“ Des del proppassat cap de setmana i fins al dia 3 d’octubre, el passeig de Gràcia de Barcelona torna a aplegar un mig centenar de parades de llibreters, amb motiu de la 48a edició de la Fira del Llibre d’Ocasió antic i modern; tota una festa major per als amants de la lectura, i especialment per als col·leccionistes bibliòfils, que podran tenir ocasió un cop més de cercar aquelles peces de la seva predilecció i curiositat.
Enguany, el tret més destacat del certamen és la dedicatòria que del mateix se li ret a la memòria del poeta Joan Brossa, glòria de les lletres catalanes i alhora un excel·lent col·leccionista de llibres vells. Precisament la inauguració de la fira tingué lloc el dia 17, al costat del Monument al Llibre, de Brossa, tot clausurant l’acte Jaume Josa, íntim amic del poeta. Alhora, es complí amb la tradició de homenatjar igualment diverses personalitats d’aquest món, aquesta vegada tot honorant els escriptors Albert Jané, Maria de la Pau Janer i Jesús Montcada.
Pel passeig de Gràcia està circulant aquests dies un nombrós públic, entre simplement curiós i comprador esporàdic, i qui de veritat segueix el pols del mercat i del comerç especialitzat del llibre vell, gent de vertader esperit col·leccionista, que busca amb passió rareses, peces úniques de vegades, o bé edicions més corrents però que els puguin fer peça. Tot allò, tenint en compte la disponibilitat monetària, ja que s’hi poden trobar volums que passin clarament de les 100.000 pessetes; mentre que d’altres, s’hi instal·len en uns preus mitjans, i fins i tot hi ha llibres a 100 pessetes l’exemplar.
Però no tot són llibres; això és el món del paper imprès, del paper vell en tota la seva extensió i diversitat. Gravats, revistes, postals, contes, tot tipus d’il·lustracions… Material assequible per a totes les butxaques, i a més a més, com no podia ser d’altra manera, exemplars dels més dispars volums, que en segons quins casos representen un inconvenient a l’hora d’endur-se’ls a casa, si tenim en compte la minsa extensió dels habitatges moderns, no gaire adients per a segons quina classe de col·leccionismes.
Un altre dels temes que més es comenten en aquesta mena de trobades és el de la situació del mercat, del gremi dels llibreters de vell en el seu conjunt. El pols d’aquest ambient sembla ser que es manté ferm a hores d’ara, a banda d’algunes excepcions particulars, i sense perdre de vista en cap moment els històrics cicles canviants, que fan que es passi d’una mala ratxa a alguna bona temporada, especialment donada la situació econòmica en general, i a l’estat del poder adquisitiu dels compradors en potència.
“La fira del llibre vell”, per Xavier Romero, en el Diari de Girona del 26 de setembre de 1999.
XQ XQ XQ XQ XQ XQ XQ
“La bibliofilia no suele tener buena prensa; mejor dicho, no la suele tener en modo alguno. Circula por canales subterráneos, por catálogos, boletines, por listas impresas o fotocopiadas, por salas de subastas, por abonados, por el boca a boca. Los mejores libreros de libros antiguos, además, parecen seres encerrados en sus santuarios, huyen de toda suerte de publicidad, se esconden entre sus estanterías, dan poco la cara y, por simpáticos que humanamente sean, no pueden esconder cierto rictus de amargura cuando se ven obligados a vender -a desprenderse de- un ejemplar valioso. Y, al revés de lo que sucede en el mercado, lo más difícil para ellos no es vender, si no comprar. Salvo para ellos, la bibliofilia no es rentable, no produce, ni siquiera desgrava, y además paga IVA. Es un derroche, un vicio, un lujo, y además cada día más caro. También es una vocación, desde luego, y hasta en muchos casos una necesidad. Una necesidad que la aceleración consumista de la vida actual hace cada vez más apremiante. Conforme más se publica y más rápidamente se consume, con mayor velocidad desaparecen los libros, negando así la vocación fundamental de la literatura, que es la de durar. Las grandes librerías de fondo están dejando de serlo, pues carecen de espacio para almacenar duraderamente todo lo que se publica. Es el tiempo de las bibliotecas y archivos -cuya escasez, desorganización y mal funcionamiento es otro tema-, de las universidades, de las colecciones y librerías especializadas, de los libros viejos y de la bibliofilia.
Antiguamente, las colecciones de bolsillo albergaban generosamente los restos semiolvidados de las grandes literaturas; hoy se dedican en gran medida a la edición de libros recientes, y parecen haber roto con el pasado, olvidando que, hasta en sus rupturas, la cultura y la literatura son continuidad. Antiguamente, también, la bibiofilia era una cuestión de libros de lujo, de grandes encuadernaciones, de finos grabados, de temas exóticos -arte, heráldica, ex libris, viajes, cocina, toros y caza o temas históricos y militares-, de piel y dorados, de libros de horas, de ediciones limitadas y originales, de tiempos pasados y hasta remotos. Pero hoy, conforme los libros mueren y los precios suben, ediciones normales de hace 20 años ya se abren paso entre sus anaqueles. Y quien quiera leer tendrá que pagarlos.
De l‘article: “Síntomas de nueva bibliofilia”de Rafael Conte en El País, 8 desembre de 1988. https://elpais.com/diario/1988/12/08/cultura/597538802_850215.html