Biblioaprenent

Biblioteca Pública de la Dona

“ Passen els anys, i les institucions públiques, ja siguin de caràcter local, supramunicipal a estatal, van a remols de les iniciatives de la societat civil pel que fa a la promoció i la prestació de la lectura i a la generació d’espais que la difongui.

El primer antecedent de creació d’una xarxa de biblioteques populars des de l’Ajuntament se situa al 1908, quan als pressupostos de la institució s’hi inclou una partida per a la creació de biblioteques públiques. Desgraciadament, el pressupost va fracassar i el projecte ni tan sols va poder començar.

El 1909 es posa en marxa una nova iniciativa de caràcter civil, la Biblioteca Popular per la Dona, al cor de Ciutat Vella. Era la primera biblioteca pública de dones d’Europa i d’Amèrica. Es va avançar gairebé vint anys a la Fawcettt Library de Londres, El 13 de febrer de 1909, Francesca Bonnemaison i Vicenta Carreras van començar els treballs d’organització de la biblioteca, que néixer al sí de l’Obra de Buenas Lecturas, situada a la Parròquia de Santa Anna de Barcelona. Va començar amb un centenar de llibres i un donatiu de 500 pessetes per subvenir les primeres despeses. La biblioteca es va instal·lar als claustres superiors de Santa Anna i es va inaugurar el 28 de març.

L’èxit va ser tan gran que el local va quedar petit i, aquell mateix any, el 13 de novembre, van començar les obres del que havia de ser el nou hostatge en unes dependències de la casa de Misericòrdia, al carrer d’Elisabets número 13.

Promoure la il·lustració i la cultura de les dones era l’objectiu de la institució, quan encara les dones no tenien accés lliure a la universitat. Les promotores de la biblioteca van manifestar la voluntat de barrejar: “lo útil amb lo agradable” i oferir, especialment a les obreres, uns coneixements científics, artístics i manuals per fomentar el seu benestar moral i material.

A més del servei de biblioteca general i de préstec de llibres i revistes per a obreres, la biblioteca era més que un dipòsit de lletra impresa. Molt abans que accions conjuntes recents entre gremis d’editors i institucions públiques promoguessin el foment de la lectura, des de l’institut ja es practicava i no només en català o en castellà, també en anglès, francès, alemany i italià. I també es van potenciar les lectures col·lectives, una mena dels clubs de lectura que funcionen en moltes biblioteques públiques en l’actualitat. Fins i tot es van establir premis a la lectora que triava els llibres amb més cura per fer una formació progressiva.

Avui dia, la biblioteca forma part de la xarxa de de biblioteques públiques a la seu del que havia estat l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, al carrer de Sant Pere Més Baix, número 7, construïda l’any 1922.

A la claraboia de la sala principal de lectura, s’hi pot llegir: “Tota dona val més quan lletra aprèn”.

Barcelona, ciutat de llibres d’Isabel Segura Soriano, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2016, p. 41-42.