“Posar el llibre al carrer i a l’abast de tots els ciutadans”. Aquesta és la finalitat d’aquesta edició de la Fira del Llibre d’Ocasió, que cada any promou el Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya, coincidint amb les Festes de la Mercè. Una Fira prou arrelada, fins al punt que, amb una variada oferta de rareses bibliogràfiques, poc després d’inaugurar-se ja tenia un bon nombre de visitants i curiosos a la recerca del llibre o l’imprès que sempre havien somiat.

  La Fira es va obrir amb un homenatge a dues personalitats que poden ser símbols del llibre de sempre. Un, l’historiador de la cultura Miquel Batllori, possiblement l’home viu que ha assimilat més llibres i documents de totes les èpoques, molts incunables i documents d’arxius inaccessibles. El saber après en aquests volums l’ha sabut plasmar i interpretar en centenars de llibres i articles, fins al punt que pot ser en aquests moments el personatge viu amb més obra publicada en català, a més de moltes publicacions que ha fet en anglès, italià i castellà. El seu nom ja figura des d’ahir en una placa al peu del Monument al Llibre, de Joan Brossa, al passeig de Gràcia.

Una altra placa recorda l’historiador de la literatura Joaquim Molas, que ahir va fer el pregó d’obertura de la Fira: va confessar que va arribar a estimar el llibre gràcies a les parades de llibre vell i que el llibre vell ha arribat a ser una de les seves eines de treball més importants. “El llibre vell té valor per si mateix”, va afegir Molas, que creu que aquest llibre interessa un ampli ventall de gent, des “del drapaire, el conegut home del sac, fins al col·leccionista més refinat”. Entre aquests dos extrems, Molas creu que la Fira és un lloc per trobar-hi llibres vells, un lloc per a la descoberta del llibre desconegut, un lloc per exercir el plaer de mirar el llibre, d’examinar-lo i també per satisfer la legítima necessitat de posseir-lo: “El llibre vell desperta l’instint de la propietat i de la contemplació”. I d’aquesta necessitat “n’ha sorgit un ofici: el del col·leccionista”. Molas va explicar que va tenir mestres apassionats del llibre vell, com el doctor Jordi Rubió, i va recordar que els “llibres vells de la meva joventut continuen sent vells i els nous d’aleshores ara són vells”. Va acabar amb la tesi del pregó: “El que comença sent un patrimoni de l’home del sac, del drapaire, acaba sent un llibre de col·leccionista”.

Article:”  La Fira del Llibre d’Ocasió s’obre homenatjant Batllori i Molas” de Jordi Capdevila el el diari Avui del dia 21 de setembre de l’any 2002.

XQ    XQ    XQ    XQ    XQ   XQ   XQ

Libreros y libros de Lance. El mercado de libros de Santa  Madrona inauguróse en ocasión de las fiestas de la Merced del año 1902. Hasta esta fecha, los libreros de lance los paraban los lunes, miércoles y viernes en la Ronda de San Antonio, entre las calles de Urgel y Tamarít, emplazamiento que vino, a su vez a substituir el de los Encantes de San Sebastián, junto a la Lonja, la más antigua sede de los libros viejos que se conoce en Barcelona. Durante el siglo anterior hubo en Barcelona algunos libreros de lance bastante pintorescos. El más conocido de entre ellos, Candalosa, poeta popular y bohemio empedernido. En su puesto de la calle del Hospital, colgó el siguiente letrero: «El hombre de este portal hace un negocio seguro: compra los libros a duro y después los vende a real. ¿Qué tal?» Siempre los comerciantes en libro »usado» han sido gente atrabiliaria y con ideas. ¿Quién no recuerda a Adán, el decano del mercado de Santa Madrona, cuyo desaliño físico corría parejas con el de su puesto, atiborrado de grades partituras musicales? Con Adán, estrenaron el mercado, en la fecha antedicha, los libreros Royo, Dubá, l’ “Aiguacuit”, “Morenet”, Jaime Andreu, Herrero, Bahi, Pey y Sedó.

  Las barracas de Santa Madrona son un capítulo en la vida de todos los barceloneses humildes aficionados a la lectura. Y como que en “los dichosos, días de la juventud, todos tenemos algo de redentores, y late dentro nuestro el más romántico inconformismo, el mercado de Santa Madrona, con sus libros y sus aledaños melodramáticos —el cuartel, los prostíbulos, el puerto. Montjuich—, ha hecho entre nosotros el oficio de Ateneo societario, de Universidad popular. En los puestos de libros viejos reside, quizás, el germen de muchas trágicas ocurrencias barcelonesas.

  El librero Tomás Herrero, la bondad personificada, estaba especializado en literatura social, Kropotkin, Reclus, Tolstoi, Zola, llenaban lo anaqueles. Panfletista él también, Herrero era autor de un folleto titulado “Lerroux tal cual es». Otro de los vendedores de libros ácratas era Juan Usón.

El mercado de Santa Madrona encuéntrase hoy en período de decadencia, pues la vida ciudadana ha desertado del final de las Ramblas. En cambio, la Universidad ha polarizado otro núcleo de librerías, que sientan sus reales en las calles de Aribau y de Tallers. Comercios que, muchas veces, se ofrecen a los estudiantes como tabla de salvación al darles, por sus libros de texto, unas pesetas que se convertirán inmediatamente en carambolas, en sesiones de cine o en flores para la novia.

Article “Libreros y libros de lance ” de Froilán a Destino, n. 405, 21 abril 1945.

Barraques de Santa Madrona