Cartell 51a Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern
“En unes cròniques que porten per epígraf Plaers de ma vida –el nom d’un personatge de Tirant lo Blanc de Joan Martorell– és impossible defugir la subjectivitat i l’influx de la literatura. Així, doncs, segurament ja haureu vist que llegir és, ha estat i confio que serà un dels plaers més grans de la meva vida. Fins a tal punt que, com li agradava molt dir al director d’un diari en el qual vaig treballar fa uns anys, “el llegir et fa perdre l’escriure”. Mai no he acabat d’entendre el significat d’aquesta frase i sempre he posat totes les meves esperances que, de fet, passés el contrari.
Explico tot això perquè m’agradaria convidar-vos a una mena de safari, una cacera. Una cacera incruenta i, si em permeteu l’adjectiu, una mica pirandelliana. Luigi Pirandello, el magnífic autor sicilià, va escriure una peça de teatre en la qual una sèrie de personatges anaven a la recerca d’un autor (per cert, parlant de plaers, no oblidaré mai Vittorio Gassman representant-ne uns fragments al Teatre Grec). El que us proposo és una cacera de llibres que esperen que algú els trobi, o més aviat que els retrobi, perquè es tracta de llibres antics i llibres vells.
L’escenari per a aquesta recerca no podria ser més cèntric. Es tracta del passeig de Gràcia de Barcelona, on estan instal·lades les casetes de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern que organitza el Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya i que aquest any compleix mig segle. La fira del passeig de Gràcia, que dura fins al 7 d’octubre, és un lloc excel·lent per fer grans troballes i un lloc encara millor per passar una bona estona disposats a la sorpresa i la fascinació. Una de les millors coses de la Fira del Llibre d’Ocasió és que hi ha de tot i per a tothom. Tant si el vostre somni és trobar una primera edició del poemari Nabí, de Josep Carner, signat per l’autor, com si voleu aconseguir la col·lecció completa de les obres de Danielle Steel, teniu possibilitats de veure realitzat el vostre desig. I entremig, tota una munió de possibilitats. ¿Us abelleix una enciclopèdia de jardineria publicada als anys 60? ¿O potser preferiu un manual de totes les metralletes emprades durant la Segona Guerra Mundial? Si cerqueu bé, probablement trobareu.
Entres les meves pròpies troballes d’altres edicions de la Fira, podria esmentar la magnífica biografia de Joan Miró escrita per Roland Penrose i publicada per Edicions Polígrafa, o una edició de la Guia de Catalunya de Josep Pla, publicada el 1971 per Edicions Destino, amb fotografies de Francesc Català-Roca. Una recerca infructuosa, en canvi, ha estat la de l’edició d’El que hem menjat, de Pla, també il·lustrada per Català-Roca. I en un ordre molt diferent, em va fer gràcia comprar per 50 pessetes un estripat exemplar de Centinela de Occidente, un panegíric de Franco fet per un senyor que es deia Luis de Galinsoga i que esdevingué tan famós pel seu anticatalanisme ferotge i barroer com per la seva ridícula adulació al dictador. Enguany, els meus objectius de caçador de llibres i periodista al qual el llegir fa perdre l’escriure són molt clars: vaig a la recerca del primer volum de La vuelta al día en 80 mundos, de Julio Cortázar, publicat el 1975 en edició de butxaca per Siglo XXI Editores. Algú me’l va manllevar i no el va tornar mai. Si per casualitat el veieu, aviseu-me. I és que els llibres vells esperen que algú els retrobi, però de vegades també es perden
Article:”Llibres que esperen ser trobats”, de J.J. Navarro Arisa, diari Avui del 27 de setembre de l’any 2001.
XQ XQ XQ XQ XQ XQ XQ
Labor compleja la del librero anticuario. El catálogo es el abecé del negocio. Por el catálogo propio, el librero publica sus existencias, y por los catálogos ajenos, descubre los libros susceptibles de interesar a su clientela.
¿ Todas las librerías del mundo que se precian de tales publican sus catálogos. Junto a estos, prodigan impresos conocidos por «desideratas», en los cuales se mencionan los libros que están deseosos de adquirir. Existen también, las publicaciones especializadas, con sus secciones de ofertas y demandas. En tiempo normal, a un librero barcelonés llegábanle, mensualmente, venidas de todo el mundo, cincuenta y cuatro de estas publicaciones. Las más conocidas, entre ellas, son «Le bouquiniste Français», la inglesa «”The Clique”, el «Bolletino di Correspondenza Anticuaria”, de Milán, la “GesucBucher», de Leipzig (que aparecía diariamente) y la «Publishers’ Weekly», de Nueva York.
En los primeros meses de 1936 España empezaba a estar admirablemente representada en ese terreno con “Papyrus», la revista trimestral de bibliofilia que editaba el susodicho señor Porter.
Único miembro español de la «Antiquarian Booksellers Association» londinense es el señor Porter, quizá el librero nacional más relacionado con los grandes centros bibliófilos extranjeros. Una somera ojeada a sus ficheros impresiona al más profano. Mejor que de la bibliofilia podríamos hablar de ciertos casos de bibliomanía. En Gran Bretaña existe un señor al cual nuestro librero debe enviar todos las publicaciones que hablen de gatos. En Jena reside un honorable profesor cuya biblioteca compónese únicamente de libros relativos al suicidio. De Alaska a Crimea, está el mundo lleno de caballeros semejantes. Y todos ellos están fichados en los archivadores del señor Porter.
Si el librero es parte importante del comercio bibliográfico, otra parte no menos esencial, fórmala el señor que compra. He aquí unos cuantos nombres de famosos coleccionistas de libros:
Don Rafael Patxot, especializado en ciencias matemáticas; don Joaquín de Muntaner; don Gustavo Gili, propietarios de auténticas joyas, como una góticas «Décadas» de Tito Livio, zaragozanas, y una «Conjuración de Catilina» de Ibarra; don Juan Sedó Peris-Mencheta, cervantista, con 1.200 ediciones del “Quijote”, otro cervantista es don Miquel Mateu, quien ha logrado reunir siete u ochocientas ediciones del libro inmortal; Don Pablo Font de Rubinat, el venerable patricio reusense es, acaso, dueño de la mayor biblioteca española en manos particulares; don Luis Plandiura, especializado en el renacimiento literario catalán, don Manuel Perdigó, incunables y góticos; don José Maria Vall, poesía española, el Marqués de Caldas de Montbui, Guerra de Sucesión y dominio español en Italia; don Arturo Sedó que ha reunido en seis años 40000 volúmenes relativos a teatro; don Joaquín Gomis, libros ilustrados de todos los tiempos; el mismo librero Josep Porter; Manuel Rocamora, aeronáutica, tarjetas de visita, Barcelona, indumentaria; Marqués de Mura, historia; Gallart Folch, cromos; Juan Carandell, propietario de una portentosa biblioteca sobre Ciencias Económicas; Ferrer Diví, códices miniados; Delmira de Caralt, cinema; Brugalla, encuademaciones antiguas. Importantes son las bibliotecas de la Marquesa de la Mesa de Asta, de la señora América Cazes de Coma y de los señores Macayo, Miquel y Planas, Prats Tomás, José A. Gomis, Güell Jover, Massó Soler, Sala Ardiz, Espona, Morera, Mestres y Grases.
Naturalmente, dejamos de consignar a muchos otros particulares dueños de colecciones respetables. Afortunadamente, el libro goza en Barcelona de grandes y generosas amistades. Gentes que, como decía un amigo nuestro, quieren tanto a los libros que incluso les ponen piso. Pisos que a veces, son verdaderos Palacios, cuando no auténticos castillos.
Article “Libreros y libros de lance ” de Froilán a Destino, n. 405, 21 abril 1945.
Biblioaprenent 