
3. Associació de Bibliòfils de Barcelona (ABB) ( 1944)
Segons el conegut llibreter i bibliòfil Josep Porter, durant la dècada dels vint va rebre la visita en diverses ocasions de diversos bibliòfils catalans per tal d’organitzar una associació. Porter estava disposat a participar en la seva constitució, però sempre va posar com a condició que es donés a la forma del llibre que es pretenia editar tanta importància com al seu text. Pensava que: el text, la tipografia, la decoració i la il·lustració havien de donar, com a resultat final, una obra d’art perquè per a ell: “això és , de veritablement, bibliofília”.
Van passar els anys -la guerra civil va marcar un parèntesi- i no va ser fins al 1943 que alguns bibliòfils barcelonins van restablir contactes en aquest sentit. El marquès de Mura va rebre la visita de l’industrial Cayetano Vilella Puig per parlar de la possibilitat de crear una entitat que aglutini una selecció de bibliòfils a la capital catalana. El projecte va ser compartit per un bon nombre d’amants del llibre, entre els quals s’imposaven dos criteris diferents: un d’idees tradicionals, com Ramón Miquel y Planas, Pau Font de Rubinat i Ramón Montaner, que es van inclinar per publicar obres rares o inèdites. un altre que mostrava una visió més moderna de la bibliofília tot valorant, especialment, la perfecció intrínseca de les edicions. Aquests últims desitjaven que les publicacions de la nova associació no fossin com en aquell moment en altres societats espanyoles: “meres exhumacions de llibres rars”, van insistir a donar la mateixa importància ambdues: “al contingut i al continent”.

Porter, aquell mateix any (1943), va rebre la visita d’Alfonso Macaya, Joan Prats i Joan Sedó Peris-Mencheta per tractar el mateix tema. Unes setmanes més tard, va rebre la visita del marquès de Mura, Cayetano Vilella i Pedro Gil de Mora. Finalment, Joan Prats va citar Josep Porter al restaurant El Parador del Hidalgo, situat al passeig de Gràcia de Barcelona (després conegut com Kansas i New Kansas). Va ser allà on els marquesos d’Asta i Ramón Miquel y Planas es van unir als bibliòfils que acabo d’esmentar per fer una reunió que va concloure amb la decisió final de fundar la desitjada societat de bibliòfils.

Imatge a Barcelofilia
L’Associació de Bibliòfils de Barcelona, entitat que encara avui es troba plenament activa, va iniciar el seu funcionament de facto el 18 de maig de 1943, encara que no va ser fins al 21 de març de 1944 que, “autoritzat gràcies a la bondat del governador civil i Cap Provincial del Moviment”, va poder celebrar la seva reunió fundacional. L’acte va estat presidit per Alfonso Macaya, al Palau de la Virreina situat a la Rambla de Barcelona.
En aquella ocasió es va informar sobre els objectius de la societat inspirats en idees d’una certa “elasticitat i modernitat”, separades dels principis “metòdics i inalterables” d’altres societats bibliòfiles. També es va assenyalat que els estatuts: “encara segueixen els tràmits legals per a l’aprovació”. Cal destacar que en aquella època, en els primers anys de la postguerra, no era fàcil obtenir l’autorització oficial per a la celebració de reunions, i menys encara per constituir una associació. Finalment, els estatuts es van aprovar el 17 de juny de 1944. L’autorització es va obtenir amb més rapidesa de l’habitual -tres mesos- probablement per l’alt estatus social de la majoria dels membres de l’associació. Un parell d’exemples van ser l’alcalde de Barcelona, Miguel Plana i Mateu, i l’aristòcrata i ambaixador, duc de Berwick i Alba.
La idea inicial era constituir una associació limitada a 50 socis, però es va haver de desestimar perquè el nombre de sol·licituds rebudes superava amb escreix aquesta xifra. El límit es va ampliar a 100 socis, més 25 places per als col·lectius. Fa uns anys aquest límit s’havia d’elevar a 150 socis individuals i 25 col·lectius.
Extret de la conferència: “Bibliofília catalana contemporània”, que Jordi Estruga va donar al Monestir de Sant Pere de le Puel·les el 7 de març de 2015.
( cont.)
Sant Pere de les Puel·les, un referent en la restauració de llibres
XQ XQ XQ XQ XQ XQ XQ

Foto Sant Jordi del diari ARA
Qué decir de Sant Jordi, la fiesta nacional del librero… o su calvario. Trabajar en una librería ese día hermana al profesional del asunto con sus colegas de los grandes almacenes en la inauguración de las rebajas. El resultado es el mismo; parece que va a caer un gran meteorito y hay que hacer acopio de víveres porque el mundo se acaba. Volvemos a la imagen del niño perpetrador de trastadas y al padre paciente soportando toda clase de atropellos. Es una lucha titánica y feroz: unos por encontrar el libro del día que ya está agotado ( con su consiguiente cabreo) y otros haciendo esfuerzos indecibles por no perder los estribos. Al mismo tiempo, en las casetas de los escritores se dan un baño de multitudes, ejercitando el juego de muñeca, esgrimiendo sonrisas y ajenos a estas pequeñas tragedias domésticas.
Pese a que durante muchos años en Catalunya, donde el impacto es mayor, el gremio ha intentado infructuosamente ubicar la celebración de tan festivo acto en un calendario más flexible, ofreciendo incluso descuentos en días precedentes, el cliente no está por la labor de perderse la fiesta. Las cifras de facturación suelen ser elocuentes y el balance final es el mismo: hay que darse marcha en un solo día.
Por eso el profesional que lleva años no deja de sorprenderse al contemplar, un año sí y otro también, idénticas situaciones repetidas de forma automàtica. Colas, apretujones, masas de gente para arriba y para abajo, lipotimias y lo que haga falta. Hasta algún librero en un acto de autoengaño jura y perjura que no volverá a pasar por semejante calvario, pero al año siguiente sigue ahí porque, en secreto, a él también le va la marcha, y como sus amados clientes no quiere perderse todo ese carrusel de emociones donde se une la festa, el estrés y, para qué negarlo, cierto grado de masoquismo no reconocido.
Durante ese día el librero apenas puede dar un paso más allá del mostrador, so pena de ser abordado o aplastado como si fuese una estrella del rock. Aunque para el pobre profesional la sensación más cercana a la del protagonista de una película de zombis que trata desesperadamente de sacarse de encima decenas de brazos y manos que lo sujetan mientras intenta huir de aquellos que vocifran sobre títulos que ya ni reconoce.
Es un buen día para sanear el fonfo de la librería sin tener que recurrir a las devoluciones y suelen suscitar situaciones insólitas. Los clientes acaban por llevarse ejemplares que estaban destinados al olvido y, por el contrario, muchas propuestas del día, predestinadas al éxito por los editores, vuelven a sus cajas tal y como entraron.
También aparecen aquellos, despistados o haciéndose el despistado, portantes de una lista interminable de textos universitarios para sacar una mísera tajada aprovechando el descuento de la jornada. Y todo ello pese al peligro que conlleva desatar la furia de los impacientes y la ira de los libreros sabedores de los peligrosos resultados que pueden acarrear reacciones imprevistas, motivadas por la histeria y el caos.
Pero si existe un colectivo que trabaja en esta jornada y merece una medalla a la paciencia, es el de cajeras/os. Si tienen la suerte de guarecerse tras un sólido recinto, digamos lo más parecido a un fortín, podrán soportar con bravura el asedio constante de clientes durante prácticamente doce horas interminables. Allá tendrán que echar mano de toda una gama de recursos para no verse atropelladas. Y a fe que lo consiguen.
Las situaciones recorren todo el espectro de las emociones humanas. La desesperación, la violencia esporádica ( solo verbal, eso sí), el llanto; ese niño que se ha perdido, esos que se pelean en la cola, aquellos que, paciente o impacientemente, esperan para pagar. Aquel con un libro para su ser querido, aquel con quince ( o quiere mucho a su familia o tiene un batallón de amantes). Pero es una gran fiesta… Diversión y cansancio se reparten por igual y el pobre librero recoge algunos merecidos beneficios en un negocio donde los resultados económicos suelen ser menores de lo deseable.
“Sant Jordi o día del libro” en el llibre Soldados de cerca de un tal Salamina. Grandezas y miserias en la galaxia librería, d’Eduardo Fernández, Ed. Comanegra, Barcelona, 2008. Pp.42-45.

Diada de Sant Jordi a Sant Cugat. FOTO: Bernat Millet
