“Com cada any, cal acostar-se a la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern. Encara que sigui només per fer la mateixa aposta de l’any anterior amb tu mateix o amb qui sigui: es tracta de comptar quant de temps es triga a coincidir amb l’ encuriosit –i despistat– que s’ha obert pas a cops de colze fins als taulells de les parades i ha dit en veu alta al seu acompanyant: 1) “Només són llibres”, 2) “Només són llibres vells”, i/o 3) “Podríem portar-hi els llibres de ton pare, que són un niu de pols i, almenys, encara en trauríem quatre duros (euros)”. No falla mai. També hi ha la variant de qui s’hi acosta creient-se que és com al mercat de Sant Antoni i que, per tant, a) hi trobarà milers de llibres a 1 euro, b) intentarà regatejar-ne el preu i c) no en comprarà cap i s’allunyarà remugant. Són apunts humans del tracte contradictori que tenim els barcelonins amb el llibre.

Són l’excepció, és clar. Enguany, la Fira, que s’estarà al passeig de Gràcia fins al 5 d’octubre, s’ha marcat l’objectiu d’aconseguir, com a mínim, les xifres de l’any passat, que van registrar una afluència d’uns 200.000 visitants i a la vora de 50.000 vendes. No està gens malament tenint en compte el temps total de permanència i fa sospitar cada vegada amb més claredat que als barcelonins els agrada gastar-se els diners en llibres si, a més a més, hi ha un complement social, un plus que faci menys dolorós el trànsit de gratar-se la butxaca per comprar. Es tracta de sortir a passejar pel passeig de Gràcia, aprofitar el bon temps i, a més a més, remenar entre els llibres d’ocasió. I en un tant per cent gens negligible –per als llibreters sempre serà baix– comprar alguna cosa. Només s’ha de dividir el nombre de visitants oficials de l’any passat per les vendes. El resultat és que un de cada quatre visitants va comprar un llibre. I a efectes estadístics, ens importa poc si van ser només mil persones les que va provocar totes les vendes. Passa una cosa semblant amb la

Setmana del Llibre en Català que, darrerament, es fa a les Drassanes. Els clients habituals saben que, de fet, és l’única possibilitat anual de trobar llibres que durant l’any són introbables. El fons editorial surt a la llum i els que ho saben se n’aprofiten. La majoria de persones el que fan és visitar la mostra de llibres igual com, al seu moment, visiten la mostra de l’INCAVI i fan els seu tast de vins i caves. Aquí tasten llibres, és a dir, relacionen comprar un llibre amb entorn festiu i passejada. Sens dubte, a aquesta manera de fer (no la critico, finalment el que interessa és que es venguin força llibres) hi contribueix l’hàbit de Sant Jordi.

Les estadístiques diuen que el fet de comprar un llibre, a Catalunya és extraordinari. Els llibreters saben bé que molts clients que compren llibres per Sant Jordi és l’única vegada a l’any que ho fan. Però tot plegat repercuteix en un fet una mica trist: la falta d’hàbit d’entrar en una llibreria. Hi ha persones que no hi entren mai. I mai vol dir mai: zero vegades (les que ho fem per comprar el llibre de text de les criatures no compten). No vol dir que les llibreries siguin buides. Al contrari, segons l’hora i el dia, sobretot a les més noves, grans, càlides, on pots prendre un cafè, si vols, o fins i tot un menú, la cosa és diferent. Però en el fons, és el mateix: qui no té el costum d’entrar en una llibreria, continua sense entrar-hi. S’espera a tenir l’excusa de l’esdeveniment ciutadà –la Fira, la Setmana del Llibre, etc.–, més anònim, més festiu, menys compromès (remenes sense saber ben bé què vols i, a més, tothom fa igual), i acabes comprant amb tota tranquil·litat. Aquesta actitud contrasta en gran manera amb l’existent a altres llocs com ara Londres o París, on els espais dedicats al llibre, tant si són grans com petits, tenen ja dècades de tradició pel que fa al tracte relaxat i desinhibit entre el client, l’establiment i l’objecte (el llibre) i on, igual com ningú dóna importància a entrar en una botiga de discos a remenar per veure què hi ha, amb les llibreries passa igual. Aquí, per contra, continuen fent por a molts ciutadans. Per sort, cada cop menys.

  Hi han contribuït decisivament els llibreters amb els seus establiments cada cop més moderns, acollidors i multidisciplinaris. Això sí, mentre esperen que els clients s’adonin de les meravelles que són les seves llibreries, si la gent no va als llibres, el gremi ja s’espavila perquè els llibres vagin a la gent. Per molts anys.

Article:” Ferum de llibre” de Lluís-Anton Baulenas, en el diari Avui del dia 28 de setembre de l’any 2003.

XQ     XQ     XQ     XQ     XQ     XQ     XQ

Mercat llibres ronda Sant Antoni 

“Entre los libros de lance hay, también, clases. Las librerías establecidas en tienda son la crema del oficio, cuyo estado llano integran los comerciantes domingueros guarecidos bajo la marquesina del mercado de San Antonio. Estos proceden del Paralelo, donde estuvieron por espacio de muchos años, formando una feria que, poco a poco, iba desvirtuando su carácter bibliográfico, para convertirse en unos vulgares encantes. El traslado a San Antonio supuso, en parte, la dignificación del mercado. A este fin, laboró con tesón una “Sociedad de libreros del Paralelo», que es la única entidad profesional que, hasta la fecha, ha logrado reunir a un buen número de libreros de lance. El mecanismo de ese mercado es muy simple. Puede parar en él todo el mundo, mediante el pago de cincuenta céntimos por la ocupación de un metro ochenta centímetros de vía pública. Al lado del librero profesional no es raro ver en San Antonio al señor venido a menos que liquida su colección particular. O al «peque» con instintos comerciales que compra y vende «tebeos» y cuentos. Sin contar el espontáneo mercado infantil de cromos que ha surgido en medio de la calle de Borrell, al socaire del mercado grande. Entre los vendedores más conocidos de San Antonio citemos a Mallafré, a Balagué, a la señora Lola, a Caparrós, a los hermanos Millà, etc. El más popular, quizás sea Fábregas, cuya exigua y nerviosa figura tiene abierta cátedra permanente, en su puesto y en la taberna de Pons, a la que acuden a matar el hambre los feriantes.

Encants vells

Sabido que el “busilis» del negocio de los libros de lance reside en la compra de género. Mejor que saber vender, importa saber adquirir. Pues bien, hoy encuéntranse los libreros de viejo en que nadie vende libros. Se acabaron las bibliotecas en liquidación, y en los encantes de las Glorias Catalanas, entre camas, armarios y trajes, difícilmente aparecen volúmenes. Las librerías de lance viven de vender sus existencias. Todo lo más, acércase de vez en cuando alguna muchacha ofreciendo media docena de novelas rosas. Pero, ni por azar, asoma una biografía, una novela inglesa, una obra de historia, un clásico español . Tanto, que un librero decíanos anteayer:

—Cuando cae un Blasco Ibáñez, nos volvemos locos, como en presencia de un incunable”.

Article “Libreros y libros de lance ” de Froilán a Destino, n. 405, 21 abril 1945.

Llibreter Balagué i Tarrés