Posted in Llibres on 25/05/2007|
Tinc llibres travessats, n’hi han tres en particular que segons els experts ( gairebé tots o la immensa majoria, no n’estic segur), són grans magnes obres de la literatura universal, a saber: ” El Quixote” de Cervantes ( diuen), el “Ulisses” i ” La Muntanya Màgica”. Per mi l’Ulisses del tan conegut James Joyce és un rotllo molt gran, no el vaig acabar de llegir em va ser impossible, no vaig arribar ni a la meitat, i diuen, molts, que és uns de les més grans; de ” La Muntanya Màgica” del Thomas Mann només recordo muntanyes, neu, fred, una flassada i no sé perquè, una “chaise-longue” molt molt còmode. “el Quixote” no vull criticar-lo molt perquè semble ser que segons els experts és una de les grans obres de la història, quant vaig començar a llegir-lo, sabia algunes coses, de que anaven alguns capítols, crec que són coses que les sap moltíssima gent, ho dels molins, les ovelles, o eren bocs?. El volia llegir tot, quant anava pel capítol XXI notava que tots els capítols eren quasi iguals, no tenien res de diferent, ximpleries que diu el Quixote, més ximpleries que diu el Sancho ( i alguna veritat), baralles i cops a tort i a dret i a esquerra i dreta, retorns a casa i torna a començar.. Potser més endavant s’anima la cosa, pensava, encara que no ho creia, i així va ser, qualsevol altre llibre l’hagués deixat en qualsevol racó cantó, però el vaig acabar i en vaig treure algunes conclusions. De fet, per mi, tres o quatre històries es podien llegir, per suposat el senyor Quixote no surt, per sort això passa a molts capítols, els que deia són uns capítols d’amor entre una, dues o més parelles, semblen copiats de contes àrabs, oïts per Cervantes quan era a la presó.
Read Full Post »