A les belles orles dels inicis de la impremta, compostes a base d’entrellaçats, succeïren aviat les decorades amb grotescos a la italiana i les que ostenten composicions amb figures a les faixes horitzontals (fig. 7). No eren sempre de mides uniformes en llur desenrotllament.
El secret de l’expandiment que assoliren, radica en el fet de donar un semblant d’ingravidesa al bloc macís, gairebé sense punts i a part, de les pàgines del llibre primitiu. Per via de reacció, aparegueren després les orles lleument filetejades i a penes decorades, que cloïen gràcilment alhora el text i els gravats. Més tard, a mesura que es difonia el gust pels emmarcaments ostentosos de l’estampa, anaren desapareixent les pàgines orlades. Es evident que el desús provingué de la impressió de monotonia que produïa en el llibre modern, la desfilada constant de motius decoratius semblants, que donaven a les pàgines l’aparença d’un seguit de diplomes. La temptativa de restauració, excessivament arcaïtzant, iniciada a Anglaterra a les darreries de la centúria passada, esdevingué un fracàs.
Cal esmentar, en tractar de les pàgines orlades, les franges decoratives, de singular bellesa, que ostenten un reduït nombre d’obres.
Es retallaren no sols les pàgines orlades a voltes sense el text, i les franges, sinó també les mateixes orles que reduïen a petits bocins (fig. 8). D’aquests fragments posseïm un nodrit recull.
A l’article vinent acabarem l’examen dels atemptats comesos en el llibre il·lustrat per la cohort indesitjable d’aquests trossejadors, honorables la majoria d’ells, però tots indesitjables.
“El trossejament del llibre il·lustrat” (6) d’Esteve Cladellas, Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, núm. 5, octubre 1931.pàg. 140-147, i núm. 6, novembre 1931, pàg. 176-184.(cont.)
Dels elements decoratius del llibre que són objecte de trossejament, enumerats al començ de l’article anterior, hem examinat ja les relligadures, guardes, frontispicis i portades.
Ens pertoca ara ocupar-nos de les marques de llibrer, impressor i editor, per estar plaçades al centre de la portada, llevat d’un reduït nombre que ocupen el lloc corresponent al colofó.
Fou conreada principalment aquesta branca del gravat menor pels artífexs en talla dolça. No defugiren els més il·lustres de signar un dia una marca, gairebé sempre fora de l’indret habitual, que, com és sabut, és dessota l’angle inferior de la dreta de l’exemplar. Abunden, per això a les col·leccions les marques selectes.
Són comptades les marques pertanyents únicament a un sol llibrer, puix que sense escrúpols eren contrafetes pels col·legues del qui primer l’emprava.
En el reduït espai d’una marca ordinària hom encabeix, bé que no en totes, el nom del llibrer, la data, l’ensenya de l’establiment, la marca figurada o emblema, la divisa, generalment en llengua llatina, i la xifra, veritable supervivència de la marca primitiva.
En els emblemes abunden els temes de valor simbòlic, com són l’arbre de la vida, flanquejat primerament per Adam i Eva i després per figuracions diverses, les mans enllaçades, el globus alat, el compàs plantinià, etc. Molts d’aquests temes són extrets de la fauna, real o fantàstica, com l’au fènix, l’unicorn, el pelicà, la salamandra, el gall, la lloca amb els pollets, el delfí aldià amb l’àncora, etc. Altres són d’origen mitològic, com el Pegàs i el caduceu.
La interpretació etimològica dels cognoms dels llibrers, d’una ingenuïtat excessiva, donà lloc a pintoresques marques figurades, l’enumeració de les quals resultaria interminable.
Tenen cura també els llibrers que figurin en llurs marques els objectes reals de valor decorativa escaient, com la nau, el brollador, el pou i la garba.
A les acaballes del segle XVIII desaparegueren quasi en absolut, i aleshores els col·leccionistes seguiren retallant com a tals els centres de portada que les substituïren.
La nostra col·lecció es compon de més de tres-centes marques, agrupades per països, la majoria d’elles exposades en vitrines. De les divuit que hi figuren pertanyents a llibrers barcelonins, reproduïm les emprades per Lacavalleria i Piferrer (fig. 9).
“El trossejament del llibre il·lustrat” (7) d’Esteve Cladellas, Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, núm. 5, octubre 1931.pàg. 140-147, i núm. 6, novembre 1931, pàg. 176-184.(cont.)
Biblioaprenent 
Deixa un comentari