Biblioaprenent

Lletres  capitulars d’Oriol Diví per als ‘Croquis pirinencs’ de Jaume Massó Torrents (ABB, 1996) junt amb un dels escuts heràldics de famílies de prosàpia

Una exposició en el MNAC mostra cóm l’Associació de Bibliòfils, en colaboració am la Reial Acadèmia de Bones Lletres, ha editat exquisideses de les lletres de màxima qualitat.

Cal estranyar-se que Catalunya, propugnadora durant el noucentisme de l’obra ben feta, hagi estat terra propícia als llibres bells i rars, i que aquest 2019 l’Associació de Bibliòfils de Barcelona estigui celebrant –amb una exposició i un catàleg– els seus 75 anys d’existència? Tant la mostra (comissariada per Albert Corbeto) com el catàleg (editat pel segell andorrà Aloma) evidencien que entre nosaltres va existir des de mitjans del XIX un viu interès pels llibres antics i els tresors bibliogràfics, i que en els primers decennis del XX fonamentalment tres personatges –el polígraf Ramon Miquel y Planas, l’editor Gustau Gili Esteve i el llibreter Josep Porter Rovira– van impulsar una bibliofília erudita genuïna que vindicava una elaboració artesanal no només d’obres antigues sinó contemporànies i il·lustrades per artistes coetanis. Aquestes sinergies van quedar lògicament tallades per la Guerra Civil, però el 1943 diferents estaments barcelonins (mecenes, editors, col·leccionistes, impressors, gravadors…) van unir voluntats i el 1944 es fundava l’Associació de Bibliòfils, presidida per Alfons Macaya, amb Josep Porter com a home a l’ombra. S’acordà de seguida crear un logotip, editar un butlletí i publicar una mitjana d’un llibre a l’any.

Escuts Heràldics: La Crònica de cavallers catalans de Francesc Tarafa inclou escuts heràldics de famílies de prosàpia. Aquí figuren els escuts dels Salt, Monrrodon, Esplugues, Llorach i Montsoriu. L’edició de l’ABB és del 1952-54

El títol amb què l’ABB va iniciar la seva aventura dona força el to del seu modus operandi: va escollir un clàssic literari ja incontestable, la novel·la vuitcentista El Capitán Veneno de Pedro Antonio de Alarcón; va encarregar la fixació del text a un membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, Manuel de Montoliu (aquesta institució secundarà sovint a la recent creada entitat); va contractar deu làmines d’il·lustració a un artista català aleshores molt prometedor, Josep Maria Mallol Suazo, i es va confiar a l’artista Teodoro Miciano una part ornamental de l’edició, capitulars incloses (Miciano havia pagat el seu republicanisme amb tres anys a la presó, i l’associació, per pal·liar una mica la seva situació, i atenent-se a la seva situació el va sumar al projecte). Se’n van imprimir cent exemplars numerats i nominats.

Gràcies doblement a l’exposició i al catàleg, podem seguir (i apreciar en tots els seus detalls) trenta-cinc edicions estel·lars que ha dut a terme l’ABB fins avui, amb una línia operativa eclèctica que va des d’un Cantar de los Cantares en versió de fra Luis de León a Tots els contes de Pere Calders o unes insòlites Set cartes de Dalí a Pere Coromines. Dins de l’associació durant anys van fer i van desfer una sèrie de figures de llavors, començant pel marquès de Mura (que va regir l’entitat entre 1950 i 1971) i a qui es deu l’organització aquí (el 1963) del Tercer Congrés Internacional de Bibliofília. Un altre activista –ja ho hem assenyalat– va ser el llibreter Josep Porter. I un altre de importantíssim, el medievalista Martí de Riquer, que va patrocinar entre altres títols una traducció castellana del Tirant, una Vida de Ramon Llull (amb meravelloses miniatures d’un Breviculum de Karlsruhe); una L’Atlàntida de Verdaguer, i un Cervantes a Barcelona del mateix Riquer.

Portada de L’Atlàntida de Jacint Verdaguer, a l’edició de Miquel Plana de 1992

A la vista de les realitzacions que aireja ara en conjunt l’ABB, salten pels aires els clixés d’elitisme i ranciesa que de vegades ha pogut segregar aquesta dedicació. L’associació –avui presidida la tercera generació per Pau Salvat– ha fet honor a la màxima de Miquel y Planas que “és l’amor al llibre allò que pot millorar una societat”. I multiplicant-se en diversos fronts, ha sabut desempolsar grans creacions de l’antiguitat (La vida de Sinuhé per exemple, amb imatges de Perico Pastor); ha anat editant exquisideses de les lletres catalanes (XL Sonets de Foix; Ocells d’Espriu; Les històries naturals de Perucho; El caliu i la cendra de Pere Gimferrer; o Els fruits saborosos de Josep Carner). I ha encomanat les il·lustracions respectives a artistes de la solvència d’Antoni Tàpies, Josep Maria Subirachs, Ramon Herreros, Perejaume o Narcís Comadira. No ha oblidat tampoc incloure al seu catàleg obres que informen de les primors que comporta l’alta bibliofília: així per exemple La il·lustració i la decoració del llibre manuscrit a Catalunya de Pere Bohigas; o L’enquadernació a París a les avançades de l’art modern d’Emilio Brugalla. I en general s’ha tingut un zel especial en què aquestes edicions s’hagin executat sobre el millor paper, amb enquadernacions –si n’hi ha– de la màxima qualitat, i amb gravats, xilografies, aiguaforts, calcografies, etcètera, obtinguts amb les tècniques més nobles.

“Tresors de la bibliofília catalana”, article de Carles Barba, La Vanguardia, agost 2019. Albert Corbeto (comissari). MNAC, Barcelona

Gravat al burí de José Luis Sánchez Toda per a leas ‘ Rimas ’ de Bécquer, 1973