Biblioaprenent

“Aspira el nostre Conservatori al sosteniment de totes les arts relatives al llibre, però especialment d’aquelles que a causa de la tendència estandarditzant de la nostra època, i amb greu perjudici per a un futur pròxim, corren el perill de desaparèixer.

 S’equivocaria, però, qui suposés en nosaltres una desviació cap a la Bibliofília, entesa com culte del luxe, de la raresa o de la riquesa material en el llibre. Sense excloure, en les arts que concerneixen a aquest el que els pot convenir en l’aspecte sumptuari, interessen fonamentalment al nostre Conservatori – i en aquest sentit es troben organitzats els seus ensenyaments- els que podríem anomenar valors indeclinables per a la dignitat del llibre, de la seva presentació i conservació. La senzillesa, no és només compatible, sinó moltes vegades indispensable, a aquesta dignitat. I la selecció i qualitat, són independents en absolut de la raresa, cosa evident, al menys, en els aspectes tipogràfic i calcogràfic, que són els que justifiquen els més individualitzats valors de l’enquadernació.

Res podrà separar-nos d’aquests principis. Reflexionant atentament sobre la situació i tendència actual de la producció llibretera, manca veure que la seva mateixa mecanització i progrés li imposen uns límits que hauran de repercutir cada dia més en benefici de les arts del llibre pròpiament dites.

D’antuvi, l’edició de còdexs antics i la reedició de llibres rars i esgotats, es troben avui considerablement col·lapsades per una apel·lació cada dia més freqüent al microfilm. No trigarà aquest procediment fotogràfic, que arribarà, sens dubte, major perfecció, a transcendir d’una manera sensible sobre la producció llibretera en general. Perquè si en els casos apuntats, les raons per al risc del microfilm dimanen, en rigor, de l’enorme risc econòmic que suposa l’edició d’obres de molt limitada circulació, han aparegut també, i de dia en dia són més compartides, les raons que aconsellen el mateix ús del microfilm, recolzant-se en la falta d’espai per a la conservació dels llibres. Són bastants les biblioteques, avui, sobretot a Amèrica del Nord, en què, per a determinades obres, es prefereix – permeti-se’ns la frase- el cel·luloide a la cel·lulosa, és a dir, el microfilm a l’exemplar imprès que es troba al mercat.

El microfilm suposa l’existència del llibre. En aquesta mateixa existència rau un altre procediment fotogràfic assajat als Estats Units, que és el de la placa de mida normal, capaç, cadascuna, per reproduir alguns centenars de pàgines de llibre. No sabem quin serà el futur d’aquest sistema. Però la veritat és que aquests procediments parteixen del llibre, en la forma que li ha donat la impremta, bé que no només frenant, sinó fent retrocedir considerablement la xifra de les tirades.

Quina serà la conseqüència d’aquest retrocés? No sembla de difícil previsió. La indústria llibretera es veurà obligada a reforçar, en gran part, les qualitats artístiques de la seva producció, ja que serà en funció d’aquestes i no del seu potencial mecànic, que aquesta indústria podrà sostenir-se, donant al llibre imprès -combatut també pel cinema , la ràdio i el disc- categoria d’objecte destinat a minories cada vegada més especialitzades i exigents. És a dir, en l’època del microfilm, el llibre imprès coneixerà un magnífic renaixement artístic. Tornarà a adquirir aquest rang de cosa personal i entranyable que equivocadament s’ha suposat, de vegades, en trànsit d’immediata fallida.

 El nostre Conservatori inscriu, doncs, les seves activitats en una acusada tendència de la nostra època. I per això en ell es conreen amb noble atenció la tipografia i l’enquadernació clàssiques i modernes, el gravat sobre fusta i sobre metall, la litografia, la restauració, etc. Més que mai, per a la defensa del llibre, és hora d’estudiar, en la realitat actual i en la seva perspectiva històrica, els seus factors artístics i les seves tècniques.

Conservatori de les arts de el llibre, per J.B. Solervicens, Ensayo, 10, 1958.

XQ     XQ    XQ    XQ    XQ    XQ    XQ

“La restauración del libro antiguo no es cosa nueva. Pero de unos años a esta parte se ha colocado en un plano trascendental y constituye una de las mayores preocupaciones en todos los centros bibliográficos nacionales y extranjeros.

La microbiología, la botánica y la entomología, han prestado al libro un gran servicio precisando los efectos morbosos de origen bacteriológico y climático que padece, y señalando su extrema gravedad, cuyos daños, unidos a los que ocasionan los agentes destructores accidentales y el comején, ponen en riesgo este precioso tesoro amenazando destruir totalmente los más sagrados testimonios del pensamiento antiguo y de la civilización.

Nada podríamos dictaminar sobre su remedio o curación que no esté ya escrito circunstancialmente por autores competentes de nuestro país y de otros países. Nuestra finalidad no es científica ni didàctica sino divagadora. Nos atraen las actividades, modos y pareceres que giran libremente alrededor del ensayo profesional en función ideológica.

Los conceptos prácticos o teóricos que, revueltos unos con otros, permanecen guardados en aquel rincón de la experiencia, jamás colmado, agitan la mente y la aguzan. A su influjo se establecen métodos particulares de planteamiento y realización imprecisos, y opinables quizá, pero de sorprendente validez, cuyas determinadas decisiones llegan a resolver satisfactoriamente no pocas dificultades.

El desarrollo de las facultades propias, puestas, día tras día, al servicio de una actividad, da lugar a convencimientos y persuasiones de raíz empírica que forman un cuerpo de doctrina nada trivial.

Al incrustarse sus preceptos en el corazón del artífice, sea cual sea su nacionalidad, su arte o su oficio, nacen proposiciones universales y designios de pura aleación que sorprenden por su diversidad y arraigo.

Estas circunstancias, propicias al desvelo, funden la asperidad del esfuerzo continuado y penoso, con el placer del espíritu. La perseverancia y la obstinación allanan el camino que conduce al logro de lo perfecto y ponen de manifiesto el milagro de la creación artística.

Eso no obstante, las actividades y el saber nunca alcanzan una plenitud de conocimientos que den por terminado el afán de superación. Difícilmente se llega a una total eficiencia incluso en aquellas artes mecánicas y sedentarias como la de encuadernar libros y restaurar sus desperfectos, cuyo dominio se concreta en la simple posesión de un oficio manual. Las obligaciones que llevan consigo los cuidados del libro son múltiples y de mucha responsabilidad.

Gozoso y dominado el artífice de la encuadernación por la sugestión de un arte que protege noblemente el libro embelleciendo sus tapas, su lomo y sus cortes con exaltaciones y finuras, ha de enfrentarse también con el libro antiguo, viejo y cochambroso, que llega a sus manos para restaurar. Contingencia triste y lamentable. Mas a pesar de tanta desdicha, es de admirar el prodigio que las páginas del libro infortunado desafíen la adversidad. Nunca dejan de latir. A pesar de las oxidaciones ferruguinosas, hongos y bacterias, que invaden el frágil soporte de papel, hecho pedazos a veces, los signos de la escritura impresa siguen revelando en negro de humo tipográfico las eternas vibraciones del humano sentir. La restauración remoza su vitalidad.

Emilio Brugalla Turmo: “Inquietudes de hoy por los libros de ayer”, a Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona,Tercera época Núm. 733 – Vol. XXXIX Núm. 2.  XVIII làmines.Barcelona, maig de 1968. P.3-4.

Digitalitzat a: http://www.artesdellibro.mx/inquietudes-de-hoy-por-los-libros-de-ayer.php