–Biblio-Cibergrafia: En el vlok El Rincón de la Poesía tenen una categoria dita BIBLIO-CIBERGRAFÍA, on posen enllaços a pàgines sobre educació. A l’Escuela Normal Suprior Ibagué (Colombia).
–Biblio-Portal. png: A la Wikipedia.Aquesta és la pàgina d’informació tècnica sobre l’entrada no enciclopèdica en espanyol.
–Biblio–Wxis: diuen: “En el nostre equip, contem amb una àmplia experiència en la gestió de centres d’informació, biblioteques, centres de documentació i arxius.”
Creia que això de cercar i trobar paraules que comencin per BIBLIO anava acabant, cada dia em costa més trobar-ne de noves, però de sobte, he llegit un llibre que té com a títol original Dizionario del bibliomano d’Antonio Castronuovo, aquí l’han traduït (Natalia Zarco) per Bibliopatías, bibliomanías y otros males librescos, (Ed. Trama, Madrid, 2024). El cas és que en aquest llibre he trobat unes quantes noves paraules. Algunes amb fàcil definició, inclosa en el llibre, altres, no tan senzilles, per la qual cosa les he posat amb part del text on són i que els dona sentit. També és molt interessant un article-“Breve léxico de enfermedades librescas” del mateix Castronuovo a la revista Textos&Texturas, núm. 52 de 2023, pàg. 97-104.
–Biblioaforísmia: Propensió a la lectura fragmentada. La pateixen tots aquells que no són capaços de llegir una novel·la sencera i prefereixen les proses breus i els diaris.
–Biblioassassí en sèrie: Parlant de la biblioclàstia i de la destrucció de llibres apareixen diverses formes i una d’elles és la del Biblioasassí en sèrie. És a dir, aquell que vol la destrucció minuciosa i obsessiva dels llibres antipàtics o desagradables, un rere l’altra.
–Bibliobogeria: Empra la paraula com a sinònim de bibliòfil.
–Biblioclàstia antipoètica: Destrucció sistemàtica de totes les ‘plaquettes’ poètiques regalades que sigui possible.
–Biblioclàstia hereditària: Liquidació de la col·lecció amb esforç reunida per un pare o un avi. Raríssims són els casos d’hereus curosos que respectin la col·lecció i, en comptes de dispersar-la per motius venals, estudiïn com salvar-la, buscant el lloc apropiat on es respecti la seva integritat.
–Bibliocomptentio: Una mena de Bibliofòbia, que porta a un rebuig dels llibres com a objecte físic, però si es rebutja de forma immediata en veure’l i sembla una mica repugnant, es pot dir que el que ho pateix té una Bibliocomptentio (prenent Comptentio com allò que al món medieval tenia a veure amb el menyspreu pel temporal, oposat al que és espiritual).
–Bibliocoproimia i Bibliopisia: Actes de defecar o orinar al llibre quan s’ha acabat de llegir, o en l’intent de llegir-lo. Són trastorns dels quals és còmplice la qualitat que abunda al mercat editorial; com que cada vegada són més freqüents els llibres que estimules la defecació, és obvi que aquests hàbits estiguin cada dia més estesos.
–Bibliocòpula: Forma rara de frenesí sexual que es manifesta quan un text és particularment libidinós: alguns lectors especialment sensibles —a qui els manca l’element amb què calmar el desig— consumeixin una bibliocòpula acoblant-se amb el mateix llibre.
–Bibliocopúlia: Sobre la Bibliocopúlia, forma força rara de frenesí sexual, la comunitat científica es reserva l’opinió. No se sap gaire, sobretot perquè els manuals guarden silenci en aquest tema en què haurien de tractar els llibres eròtics.
–Bibliocosa: Terme que apareix al final d’un sonet de Verlaine per definir una sortde metempsicosis de paper per la que el poeta es transforma en un llibre, o millor en un objecte lliure. Estant malalt, decaigut i sentint-se infeliç el seu únic consol és sentir-se com un llibre.
EDHASA, 2024 (en venda a Argentina)
–Bibliodispepsia: Ocorre quan els bibliòfags i bibliòpotes no digereixen bé i donen un quadre de Bibliodispepsia, que sense ser greu es necessita un digestiu després del menjar.
–Bibliofabulator gloriosus: Els llibreters antiquaris els defineixen, amb una imatge força eficaç, com a Bibliotocapilotes. És una criatura que pertany a la pitjor nissaga de mitòmans, de geni prolífic i per desgràcia també nociu. Sempre és antipàtic, arrogant i pedant. Encara que no és benvingut, freqüenta assíduament les llibreries i exposicions bibliòfiles, on, quan pot, parla dels llibres que té i de com són d’importants, els tingui o no els tingui la major part de les vegades.
Conta Castronuovo la història d’un llibreter milanès que volia desemmascarar un Bibliofabulator Gloriosus, el qual presumia de tenir la Divina Comèdia en totes les edicions llistades als Annali dantesche de Mambelli, de manera que un dia, el llibreter va posar en escena una elegantíssima broma utilitzant el coneixement que se li va posar raríssim exemplar de Dante en foli de 1649.
El Bibliotocapilotes li va dir que ho comprovaria a casa seva i a la nit va trucar al llibreter per telèfon dient-li que disposava d’un exemplar i com tots els fanfarrons, era un ignorant i no sabia que al segle XVII la Divina Comèdia es va imprimir el 1613 a Vicenza i el 1629 a Pàdua i Venècia, i en tots els casos en format petit, mai en mida foli. Com tots els que volen presumir de tenir uns llibres que no tenen ni de lluny va caure en la trampa del llibreter.
Podria ser un sinònim de Biblioarrogància: Presumptuosa arrogància de qui freqüenta assíduament les llibreries antiquàries i s’obstina a molestar els altres amb sensacionals narracions bibliòfiles. Com diu que té en el seu poder els millors llibres que un pugui somiar, el biblioarrogant no en compra mai cap.
–Bibliofàrnia: Compulsiva inclinació a abandonar el llibre després d’haver llegit a penes unes poques pàgines, o només una de sola.
–Bibliofilosofía: Es pot definir com a ciència de la felicitat íntima, una ciència que s’adquireix en soledat i s’aprèn a poc a poc i deliciosament amb la freqüència constant de bones obres.
–Biblioindiferència: Condició per la qual a l’individu afectat no li importa l’existència del llibre. Que aquest objecte estigui o no estigui no suposa cap diferència en la seva vida.
–Bibliolestofant: Lladre de llibres que treu volums de les prestatgeries amb mà delicada, els observa amb devoció i coneixement, mentre conversa amb el llibreter, la seva víctima, a qui esmenta l’interès per un llibre de l’aparador. Revisa la seva presa, espera el moment propici i ho rapinya aprofitant la distracció del llibreter en ocupar-se del llibre sol·licitat. Continua calmat i tranquil, parla amb el llibreter i se n’acomiada cordialment, amb el llibre que realment desitjava a la butxaca.
–Bibliòsmia: Costum d’olorar els llibres.
–Biblio-patòleg: Aquell que es dedica a estudiar els diferents síntomes relacionats amb l’obsessió oels llibres.
–Bibliopíxide: Amor pels llibres tancats per un mestre cristaller dins d’ampolles, que després es col·loquen alineades a les prestatgeries. També en diu Bibliopixidisme. I dono l’exemple, sembla que únic, d’un senyor que en comptes d’enquadernar els llibres que comprava feia que un mestre del vidre els tanqués en ampolles.
–Bibliopolae (2): Persona que ven llibres.
–Bibliopornia: Semblant a la Bibliocopúlia és la Bibliopornia, condició de qui troba pornogràfics els llibres i, per tant, els llegeix d’amagat i a diferència de la Bibliocopúlia, en què es busca la relació carnal, és més habitual la pràctica de l’onanisme.
–Bibliopotia: Cosina de la bibliofàgia. Acte patològic de beure llibres, prèviament macerats a llargs banys i després elaborats amb potents batedores, sense oblidar afegir els correctors de sabor o allargant la barreja amb llet per fer una mena de ‘frappè’.
–Biblioprestocleptomania: Popularment anomenada «cleptomania del llibre prestat»: acte pel qual no es torna mai el llibre que s’ha manllevat, més encara, se li presta a altres. Les persones que manlleven són —respecte als babaus que deixen prestat— infinitament superiors. Són subjectes indiferents i impertorbables, dotats d’un sublim morro. No es preocupen gens ni mica i, sobretot, no donen cap valor a què hagin manllevat, ja que es tracta d’una cosa que no és seva. La gravetat del fet es mesura pel seu efecte: mutila col·leccions, deixa toms solitaris. Només hi ha una teràpia: en el moment de la petició, contestar «No».
–Biblioprestopocavergonya: Retornar el llibre prestat després d’haver-lo omplert de subratllats i marques de lectura fetes, en els casos més pèrfids, no amb llapis sinó amb bolígraf indeleble. En alguns casos els pocavergonyes no dubten a escriure als marges del teu llibre les seves impressions sobre la lectura.
–Bibliorreic. Aquell que pateix Bibliorrea. Inflamat d’infinit amor pels llibres, el bibliorreic s’enamora fins al punt de considerar-los cornucòpies que prodiguen tots els béns, tota la felicitat del món i arriba a magnificar-los.
–Bibliotàfic: Parlant de Bibliotàfia, dels bibliòtafs, escriu com a exemples les institucions que antigament amagaven els llibres (bibliotàfiques) i no deixaven veure’ls, com en biblioteques de Roma, Venècia i altres llocs, Afortunadament, ja no existeixen aquestes limitacions de llocs bibliotàfics, encara que sí que existeixen encara avui els Bibliòtafs.
Biblioaprenent 
