curs, organitzada per la Biblioteca Joaquim Montoy d’Alcarràs.

BiblioCon: Trobada de Còmic, ‘Anime’ i Cultura ‘Geek’ a la Biblioteca Central Luis David Cruz Ocampo, a Concepción ( Chile).

Biblio-Delibes: categoria del vlok Denmeunpapelillo de Katrina Van Dassos, dedicat a ressenyes i comentaris sobre llibres de Miguel Delibes.

Bibliodrama (1): Peter i Susam Pitzele són els primers a utilitzar aquesta tècnica. P.Pitzele, (1998), ho defineix de manera senzilla com una dramatització d’una escena bíblica. “Una forma de role-playing on els rols es prenen de textos bíblics”.

BiblioMATÍAS: Butlletí informatiu del Sistema Bibliotecario de la Universidad Dr. José Matías Delgado, a Antiguo Cuscatlán, La Libertad, El Salvador.

Bibliotequita(2): Julián, caixista d’impremta a La verbena de la Paloma, diu: “También la gente del pueblo tiene su bibliotequita”.

Imatge d’Antoni Roca que es pot veure en el fullet: “ Frases Célebres adaptadas con un poco de humor”, editat pel Gremi de Llibreters de Vell de Barcelona amb motiu de la IX Fira Anual del Llibre d’Ocasió Antic i Modern de Barcelona, l’any 1960 i obsequiat a clients de la Fira. També es pot veure en el llibre de José Mª Boixareu Ginesta: La Lectura – El Librero, Ed. Marcombo i altres, Barcelona, 1982.

Biblioucp: lloc a TikTok per descobrir vídeos relacionats amb la Universidad Católica de Pereira ( Colombia).

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 780

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Ex libris, Fires i Mercats, Llibreters de vell, Oficis del llibre, Old books on 14/08/2023|

“Els temps moderns acostumen a reunir els consells en uns mateixos indrets, i anar amb els ulls tapats resulta moneda falsa.

 La llengua i la cultura han estat el gran forn i sempre han dut la cara neta. Són els cementiris els que s’han fet vells. Les muralles arriben fins a les ones i tenim moltes coses per a anunciar. La nit no ens ha fet perdre mai el camí de la voluntat, i això que el nostre caràcter, sempre que pot, més aviat convida a festa. La pròpia cultura, rosegada per l’acció de l’aigua, ens ha ajudat a sobreviure i a destruir les disfresses. Els llibres han estat els punts brillants de la nostra nit i, de bon matí, han fet que no ens haguéssim de presentar al món com a senzills presoners. El nostre poble, que no sol caçar sinó recollir i que s’ha passat tant de temps disfressat, ha hagut de pagar l’entrada fins i tot per a entrar a la gàbia. Certament, la vida real ha estat la desfiguració de la vida plausible. Però la llibertat ens ha servit de calendari, perquè els països tenen un cos i una memòria. I l’esperit no ha estat tan fàcil de disfressar en donar la relació dels tocs de campanes. Ara que tornem a recuperar la nostra identitat nacional i a desfer cadenes de nusos, redueix els obstacles el fet que disposem d’una cultura rarament sencera a través dels segles. I jo espero que, malgrat els hiverns malignes i els equívocs, la podrem fer servir per a festivar encara moltes primaveres si sap tocar bé les hores en lloc de simular ninots i repicar fora de temps. Foc i llum! Que la rutina no arreli. Maldem perquè hi hagi un bon esplet d’ordis, i força poetes oficials, i molta gent de lletres que tiri! No cal pas fundar nous càrrecs per comprovar que els finestrals encara duren i que, sense haver d’anomenar cap misteri, a la nostra tradició, sempre hi fa vent. L’argolla del portal no necessita ornamentacions. Poc ens aturem mai darrera ningú si al paisatge hi ha ginesta. A posta de sol pugem al terrat, i una palada de targetes ens fa convergir en la feina de redreçar-nos. Pares, avis, besavis, tresavis, rebesavis van saber treure les fustes i fer el fons més ample. El mar no s’ha de venjar de res si som conscients de trobar-nos al començament d’un tram de carretera i ens posem a treballar de ferm. D’altra banda, la cultura fa la nostra imatge tan al viu, que molta gent ni s’atura per orientar-se i va per feina; vull dir que s’imposen el fet de lloar les obres com un deure de pairalisme.

Amb tot, els llibres són fulles de l’arbre del món. Si filem prim, a cada cantonada ens posem un barret que ens obliga a mantenir el cap alt, i no hi ha carrer amb bandera vella. Els qui avui s’omplen de llaços encara ahir es desafiaven a mig camí quan les pedres recolzaven damunt la febre. Corre el perill de prendre’ns la roba, però així ens anem recuperant lluny de la utopia. Tanmateix, del carbó, no en pot sortir verdura, però entre els enderrocs ha estat trobat un llum. Es així com un turó encara pot servir de tambor i el mar arriba fins a les parets mateixes del casal. No dubto que en el futur els Països Catalans seran els arquitectes de la tempesta, perquè en el passat hauran sabut resistir millor el fred. Això vigoritza el caràcter. Ara com ara la societat no va en camí de transformar la força en consciència, i el progrés representa la integritat humana davant l’especialització embrutidora. Si celebrem algun ball, cal que sigui a profit nostre. Ens en sortirem? La cultura, com la sang, esdevé el gran secret que conserva tota la significació. Els gats dins el sac no disposen d’altre cascavell, ni els polítics, d’altra força tan decisiva.  

Pregó de Joan Brossa: “A manera de crida”, XXIX Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern, Barcelona, 1980. En el diari Avui del dia 19 de setembre de l’any 1980.

XQ    XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ

“Mas volvamos, tras este largo preámbulo, a la bibliofilia, y entremos de lleno en el tema del ex-libris erótico. Es evidente que, dada su intimidad, para este tipo de ex-libris no han podido existir los habituales tropiezos, pues jamás hubo de someterse a las normas o leyes de las estampas o de la “Prensa e imprenta”. Se trata en todos los casos de tiradas privativas de un individuo cualquiera, que él no va a comercializar sino que, por el contrario, destinarà a un uso muy restringido y localizado. Solamente la limitación que el propio titular señale al ilustrador – pues es preceptivo que el cliente dé las ideas del ex-libris – podría frenar la libre fantasía de este último. pero es natural que no se llegue al ex-libris erótico si no se ha formado previamente una biblioteca temática de libros de la especialidad, por lo que parece quee ésta ha de ser una condición “sine qua non”.

Pues bien, si en otros tiempos era ésta una dificultad casi insalvable, lo que incitaba aún más al bibliófilo a elegir precisamente el tema, hoy es sencillísimo formar esta clase de bibliotecas de erotismo, dada la frecuencia de ediciones de este género, no solo en cualquier país foráneo, sino incluso en España misma.

Del ex-libris erótico dice Camilo J. Cela que “ es de aparición reciente – no anterior al siglo XIX – y en el tratamiento que se da a sus motivos ilustradores, no suele estar ausente un saludable y jocundo humor cachondo”. ( Por cierto que a Cela, como pude recordarle en un artículo dedicado al tema, se le escapó una curiosa papeleta para su Enciclopedia: la del reloj erótico).

Relojes o libros, alguna razón hay para el paralelismo, ya que lo que se plantea en este asunto es la alternativa entre la intimidad o la divulgación, debido no solo al pudor general sino, en el caso de los relojes a ciertas disposiciones de la clerecía evangélica suiza, asunto bien estudiado por A. Carrera en su libro Les heures de l’amour. En ocasiones, sus propietarios se muestran hasta vergonzosos, y más de uno impidió que a su reloj se le hiciesen fotografías, ni siquiera bajo promesa de no citar al poseedor. Tanto Carrera como yo mismo hubimos de valernos, pues, de fotografías de fondos museísticos y de algunas aparecidas en catálogos de subastas, en los que figuran cada vez con más frecuencia, dado el valor alcanzado por estas piezas en la actualidad.

En la misma papeleta acerca del ex-libris añade Cela: “Son numerosas las coleccciones y, según Lo Duca, figuran entre las más importantes las de K.J. Obratil, de Praga ( que editó, añadimos nosotros, en tirada de 150 ejemplares, un album con 280 reproducciones de ella), la del Dr. Viallet, de Brest, la del Dr. L.A. Rato Opizzioni di Torre, de Roma, la de Hans Heeren, de Hamburgo, y la de H. Buriot-Darsiles, de París, sin duda entre otras muchas”.

No ha querido Cela ser prolijo en esta ocasión, porque solo en París sabemos que están las colecciones de Mathieu-Varille, E. Olivier y J. Rousset, R. Keller, Fritz Erler, Rolf Erikson. El comentario se ilustra con dos ejemplares de la propia colección de C.J.C.,  los cuales ho hacen ningún desairado papel entre las divertidas ilustraciones que adornan la Enciclopedia del erotismo, y en los cuales creemos reconocer la mano de Franz von Bayros, que en 1909 hizo una edición privada con veintiún dibujos de ex-libris ficticios, de admirable realización.

Article: “ El ex-libris erótico” de Luis Montañés a Cuadernos de Bibliofilia, número 8, 1981-82, p. 10-13.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 778

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Fires i Mercats, Llibreries, Llibreters de vell, Oficis del llibre, Old books on 01/08/2023|

Àngel Batlle

“ «Amics,

Pregonar el llibre és tasca noble i ensems arriscada. I molt més quan es tracta, com en aquesta ocasió, de pregonar el llibre vell. Aquesta flor de cultura i de servei a les més nobles idees que és el llibre, té uns perfums més delicats i unes finalitats més subtils quan es tracta del llibre que ha passat per diverses mans o que per atzars de la vida de les editorials ha vist estroncat el seu normal cicle comercial.

Ramon Mallafré i Santi Mallafré

 Com a senzill periodista català que sóc i que vull ser, no em considero la persona més adequada per a obrir amb un parlament una fira com aquesta, que darrerament ha estat pregonada per figures tan il·lustres com Salvador Espriu i Ventura Gassol, entre altres. Només l’amistat dels meus benvolguts amics els llibreters de vell, que des de fa anys conec com a modest col·leccionista que sóc, explica que ara, malgrat les meves mancances, pugui adreçar-me a vosaltres.

 Seré breu, per a no cansar-vos. Tan sols, ajuntant els records del passat i mirant cap al futur, intentaré explicar a grans trets perquè considero que la tasca callada i constant dels nostres llibreters de vell és important per al redreçament de Catalunya en què tots estem compromesos.

Josep Sardà

 En els anys de foscor, quan totes les llibertats reconquerides amb la Generalitat dels presidents Macià i Companys havien estat barroerament suprimides, eren pocs els llocs on els supervivents de la maltempsada i els joves condemnats a no saber res dels nostres drets com a membres d’una nació llavors esclavitzada, podíem recuperar part de la nostra història. I un d’ells eren les llibreries de vell, a on anàvem a la recerca d’unes obres que la dictadura havia prohibit i que per tant els editors i els llibreters de nou no podien posar al nostre abast. Les llibreries de vell eren per a molts de nosaltres llocs meravellosos on tota descoberta era possible, on d’una manera natural i sense donar-li cap importància podíem trobar les arrels de la nostra ètnia, tant en un llibre bàsic com en un full de diari en català. En català, fixeu-vos-hi bé, en la llengua que no ens deixaven escriure i gairebé ni parlar.

Josepa Masegosa

 Les llibreries de vell i el mercat dels diumenges a Sant Antoni -no oblidem aquest mercat- eren i són focus de democràcia, de diàleg, de llibertat, de catalanitat en una paraula. Els cognoms de llibreters com Palau, Porter, Masegosa, Royo, Dubà, Sala, Marca, Torres, Millà, Balaguer, Batlle, Creus, Pubill Caparrós, Sardà, Peiró, Eroles, Mallafré, així com Gabernet -l’actual president del Gremi- i tants d’altres – esmentar-los a tots seria impossible – ens recorden a més benemèrits ciutadans que han actuat com a comerciants del llibre amb naturalitat, sense plantejar-se més problemes dels que ja la vida els donava, però sentint-se membres d’un poble que patia i lluitava per sobreviure. Tanmateix, molts d’ells no eren conscients de la important acció catalana que portaven a terme, però potser per això la seva activitat natural d’homes catalans ha donat fruit.

Josep Mª Marca

 Barcelona és la ciutat de l’Estat espanyol que té més llibreries de vell. També té els llibreters més actius i organitzats. Per això des del 1952 s’organitza aquesta fira. El seu èxit i el seu sentit integrador, amb la participació de llibreters [53] d’arreu de l’Estat, és símbol també de les virtuts catalanes d’organització i de respecte a tots els qui volen venir amb nosaltres en pau i democràcia. I ara, quan tornem a tenir la Generalitat amb el seu legítim president, quan els nostres diputats preparen l’Estatut que no ens han de donar els de fora sinó que hem d’imposar nosaltres i quan els instruments d’autogovern s’enforteixen de mica en mica i sense mai cedir, penso que aquesta fira i els llibreters que l’organitzen no són aliens a l’esperit de redreçament que anima el nostre poble. I si la fira de l’any passat fou la de la Generalitat recobrada, desitjo que aquesta sigui la del nou Estatut. Visca la Fira! Visca Catalunya!»

Pregó de Josep Mª Cadena  a  la XVII Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern, cel·lebrada a Barcelona l’any 1978. En el Diari Avui del 19 de setembre de l’any 1978. Retrats fets per Bussoms en el llibre de J.Mª. Cadena: Quaranta anys de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern; Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya, Barcelona, 1991.

Cadena i Bussoms

XQ    XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ

“ La textura del papel, la tinta robada por las yemas de los dedos a una novela de Balzac publicada en vida del autor, no puede competir con la frialdad del libro electrónico, carente de memoria existencial, de memoria intelectual. Pese a ello, al intento de modernidad mal entendida que persigue la desaparición del libro como objeto, en la feria de libro antiguo y de ocasión, la muerte de la literatura se transforma en sangre que oxigena a las nuevas generaciones. Las bibliotecas adquiridas por los libreros pasan a los estantes de los más jóvenes, que proyectan una visión renovada sobre las páginas, dotándolas de vida, aportando savia fresca a aquellas miradas enterradas en el tiempo, las de sus mayores.

Al cabo, tres miradas, la del lector, la del escritor y la del librero, constituyen los pulmones, el nervio y los músculos del libro. El librero sirve de nexo entre el que ha transcrito sus pensamientos en negro sobre blanco y el que aspira a leerlos. En particular el librero de viejo, bregado en la luz de los candiles y las sombras de volúmnes empolvados con el mimo de los años, ofrece al lector incluso textos de autores desconocidos que sin su mediación continuarían condenados al olvido.

El librero simpatiza con la persona que se acerca interesada al mostrador, pues ambos conocen el vigor del libro impreso, y acaso comparten lecturas. También les une el viaje literario. El lector y coleccionista de libro viejo, es incapaz de resistir la tentación de buscar en cualquier ciudad del extranjero una librería que le invite al gozo de la imprenta aún en otro idioma. Perseguimos como gatos a ratones escurridizos las obras que acendraron nuestro carácter o absorvieron nuestro ocio.

Pregó de la XXXV Feria del Libro Antiguo y de Ocasión, Enrique Múgica, Asociación de Libreros de Lance, Madrid, 2011; p. 2-3.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 777

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Biblioteques, Fires i Mercats, Llibreries, Llibreters de vell, Oficis del llibre, Old books on 27/07/2023|

“ El més il·lustre personatge que al llarg de la història ha vingut a Barcelona —i que mai ningú no l’haurà de guanyar, ni en autèntica i profunda intel·ligència ni en comprensiva i radical bondat—, en un moment en què li ho permeten els seus burladors, en aparença discrets i cortesos, en el fons necis, crèduls i grollers, se’n va amb el seu no menys famós company d’aventures i fatigues a donar a peu un tomb per la població i entra, durant el seu passeig, en una impremta, segons els erudits la de Sebastià de Cormelles, al carrer del Call. El deixarem allí, segurs de poder-lo sempre retrobar, enmig de llibres, el que ell i nosaltres estimem més.

Que antiga i arrelada la col·lectiva afecció catalana, i la dels coparticipants de la nostra parla, per aquest producte, potser el més noble de tots, de l’enginy i de l’esperit humà! Molt abans de la transcendental, decisiva invenció de Gutenberg, dits delicats i hàbils, a l’alba imprecisa però sense defallences de la nostra identitat nacional, que no ha d’esborrar-se més ni confondre’s amb cap d’altra, escriuen, il·luminen i acaronen llibres, en els monestirs dels dos vessants dels Pirineus. Els qui Ferran Soldevila ha designat com a peoners de la nostra cultura, Gotmar, Miró Bonfill, Guarí de Cuixà, Ató de Vic, es delectaven amb el seu tracte. A la distant Ausona s’encaminà, per aprendre, Gerbert d’Aurillac, després Papa, enigmàtic, subtil, l’home més savi del seu temps. Sota l’incomparable magisteri del principesc abat i bisbe Òliba, Ripoll, el primer centre cultural d’aquella Catalunya primaverenca, compta amb una biblioteca, aleshores nodridíssima, d’uns dos-cent volums, pels quals es coneixen Terenci, Ciceró, Cèsar, Virgili, Horaci, Juvenal, Boeci i molts d’altres autors, algun no llatí sinó grec —encara que a través del llatí—, i es poden estudiar les ciències del “Quadrivium“. Els monjos Joan i Arnau, amb un altre, Òliba, homònim de l’egregi bisbe, viuen i treballen al cenobi de la vila dels dos rius i baixen tal vegada algun cop a Vic, a visitar l’eminent prelat i a ofrenar-li el goig únic dels llibres que elaboren al prestigiós “Scriptorium” ripollenc. N’hi ha d’altres, però, a l’estudi del mateix palau episcopal ausetà, a la Seu d’Urgell, a Sant Cugat del Vallès i a Barcelona, a l’escola de Gramàtica, Retòrica i Jurisprudència que culmina en la figura de Ponç Bonfill March.

Monastir de Ripoll

 Tots, o gairebé tots, els nostres comptes-reis del Casal de Barcelona, i amb ells, molts dels seus cortesans i consellers, cultiven les lletres, i es deleixen dels llibres: el Cast, el Conqueridor, el Gran, el Just, el Benigne, el Cerimoniós, el Caçador, l’Humà. La joia més sumptuosa dels nostres llibres anteriors a l’art i a les tècniques de la impressió, el “Llibre dels Feyts“, de Jaume I, l’alt monarca que porta el nostre idioma a Mallorca —establert una mica més tard a la resta de les Illes —i al País Valencià— en els seus dos terços més fèrtils—, es copia a Poblet, on hi ha, i és natural, una biblioteca riquíssima, molt més abundosa que la de Ripoll, el 1343, sota Pere III. I el successor del terrible sobirà i polític genial Joan I, és, a l’igual del seu dolorós i patètic germà, un humanista i un lector insaciable: “Nós qui ens delitam molt en legir”.

 I què diríem de Ramon Llull, de Bernat Metge i d’Ausiàs March, per exemple? Tots ells sabien molt bé —quan avui hi ha algú que ho ignora o amb ofensiu menyspreu fingeix ignorar-ho— que en català es poden expressar les fineses i les agudeses mes alambinades de la ciència, de l’estel i del pensament, i les seves respectives obres en són una mostra esplendorosíssima i una prova irrebatible. Retreurem a títol d’anècdota, tanmateix prou coneguda, que Bernat Metge, en l’elegant ploma del qual extremament madura el català cancelleresc, el “català del Rei”, va néixer, si bé en un obrador d’apotecari, al carrer dels Especiers, que des de generacions i generacions ençà duu el nom, més apropiat a l’excel·lent  escriptor i més significatiu per a nosaltres, de “carrer i baixada de la Llibreteria“, o sigui on amb preferència es venien i es compraven llibres. Perquè, al marge ja de tota anècdota, el llibre tothora ha estat, és i serà el vehicle més resistent i útil de la nostra més viva i selecta tradició, el pont del progrés que mena al futur, el nexe entre el nostre poble i la nostra terra.

Monastir de Poblet

 Mai no trencat, ni en les hores més apagades de l’estranya decadència: ens basta Roig i Jalpí com a testimoni. Quan el setge de mil set-cents catorze, catedràtics i escolars, notaris, escrivents i llibreters, allistats, amb patriotes procedents d’altres oficis i professions, en la Coronela, no escatimen perills ni accions arriscades. Després de l’esfondrament ve a poc a poc la recuperació, gràcies als magnes polígrafs del divuit i de la primera meitat del dinou i tant pels llibres que escriuen com pels que salven. En callem els rengles per no amoïnar i per no convertir la crida en un clam eixordador, que amenaçaria de desvirtuar el nostre propòsit. Identificats amb el diàleg, amb la democràcia civilitzadora i civilitzada, instal·lats mentalment en ella, detestem la demagògia, arma a penes disfressada de la reacció, sense excepcions cancaneta de les abominables tiranies de qualsevol tendència.

Llibres, llibres, llibres. Labor abnegada dels llibreters, disseminats per tot l’àmbit català. Per tots els Països Catalans, en la seva múltiple i intocable singularitat, en la seva essencial unitat, des de Guardamar del Segura i el Palmerar del Camp d’Elx a Andorra i als aiguamolls de Salses, des de l’Alguer i el divers món illenc a l’austeritat de la nostra faixa aragonesa. Feinejar sense treva d’editors, d’impressors, de relligadors, de correctors de proves i de llibreters, de nou i de vell. Potser avui a la nostra capital el mar no és alegre, ni la terra jocunda, ni l’aire clar, però hi subratllem i celebrem tanmateix el vint-i-cinquè aniversari de la reordenació del Gremi dels Llibretrs de Vell, amb el centre a Barcelona però amb una munió dels seus components estesos arreu dels complexos i l’un amb l’altre inconfusibles territoris del nostre llenguatge. Es d’una educació elemental de consignar amb deferència que assisteixen al nostre costat, a les festes i a la fira organitzades amb motiu d’aquesta data, col·legues d’altres indrets i d’altres expressions. Que no se sentin ni per un instant forasters entre nosaltres perquè res de tan amistós com un bon llibre, res que ens uneixi més que l’amor comú, compartit, pel llibre. Si aquest és vell, hi afegeix la fascinació de la seva raresa. Els anys, els segles, el miracle de la seva supervivència el dignifiquen. Esdevé un tresor i un tresor de tots, que administren unes mans que son de gran honestes, competents, responsables. Mans d’enamorat, de coneixedors, d’artesans, d’artistes. En contemplo algunes i n’endevino moltes en acomiadar-me amb una citació sense exactitud i amb glossa prima de Lucreci. Com les abelles van xuclant la mel en els boscos florits, així vosaltres, llibreters —i ara m’adreço d’una manera particular als llibreters de vell— i nosaltres, llegidors, en les pàgines dels llibres destriem amb un plaer lentíssim en un aprenentatge perpetu, serenes, lluminoses, alliberadores paraules d’or.”

Pregó: “ El llibre, nexe entre el nostre poble i la nostra terra”, de Salvador Espriu amb motiu de la XXV Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern, feta a Barcelona l’any 1976. A La Vanguardia del dia 21 de setembre de l’any 1976.

XQ    XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ

“Somos, unos más que otros, discretamente pobres y conocedores de nuestras limitaciones. Estamos preparados para no conseguir ser los primeros en encontrar las gangas que algunos, notables y ya citados inspectores de nuestras alcantarillas de libros antiguos, viejos, raros o descatalogados, son capaces de encontrar las gangas que algunos, son capaces de encontrar incluso antes de que la Feria esté inaugurada. Nosotros, los modestos rastreadores, seguiremos buscando por ferias y casetas, por cuestas y parques, por lejanas provincias o por Madrid que es nuestro pueblo. Seguiremos buscando porque nosotros no sólo buscamos un libro. Es el libro el que nos encuentra. Y para eso hay que seguir viajando por ferias como esta.

Este año volveremos a encontrarnos con conocidos, con amigos desde hace ya unas décadas – ¡ de casi todo hace ya más de treinta años! – ,volveremos a pelearnos amablemente por consegir un espacio de privilegio en los estantes interiores, por hacernos un hueco en el mostrador rodeados de mirones como nosotros, por intentar llegar antes de los conocidos sabuesos, esos que olfatean el libro desde que doblan por Cibeles. Como tantas primaveras volveremos a los mismos ritos, a las contadas alegrías de los encuentros casuales y al placer de volver a casa para desenterrar nuestros tesoros que ya han tenido otras vidas, otros dueños, otras islas. Este año volveremos a ser felices en este paseo con libros y libreros… pero también este año será el primero en mucho tiempo en que no podremos disfrutar de la educada tranquilidad, de la memoria lúcida y de la vida llena de libros, de paisajes y paisanajes, de un hombre que conoció mejor que nadie el dulce placer de vivir entre libros. Por supuesto estoy hablando de Pepe Berchi. Ya no estarà en esta feria como cada primavera desde hace 34 años. Ya no está pero él sabe, como lo supo Charles Nodier, que “ después del placer de poseer libros, poca cosa hay más dulce que hablar de ellos”. Pues eso, con los libreros y los libros antiguos y de ocasión hasta la muerte. Pero ni un paso más.”

Pregó de la XXXIV Feria del Libro Antiguo y de Ocasión, Javier Rioyo, Asociación de Libreros de Lance, Madrid, 2010 ; p. 9-10.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 776

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Fires i Mercats, Llibreters de vell, Oficis del llibre, Old books on 17/07/2023| 1 Comment »

Parades llibres vells al Paral·lel

“El poble no compra llibres, es la lamentació més corrent entre editors, llibreters i escriptors. No és aquesta la veritat, però si té quelcom que s’hi acosta. Veureu poques vegades obrers dins de les llibreries de nou. Són moltes pessetes cinc, sis o set, que costen els llibres nous i, com és natural, ni els llibreters, ni els editors, ni els escriptors fan un gran negoci. Però el fet que el poble, el poble modest, no entri a les llibreries a comprar llibres, no vol dir que aquest poble no llegeixi.

Al Paral·lel, el Montmartre barceloní, com en diuen – per tal de plagiar sempre coses foranes – hi veureu els diumenges i dies de festa, una estesa de la vora d’un quilòmetre, on es venen llibres. Parades d’encants les unes, sense ni això les altres. Es aquí on el poble, aquell poble de què parlàvem abans, ve a assortir-se del seu aliment espiritual.

A milers desfilen els curiosos, els bibliòfils, els que volen comprar llibres per poc preu, les criatures que amb deu cèntims s’enduran a llurs cases un munt de setmanaris per a infants, les noietes que cerquen revistes de modes i novel·les blanques o roses, per poc preu, gent d’espardenya i de barret s’hi barreja davant les parades de llibres. Qui cerca un exemplar rar, qui, novel·les d’aventures, qui, clàssics, en resum, a la Fira del Llibre, al Paral·lel, hi ha compradors per a totes les matèries, les ciències, les arts, les especialitats, la història i la novel·la tenen compradors:

Havem preguntat a un llibreter:

-Es ven molt?

-Ara comença l’època de vendre.

-Per què?

-A l’hivern és quan hi ve més gent. Els uns per prendre el sol, els altres ja decidits a comprar.

-I compren tots?

-Això no us podria assegurar, però és difícil que qui vingui ací se’n vagi sense, almenys, un llibre.

-Els preus?

-Els preus són a l’abast de tothom. Aquí es poden fer compres des de cinc cèntims endavant.

-El preu mig dels llibres?

-Entre sis rals i tres pessetes podeu trobar-hi els vostres favorits.

-Quin llibre és el que més abunda?

-Els que llegíem nosaltres quan érem menuts

-Es que no es ven el llibre de viatge i d’aventures?

-Sí, però no com abans. Ara, la gent menuda ja vol endinsar-se pel camí de la cultura que en podríem dir-ne social. Els llibres dels escriptors cèlebres són molt buscats. Després els sociòlegs.

-Se’n venen molts cada dia?

-Encara que és molt difícil fixar un nombre, puc gairebé assegurar-vos que la venda gira a l’entorn d’uns quinze mil volums.

-Caram!

-Sí, no se n’estranyi. No, però, són tots llibres de preu. Aquest nombre és comptant-los tots.

-D’on us proveïu de llibres?

-Aquests llibres provenen de biblioteques particulars que, vinguts a menys els seus propietaris, es veuen obligats a desfer-se’n, no sense gran pesar, i d’altres, que una vegada llegits se’ls venen.

Parades llibres Paral·lel

-Quin és el preu mig a què es venen els llibres ací?

-La meitat del preu de nou, aproximadament, encara que gairebé sempre es regateja i cal rebaixar un xic.

-Quin és el públic que més abunda?

-El modest. Ací hi veureu molts treballadors que en lloc d’anar a fer el vermut, surten, al matí, amb la mainada a prendre el sol i esmercen en llibres els cèntims que haurien d’esmerçar al cafè. En aquest aspecte el poble ha millorat en un cent per cent.

-I a què ho atribuïu?

-Avui gairebé totes les entitats polítiques i socials disposen d’una biblioteca. Això desvetlla en els homes el gust de llegir i quan aquest ha arrelat, cosa que costa ben poc, llavors senten un pessigolleig per posseir-ne, de llibres, que augmenta a mida que augmenta el nombre d’aquests.

-I a res més?

-Teniu en compte també el preu. Al cap de dos mesos d’haver sortit un llibre al carrer, és gairebé segur que se’l pot trobar ací per la meitat de preu. Això és un incentiu poderosíssim, puix que el comprador modest pensa que amb el preu d’un en podrà adquirir dos, amb tal que esperi un curt temps.

Ja ho veieu, senyors editors, llibreters i escriptors. El poble llegeix i llegeix molt. Ara comença ja a saber diferenciar entre el que li convé i el que no, i a mida que va prenent gust a la lectura augmenta el seu desig de llegir més encara. Però els preus són molt alts per als modestos. No volem dir-vos que voleu guanyar massa ni que els vostres preus són exorbitants, però no digueu tampoc que el poble no llegeix. El que passa és que no llegeix tot el que voldria…

Article: “La Fira del Llibre al Paral·lel” de Marius Vives, en La Humanitat del dia 13 de setembre de 1932.

Parades llibres Paral·lel

XQ    XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ

“ No me niego a encontrar los libros por Internet, esa enorme y útil librería, biblioteca, universal, pero no es placer comparable con el de una tarde en una librería de viejo. El placer de tropezarnos con algo que no buscamos. Con un libro del que no conocíamos siquiera su existencia. Ese inesperado placer ( no se) encuentra en ningún servidor de la red. El azar está del lado de los libreros de viejo y de sus buscadores. Acabo de leer un hermoso libro de publicación reciente – uno puede tener dos amores a la vez – escrito por un buscador de libros, un escritor francés llamado Jacques Bonnet, se titula “Bibliotecas llenas de fantasmas”, habla de nosotros mismos, de nuestro males y nuestras alegrías. Dentro de poco, como todo libro interesante, lo podremos encontrar entre vuestros libros de saldo. Comienza con esa confesión de Juliano – el querido apóstata -: “Unos aman los caballos, otros los pájaros y otros las fieras; yo, desde niño, estoy poseído por un terrible deseo de poseer libros”. Hace un recorrido por pequeñas historias que nos recuerdan a nosotros mismos. Y termina reflexionando de esta manera: “Los libros de mi biblioteca son como casas antiguas, llenas de presencias de hombres y mujeres que vivieron en ellas en el pasado, con su lote de alegrías y aflicciones, de amores y odios, de sorpresas y decepciones, de esperanzas y renuncias. Pensándolo bien, sólo he vivido en casas viejas… “ Yo estaba pensando en mis amigos letraheridos, ellos también viven en casas viejas, en casas que como sus libros, como los míos, también conocieron otras vidas. ¿Seremos raros, excéntricos, antiguos y extinguibles? ¿ Terminaremos siendo como nuestros libros?

¿ Nos pasará aquello que le ocurrió a José Emilio Pacheco con un libro: “Lo compré hace más de quince años. Pospuse la lectura para un momento que no llegó jamás. Moriré sin haberlo leído. Y en sus páginas estaban el secreto y la clave”. Ojalá el libro que encontremos, hoy mejor que mañana, el libro que nos está destinado.

Pregó de la XXXIV Feria del Libro Antiguo y de Ocasión, Javier Rioyo, Asociación de Libreros de Lance, Madrid, 2010 ; p. 8-9.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 775

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Ex libris, Fires i Mercats, Llibreters de vell, Oficis del llibre, Old books on 09/07/2023|

“ El col·leccionista de ex-libris á Inglaterra, Alemanya, Belgica y altres paissos, entre’ls que no pot contarshi’l nostre, son molts, y algunas de les Col·leccions verdaderament superbas.

Els principals artistes no se’n donen de menos de fer la marca d’una llibreria particular ó pública, y per lo que pertany al present sigle, gayre bé tots els grans noms han firmat alguna ó algunas d’aquestes jtetas d’art; però n’hi ha entre ells que las hi ha donat un sagell particular y propi, de tal manera que, sense lletras ni epígraf qu’ho precisi, tan sols per son catàcter, se coneix desseguida lo que son.

Robert Anning Bell es sens dubte’l gran mestre dels ex-libris. Ab una gracia fantasiosa, acompanyada d’una admirable precisi´de forma, y ab un concepte altament decoratiu, elegant y sever tot á l’hora, clàssich d’un classicisme grech ab esbojarraments de linias y de topos japonisants, bté un resultat armónich nou y de gust exquisit.

Entre’ls cole·leccionistas, algunas probas especials dels seus ex-libris han arribat á obtenir preus extraordinaris, y las revistas inglesas The Studio, The Artist y altras, els han vulgarisat reproduhintlos.

La mateixa revista The Studiova publicar, ara fa dos anys, un número exclussivament dedicat á  la reproducció d’ex-libris ( book-plates). En aquest número hi han reproduccions firmadas per artistas de tan gran valua com Grandwillem Sckan, Statter, Christiansen, Waterouse, y altres tan importants com els anomenats. Actualment veu la llum pública una revista exclussivament dedicada á la reroducció d’ex-libris ( book-plates), la que dona á coneixe las creacions més importants d’aquest género, antigas y modernas. Perque l’ex-libris es tan antich com el llibre. La primera llibreria particular ó pública que’s doná compte de la seva importancia, va adoptar una marca que la particularisés, y aquella passá á ser el primer ex-libris. D’aixó ve qu’algunas coleccions sigan un llibre obert ahont s’hi pot llegir la historia de l’art, desde’ls temps primitius fins avuy dia.

Nosaltres, qu’havém donat á coneixe al nostre públich á Heinrich Vogeler en el número especial de 14 de juny d’aquest any, sentim que l’ausencia de la seva firma en el número extraordinari de The Studio es un buyt, y publiquem avuy ab el seu consentiment la reproducció d’un dels molts ex-libris que t-e fets y que poden sostenir tota mena de comparacions.

El dia que aquí hi hagin coleccionistas d’aquesta mena, no dubtarem qu’en la nostra terra existeixen llibrerias particulars ó publicas, y creurem fundadament qu’aném endavant. Avuy, encara quehi ha guessin coleccionistas, no hi haurian ex-libris, y si’n volguessim de moderns els hauriam de buscar al extranjer.

Article: “Ex-libris”, d’Alexandre de Riquer en el Periódich Catalanista Joventut, de dia 11 d’octubre de l’any 1900. ( català original de l’article).

XQ    XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ

“Nuestros libros eran nuestras propias habitaciones con vistas. Ya no teníamos que caminar de la mano de nuestro padre. Incluso ya éramos aquellos descubridores de algunos secretos de nuestros padres que se pretendían ocultar en el apasionante mundo de los libros prohibidos. Entonces ni era raro, ni difícil, estar prohibido. El primer libro que me hizo comprender que mi padre, entre saldos y libros de viejo, entre cuestas, rastros y ferias, lo que de verdad pretendía con aquellos libros era encontrarse con un mundo en que no fueran la prohibición, el control o la desconfianza de tus vecinos, el espacio común de su vida. Al descubrir entre los libros que no estaban a la vista, una edición de los años treinta de “El origen de las especies” de Darwin, comprendí que aquellos libros de viejo estaban contándonos que había otros mundos, que hubo otros tiempos, otras libertades y otros pensamientos que nada tenían que ver con el pensamiento único y domesticado de la vida de un lector en tiempos franquistas.

Pronto entendimos el dulce sabor de la transgresión. Después Borges nos confirmó que desde la juventud había que saber viajar, había que estar preparado para peregrinar en busca de un libro. La lectura de algunos libros ha sido experiencia tan intensa, tan importante como otras grandes emociones de nuestras vidas. Seguir el viaje. Seguir buscando los libros, el libro. Nunca sabremos bien cuál es, ni cuando llegarà. Seguimos navegando, navegar es preciso. De aquel libro de Darwin nos fuimos a los libros eróticos, de los poetas del veintisiete a los narradores del exilio; de las ediciones argentinas a las mexicanas y de los rusos a los parisinos del Ruedo Ibérico. Un viaje detrás del rescate de los libros del pasado que por arte de birlibirloque iban conviviendo en nuestras estanterías. Llegaban de los puestos del Rastro, de librerías de la Cuesta o de trastiendas que nos hacían reconocer y encontrarnos con los nuestros. Con esa ‘masonería’ de los buscadores de libros. Desde hace ya unas décadas, con llegada de primavera, y de otoño, estas librerías viajeras que se instalan cada año en este paseo – que parece diseñado para el diálogo del ejército civil de los rastreadores de libros – hace que nuestros habitantes de la galaxia Gutenberg crezcan en contra de todos los pronósticos del fin de esa Era”.

Pregó de la XXXIV Feria del Libro Antiguo y de Ocasión, Javier Rioyo, Asociación de Libreros de Lance, Madrid, 2010; p. 3-4.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »