Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bibliografia’ Category

Frases sobre Bibliofília 798

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Fires i Mercats, Llibreters de vell, Oficis del llibre, Old books on 05/12/2023|

“Diumenge passat va tancar portes la 53 Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern, organitzada per l’Institut de Cultura de Barcelona i el Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya. Aquesta edició va seguir la tendència general dels darrers anys, una tendència a l’encongiment, a la baixa, que entristeix els amants del llibre i significa clarament una pèrdua per a la ciutat i la cultura. Malauradament, el llibreter de vell, amb la seva botiga que té aquella distintiva olor de paper antic, és un personatge en vies d’extinció. Els llibreters de vell cada vegada es van transformant més en intermediaris que es dediquen a la liquidació dels pecats dels editors excessivament confiats, és a dir, de les muntanyes d’exemplars invenuts de tirades massa elevades.

I encara tenim la immensa sort que alguns llibreters de vell han volgut provar noves iniciatives per sobreviure, com ara els que han suprimit la botiga i venen exclusivament des del seu domicili i per correu o la magnífica xarxa de 233 llibreries de vell arreu d’Espanya a Internet, a l’adreça www.iberlibro.com. Molts i molts lectors només han d’acostar-se a les lleixes de la seva biblioteca particular per veure com destaquen els lloms esgrogueïts dels llibres vells que han aconseguit al llarg dels anys a fires i llibreries a partir d’una bona dosi d’entusiasme i paciència. I aquests llibres solen ser peces indispensables per a la construcció de la biblioteca que s’ajusta a les seves necessitats i valors estètics.

Gustave Doré, Los suicidas, grabado en madera, en L’Enfer de Dante Alighieri, avec les dessins de Gustave Doré, 1861, París, Bibliothèque national de France.
Gustave Doré, Los suicidas, grabado en madera, en L’Enfer de Dante Alighieri, avec les dessins de Gustave Doré, 1861, París, Bibliothèque national de France.

 

Quan els lectors-compradors visiten la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern van a la caça emocionada de tres categories de llibres: el llibre nou rebaixat de preu, el llibre usat o de segona mà i/o el llibre de col·leccionista. El llibre saldat és senzillament una ganga que ens permet comprar un llibre que estava fora del nostre abast. El llibre usat és aquell llibre que busquem a un preu més econòmic o aquell llibre que no hem pogut llegir perquè no es troba disponible en edició actual. I el llibre de col·leccionista és un caprici, com ara una primera edició d’un llibre que té un significat especial per a nosaltres o una bella edició a nivell d’impressió o il·lustració. Darrerament en el mercat del llibre català es confonen la segona i tercera categories, de manera que ens poden demanar un preu astronòmic, com si es tractés d’un pur caprici, pel que és simplement un llibre exhaurit i descatalogat que volem llegir per la nostra formació de lectors. Per dir-ho amb un exemple: no és el mateix Dante en una edició il·lustrada per Gustave Doré que Poemes de circ de David Sanahuja, perquè Dante es pot aconseguir en una infinitat d’edicions, mentre el segon recull del poeta pràcticament i immerescudament desconegut que és David Sanahuja i Saperas (1915–1990) només existeix en l’edició prínceps del 1948. Comprem el Dante de Doré perquè volem un Dante determinat, però comprem el Sanahuja perquè no n’hi ha cap més. La progressiva desaparició dels llibreters de vell o el seu camuflatge a través de correu i Internet i l’encariment excessiu de llibres de segona mà es pot atribuir al fet que cada dia corren menys llibres de valor. I deixen de circular perquè, lògicament, la gent els acapara amb una espectacular i justificada gelosia retentiva. Qualsevol que hagi freqüentat el mercat de llibre vell a França o als Estats Units o la Gran Bretanya sap perfectament que el mercat és abundant i d’una gran fluïdesa. Quina és la diferència amb Catalunya? Els editors no fan una part absolutament indispensable de la seva feina, que és assegurar-se la renovada disponibilitat d’edicions dels clàssics antics, moderns i contemporanis; el sistema educatiu no crea un autèntic gust literari per la pròpia tradició; les institucions i les associacions no vetllen per la conservació del patrimoni literari; i la societat civil es desentén del tema…

Article: “ Els oblits no són casualitats” de D. Sam Abrams, Avui, 2004-10-07, p.19.

 

 

XQ    XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ

“Para hacer libros precisa ser muy sabio o muy sencillo de alma, porque los sabios tienen necesidades imperiosas situadas más allá del bien y del mal y los espíritus simples viven fuera de la realidad y son capaces hasta de montar una fábrica de paraguas en pleno Sahara. Lo que es necesidad o inocente buena fe cuando se trata de hacer libros en cualquier país del mundo, es sorprendente optimismo rayano con la demencia cuando se trata de hacer una revista que de libros trate en un país como el nuestro, donde la lectura algunas veces es un deber, pero pocas es un gusto. Ese optimismo lo ha tenido José Porter al emprender la publicación de una revista de bibliofilia, que ha bautizado con el nombre evocador de “Papirus“. Ya nos dirá dentro de unos meses los “pápiros” que su refinamiento le habrá costado y que podrá dar por bien gastados si su actividad no le causa aquellos disgustos y aquellos sinsabores con que se abruma en nuestro inquieto país a cuantos sienten inquietudes espirituales y tratan de realizarlas. Desde luego nosotros le decimos al editor que si el conocimiendo de nuestra idiosincrasia y la clara visión que tenemos del materialismo de los tiempos modernos nos obliga a admirarle por la empresa y sus propósitos, el amor que sentimos por los libros hace que tengamos por él una profunda simpatía, le deseemos un éxito franco y le agradezcamos su contribución a la cultura de nuestra querida tierra y a su renombre fuera de ella. El primer número de la revista “Papirus“, que ha salido con retraso porque su editor ha querido que su aparición coincidiera con la Fiesta del Libro, es una promesa que empieza a realizarse y da la esperanza de que los eruditos y los bibliófilos encontrarán en ella satisfacción a sus nobles aficiones.

Article: “Un optimista. José Porter, editor de una revista de bibliofília”, escrit per LEO, a la revista El Diluvio , abril 1936, p.7.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 797

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Fires i Mercats, Llibreries, Llibreters de vell, Oficis del llibre, Old books on 29/11/2023|

“Com cada any, cal acostar-se a la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern. Encara que sigui només per fer la mateixa aposta de l’any anterior amb tu mateix o amb qui sigui: es tracta de comptar quant de temps es triga a coincidir amb l’ encuriosit –i despistat– que s’ha obert pas a cops de colze fins als taulells de les parades i ha dit en veu alta al seu acompanyant: 1) “Només són llibres”, 2) “Només són llibres vells”, i/o 3) “Podríem portar-hi els llibres de ton pare, que són un niu de pols i, almenys, encara en trauríem quatre duros (euros)”. No falla mai. També hi ha la variant de qui s’hi acosta creient-se que és com al mercat de Sant Antoni i que, per tant, a) hi trobarà milers de llibres a 1 euro, b) intentarà regatejar-ne el preu i c) no en comprarà cap i s’allunyarà remugant. Són apunts humans del tracte contradictori que tenim els barcelonins amb el llibre.

Són l’excepció, és clar. Enguany, la Fira, que s’estarà al passeig de Gràcia fins al 5 d’octubre, s’ha marcat l’objectiu d’aconseguir, com a mínim, les xifres de l’any passat, que van registrar una afluència d’uns 200.000 visitants i a la vora de 50.000 vendes. No està gens malament tenint en compte el temps total de permanència i fa sospitar cada vegada amb més claredat que als barcelonins els agrada gastar-se els diners en llibres si, a més a més, hi ha un complement social, un plus que faci menys dolorós el trànsit de gratar-se la butxaca per comprar. Es tracta de sortir a passejar pel passeig de Gràcia, aprofitar el bon temps i, a més a més, remenar entre els llibres d’ocasió. I en un tant per cent gens negligible –per als llibreters sempre serà baix– comprar alguna cosa. Només s’ha de dividir el nombre de visitants oficials de l’any passat per les vendes. El resultat és que un de cada quatre visitants va comprar un llibre. I a efectes estadístics, ens importa poc si van ser només mil persones les que va provocar totes les vendes. Passa una cosa semblant amb la

Setmana del Llibre en Català que, darrerament, es fa a les Drassanes. Els clients habituals saben que, de fet, és l’única possibilitat anual de trobar llibres que durant l’any són introbables. El fons editorial surt a la llum i els que ho saben se n’aprofiten. La majoria de persones el que fan és visitar la mostra de llibres igual com, al seu moment, visiten la mostra de l’INCAVI i fan els seu tast de vins i caves. Aquí tasten llibres, és a dir, relacionen comprar un llibre amb entorn festiu i passejada. Sens dubte, a aquesta manera de fer (no la critico, finalment el que interessa és que es venguin força llibres) hi contribueix l’hàbit de Sant Jordi.

Les estadístiques diuen que el fet de comprar un llibre, a Catalunya és extraordinari. Els llibreters saben bé que molts clients que compren llibres per Sant Jordi és l’única vegada a l’any que ho fan. Però tot plegat repercuteix en un fet una mica trist: la falta d’hàbit d’entrar en una llibreria. Hi ha persones que no hi entren mai. I mai vol dir mai: zero vegades (les que ho fem per comprar el llibre de text de les criatures no compten). No vol dir que les llibreries siguin buides. Al contrari, segons l’hora i el dia, sobretot a les més noves, grans, càlides, on pots prendre un cafè, si vols, o fins i tot un menú, la cosa és diferent. Però en el fons, és el mateix: qui no té el costum d’entrar en una llibreria, continua sense entrar-hi. S’espera a tenir l’excusa de l’esdeveniment ciutadà –la Fira, la Setmana del Llibre, etc.–, més anònim, més festiu, menys compromès (remenes sense saber ben bé què vols i, a més, tothom fa igual), i acabes comprant amb tota tranquil·litat. Aquesta actitud contrasta en gran manera amb l’existent a altres llocs com ara Londres o París, on els espais dedicats al llibre, tant si són grans com petits, tenen ja dècades de tradició pel que fa al tracte relaxat i desinhibit entre el client, l’establiment i l’objecte (el llibre) i on, igual com ningú dóna importància a entrar en una botiga de discos a remenar per veure què hi ha, amb les llibreries passa igual. Aquí, per contra, continuen fent por a molts ciutadans. Per sort, cada cop menys.

  Hi han contribuït decisivament els llibreters amb els seus establiments cada cop més moderns, acollidors i multidisciplinaris. Això sí, mentre esperen que els clients s’adonin de les meravelles que són les seves llibreries, si la gent no va als llibres, el gremi ja s’espavila perquè els llibres vagin a la gent. Per molts anys.

Article:” Ferum de llibre” de Lluís-Anton Baulenas, en el diari Avui del dia 28 de setembre de l’any 2003.

XQ     XQ     XQ     XQ     XQ     XQ     XQ

Mercat llibres ronda Sant Antoni 

“Entre los libros de lance hay, también, clases. Las librerías establecidas en tienda son la crema del oficio, cuyo estado llano integran los comerciantes domingueros guarecidos bajo la marquesina del mercado de San Antonio. Estos proceden del Paralelo, donde estuvieron por espacio de muchos años, formando una feria que, poco a poco, iba desvirtuando su carácter bibliográfico, para convertirse en unos vulgares encantes. El traslado a San Antonio supuso, en parte, la dignificación del mercado. A este fin, laboró con tesón una “Sociedad de libreros del Paralelo», que es la única entidad profesional que, hasta la fecha, ha logrado reunir a un buen número de libreros de lance. El mecanismo de ese mercado es muy simple. Puede parar en él todo el mundo, mediante el pago de cincuenta céntimos por la ocupación de un metro ochenta centímetros de vía pública. Al lado del librero profesional no es raro ver en San Antonio al señor venido a menos que liquida su colección particular. O al «peque» con instintos comerciales que compra y vende «tebeos» y cuentos. Sin contar el espontáneo mercado infantil de cromos que ha surgido en medio de la calle de Borrell, al socaire del mercado grande. Entre los vendedores más conocidos de San Antonio citemos a Mallafré, a Balagué, a la señora Lola, a Caparrós, a los hermanos Millà, etc. El más popular, quizás sea Fábregas, cuya exigua y nerviosa figura tiene abierta cátedra permanente, en su puesto y en la taberna de Pons, a la que acuden a matar el hambre los feriantes.

Encants vells

Sabido que el “busilis» del negocio de los libros de lance reside en la compra de género. Mejor que saber vender, importa saber adquirir. Pues bien, hoy encuéntranse los libreros de viejo en que nadie vende libros. Se acabaron las bibliotecas en liquidación, y en los encantes de las Glorias Catalanas, entre camas, armarios y trajes, difícilmente aparecen volúmenes. Las librerías de lance viven de vender sus existencias. Todo lo más, acércase de vez en cuando alguna muchacha ofreciendo media docena de novelas rosas. Pero, ni por azar, asoma una biografía, una novela inglesa, una obra de historia, un clásico español . Tanto, que un librero decíanos anteayer:

—Cuando cae un Blasco Ibáñez, nos volvemos locos, como en presencia de un incunable”.

Article “Libreros y libros de lance ” de Froilán a Destino, n. 405, 21 abril 1945.

Llibreter Balagué i Tarrés

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 796

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Fires i Mercats, Llibreters de vell, Oficis del llibre, Old books on 24/11/2023|

“Posar el llibre al carrer i a l’abast de tots els ciutadans”. Aquesta és la finalitat d’aquesta edició de la Fira del Llibre d’Ocasió, que cada any promou el Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya, coincidint amb les Festes de la Mercè. Una Fira prou arrelada, fins al punt que, amb una variada oferta de rareses bibliogràfiques, poc després d’inaugurar-se ja tenia un bon nombre de visitants i curiosos a la recerca del llibre o l’imprès que sempre havien somiat.

  La Fira es va obrir amb un homenatge a dues personalitats que poden ser símbols del llibre de sempre. Un, l’historiador de la cultura Miquel Batllori, possiblement l’home viu que ha assimilat més llibres i documents de totes les èpoques, molts incunables i documents d’arxius inaccessibles. El saber après en aquests volums l’ha sabut plasmar i interpretar en centenars de llibres i articles, fins al punt que pot ser en aquests moments el personatge viu amb més obra publicada en català, a més de moltes publicacions que ha fet en anglès, italià i castellà. El seu nom ja figura des d’ahir en una placa al peu del Monument al Llibre, de Joan Brossa, al passeig de Gràcia.

Una altra placa recorda l’historiador de la literatura Joaquim Molas, que ahir va fer el pregó d’obertura de la Fira: va confessar que va arribar a estimar el llibre gràcies a les parades de llibre vell i que el llibre vell ha arribat a ser una de les seves eines de treball més importants. “El llibre vell té valor per si mateix”, va afegir Molas, que creu que aquest llibre interessa un ampli ventall de gent, des “del drapaire, el conegut home del sac, fins al col·leccionista més refinat”. Entre aquests dos extrems, Molas creu que la Fira és un lloc per trobar-hi llibres vells, un lloc per a la descoberta del llibre desconegut, un lloc per exercir el plaer de mirar el llibre, d’examinar-lo i també per satisfer la legítima necessitat de posseir-lo: “El llibre vell desperta l’instint de la propietat i de la contemplació”. I d’aquesta necessitat “n’ha sorgit un ofici: el del col·leccionista”. Molas va explicar que va tenir mestres apassionats del llibre vell, com el doctor Jordi Rubió, i va recordar que els “llibres vells de la meva joventut continuen sent vells i els nous d’aleshores ara són vells”. Va acabar amb la tesi del pregó: “El que comença sent un patrimoni de l’home del sac, del drapaire, acaba sent un llibre de col·leccionista”.

Article:”  La Fira del Llibre d’Ocasió s’obre homenatjant Batllori i Molas” de Jordi Capdevila el el diari Avui del dia 21 de setembre de l’any 2002.

XQ    XQ    XQ    XQ    XQ   XQ   XQ

Libreros y libros de Lance. El mercado de libros de Santa  Madrona inauguróse en ocasión de las fiestas de la Merced del año 1902. Hasta esta fecha, los libreros de lance los paraban los lunes, miércoles y viernes en la Ronda de San Antonio, entre las calles de Urgel y Tamarít, emplazamiento que vino, a su vez a substituir el de los Encantes de San Sebastián, junto a la Lonja, la más antigua sede de los libros viejos que se conoce en Barcelona. Durante el siglo anterior hubo en Barcelona algunos libreros de lance bastante pintorescos. El más conocido de entre ellos, Candalosa, poeta popular y bohemio empedernido. En su puesto de la calle del Hospital, colgó el siguiente letrero: «El hombre de este portal hace un negocio seguro: compra los libros a duro y después los vende a real. ¿Qué tal?» Siempre los comerciantes en libro »usado» han sido gente atrabiliaria y con ideas. ¿Quién no recuerda a Adán, el decano del mercado de Santa Madrona, cuyo desaliño físico corría parejas con el de su puesto, atiborrado de grades partituras musicales? Con Adán, estrenaron el mercado, en la fecha antedicha, los libreros Royo, Dubá, l’ “Aiguacuit”, “Morenet”, Jaime Andreu, Herrero, Bahi, Pey y Sedó.

  Las barracas de Santa Madrona son un capítulo en la vida de todos los barceloneses humildes aficionados a la lectura. Y como que en “los dichosos, días de la juventud, todos tenemos algo de redentores, y late dentro nuestro el más romántico inconformismo, el mercado de Santa Madrona, con sus libros y sus aledaños melodramáticos —el cuartel, los prostíbulos, el puerto. Montjuich—, ha hecho entre nosotros el oficio de Ateneo societario, de Universidad popular. En los puestos de libros viejos reside, quizás, el germen de muchas trágicas ocurrencias barcelonesas.

  El librero Tomás Herrero, la bondad personificada, estaba especializado en literatura social, Kropotkin, Reclus, Tolstoi, Zola, llenaban lo anaqueles. Panfletista él también, Herrero era autor de un folleto titulado “Lerroux tal cual es». Otro de los vendedores de libros ácratas era Juan Usón.

El mercado de Santa Madrona encuéntrase hoy en período de decadencia, pues la vida ciudadana ha desertado del final de las Ramblas. En cambio, la Universidad ha polarizado otro núcleo de librerías, que sientan sus reales en las calles de Aribau y de Tallers. Comercios que, muchas veces, se ofrecen a los estudiantes como tabla de salvación al darles, por sus libros de texto, unas pesetas que se convertirán inmediatamente en carambolas, en sesiones de cine o en flores para la novia.

Article “Libreros y libros de lance ” de Froilán a Destino, n. 405, 21 abril 1945.

Barraques de Santa Madrona

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 795

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Fires i Mercats, Llibreters de vell, Old books on 19/11/2023|

Cartell 51a Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern

“En unes cròniques que porten per epígraf Plaers de ma vida –el nom d’un personatge de Tirant lo Blanc de Joan Martorell– és impossible defugir la subjectivitat i l’influx de la literatura. Així, doncs, segurament ja haureu vist que llegir és, ha estat i confio que serà un dels plaers més grans de la meva vida. Fins a tal punt que, com li agradava molt dir al director d’un diari en el qual vaig treballar fa uns anys, “el llegir et fa perdre l’escriure”. Mai no he acabat d’entendre el significat d’aquesta frase i sempre he posat totes les meves esperances que, de fet, passés el contrari.

Explico tot això perquè m’agradaria convidar-vos a una mena de safari, una cacera. Una cacera incruenta i, si em permeteu l’adjectiu, una mica pirandelliana. Luigi Pirandello, el magnífic autor sicilià, va escriure una peça de teatre en la qual una sèrie de personatges anaven a la recerca d’un autor (per cert, parlant de plaers, no oblidaré mai Vittorio Gassman representant-ne uns fragments al Teatre Grec). El que us proposo és una cacera de llibres que esperen que algú els trobi, o més aviat que els retrobi, perquè es tracta de llibres antics i llibres vells.

 L’escenari per a aquesta recerca no podria ser més cèntric. Es tracta del passeig de Gràcia de Barcelona, on estan instal·lades les casetes de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern que organitza el Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya i que aquest any compleix mig segle. La fira del passeig de Gràcia, que dura fins al 7 d’octubre, és un lloc excel·lent per fer grans troballes i un lloc encara millor per passar una bona estona disposats a la sorpresa i la fascinació.  Una de les millors coses de la Fira del Llibre d’Ocasió és que hi ha de tot i per a tothom. Tant si el vostre somni és trobar una primera edició del poemari Nabí, de Josep Carner, signat per l’autor, com si voleu aconseguir la col·lecció completa de les obres de Danielle Steel, teniu possibilitats de veure realitzat el vostre desig. I entremig, tota una munió de possibilitats. ¿Us abelleix una enciclopèdia de jardineria publicada als anys 60? ¿O potser preferiu un manual de totes les metralletes emprades durant la Segona Guerra Mundial? Si cerqueu bé, probablement trobareu.

Entres les meves pròpies troballes d’altres edicions de la Fira, podria esmentar la magnífica biografia de Joan Miró escrita per Roland Penrose i publicada per Edicions Polígrafa, o una edició de la Guia de Catalunya de Josep Pla, publicada el 1971 per Edicions Destino, amb fotografies de Francesc Català-Roca. Una recerca infructuosa, en canvi, ha estat la de l’edició d’El que hem menjat, de Pla, també il·lustrada per Català-Roca. I en un ordre molt diferent, em va fer gràcia comprar per 50 pessetes un estripat exemplar de Centinela de Occidente, un panegíric de Franco fet per un senyor que es deia Luis de Galinsoga i que esdevingué tan famós pel seu anticatalanisme ferotge i barroer com per la seva ridícula adulació al dictador. Enguany, els meus objectius de caçador de llibres i periodista al qual el llegir fa perdre l’escriure són molt clars: vaig a la recerca del primer volum de La vuelta al día en 80 mundos, de Julio Cortázar, publicat el 1975 en edició de butxaca per Siglo XXI Editores. Algú me’l va manllevar i no el va tornar mai. Si per casualitat el veieu, aviseu-me. I és que els llibres vells esperen que algú els retrobi, però de vegades també es perden

Article:”Llibres que esperen ser trobats”, de J.J. Navarro Arisa, diari Avui del 27 de setembre de l’any 2001.

XQ    XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ

 Labor compleja la del librero anticuario. El catálogo es el abecé del negocio. Por el catálogo propio, el librero publica sus existencias, y por los catálogos ajenos, descubre los libros susceptibles de interesar a su clientela.

 ¿ Todas las librerías del mundo que se precian de tales publican sus catálogos. Junto a estos, prodigan impresos conocidos por «desideratas», en los cuales se mencionan los libros que están deseosos de adquirir. Existen también, las publicaciones especializadas, con sus secciones de ofertas y demandas. En tiempo normal, a un librero barcelonés llegábanle, mensualmente, venidas de todo el mundo, cincuenta y cuatro de estas publicaciones. Las más conocidas, entre ellas, son «Le bouquiniste Français», la inglesa «”The Clique”, el «Bolletino di Correspondenza  Anticuaria”, de Milán, la “GesucBucher», de Leipzig (que aparecía diariamente) y la «Publishers’  Weekly», de Nueva York.

 En los primeros meses de 1936 España empezaba a estar admirablemente representada en ese terreno con “Papyrus», la revista trimestral de bibliofilia que editaba el susodicho señor Porter.

Único miembro español de la «Antiquarian Booksellers Association» londinense es el señor Porter, quizá el librero nacional más relacionado con los grandes centros bibliófilos extranjeros. Una somera ojeada a sus ficheros impresiona al más profano. Mejor que de la bibliofilia podríamos hablar de ciertos casos de bibliomanía. En Gran Bretaña existe un señor al cual nuestro librero debe enviar todos las publicaciones que hablen de gatos. En Jena reside un honorable profesor cuya biblioteca compónese únicamente de libros relativos al suicidio. De Alaska a Crimea, está el mundo lleno de caballeros semejantes. Y todos ellos están fichados en los archivadores del señor Porter.

Si el librero es parte importante del comercio bibliográfico, otra parte no menos esencial, fórmala el señor que compra. He aquí unos cuantos nombres de famosos coleccionistas de libros:

 Don Rafael Patxot, especializado en ciencias matemáticas; don Joaquín de Muntaner; don Gustavo Gili, propietarios de auténticas joyas, como una góticas «Décadas» de Tito Livio, zaragozanas, y una «Conjuración de Catilina» de Ibarra; don  Juan Sedó Peris-Mencheta, cervantista, con 1.200 ediciones del “Quijote”, otro cervantista es don Miquel Mateu, quien ha logrado reunir siete u ochocientas ediciones del libro inmortal; Don Pablo Font de Rubinat, el venerable patricio reusense es, acaso, dueño de la mayor biblioteca española en manos particulares; don Luis Plandiura, especializado en el renacimiento literario catalán, don Manuel Perdigó, incunables y góticos; don José Maria Vall, poesía española, el Marqués de Caldas de Montbui, Guerra de Sucesión y dominio español en Italia; don Arturo Sedó que ha reunido en seis años 40000 volúmenes relativos a teatro; don Joaquín Gomis, libros ilustrados de todos los tiempos; el mismo librero Josep Porter; Manuel Rocamora, aeronáutica, tarjetas de visita, Barcelona, indumentaria; Marqués de Mura, historia; Gallart Folch, cromos; Juan Carandell, propietario de una portentosa biblioteca sobre Ciencias Económicas; Ferrer Diví, códices miniados; Delmira de Caralt, cinema; Brugalla, encuademaciones antiguas. Importantes son las bibliotecas de la Marquesa de la Mesa de Asta, de la señora América Cazes de Coma y de los señores Macayo, Miquel y Planas, Prats Tomás, José A. Gomis, Güell Jover, Massó Soler, Sala Ardiz, Espona, Morera, Mestres y Grases.

Naturalmente, dejamos de consignar a muchos otros particulares dueños de colecciones respetables. Afortunadamente, el libro goza en Barcelona de grandes y generosas amistades. Gentes que, como decía un amigo nuestro, quieren tanto a los libros que incluso les ponen piso. Pisos que a veces, son verdaderos Palacios, cuando no auténticos castillos.

Article “Libreros y libros de lance ” de Froilán a Destino, n. 405, 21 abril 1945.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 794

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Biblioteques, Fires i Mercats, Llibreters de vell, Oficis del llibre, Old books on 12/11/2023|

“Un dels responsables de la primera editorial en català es queixava en públic l’altre dia de les dificultats que experimenta el mercat per causa d’un excés de novetats acompanyat d’una política d’ofertes i de preus rebentats que malacostuma el comprador. ¿ Per què hem d’entrar a les llibreries a triar i remenar entre muntanyes de títols, si els llibres més bons sortiran al cap de quatres dies en edicions barates, i en donaran dos pel preu d’un al quiosc de la cantonada? ¿ Per què pagar un llibre d’aquests il·lustrats al caríssim preu marcat si se’n troben de semblants a preus rebentats? Cada cop són més els que, en comptes d’anar a buscar un llibre determinat amb títol i nom d’autor, o en comptes de flairar entre els que li podrien interessar, esperen que la seducció de la lectura comenci per la seducció de la ganga: llibre a vint durets, tres per un i un regal. Amb tot, la situació no deu ser pas tan greu quan l’editor la denunciava en la presentació d’una nova col·lecció de butxaca en català. La difusió de cada llibre continua tan prima com abans, però el mercat s’eixampla per diversificació. Cada cop hi ha més llibres que parlen de més coses, i aquesta riquesa és la taula de salvació de les editorials, perquè les obliga a competir i incrementa el consum de paper imprès i relligat, amb conseqüències positives per a la facturació total del sector. Ara mirem-ho des del punt de vista del lector. Que els editors es queixin dels preus increïblement baixos de molts llibres i d’haver de publicar cada vegada més títols diferents si volen sobreviure constitueix una excel·lent notícia, tant per a la butxaca com per a la diversitat. L’únic problema per als compradors recalcitrants -que no sempre són lectors- consisteix a sobreviure a l’allau. Per a aquests, hi ha una recepta ben fàcil: que renunciïn a tenir-ho tot. El mèrit de la Fira del Llibre d’Ocasió és que contribueix com cap altra a dessacralitzar el llibre. Fins i tot aquells exemplars editats fa dotzenes o centenars d’anys que eren objecte de culte i veneració per part dels bibliòfils han ingressat en la modernitat i s’exhibeixen sense cap pudor al costat dels seus companys que, tot just acabats d’editar, ja es venen a preu de saldo. La democràcia també ha afectat els llibres”.

Article: “Llibres regalats” de Xavier Bru de Sala, diari Avui del 25 de setembre de l’any 1995.

XQ    XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ

“LA ADOLESCENCIA DEL SEÑOR PALAU.

“ Esos últimos datos los debemos a la fértil memoria de don Antonio Palau Dulcet, el respetable librero que, en su tienda de la calle de San Pablo, confecciona incansablemente papeleta tras papeleta, con destino a un proyectado Repertorio General Bibliográfico Español. Es el señor Palau, además, autor de un «Manual del Librero» citado por los biblíógrafos de todo el mundo, y de unas «Memorias» personales, colmados de datos del mayor ínteres paro los escudriñadores de nuestra historia local.

 El caso del señor Palau es típico por lo que a los libreros de viejo se refiere. Lampista de inicio en su juventud, fue empujado al comercio de libros por invencible afición. Antes nos hemos referido a un colchonero, podríamos prolongar la serie de libreros autodidactas sólo estampando los apodos con que han sido conocidos algunos de ellos «l’Aiguacuit». «el Manyo», «el Vaquet, además de un Carbonell, que era albañil; de un Millà, prestidigitador, de un Más, obrero lampista, y de un mozo de almacén conocido por «Cremallar”, dejándonos, seguramente, muchos nombres en el tintero, pues a mercados festivos han acudido siempre vendedores que durante la semana ganábanse el pan manejando toda clase de herramientas.

-Señor Palau — le decimos a nuestro librero—: díganos ustel cual ha sido la mayor emoción experimentada en su vida profesional

— Tengo que remontarme a mi adolescencia, cuando en los encantes encontrábanse todavía gangas . En la graciense Plaza del Sol adquirí, cierto día por seis reales, unos folletos de la Guerra de los Segadores, que inmediatamente después vendía por quince pesetas Una arquitectura de Vitrubio, por la que di otros seis reales, ha alcanzado posteriormente el precio de mil quinientas pesetas.

 Preguntamos al señor Palau si no siente un poco de desazón al ver como libros que pasaron por sus manos humildes cotízanse hoy a precios inverosímiles. Formular esa pregunta, empero, es desconocer lo psicología del librero. Este no es un bibliófilo, su misión es comprar y vender, jamás retener la mercancía. Otro profesional ilustre nos dijo un día al visitar su almacén:

 -En mi casa todo está en venta. Los muebles, incluso. Mi mayor alegría consiste en ver formar colecciones y bibliotecas, en comprobar como se propaga la afición al buen libro, en realizar transacciones. El hombre nos habló con tal sinceridad, que en los catálogos y diccionarios — sus pertrechos del oficio —, había escrito esa acotación marginal «No se vende»

– Si se los llevan — advertía — no puedo trabajar, de lo contrario, también los vendería .

Article: “Deambulando por las librerías anticuarias” de Miguel del Puerto, a Destino, Año IX, Núm. 405, 21 abril 1945.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 793

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Llibreters de vell, Old books on 08/11/2023|

Una llibreria de vell és la invitació a una aventura amb la memòria, emprendre un viatge a través del temps, jugar a l’atzar entre piles de llibres alineats, barrejats, embrollats, sense ordre d’èpoques ni de prestigis. Perquè un llibre antic gairebé mai deixa indiferent: una estampa groguenca, una portada descolorida, un títol entrevist desoxida records, desperten aquesta facultat humana tan sovint en letargia que és la curiositat. Per als qui estimen els llibres, passejar entre les casetes de la 43.a Fira del Llibre Vell i d’Ocasió, que se celebra aquests dies a banda i banda de passeig de Gràcia, és un ritu que cal complir, perquè sempre guarda una sorpresa .

 “La gent no ve a buscar un títol determinat”, diu l’encarregada d’una de les casetes. “La gràcia, des de sempre, és la de mirar i regirar fins que troben aquest llibre que buscaven des de fa anys, aquesta novel·la que van llegir de joves i després van perdre, aquest conte que tenien de petits i ara recobren per recordar-ho per llegir als seus fills, o simplement, una obra desconeguda que els crida l’atenció. “

Hi ha llibres per a tots. Des de Tarzan a bajanades tipus Pitigrilli (per exemple, “Vegetarians de l’amor“, dedicat a “les dones que no vaig conèixer i a les que em van donar carbasses”), des d’aquella col·lecció de l’editorial Apolo, que publicava els títols de Stefan Zweig ( “El jugador d’escacs “acaba de ser reeditat gairebé amb honors de novetat) a exemplars de” l’Esquella de la Torratxa “. Des del “Contrapunt” de Huxley a “La muntanya màgica” traduïda per Mario Verdaguer, aquest escriptor avantguardista encara ocult.

 Encara que a Espanya el millor mercat de primeres edicions per a llibres no catalans segueix estant a Madrid, a la fira barcelonina es troben exemplars valuosos. La segona part de les obres de Quevedo, publicada en 1658, es ven a 35.000 pessetes. La traducció italiana de “Vida dels dotze cèsars” de Suetoni, editada en 1556 en traducció de Paolo del Rosco, costa 150.000 pessetes. Hi ha llibres més cars: un tractat de teoria i pràctica de la fortificació, editada en 1598, s’ofereix per 325.000 pessetes.

L’any Sagarra es deixa notar. La seva traducció de la “Divina Comèdia” de Dante en edicions Alpha (1950), tres volums, val 8.000 pessetes. Les seves memòries (amb pròleg de Batllori i apèndix que reuneix un interessant epistolari amb autors com Unamuno costen 4.500 pessetes en l’edició de 1954. A més de les seves obres completes de teatre, es pot trobar la versió censurada de “Vida privada“. Pla està també molt representat: hi ha primeres edicions des de 2.000 pessetes. Les obres de Ramon Llull començades a publicar el 1906 en edició d’Antoni Maria Alcover costen 75.000 pessetes els set volums. Els citats són alguns exemples escollits a l’atzar. Hi ha, per descomptat, molts més: onze volums de Taine, primeres edicions de Baroja (a 5.000 pessetes) o de Narcís Oller, ara posat de moda per la passada per televisió de “La febre d’or” de Gonzalo Herralde. Una llibreria ofereix per 25.000 pessetes un quadern de “Estampes de la Revolució Espanyola“, dibuixades per Quim, datat el 19 de juliol de 1936 i publicat per la FAI. “Imagini la seva història. Conservat pels seus propietaris tot i el perill que suposava en la postguerra, per quines mans haurà passat?”, Comenta la llibretera, que barreja en el seu ofici el comerç amb el gust pels llibres.

Borges -sempre lliscant a la “boutade” – va atribuir a Schopenhauer el consell que “no cal llegir llibres amb menys de cent anys”. Montesquieu va escriure que “la gran equivocació que cometen els periodistes és que no parlen més que de llibres nous, com si la veritat fos alguna vegada nova. Em sembla que fins que no s’han llegit tots els llibres antics, no hi ha cap raó per preferir els nous “. Una cosa tan exagerada com el vici oposat, contret des de la il·lustració fins als esnobs dels noranta, que confonen novetat amb progrés. O tan ingenu com convertir el llibre en fetitxe: ( “Dels llibres uns extreuen saviesa i altres bogeria”, deia Petrarca). La fira també ofereix llibres nous, fins i tot acabats de publicar, a preus molt avantatjosos; sobretot, d’art. Encara que aquest any la pluja ha fastiguejat l’afluència de públic, l’homenatge que Brossa ha rendit al llibre a conte del Gremi de Llibreters s’instaura com a desig i profecia: sembla que tempta l’equilibri, però segueix arrelat amb solidesa en l’afany de coneixement de l’ ésser humà.

Article: “Llibres  que no s’obliden. El passeig de Gràcia acull la 43.a Fira del Llibre Vell i d’Ocasió” de Josep Massot, a La Vanguardia del 25 de setembre de l’any 1994.

XQ    XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ

“ A FALTA DE INCUNABLES .

Dónde están hoy los incunables? Guardados como oro en paño en las bibliotecas públicas y privadas . Hace muchos años que han desaparecido del mercado. No existe ya el incunable desconocido Todos están perfectamente fichados. Tanto, que es inminente la aparición de un Catalogo General de los Incunables Españoles, obra de don Francisco Vindel y publicado por el Ministerio de Relaciones Exteriores . Noticia esta que agradecerá el aficionado a la bibliofilia, mucho más si añadimos que el primer tomo versa sobre los incunables catalanes La desaparición del libro antiguo es tan absoluta que uno de nuestros más conspicuos libreros, don José Porter, nos aseguraba, hace unos días, que la librería anticuaria, como negocio, ha muerto definitivamente. Circunstancia que España conoce con evidente retraso respecto al extrangero. En Francia, hace medio siglo que, ni por casualidad, asoma un libro antiguo en el mercado. De ahí la fiebre de grandes y lujosas ediciones modernas, al objeto de que los aficionados puedas saciar su bibliomanía.

Idéntico fenómeno ocurre entre nosotros No ha mucho, constituyóse la Asociación de Bibliófilos de Barcelona, cuyos cien asociados se lanzan impetuosamente a  la edición restringida En prensa ya tiene la Asociación «El Capitán Veneno», de Alcorcón, ilustrado por Mallol Suazo y decorado por Teodoro Miciano Ese último artista, verdadera revelación, es también autor de los grabados al boj que valorarán una edición de la «Expedición de los catalanes a Oriente», de Montcada, que piensan editar, asimismo, nuestros bibliófilos, tras lanzar el «Cantar de los Cantores», de Fray Luis de León, ilustrado a mano por Segrelles. Eso no priva que, a cada dos por tres, surja algún indocumentado pretendiendo descubrir el Mediterráneo. Para ciertos aficionados de nuevo cuño, todo libro escrito en latín y encuadernado en pergamino supone un tesoro. La inflación, los negocios fáciles, han traído consigo una legión de nuevos ricos que consideran la bibliofilia como una de tantas maneras de colocar dinero. Corredores de libros, mas bien faltos de conocimientos que no de escrúpulos, llaman a las puertas de esos ‘nababs’, ofreciéndoles o precios fabulosos ediciones que, en la librería, son cosa corriente.

El bibliófilo con solera está mas allá de las modas. Los clásicos, la poesía española, los crónicas, se han vendido siempre y bien. Últimamente pagáronse diez mil pesetas de uno crónica de Carbonell, gótica, impresa en Barcelona , el «Viaje a las iglesias de España” del padre Villanueva, señalado a ochocientas pesetas en el catálogo, fue adquirido por dos mil. La misma obra, muchos años ha, cotizábase a setento y cinco pesetas. Bien es verdad que en aquellos venturosos tiempos una primera edición de la Crónica del Rey don Jaime, fué cedida por cien reales.

Article: “Deambulando por las librerías anticuarias” de Miguel del Puerto, a Destino, Año IX, Núm. 405, 21 abril 1945.

Read Full Post »

Bibliodiccionari CXXI

Posted in Bibliodiccionari, Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Paraules on 02/11/2023|

Bibliocabe: Biblioteca del IES Río Cabe a Monforte de Lemos. (Cabe és un afluent del riu Sil, a Lugo).

Biblioescèptic: Philippe Roger en el posfacio del llibre citat a Bibliotropia, diu:” Para los amantes de la biblioteca, cada libro es una piedra, pequeña o grande, que el esfuerzo humano añade al gran edificio del saber,… Pero los biblioescépticos ven las coses al revés: a sus ojos, el océano del impreso es un temible vórtice que no deja ninguna oportunidad de salvarse a los rarísimos libros ‘auténticos’”.

Biblioprint (3): és un paper d’impressió fi i opac, se subministra en una gamma de gramatges des de 28 g/m2 fins a 60 g/m2 en blanc i crema, amb acabats per a la impressió en rotlles i fulles. Mès informació: https://www.miquelycostas-indusgrafic.com/es/productos/papel_biblia/bibloprint.html

I un exemple: https://galeriasenda.com/shop/aitor-ortiz-gaudi-impresiones-intimas/

Bibliorincón, Mi: vlok de la bibliotecària María Prieto Sánchez en el  col·legi Miguel Hernández a La Palma del Condado (Huelva).

Bibliorrelatos: Es tracta d’un projecte d’innovació docent on pot participar tota la comunitat universitària de la URJC (Universidad Reu Juan Carlos). Escriure un relat i contextualitzar-lo a les biblioteques de la universitat us permetrà desenvolupar la vostra dimensió narrativa en un marc tan universitari i proper com la vostra biblioteca.

Biblioskills: Seminaris, formacions i altres continguts de la Biblioteca per adquirir les competències que t’ajudaran a moure’t en l’entorn digital.

Bibliosobre: diu en el vlok Lapicero Mágico d’Isabel Bermejo: “Una actividad fantástica de lectura y escritura para la Biblioteca de aula, que a los niños y niñas les encantará”.

BiblioSorteo: la Biblioteca Popular Lago Puelo (Chubut-Argentina) organitza sortejos entre els seus associats.

BiblioTEC (4): nom a facebook de la Biblioteca del Campus Tecnológico de Monterrey ( México).

Bibliotecomania (2): a l’inici de la interessant conferència de Lluís Agustí: “De les tauletes d’argila a les tauletes electròniques: una història abreujada del document”, a la Biblioteca del Monastir de Sant Jeroni de la Murtra, diu:”…la facultat de Biblioteconomia i Documentació, Biblioteconomia és un nom difícil de dir, els nanos diuen Bibliotecomania i altres coses pitjors,…”.

Bibliotropia: sinònim de bibliotropisme. Es dona aquest nom a la inclinació natural, en aquells que la pateixen, cap a acostar-se als llibres, posats en qualsevol prestatgeria o llibreria, encara que estiguin davant dels amos de la casa on és o de qui parla amb ells. Aquest mal es manifesta també en la paràlisi sobtada en front de qualsevol aparador on hi havien llibres, i encara més, en la mirada impúdica dirigida a la ‘ portada’ del llibre que llegeix el nostre veí de taula en un café o en el seient del metro.

Paraula vista en el posfacio: “La Biblioteca de Pandora” de Philippe Roger, en el llibre El arte del saber ligero.Una breve historia del exceso de información de Xavier Nueno, (Siruela, Madrid, 2023).

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 792

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Fires i Mercats, Llibreries, Llibreters de vell, Oficis del llibre, Old books on 29/10/2023|

“Quan el misteriós ambaixador del regne de les Dues Sicílies (del qual ignorem el nom) trobà a Londres, sortint del Covent Garden, Samuel Johnson, ens diu, en la seva relació anònima Els Emperadors d’Abissínia, que aquest l’invità a prendre una copa a casa seva. Llavors, tingué ocasió de constatar la completa figura d’un bibliòfil, orgullosament dreçat just davant de la seva famosa llibreria, exhibint (entre un núvol de pols) el seu manuscrit de Macrobi. Imaginà, així, que era un home profundament enamorat dels llibres, com molts altres n’hi ha en el món, cercant, per les parades dels llibreters de vell, la peça. Samuel Johnson, el geni de l’erudició britànica, fill de llibreter, vivia a Inner Temple Lane, a sobre mateix de les parades de llibres.

 Un altre gran amant dels llibres trobem, un segle més tard, en l’extremeny Bartolomé José Gallardo, escandalosament atret per la lletra impresa, el qual contemplava, acaronava i, àdhuc, raptava (si no furtava) els llibres, avançant-se al concepte modern de cleptomania, cosa aquesta darrera que li valgué ésser titllat (potser injustament) de “cuco, caco, ladrón, bibliopirata“, en el sonet d’Estébanez Calderón, i féu possible la seva màxima obra Ensayo de una biblioteca de libros raros y curiosos, obra que fou publicada pòstumament pel govern d’Espanya. No degué ésser aliena a la seva mort la pèrdua de la seva biblioteca, naufragada a la badia de Cadis, quan marxava a l’exili fugint de Ferran VII el Desitjat.

El darrer cas simptomàtic, entre molts altres, que se m’acut per la seva importància i grandesa, és el de Menéndez Pelayo, gran amant de Catalunya, que duia les butxaques plenes de llibres, que percaçava a les botigues dels llibreters, segons assegura Jordi Rubió. Aquesta figura esdevé, entre nosaltres, complementada pel gran Ramon Miquel y Planas i pel general, catalanista i erudit Lluís Faraudo de Saint Germain, que traduí Jonathan Swift en la curiosa Batalla entre llibres antics i moderns. Tots ells cercaven els llibres desesperadament, empesos per una passió sense mesura.

 Per a facilitar les coses s’inventaren les fires del llibre. Aquestes petites entitats espirituals són els objectes de les fires esmentades. Què és pròpiament un llibre? El primer a esbrinar-ho fou Ricard de Bury, bisbe de Durham i canceller d’Anglaterra, en el seu Philobiblión, tractat de l’amor als llibres, escrit a la segona meitat del segle XIV, quan els llibres eren encara manuscrits. Bury ens diu que “en els llibres se’m presentaven com vius els morts; preveig en els llibres les coses futures; en els llibres es proposen les empreses de guerra; en els llibres s’apunten les condicions de pau. Totes les coses es fan malbé amb el temps; Saturn no cessa de devorar els mateixos que engendra; per consegüent tota la glòria del món cauria en l’oblit, si Déu en la seva providència no hagués proporcionat el preservatiu dels llibres” . Genial. Per Bury, doncs, els llibres, aplegats en biblioteca, constitueixen la memòria del món. Aquesta idea segueix essent vàlida avui dia, car ordinadors i repertoris visuals mecànics (fotografia i cinema) deriven del llibre il·lustrat, en són seqüeles i reben la seva herència. Aquí hi cap tot, com deia Moratín:

“Botànica, blasón, cosmogonía,

Náutica, bellas artes, oratoria,

Y toda la gentil mitología;

“Sacra, profana, universal historia

Y en esto, amigo, no andaría escaso,

Fatigando al lector vista y memoria.”

 De la idea del llibre se’n treu la idea de l’amant del llibre, el qui compra el llibre (Bury deia que el llibre cal comprar-lo, “no escatimar cap sacrifici, sempre que hom tingui amb què pagar allò que per ells es demana, a menys que altra cosa no aconselli la mala fe del venedor o l’esperança que es presenti amb el temps més beneficiosa la compra”. Ho trobo, naturalment, correcte).

 En el cim de la idea i figura de l’amant del llibre s’hi troba la idea del bibliòfil, com a perfecció culminativa. El bibliòfil, tradicionalment, està format: (1) per l’amor a la lectura (raó primigènia), (2) per la raresa de la peça, que provoca així mateix la vanitat innocent d’exhibir-la, (3) per l’acumulació de llibres en biblioteques més i més vastes (acció detestada per l’eximi poeta Petrarca en el Diàleg XLIII de De remediis uriusque fortuna, libri II, (4) per la preferència pels llibres antics o pels moderns, segons Jonathan Swift (a mi —una idea totalment particular— em sembla que indistintament, però amb una lleugera preferència pels primers, els antics).

Hi ha una altra raó, que es presenta com a primordial. Tal com sabem, per les paraules exposades pel bisbe Bury, la biblioteca explica (o ha d’explicar, segons les particulars preferències de l’afeccionat al llibre) el món, la vastedat del món en què vivim. L’esperança del bibliòfil és una esperança críptica, que ell mateix no s’ha formulat mai, i és trobar, algun dia o altre, encara que sigui amagada en una nota a peu de pàgina, la il·luminada revelació del secret de l’Univers. La fulminant revelació de l’Existència, problema que no pot resoldre’s, segons diuen els savis, perquè en aquest cas hipotètic tot quedaria parat: els rellotges, els moviments, els desigs, el cant dels ocells, la poesia de les coses, la irrenunciable aventura de la vida. Aquesta és la veritable raó de la recerca i lectura de llibres. Per facilitar aquest afany, innat en l’home, s’organitzaren, doncs, les fires del llibre, com l’importantíssima Fira Internacional del Llibre de Frankfurt, en la qual, contra tot el previst, no podré participar ni assistir, cosa que lamento. Una iniciativa més modesta és la que l’any 1952 vint-i-dos llibreters de Barcelona acompliren amb l’organització de la Fira del Llibre d’Ocasió, Antic i Modern. És una iniciativa que sempre ha anat de la mà de la Mare de Déu de la Mercè, copatrona, amb Santa Eulàlia, de la molt insigne ciutat de Barcelona. Ella dóna la mà als llibreters d’ocasió de la nostra ciutat mentre para l’orella, tot escoltant el cant inaudible de l’àurea picuda, la fidelíssima au barcelonina, enamorada i feliç.

Article:” Les fires i els llibres” de Joan Perucho en el diari Avui del dia 29 de setembre de 1991.

XQ    XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ

“SE ACABÓ LA CAZA DEL INCUNABLE.

Ni que a los actuales bibliófilos les parezca un sueño, hubo un tiempo en que los incunables, en Barcelona, iban tirados. Tirados es la palabra exacta, pues por el suelo, y en montones, vendíanlos en los Encantes de San Sebastián, que fué el primer mercado librero de que tenemos noticias, Ausias Marchs, primera edición, eran adquiridos por diez reales. Y los remilgos y las dudas resultaban desplazados, pues las vendedores de entonces — Llordachs, el «Mero», el «Gravat». —zanjaban toda discusión entregando sus libros al trapero, quien los destrozaba, a hachazos, para convertirlos en pasta de papel .

Que tipos tan extraordinarios, esos patriarcas barceloneses del libro viejo, Baldomero Gual, conocido por «Mero», tenia, en 1870, tienda abierta en el Arco de San Miguel de la Platería. Los días de encantes, paraba frente a la Lonja, en los soportales que hoy guarecen a fabricantes de baúles y maletas. Como su rival, Juan Llordachs, de la calle del Vidrio, compraba «Mero» a peso y vendía a sacos. Jamás, de los libros, leyó más allá de las cubiertas En manos de ambos libreros liquidáronse bibliotecas fabulosas Con lo que ellos despreciaron, enriqueciéronse otros. «Mero» instaló más tarde, su negocio en la calle de la Tapineria, al comprar la librería que habió pertenecido o un tal Berenguer, quien alternaba el comercio de los libros con el oficio de colchonero. Gual incrementó su establecimiento con la adquisición de las- existencias- de la Librería Piferrer de la Plaza del Angel. Por dos mil quinientas pesetas llevóse tal cantidad de libros que, al decir de un dependiente suyo, llamado Juan Bautista Batlle. hubiérame podido surtir todas las librerías de lance ciudadanas.

Al aludido señor Batlle le estaba reservado, andando el tiempo, un papel de primer orden en la bibliofilia local. En 1895 convirtióse en dueño de la tienda de la Tapinería, bautizándola «L Arxiu». De su fugaz paso por las aulas del Seminario guardó la más alta veneración por Mosén Jacinto Verdaguer, a cuyo culto llevó consagradas muchas horas. En las sucesivas tiendas que abrió en las calles de la Platería, del Paradis, de Canuda (asociado con su colega Babra), en el actual domicilio de la Diagonal, don Juan Bautista Batlle ha servido con fervor al libro, llevando publicados, hasta la fecha, cerca de dos centenares de catálogos Entre sus más famosas operaciones, cuenta la compra, en 1909, de la biblioteca de don Antonio Elias de Molins, quizá la más importante de Cataluña en la época.  Sus caudales eran tan enormes que Batlle decía a sus íntimos —Elías de Molins ha estado toda la vida trabajando para mi! Sobre los procedimientos empleados para propulsar las ventas, podríase disertar largo y tendido. El librero don Salvador Babra, o quien hemos mencionado líneas más arriba, creóse una atmósfera de misterio ejerciendo el comercio en un piso, en vez de la acostumbrada tienda. Obligados a subir docenas de escalones, creían los clientes ascender al «sancta sanctorum» de la bibliofilia. Finalmente, Babra instalóse o ras de calle. Al morir, sus sucesores encontráronse con tal cantidad de folios, especialmente manuscritos, que aun hoy, al cabo de una serie de años, no se ha podido dar cima a la tarea de catalogarlos .

Article: “Deambulando por las librerías anticuarias” de Miguel del Puerto, a Destino, Año IX, Núm. 405, 21 abril 1945.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 791

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Ex libris, Fires i Mercats, Llibreters de vell, Oficis del llibre, Old books on 24/10/2023|

“ La 40 Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern obre avui les portes al passeig de Gràcia de Barcelona, per oferir, com cada any, la més variada oferta des de llibres de bibliòfil i col·leccionista, restes d’edicions i oportunitats. En aquesta edició s’apleguen un total de 47 llibreters de vell, procedents de Catalunya, el PaísValencià, Madrid, Bilbao i Granada. El Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya, organitzador de la mostra, es mostra satisfet per la continuïtat del certamen, segons explica el seu president, Josep Maria Pi i Caparrós.

Llibreria García Prieto de Madrid

El 40 aniversari de la Fira, que se celebra ininterrompudament a Barcelona des de 1952, se celebrarà mitjançant l’edició d’un llibre commemoratiu, que reflectirà l’ambient històric i social de les diferents fires, sempre emmarcades en les dates de les Festes de la Mercè. Un dels factors que va marcar la presència ciutadana de la fira al llarg dels anys, també explicat al llibre, és el pregó, del qual es va encarregar Salvador Espriu l’any 1977 per celebrar el 25 aniversari de la mostra. El llibre, redactat pel periodista Josep Maria Cadena, porta per títol Quaranta anys de la Fira del Llibre Vell i d’Ocasió, i se’n farà una edició limitada en format de luxe.

El volum inclourà també la reproducció de tots els cartells de les diferents edicions de les fires, que han anat a càrrec d’artistes de tant de renom com Tàpies, Tharrats, Cuixart, Hernández Pijoan, Ràfols Casamada, Montserrat Gudiol, Pruna, Curós, Clavé, Todó, Bussom, Mundó i Ortuño, entre altres. A més, al llibre també hi haurà una sèrie de dibuixos a la ploma de Simó Bussom, que retraten els llibreters i personatges de les edicions més recents.

 Però si el llibre és un dels projectes que el Gremi de Llibreters de Vell ha pogut materialitzar aquest any per celebrar els 40 anys de Fira, hi ha un altre projecte, que el gremi acarona fa temps, que no s’ha pogut fer realitat a causa, en gran part, dels nombrosos canvis urbanístics que està experimentant la ciutat de cara als pròxims Jocs Olímpics: la instal·lació d’un monument dedicat al llibre, la ubicació del qual està prevista a la cantonada del passeig de Gràcia amb el carrer Aragó. El monument representa tres joves aixecant una sèrie de llibres amb les mans, i el gremi confia a poder-ho instal·lar abans del pròxim any.

 El cartell anunciador d’aquesta edició ha estat dissenyat per Xavier Mariscal, que ha creat un dibuix senzill, basat únicament en les lletres que formen el lema de la fira, en els típics traços de Mariscal.

Quaranta anys després de la primera edició de la mostra, en la qual van participar 20 llibreters, al passeig de Gràcia s’apleguen 47 expositors, sis dels quals hi han participat des de la primera vegada: Millà, Balaguer, Torradas, Vila-Muntades, Massagosa —que presidia llavors el Gremi i va fundar la Fira—, i el mateix Pi i Caparrós.

Lluís Millà

Com a les edicions anteriors, el Gremi ha intentat que a la mostra hi hagi un equilibri entre els llibres de vell —edicions de bibliòfil i de col·leccionista, llibres exhaurits i antics— i els llibres d’oferta, com restes d’edicions o llibres de segona mà. Actualment, el Gremi, que té uns 100 associats, té en la Fira un dels moments més propicis per al contacte entre el sector.

De tota manera, l’esperit de la Fira ha variat substancialment des del seu naixement. Com explica Josep Maria Pi i Caparrós, abans hi pesava més el client especialitzat, que buscava aquella raresa bibliogràfica en concret i que era visitant assidu del seu llibreter. Ara, hi ha menys clients aficionats a una temàtica concreta, però hi ha més clients en general que busquen l’atractiu de les passejades per la fira a la recerca de la curiositat o l’oportunitat. Segons el president del gremi, “el misteri d’aquest tipus de fira és que no pots saber amb exactitud amb què et trobaras. Pots anar per comprar-hi un llibre en concret i sortir amb qualsevol cosa que no hi tingui cap relació”.

Article: “La Fira del Llibre d’Ocasió celebra el seu 40 aniversari amb un volum commemoratiu”de Carme Giró, en el diari Avui del dia 20 de setembre de l’any 1991.

XQ    XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ

“El verdadero bibliófilo es un ser pacífico y amable, de expresión dulce y ademán gentil. El trato con los libros preciosos ha hecho su mano suave y delicada – suavidad mariposeante, delicadeza de caricia fugaz – y ha dado a toda su persona una reposada apariencia de atención afectuosa. pero en las entrañas del buen bibliófilo dormita siempre un genio irritable, que despierta ferozmente cuando los mercaderes entran en su templo. Toda herejía con los instrumentos de su culto lo saca de quicio, y es justo que así sea. Sólo que a veces motiva su acrimonia un sentimiento menos definido y disculpable.

Un bibliófilo de verdad visitóme anoche. Llegó irritadísimo, y antes de saludarme tendióme un papelillo rectangular. Era un ex libris, ingeniosamente concebido, ágilmente ejecutado, esmeradamente impreso. Mientras yo lo observaba, mi visitante estalló como un petardo.

– ¿ Sabe usted de quién es eso? ¡Ira de Dios ! Si ya no hay vergüenza. Y pensar que el código penal no tiene un articulillo que lo prohiba… Pues, señor mío, es un ex libris, firmado por uno de los más famosos dibujantes de la hora presente, pertenece a un ganadero multimillonario y analfabeto. ¿ No es para tirarse a un pozo de cabeza? El buen señor posee uno de los mejores palacios de la ciudad; posee una soberbia galería de cuadros, que no ha elegido él, naturalmente… ¡ si no sabría diferenciar un garabato mío de un Rembrandt !… Posee una biblioteca con incunables y misales antiguos, y Elzevires y todo lo que usted piense, comprados en sumas fantásticas por sus comisionistas en Europa… Alguien le sopló la necesidad de un ex libris. Y ahí lo ve usted. Un ex libris digno de un sabio entre los sabios.

Sonreí con disimulo, y como estaba de buen humor, argüí lo siguiente:

– Su indignación no es nueva, amigo mío. Si no recuerdo mal, leí alguna vez, no sé dónde, probablemente en Luciano, una diatriba contra los ignorantes ricos que poseen grandes bibliotecas. Pero seamos lógicos. Si los millonarios legos no protegiesen a los artistas, el arte decaería. los que comprenden y aman un cuadro son, generalmente, pobres, y no pueden adquirirlo para llevárselo a su casa y adorarlo a solas. Por lo demás, siempre queda la esperanza de que, al morir, el propietario de una pinacoteca notable la ceda al municipio para enriquecer los museos comunales. lo mismo pasa con los libros. Cuando se realiza una subasta de manuscritos iluminados, de ejemplares rarísimos o espléndidos, aquí y en todo el mundo, el bibliófilo, si no es hombre de fortuna, suele quedar vencido y humillado por el dinero de un opulento ignorante y vanidoso. Pero no me dirá usted que nos saca el pan de la boca… Felizmente, los libros destinados a leerse, los libros de ciencia, de arte, de literatura, de todos los autores, están al alcance de todos los bolsillos. Son las piezas de museo las que cuestan un disparate… Pues conformémonos con admirarlas en los museos. ¿ No entran, en altas dosis, en ese deseo de poserlas, la vanidad, el amor propio, el egoísmo? Y aprobamos la protección que el acaudalado, sea quien fuere, dispensa a los anticuarios, a los artistas, a los impresores, e, indirectamente, al pensamiento creador.

– Convenido – aceptó mi visitante, demasiado ofuscado para discutir aquello. E insistió – : Pero ese ex libris…

– Este ex-libris – le interrumpí, sin dejarlo respirar – es el sello que el propietario pondrà a sus libros, con el mismo derecho que le asiste para poner su marca a los animales de su estancia y su monograma en la portezuela de sus carruajes, en su vajilla y en sus pañuelos. ¿ Vanidad de vanidades? Pues a todos, bibliófilos o no, les sienta bien esa divisa.”

I.- “De los ex libris y la vanidad”, pàgines extretes del llibre “El encantamiento de las sombras”, de Rafael Alberto Arrieta, publicat per Emecé Editores, Buenos Aires, 1946. Llegit a  “El Mundo de los Libros”, selecció, pròleg i notes de Domingo Buonocore, Librería y Editorial Castellví, Santa Fe ( Argentina), 1955.

Read Full Post »

Frases sobre Bibliofília 790

Posted in Bibliofília, Bibliografia, Bibliologia, Bibliophily - Bibliophilie, Fires i Mercats, Llibreters de vell, Oficis del llibre, Old books on 19/10/2023|

“La Fira està en una posició sòlida, però, de tota manera, encara queda molt a fer en el sector del llibre.” Així resumeix Josep Pi i Caparrós, president del Gremi de Llibreters de Vell de Barcelona, la situació de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern, que el mes de setembre passat va celebrar la seva edició número 38.

 Més de 300.000 llibres van estar a l’abast de tots els vianants que passaven pel passeig de Gràcia de Barcelona, repartits entre els 62 estands de llibreters catalans i de la resta de l’Estat espanyol. La passada edició hi van participar deu llibreries més, dins d’una tendència que el sector coincideix a definir com de revitalització de l’entorn del llibre i de replantejament de l’oferta i la demanda en el mercat del bibliòfil.

 Aquesta tendència es reflecteix en el creixement que experimenta, any darrere any, el llibre nou d’oferta, que pot provenir tant de restes d’edició com de tirades fetes específicament per ser oferides per les editorials. El Gremi de Llibreters de Vell va haver d’augmentar el control sobre la selecció de les llibreries que sol·licitaven participar a la fira, per tal de poder mantenir la proporció tradicional entre les diferents parades: un repartiment a parts iguals entre els tres tipus diferents de llibres que s’oferien: llibre antic, llibre usat i de segona mà, i llibre d’oferta i d’ocasió. De tota manera, els estands de llibres d’oferta van ocupar ja un 60% de la fira, tot i que gairebé tothom els combinava amb la compra-venda de llibres de segona mà.

Actualment, només a la ciutat de Barcelona hi ha unes 50 llibreries de vell, que ofereixen al client la raresa que busca fa temps o la curiositat que es troba a l’atzar. I existeix també un altre tipus de llibreria, la que té als seus aparadors el llibre d’oferta i l’última publicació, responent a una concepció global del negoci, que pot abastar des de productes d’arts gràfiques fins a objectes de regal o d’alimentació.

Aquest creixement en el sector del llibre d’oferta s’enfoca diferentment des del sector llibreter. Hi ha propietaris de llibreries de vell que el consideren gairebé una amenaça per a la seva supervivència; altres el veuen com un factor irremeiable dintre de l’expansió del mercat, i molt útil pel que fa a acostament al públic. A quest últim argument és el definitiu a l’hora de valorar els objectius de la fira anual. A part del volum de vendes a què es pugui arribar (per altra banda, molt difícil de determinar, a causa de la reticència dels llibreters), una de les finalitats essencials de la fira és la captació de clients i la promoció de les llibreries. Una part molt important dels clients arriba a la fira per curiositat, i s’inicia amb la sorpresa. Segons afirma Josep Pi i Caparrós, “hi ha gent que descobreix coses que per a nosaltres són tan conegudes i habituals com una revista de principis de segle o una geografia de finals del segle passat, i aquesta és la manera d’aficionar el gran públic”. Aquesta característica de misteri gairebé aventurer és la que més fortament atreu el client, que quan acaba la fira anirà a buscar el llibreter de vell per continuar les seves troballes.

Però aquesta atracció no funciona només pel que fa al llibre antic, sinó també, i cada cop més, amb el llibre d’oferta nou, que creix a un ritme exorbitant en detriment del llibre usat de segona mà, a causa en bona part de l’augment de la capacitat adquisitiva del lector. Des de la seva experiència, els llibreters asseguren que la gent ja no vol esperar que l’última novetat baixi de preu, sinó que, d’acord amb l’acceleració general del ritme de vida, la compren immediatament tan bon punt surt al mercat. Rècords de venda com el que ha protagonitzat últimament la novel·la El pèndol de Foucault, d’Umberto Eco, confirmen aquestes afirmacions.

 El llibre d’oferta, d’altra banda, permet popularitzar des de clàssics fins a contemporanis, i encara que la polèmica respecte d’aquests temes estigui sempre candent (els apocalíptics contra els integrats), des del Gremi de Llibreters de Vell de Barcelona es defensa una postura molt oberta a la dinàmica de mercat: “L’exclusivisme ja s’ha acabat. Si una persona s’ha d’iniciar en la lectura després de comprar un llibre al supermercat; és tan bo com si l’hagués comprat a la llibreria. I el mateix argument serveix tant per a una novetat bibliogràfica com per a una tirada d’oferta. La competència és bona en l’estructura de lliure mercat, perquè la gent pot escollir i, al mateix temps, el resultat final és el que ens interessa, és a dir, estimular l’hàbit de la lectura.” D’altra banda, el llibre d’oferta és una mena d’exemplar que no intervé en el comerç de llibreria ni interfereix en el món de l’edició normal, i per tant es troba fora dels circuits de rendibilitat immediata de les novetats editorials. Tot  aquest rellançament del sector del llibre d’oferta i antic s’emmarca en el mo-ment de gran transformació que caracteritza actualment el món editorial. Des dels reagrupaments entre les empreses editores d’arreu del món i fins a l’èmfasi que es viu certes temporades entre el públic lector, tot inclou un procés de replantejament del llibre com a element molt pròxim a la vida quotidiana. El president del Gremi de Llibreters de Vell ho sintetitza molt clarament: “Hem d’intentar que la gent entri a una llibreria amb la mateixa seguretat que entra a qualsevol altre comerç. S’ha de perdre el respecte i la por que encara hi ha respecte del llibre.

D’aquesta manera, al costat de les llibreries de sempre, on el llibreter aconsella i ofereix, creixen els nous establiments que permeten al client moure’s amb la llibertat que desitgi. Aquestes noves llibreries s’han afegit a les rutes tradicionals bibliòfiles, que poden anar des dels aparadors de les novetats fins als taulells de les rareses.

 Però si les rutes dels bibliòfils s’han ampliat, els llibreters de vell no han perdut per això la seva identitat pròpia. La petita llibreria, amb una imatge més pròxima a la botiga d’antiguitats que al comerç modern, sobreviu encara al ritme dels temps actuals, cada cop més accelerats. També la relació que es manté amb el client és diferent. Encara hi ha botigues on l’ambient és gairebé familiar i on el venedor cuida el seu material amb una atenció molt pròxima al fetitxisme.

 Però tot això està començant a canviar, i el llibreter comprova que li resulta útil recolzar la seva erudició, que abans era el seu principal instrument de treball, en la tecnificació del funcionament. Els catàlegs editats per Josep Palau o Brunet aniran deixant pas a la informatització, que permet connectar immediatament amb les llibreries d’arreu del món, i que farà possible una recerca molt més ràpida i eficient. Actualment, hi ha diverses llibreries que estan introduint la tecnologia informàtica al seu establiment, i tot el sector experimenta una etapa de vitalitat que feia molt de temps que no es veia.

Article:” Barcelona, una ciutat de llibres. L’Última Fira del Llibre d’Ocasió confirma l’interessant moment del sector“de Carme Giró, en el diari Avui del dia 2 de juny de l’any 1990.

XQ    XQ   XQ   XQ   XQ   XQ   XQ

“ Hay libros que parecen hechos sólo para ser vistos y otros exclusivamente para ser leídos; pero un libro es perfecto, cuando es bello contemplarlo y de neta lectura.

El libro realizado con dedicación de obra de arte – como en realidad debiera hacerse todo libro -, con larga y costosa paciencia en el silencio del taller, es – como naturalmente debe ser – libro codiciado y estimado por los bibliófilos. Pero también el libro pobre, barato y popular, debiera tener su humilde belleza tipogràfica, lo cual es cuestión de la conciencia artesana de sus editores. El libro pobre y popular, es al libro para bibliófilos, lo que la casita blanca y humilde es al monumento arquitectónico…

Diré además en elogio del libro, que esa cosa en apariencia tan fràgil, es lo único que perdura a través de cataclismos y guerras. En ello, sobrevive a la arquitectura y al cambio fisonómico de ciudades y naciones. Ya no podremos decir como el poeta: “ el busto sobrevive a la ciudad”, sino que diremos que por obra sobrenatural, la debilidad del papel ha sustituído a la piedra. Se dirá que es como el insecto, que sobrevive a causa de su multiplicidad: no importa, es una nueva postura de la gloria de la obra del hombre.

Y después de este comentario sobre el libro y su arquitectura, en que recordando sus virtudes y destinos he mezclado – sin poder precisar en qué medida -, conceptos ajenos y míos, quiero hablar sobre los bibliófilos, a quienes debemos la custodia de tanto tesoro tipográfico y un sostenido estímulo hacia la perfección del arte del libro y su renacimiento.

Desde luego, huelga disipar la creencia profana, de que el bibliófilo es algo así como un coleccionista de estampillas. En cambio diré que la ciencia y arte de la bibliofilia ha sobrepasado a la Arquitectura en lo referente a manuales y tratados sobre su especialidad, pues hasta se ha escrito sobre ella un Código, cosa que, según tengo entendido, no tienen los filatelistas, ni los pintores y menos los escultores, a quienes indudablemente molestarà esta primicia legal hacia los bibliófilos. Un código perfecto, estructurado dentro de formas legalmente clásicas, con sus artículos y comentarios.

Me refiero al Código de la Biblioteca[sic] Moderna, editado en 1936, en París, por la Unión Latina de Ediciones, escrito por Maurice Robert, con prólogo de Francis de Miomandre e impreso por Colouma”.  ( A Frases sobre Bibliofília 578 apareix part d’aquest Codi).

Article: “Libros y Bibliófilos”d’Alfredo Guido en el Boletín de la Comisión Protectora de Bibliotecas Populares, núm. 56, 1945. Llegit a  “El Mundo de los Libros”, selecció, pròleg i notes de Domingo Buonocore, Librería y Editorial Castellví, Santa Fe ( Argentina), 1955.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »