
Leyden Library (Hulton Archive/Getty Images)
“El gran escriptor argentí Jorge Luis Borges, un dels meus autors predilectes, va escriure: “Sempre vaig imaginar que el Paradís serà algun tipus de Biblioteca”. També ho imaginem així, l’atracció que creen els prestatges plens de llibres, la combinació d’exemplars vells i nous, la fascinació per les sorpreses què descobrir-hi, l’aroma a cuir de les enquadernacions o paper groguenc que guarda en si mateix el temps , el registre del coneixement de la història de l’home, la imaginació acumulada entre les pàgines, el saber que el plaer de la lectura pot durar una eternitat …
Però com va començar aquesta fascinació per acumular i ordenar llibres; per conservar la història i el coneixement? ¿Quina és la història de les biblioteques i on es va situar la primera?
A diferència del que es creu, no va ser la Biblioteca d’Alexandria la primera biblioteca, encara que si va ser la més gran de l’antiguitat.
Es té registre que el primer edifici dedicat a emmagatzemar papirs i tauletes de pedra que exercien com arxius de lectura, va ser manat a construir expressament per a aquest propòsit pel rei assiri Asurbanipal, al segle VII A.C., que va ordenar edificar a la ciutat de Nínive , prop del riu Tigris, a uns quilòmetres de l’actual ciutat de Mossul, a l’Iraq.
Va ser un espai en el qual va ordenar trobar tauletes d’argila amb registres de tots els camps de coneixement de l’època. Aquestes tauletes eren rescatades i restaurades per escribes especialitzats (i molt ben pagats en l’època) que a més, en el cas que les tauletes fossin il·legibles, tenien l’obligació d’investigar i fer l’aclariment pertinent.

Institution Library (Hulton Archive/Getty Images)
Es calcula (no hi ha registre fiable d’això) que aquesta biblioteca d’Asurbanipal va comptar fins amb 1500 tauletes d’argila, cadascuna amb vuitanta i fins a 200 línies de text.
No obstant això, com passa quan hi ha una conquesta, el primer que es destrueix és el coneixement i la història del poble conquerit, amb l’afany també de destruir la seva identitat i en l’any 612 A.C, la ciutat de Nínive i la biblioteca van ser destruïdes.
Un altre registre que es té és que ja l’any 330 A.C, s’estableix la que va ser la primera Biblioteca Pública a la ciutat grega i capital del coneixement occidental: Atenes.
Just en aquest mateix any es funda també la que va ser la més gran biblioteca del món antic, a la ciutat egípcia d’Alexandria. Aquesta biblioteca va ser fundada per Ptolemeu I Sòter, i ampliada pel seu fill Ptolemeu II Filadelf, arribant a albergar fins a 900.000 manuscrits, majoritàriament, provinents de les grans cultures de l’època i el coneixement dels seus filòsofs, estudiosos i historiadors. Les obres eren de Grècia, Pèrsia, Índia, Palestina, Àfrica i altres cultures, encara que predominava la literatura grega i hel·lenística, els qui eren els que més produïen.
S’estima que a la biblioteca van arribar a existir el següent nombre de llibres, rotllos i papirs:
– 200.000 volums en l’època de Ptolomeu I
– 400.000 en l’època de Ptolomeu II
– 700.000 l’any 48 a.C. amb Juli Cèsar.
– 900.000 quan Marc Antoni va oferir 200.000 volums a Cleòpatra, portats de la Biblioteca de Pèrgam.

Aquesta biblioteca va patir diversos intents de ser destruïda pels diferents pobles que van conquerir Egipte: la primera a l’any 48 A.C. incendiada per les tropes de Juli Cèsar. Encara que es creu que aquí el dany no va ser majúscul. La fi d’aquesta biblioteca en realitat, se situa en un moment indeterminat del segle III o del segle IV d.C., potser en 273 d.C, quan l’emperador Aureliano va prendre i va saquejar Alexandria, o quan Dioclecià va fer el mateix en 297.
Afortunadament des de la dècada dels 90 del segle XX, la UNESCO va començar un projecte majúscul per rescatar i recrear la mítica Biblioteca d’Alexandria i el 16 d’octubre de 2002, va inaugurar la Nova Biblioteca d’Alexandria rememorant i fent un homenatge a l’original.
Així que, d’alguna manera, el paradís continua existint …
Article: “Coneix la història de la primera Biblioteca del món”. Com va començar aquesta fascinació per acumular i ordenar llibres; per conservar la història i el coneixement?”, d’Amilcar Olivares, març 2017, a: https://lifeandstyle.expansion.mx/mundo/2017/02/27/conoce-la-historia-de-la-primera-biblioteca-del-mundo

Biblioteca d’Alexandria
