Biblioaprenent

Crec que tots els manuals sobre Edició, autoedició, tipografia, etcètera, quan parlen de les Guardes del llibres es refereixen a una part externa o exterior dels llibres.

Però mirant una mica, això de part externa es dilueix, es parla de guardes, però sense dir res de si forma part de fora o de dins del llibre. I alguns les tenen com a part interna.

A podiprint diuen:”Aquí nos encontramos con una parte que no es propiamente exterior, aunque tampoco podemos considerarla como algo 100% interior.”

“Guarda: Se trata de esa hoja que se incluye en la otra cara de la portada, o de la contracubierta, así como la primera hoja de papel de la obra. A menudo suele aparecer en blanco, aunque pueden añadirse los primeros datos al lector, el título de la obra suele ser habitual aquí”.

Martínez de Sousa, a Diccionario de bibliología y ciencias afines (Trea, Gijón, 2004³), dedica ( p. 475) unes 25 línies a les Guardes sense dir res de part exterior o interior. Però en el seu llibre Manual de edición y autoedición (Pirámide, Madrid, 2024³), en el aprtat 2.2-2.1.6, dedicat a les guardes i dins de l’apartat 2.2-2.1 Partes externas del libro, escriu 7 línies sobre les guardes.

Guardes Millions of cats de Wanda Gag

En el vlok Els TrobaLlibres ( Web d’Educació Plàstica, Visual i Audiovisual creada per Mireia Nieto Torres i Jordi Pérez Carbonell (2020)), parlant de com fer les Guardes,  diuen:“Per poder enllestir el llibre necessitem les guardes, aquelles pàgines interiors que van per la part interior de la portada i contraportada, deixant entre elles el contingut del llibre.”

En el diccionari.cat trobem: Guarda. 4. Codicologia i Arts gràfiques. Full que l’enquadernador posa entre el llibre i cadascun dels cartons de la coberta, la meitat del qual s’enganxa a la cara interior del cartó.

En el diccionari de la RAE: Guarda. 8. f. Cada una de las dos hojas de papel blanco que ponen los encuadernadores al principio y al fin de los libros.

En el Diccionari català-valencià-balear de l’IEC posa: 5. c) Guardes d’un llibre: fulls que l’enquadernador posa entre el llibre i cadascun dels cartons de la coberta, la meitat dels quals s’enganxa a la cara interior del cartó.

Almanac de La Revista. Any 1918 de VVAA Ed. Henrich i cia, Barcelona, 1918

En el llibre Enciclopedia de la Encuadernación, dirigit i coordinat per José Bonifacio Bermejo Martín, dediquen unes 20 línies a parlar de guardes (blanques, encolades, de color, decorades) i comença l’article: “Hoja de papel que se pega al interior de las tapas, y entre éstas y la primera y última hoja del libro.” No dient res de part exterior o interior del llibre.

Guarda de Jean de La Fontaine, 1880

Lluís Borràs Perelló, en el seu llibre El libro y la edición.De las tablillas sumerias a la tableta electrónica (Trea, Gijón, 2015), en les pàgines 289-290, en el subapartat 02.04.01.03 de l’apartat 02.04 Partes externas del libro, i en unes 22 línies, diu: “En los libros encuadernados con cubiertas, las guardas son las hojas de papel fuerte que, dobladas por la mitad, unen la tripa con las cubiertas”. I abans, a la pàgina 288, introduint el que serà l’apartat 02.04 Partes externas del libro, escriu: “ En las partes externas de un libro vamos a considerar las que constituyen el propio libro y aquellos elementos opcionales que lo completan o complementan. Como quiera que algunas de las partes son comunes a esta descripción externa del libro y a la encuadernación, …” Vol dia això que algunes parts no són “ni de Pinto ni de Valdemoro”, ¿perquè doncs les guardes són parts externes del llibre i no internes quan com sembla que diu el senyor Borràs no són ni una cosa ni l’altra?

  Si agafem un llibre tancat, considerem la part externa aquella que es veu i aquella que forma part de les cobertes, però dins del llibre, que no es veuen, i que està una mica més clar que formen part de la part externa com les capçades, el llom, el queix, els nervis, etcètera).

A la Wikipedia: Partes del Libro. Estructura externa… Estructura interna: Guardas: Hojas de papel que coloca el encuadernador dobladas por la mitad para unir el libro y la tapa.

Art popular i de la llar a Catalunya de Joaquim Pla Cargol, Dalmáu Carles, Pla, S.A., Girona, MCMXXXI. 

A la Viquipedia ho broden. “Parts del Llibre. Llibre de paper. Parts. Les parts principals del llibre, anant de l’exterior a l’interior, són les següents:

a) Coberta b) Guardes anteriors … f) Cos de l’obra …h) Guardes posteriors …i) Llom. Etcètera. O sigui, què vol dir anant de l’exterior a l’interior? No queda clar quines parts són del que diuen els experts (alguns) externes i parts internes!!! Potser les parts externes i internes haurien de rebre un altre nom. És clar que les guardes no estan a fora del llibre ni volent.”Com deia en el títol d’aquest ‘post’, les guardes estan “Entre Tots Sants i Manresa”.

Mirant més llibres i vloks vaig trobant una mica de tot, però el que més abunda són els llocs on no donen gens d’ importància a si les guardes són parts exteriors o parts interiors dels llibres. La majoria expliquen què són, sense parar-se a pensar en parts externes i internes. Perquè això es vegi bé, cito uns quants exemples més del que dic.

El Trivio y el Cuadrivio, o la Nueva Enciclopedia de Joaquín Bastús, Imp. Vda. e Hijos de Gaspar, Barcelona, 1862

Diccionario de Bibliotecología de Domingo Buonocoe, Marymar, Buenos Aires, 1976². A la pàgina 238.

“Guarda: Cualquiera de las dos hojas de papel blanco que ponen los encuadernadores al principio y al fin de los libros. Esta es la definición que registra el diccionario académico, pero conviene recordar que las guardas pueden ser también de papel de color, jaspeado, satinado, dorado, etcétera, una parte de las cuales puede hallarse pegada sobre la tapa interior y la otra sobre la superficie de las guardas blancas.”

Diccionario histórico del libro d’Emili Eroles, Ed. Millà, Barcelona, 1981. A la pàgina 164.

“Guardas: Existen tres clases de guardas:

1. Las hojas blancas que se adhieren en las caras interiores de las tapas, resguardando el texto,
2. Las hojas blancas duplicadas, que en los libros de cierta categoría, impresos sobre papel especial, tienen al principio y al final del libro y que se llaman hojas de respeto,
3. Las guardas de color jaspeado, que antigüamente se colocaban en todos los libros.

En los libros de lujo las guardas adecuadas al estilo de la encuadernación pueden ser de moaré, de seda o de otra tela fina. Antigüamente solíanse forrar las cubiertas interiores de los libros con estampas, que se pegaban sobre el cartón o la pasta de las tapas y que fueron en realidad las precursoras de las guardas. Se decía que el santo u otra imagen que figuraba en la estampa guardaba y protegía el libro.”

Revista Gráfica, 1901-1902 de DDAA., Imp. Fidel Giró, B, 1902.

El llibre manuscrit de M. Josepa Arnall i Juan, Ed. Univ. de Barcelona/Eumo Editorial, Barcelona,2002. A la pàgina 134.

“Guarda: Foli de protecció que l’enquadernador posa entre el llibre i cadascun dels cartons de la coberta, la meitat del qual s’enganxa a la cara interior del cartó.

Guarda volant: Part de la guarda que no s’enganxa a la contracoberta per oposició a la contraguarda.

Contraguarda: Part de la guarda encolada a la contracoberta.”

Introducción a la historia del libro y de las bibliotecas d’Agustín Millares Carlo, FCE, Madrid, 1991. A la pàgina 220.

“Guardas: Son las hojas de papel fuerte blanco, de color, con dibujos, etcétera, que se intercalan entre las tapas y el cuerpo del libro. A veces los libros no tienen contratapa forradas enteramente, sino que el material de recubrimiento solo va a lo largo del lomo y en las esquinas de la tapa y contratapa.”

Prontuario de las Artes Gráficas. Primera parte: La escritura – El libro – Materiales per Joaquín Figuerola y Fernández, Instituto Catalán de las Artes del Libro, Barcelona, 1929. A les pàgines 60-61,

“Del libro (volumen) deben de mencionarse sus divisiones en exteriores e interiores.

Exteriores:…

Interiores: En cuanto a los anteriores se dividen en gaurdas, anteportada, … y tablas.

Guardas: Son unas hojas de papel que se pegan en el interior de la tapa y en la primera y última hoja del libro, generalmente el papel es de fantasía con decorados en diversos tonos, a fin de que armonicen con la coloración de las tapas.”

Assaig de Bibliografia Barcelonina de Joan Bta. Batlle, Ed. Joan Bta. Batlle/ Impremta Altès, Barcelona, 1920.

Manual completo del encuadernador. Teórico y práctico de M. Sabrel, Hijos de Francisco Sánchez, Barcelona, 1911⁴. Edició facsímil per Servicio de reproducciones. Librería Paris-Valencia, València, 1997. A la pàgina 251.

“Guarda: Es un pliego que se coloca al principio y al final del libro para que no se estropee el primero y último pliego.”

El Libro Antiguo de José Luis Checa Cremades, Praha, Madrid, 2011². A la pàgina 212.

“Guarda: papel blanco o de colores, pergamino, ante o piel, que se coloca al principio y al final del volumen entre sus tapas y la encuadernación.

Guarda volante: Folio de guarda no pegado a la contratapa de la encuadernación, en oposición a la contraguarda.”

Manual de Documentación de Javier Lasso de la Vega, Ed. Labor, Barcelona, 1969. A la pàgina 50.

“Guarda y portadilla: Después de alguna hoja de papel de color pegada a la cara interior de la tapa y suelta la siguiente (antigüamente jaspeadas, hoy coloreadas, impresas e ilustradas con símbolos alusivos a la misma obra unas veces, otras a la casa editorial productora, y que se llaman guardas), viene…”

Ensayo acerca del sistema militar de Bonaparte de C.H.S. F.X. Cabanes (Traductor), Impreso en la Real Isla de León-Villanueva ( Cádiz), en la Oficina de Garriga, 1813

El Arte de la Encuadernación de Mariano Monje Ayala, Ed. labor, Barcelona, 1944. A la pagina 20.

“En el exterior del libro….

En los planos de la parte interior del libro se encuentran: la ceja…; las guardas, que son unas hojas dobladas de papel, que van pegadas entre la cara interiorr de las tapas y la primera y última hoja del libro.”

El libro antiguo de Manuel José Pedraza, Yolanda Clemente y Fermín de los Reyes, Ed. Síntesis,, Madrid, 2003. A la pàgina 129.

“Guarda: Es el folio de protección situado al inicio y al final del volumen que pudo haber sido dejado en blanco, o haberse añadido, bien en blanco o bien reutilizando un folio ya escrito o impreso. Esta hoja de papel que se doblaba sobre sí misma servía para unir el libro y la tapa.”

Manual de Conocimientos Técnicos y Culturales para Profesionales del Libro de Francisco Vindel, Imp. Góngora, Madrid, 1943. A la pàgina 5.

“Denominaciones de las partes interiores del libro.

Guardas: Son las hojas en blanco que se colocan antes y después de las cubiertas del libro al encuadernarse. I a la pàina 36.

Guardas: El papel, piel o tela, que recubre las contratapas y que se prolongan hasta formar como una nueva hoja del libro.”

Desarrollo de una colección digitalizada de imágenes ornamentadas impresas en libros antiguos editados en los siglos XVI y XVII, de la biblioteca de la Universidad de las Américas, Puebla. Tesi profesional de María Elvia Catalina Morales Juárez. Bibliotecas UDLAP. Colección de Tesis Digitales. Universidad de las Américas a Puebla (México), 2004.

“Antecedentes históricos.

2.5 El libro antiguo

Partes interiores:

Guardas: hojas de papel que coloca el encuadernador, dobladas por la mitad para unir el libro y la tapa. Generalmente son de papel distinto usado en el cuerpo del libro tanto en el cuerpo como en el gramaje y en el color.”  

El paper de guardes de Joan Amades, (Ed. Amics de Joan Amades- Consol Mallofré editora), Barcelona, 1971, Sp. Original que forma part del seu llegat folklòric. (Inclou quatre mostres  de papers de guardes moderns). 16 pàgines molt interessants sobre guardes.

Diu: “Les arts del llibre coneixen per paper de guardes el paper decorat i acolorit que en relligar un llibre es posa entre el text i les pastes davant dels fulls de respecte que precedeixen la portadella i darrere dels que segueixen al colofó i marquen el final del llibre. El paper de guardes té per objecte embelliri i enriquir el llibre”.

Per a mi no són parts externes, com les cobertes, el llom, els talls, les sobrecobertes, la capçada, etcètera.

Les guardes existeixen des de fa molt de temps i sempre s’ha explicat què són i per a què es fan servir. Que formin part de l’exterior o de l’interior del llibre crec que no és important. I en tot cas haurien de ser Parts internes, però no sé qui les va inventar, posar o dir per primera vegada que eren Part externa del llibre. Però “Doctors té la santa mare església.”

Franciscus Columna de Carlos Nodier, Altres autors: R. Miquel y Planas (Editor), Ed. Escuela del Trabajo de Barcelona, Barcelona, 1941

En el vlok de la Fundación Lafuente. Libros, lectores y bibliotecas. Article: “Librología. De Guardas decorativas a Guardas narrativas” de Javiera Barrientos G. ( 10 de juny de 2015). A Santiago de Chile. Un article força interessant, on parla ampliament de les guardes, què són, per a què serveixen, etcèteraa. Comença així: “Hay muchas partes del libro que pasamos por alto cuando leemos, ya sea porque nos interesa ir directo al contenido, ya sea porque estamos acostumbrados a considerar cantos, capiteles, lomos, cejas e incluso tapas y portadillas únicamente como elementos estructurales. Hoy recorreremos la atractiva superficie de aquel espacio de suspenso que encontramos justo después de abrir el libro y antes de comenzar la lectura: las hojas de guarda”. Segueix: “Las hojas de guarda, localizadas siempre al comienzo y al final de cada volumen, entregan un marco interno que permite a encuadernadores, diseñadores, editores e ilustradores jugar y experimentar para otorgarle nuevas cargas de sentido a un objeto cuya función estética iguala hoy su función práctica.” Parla sobre la història de les guardes, sobre la seva ornamentació, il·lustració i narrativa. I tambe surt una editorial catalana, quan explica: “ Desde mediados del siglo XIX es posible encontrarse con dos formatos que evidencian un cambio en la relación entre el diseño pictórico de la guarda y el contenido textual del libro. En primer lugar, la aparición de marcas editoriales. La editorial catalana Montaner y Simón, fundada en 1861, lleva, como lo muestra la imagen, su divisa (MS) en el centro de cada una de las hojas de guarda de sus publicaciones. Esto permite vincular al libro, desde su inicio, con una colección y casa editorial.”

Si esteu interessats en aquest tema val la pela fer-li, almenys, una ullada a l’article citat

A la Biblioteca Montserrrat Roig de Sant Feliu de Llobregat. Article “La màgia de les guardes”: “Les guardes són aquells fulls que trobem al començament i al final dels llibres, enganxats a la coberta i a la contracoberta. Ja fa temps que aquests elements han deixat de ser pàgines en blanc per formar part del contingut del llibre. Ens endinsen o donen pistes de la història que ben aviat descobrirem. Són un espai per a la creativitat, a vegades també ens expliquen històries paral·leles i introdueixen elements que indiquen que el final pot ser un altre.” (imatge superior és d’aquest vlok)

Manual de Disseny de llibres i producció editorial de Diego Horacio Javier Alcaraz, UOC, Barcelona, 2022.

“4. Llibre.

4.2.1. Parts dels exteriors

Guardes. Són fulls d’un paper de bon gramatge que, enganxats, uneixen d’una banda, la segona i la tercera tapa i, de l’altra, la primera i l’última pàgina de cortesia. Reforcen la unió d’exteriors i interiors del llibre, oferint als interiors una protecció addicional. Solen ser jaspiades, acolorides, decorades o impreses amb imatges, o amb un disseny específic.”

“L’enquadernació : una mirada diferent del llibre antic”, article sobre una de les  exposicions a La Perla que mostra el fons patrimonial de la biblioteca. Conviden a l’usuari a fer un tast sobre llibres antics i col·leccions especials. Tot això a la Biblioteca Carles Rahola de Girona.

“Els fulls de guarda: Les guardes del llibre són els fulls col·locats entre el llibre i cadascuna de les cobertes. Es tracta d’un bifoli, una meitat s’adhereix a la part interior de la coberta i l’altra a la primera pàgina del llibre, unint així ambdues parts. El mateix es fa a la part final del llibre. La seva funció principal és la de tapar les parts internes de les cobertes i reforçar l’enquadernació. Per això sovint el tipus de paper dels fulls de guarda sol ser diferent, més tosc però més resistent.

Les guardes també poden donar-nos pistes del llibre: la qualitat de l’enquadernació, l’autenticitat, l’època o la procedència.

Inicialment no s’utilitzaven fulls de guarda i les cobertes quedaven completament al descobert. És el que passava amb les enquadernacions amb pergamí. Posteriorment s’hi afegí algun full de reforç, i, sovint també, es reutilitzaven trossos de pergamí ja manuscrit o altres fulls impresos que res tenien a veure amb el llibre. Això ens constata que inicialment les guardes no tenien cap mena de valor.

  Posteriorment, i amb la introducció dels papers decorats a Europa cap a finals del segle XIV, començarà a canviar l’aspecte interior del llibre. Es començarà a valorar la part interna, cosa que condicionarà el procés d’enquadernació.”

Guarda volant del llibre A wonder Book de Nathaniel Hawthorne i Arthur  Rackham

En el Manual d’Estil: la redacció i l’edició de textos de l’Institut d’Estudis Catalans de Josep M. Mestres, Joan Costa, Mireia Oliva i Ricard Fité, Eumo Editorial/Associació de Mestres Rosa Sensat/Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona/Universitat Pompeu Fabra, Barcelona, 2009⁴.

“II. 12.1 Parts exteriors del llibre.

o) Guardes. En les obres encartonades, són el primer i últim full de l’obra, doblegats per la meitat, que van enganxats a les pastes (tapes del llibre) de l’enquadernació. El paper ha de ser fort i pot estar imprès.”

La ciudad de los libros soñadores de Walter Moers,  Ed. MAEVA, Madrid, 2006. Trad. Miguel Sáenz. Il.lustracions de Moers. Miguel SÁENZ (Traductor)

En el TERMCAT. Guarda: Full que l’enquadernador posa entre el llibre i cadascun dels cartons de la coberta, la meitat del qual s’enganxa a la cara interior del cartó.

A QUID EST LIBER, vlok de l’Univ. Complutense de Madrid.

“Guarda. Material de papel, piel o tela que une el cuerpo del libro con las tapas, pudiendo aparecer bellamente decorado con composiciones doradas y gofradas y/o con papeles decorados.

La guarda se compone de tres partes: la primera es la pieza que se encuentra adherida a la contratapa y se denomina guarda; la segunda es la pieza que va unida al cuerpo del libro y se denomina guarda volante o volada; y la tercera es una pieza de tela o piel muy rebajada que se encuentra en el cajo interior del libro denominada charnela y sirve para poner posteriormente la guarda y guarda volante como dos piezas independientes. Es frecuente que en las guardas aparezcan exlibris y firmas de los encuadernadores.”

  “El libro y sus partes”, article de Miguel Ángel Díaz-Robledo (bibliotecari de la Biblioteca Camilo José Cela) a la revista de l’ajuntament de Cebreros (Ávila) commemorant les “Fiestas en Honor de la Virgen de Valsordo 2022”. Pàg, 38-40.

“Las tres grandes divisiones de la tripa de un libro son: Las páginas iniciales: también llamadas preliminares o principios y folios prologales. El cuerpo principal: la obra propiamente dicha. Las páginas finales: las secciones o anexos al final de la obra.

Páginas iniciales de la Tripa

1- Guardas o Páginas de cortesía y respeto. Son las hojas de papel dobladas por la mitad para unir la parte exterior del libro con la interior (tripa). Guarda anterior es la del inicio y posterior la del final del libro; a su vez, la hoja que no se pega se llama guarda volante y la otra contraguarda. En general, se trata de las dos primeras y dos últimas hojas de un libro. Son hojas en blanco usadas para no aturullar al lector con texto desde el inicio. Pueden aparecer en blanco o con imágenes impresas que suelen hacerlo más atractivo, aunque su función es meramente decorativa.”

L’art de la impremta a Catalunya de Francesc Millà, Ed. Millà, Barcelona, 1949. Subtítol: Assaig Històric amb Notes Tècniques. Guardes anteriors ↑ i posteriors ↓

“Anatomía del libro: sus partes y funciones”, article en el vlok de Vuelo Ártico (Servicios editoriales y consultoría).

  “Partes del libro.

Interior. Guardas.La guarda es esa hoja que sigue a la cubierta y que generalment tiene otro color y gramaje (o grosor). Se usa para encuadernar y de cierta forma “abrazar” las páginas que contienen la historia que queremos leer, la receta que queremos seguir o el ensayo periodístico que nos interesa.”

 

Tratado de Encuadernación. Teórico Práctico de José López Estrada, México, 1953⁶

Catàleg 1977 de La Llibreria El Sol i de la Lluna. Carrer Canuda, 24, Barcelona (on hi havia fins l’any passat la Llibtreria Antiquària Farré). A la pàgina 7 llegim:

“Anatomia del Llibre (Parts interiors)

Guardes. Són els fulls de pape que van enganxats a l’interior de les tapes i reproduïts (sense enganxar) com a primer i darrer full de cada volkum. El seu objecte és embellir, protegir i enriquir el llibre. En els llibres antics, generalment, els papers de guarda són decorats, a diferència dels simples “fulls de respecte” que en nombre variable solien situar-se (en blanc) davant la portadella i darrera el colofó.”

Així doncs, i com ja he dit, els ‘experts’ consideren les guardes com a part exterior del llibre, almenys els actuals. Però hi ha altres ‘experts’, actuals i no tan actuals, que pensen el contrari i a la majoria de les fonts consultades parlen de guardes sense donar gaire importància o molt poca al fet de si són parts externes o internes del llibre.

Per a mi són internes, però penso que cadascú és molt lliure de veure-les d’una manera o d’una altra i el que sí que és cert és que aquest tema de les guardes m’ha ajudat a aprendre una mica més sobre el tema que més m’agrada, la Bibliologia.

He posat en negreta les parts on diuen alguna cosa sobre guardes externes o internes.

El que no he pogut esbrinar, de moment, és qui va ser o quins van ser els primers a considerar-les part externa del llibre. Si algú ho sap i m’ho fa saber li agrairé molt.

De les lletres cursives per escriure els títols dels llibres, aquelles que fan, moltes vegades, que no quedi clar el títol en parlaré un altre dia.

Déu-vos-guard.

Paris e Viana de Diego Dumiel, Edita Angel Aguiló-Alvar Verdaguer, Barcelona, 1904.