““Com cada any s’està celebrant a Barcelona la «Fira del Llibre d’Ocasió, antic i modern» o, més popularment la «Fira del Llibre Vell». Una cinquantena de parades omplen el Passeig de Gràcia , des de la Plaça de Catalunya, fins a més amunt de la Gran Via de les Corts Catalanes.
Pels remenaires de llibres, la Fira és com una mena de bogeria col·lectiva: es poden mirar els llibres, tocar-los, remenar-los, preguntar-ne el preu —i si convé regatejar— i endur-se’ls, pagant religiosament la quantitat estipulada, o deixar-los.
Un llibre vell porta tot ell un bagatge d’experiència: quan és un llibre usat, arrossega tota una història que se’ns mig desvela a través d’una sèrie de senyals que li ha deixat la mà humana. A voltes serà un full de calendari que l’antic propietari del llibre havia posat per fer de punt; o bé un bitllet de metro o de tramvia. O potser la dedicatòria de l’encapçalament ens fornirà noms més concrets o bé els motius de l’obsequi: sant, aniversari, un Sant Jordi… També és interessant fixar-se en el preu original, que oscil·la —entre els 1920-1930— sobre els 0’80 ctms. i les 2 ptes.
Dintre dels llibres vells hi he trobat tota mena de papers: postals, factures, programes de concerts i fins i tot notes personals; algun poemet esporàdic, una fulla d’afaitar, un tros de bandera catalana, estampetes religioses, d’altres «estampes» molt més profanes i fins i tot algun bitllet de banc d’aquells que editaven els ajuntaments en temps de la República. Targes perfumades, d’aquelles que anuncien etern perfum, que només feien olor de resclosit; targetes, algun Full Diocesà, cromos o algun article de diari retallat.
Bé. Tampoc no vull exagerar: en una majoria de llibres vells que compreu no hi trobareu res. Però us haig de dir que porto ja cap a 10 anys seguits que dedico un dia de l’any a remenar llibres vells. I n’he adquirits passat d’un miler, i, d’aquests, sí que us puc ben dir que passat un centenar de llibres duien algun d’aquests regals inesperats.
Allò que impressiona més, però, són els llibrets verges. Allò eren llibres de debò! s’imprimien 16 pàgines a dues cares —32—, i un cop doblegades en quaderns s’anaven cosint l’un al costat de l’altre. I l’acurada feina del lector, abans de posar-se a llegir, era d’anar obrint-les amb un talla-paper, una fulla d’afaitar, un ganivet o unes tisores. Quan em trobo amb un llibre d’aquests, que ha romàs cinquanta o seixanta anys com una capseta tancada, a la satisfacció de la compra realitzada s’hi afegeix el plaer d’haver adquirit un llibre vell, nou de trinca.
Article:” El llibre vell” de Joan Carreres i Péra, amb motiu de la XXX Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern de Barcelona, en el PuntDiari del 24 de setembre de 1981.
XQ XQ XQ XQ XQ XQ XQ
“ Ser bibliómana a finales del siglo XX es en cierto modo correr una aventura. Admitamos, primero, que el vicio o la debilidad libresca está pasada de moda. Por demás, bibliómano, de permanecer estrictos a la definición del diccionario, es el término que designa a las personas que sufren la pasión de tener muchos libros raros. Y yo no los tengo. Cuando menos no en el sentido riguroso al que la voz hace referencia: libros valiosos de bibliófilo, ejemplares únicos o extraños. Si a fuerza de insistir he conseguido algunos de esta categoría ha sido casualmente. Hoy no basta con andar con lupa por los libreros de viejo ( cada vez más exiguos en calidad y menos aventajados de decorado y contenido); se necesita tener dinero y ambición bibliófila.
Porque los libros resultan caros ( aunque esta opinión es discutible), porque la compra hhabitual y desmedida de éstos no es un placer popular como lo puedan ser el tabaco, la droga o la videomanía y, por otras razones que oprtunamente desvelaré, coleccionar libros, en el umbral del año 2000, comporta una serie de peripecias y lances extraños típicos de aventura intelectual y, en ocasiones, también física.”
“El ladrón de libros y otras bibliomanías”, Nuria Amat, Muchnik Editores, Barcelona, 1988, p. 15.
BiblioApunts: És un butlletí que t’ofereix un resum mensual de l’activitat de la biblioteca del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya.
Bibliobazar: Bibliobazar Online Books és una aplicació que proporciona recursos gratuïts per als estudiants, inclosos llibres, una eina de resposta d’intel·ligència artificial, una biblioteca d’àudio i vídeo.
BiblioBica: La Biblioteca Popular Bica (BPB) és una associació civil autònoma que va néixer de la iniciativa solidària d’un grup de veïns de la ciutat de Santa Fe. (Argentina) Dirigida i sostinguda principalment pels seus socis, la BPB té com a objectiu oferir informació, educació, recreació i animació sociocultural a través d’una àmplia col·lecció bibliogràfica i multimèdia oberta a tothom.
Bibliobucear: paraula de la Regina Exlibris que em va escriure en un missatge per Twitter on diu: “No dejes nunca de bibliobucear por estos mares de letras”.
Bibliocòmic: activitat de promoció lectora adreçada als alumnes de 3r a 6è curs, organitzada per la Biblioteca Joaquim Montoy d’Alcarràs.
BiblioCon: Trobada de Còmic, ‘Anime’ i Cultura ‘Geek’ a la Biblioteca Central Luis David Cruz Ocampo, a Concepción ( Chile).
Biblio-Delibes: categoria del vlok Denmeunpapelillo de Katrina Van Dassos, dedicat a ressenyes i comentaris sobre llibres de Miguel Delibes.
Bibliodrama (1): Peter i Susam Pitzele són els primers a utilitzar aquesta tècnica. P.Pitzele, (1998), ho defineix de manera senzilla com una dramatització d’una escena bíblica. “Una forma de role-playing on els rols es prenen de textos bíblics”.
BiblioMATÍAS: Butlletí informatiu del Sistema Bibliotecario de la Universidad Dr. José Matías Delgado, a Antiguo Cuscatlán, La Libertad, El Salvador.
Bibliotequita(2): Julián, caixista d’impremta a La verbena de la Paloma, diu: “También la gente del pueblo tiene su bibliotequita”.
Imatge d’Antoni Roca que es pot veure en el fullet: “ Frases Célebres adaptadas con un poco de humor”, editat pel Gremi de Llibreters de Vell de Barcelona amb motiu de la IX Fira Anual del Llibre d’Ocasió Antic i Modern de Barcelona, l’any 1960 i obsequiat a clients de la Fira. També es pot veure en el llibre de José Mª Boixareu Ginesta: La Lectura – El Librero, Ed. Marcombo i altres, Barcelona, 1982.
“Els temps moderns acostumen a reunir els consells en uns mateixos indrets, i anar amb els ulls tapats resulta moneda falsa.
La llengua i la cultura han estat el gran forn i sempre han dut la cara neta. Són els cementiris els que s’han fet vells. Les muralles arriben fins a les ones i tenim moltes coses per a anunciar. La nit no ens ha fet perdre mai el camí de la voluntat, i això que el nostre caràcter, sempre que pot, més aviat convida a festa. La pròpia cultura, rosegada per l’acció de l’aigua, ens ha ajudat a sobreviure i a destruir les disfresses. Els llibres han estat els punts brillants de la nostra nit i, de bon matí, han fet que no ens haguéssim de presentar al món com a senzills presoners. El nostre poble, que no sol caçar sinó recollir i que s’ha passat tant de temps disfressat, ha hagut de pagar l’entrada fins i tot per a entrar a la gàbia. Certament, la vida real ha estat la desfiguració de la vida plausible. Però la llibertat ens ha servit de calendari, perquè els països tenen un cos i una memòria. I l’esperit no ha estat tan fàcil de disfressar en donar la relació dels tocs de campanes. Ara que tornem a recuperar la nostra identitat nacional i a desfer cadenes de nusos, redueix els obstacles el fet que disposem d’una cultura rarament sencera a través dels segles. I jo espero que, malgrat els hiverns malignes i els equívocs, la podrem fer servir per a festivar encara moltes primaveres si sap tocar bé les hores en lloc de simular ninots i repicar fora de temps. Foc i llum! Que la rutina no arreli. Maldem perquè hi hagi un bon esplet d’ordis, i força poetes oficials, i molta gent de lletres que tiri! No cal pas fundar nous càrrecs per comprovar que els finestrals encara duren i que, sense haver d’anomenar cap misteri, a la nostra tradició, sempre hi fa vent. L’argolla del portal no necessita ornamentacions. Poc ens aturem mai darrera ningú si al paisatge hi ha ginesta. A posta de sol pugem al terrat, i una palada de targetes ens fa convergir en la feina de redreçar-nos. Pares, avis, besavis, tresavis, rebesavis van saber treure les fustes i fer el fons més ample. El mar no s’ha de venjar de res si som conscients de trobar-nos al començament d’un tram de carretera i ens posem a treballar de ferm. D’altra banda, la cultura fa la nostra imatge tan al viu, que molta gent ni s’atura per orientar-se i va per feina; vull dir que s’imposen el fet de lloar les obres com un deure de pairalisme.
Amb tot, els llibres són fulles de l’arbre del món. Si filem prim, a cada cantonada ens posem un barret que ens obliga a mantenir el cap alt, i no hi ha carrer amb bandera vella. Els qui avui s’omplen de llaços encara ahir es desafiaven a mig camí quan les pedres recolzaven damunt la febre. Corre el perill de prendre’ns la roba, però així ens anem recuperant lluny de la utopia. Tanmateix, del carbó, no en pot sortir verdura, però entre els enderrocs ha estat trobat un llum. Es així com un turó encara pot servir de tambor i el mar arriba fins a les parets mateixes del casal. No dubto que en el futur els Països Catalans seran els arquitectes de la tempesta, perquè en el passat hauran sabut resistir millor el fred. Això vigoritza el caràcter. Ara com ara la societat no va en camí de transformar la força en consciència, i el progrés representa la integritat humana davant l’especialització embrutidora. Si celebrem algun ball, cal que sigui a profit nostre. Ens en sortirem? La cultura, com la sang, esdevé el gran secret que conserva tota la significació. Els gats dins el sac no disposen d’altre cascavell, ni els polítics, d’altra força tan decisiva.
Pregó de Joan Brossa: “A manera de crida”, XXIX Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern, Barcelona, 1980. En el diari Avui del dia 19 de setembre de l’any 1980.
XQ XQ XQ XQ XQ XQ XQ
“Mas volvamos, tras este largo preámbulo, a la bibliofilia, y entremos de lleno en el tema del ex-libris erótico. Es evidente que, dada su intimidad, para este tipo de ex-libris no han podido existir los habituales tropiezos, pues jamás hubo de someterse a las normas o leyes de las estampas o de la “Prensa e imprenta”. Se trata en todos los casos de tiradas privativas de un individuo cualquiera, que él no va a comercializar sino que, por el contrario, destinarà a un uso muy restringido y localizado. Solamente la limitación que el propio titular señale al ilustrador – pues es preceptivo que el cliente dé las ideas del ex-libris – podría frenar la libre fantasía de este último. pero es natural que no se llegue al ex-libris erótico si no se ha formado previamente una biblioteca temática de libros de la especialidad, por lo que parece quee ésta ha de ser una condición “sine qua non”.
Pues bien, si en otros tiempos era ésta una dificultad casi insalvable, lo que incitaba aún más al bibliófilo a elegir precisamente el tema, hoy es sencillísimo formar esta clase de bibliotecas de erotismo, dada la frecuencia de ediciones de este género, no solo en cualquier país foráneo, sino incluso en España misma.
Del ex-libris erótico dice Camilo J. Cela que “ es de aparición reciente – no anterior al siglo XIX – y en el tratamiento que se da a sus motivos ilustradores, no suele estar ausente un saludable y jocundo humor cachondo”. ( Por cierto que a Cela, como pude recordarle en un artículo dedicado al tema, se le escapó una curiosa papeleta para su Enciclopedia: la del reloj erótico).
Relojes o libros, alguna razón hay para el paralelismo, ya que lo que se plantea en este asunto es la alternativa entre la intimidad o la divulgación, debido no solo al pudor general sino, en el caso de los relojes a ciertas disposiciones de la clerecía evangélica suiza, asunto bien estudiado por A. Carrera en su libro Les heures de l’amour. En ocasiones, sus propietarios se muestran hasta vergonzosos, y más de uno impidió que a su reloj se le hiciesen fotografías, ni siquiera bajo promesa de no citar al poseedor. Tanto Carrera como yo mismo hubimos de valernos, pues, de fotografías de fondos museísticos y de algunas aparecidas en catálogos de subastas, en los que figuran cada vez con más frecuencia, dado el valor alcanzado por estas piezas en la actualidad.
En la misma papeleta acerca del ex-libris añade Cela: “Son numerosas las coleccciones y, según Lo Duca, figuran entre las más importantes las de K.J. Obratil, de Praga ( que editó, añadimos nosotros, en tirada de 150 ejemplares, un album con 280 reproducciones de ella), la del Dr. Viallet, de Brest, la del Dr. L.A. Rato Opizzionidi Torre, de Roma, la de Hans Heeren, de Hamburgo, y la de H. Buriot-Darsiles, de París, sin duda entre otras muchas”.
No ha querido Cela ser prolijo en esta ocasión, porque solo en París sabemos que están las colecciones de Mathieu-Varille, E. Olivier y J. Rousset, R. Keller, Fritz Erler, Rolf Erikson. El comentario se ilustra con dos ejemplares de la propia colección de C.J.C., los cuales ho hacen ningún desairado papel entre las divertidas ilustraciones que adornan la Enciclopedia del erotismo, y en los cuales creemos reconocer la mano de Franz von Bayros, que en 1909 hizo una edición privada con veintiún dibujos de ex-libris ficticios, de admirable realización.
Article: “ El ex-libris erótico” de Luis Montañés a Cuadernos de Bibliofilia, número 8, 1981-82, p. 10-13.
«He viscut sempre entre llibres, voltada de llibres, quasi assetjada pels llibres. Més ben dit, per la lletra impresa. Llibres i diaris i revistes han estat, des de la infància, el meu pa de cada dia. Algú, quan em veu usar els llibres, m’acusa de manca de reverència envers els llibres. Escric al marge, subratllo frases, tanco paràgrafs sencers amb claus i signes d’interrogació i d’alerta. Potser, i ho dic amb un cert penediment, actuo amb la mateixa manca de respecte que solien usar els sagristans amb les imatges dels altars d’ermites i santuaris. Però el fet és que podria defensar l’actitud del sagristà, com podria defensar la meva, vull dir, que la familiaritat només és una aparent manca de respecte. M’agraden els llibres i m’agraden tant que n’uso i abuso.
Això vol dir, amb altres paraules, que no he estat ni probablement seré bibliòfila a l’antiga manera. I a més crec que, a poc a poc i a l’embat d’un creixent abaratiment del material imprès, anirem perdent el sentit de propietat del llibre, com ningú no té el sentit de propietat del diari que compra al matí.
Hispanic Society
Però el llibre pot ser, i de fet és en molts casos, una joia. El llibre té un preu, de vegades un preu fabulós, i quan entrem en l’àrea dels preus, els objectes preuats adquireixen unes sorprenents connotacions, i en posaré un exemple. I un exemple que pertany a la nostra literatura, tan poc poderosa en el concert econòmic del món. Em refereixo a un exemplar de l’edició prínceps de Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, Martí de Riquer ens explica que en el món hi ha tres exemplars de la primera edició de la nostra gran novel·la heroica. L’un és a la biblioteca de la Universitat de València, l’altre al British Museum de Londres i el tercer a la Hispànic Society de Nova York. Tres exemplars de la primera edició, feta a València, per l’impressor Nicolau Spindeler, amb la data del 20 de novembre del 1490. Si a algú se li acudís confeccionar una xifra amb el propòsit d’adquirir – suposant que fos venal – qualsevol d’aquests exemplars, el cap ens rodaria, com el cap ens rodaria quan es parla de la subhasta d’un Rubbens o d’un Boticelli. Es evident que aquí l’objecte no és la novel·la de Joanot Martorell, sinó una joia, una joia que té valor en si mateixa, que existeix perquè la mirem, la toquem, ens cerciorem de la seva existència, com ens cercioraríem de l’existència del diamant Koh-i-nor, que mai no portarà ningú penjat al coll.
Marca de Nicolau Spindeler
El Tirant lo Blanc que va imprimir Nicolau Spindeler, a la ciutat de València, no és simplement un llibre, és una joia. Una joia que és per damunt de la butxaca de milionaris vells i nous. Perquè és la primera edició, evidentment i del segle XV, quan tot just s’iniciava la primera claror de la galàxia Gutemberg. Perquè només en queden tres i ni tan sols podem saber quants en va imprimir l’home del bell ofici, d’aquell ofici que canviaria el valor dels llibres. Però no sols perquè n’hi ha tan pocs de llibres, perquè són exemplars rars per la seva escassetat, val el que val, sinó perquè és aquest llibre. Una gran quantitat de bellesa ha quedat inclosa en les pàgines impreses dels tres llibres.
Després hem après a llegir en llibres de poc preu i a descobrir la bellesa més enllà de la grafia de les lletres. M’agrada pensar que l’immens plaer de submergir els ulls en un llibre, d’oblidar-te de tu, de qui ets tu, de les parets del voltant, de la mateixa llum que et permet engolir les paraules que un altre ha escrit per tal que tu les puguis entendre, ja no val una fortuna sencera. Ja no cal que siguis un dels pocs senyors de la Terra. Ja no cal que et disfressis de clergue per a tenir dret al plaer de la lectura. Qualsevol, per modesta que tingui la bossa, pot ingressar a la galàxia Gutemberg. Què val un llibre? Un dinar? Una entrada al cinema? Tres paquets de tabac? Un bitllet de tren? Cent quilòmetres de benzina? Pots baixar al carrer a qualsevol instant i comprar un llibre. Es cert que són uns llibres una mica malgirbats i no s’assemblen gens a aquells meravellosos objectes il·luminats de coloraines, amb estampes de jardins i dames i cavallers vermells i blaus i alicorns i tendres guerrers amb armadures daurades. I és que els luxes canvien de rostre i el nostre luxe s’ha fet avui multitudinari.
Amb tot no manca qui diu que la galàxia Gutemberg ens amenaça. Lletra i més lletra ens assetja de tal manera que llencem a la paperera, sense llegir, muntanyes de lletra impresa. Els missatges que ens trameten pàgines i pàgines de paper mal imprès s’anul·len ells mateixos, car la quantitat d’estímuls ens anul·la la capacitat de reacció.»
I l’excés destrueix no sols la qualitat, sinó que, ens diuen, destrueix l’entitat del mateix vehicle de comunicació. No llegim ja, passem els ulls per damunt el grafisme de les lletres, captem només una paraula esparsa, o reunim, paraula més paraula menys, uns grups de mots que diuen allò que hem decidit que volem llegir. La galàxia Gutemberg ens distreu en lloc de comunicar-nos el contingut d’una lectura. No guardem res, només acumulem impressions, el plaer de tornar a llegir ha esdevingut rar, quasi un anacronisme.
Per això, o potser malgrat això, el llibre vell ens torna al clima de la pacient i pausada lectura. Trobarem aquell llibre que havíem perdut, o aquell que no havíem trobat encara, o aquell altre amb l’aura de les il·lustracions que ens acompanyaven en la lectura. Imatge i paraula s’unien en els temps dels grans il·lustradors com en les primeres novel·les miniades, síntesi que pressuposa una lectura lenta, amb la parada complaent de les imatges que reprodueixen els instants de la narració: un rostre, un paisatge, un racó de cambra. Potser hauríem de pensar de nou en aquest lligam que quasi havíem perdut: paraula i imatge. Avui les imatges han canviat de textura. Ja no són aquells dibuixos a la ploma que feien les delícies dels nostres avis i que nosaltres encara vam aconseguir en les novel·les més sentimentals en el gest inimitable d’en Junceda; o en les novel·les de lladres i «serenos», amb els dibuixos d’en Bosch, amb senyores de cames llarguíssimes i senyors de rostre ben tallat i frac negríssim. Les imatges avui malden per assolir la primera fila, amb els còmics, amb la pantalla petita, amb la pantalla envoltant de la gran maquinària cinematogràfica. Però això sí, darrera de cada conjunt de seqüències hi ha un llibre. I si volem penetrar en el gran concert de les imatges, ens adonarem que no hi ha imatges mudes, que les imatges reclamen paraules i que les paraules salten de la cinta magnètica i s’instal·len a pler en les pàgines dels llibres
Pregó XXVIII Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern per Maria Aurèlia Capmany, en el diari Avui del dia 19 de setembre de l’any 1979.
XQ XQ XQ XQ XQ XQ XQ
“En el magnífico y pintoresco Barrio Gótico de Barcelona – testimonio de dos milenios de historia – , detrás del ábside de la Catedral, está situada “ Gráficas El Tinell” (calle Freneria, nº 1), que es el único taller existente actualmente en toda España dedicado a la estampación de xilografías.
En las xilografías que representan los antiguos oficios barceloneses, pertenecientes al siglo XVIII, se puede admirar la simple ingenuidad con que fueron buriladas en el pasado, resaltando su violenta coloración que nos recuerda a las célebres y deliciosas imágenes de Estrasburgo.
Para su obtención, se utilizan las planchas de madera antiguas ( originales) de boj, de su propia Colección, y después, iluminadas a mano, una a una, siguiendo la laboriosidad y técnicas de la época.
La finalidad de las xilografías consistía en divulgar y dar a conocer los oficios muy corrientes en aquella época y, entre ellos, podemos admirar a un delicioso matacandelas, a un leñador, a un tejedor, al que vacía y moldea los zuecos, a un ceramista o a un tonelero, además de barcos y otros motivos de creación artística y simbólica de aquellos tiempos, que forman el extenso y variado surtido de ese taller xilográfico.
De todos los procedimientos de grabar, sobresale, por su belleza, destreza y artesanía, el que se realiza en madera, y del uso de ésta, procede el nombre de XILOGRAFÍA ( del griego Xilón, mader, y graphe, esculpir, grabar).
“Xilografías Catalanas de oficios del siglo XVIII”, article a Cuadernos de Bibliofilia, númeo 4, abril 1980, p.63.
Pregonar el llibre és tasca noble i ensems arriscada. I molt més quan es tracta, com en aquesta ocasió, de pregonar el llibre vell. Aquesta flor de cultura i de servei a les més nobles idees que és el llibre, té uns perfums més delicats i unes finalitats més subtils quan es tracta del llibre que ha passat per diverses mans o que per atzars de la vida de les editorials ha vist estroncat el seu normal cicle comercial.
Ramon Mallafré i Santi Mallafré
Com a senzill periodista català que sóc i que vull ser, no em considero la persona més adequada per a obrir amb un parlament una fira com aquesta, que darrerament ha estat pregonada per figures tan il·lustres com Salvador Espriu i Ventura Gassol, entre altres. Només l’amistat dels meus benvolguts amics els llibreters de vell, que des de fa anys conec com a modest col·leccionista que sóc, explica que ara, malgrat les meves mancances, pugui adreçar-me a vosaltres.
Seré breu, per a no cansar-vos. Tan sols, ajuntant els records del passat i mirant cap al futur, intentaré explicar a grans trets perquè considero que la tasca callada i constant dels nostres llibreters de vell és important per al redreçament de Catalunya en què tots estem compromesos.
Josep Sardà
En els anys de foscor, quan totes les llibertats reconquerides amb la Generalitat dels presidents Macià i Companys havien estat barroerament suprimides, eren pocs els llocs on els supervivents de la maltempsada i els joves condemnats a no saber res dels nostres drets com a membres d’una nació llavors esclavitzada, podíem recuperar part de la nostra història. I un d’ells eren les llibreries de vell, a on anàvem a la recerca d’unes obres que la dictadura havia prohibit i que per tant els editors i els llibreters de nou no podien posar al nostre abast. Les llibreries de vell eren per a molts de nosaltres llocs meravellosos on tota descoberta era possible, on d’una manera natural i sense donar-li cap importància podíem trobar les arrels de la nostra ètnia, tant en un llibre bàsic com en un full de diari en català. En català, fixeu-vos-hi bé, en la llengua que no ens deixaven escriure i gairebé ni parlar.
Josepa Masegosa
Les llibreries de vell i el mercat dels diumenges a Sant Antoni -no oblidem aquest mercat- eren i són focus de democràcia, de diàleg, de llibertat, de catalanitat en una paraula. Els cognoms de llibreters com Palau, Porter, Masegosa, Royo, Dubà, Sala, Marca, Torres, Millà, Balaguer, Batlle, Creus, Pubill Caparrós, Sardà, Peiró, Eroles, Mallafré, així com Gabernet -l’actual president del Gremi- i tants d’altres – esmentar-los a tots seria impossible – ens recorden a més benemèrits ciutadans que han actuat com a comerciants del llibre amb naturalitat, sense plantejar-se més problemes dels que ja la vida els donava, però sentint-se membres d’un poble que patia i lluitava per sobreviure. Tanmateix, molts d’ells no eren conscients de la important acció catalana que portaven a terme, però potser per això la seva activitat natural d’homes catalans ha donat fruit.
Josep Mª Marca
Barcelona és la ciutat de l’Estat espanyol que té més llibreries de vell. També té els llibreters més actius i organitzats. Per això des del 1952 s’organitza aquesta fira. El seu èxit i el seu sentit integrador, amb la participació de llibreters [53] d’arreu de l’Estat, és símbol també de les virtuts catalanes d’organització i de respecte a tots els qui volen venir amb nosaltres en pau i democràcia. I ara, quan tornem a tenir la Generalitat amb el seu legítim president, quan els nostres diputats preparen l’Estatut que no ens han de donar els de fora sinó que hem d’imposar nosaltres i quan els instruments d’autogovern s’enforteixen de mica en mica i sense mai cedir, penso que aquesta fira i els llibreters que l’organitzen no són aliens a l’esperit de redreçament que anima el nostre poble. I si la fira de l’any passat fou la de la Generalitat recobrada, desitjo que aquesta sigui la del nou Estatut. Visca la Fira! Visca Catalunya!»
Pregó de Josep Mª Cadena a la XVII Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern, cel·lebrada a Barcelona l’any 1978. En el Diari Avui del 19 de setembre de l’any 1978. Retrats fets per Bussoms en el llibre de J.Mª. Cadena: Quaranta anys de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern; Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya, Barcelona, 1991.
Cadena i Bussoms
XQ XQ XQ XQ XQ XQ XQ
“ La textura del papel, la tinta robada por las yemas de los dedos a una novela de Balzac publicada en vida del autor, no puede competir con la frialdad del libro electrónico, carente de memoria existencial, de memoria intelectual. Pese a ello, al intento de modernidad mal entendida que persigue la desaparición del libro como objeto, en la feria de libro antiguo y de ocasión, la muerte de la literatura se transforma en sangre que oxigena a las nuevas generaciones. Las bibliotecas adquiridas por los libreros pasan a los estantes de los más jóvenes, que proyectan una visión renovada sobre las páginas, dotándolas de vida, aportando savia fresca a aquellas miradas enterradas en el tiempo, las de sus mayores.
Al cabo, tres miradas, la del lector, la del escritor y la del librero, constituyen los pulmones, el nervio y los músculos del libro. El librero sirve de nexo entre el que ha transcrito sus pensamientos en negro sobre blanco y el que aspira a leerlos. En particular el librero de viejo, bregado en la luz de los candiles y las sombras de volúmnes empolvados con el mimo de los años, ofrece al lector incluso textos de autores desconocidos que sin su mediación continuarían condenados al olvido.
El librero simpatiza con la persona que se acerca interesada al mostrador, pues ambos conocen el vigor del libro impreso, y acaso comparten lecturas. También les une el viaje literario. El lector y coleccionista de libro viejo, es incapaz de resistir la tentación de buscar en cualquier ciudad del extranjero una librería que le invite al gozo de la imprenta aún en otro idioma. Perseguimos como gatos a ratones escurridizos las obras que acendraron nuestro carácter o absorvieron nuestro ocio.
Pregó de la XXXV Feria del Libro Antiguo y de Ocasión, Enrique Múgica, Asociación de Libreros de Lance, Madrid, 2011; p. 2-3.
“ El més il·lustre personatge que al llarg de la història ha vingut a Barcelona —i que mai ningú no l’haurà de guanyar, ni en autèntica i profunda intel·ligència ni en comprensiva i radical bondat—, en un moment en què li ho permeten els seus burladors, en aparença discrets i cortesos, en el fons necis, crèduls i grollers, se’n va amb el seu no menys famós company d’aventures i fatigues a donar a peu un tomb per la població i entra, durant el seu passeig, en una impremta, segons els erudits la de Sebastià de Cormelles, al carrer del Call. El deixarem allí, segurs de poder-lo sempre retrobar, enmig de llibres, el que ell i nosaltres estimem més.
Que antiga i arrelada la col·lectiva afecció catalana, i la dels coparticipants de la nostra parla, per aquest producte, potser el més noble de tots, de l’enginy i de l’esperit humà! Molt abans de la transcendental, decisiva invenció de Gutenberg, dits delicats i hàbils, a l’alba imprecisa però sense defallences de la nostra identitat nacional, que no ha d’esborrar-se més ni confondre’s amb cap d’altra, escriuen, il·luminen i acaronen llibres, en els monestirs dels dos vessants dels Pirineus. Els qui Ferran Soldevila ha designat com a peoners de la nostra cultura, Gotmar, Miró Bonfill, Guarí de Cuixà, Ató de Vic, es delectaven amb el seu tracte. A la distant Ausona s’encaminà, per aprendre, Gerbert d’Aurillac, després Papa, enigmàtic, subtil, l’home més savi del seu temps. Sota l’incomparable magisteri del principesc abat i bisbe Òliba, Ripoll, el primer centre cultural d’aquella Catalunya primaverenca, compta amb una biblioteca, aleshores nodridíssima, d’uns dos-cent volums, pels quals es coneixen Terenci, Ciceró, Cèsar, Virgili, Horaci, Juvenal, Boeci i molts d’altres autors, algun no llatí sinó grec —encara que a través del llatí—, i es poden estudiar les ciències del “Quadrivium“. Els monjos Joan i Arnau, amb un altre, Òliba, homònim de l’egregi bisbe, viuen i treballen al cenobi de la vila dels dos rius i baixen tal vegada algun cop a Vic, a visitar l’eminent prelat i a ofrenar-li el goig únic dels llibres que elaboren al prestigiós “Scriptorium” ripollenc. N’hi ha d’altres, però, a l’estudi del mateix palau episcopal ausetà, a la Seu d’Urgell, a Sant Cugat del Vallès i a Barcelona, a l’escola de Gramàtica, Retòrica i Jurisprudència que culmina en la figura de Ponç Bonfill March.
Monastir de Ripoll
Tots, o gairebé tots, els nostres comptes-reis del Casal de Barcelona, i amb ells, molts dels seus cortesans i consellers, cultiven les lletres, i es deleixen dels llibres: el Cast, el Conqueridor, el Gran, el Just, el Benigne, el Cerimoniós, el Caçador, l’Humà. La joia més sumptuosa dels nostres llibres anteriors a l’art i a les tècniques de la impressió, el “Llibre dels Feyts“, de Jaume I, l’alt monarca que porta el nostre idioma a Mallorca —establert una mica més tard a la resta de les Illes —i al País Valencià— en els seus dos terços més fèrtils—, es copia a Poblet, on hi ha, i és natural, una biblioteca riquíssima, molt més abundosa que la de Ripoll, el 1343, sota Pere III. I el successor del terrible sobirà i polític genial Joan I, és, a l’igual del seu dolorós i patètic germà, un humanista i un lector insaciable: “Nós qui ens delitam molt en legir”.
I què diríem de Ramon Llull, de Bernat Metge i d’Ausiàs March, per exemple? Tots ells sabien molt bé —quan avui hi ha algú que ho ignora o amb ofensiu menyspreu fingeix ignorar-ho— que en català es poden expressar les fineses i les agudeses mes alambinades de la ciència, de l’estel i del pensament, i les seves respectives obres en són una mostra esplendorosíssima i una prova irrebatible. Retreurem a títol d’anècdota, tanmateix prou coneguda, que Bernat Metge, en l’elegant ploma del qual extremament madura el català cancelleresc, el “català del Rei”, va néixer, si bé en un obrador d’apotecari, al carrer dels Especiers, que des de generacions i generacions ençà duu el nom, més apropiat a l’excel·lent escriptor i més significatiu per a nosaltres, de “carrer i baixada de la Llibreteria“, o sigui on amb preferència es venien i es compraven llibres. Perquè, al marge ja de tota anècdota, el llibre tothora ha estat, és i serà el vehicle més resistent i útil de la nostra més viva i selecta tradició, el pont del progrés que mena al futur, el nexe entre el nostre poble i la nostra terra.
Monastir de Poblet
Mai no trencat, ni en les hores més apagades de l’estranya decadència: ens basta Roig i Jalpí com a testimoni. Quan el setge de mil set-cents catorze, catedràtics i escolars, notaris, escrivents i llibreters, allistats, amb patriotes procedents d’altres oficis i professions, en la Coronela, no escatimen perills ni accions arriscades. Després de l’esfondrament ve a poc a poc la recuperació, gràcies als magnes polígrafs del divuit i de la primera meitat del dinou i tant pels llibres que escriuen com pels que salven. En callem els rengles per no amoïnar i per no convertir la crida en un clam eixordador, que amenaçaria de desvirtuar el nostre propòsit. Identificats amb el diàleg, amb la democràcia civilitzadora i civilitzada, instal·lats mentalment en ella, detestem la demagògia, arma a penes disfressada de la reacció, sense excepcions cancaneta de les abominables tiranies de qualsevol tendència.
Llibres, llibres, llibres. Labor abnegada dels llibreters, disseminats per tot l’àmbit català. Per tots els Països Catalans, en la seva múltiple i intocable singularitat, en la seva essencial unitat, des de Guardamardel Segura i el Palmerar del Camp d’Elx a Andorra i als aiguamolls de Salses, des de l’Alguer i el divers món illenc a l’austeritat de la nostra faixa aragonesa. Feinejar sense treva d’editors, d’impressors, de relligadors, de correctors de proves i de llibreters, de nou i de vell. Potser avui a la nostra capital el mar no és alegre, ni la terra jocunda, ni l’aire clar, però hi subratllem i celebrem tanmateix el vint-i-cinquè aniversari de la reordenació del Gremi dels Llibretrs de Vell, amb el centre a Barcelona però amb una munió dels seus components estesos arreu dels complexos i l’un amb l’altre inconfusibles territoris del nostre llenguatge. Es d’una educació elemental de consignar amb deferència que assisteixen al nostre costat, a les festes i a la fira organitzades amb motiu d’aquesta data, col·legues d’altres indrets i d’altres expressions. Que no se sentin ni per un instant forasters entre nosaltres perquè res de tan amistós com un bon llibre, res que ens uneixi més que l’amor comú, compartit, pel llibre. Si aquest és vell, hi afegeix la fascinació de la seva raresa. Els anys, els segles, el miracle de la seva supervivència el dignifiquen. Esdevé un tresor i un tresor de tots, que administren unes mans que son de gran honestes, competents, responsables. Mans d’enamorat, de coneixedors, d’artesans, d’artistes. En contemplo algunes i n’endevino moltes en acomiadar-me amb una citació sense exactitud i amb glossa prima de Lucreci. Com les abelles van xuclant la mel en els boscos florits, així vosaltres, llibreters —i ara m’adreço d’una manera particular als llibreters de vell— i nosaltres, llegidors, en les pàgines dels llibres destriem amb un plaer lentíssim en un aprenentatge perpetu, serenes, lluminoses, alliberadores paraules d’or.”
Pregó: “ El llibre, nexe entre el nostre poble i la nostra terra”, de Salvador Espriu amb motiu de la XXV Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern, feta a Barcelona l’any 1976. A La Vanguardia del dia 21 de setembre de l’any 1976.
XQ XQ XQ XQ XQ XQ XQ
“Somos, unos más que otros, discretamente pobres y conocedores de nuestras limitaciones. Estamos preparados para no conseguir ser los primeros en encontrar las gangas que algunos, notables y ya citados inspectores de nuestras alcantarillas de libros antiguos, viejos, raros o descatalogados, son capaces de encontrar las gangas que algunos, son capaces de encontrar incluso antes de que la Feria esté inaugurada. Nosotros, los modestos rastreadores, seguiremos buscando por ferias y casetas, por cuestas y parques, por lejanas provincias o por Madrid que es nuestro pueblo. Seguiremos buscando porque nosotros no sólo buscamos un libro. Es el libro el que nos encuentra. Y para eso hay que seguir viajando por ferias como esta.
Este año volveremos a encontrarnos con conocidos, con amigos desde hace ya unas décadas – ¡ de casi todo hace ya más de treinta años! – ,volveremos a pelearnos amablemente por consegir un espacio de privilegio en los estantes interiores, por hacernos un hueco en el mostrador rodeados de mirones como nosotros, por intentar llegar antes de los conocidos sabuesos, esos que olfatean el libro desde que doblan por Cibeles. Como tantas primaveras volveremos a los mismos ritos, a las contadas alegrías de los encuentros casuales y al placer de volver a casa para desenterrar nuestros tesoros que ya han tenido otras vidas, otros dueños, otras islas. Este año volveremos a ser felices en este paseo con libros y libreros… pero también este año será el primero en mucho tiempo en que no podremos disfrutar de la educada tranquilidad, de la memoria lúcida y de la vida llena de libros, de paisajes y paisanajes, de un hombre que conoció mejor que nadie el dulce placer de vivir entre libros. Por supuesto estoy hablando de Pepe Berchi. Ya no estarà en esta feria como cada primavera desde hace 34 años. Ya no está pero él sabe, como lo supo Charles Nodier, que “ después del placer de poseer libros, poca cosa hay más dulce que hablar de ellos”. Pues eso, con los libreros y los libros antiguos y de ocasión hasta la muerte. Pero ni un paso más.”
Pregó de la XXXIV Feria del Libro Antiguo y de Ocasión, Javier Rioyo, Asociación de Libreros de Lance, Madrid, 2010 ; p. 9-10.
No havia vist el vlok Regina Exlibris , avui (2018) l’he trobat buscant la paraula Bibliofília i resulta que en els seus articles he trobat un munt de paraules que comencen per Biblio. M’he quedat parat, no m’ho creia, he pensat en el primer Bibliodiccionari que vaig posar aquí, imaginant que trobaria 50 o 60 paraules que comencessin per Biblio. Ara ja en van més de 2000 i cada vegada que començo una nova tanda de paraules que comencen per Biblio crec que no en trobaré més, de fet ja ho he pensat moltes vegades i he arribat a la conclusió de què no he de pensar-ho més perquè cada dia en surten de noves. I això d’avui amb aquest vlok m’ha deixat garratibat, no he llegit tots els articles, però, així i tot, he trobat més de 40 paraules noves i segur que alguna no l’he vist.
Poso aquí sota les paraules, volia explicar el significat de cada una, però no és fàcil, algunes potser sí, però altres crec que és millor llegir els articles i d’aquesta manera queda més clar el significat de cadascuna.
I per aquells que no tenen temps per llegir tots els articles els hi poso un trosset de cada un on surt la paraula perquè es facin una idea.
A finals del 18 vaig tenir una conversa amb Regina via Missatges per Twitter, per demanar-li permís per posar les paraules i article escrits per ella, però no estava en un bon moment i em va dir que més endavant ja em diria alguna cosa.
21 setembre 2019: de moment no sé res.
Juliol 2023. He trucat (correu, telèfon, Twitter) a ’20minutos’, lloc on ella escrivia els seus articles, per saber si podien ajudar-me a trobar-la, però no ha estat possible.
Biblioamén: a l’article: “Diez novelas para leer y redescubrir Venecia sin aglomeraciones”. “Venecia se puede descubrir entre canales y aglomeraciones, pero también entre líneas y silencios. Allí está, ficcionada o no, pero siempre eterna, frágil, laberíntica, decadente, hipnótica, excesiva, serena y brumosa. Porque como dejara escrito ese biobliotitán llamado Herman Hesse «Todos los poetas y escritores han descrito, en innumerables libros, este extraordinario mundo acuático. Biblioamén a eso, maestro.”
Biblioarsenal: a l’article: “14 libros para darte un bibliofestín en la Feria del Libro de Madrid (#FLM18)”. “Y por si os quedáis con ganas de más prescripciones reginaexlibrislandianasaquí os dejo otro biblioarsenal con títulos para bibliófagos, para quienes prefieran la no ficción y, como no, más y más novelas”.
Bibliobacanal: a l’article: “14 libros para darte un bibliofestín en la Feria del Libro de Madrid (#FLM18)”. “Aunque a poco bibliófilo que uno sea la FLM18 es una auténtica bibliobacanal de la que es muy difícil irse de vacío, la avalancha de lectores salivando y de títulos a la vista puede colapsarle la bibliofilia a cualquiera”.
Bibliobucle: a l’article: “9 libros para regalar a un bibliófilo y quedar como una Regina ExLibris”. “Porque, claro, a la decidida embestida a la librería sobreviene la consabida parálisis y bloqueo graduales precedidas de los interrogantes de rigor: ¿Qué no se ha leído? ¿Cómo no va a conocer a ese autor?¿Y si ya lo tiene en su biblioteca? ¿Y si me lo tira a la cabeza? ¿Y si es demasiado mainstream? Y vuelta a empezar en un diabólico bibliobucle del que sólo le rescatan la Providencia Librera o el librero de turno.”
Bibliobulímica (2): En el vlok de Regina Exlibris, article: “6 novelas de librerías para inducir un coma libresco a tu bibliofilia”. També Bibliobulimia. “Llamadme loca, pero por mucho que me pase la vida en reginaexlibrislandia mi bibliofilia siempre quiere más. Soy bibliobulímica, libromaníaca y librera compulsiva.”
Biblioclasicazos: a l’article: “Diez novelas para leer y redescubrir Venecia sin aglomeraciones”. “Bueno, dejando de lado algunos de mis biblioclasicazos venecianos porque ya están descatalogados , como La ciudad de los ángeles caídos de John Berent, Venecia de Jan Morris, El libro flotante, de Michelle Lovric o la guía veneciana de El Corto Maltés de Hugo Prat…”
Bibliocripta: a l’article en el vlok Regina Exlibris: : “ El pequeño vampiro regresa de la bibliocripta (editorial)”, on parla del llibre El Pequeño vampiro, de Angela Sommer-Bodenburg.
Biblioenjambre: a l’article: “14 libros para darte un bibliofestín en la Feria del Libro de Madrid (#FLM18)”. “Es la Feria del Libro de Madrid, y su epicentro el parque del Retiro, donde un descomunal biblioenjambre de libreros, editores, autores, libros, agentes, distribuidores y bibliófagos de todo pelaje se entrega a una actividad libresca frenética…”
Bibliofavor: sembla que amb el significat de Consell per llegir un llibre interessant i també com a favor fet per una editorial editant o reeditant un llibre. En el vlok usa ( Regina)a vegades aquesta paraula per indicar que un llibre segur que t’anirà bé, com aconsellant-lo, per exemple: “ Hazte un bibliofavor y lee Chesil Beach de Ian McEwan antes de ver la peli”.
Bibliofelino: a l’article: “Seis (o siete) gatos de novela para ronronear como lector”, Regina Exlibris explica que li agraden els gats i cita set llibres relacionats amb els gats. Diu: “ Por suerte tenemos tan claro cuáles son nuestros bibliofelinos preferidos que en menos de lo que he tardado en afilarme la primera uña ya teníamos la selección libresco-felina desplegada sobre mi escritorio”. I cita set llibres.
Bibliofilovampíricas : a l’article: “El pequeño vampiro regresa de la bibliocripta(editorial)”. “El pequeño vampiro, de Angela Sommer-Bodenburg. Nació a finales de los setenta en Alemania, aunque en España fue un bombazo en los noventa. Inicia una serie de aventuras bibliofilovampíricas protagonizadas por pequeños tunantes con “colmillos de leche”. Entrañable, divertido y con cierto tufillo a moho y acripta…”
Bibliofresca: en el facebook de Regina Exlibris, l’autora anomena així a la manera de poder llegir un llibre, estan a la fresca.
Bibliogarbeo: a l’article “14 libros para darte un bibliofestín en la Feria del Libro deMadrid (#FLM18)”. “Una forma muy libresca de darme un bibliogarbeo en una góndola con forma de libropor la inmortal ciudad de los canales cada vez que siento la llamada de la marca del agua.”
Bibliomaquiavélica: Regina Exlibris s’autoanomena d’aquesta manera parlant d’un llibre. “ Aplaudo enérgicamente cualquier potencial vía de conexión de una novela con un lector. ¡La que sea! En eso soy muy bibliomaquiavélica, querid@s, y si el libro puede llegar a ser el fin, bienvenido seael principio que lo llevó hasta él”.
BiblioMidas : a l’article: “14 libros para darte un bibliofestín en la Feria del Libro de Madrid (#FLM18)”. “Casi todo género que toca Dan Simmons se convierte en Literatura. Ya sea ciencia ficción, suspense o terror, si la historia lleva su firma será una buena novela. Por eso cuando este biblioMidas decidió novelar la fatídica expedición al Ártico emprendida por 129 exploradores de la Armada Británica a mediados del S.XIX, de cuyo paradero jamás se supo, sus lectores salivaron.”
Bibliominino: a l’article: “Seis (o siete) gatos de novela para ronronear como lector”, Regina Exlibris explica que li agraden els gats i cita set llibres relacionats amb els gats. Diu: “Por eso cuando me he dado cuenta de que a punto hemos estado de dejar pasar el Día Internacional del Gato sin consagrar un rinconcito a prescribir a nuestros bibliomininos favoritos me he metamorfoseado en Catwoman, he sacado las uñas y me he puesto a bufarle a todo lo que se movía y respiraba en reginaexlibrislandia”.
Bibliopánico: a l’artice: “Siete casas malditas de novela en las que no querrías pasar la noche”. “Los fanáticos de la literatura de casas embrujadas que no hayan leído La casa infernal están de enhorabuena. Tienen por delante bibliopánico del bueno retozando en la Mansión Belasco con uno de los maestros del género, Richard Matheson…”
Bibliopatinas: ve a ser una cosa així com una relliscada per no llegir alguna cosa interessant.
Bibliopelaje: a l’ article: “ ¡‘La sociedad literaria del pastel de piel de patata de Guernsey’ llega por fin a las librerías!, en el vlok Regina Exlibris. “Es una lectura terapeútica, de esas para inducir un coma libresco a tu bibliofilia, que es del mismo bibliopelaje que otras dos delicias bibliófilas: la mítica 84 Charing Cross Road, de Helene Hanff, y La Librería, de Penélope Fitzgetald. Palabra de Regina ExLibris.”
Biblioregalo: a l’article: “9 libros para regalar a un bibliófilo y quedar como una Regina ExLibris”. “Así que si el receptor de vuestro biblioregalo está en otra dimensión lectora y no os animáis a probar ni con cualquiera de mis reginazos de ficción ni con alguno de mis reginazos de no ficción, veamos si os encajan sugerencias de títulos para paladares librescos particularmente exquisitos.
Paraula referint-se als problemes d’alguns llibres per ser reeditats. La lectura de l’article és interessant. “No hay nada como desenterrar un personaje al que algún lector daba por muerto (léase descatalogado) para revitalizarme la bibliofilia. A mí y al contertulio de turno, claro, porque ese tipo de bibliorenacimientosson como un géiser de subidón libresco que lo impregna todo y a todos en un amplio radio de acción.”
BibliOrgullo: novel·les escaients per a celebrar l’orgull LGTBI.
Bibliorunning: Es refereix a llibres que tracten de carreres atlètiques, a llibres sobre atletisme, corredors i carreres. En l’article nomena uns quants llibres sobre el tema. “Es el Día internacional del Running y no imagino mejor momento para darse al bibliorunning, al que me aficioné de casualidad. Porque nunca imaginé que el hecho de que titanes de las letras como Murakami y Jean Echenozescribieran sobre algo tan ajeno a mí como el correr bastara para inocularle a mi bibliofilia el apetito lector por novelas sobre corredores”.
Bibliotrivials: En el vlok Regina Exlibris: “Si estás dispuesto a poner a prueba tu bibliofilia estás en el lugar adecuado, querid@, porque me he sacado del pelucón una serie de Trivials Regina ExLibris sobre una veintena de novelones.
Bibliovampiros: a l’ article del vlok Regina Exlibris: “ El pequeño vampiro regresa de la bibliocripta (editorial)”. “Así que tanto si Rüdiger o cualquier otro von Schlotterstein os convirtió en bibliovampiros en su día, pero lo olvidasteis, como si nunca llegó a hincaros el colmillo echadle un vistazo a los libritos si tenéis pequeños lectores a tiro…”
“El poble no compra llibres, es la lamentació més corrent entre editors, llibreters i escriptors. No és aquesta la veritat, però si té quelcom que s’hi acosta. Veureu poques vegades obrers dins de les llibreries de nou. Són moltes pessetes cinc, sis o set, que costen els llibres nous i, com és natural, ni els llibreters, ni els editors, ni els escriptors fan un gran negoci. Però el fet que el poble, el poble modest, no entri a les llibreries a comprar llibres, no vol dir que aquest poble no llegeixi.
Al Paral·lel, el Montmartre barceloní, com en diuen – per tal de plagiar sempre coses foranes – hi veureu els diumenges i dies de festa, una estesa de la vora d’un quilòmetre, on es venen llibres. Parades d’encants les unes, sense ni això les altres. Es aquí on el poble, aquell poble de què parlàvem abans, ve a assortir-se del seu aliment espiritual.
A milers desfilen els curiosos, els bibliòfils, els que volen comprar llibres per poc preu, les criatures que amb deu cèntims s’enduran a llurs cases un munt de setmanaris per a infants, les noietes que cerquen revistes de modes i novel·les blanques o roses, per poc preu, gent d’espardenya i de barret s’hi barreja davant les parades de llibres. Qui cerca un exemplar rar, qui, novel·les d’aventures, qui, clàssics, en resum, a la Fira del Llibre, al Paral·lel, hi ha compradors per a totes les matèries, les ciències, les arts, les especialitats, la història i la novel·la tenen compradors:
Havem preguntat a un llibreter:
-Es ven molt?
-Ara comença l’època de vendre.
-Per què?
-A l’hivern és quan hi ve més gent. Els uns per prendre el sol, els altres ja decidits a comprar.
-I compren tots?
-Això no us podria assegurar, però és difícil que qui vingui ací se’n vagi sense, almenys, un llibre.
-Els preus?
-Els preus són a l’abast de tothom. Aquí es poden fer compres des de cinc cèntims endavant.
-El preu mig dels llibres?
-Entre sis rals i tres pessetes podeu trobar-hi els vostres favorits.
-Quin llibre és el que més abunda?
-Els que llegíem nosaltres quan érem menuts
-Es que no es ven el llibre de viatge i d’aventures?
-Sí, però no com abans. Ara, la gent menuda ja vol endinsar-se pel camí de la cultura que en podríem dir-ne social. Els llibres dels escriptors cèlebres són molt buscats. Després els sociòlegs.
-Se’n venen molts cada dia?
-Encara que és molt difícil fixar un nombre, puc gairebé assegurar-vos que la venda gira a l’entorn d’uns quinze mil volums.
-Caram!
-Sí, no se n’estranyi. No, però, són tots llibres de preu. Aquest nombre és comptant-los tots.
-D’on us proveïu de llibres?
-Aquests llibres provenen de biblioteques particulars que, vinguts a menys els seus propietaris, es veuen obligats a desfer-se’n, no sense gran pesar, i d’altres, que una vegada llegits se’ls venen.
Parades llibres Paral·lel
-Quin és el preu mig a què es venen els llibres ací?
-La meitat del preu de nou, aproximadament, encara que gairebé sempre es regateja i cal rebaixar un xic.
-Quin és el públic que més abunda?
-El modest. Ací hi veureu molts treballadors que en lloc d’anar a fer el vermut, surten, al matí, amb la mainada a prendre el sol i esmercen en llibres els cèntims que haurien d’esmerçar al cafè. En aquest aspecte el poble ha millorat en un cent per cent.
-I a què ho atribuïu?
-Avui gairebé totes les entitats polítiques i socials disposen d’una biblioteca. Això desvetlla en els homes el gust de llegir i quan aquest ha arrelat, cosa que costa ben poc, llavors senten un pessigolleig per posseir-ne, de llibres, que augmenta a mida que augmenta el nombre d’aquests.
-I a res més?
-Teniu en compte també el preu. Al cap de dos mesos d’haver sortit un llibre al carrer, és gairebé segur que se’l pot trobar ací per la meitat de preu. Això és un incentiu poderosíssim, puix que el comprador modest pensa que amb el preu d’un en podrà adquirir dos, amb tal que esperi un curt temps.
Ja ho veieu, senyors editors, llibreters i escriptors. El poble llegeix i llegeix molt. Ara comença ja a saber diferenciar entre el que li convé i el que no, i a mida que va prenent gust a la lectura augmenta el seu desig de llegir més encara. Però els preus són molt alts per als modestos. No volem dir-vos que voleu guanyar massa ni que els vostres preus són exorbitants, però no digueu tampoc que el poble no llegeix. El que passa és que no llegeix tot el que voldria…
Article: “La Fira del Llibre al Paral·lel” de Marius Vives, en La Humanitat del dia 13 de setembre de 1932.
Parades llibres Paral·lel
XQ XQ XQ XQ XQ XQ XQ
“ No me niego a encontrar los libros por Internet, esa enorme y útil librería, biblioteca, universal, pero no es placer comparable con el de una tarde en una librería de viejo. El placer de tropezarnos con algo que no buscamos. Con un libro del que no conocíamos siquiera su existencia. Ese inesperado placer ( no se) encuentra en ningún servidor de la red. El azar está del lado de los libreros de viejo y de sus buscadores. Acabo de leer un hermoso libro de publicación reciente – uno puede tener dos amores a la vez – escrito por un buscador de libros, un escritor francés llamado Jacques Bonnet, se titula “Bibliotecas llenas de fantasmas”, habla de nosotros mismos, de nuestro males y nuestras alegrías. Dentro de poco, como todo libro interesante, lo podremos encontrar entre vuestros libros de saldo. Comienza con esa confesión de Juliano – el querido apóstata -: “Unos aman los caballos, otros los pájaros y otros las fieras; yo, desde niño, estoy poseído por un terrible deseo de poseer libros”. Hace un recorrido por pequeñas historias que nos recuerdan a nosotros mismos. Y termina reflexionando de esta manera: “Los libros de mi biblioteca son como casas antiguas, llenas de presencias de hombres y mujeres que vivieron en ellas en el pasado, con su lote de alegrías y aflicciones, de amores y odios, de sorpresas y decepciones, de esperanzas y renuncias. Pensándolo bien, sólo he vivido en casas viejas… “ Yo estaba pensando en mis amigos letraheridos, ellos también viven en casas viejas, en casas que como sus libros, como los míos, también conocieron otras vidas. ¿Seremos raros, excéntricos, antiguos y extinguibles? ¿ Terminaremos siendo como nuestros libros?
¿ Nos pasará aquello que le ocurrió a José Emilio Pacheco con un libro: “Lo compré hace más de quince años. Pospuse la lectura para un momento que no llegó jamás. Moriré sin haberlo leído. Y en sus páginas estaban el secreto y la clave”. Ojalá el libro que encontremos, hoy mejor que mañana, el libro que nos está destinado.
Pregó de la XXXIV Feria del Libro Antiguo y de Ocasión, Javier Rioyo, Asociación de Libreros de Lance, Madrid, 2010 ; p. 8-9.
Biblio-ARQ: arquitectura de biblioteques. Llistat amb l’objectiu de ser un espai d’encontre, un fòrum de diàleg sobre l’arquitectura de les biblioteques. Moderador de la llista: Daniel Gil Solès. El correu també és una paraula nova: biblio-arq@listserv.rediris.es
Biblio-circo ( també usen Bibliocirco): un món de diversió a la Biblioteca Pública Municipal d’Acacías (Colombia).
Bibliocurses: Estiu 2023. Organitzades per la Biblioteca Modest Salse i Camarasa d’Hostalric.
Biblio-influencers: Biblioteca Mn. Joan Avinyó de Cubelles: “El programa “BIBLIO-INFLUENCERS” té com a objectiu la promoció de la lectura entre infants i joves durant l’època de vacances escolars, contribuint a la millora de la comprensió lectora, l’expressió oral, les habilitats comunicatives, i la creativitat, alhora que es genera un vincle positiu amb la biblioteca”.
Bibliomisteris: els bibliomisteris. Els llibres inclosos en aquest subgènere són llibres de misteris (gairebé sempre del tipus enigma) amb fort protagonisme de tot allò relacionat amb el món del llibre: autors, biblioteques o, sobretot, els llibres mateixos: Manuscrits antics amb codis per desxifrar, llibres maleïts, claus amagades en biblioteques o arxius… i, és clar, un heroi que ha de desfer tot l’embolic mentre els morts s’acumulen o el temps s’acaba. Aquesta seria l’estructura de la majoria d’aquestes novel·les, però n’hi ha molt més. Vist en un article de Raquel Vallés a Lecturalia ( novembre 2010). Segona part de l’article.
Bibliosistemática: es diu de la relació entre Biblioteques i Anàlisis de Sistemes. En el llibre La biblioteca: bibliosistemática e información de Berta Enciso Carvajal, El Colegio de México, México, 1983. L’autora assenyala la importància de situar el sistema bibliotecari al lloc que li correspon en la comunicació del coneixement i de la cultura a la societat. En aquesta època de transició i canvis accelerats, bibliotecaris i biblioteques s’enfronten a la tasca de modificar i estendre’n les funcions, per tal d’adequar-se a les noves formes de transmissió del coneixement, expressat, en aquest cas, com a informació bibliogràfica.
Bibliotaberna: A Galeria, restaurant a Fisterra ( A Coruña).
BiblioTikTok: és un del ‘hashtags’ utilitzat pels BiblioTikTokers
BiblioTikToker: TikTok, també conegut com a Douyin a la Xina, és una app d’iOS i Android per crear i compartir vídeos curts. Aquesta aplicació ens permet aprofitar les seves característiques per donar visibilitat a la biblioteca i als seus continguts i serveis. Els usuaris s’anomenen BiblioTikTokers. A la revista MiBiblioteca, núm, 73 primavera 2023, hi un article de María José Moreno Fernández sobre BiblioTikTokers. I en el vlok Biblogtecarios un interessant i ampli article de David Gómez: “Tik Tok, un aliado para las bibliotecas escolares y municipales”.
“ El col·leccionista de ex-libris á Inglaterra, Alemanya, Belgica y altres paissos, entre’ls que no pot contarshi’l nostre, son molts, y algunas de les Col·leccions verdaderament superbas.
Els principals artistes no se’n donen de menos de fer la marca d’una llibreria particular ó pública, y per lo que pertany al present sigle, gayre bé tots els grans noms han firmat alguna ó algunas d’aquestes jtetas d’art; però n’hi ha entre ells que las hi ha donat un sagell particular y propi, de tal manera que, sense lletras ni epígraf qu’ho precisi, tan sols per son catàcter, se coneix desseguida lo que son.
Robert Anning Bell es sens dubte’l gran mestre dels ex-libris. Ab una gracia fantasiosa, acompanyada d’una admirable precisi´de forma, y ab un concepte altament decoratiu, elegant y sever tot á l’hora, clàssich d’un classicisme grech ab esbojarraments de linias y de topos japonisants, bté un resultat armónich nou y de gust exquisit.
Entre’ls cole·leccionistas, algunas probas especials dels seus ex-libris han arribat á obtenir preus extraordinaris, y las revistas inglesas The Studio, The Artist y altras, els han vulgarisat reproduhintlos.
La mateixa revista The Studiova publicar, ara fa dos anys, un número exclussivament dedicat á la reproducció d’ex-libris ( book-plates). En aquest número hi han reproduccions firmadas per artistas de tan gran valua com GrandwillemSckan, Statter, Christiansen, Waterouse, y altres tan importants com els anomenats. Actualment veu la llum pública una revista exclussivament dedicada á la reroducció d’ex-libris ( book-plates), la que dona á coneixe las creacions més importants d’aquest género, antigas y modernas. Perque l’ex-libris es tan antich com el llibre. La primera llibreria particular ó pública que’s doná compte de la seva importancia, va adoptar una marca que la particularisés, y aquella passá á ser el primer ex-libris. D’aixó ve qu’algunas coleccions sigan un llibre obert ahont s’hi pot llegir la historia de l’art, desde’ls temps primitius fins avuy dia.
Nosaltres, qu’havém donat á coneixe al nostre públich á Heinrich Vogeler en el número especial de 14 de juny d’aquest any, sentim que l’ausencia de la seva firma en el número extraordinari de The Studio es un buyt, y publiquem avuy ab el seu consentiment la reproducció d’un dels molts ex-libris que t-e fets y que poden sostenir tota mena de comparacions.
El dia que aquí hi hagin coleccionistas d’aquesta mena, no dubtarem qu’en la nostra terra existeixen llibrerias particulars ó publicas, y creurem fundadament qu’aném endavant. Avuy, encara quehi ha guessin coleccionistas, no hi haurian ex-libris, y si’n volguessim de moderns els hauriam de buscar al extranjer.
Article: “Ex-libris”, d’Alexandre de Riquer en el Periódich Catalanista Joventut, de dia 11 d’octubre de l’any 1900. ( català original de l’article).
XQ XQ XQ XQ XQ XQ XQ
“Nuestros libros eran nuestras propias habitaciones con vistas. Ya no teníamos que caminar de la mano de nuestro padre. Incluso ya éramos aquellos descubridores de algunos secretos de nuestros padres que se pretendían ocultar en el apasionante mundo de los libros prohibidos. Entonces ni era raro, ni difícil, estar prohibido. El primer libro que me hizo comprender que mi padre, entre saldos y libros de viejo, entre cuestas, rastros y ferias, lo que de verdad pretendía con aquellos libros era encontrarse con un mundo en que no fueran la prohibición, el control o la desconfianza de tus vecinos, el espacio común de su vida. Al descubrir entre los libros que no estaban a la vista, una edición de los años treinta de “El origen de las especies” de Darwin, comprendí que aquellos libros de viejo estaban contándonos que había otros mundos, que hubo otros tiempos, otras libertades y otros pensamientos que nada tenían que ver con el pensamiento único y domesticado de la vida de un lector en tiempos franquistas.
Pronto entendimos el dulce sabor de la transgresión. Después Borges nos confirmó que desde la juventud había que saber viajar, había que estar preparado para peregrinar en busca de un libro. La lectura de algunos libros ha sido experiencia tan intensa, tan importante como otras grandes emociones de nuestras vidas. Seguir el viaje. Seguir buscando los libros, el libro. Nunca sabremos bien cuál es, ni cuando llegarà. Seguimos navegando, navegar es preciso. De aquel libro de Darwin nos fuimos a los libros eróticos, de los poetas del veintisiete a los narradores del exilio; de las ediciones argentinas a las mexicanas y de los rusos a los parisinos del Ruedo Ibérico. Un viaje detrás del rescate de los libros del pasado que por arte de birlibirloque iban conviviendo en nuestras estanterías. Llegaban de los puestos del Rastro, de librerías de la Cuesta o de trastiendas que nos hacían reconocer y encontrarnos con los nuestros. Con esa ‘masonería’ de los buscadores de libros. Desde hace ya unas décadas, con llegada de primavera, y de otoño, estas librerías viajeras que se instalan cada año en este paseo – que parece diseñado para el diálogo del ejército civil de los rastreadores de libros – hace que nuestros habitantes de la galaxia Gutenberg crezcan en contra de todos los pronósticos del fin de esa Era”.
Pregó de la XXXIV Feria del Libro Antiguo y de Ocasión, Javier Rioyo, Asociación de Libreros de Lance, Madrid, 2010; p. 3-4.
Biblioaprenent 