“Els ensenyaments del Conservatori s’orienten, sobretot, a mantenir viva la tradició de la noble artesania del Llibre, vetllant per la seva més neta conservació. Això només es pot aconseguir estimulant, dins de la personal experiència de la feina manual, els gaudis que en ell pot trobar una sensibilitat desvetllada, i cultivant, alhora, el sentit de responsabilitat que va fer possibles les velles edicions, glòria de les premses barcelonines. Per això, és missió preferent del Conservatori, seleccionar les seves tècniques i revaloritzar els seus procediments, a l’objecte de contrarestar els perills d’una època excessivament inclinada a la mecanització. Sense perjudici de valorar totes les aportacions que puguin beneficiar, en el terreny econòmic-industrial, a la major expansió i abast de l’activitat editora, sempre que no sigui en minva de la seva qualitat artística, el Conservatori recull tota inquietud tendent a una més perfecta projecció de les Arts del Llibre.

Modalitats de l’ensenyament.

Els ensenyaments que es cursen al Conservatori ofereixen, principalment, dues modalitats: Ensenyament d’Especialització, per a la formació professional selectiva de tipògrafs, il·lustradors, enquadernadors i restauradors; i Ensenyament de coneixements generals per a editors, bibliòfils, bibliotecaris, col·leccionistes i quants senten interès per les arts del Llibre. L’ensenyament d’especialització, ensenyament bàsic, es compon de tres cursos: Un primer curs de caràcter preparatori, un segon curs d’especialització i un tercer de realitzacions pràctiques. El curs preparatori té en realitat caràcter d’orientació i es compon de nocions de Dibuix Lineal, Dibuix Artístic i Història i Tècnica del Llibre. A la fi dels cursos, els que hagin acabat, podran sol·licitar el certificat de l’especialitat respectiva que concedeix el Conservatori, mitjançant un exercici de revàlida. L’ensenyament de coneixements generals del llibre es dóna mitjançant el desenvolupament de cursets teòrics i pràctics. S’organitzen, a més, cada any, cicles de conferències i exposicions monogràfiques sobre temes relacionats amb el Llibre: tipografia, gravat, enquadernació, etc. L’horari de les classes és de 7 a 9 del vespre.

CURSOS D’AMPLIACIÓ. – Per als alumnes que desitgin perfeccionar en alguna de les especialitats estudiades, hi ha la modalitat dels «Cursos d’Ampliació».

ESTUDIS LLIURES. – Com a d’alumnes lliures, podran ser admeses les persones que desitgin conèixer alguna de les tècniques, sense subjecció al pla general, en aquest cas no tindran cap dret al certificat oficial d’estudis del Conservatori…

“Conservatori de les Arts del Llibre”, a Ensayo, 11, 1959.

XQ    XQ    XQ    XQ    XQ    XQ    XQ

“Las Artes suntuarias.

El imperio de las artes decorativas supo conquistar, con la ofrenda de lo bello, la grande estima de las antiguas dinastías faraónicas y la de los Césares y Emperadores romanos.

La escritura, son aún los jeroglíficos egipcios, los signos cuneiformes de asirios y babilonios, y los caracteres rúnicos de los países escandinavos, grabados sobre trozos de ladrillo de tierra cocida o escritos sobre tablas de cera, de metal o en hojas de palmera. Asimismo, de muy antiguo, chinos persas, aztecas y los incas del Perú, ayudaban la expresión oral con lazos y nudos, que tenían diferente significado, practicados en cuerdas y cuerdecitas de diferentes colores y longitudes que llevaban atadas en la cintura, constituyendo un verdadero lenguaje mudo de gran recurso mnemotécnico.

El libro pugna ya por aparecer. Vagos indicios lo atestiguan. El desarrollo de la cultra y las relaciones sociales tendrán en su día, como vehículo, el papiro y el cuero de animales diversos.

El arte aplicado, atravesando las grandes épocas de los estilos monumentales, luce espléndido apogeo – a pesar de la tristeza medieval – en templos y basílicas, en mezquitas, en las mansiones reales y en las sedes pontificias. Arte menor que, de rudo y sin método en su origen, se agrupó, con finalidades esplendorosas, en la misma línea de las artes bellas. Con el denominativo común de “artes suntuarias”, sostuvo prestigio universal.

Muebles, objetos, sagrados y profanos; techumbres y artesonados; tapices, instrumentos, abanicos y relojes; aguamaniles y saleros; vajillas y utensilios de tocador; arneses, guarniciones y correajes… ¿ para qué ser más prolijos? En suma: el misterio sacro, los arreos del caballero feudal, y la eterna frivolidad, fueron idealizados por la magia del pequeño arte, que maravilló incluso, con incrustaciones y damasquinados, armas blancas y de fuego: siniestros compañeros de la insidia elegante y del temor.

El libro de la Edad Media, el códice, es ya una realidad. Manuscrito sobre la piel de ternera o de la mansa pécora, caligrafiado y miniado con fervor, y adornado de piedras y metales preciosos, representarà el mensaje de la deidad cristiana y de la sabiduría: la glorificación de la “ecclesia victrix” que el arte exalta y exterioriza.

Emilio Brugalla Turmo: “Inquietudes de hoy por los libros de ayer”, a Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona,Tercera época Núm. 733 – Vol. XXXIX Núm. 2.  XVIII làmines.Barcelona, maig de 1968.P. 5-6.