“Sembla indubtable que els progressos de la indústria, a l’abaratir la producció, la fan assequible a totes les fortunes. Però no sempre l’abaratiment porta aparellada l’afició a un producte i, per conseqüència, un consum major proporcionat als preus que van disminuir. Al menys això s’adverteix a Espanya pel que fa al Llibre. Estudiem dues èpoques: l’Espanya musulmana i l’Espanya dels nostres dies.
Els àrabs comencen per abaratir la producció llibretera desterrant els papirs i pergamins i emprant el paper de pasta per confeccionar els llibres (2), que produeixen en grans quantitats; però, no poden prescindir del cal·lígraf o escrivà que traslladi al paper les idees: per cada llibre cal fer nou motlle; tants d’aquests s’hauran d’escriure tantes siguin les còpies o exemplars que es desitgin; i si bé és cert que l’ocupació d’amanuense mai va estar retribuïda amb esplendidesa, les còpies costarien bastant. Al-Hàkam II, gran bibliòfil cordovès, paga més de 20.000 duros per obtenir una primera còpia que fa conèixer a Espanya abans de ser-ho a Pèrsia, pàtria de l’autor que concep el llibre. Vol dir-se que en l’Espanya musulmana els llibres no es produïen barats. I, no obstant això, existia gran afició a ells, fins donar-se el cas que a Còrdova hi havia multitud de biblioteques notables, fins i tot en llars modestes.
Manuscrit 1 de la Biblioteca Al-Qarawiyyin de Fez
procedent de la biblioteca del califa al-Hakem II
És tal l’afició als llibres en aquella època, que rarament els presten els seus propietaris; perquè també llavors existia el costum de no tornar-los. No hi ha obsequi que més estimi el monarca Al-Hàkam II, que un llibre ben escrit i enquadernat, i els seus súbdits, quan volen congraciar-se amb ell, li ofrenen els més bells exemplars.
No n’hi ha prou per a satisfer l’afició dels bibliòfils musulmans amb la producció llibretera espanyola, i hi ha bon nombre d’agents que recorren el món comprant novetats literàries a preus fabulosos. Al Caire, Bagdad, Damasc, Alexandria i altres punts hi ha llibreters encarregats de remetre a Espanya totes les produccions musulmanes que es publiquen. Alguna biblioteca (3), que desgràcies de família van obligar a posar en venda, va ser adquirida en 40.000 monedes d’or casemíes, que representen avui uns quatre milions de pessetes! I el venedor ni tan sols pertanyia a la família regnant; era un súbdit particular, encara que bé es comprèn que adinerat.
Cànon de Medicina d’Avicena
No és només a Còrdova on hi ha notables i copioses biblioteques; n’hi ha a Granada, a Sevilla, a Màlaga, a València, a Saragossa, a Jaén, a Múrcia, a Toledo, a Guadalajara … En pobles com Tortosa, Carmona i Jimena hi ha llibreters-copistes que s’enriqueixen expenent còpies. Són nombrosos els individus que dediquen la seva activitat al comerç de llibres (4), i tots viuen amb gran folgança: alguns fins construeixen edificis per muntar la seva indústria i comerç amb notable esplendor.
L’aparició de la Impremta, que permet treure totes les còpies que es vulguin d’un mateix motlle, abarateix el llibre fins a un punt no somiat; i com les Arts Gràfiques estan en constant desenvolupament progressiu, cada dia es produeixen els llibres a més baix preu. Arribem al moment actual amb màquines per compondre i rotatives per imprimir ràpidament milers d’exemplars de cada nou llibre; ha desaparegut el gravat en fusta, il·lustració costosa, i ocupa el seu lloc el fotogravat, el preu permet il·lustrar els llibres amb poca despesa. Tot això sembla que, a l’abaratir el llibre, hauria d’haver fet un bibliòfil de cada espanyol de mitjana cultura; cosa que no succeeix, ja que comparant època amb època i preu amb preu, s’adverteix un grau menor d’afició cap al llibre que el notat en l’Espanya musulmana.
Lubna de Còrdova, copista d’Al-Hàkam II
És cert que hi ha moltes i notables biblioteques- de caràcter oficial la majoria -; però no en la gran proporció deguda; cert també que s’adquireixen llibres a preus elevats; mes són llibres antics, incunables, obres rares. Edicions artístiques només apareixen de tant en tant. No s’adverteix l’afició progressiva que hauria d’existir cap al llibre d’haver continuat les corrents que es van iniciar durant la dominació musulmana.
És que menyspreem el que vam adquirir a baix preu? És que no es presenten els llibres en forma que mereixin ser conservats? És difícil respondre amb encert. Potser hi hagi un tant de culpa a la manca d’educació; potser no s’inculca als nens l’amor als llibres; i d’aquí la desafecció, el desafecte que se’ls té. Sol passar que es reprèn als nens, que se’ls castiga si trenquen una joguina comprada per això: per jugar amb ell i trencar-lo; en canvi, no se’ls diu res quan omplen els llibres de gargots o destrueixen els fulls per fer corbates de llacet.
Alcorà de al-Àndalus
No només són els nens: hi ha gent gran, i algunes que es tenen per cultes, que pinten «ninots» en els llibres, dobleguen els fulls per saber on van acabar la lectura … Potser són regustos de la infantesa. Tenint en compte el progrés cultural que hagués d’existir entre l’Espanya musulmana i l’Espanya dels nostres dies, ens sembla que hauria d’haver tal afició als llibres que els consideréssim qual preuades relíquies. I si això fos així, començaríem per desterrar radicalment aquesta absurda costum, tan arrelada al nostre país, de prestar els llibres … que ja no tornen a les nostres mans. També es prestaven antany; però eren exemplars únics i perquè traguessin còpies d’ells; no hi havia possibilitat d’adquirir-los en moltes ocasions (5).
Seria curiós trobar una estadística del consum de llibres en l’Espanya musulmana i una altra dels nostres dies; potser ens sorprenguéssim al comparar-les. De totes maneres, no sembla aventurat suposar que en aquella època el nombre d’analfabets havia de ser enorme; però serenament considerat aquest assumpte, és menester confessar, per molt que ens dolgui, que en lloc d’avançar, hem retrocedit en l’afició i l’amor als llibres.
(1) M’inspira aquest article la lectura d’un profund treball d’erudició històrica, a causa del savi arabista D Julián Ribera Tarragó, que es titula Bibliòfils i Biblioteques en l’Espanya musulmana. Aquest treball va ser llegit a la Facultat de Medicina i Ciències de la Universitat de Saragossa, reproduït diverses vegades en forma d’opuscle i ara s’insereix en la col·lecció d’obres del Sr. Ribera que publiquen els seus deixebles i amics com a homenatge afectuós a qui tant va fomentar els estudis aràbics. Alguna cosa hi ha també per la meva part d’homenatge al bondadós amic, al mestre eminent, al publicar aquestes mal embastades línies.
(2) Van ser instal·lades les fàbriques a Toledo i a Xàtiva.
(3) La d’Abeufotáis, de Còrdova.
(4) El llibreter musulmà generalment s’encarregava de reproduir els llibres per mitjà de l’escriptura i després els venia; i tant més gran era el seu negoci com amb més perfecció els presentava. Van existir alguns exemplars notabilíssims per les meravelles cal·ligràfiques i dibuixos que contenien. També hi havia copistes dedicats a treballar a sou per a particulars i fins i tot per mercaders de llibres.
(5) Com una prova del que dic i també de l’afició al llibre en l‘Espanya musulmana, reprodueixo el que diu el Sr. Ribera en el seu citat treball respecte a un humil mestre d’escola, Abenbázam: “Aquest individu es manté ensenyant als iniciats, tasca en la qual l’ajuden un fill seu, encarregat dels nens, i una filla, encarregada de les nenes. Els pocs estalvis que aconsegueix els dedica a la compra de llibres, al mateix temps que les hores lliures de classe les fa servir amb afany a copiar els que els seus amics li ofereixen. Tot i que no poden permetre el luxe de mantenir bibliotecari, no per això la seva llibreria està desarreglada, ni deixa de tenir el seu valor. Alguna vegada els mateixos literats de Còrdova li envegen la correcció dels seus còdexs i la preciositat d’alguns, únics, que va portar d’un viatge que va fer per Orient amb aquest objecte. Mal vestit i mal menjat se li podia veure, però la seva biblioteca mostra clarament on pot arribar l’amor als llibres fins a persones d’escassos havers »
“L’afició als llibres” d’Estanislao Maestre. La Gaceta de las Artes del Libro y la Industria del Papel , Barcelona, desembre 1927.
El Consell de Poesia a la cort d’Al-Hakem II, califa de Còrdova
Biblioaprenent 