“Feina agradosa la de tractar i tenir cura de llibres! Les biblioteques són com les fornals on es va forjant i prenent forma l’ intel·lecte del jovent… A Barcelona en tenim un, fruit de l’esforç i de la bona voluntat d’uns homes als quals devem moltes hores d’estudi i d’agradosa tasca. És la Biblioteca de Catalunya, nascuda de l ‘Institut d’Estudis Catalans.
Ens dirigim en cerca del seu director de sempre el Dr. Rubió; la senyoreta de torn, tot i despatxant uns llibres que té demanats passa l’encàrrec. Que diligents aquestes senyoretes de la Biblioteca de Catalunya! Silencioses, sembla gairebé que vulguin que llur presència no es noti i estan en tot. Us acosteu a cercar un llibre; deixeu la papereta damunt la taula í ja no cal que us preocupeu. Poc després una má suaument deixará el llibre, demanat en la vostra taula: i tot amb molta gentilesa, amb molt silenci.
Poc després el Dr. Rubió.
— ?Quan es va fundar la Biblioteca de Catalunya?
— Va ésser resultat de la creació de l’ Institut d’Estudis Catalans, que es va fundar l’any 1907, a fi de tenir un organisme que es pogués dedicar amb més llibertat a l’estudi que no pas els centres oficials i acadèmics. Comprenia tres branques: Història, Arqueologia i Filologia i es va creure necessari una biblioteca. El primer nucli de llibres fou aportat per En Josep Pijoan que ens donà els llibres del seu oncle Auléstia Pijoan.
Després la Diputació. el mateix any. va adquirir per 100.000 pessetes, xifra fabulosa aleshores, la biblioteca de Marian Aguiló que ens va proporcionar un gran nombre d’incunables i llibres de gran vàlua filològica. L’any 1911 l’Ajuntament ens donà 100.000 pessetes per a la compra de llibres i es compraren els que hi ha a la sala de lectura.
—Per aquí deuen haver passat moltes de les nostres primeres figures d’avui, veritat?
—En els temps heroics de l’ Institut en varen ésser secretaris redactors En Prat de la Riba, Valls i Taberner, Ferran Soldevila, Francesc Martorell, Ramon d’Abadal, Nicolau d’ Olwer, Ramon Alós, Agustí Calvet “Gaziel”… En Josep Pijoan i En Prat de la Riba varen treballar de ferm. Quins temps! — diu el nostre amable interlocutor en recordar-los.
—I aquest local qui els el va donar?
—Això era la Fiscalia del Tribunal d’aquesta Audiència, i, quan va marxar, la Diputació ens ho va cedir. No estava pas tant pulcre i arreglat com ara. La Biblioteca enllestida es va obrir al públic el 28 de maig de 1914.
Des d’aleshores ençà el creixement de llibres í públic ha augmentat considerablement, fins a l’extrem de fer petit el local.
—I no hi ha pensaments de reforma?
— Reforma no, sinó que marxarem cap al lloc un hi havia l’Hospital de la Santa Creu. Per transformar-lo i arreglar-lo ja s’hi treballa per part dels arquitectes municipals. Allí podrem tenir fins milions de volums si volem.
Biblioteca Toda a Escornalbou
—¿Qui té cura de la Biblioteca?
-Hi ha un Patronat autònom format per representants de l’Ajuntament, Diputació, grans donadors com Patxot, Toda, Vda. Bonsoms, etc.
— Abunden els donatius?
— Sí; hem rebut importants donatius: molts impresos d’En Ferran de Sagarra, la col·lecció Cervantina d’En Bonsoms, manuscrits del Rei d’Aragó de la Sra. Sanllehí, potser vint- mil volums d’En Toda, etc. El Ministeri d’Instrucció Pública de França ens féu un present esplèndid consistent en unes obres representatives de la ciència i del pensament francesos. Eren dos-mil volums que es diuen la «Ciència francesa» escrits en catalá.
—Quina orientació segueix la Biblioteca?
—Dotar els estudiants d’un utillatge eficient; salvar el tresor de la cultura catalana antiga; evitar que emigrin les obres de mèrit, etc., tot allò que signifiqui actuació cultural.
—Tenen algunes obres de mèrit històric?
—Tenim un manuscrit català del segle XII que són les «Homilíes de Organyá» un cançoner provençal, rnanuscrit molt antic. Tenim una edició de les obres d’En Lope de Vega, imprès a Barcelona el segle XVII; aquesta edició barcelonina és desconeguda.
—A més tenim també manuscrits de l’ Eiximenis i edicions velles; la biblioteca de Mossèn Cinto Verdaguer i la d’En Prat de la Riba. Aquí hem de retre un homenatge a la vídua d’En Prat que va voler donar-nos la seva biblioteca perquè restés aquí i si teníem en compte la utilitat que per als fills d’En Prat podia representar la magnífica biblioteca del seu pare, comprendrem el mèrit d’aquest donatiu. També tenim originals de Pedrell, l’ Albéniz…
-Quina quantitat de volums hi ha?
—Uns cent cinquanta mil. Xifra petita si la comparem amb ciutats com París i per exemple com Heidelberg, que amb una població d’uns cinquanta mil habitants, té una quantitat enorme de llibres de les seves Universitats.
—És molt visitada la biblioteca?
—Es pot calcular en més de trenta-dos mil els visitants per any. L’any passat és clar que deuen ésser més, però corn que molts en entrar no firmen al llibre-registre ens passen per alt; els mesos de major abundor de lectors són d’octubre a novembre i es comprèn, perquè aleshores és començament de curs i tots els estudiants fan bons propòsits í encara no han tingut temps de minvar els entusiasmes.
A més hem comprovat el fenòmen que el nombre de llegidors augrnenta amb la disminució del dia i viceversa.
— ¿Quines obres tenen més demanda?
— En general les de tècnica aplicada. Medicina, Enginyeria, Tècnica, etc., després la Literatura i la Història. El Dret com que fugim d’adquirir obres noves per mor de no establir competències amb el Col·legi d’Advocats no té gaire demanda. Però la Història del Dret, sí.
—En quin idioma es llegeix més?
— En castellà i es comprèn perquè a més d’una abundant producció en aquesta llengua hi ha les traduccions d’obres científiques i de les altres.
— Jo estic admirat—ens diu el Dr. Rubió – del molt coneixement que entre els llegidors hi ha dels idiomes francès, anglès i alemany.
—La biblioteca té algunes publicacions?
—Tenim el Butlletí de la casa. Després el catàleg de la Col·lecció Cervantina Bonsoms. A més tenim les publicacions del departament de música que hern publicat a càrrec de Mossèn Anglés que és una autoritat en el ram.
El Dr. Rubió ens invita a visitar la biblioteca i correm amb ell els grans estatges on s’hi apilen milers i milers de volums. Realment el local ja és petit per la importància que adquireix i es fa precís un veritable esforç d’activitat i tacte per part del personal.
Un fogar de cultura. La Biblioteca de Catalunya. Ernest Schop. Imatges, juliol 1930.(Fotos Gaspar).
Sala Cervantina a la Biblioteca de Catalunya
Biblioaprenent 