Biblioaprenent

“Farian millor els qui no cessan d’atribuir á la falta d’instrucció de las donas els mals per que atravessa Espanya, si meditessin sobre’l propri endarreriment dels homes y lo poch que, en termes generals, podem vantarnos de superioritat intelectual. Si hi ha, donchs, qui arribi á demostrar que las nostras companyas no son en quant á instrucció lo que tindrian d’esser, no costarà gèns probarli que tampoch nosaltres som mereixedors de molta cosa més. Havem deixat expressament com á cosa no demostrada lo del

endarreriment intelectual de las donas espanyolas, perquè tampoch creyem que pugui passar desapercebuda l’existència en tot temps de fembras ilustres de la nostra terra qu’han deixat obras dignas de admiració, demostrant prou be que no hi ha pas causas especials d’insuficiència en els cervells femenils de la península ibérica, sinó únicament un ambent esquifit que no permet el desenrotllament intelectual, tant en las donas com en els homes: la incultura general.  Y el fet es que no cal sino citar el nom de Teresa de Jesús pera reconèixer en aquella sublimació del sentiment religiós un cas evident de superioritat intelectual y no es tampoch discutible la existencia del mateix fet en donas com Na Concepció Arenal, Na Fernán Caballero, Na Gertrudis Gómez de Avellaneda y N’ Emília Pardo Bazán. Y, avuy que’l renaixement de la patria ‘s manifesta en el reviscolament del

esperit regional,apareixent també figuras com la de Na Rosalia Castro de Murgula, Na Dolors Moncerdà,y com Na CaterinaAlbert que baix el pseudònim de Víctor Catalá es en l’hora present l’ identificació de l’ànima de la dona catalana ab las reivindicacions nacionalistas. Natural exteriorisació de la mentalitat femenina espanyola es l’existència d’algunas marcas de llibres adoptadas per senyoras, lo que’ns ha mogut á escriure ‘l present article pera reproduhirlas juntament ab altres exlibris moderns qu’ostentan noms fe menins y proban una vegada més que ‘ls llibres tendeixen á la exaltació de la bellesa al fer qu’aquesta se’ns presenti realsada ab el conreu del ingeni.  El primer exlibris aquí

reproduhit es el de María Agna de Neuburg, filla del Duch de Baviera y segona muller de Carles II d’ Espanya, anomenat El Hechizado. Aquesta dama nasqué al castell de Benrath (Alemanya) el 28 d’Octubre de 1667, y habent mort la reina María Lluisa d’Orlansen 1699, el viudo rey Carles, desitjós de successió, va casarse ab ella en 1690, essent la vinguda d’aquesta dama á Espanya una de las principals causas de la desastrosa guerra ab Fransa. Arribá á exercir una gran influencia en el feble esperit del rey, que ya había passat per las privansas de la reina regent Donya Mariana y del bastart Joán de Austria , acabant en mans del Pare Nitard y no valguenthi l’intervenció de la seva esposa, alashoras ya desautorisada, pera evitar qu’ aquell frare ‘l convencés de qu’estaba del tot hechizado. Mort el rey Carles en 1700, á l’edat de 39 anys, la reina María Agna s’en aná de Madrit, quin palau había d’ocupar la dinastía borbónica, y, convertintse en oblit l’antipatia general qu’havia inspirat, morí en 1740 á Guadalajara. La marca empleada en la seva biblioteca recorda la dignitat d’Elector pel Palatinat qu’havia tingut el seu pare á la Dieta, y ostenta en dos dels quarters el  blasó familiar : octona sceptra liliata in rotae formam ó escarboncle d’or sobre azur; curiós també es l’escut per erradas de dibuix com la desaparició de las áligas en las armas d’Aragó-Sicilia y els trébols sustituhint las flors de lis en las armas de Borbó . La marca insertada en segón lloch es un ferro de relligadura usat per l’Emperatriu Eugenia, esposa de Napoleón III. Filla, com es sabut, de Granada, ahont nasqué en 1826 de la familia dels comtes de Montijo, se casá ab l’emperador dels francesos en 1853.

Cal tant sols recordar la data de 1870 y la debâcle que posà terme al imperi, pera atribuhir á l’Emperatriu las més dolorosas sotragadas morals. La biblioteca, rica en verdaderas obras d’art en quant á encuadernacions, degué servir d’esplay més d’una volta á la desgraciada senyora qu’encara figura avuy en el nobiliari espanyol ab el nom de Duquesa de Teba. Ademésd’aquest superlibros ne coneixem un altre representant una cap-lletra E rodejada d’ángels que sostenen la corona imperial y l’escut napoleónich; el tenim ya catalogat dins de nostre Inventari ab el nº 417.  De la Sra. Comtesa del Campo Alange es la marca que segueix. Dit títol era portat per la familia Negrete, y’ls llibres que dugueren aquesta marca han passat en sa majoria á la Biblioteca Nacional, de Madrit. L’exemlar qu’ha servit pera la reproducció estaba adherit á un manuscrit interesantissim, traducció al castellà feta per Cándido de la clàssica crónica llatina «Quinti Curtii Rufi de Alexandro Magno rege Macedonum», avuy propietat de la Biblioteca-MuseuBalaguer, de Vilanova y Geltrú.  Els exlibris moderns que presentem á continuació son deguts á artistas espanyols

contemporanis, qu’han confirmat ab aquestas obras de genre especial llur ben merescuda anomenada. En primer lloch figura reproduhit el de la Víctor Catalá, á qui ya habem aludida. Es autora de bon nombre de poesías, esparsas en publicacions catalanas y que, malgrat llur mèrit, no s’han reunit encare en volum. Ademés, els Dramas rurals, colecció de noveletas publicada en 1902, presenta á l’ autora com á narrador de primera forsa, com á pensador y estilista meritissim. Un nou recull, Ombrivoles, publicat en la «Biblioteca Popular del Avenç» y la novela Solitut, qu’ha de veure la llum en la selecta colecció de «Joventut», han acabat de consolidar sa reputació. La marca de sa biblioteca representa una testa mantenint entre’ls llabis unaploma que goteja; el conjunt afecta l’ aspecte d’una taca de tinta. En Joseph Triadó, que l’ha dibuixada, al donar al front el plech seriós de l’inspiració y á la boca la duresa d’una gran voluntat ha sabut encertar de ple el caràcter trágich que predomina en els escrits de la distingida autora.  Angélica Prat; l’exlibris que porta aquest nom es una de las anomenadas marcas parlants y represent un paysatje assoleyat, limitat al fons per la brodada cortina d’arbres que’s dibuixan en fosch sobre’l cel

 engrandit per las blancas tacas d’uns núvols; en primer terme, un prat tatxonat de las blancas flors conegudas ab el nom poétich d’angélicas; la composició, que porta la firma d’En Riquer, está enquadrada en forma de paleta.  De la senyoreta Varela, germana del conegut artista madrileny D. Eulogi, es l’exlibris que donem després. Una elegant figura femenina, recolzada en artístich moble, apareix en actitut de llegir.  La senyora Francisca Bonnemaison de Verdaguer es la possessora del exlibris degut á En Alexandre de Riquer, que dú la lletra Paquita y consisteix senzillament en una rosella; al costat de la tija hi há ‘ls mots: ex-libris.  La marca de Na María Nolla de Triadó es obra d’aquest reputat artista; representa una figura de dona vestida d’ampla túnica, quins plechs elegantíssims s’ enrotllan á sos peus; sosté ab las mans el llibre que llegeix y apareix darrera d’un ornament que té per principals motius un cor y una estrella, en la que’s llegeix el nom; com á blasó ideal de la propietaria hi há un gerro de que surten tres rosas.  Es del mateix autor la de la Sra. Berlín de Roca; la forman tres ánforas gregas, reunidas per cintas que’s desenrotllan després en delicadas curvas, limitant la composició; la part superior d’aquésta está formada per las flors contingudas en las ánforas. Ex una plures es el lema de la senyoreta Leonor Miquel. L’explicació del pensament del artista ‘s troba en l’estany que hi figura en

primer terme: una pedra cayguda en la quieta superficie de las ayguas produheix una serie d’onas concéntricas que van á morir silenciosament besant els marges florits que las limitan….; aixís meteix l’idea que l’etzar deixa caure en nostre intel·ligència produheix una serie de pensaments que sols acaban en l’infinit. El dibuix es un dels més ben encertats del artista A. de Riquer.  Na Theresa Corominas es la propietaria de la marca reproduhida á continuació; representa á una joveneta asseguda, llegint un llibre; composició y dibuix deguts á En Domingo Corominas. De la delicada poetisa sitgetana Na Rita Benaprés es l’exlibris dibuixat per En Alexandre de Riquer y que desenrotlla el tema «flors y espinas» eternament glosat pels poetas. Un cercle, format per las punxantas brancas del roser, enclou, com dins de simbólica presó, á las esblaymadas crisantemas que forman el centre de la marca. La que reproduhim en derrer lloch té per motiu central un monograma format ab las lletras A. T. M.., inicials del nom de Na Agustina Triadó Mayol,ornamentadas d’una manera molt característica; es obra d’En Triadó.  En lámina

suplementaria donem l’exlibris de la Sra. Mercè Riera de Cornet; en ell ha volgut maridar l’artista la música, art bella per excelencia, ab las excelsas virtuts domésticas, que son el doble ornament de la dona catalana.  Finalment, esmentarem encara dos exlibris : un de N’Antonia Solá de Miquel, reproduhit en la página 4 y anotat en l’inventari ab el Nº. 430; representa una lira formada per flors, ab la qu’están combinats l’ escut català, la Venus de Milo, la montanya de Montserrat, quatre compassos de música d’En Clavé y’l lema Natura y Art. Aquesta obra, d’En Diéguez, té una variant, que porta la data 1902 (I, nº.274). L’altre exlibris es el de Na Carme S(oler) de T(homas); que representa un cap de dona artísticament voltat de crisantemas entreteixidas ab sos cabells extesos; es de forma circular, habent sigut dibuixat y gravat al aygua fort per En Alexandre de Riquer. En tots, com s’haurà pogut observar, s’hi troba quelcom qu’identifica la condició de llurs posseídoras; las distingidas damas á que pertanyen tenen en ells delicadas exteriorisacions de llurs sentiments y goigs, y val á dir que constituheixen en la REVISTA IBÉRICA DE EXLIBRIS una nota simpática y serena, que’ns plau poder contemplar al costat dels seriosos y trascendental emblemas adoptats pels bibliòfils del sexe fort. Ans d’acabar, y á fi de demostrar l’importància que’s dona en paissos extrangers á lo que podríam

anomenar feminisme exlibrista ó exlibrisme feminista, anotarem á correcuyta alguns datos sobre aquest moviment de cultura. A Inglaterra, En J. Garlton Stitt, després de molts anys d’estudis,doná á llum en 1895 una llarga y ben documentada llista d’exlibris inglesos heráldichs pera damas. La senyora Norna Labouchère, en el mateix any, publicà dins la colecció dels Srs. Bell, editors de Londres, un tractat titulat «Ladies’ Book-plates» que resulta molt més interessant, per ser més general. D’un genre molt semblant son els exlibris anomenats bessons, destinats á bibliotecas conjugals y que portan els noms dels marit y muller bibliófils; tals parellas deuen abundar molt en térras británicas, donat lo nombrosas que son aquesta classe de marcas.  Empró ‘l país clássich dels exlibris femenins es Alemanya; el comte de Leiningen-Westerburg, que desde la seva vila de Neupasing ha escorcollat mitj món en profit de sa colecció, dedicà als exlibris qu’estudiem tot un capítol del seu famós tractat sobre’ls exlibris germánichs (es á dir: alemanys, austriachs y suis-alemanys). Es de notar que moltas senyoras alemanyas no tan sols figuran com á co leccionistas y propietarias d’exlibris, sino que’n dibuixan de ben hermosos; els noms més coneguts son: Mathilde Ade, incomparable humorista del buril y de la ploma; LinaBurger,quin exlibris pera’l príncep von Bismarck es tant conegut; Amalia Engel Reimers, la grabadora en fusta; Adele von Finck; Augusta Kichler, especialista en delicats motius florals; Anna Krestchner; Helene Varges, deixeble d’En Döpler y ben notable per sa exquisida correcció; ElisabethWeinberger…. y tantas altras, quins noms no es ara ocasió de mencionar. Aixó’ns ha de permetre acabar aquest escrit repetint lo que s’ha indicat al comensament. Las donas, aqui com á totarreu, son factors de la cultura general y convé qu’en una manifestació com la del exlibris llur concurs hi sigui d’una manera decidida. Senyoras à Catalunya tenim que conreuhan ab talent las bellas arts y la literatura, que, per més que’s digui, no han d’ ésser incompatibles ab las sagradas missions d’esposa y de mare que la Naturalesa els té confiadas; ellas, y las que, en major nombre, son solsament aymadoras dels llibres, deuhen compendre l’exlibris com una exquisida manifestació d’art.

Exlibris de senyoras per Ramon Miquel y Planas , Rvta Ibérica d’ex-libris, núm. 3, p. 44-50, Barcelona, 1903. Imatges del mateix article.