“Diumenge passat va tancar portes la 53 Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern, organitzada per l’Institut de Cultura de Barcelona i el Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya. Aquesta edició va seguir la tendència general dels darrers anys, una tendència a l’encongiment, a la baixa, que entristeix els amants del llibre i significa clarament una pèrdua per a la ciutat i la cultura. Malauradament, el llibreter de vell, amb la seva botiga que té aquella distintiva olor de paper antic, és un personatge en vies d’extinció. Els llibreters de vell cada vegada es van transformant més en intermediaris que es dediquen a la liquidació dels pecats dels editors excessivament confiats, és a dir, de les muntanyes d’exemplars invenuts de tirades massa elevades.
I encara tenim la immensa sort que alguns llibreters de vell han volgut provar noves iniciatives per sobreviure, com ara els que han suprimit la botiga i venen exclusivament des del seu domicili i per correu o la magnífica xarxa de 233 llibreries de vell arreu d’Espanya a Internet, a l’adreça www.iberlibro.com. Molts i molts lectors només han d’acostar-se a les lleixes de la seva biblioteca particular per veure com destaquen els lloms esgrogueïts dels llibres vells que han aconseguit al llarg dels anys a fires i llibreries a partir d’una bona dosi d’entusiasme i paciència. I aquests llibres solen ser peces indispensables per a la construcció de la biblioteca que s’ajusta a les seves necessitats i valors estètics.
Gustave Doré, Los suicidas, grabado en madera, en L’Enfer de Dante Alighieri, avec les dessins de Gustave Doré, 1861, París, Bibliothèque national de France.
Gustave Doré, Los suicidas, grabado en madera, en L’Enfer de Dante Alighieri, avec les dessins de Gustave Doré, 1861, París, Bibliothèque national de France.
Quan els lectors-compradors visiten la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern van a la caça emocionada de tres categories de llibres: el llibre nou rebaixat de preu, el llibre usat o de segona mà i/o el llibre de col·leccionista. El llibre saldat és senzillament una ganga que ens permet comprar un llibre que estava fora del nostre abast. El llibre usat és aquell llibre que busquem a un preu més econòmic o aquell llibre que no hem pogut llegir perquè no es troba disponible en edició actual. I el llibre de col·leccionista és un caprici, com ara una primera edició d’un llibre que té un significat especial per a nosaltres o una bella edició a nivell d’impressió o il·lustració. Darrerament en el mercat del llibre català es confonen la segona i tercera categories, de manera que ens poden demanar un preu astronòmic, com si es tractés d’un pur caprici, pel que és simplement un llibre exhaurit i descatalogat que volem llegir per la nostra formació de lectors. Per dir-ho amb un exemple: no és el mateix Dante en una edició il·lustrada per Gustave Doré que Poemes de circ de David Sanahuja, perquè Dante es pot aconseguir en una infinitat d’edicions, mentre el segon recull del poeta pràcticament i immerescudament desconegut que és David Sanahuja i Saperas (1915–1990) només existeix en l’edició prínceps del 1948. Comprem el Dante de Doré perquè volem un Dante determinat, però comprem el Sanahuja perquè no n’hi ha cap més. La progressiva desaparició dels llibreters de vell o el seu camuflatge a través de correu i Internet i l’encariment excessiu de llibres de segona mà es pot atribuir al fet que cada dia corren menys llibres de valor. I deixen de circular perquè, lògicament, la gent els acapara amb una espectacular i justificada gelosia retentiva. Qualsevol que hagi freqüentat el mercat de llibre vell a França o als Estats Units o la Gran Bretanya sap perfectament que el mercat és abundant i d’una gran fluïdesa. Quina és la diferència amb Catalunya? Els editors no fan una part absolutament indispensable de la seva feina, que és assegurar-se la renovada disponibilitat d’edicions dels clàssics antics, moderns i contemporanis; el sistema educatiu no crea un autèntic gust literari per la pròpia tradició; les institucions i les associacions no vetllen per la conservació del patrimoni literari; i la societat civil es desentén del tema…
Article: “ Els oblits no són casualitats” de D. Sam Abrams, Avui, 2004-10-07, p.19.
XQ XQ XQ XQ XQ XQ XQ
“Para hacer libros precisa ser muy sabio o muy sencillo de alma, porque los sabios tienen necesidades imperiosas situadas más allá del bien y del mal y los espíritus simples viven fuera de la realidad y son capaces hasta de montar una fábrica de paraguas en pleno Sahara. Lo que es necesidad o inocente buena fe cuando se trata de hacer libros en cualquier país del mundo, es sorprendente optimismo rayano con la demencia cuando se trata de hacer una revista que de libros trate en un país como el nuestro, donde la lectura algunas veces es un deber, pero pocas es un gusto. Ese optimismo lo ha tenido José Porter al emprender la publicación de una revista de bibliofilia, que ha bautizado con el nombre evocador de “Papirus“. Ya nos dirá dentro de unos meses los “pápiros” que su refinamiento le habrá costado y que podrá dar por bien gastados si su actividad no le causa aquellos disgustos y aquellos sinsabores con que se abruma en nuestro inquieto país a cuantos sienten inquietudes espirituales y tratan de realizarlas. Desde luego nosotros le decimos al editor que si el conocimiendo de nuestra idiosincrasia y la clara visión que tenemos del materialismo de los tiempos modernos nos obliga a admirarle por la empresa y sus propósitos, el amor que sentimos por los libros hace que tengamos por él una profunda simpatía, le deseemos un éxito franco y le agradezcamos su contribución a la cultura de nuestra querida tierra y a su renombre fuera de ella. El primer número de la revista “Papirus“, que ha salido con retraso porque su editor ha querido que su aparición coincidiera con la Fiesta del Libro, es una promesa que empieza a realizarse y da la esperanza de que los eruditos y los bibliófilos encontrarán en ella satisfacción a sus nobles aficiones.
Article: “Un optimista. José Porter, editor de una revista de bibliofília”, escrit per LEO, a la revista El Diluvio , abril 1936, p.7.
Biblioaprenent 