“La recuperació i publicació dels poemes complets de l’autor de la Decadència Pere Serafí i la celebració del seu cinquantè aniversari són algunes de les pròximes activitats de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona. Aquesta entitat, fundada a finals del 1943, ha publicat fins ara 25 volums de luxe i en edició molt limitada dels més variats temes i estils, entre els quals hi ha, per exemple, L’Atlàntida de Jacint Verdaguer, una antologia poètica sobre el tema dels ocells de Salvador Espriu, una versió castellana de Tirant lo Blanc, o la Vida de Ramon Lull, entre molts altres. L’amor per la bellesa dels llibres com a objecte, la preocupació per la qualitat del paper i de la impressió, la

recerca d’il·lustracions adequades i artístiques o la recuperació d’obres que es consideren perdudes o que fa molt temps que no s’editen són algunes de les raons que mouen aquest grup d’aficionats a la bibliofília. L’Associació, de caràcter limitat amb un numerus clausus de 150 socis —que ha estat ampliat recentment—, publica un volum anualment en la mesura en què és possible. No només els aficionats a la bibliofília poden formar part d’aquesta associació sinó també col·lectius i institucions com la Biblioteca de Catalunya o la Biblioteca del Congrés de Washington. Amor pels llibres. El membre de la junta de l’Associació Joan Matabosch vol deixar molt clar que l’Associació no té res a veure amb “una empresa editorial” ni la seva existència suposa una competència. “Els nostres objectius són molt diferents —explica—. Ens mou simplement l’amor pels llibres i la satisfacció que dona recuperar manuscrits oblidats o que un artista reconegut il·lustri el llibre. De fet, una de les coses que més estimula el bibliòfil és la recerca d’exemplars rars a les llibreries de vell. És una cosa fascinant.” A finals d’any l’Associació celebrarà el seu cinquantè aniversari amb diversos actes. Un dels projectes seria fer una exposició dels llibres publicats per l’entitat però de moment això encara està per concretar. A part de

l’aniversari, l’entitat té ja en marxa l’edició en facsímil dels poemes complets de l’autor del segle XVI Pere Serafí, que sempre ha estat més conegut com a pintor que com a poeta. El primer llibre que va publicar aquesta entitat el 1945 va ser El Capitàn Veneno, de Pedró Antonio de Alarcón. Entre d’altres llibres publicats per l’Associació hi ha la Crònica de cavallers catalans, de Francesc Tarafa, un dels exemplars més buscats sobretot pels heraldistes per la qualitat dels seus escuts; o la Màscara real, un conjunt d’onze gravats fets per festejar l’arribada de Carles III i la seva esposa a Barcelona, recuperats de nou a partir de les planxes originals del segle XVIII, entre d’altres. Verdaguer i 1992 L’Atlàntida, el poema de Jacint Verdaguer, es va editar l’any passat per commemorar el cinquè centenari del descobriment d’Amèrica i està il·lustrat amb dotze aiguaforts i una xilografia a cada pàgina de l’artista Miquel Plana. Antoni Tàpies també va col·laborar el 1987 amb un aiguafort per a cadascun dels volums de XV Sonets de J.V. Foix, i Josep M. Subirachs, el 1991, amb una litografia per a una antologia poètica de Salvador Espriu sobre ocells.

Article:”Cinquanta anys de bibliofília” de Montse Frisach, Avui, 5 agost 1993.

XQ    XQ    XQ    XQ    XQ    XQ   XQ

“La Bibliografía, vastísimo ramo de la actividad humana, se cultivó siempre en los países de más alta civilización por hombres doctos. Nuestros antepasados, cuando aún no existía la imprenta, se cuidaban ya de registrar los manuscritos puestos en circulación. Los bibliotecarios de Alejandría hacían repertorios metódicos, y las noticias bibliográficas de los gramáticos del Imperio romano nos demuestran que esta ciencia no es nada nueva, precisamente por ser de absoluta necesidad para todos; pero aquellas tablas y catálogos eran imperfectos, entre otras razones, por faltar a la mayoría de los manuscritos las fechas y sus títulos fijos. El verdadero cultivo de la Bibliografía empieza, por consiguiente, con la invención del nobilísimo arte de la imprenta, base suprema de la conservación del pensamiento humano y a la cual se debe que la obra de los grandes hombres no haya quedado en las tinieblas.

 Las biografías de los grandes escritores, que en todas partes y en todas épocas dejaron manuscritas sus ideas, y especialmente los Repertorios bibliográficos donde se registra su producción, son ayudas preciosas e indispensables para los hombres de estudio, los investigadores, los de práctica profesional, etc., etc., porque todos tienen necesidad de estar al corriente de los trabajos de sus predecesores y contemporáneos, tanto para encontrar un fundamento a las ideas que se sustentan, cuando las hay, como para demostrar la novedad, cuando no hay noticias de otras. Estas colecciones ahorran así el tiempo para el trabajo; por ellas sabemos, ya por deleite en la investigación o para adquirir la justa verdad, de cuántas maneras se ha vertido el pensamiento humano y si se ha expresado completamente o no; las variantes, los errores, las mutilaciones y condenas que sufrieron los textos. Al librero y al bibliotecario les son indispensables para resolver las consultas. En todas las Bibliotecas son necesarias porque nos muestran todas las direcciones del pensamiento y de sus actividades, permitiendo su consulta, sin tiranía ajena ni imposición extraña, seguir libremente el camino que estimamos mejor para el trabajo o la adquisición de la cultura. La Bibliografía, expresión fiel de la cultura, sazonado fruto de la investigación, aprecia por fechas y grados el movimiento intelectual de la humanidad y lo salva del olvido; con razón se la ha llamado el genio tutelar de los tesoros literarios amontonados desde el origen de la ciencia y llave del que escribe. Por carecer de nociones bibliográficas—dijo un maestro—es por lo que tantos hombres escriben sobre asuntos ya estudiados y mejor tratados por otros; por carencia de fuentes bibliográficas se repiten viejos errores. Las Bibliografías donde se registran los libros que contienen todas ideas que en el mundo han surgido son, por consecuencia, los libros más útiles, siendo además los más difíciles de hallar. Por esto son cada día tan buscadas y bien acogidas en todas partes las publicaciones bibliográficas, porque además de ser de verdadera utilidad, ofreciendo ancho camino para el estudio, son indicio evidente de la cultura y civilización de cada época y del país que las produce.

Del llibre de Francisco Beltrán: Biblioteca  Bio-bibliográfica. Catálogo de una importante colección de libros y folletos españoles y extranjeros referentes a bibliografía, biografía , bibliología , bibliofilia , la imprenta y sus artes auxiliares, formada , catalogada y puesta en venta por Francisco Beltrán, librero –editor,… Ed. Librería Española y Extranjera, Madrid, 1927.